La convergència europea en

les declaracions de
Praga (2001), Berlín (2003),
Bergen (2005) i Londres
(2007)

Virgínia Ferrer

Prof. Titular Universitat

Facultat Formació del
Professorat
 PROBLEMES
1. Hi ha moltes maneres de portar
endavant i aplicar la convergència
europea que no és el mateix que la
declaració de Bolonya:

* MOLT BÉ
* REGULAR
* MALAMENT
Actualment al nostre país s’està fent.

MALAMENT
 PERQUÈ
S’està aplicant un pla de Bolonya
que incompleix les declaracions
europees posteriors a Bolonya
1999:
Praga 2001
Berlín 2003
Bergen 2005
Londres 2007
La nostra convergència europea
s’està fent socialment reduccionista i
a la baixa, perque no inclou altres
principis recollits des de fa 20 anys,
des del 1988 i a totes les
declaracions posteriors sobre igualtat
d’oportunitats, increment de
finançament públic (i no a cost zero),
eliminació de barreres i obstacles
econòmics i socials pels estudiants.
Una aplicació de la convergència
europea sense diagnòstic previ,
sense estudis i avaluacions de la
realitat de les nostres Universitats.

Mai es pot aplicar cap mesura en una

organització sense haver fet un
diagnòstic previ de punts forts i
febles i com solucionar-los.
 Nosaltres no som ni el Nord ni i Centre
d’Europa.

 Som el Sud d’Europa, mediterranis, amb

alt nivell d’atur, amb una educació
secundària que fracassa, sense polítiques
de beques-salari, sense garantia d’inserció
al mercat de treball i per tant sense
garantia de poder retornar crèdits, amb
una gran població estudiantil que
necessita estudiar i treballar i que a més
participa en organitzacions socials i
culturals o esportives; amb un pressupost
educatiu del PIB insuficient; i ara amb una
crisi i recessió econòmica que pot
dificultar més l’accés i la permanència a la
universitat.
 Una convergència europea que es
basa en l’economia especulativa i a
base d’endeutar a joves que ni tan
sols han pogut encara entrar al
mercat de treball a través dels
crèdits per estudiar, i ja s’ha vist
amb la crisi financera com es
comporten les economies
especulatives amb els crèdits dels
ciutadans.
Una aplicació de la convergència
europea que viola els acords signats
pels ministres d’educació d’implicar,
dialogar, construir conjuntament els
plans d’estudis, fomentar la
participació i comptar amb tot el
suport de l’estudiantat com a peça
clau. Tant que s’avalua ara tot, no
conec cap estudi ni que s’hagi
avaluat el nivell d’informació,
comprensió, i de implicació dels
estudiants en l’aplicació del nou
Una aplicació que ja està creant i pot
generar encara més desigualtat
d’oportunitats i socioeconòmica en
relació amb Europa, amb el nostre
plantejament de 4+1 davant la major
part de les altres regions que han
adoptat 3+2.
S’HA FET LA CASA PER LA TEULADA,
plantejant primer els masters, el
segon cicle i després els graus, el
primer cicle. Això viola qualsevol
plantejament de disseny curricular
professional i sensat.
Una aplicació tecnicista i
simplificadora dels ECTS, on
s’interpreta la gestió i autorregulació
del temps d’aprenentatge dels
estudiants com a gestió taylorista i
control fabril de hores/tasques sota la
supervisió del professorat, la qual
cosa no ens pertoca; on s’interpreta
de forma reduccionista l’avaluació
continuada com a avaluar
 DOCUMENTACIÓ
CONVERGÈNCIA EUROPEA I
REIVINDICACIONS NOSTRES
 A CONTINUACIÓ AFEGEIXO LA CARTA MAGNA DE BOLÒNIA
DEL 1988 I FRAGMENTS DE LES DECLARACIONS
POSTERIORS A BOLONIA (1999), ÉS A DIR LES DEL 2001,
2003, 2005 I 2007 ON APAREIXEN MOLTS ASPECTES QUE
ESTUDIANTS I PROFESSORAT RECLAMEM I QUE EL GOVERN
I UNIVERSITATS ESPANYOLES NO ESTÀN PORTANT A TERME,
INCOMPLINT ELS ACORDS SIGNATS ENTRE TOTS ELS
MINISTRES D’ EDUCACIÓ EUROPEUS.

