el de vuit DIVENDRES, DABRIL DEL

Opini
El futur de lescola
Dolors Piera
El 24 dabril de 20I3 la Direcci
de lescola Dolors Piera va con
vocar els pares i mares coordi
nadors a una reuni extraordi
nria per informarnos que els
Serveis Territorials de Barce
lona comarques t previst que
lescola Dolors Piera sigui les
cola que assumeixi una tercera
lnia de P3 pel curs 20I320I4.
Vilafranca, com a zona nica
descolaritzaci, t 47S places
ofertades mentre que la de
manda daquest curs s de S04
places. Aix signica crear un
nou grup de 29 alumnes que
sha de situar en alguna de les
escoles pbliques.
Actualment a Vilafranca hi ha
6 escoles pbliques. Daques
tes 6, noms dues ja tenim una
tercera lnia i les altres quatre
noms tenen una o dues lnies.
Lnic motiu que ens dna
Serveis Territorials per decidir
que la nostra escola ha de ser la
que assumeixi aquesta nova l
nia s que, tot i no sent lescola
ms triada en primera opci, s
que s la ms triada en segona,
tercera i quarta opci.
s evident que aquest no s
un argument de pes, tenint en
compte que obrir una tercera
lnia de P3 a la nostra escola
derivaria a:
Ocupaci duna classe que ac
tualment sutilitza per a msi
ca o angls.
Prdua del desdoblament de
classes per poder atendre en
grups reduts els alumnes en
les assignatures de matem
tiques i llengua, en contra del
que recull el projecte educatiu
del nostre centre.
Augment de la massificaci
de lescola que comportaria
una baixada en la qualitat de
leducaci.
Prdua gradual despai ja que
les nostres installacions sn
ms petites que altres escoles.
Alteraci del funcionament
del centre cosa que no pas
saria si aquest grup es col
loqus en una altra escola
que s que disposi despai
sucient.
s evident que els nostres
motius tenen fonaments de
prou importncia com per no
Cartes
dels lectors
eldevuit@eldevuit.cat
el de vuit: C. Papiol,
Vilafranca del Peneds
La redacci d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes
adreades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de
. carcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les
planes d'opini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adrea,
DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms
del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del collectiu, entitat o empresa
legalment constituts que nassumeixi lautoria.
Se suposa que la finalitat
dels anuncis s potenciar la
venda dels productes creant
un corrent de simpatia amb
els consumidors. Les grans
empreses dediquen molts
diners a elaborar estudis de
mercat que identiquin els
trets dels potencials compra
dors, de manera que els pu
blicitaris spiguen com han
destimularlos.
Si aquesta teoria s certa,
per qu tants i tants anuncis
semblen fets per a estpids?
Formem una societat tan es
tpida o els estpids sn els
publicitaris?
Es tracta duna plaga que
afecta tothom. Tant s que el
producte estigui pensat per a
homes o dones, nens o vells,
persones humils o acomoda
des. Tret dalgunes excepci
ons, el mn que reecteixen
els anuncis est poblat en ge
neral per una multitud ds
sers aparentment humans,
per que per la manera en
qu parlen, riuen i actuen
semblen ms a prop dels pei
xos o, sent generosos, de les
cacatues o els pingins.
Qui es pot identificar amb
aquella pobra gent que es re
fia ms del Manolo Escobar
o de lIndurain que del met
ge i es pensa que prenent un
Danacol recuperar la salut
arterial?
Qu dir de la llegendria
cursileria dels anuncis de
compreses?
A qui li pot agradar la famlia
daquell nen malcriat que es
dedica a embrutarse siste
mticament la cara i la roba
amb la xocolata del pasts,
mentre els pares, en lloc de
corregirlo com seria la seva
obligaci, sel miren embada
lits perqu amb lAriel no hi
ha taca que es resisteixi? Qu
no far aquesta bestiola quan
sigui gran?
I diguim, sisplau, qui es po
dria sentir emmirallat en
aquella altra famlia, la dels
porcs del bany on arriba el
senyor calb de Don Limpio i
amb una passada de lespon
ja canvia el color de les rajo
les? Qui pot tenir pebrots de
comprar Don Limpio sabent
que corre el risc que els vens
lenxampin amb lampolla i
pensin que t el bany igual
de fastigs que el de lanunci?
La relaci danuncis idio
tes seria interminable, per
aquest dies Danone ha en
gegat una campanya que, al
meu parer, supera de llarg
els nivells de falsedat, car
rincloneria i tonteria a qu
estvem acostumats. O pot
ser es tracta dun producte
nou, dun breu film de terror
encobert?
