TENIR-HO TOT

ISBN: 978-84-940750-3-2 Editorial micron De: ngel Llus Carrillo Pujol

Pel meu germ Jordi, sense ell aquest llibre no hagus estat possible. Per les meves nenes, Alba i Muriel. Pel meu nen Pau.

Els que creuen que els diners ho poden tot, sens dubte estan disposats a tot pels diners. Edmond Pierre Beauchne (Metge i escriptor francs)

No hi ha fortalesa tan ben defensada que no es pugui conquerir amb els diners. Marco Tulio Cicern (Filosof, jurista, escriptor i poltic rom)

Procurat diners; si el pots aconseguir honradament, b; si no pots, aconsegueix-los de qualsevol manera. Horacio (Poeta llat)

Els diners sn una nova forma desclavitud, que nicament es distingeix de lantiga pel fet de que s impersonal, de que no existeix una relaci humana entre amo i esclau. Leon Tolstoi (Escriptor rus)

CAPTOL 1

Com soldats en una nit dhivern, amb un jurament que defensar, no hi ha retirada, nena, no hi ha rendici.
Bruce Springsteen. Tinc quaranta anys i fins fa uns mesos ho tenia tot, ara he perdut la feina, per tinc tot amb el que puc somiar. En lUnivers dels sentiments les respostes no sn tan senzilles, vaig perdre i vaig guanyar, uns dies pujo i altres baixo, com tots, daquesta muntanya russa no et lliuren ni les monedes ni la pobresa. Quan tots els somnis sn teus ja no queda res per fer, nicament escriure aquests fulls per explicar que arribar a qualsevol meta s possible. No queden ms cavalls que domar, ni ms muntanyes per pujar, ni ms mars per creuar, ni cap cursa per guanyar, tot t una final i de vegades arriba abans dels ttols de crdit que ens apareixen al final de la nostra vida. No tots els finals han de ser dolents, poden ser genials, com el meu. Amb quaranta anys ja sc on la majoria no arribar mai, menteixo, no la majoria, gaireb ning. Uns escollits en aquest planeta de sis mil milions dhabitants. Molts sense aigua corrent i altres amb minsculs ordinadors. Les regles del joc, si no tagraden ja ho saps, demana una recepta al teu metge de capalera o salta des de la primera altura que trobis. Si no vols lluitar tens altres sortides, queixar-te tot el dia com un nen espantat, amagar-te al darrera de excuses parides pels psicoanalistes, dir que has tingut mala sort, que ning no et comprn, que tu ets millor del que diuen, que no has trobat a qui et valori com et mereixes, que quan neix un geni tots els necis es conxorxen contra ell, que la societat no et compren, que ets ms intelligent i per aix no entres dins del sistema, qualsevol parida que vulguis, per tot sn excuses de mal pagador per justificar que ets un perdedor. No tothom es pot tirar a la noia maca de la classe, dacord, potser s, aquest s un mal

exemple. No tots poden guanyar milions cada any, perqu un ho faci molts han de tenir un sou de merda, aix funciona. Accepta on ets, que no sers el nmero u, gaudeix del que tens i endavant. No cal estar tot el dia fent-te palles mentals, ja est, s aix. Uns tenim el que cal i els altres somien truites. Ser un perdedor no s dolent, fins i tot sembla romntic, fixat, les pellcules estan plenes de derrotats recoberts duna gran dignitat, i amb aix en tenen prou, tu pots ser aix, jo no. Assegut en aquesta taula de fusta llunyana, fumant aquest cigar dun pas pobre, sense les sabates dun animal mort, escoltant la mar fosca que acompanya la meva soledat, la que mai no mha deixat perqu no lhe volguda abandonar. Aqu estic, en una nit que no vull dormir, no puc entrar al llit, ladrenalina no deixa de crrer pel meu cervell, no satura. Un got enorme amb un culet de whisky espera la glopada que ara far. Mhe remullat els llavis, la fusta va ser robada del vaixell que mai no sortir del port, larbre va ser decapitat, era al lloc incorrecte en el moment inoport, no va tenir sort, o potser no la va buscar, podria haver tingut un altre futur, podria haver lluitat, per era massa mandrs, aix de buscar unes arrels ms profundes, enviar les seves llavors a un altre lloc, ser ms alt o ms fort, quin pal, si aix estic b, per qu he de canviar? Doncs per aix, per no ser convertit en un cul de whisky al got dun home que intenta explicar el que molts no entendran, i el que s pitjor, el que la majoria no voldr comprendre. Molts de vosaltres em coneixeu, els que heu estat escoltant la rdio, hipnotitzats per la televisi o llegint alguna notcia. He estat en les primeres planes de moltes publicacions, abans tamb les havia ocupat, per en revistes que nicament compraven quatre i llegien tres, era diferent. Per ara sc carn de can unes expressi de Napole Bonaparte, aquell general baixet i intelligent, que utilitzava aquests mots per referir-se als soldats que enviava contra els canons enemics, per distreurels, que eren els

