ELS ORDRES GRECS Es reconeixen i distingeixen els diversos ordres per la forma de la columna, i ms en concret per la del capitell.

Els grecs noms van utilitzar tres ordres: dric, jnic i corinti. DRIC s el ms primitiu i simple dels ordres arquitectnics clssics, s l'ordre grec per excellncia. Com ms antic, arcaic, ms maldestre, donant sensaci de robustesa, com ms tard, ms esvelt i proporcionat, aconseguint aix l'harmonia i bellesa clssica. Es va utilitzar en la Grcia continental des del segle VII aC i al sud d'Itlia. Simbolitza fora i herocitat; utilitzat amb aquest simbolisme en el Renaixement. Caracterstiques

No utilitza base, el fust de la columna descansa directament sobre l'estilbat, que s el gra superior de l'estereobat, una plataforma amb graons. La vora de l'estereobat es coneix com a crepidoma. El fust s de secci circular, curt i poc esvelt. La mida total de la columna mai sobrepassa els setze mduls, i normalment la mida del fust s d'entre vuit i tretze mduls. Les dimensions de les columnes es refereixen al mdul, que s la mesura del radi a la base de la columna (on s ms gran). El capitell est integrat per tres peces:
o

L'bac s una pea prismtica semblant a un tauler de planta quadrada que suporta directament l'estructura horitzontal de l'edifici. L'equ, la geometria s la d'una figura convexa de revoluci, s'expandeix cap a la part superior amb un sentit de transici entre les dimensions de l'extrem del fust i les de l'bac ms gran. El collar: s una prolongaci del fust, separat per una fina acanaladura. En l'ordre dric grec hi ha una entalladura, de secci triangular, sota l'equ, ja en el fust. s el collar. En l'ordre dric rom el collar s un tambor cilndric interposat entre l'equ i el fust, a manera de prolongaci d'aquest i separat d'ell per una motllura horitzontal.

L'entaulament est compost per:

o o

L'arquitrau, una espcie de biga grossa i llisa que recorre tota l'alineaci de columnes. El fris decorat per una alternana de trglifs i metopes. Els trglifs poden ser una reminiscncia dels caps de les bigues de fusta de similar escairada que, carregant sobre l'arquitrau formarien l'entramat estructural de cobriment. La seva aparena s estriada en vertical. Les mtopes exhibeixen baixos relleus de variats temes ornamentals.

La cornisa remata l'orde formant una volada que generalment t una motllura de tipus cimaci.

Els capitells drics sn formats, primerament per un bac, que s un element que corona el capitell i un equ, constitut per una motllura convexa (tamb es manifesta als capitells d'ordre jnic). JNIC Se situa el seu origen a les costes de la mar Egea d'Anatlia i les illes Cclades al voltant de l'any 650 aC, possiblement per ser usat en edificis funeraris. Detall de la base d'una columna jnica del Propileus de l'Acrpolis d'Atenes. Ms esvelt i airs que l'ordre dric, ha deixat abundants mostres del seu estil, de les quals, com a exemple ms cannic, cal destacar el Temple d'Atenea Nik en l'Acrpolis d'Atenes. Es caracteritza per les segents peculiaritats: La columna va dotada de basa. Es tracta d'una pea de suport composta per tres motllures: dues bocell circulars o mitjos toros i una escocia intercalada entre ambds. De vegades, aquesta basa recolza al seu torn sobre un plint, pea prismtica de planta quadrada de poc espessor. El fust s de secci circular, i sol presentar un lleuger ntasi o glib. Est acanalat per 24 estries separades entre si per fins filetes longitudinals. La mida total de la columna sol ser de divuit mduls i el del propi fust de setze. Freqentment, el fust acaba en un collar, ia la separaci entre ells es diu astrgal. Capitell jnic angular del Erecteion. El capitell s l'element ms representatiu d'aquest ordre i es reconeix per les dues volutes o espirals amb que s'adorna. Formen part de l'equ que es completa amb altres ornaments en forma d'ovas i dards. El capitell es remata amb un estret bac rectangular. El entaulament mesura generalment un cinqu de l'ordre total. Est format per: -El arquitrau, que es mostra usualment descompost en tres bandes horitzontals superposades i escalonades. -El fris s una banda contnua (sense mtopes ni trglifs) adornada amb una successi de figures en relleu. Crrega directament sobre l'arquitrau. -La cornisa coronada pel rfec forma un saledizo que generalment t una motllura de tipus cimaci.

Exemples de l'ordre jnic sn: Temple d'Atena Nike, Erecton i Altar de Zeus

CORINTI
El capitell corinti s caracterstic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grcia clssica, per ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'aix s'observa en la Maison Carre de Nimes, el Pante de Roma Es caracteritza per les segents peculiaritats: La columna va dotada de basa. Es tracta d'una pea de suport composta per tres motllures: dues bocell circulars o mitjos toros i una escocia intercalada entre ambds que pot anar adornada per uns listeles. De vegades, aquesta basa recolza al seu torn sobre un plint, pea prismtica de planta quadrada de poc espessor. El fust s de secci circular i presenta un lleuger ntasi. Est acanalat per 24 estries separades entre si per fins filetes longitudinals. La mida total de la columna sol ser de vint mduls i el del propi fust de setze i dos teros. El capitell s l'element ms representatiu d'aquest ordre i es reconeix per la seva aparena de campana invertida o cistella de la qual desbordessin les fulles d'acant, les tiges donen lloc a una espcie de volutes o espirals (caulicles) en les quatre cantonades. El entablamento mesura generalment un cinqu de l'ordre total. Est format per: El arquitrau, que es mostra usualment descompost en tres bandes horitzontals superposades i escalonades (fasciae). El fris s una banda contnua (sense mtopes ni trglifs) adornada amb una successi de figures en relleu. Crrega directament sobre l'arquitrau. La cornisa coronada pel rfec forma un saledizo que generalment t una motllura de tipus cimaci.