Lanunci de Danone comena
amb un nen duns tres anyets
que sacosta sigillosament al
llit en qu fan la migdia els
seus pares. La mare est em
barassada i t la panxa a laire
-no em diguin que no s un
inici inquietant. Aleshores,
el noi es posa a uns centme
tres de la panxa materna -ui,
ui, ui- i inicia un parlament
amb el futur germanet -ara
s que queda clar que el noi t
un problema. Li explica que
t moltes ganes que arribi
per poder jugar junts -perill,
perill. Compartir amb ell les
samarretes i els dinosaures,
per quant als iogurts..., ai
las!, els iogurts sn seus i no
ms li deixar tastarlos una
mica. La cosa acaba amb la
inevitable escena del nen do
nant una cullerada del malet
iogurt -enverinat, s clar- a la
mare, seguit de labraada
nal, bvia metfora deros i
thanatos.
Terrible. Tremolo cada vegada
que el veig. No men prendr
ni un, daquests danones.
Anuncis de por
El cotxe
escombra
Csar Martn
cmartinn@hotmail.com
Qui pot tenir
pebrots de
comprar Don
Limpio sabent
que corre el risc
que els vens
lenxampin
amb lampolla
i pensin que t
el bany igual de
fastigs que el
de lanunci?
Diari des de
Flandes.
Albert
Olaya
Hi ha una inexplicable ra per
la qual els belgues es reuneixen
per veure els partits de futbol.
No obstant aix, ho intentar
raonar. Mai havia vist una cosa
semblant.
Imagineu per un moment que
sou seguidors del (i que no
sofengui ning) Nstic de Tar
ragona. Imagineu que us reu
niu tots per veure un partit de
Champions on senfronten lAr
senal i el Milan. Imagineu que
consumiu 3 cerveses i que ce
lebreu els gols de lArsenal com
si fossin tarragonins. Imagineu
que perd el Milan i us sap greu.
Doncs aix passa a Blgica.
La lliga petita. Deu ser aix, s
el raonament ms senzill i ms
factible. El futbol els agrada com
a la majoria deuropeus. Tenint
una lliga ben pobra com la bel
ga on el Lovaina juga la mxima
competici nacional, entenc que
busquin altres equips amb qui
poder gaudir de les grans nits.
No s que no siguin seguidors
dequips estrangers, s que sn
autntics acionats.
Rondava el minut 80 del partit
entre el Bayern i el Bara. Vaig
veure cares belgues de tristor,
de patiment, de desillusi. Per
s que en el mateix grup damics
vaig veure eufria i felicitat.
Desprs, quan lrbitre va xiu
lar el nal, tots sen van anar a
casa com si all no hagus passat
res. El dia segent no van llegir
el Marca o lSport. s una bona
manera de poder gaudir el fut
bol. Sense pressions, sense que
ning et recordi el resultat. No
ms futbol. Noms esport.
www.estats.cat
Reciclar ordinadors
amb ns solidaris
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Ms o menys tots tenim clar
que cal llenar de forma se
parada els envasos, el vidre,
el cartr, les piles i la brossa
orgnica. Sovint, per, no
sabem qu fer de telfons
mbils i dordinadors vells
que ja no usem. I aquests ge
neren molts residus: carcas
ses, components elctrics,
bateries, carregadors, etc.
A travs del Twitter massa
bento que lIES Eugeni dOrs
forma part dun projecte
de reciclatge dordinadors:
Labdoo, una organitzaci
humanitria que vol contri
buir a reduir lescletxa tec
nolgica mundial i a la cre
aci de centres educatius
amb el suport en la provisi
de tecnologia.
En altres paraules, tot aquell
que disposi dun ordinador
vell, que no en fa cap s, el
pot lliurar a un Labdoo Hub
(a lIES Eugeni dOrs, per
exemple) i all el repararan,
li introduiran programa
ri educatiu i es posaran en
contacte amb persones que
viatgen a pasos on fan falta
aquests ordinadors perqu
els facin arribar. A ms, la
persona que lliura lordina
dor sabr on sha destinat i
quins usos sen fa, i la gent
de Labdoo saben quan un
ordinador lliurat sha es
patllat i busquen la manera
darreglarlo.
La finalitat de Labdoo s, per
una banda, la sostenibilitat
i, per laltra, leducaci. s a
dir, eliminar els residus que
representen els ordinadors i
reduir la petjada de carboni
fent que persones que visi
ten els pasos on reben els
ordinadors els facin arribar;
i, per laltra, reduir lescletxa
digital i contribuir amb una
millor educaci a travs de
la tecnologia.
Una iniciativa social que s
possible grcies a ls dei
nes de xarxa social distribu
des a un cost molt baix i mi
nimitzant limpacte al medi
ambient que actualment ja
compta amb 36 Hubs (cen
tres on es recullen els or
dinadors), I30 EdoVillages
(escoles que necessiten or
dinadors) i ms de I.S00 or
dinadors lliurats. I qui hi ha
darrere daquest projecte,
qui s el seu cap pensant?
Doncs en Jordi Ros Giralt,
un enginyer vilafranqu
que actualment est als Es
tats Units.