camperols i els lluitadors menys preparats. Aix tamb ho van fer els russos durant la Segona Guerra Mundial, per aquesta s un altra histria, o la continuaci de la mateixa, qui ho sap?-. Sc els que tots assenyalen com el responsable de la prdua de molts milions deuros. Sacs i cabassos de diners, tots llenats al clavegueram per mi, evidentment no tots, potser una part, potser no res, com intentar explicar, per ara em necessiten pel sacrifici del poble, un Jesucrist o un Barrabs, a ells no els importa quin dels dos, volen sang i sembla que ara demanen la meva. La tindran, encara que a mi no em podran tenir. Tot ser seu, no tot, jo desprs encara estar. Quan acabi la batalla, quan les notcies caduquin, quan la memria senfonsi en el temps, quan deixi de ser el de la primera pgina per passar a la tercera, desprs la quarta, desprs la desena, poc a poc enfonsant-me en loblit collectiu. Podeu escriure o dir el que vulgueu de mi, no us escolto, no hi sc, s igual. El meu advocat que em cobra per cada hora un lingot dor sencarregar de tot. La pasta sempre ha mogut aquest mn, i no em sembla b, per ho aprofitar. Sc ric, per no estpid. La millor tctica s esperar que tot es calmi, no parlar amb ning, no sortir en la teva defensa, lnic que aconsegueixes es que no es deixi de parlar de tu. Qu mimporta que un grapat de periodistes em fotin a parir per la meva falta descrpols? Me la sua que la meitat de tertulians daquest pas digui que sc un delinqent que he destar empresonat, mentre que laltra meitat em voldria transportar a laltre barri. El cert es que els nics que em poden fer aix sn els jutges, que es deuen a unes lleis que em protegeixen, com a tots els ciutadans, per aix ells no ho veuen, volen el meu cap, vull el cap dAlfredo Garca, cridaven al film de Sam Peckinpah. Per la justcia s al meu costat, no sn uns oradors vacus els que han de decidir el meu futur, sn els hereus de la Justcia Romana els que tenen la darrera paraula, i ser la bona, lexculpadora. La pressi popular nicament fa por als poltics, la resta estem per sobre de totes aquestes estupideses infantils. No, diran alguns,

aix no s cert, la pressi del poble pot amb tot. Segur, quan ests a la teva terra, per jo ja no sc al meu pas, ja he marxat fora, i si noto la brisa de qualsevol pressi continuar allunyant-me de la meva terra, fins arribar a Nova Zelanda, si s necessari. Davant els problemes que millor qu la simplificaci, que la pancarta, que les coses fcils dentendre. Vost no t feina, ha perdut els seus estalvis deixar lestupidesa destalvis de tota la vida, si un guarda alguna cosa sempre s durant tota lexistncia, des dun nen de dos anys fins un iaio de cent, el temps s lineal-, no pot pagar la seva casa, les factures el desborden. No senyor, vost no ha fet res malament, tot era correcte, gastar-se el sou de sis mesos en unes vacances de quinze dies s el que havia de fer, comprar un cotxe amb ms cavalls que totes les reserves ndies era inevitable, el van apuntar amb una pistola, amb la Magnum quaranta quatre de Dirty Harry, que podies fer, doncs comprar, gastar, pensar en un futur utpic on un es convertia en dos en un any, quatre en vuit i tretze en vint-i-sis, no hi ha ms. Bon ciutad, no ets responsable de res, el govern tampoc, perqu no sabia res de tot aix, de la persecuci de les empreses cap als consumidors, compri, no pensi, gasti, no utilitzi les neurones, s gratut i no crea riquesa. Tots els seus problemes vnen per aquest senyor, s, el que surt a la primera plana, lhome que ha enfonsat aquest pas i els del voltant. Ell s culpable, vost vivia enganyat. Per quina mentida ms collonuda, no? Una miqueta ms de whisky, el silenci, jo, tot el meu passat que em pesa, per no tones, s una ploma descolorida i rncia, vella, antiga, hi s perqu no pot desaparixer. Un s el que s per tot el que ha fet, per tot el que ha pensat, per totes les circumstncies que lhan marcat, per els llits que ha desfet i els que voldria haver mullat, per les hores que no han arribat, pel tren que mai no va tenir valor dagafar, pel quadre que mai no va trobar el seu color, per la pluja que no deixa de caure, pel poble que em va veure nixer, pels amics que sempre hi sn, pels que van marxar, pels que vaig fer