 (Alguns fragments estàn en anglès peró prou entenedors)

 Char ta Ma gna B ol ony a 1988

FINS

La universidad —en el seno de sociedades organizadas de forma diversa debido a las condiciones
geográficas y a la influencia de la historia— es una institución autónoma que, de manera crítica,
produce y transmite la cultura por medio de la investigación y de la enseñanza.

Siendo la libertad de investigación, de enseñanza y de formación el principio básico de la vida de las

universidades, tanto los poderes públicos como las universidades, cada uno en sus
respectivos ámbitos de competencia, deben garantizar y promover el respeto a esta exigencia
fundamental.

En las universidades, la actividad docente es indisociable de la actividad investigadora, a fin de que

la enseñanza sea igualmente capaz de seguir la evolución tanto de las necesidades y de las
exigencias de la sociedad como de los conocimientos científicos.

Abrirse a las necesidades del mundo contemporáneo exige disponer, para su esfuerzo docente e
investigador, de una independencia moral y científica frente cualquier poder político, económico
e ideològico.

Con el rechazo de la intolerancia y mediante el diálogo permanente, la universidad es un lugar de

encuentro privilegiado entre profesores —que disponen de la capacidad de transmitir el saber y
los medios para desarrollarlo a través de la investigación y de la innovación— y estudiantes —
que tienen el derecho, la voluntad y la capacidad de enriquecerse con ello.
 MITJANS

A fin de preservar la libertad de investigación y de enseñanza, deben facilitarse al conjunto

de los miembros de la comunidad universitaria los instrumentos adecuados para su
realización.

La selección de los profesores, así como la reglamentación de su estatuto, deben regirse

por el principio de la indisociabilidad entre la actividad investigadora y la actividad
docente.

Respetando la especificidad de su situación, cada universidad debe garantizar a los

estudiantes la salvaguarda de las libertades, así como las condiciones necesarias para
alcanzar sus objetivos en materia de cultura y de formación.

Las universidades —y especialmente las universidades europeas— consideran el

intercambio recíproco de información y de documentación y la multiplicación de
iniciativas comunes, como instrumentos fundamentales para el progreso continuado de
conocimientos.

Por estos motivos —volviendo a sus orígenes— las universidades alientan la movilidad de
los profesores y de los estudiantes, y estiman que una política general de equivalencia
en materia de estatutos, de títulos, de exámenes (aún manteniendo los diplomas
nacionales), y de concesión de becas, constituye el instrumento esencial para
garantizar el ejercicio de su misión contemporánea.

Los Rectores abajo firmantes en nombre de sus respectivas universidades, se

comprometen a hacer todo lo posible para que los Estados, y los organismos
supranacionales implicados se inspiren progresivamente en las disposiciones de esta
Carta, expresión unánime de la voluntad autónoma de las universidades.

Bolonia, a 18 de septiembre de 1988

 DECLARACIÓ BOLONYA 19 JUNY 1999

European higher education institutions, for their part, have
accepted the
challenge and taken up a main role in constructing the
European area of higher
education, also in the wake of the fundamental principles
laid down in the
Bologna Magna Charta Universitatum of 1988.

This is of the highest importance,

given that Universities' independence and autonomy
ensure that higher
education and research systems continuously adapt to
changing needs, society's
demands and advances in scientific knowledge
 PRAGA 2001

 SOBRE ESTUDIANTS:

 Ministers affirmed that students should

participate in and influence the
organisation and content of education
at universities and other higher
education institutions. Ministers also
reaffirmed the need, recalled by
students, to take account of the social
dimension in the Bologna process.
 BERLÍN 2003

 SOBRE DIMENSIÓ SOCIAL I

RESPONSABILITAT PÚBLICA:

 Ministers reaffirm the importance of the

social dimension of the Bologna Process.
aiming at strengthening
social cohesion and reducing social and
gender inequalities both at national and at
European level. In that context, Ministers
reaffirm their position that higher education
is
a public good and a public responsibility.
 SOBRE EL ROL FONAMENTAL DELS ESTUDIANTS I DE LES
ORGANITZCAIONS I ASSOCIACIONS D’ESTUDIANTS:

 Ministers recognise the fundamental role in the development of

the European Higher
Education Area played by Higher Education Institutions and
student organisations.