fora, pels que no van entrar, per les cartes que no vaig escriure, per les que no vaig enviar, pels jocs que vaig perdre, pels que vaig guanyar, per la reina del meu escacs, pel futbol, pel rugby, pels somnis dun nen, per les illusions dun adolescent, per la realitat dels adults, per lluitar, per rendir-se, per caure, per aixecar-se, per pensar, per les casualitats, per buscar la sort, per la confiana, per les derrotes, per tenir el coratge denfrontar-me amb qualsevol obstacle per molt alt que sigui, per molt alt que sembli, per lluny que estigui, perqu la mesura depn del lloc on s lobservador, la muntanya sembla enorme quan ests al seu peu, per s una pedreta quan voles en un avi a milers de peus de la terra. Tot depn de lobservador, ms que de lobjecte. El telescopi den Schopenhauer, mirar el present des del futur i poder prendre les decisions correctes, una altra perspectiva, un altra forma de veure el mn. Canviaria els meus actes ara que conec les seves conseqncies? Ara et dic que no, quan posi el darrer punt daquests apunts ja veure el que crec. La memria s ms tradora quan est escrita. Qu grans ens semblen els espais quan som xiquets i qu petits sn quan creixem. nicament cal trobar el lloc per poder veure cada cosa des de la seva justa mesura, res ms. Perspectiva seria la paraula adient. No hi ha res tan bo com el temps per mesurar la idonetat de les nostres apostes. Sembla obvi, desprs dapostar per lequip de la teva vida, veus que perd el partit, lhas cagada, thas equivocat. Si ets llest analitzars la teva jugada i aprendrs dels errors, per una ra, nicament una, no tornar-los a repetir. Sembla una obvietat, per no ho s, la gent cau i recau en els mateixos errors, i tot per una ra, per no reconixer que shan equivocat. Vaig apostar que el Bara guanyaria el partit, per no va ser aix, no va ser una errada meva, va ser culpa dels jugadors. Escolta company, ara ets tu qui no t les monedes, els jugadors cobren les seves nmines i tu has perdut. Mira perqu has perdut, perqu jugaven fora? Perqu era el darrer partit i no es jugaven res? Perqu laltre equip no perd mai a casa? Perqu el millor

jugador del teu equip estava lesionat? Lhas cagada i punt. Descobreix el perqu i no ho tornis a fer. Un consell, jugat els diners a favor de lequip que no et t el cor robat, mira el partit; en aquell moment descobrirs de quin costat ests. Si vols que guanyin els teus i perds la pasta o vols que la victria sigui dels altres i temportes uns bons calerons. Aquell moment et far veure si estimes ms el teu cor o la teva butxaca, aix de senzill i fcil, res ms, amb un grapat deuros et pots conixer millor que amb mil llibres dauto ajuda o dos cents quilograms de psicoanalista. Fes la prova i ja mexplicars com ha anat o potser no tens collons de provar-ho, no vols que unes monedes destrueixen les teves arrelades creences. Per no caure de nou en els mateixos errors no s tan senzill, pot ser molt complicat, perqu reconixer que un est equivocat s una derrota massa personal i ntima. Tot en el que creia ha caigut, no s fcil dacceptar. Sembla que el comunisme no era tan bo, tothom en volia sortir, ning no volia entrar, lany vuitanta nou van esmicolar el mur de Berln. Sembla que el capitalisme tampoc s collonut, tenia uns estalvis que em van prometre que es multiplicarien per dos i resulta que shan dividit per cent, coses de leconomia. El gran esportista de la histria era una farmcia amb potes, el poltic incorruptible era el ms podrit del clavegueram avaricis, el pintor copiava els quadres del msic cec del tercer segona, el llibre magnfic era un conjunt de fotocpies duna novella oblidada, la nena verge era la ms bruta de totes les putes, el nen de bones notes no deixava lAdderall ni quan seia al vter, larquitecte de memria fotogrfica no tenia cap idea prpia. Tantes creences i tan poques certeses. Per un cop oblidades les idees infantils pots millorar amb els errors, molt ms que amb els encerts. El mn est ple de gent que et far la pilota per buit damics que seran on els necessitis quan els hagis de menester. Vigila, el que tapunyalar per lesquena sempre s darrera teu.

Vivim en una economia global, tot el planeta s el mercat, les fronteres sn per les persones, no pels diners, aquests viatgen a la velocitat de la llum, amb un clic els diners europeus sn a Amrica, a sia, al Pol Nord, per no hi ha cap control global, tot s guiat per un fonamentalisme de mercat una expressi de George Soros-, on tots creuen el mateix, el que mou el mn sn els diners, ells dicten les normes, i les regles diuen que tot shi val, tot s lcit per aconseguir millorar la nostra situaci econmica. Uns diran que no, que hi ha normes morals i tiques que estan per sobre del benefici monetari, per aquesta filosofia s molt maca per no s gens prctica. No vendrs el teu pis per ms diners dels que et va costar? No vendrs una camisa a un home que saps que s un delinqent i que aquests diners no han sortit de la seva butxaca? No acceptars una feina en una companyia que saps que est explotant treballadors a lfrica? No tindrs sexe amb una prostituta sense papers? No pagars res amb diner negre? No demanars sense factura per estalviar-te lIVA? Un grapat de gent dir que no ho faria, que ells no sn aix, deixa que em donin la resposta quan es trobin en aquesta crulla. I totes aquestes accions de cadasc de nosaltres porten el volant del futur de la resta. La societat no canvia perqu cinc senyors amb purs i barrets de copa diguin que el planeta ha danar per aquest cam, el futur el fem tots, no amb el mateix pes, per nosaltres som culpables de les males situacions i herois dels bons moments. Com a ciutad em preocupen moltes coses, la pau al mn, la fam, leducaci dels nostres fills, tenir uns treballs dignes i ben pagats, que no hi hagi atur, que desaparegui el terrorisme, que tots tinguem les mateixes oportunitats, que no hi hagi homes de primera i dones de segona, que la justcia sigui imparcial... Per com a individu, intransferible i egoista em preocupo per mi i pels meus, i si he de saltar-me quatre normes per millorar la meva situaci i aconseguir diners per una millor escola pels meus fills ho far, sense cap problema, no cal matar a ning, ni robar un banc, nicament

10

contractar a alg de forma irregular, deixar una factura sense pagar a una empresa que senfonsa, trepitjar el que tinc davant per un millor treball o per un millor sou... Tot per a mi, tot pels meus, la filosofia del Padrino a un preu acceptat per tots. I una constant en aquesta terra, i en la resta del mn s calumniar tot el que es desconeix i no es comprn. Es increble veure a la gent com parla malament dels mercats financers, dels bancs, de tot el que t a veure amb els diners i leconomia. Tots sn uns lladres, aix s un infern, s injust, fan fora de casa a la gent que no pot pagar, ens estan robant. Per ning no es para a pensar amb la complexitat de tot plegat, no tot s blanc o negre, uns perden i uns altres guanyen, com sempre ha passat a la histria de la humanitat, per abans ho solucionvem tot amb una guerra, un grapat de morts i el teu s meu. Ara no hi ha sang, nicament intercanvi de diners, de forma injusta molts cops, per sn les regles de la nostra societat perfecta. Persones molt intelligents han estat anys intentant entendre aquest sser eteri que es diu mercats, i pocs ho han aconseguit. Ara qualsevol pot dir amb tota la saviesa del desconeixement que aix del capitalisme s un clavegueram dexcrements, i es queda tan ample. Les empreses de tecnologia van rebre els diners dels malets bancs per tirar endavant els seus negocis, posseeixen fbriques a pasos pobres i paguen una misria als seus treballadors alguns diran que al ser zones poc desenvolupades el seu treball no est mal pagat, molta gent pateix fam en aquelles terres, s, per si les fabriquessin aqu donarien ms diners als seus assalariats, ja per els productes serien ms cars, i no tothom els podria tenir-, aix tranquillitzem la conscincia, per laven tecnolgic ha estat creat per banquers, genis i treballadors explotats. Tot el que tenim en aquests moments s fruit de la visi duns pocs i de la caiguda de molts, levoluci s el que va dir en Darwin, la victria dels ms forts, dels peixos grossos que en el seu cam han de devorar als petits per no morir.