 They take note of the message from the European University

Association (EUA) arising
from the Graz Convention of Higher Education Institutions, the
contributions from the
European Association of Institutions in Higher Education
(EURASHE) and the
communications from ESIB – The National Unions of Students in
Europe.

 Ministers welcome the commitment of Higher Education

Institutions and students to the
Bologna Process and recognise that it is ultimately the active
participation of all
partners in the Process that will ensure its long-term success
 SOBRE INCLUSIÓ DELS ESTUDIANTS
DES DE L’INICI EN TOTES LES FASES I
NIVELLS D’APLICACIÓ:

 Ministers note the constructive

participation of student organisations
in the Bologna
Process and underline the necessity to
include the students continuously and
at an
early stage in further activities.
 SOBRE ELS ESTUDIANTS SON SOCIS PLENS I AMB DRETS
COMPLETS DE PARTICIPACIÓ:

 Students are full partners in higher education governance.

Ministers note that national
legal measures for ensuring student participation are largely in place
throughout the
European Higher Education Area. They also call on institutions
and student
organisations to identify ways of increasing actual student
involvement in higher
education governance.

 Ministers stress the need for appropriate studying and living

conditions for the students,
so that they can successfully complete their studies within an
appropriate period of time
without obstacles related to their social and economic
background.

They also stress

the need for more comparable data on the social and economic
situation of students.
 SOBRE LA INTERDISCIPLINARIETAT:

 They emphasise the importance of

research and
research training and the promotion of
interdisciplinarity in maintaining and
improving
the quality of higher education
 Bergen 2005
 SOBRE EL RECONEIXEMENT
APRENENTATGES PREVIS

 Trabajaremos con las instituciones de educación

superior, y otras, para mejorar el reconocimiento
de aprendizajes previos considerando, cuando
sea posible, el aprendizaje informal o no-formal
para el acceso a, y como un elemento en, los
programas de educación superior.
 SOBRE LA ELIMINACIÓ DE QUALSEVOL
OBSTACLE SOCIAL O ECONÒMIC PER PODER
ESTUDIAR A LA UNIVERSITAT

 La dimensión social del Proceso de Bolonia es parte integrante del

EEES y una condición necesaria para el atractivo y la
competitividad del EEES.

 Por lo tanto, renovamos nuestro compromiso de hacer la educación

superior de calidad igualmente accesible para todos e insistimos en
la necesidad de establecer las condiciones apropiadas para que los
estudiantes, puedan completar sus estudios sin obstáculos
relacionados con su origen social y económico.

 La dimensión social incluye medidas adoptadas por los gobiernos

para ayudar a los estudiantes, especialmente a los sectores
socialmente desfavorecidos, en aspectos financieros y económicos
y proporcionarles servicios de orientación y asesoramiento con
vistas a facilitar un acceso más amplio.
 Sobre els Itineraris flexibles i
reconeixement aprenentatges
previs

 . La creación de oportunidades para

itinerarios flexibles de aprendizaje en la
educación superior, incluyendo
procedimientos para el reconocimiento del
aprendizaje previo.
 Sobre elaborar estudis
sòcioeconòmics de situació
estudiants
 Encargamos también al Grupo de Seguimiento
que presente datos comparables sobre
movilidad de personal y de estudiantes, así
como sobre la situación económica y social de
los estudiantes de los países participantes,
como base para el futuro balance e informe en
la próxima Conferencia Ministerial. Dicho
análisis futuro tendrá que tener en cuenta la
dimensión social, tal como se definió
anteriormente
LONDRES 2007

 SOBRE LA LLIBERTAT ACADÈMICA,

AUTONOMIA INSTITUCIONAL, IGUALTAT D’
OPORTUNITATS I PRINCIPIS DEMOCRÀTICS:

 Building on
our rich and diverse European cultural heritage,
we are developing an EHEA based
on institutional autonomy, academic freedom,
equal opportunities and democratic
principles
 UN ALTRE COP SOBRE EL RECONEIXEMENT DE
CRÈDITS D’APRENENTATGE NO FORMAL I
INFORMAL FORA DE LA UNIVERSITAT:

 Fair recognition of higher education qualifications,

periods of study and prior
learning, including the recognition of non-formal and
informal learning, are essential
components of the EHEA, both internally and in a
global context.