11

I aqu estic al castell dElian Donan, una fortalesa al costat del llac Duich, al nord-oest dEsccia, on noms es pot arribar amb vaixell o per un petit pont de fusta, que va ser refugi de Robert de Bruce quan fugia de les invasions angleses dEduard I el protagonista de lhimne escocs, Oh, Flor dEsccia, quan tornarem a veure als teus semblants una altra vegada, que lluitaren i moriren per les teves petites colines i valls, i resistiren contra ell, lorgulls exrcit dEduard. I el van enviar a casa, a pensar-sho de nou.- I com en Robert de Bruce, estic fugint dun sser abstracte i cruel, lOpini Pblica, lanimal que busca un culpable a les seves penries, i sc jo, el jove triomfador i capitalista que ha portat una empresa dinversions a la runa, no sn ells, el culpable s aquest home podrit de diners que ara samaga a lEsccia de les hosts dEduard I. Les frustracions dels altres es reflecteixen a la meva nima. I en aquesta joia del mn em trobo, en aquest petit parads que nicament podem gaudir uns pocs, assegut i esperant la trucada del meu carssim advocat, b, el que costa s relatiu, quin s el preu de la llibertat? Tot el que un pot pagar. I vaig rebre el millor consell, desconnectar-me de tot, deixar de llegir els diaris que parlaven del meu cas, no parlar amb periodistes ni amb ning que pregunts, deixar que passi la tempesta, perqu desprs de la pluja, dels llampecs i trons sempre torna la calma, i el cel s blau, els nvols han marxat de vacances i jo continuo aqu, esperant mentre gaudeixo de la vida. No s complicat, si respons a tot ets notcia diria, ara ha dit aix, laltre ha contestat que no, es veu que va dir que s, i aix s com dnes carnassa als diaris que busquen notcies per vendre, no per informar, el que interessa s el titular curt, menys de cent quaranta carcters, ning no llegir una notcia de cinc pgines de diari, es ms important un titular, el lladre est amagat a Esccia, els que la fan no la paguen, els culpables es lliuren de la pres. En aquesta societat un s culpable sense judici, i desprs del procediment judicial ho continua sent, sigui quin sigui el veredicte. Aquesta darrera afirmaci no s certa quan es barreja amb

12

poltica, si ets desquerres ets innocent pels de la teva trinxera, i si ets de dretes no ets culpable pels teus, no importa el que digui la sentncia, si no s del teu gust la canvies i cap problema, quan tafavoreix s correcta i si no, s una errada monumental, una burla cap a la cega justcia. I aix no s nou davui, sempre ha estat aix i sempre ho ser, una trampa que veu una nena de sis anys i no poden observar els adults. Evoluci humana, involuci intellectual. No sc un sant, per tampoc Llucifer, vaig fer tot el que vaig poder per viure millor i fer que la meva empresa fos la primera, la millor, la nmero u, i durant un temps ho vaig aconseguir, per desprs tot va caure, com un joc infantil de cartes que fan de castellers. Per no tota la crisi que estem patim s culpa meva, ni de gent como jo, tenim la nostra responsabilitat, per no tota. Els que van demanar diners per vacances que no eren al seu abast, per cases que no podien pagar ni de conya, per cotxes que perden quasi tot el seu valor quan surten del concessionari, pels bancs que donaven els diners dels seus clients a altres clients que amb elevada seguretat no els podrien tornar mai, per tantes errades econmiques de tanta gent, no nicament dels que criem en el capitalisme salvatge, que tot sautoregula, que leconomia s un sser viu, que es mou cap on vol o cap on pot, que dirigeix el mn, per molt que tu votis a un partit o a un altre el poder est en els diners, els humans li hem donat i ning no el podr arrancar de les seves gargamelles. Molts que no sn capitalistes van caure tamb a la trampa de lespeculaci, del diner fcil, de per qu si ell ho fa no ho puc fer jo, de primeres no sembla dolent per ning, per el pas del temps ens ha demostrat que ha estat catastrfic per tothom. I que quan un guanya les meves accions pugen, els meus fons dinversi no deixen danar cap a dalt, mofereixen una pasta gansa per la meva casa...- li sembla que aix dels mercats financers s collonut, que no hi ha res millor, i si no tagrada no entris en aquesta jungla que em fa ric, per quan vnen les prdues tot sn

13

escombraries i clavegueram, hem de socialitzar les prdues, mhan enganyat, jo no ho sabia i aix s una estafa, el mateix que el teu equip de ftbol, si guanya s el millor del planeta i si perd s el pitjor del mn. Pensaments bsics dhumans planers. Tot el soroll que fa la societat no s ms fort que les onades dun oce tranquil. Aqu espero el meu dest, amb una copa i tones de silenci.

14