They should also

help HEIs to develop modules and study programmes
based on learning outcomes
and credits, and improve the recognition of
qualifications as well as all forms of prior
learning.
 UN ALTRE COP SOBRE L’ELIMINACIÓ DE
QUALSEVOL OBSTACLE SOCIAL O
ECONÒMIC PER PODER ESTUDIAR A LA
UNIVERSITAT:

 We reaffirm the importance of students being

able to
complete their studies without obstacles
related to their social and economic
background.

We therefore continue our efforts to provide

adequate student services,
create more flexible learning pathways into
and within higher education, and to
widen participation at all levels on the basis
of equal opportunity.
Insistència en la Dimensió Social
i elaboració estudis sobre

estudiants
Social Dimension

 3.3 Similarly, we will report on our national strategies and policies for the social
 dimension, including action plans and measures to evaluate their effectiveness. We
 will invite all stakeholders to participate in, and support this work, at the national
 level.

 Data collection

 3.4 We recognise the need to improve the availability of data on both mobility and
 the social dimension across all the countries participating in the Bologna Process.
 We therefore ask the European Commission (Eurostat), in conjunction with
 Eurostudent, to develop comparable and reliable indicators and data to measure
 progress towards the overall objective for the social dimension and student and staff
 mobility in all Bologna countries. Data in this field should cover participative equity in
 higher education as well as employability for graduates. This task should be carried
 out in conjunction with BFUG and a report should be submitted to our 2009
 Ministerial conference.
 PROPERA REUNIÓ DE
MINISTRES D’EDUCACIÓ SOBRE
LA CONVERGÈNCIA EUROPEA

LOVAINA (BÈLGICA)
28-29 Abril
2009
 Ministerial Conference hosted by the Benelux countries at the
universities of Leuven and Louvain-la-Neuve in 2009

 The next Ministerial Conference of the Bologna Process will be hosted

by the Benelux countries (Belgium, Netherlands and Luxembourg) on
28-29 April 2009 in Leuven and Louvain-la-Neuve (Belgium).

 The Ministers Frank Vandenbroucke and Marie-Dominique Simonet

(Flemish and French Community of Belgium), Ronald Plasterk
(Netherlands) and François Biltgen (Luxembourg) have invited their
colleagues to the historical location of the ancient University of
Louvain - the oldest higher education institution in the Benelux
founded in 1425 - of which the modern universities Katholieke
Universiteit Leuven (KUL) and Université catholique de Louvain (UCL)
share the legacy.
 The choice for universities as conference venue has also symbolic
value. The Benelux countries would like to give clear visibility to the
substantial role the academic community plays in the achievement of
the Bologna goals.

 Bologna is more than mere convergence of policies set by public

authorities. Higher education institutions, staff and students all
together have made an impressive contribution to the implementation
and will continue to define the shape of the European Higher
Education Area.
 QUÈ FER? D’entrada :
NECESSITEM MÉS TEMPS!
1. Solicitar moratòria d’un any. Aplicació al 2010-2011 a l’estat
espanyol o a les universitats que ho demanin.

2. Diagnòstic i estudi complet i rigurós de la nostra situació a

Espanya i Catalunya i a cada Universitat en particular, punts
forts i febles cap a la convergència europea i mesures
compensatòries i de correcció.

3. Iniciar un debat ampli, complex, concret i profund amb tots

els sectors implicats.

4. Replantejar amb autocrítica, honestedat i coratge tots

aquells aspectes problemàtics, obstacles, desavantatges per
a convertir la convergència europea en una oportunitat de
veritat i no en un fracàs més.

5. Implicació i participació plena dels/les estudiants en tots els

nivells de decisió, formals i informals, òrgans de govern i
demanar comissió d’estudiants a la Junta de Govern de la
UB. Si cal solicitar un espai reconegut a les titulacions amb
crèdits optatius per a la participació universitària dels /les