A r t i c l ec r t i cs o b r el e d u c a c i e n e lc o n t e x tt e r r i t o r i a lic u l t u r a l u t i l i t z a n te lr e f e r e n td e lv i d e o d eK e nR o b i n s o n : C h a n g i n g P a r a d i g m s

PauBruguera AdrinGarca Grup61C 03/04/2013 Cultura

Prof.JaumeBarrera

ARTICLECRTICSOBRELEDUCACI

Ken Robinson s l'autor del vdeo "Changing Paradigms". Va nixer a Liverpool, Anglaterra a lany 1950. s uneducador, escriptor i conferenciant britnic, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de lenseyament, la innovaci i els recursos humans. Robinson defensa la teoriaquelescola mata la creativitat dels nens ilesnenesienproposaaChanging Paradigms fer un canvi deparadigma per a entrar en un mnonesdesenvolupielpensament divergent. Per entendre el vdeohemdecomenar peranalitzarqusunparadigmaienshem de basar en que son teories que defineixen el contexti les seves caracterstiques. Les teries que predominen son la teria tcnica, la prctica i la crtica i aquestes ens plantegen les caracterstiques importants. paradigmes classificaci ens del ms Aquests permeten contingut

definir la ideologia subjacent, la cultural, els mtodes, la relaci humana i els factors de canvi socialenelcontext. En quan al paradigma que contextualitza els inicis de leducaci pera tothom, ens trobem que comena cap al segle XIX desprs de la Revoluci Industrial amb dues finalitats, adients pel desenvolupamentsocialdelmoment,leconmicailacultural. Leconmica, perqu possibilitava a les persones un ascns de classe social, evitant la perpetuaci de posici segons lestatusdela familia.Perexemple,podiemtrobarfamiliesrurals on els fills estudiaven medicina i podien ser metges de gran prestigi. Per tant, leducaci per a tothom,pagadaambelsimpostos,trencavaamblaideadeleducacitansolspelsrics. La segona finalitat eralacultural,onlescolapblica preteniacrearunaidentitatcultural.Alsegle XIX a Espanya laidentitat cultural que es buscava era decirereligisapostlic,actualmentes busca lescola lica, per el procs s lent i t molts entravancs. Per comenar, en lactual

globalitzaci ensenyar una identitat cultural s antagnic al que hauria de fer leducaci la qual hauriadepotenciarelrespecteilariquesaculturaldelsaltresterritorisexterns. Actualment, com exposa amb gran claretat i presici al video Changing Paradigms, tenimun sistema educatiu industrial desfasat de les necessitats reals dara i lnic que es busca s lestandaritzaci amb exmens iguals per tothom, alumnes classificats per edats, separant lensenyament per assignatures abstractes, amb un ensenyament que tan sols els permetuna nica resposta percadapreguntaionla creativitatquedaenunsegonpl.Aquest ensenyament classificat i productiu a lpoca delaRevoluciIndustrialasseguravaalsseusestudiantsunlloc de treball on el que estudiava ms podia anar a la Universitat i aix garantia un bon lloc de treball. Aix, els alumnes de lactualitatnoshocreuenileducacihapassataserunprocsen el qual sha de passar per obligaci i no es plantegen poder ser el que volen ser sin que busquenserallquepodrantenirfeina. A part de les classificacions de lescola, tamb classifiquen els alumnes en bons o dolents, sense tenir en compte que potser no son els alumnes ms o menys vlids sinquetenenuns interessos que lescola no els satisf o que no reben un ensenyament adequat a les seves necessitats. Aquesta estandaritzaci tamb dels alumnes fa que no es puguin potenciar les caracterstiques individuals de cadasc. Per tant, el sistema educatiu produeix alumnes de caracterstiques similars els quals poden serobbonobdolents,ipertantdescartatsperqu no sajusten a les carasterstiques estndards en canvi, el que realment seria til sera potenciar la seva exclusivitat i ajudar als alumnesaquetrobinelseucampersmateixos,sa dir, la persona que condueix lensenyament dels alumnes ha de ser un acompanyant, no una guaquemarquielcam. Actualment, a Espanya i concretament a Catalunya sest vivint un retrocs en el sistema educatiu ja que el model actual continua estan en un paradigma tecnolgic. Trobem que a la LEC i a la LOE es va intentar entrarmsenunparadigmainterpretatiupropiciantalsalumnes un paper importanta lescola . Esvan construiraixalgunescomunitatsdaprenentatgeimoltes escoles, instituts o b univeristats les quals van acceptar les caracterstiquesdelparadigma interpretatiu i les van convertir en grans premises de leducaci. Per tant, actualment trobem que a lescola el nen o la nena son el ms important, si tenen algun problema sels pot derivar als psicopedagogs o als psiclegs per proporcionarli ajuda externa. Les persones amb discapacitat poden cursaramb les adaptacions que facinfalta alprograma per tal depotenciar

laprenentatgeieldesenvolupamentdelsalumnesambnecessitatsespecfiquesespecials. Aquesta s lapart positivadelactual sistemaeducatiuquepermetferaquestescosestotique no es fan en molts llocs per la manca de diners pblics que es dediquen a leducaci. Aqu entrem en la part negativa de lactual sistema educatiu. Actualment el Ministre deducaci, fa uns mesos, va proposarfer una reforma educativa i per tant, leducaci passava a serdenou un sistema productiu on els alumnes tan sols eren maquines daprendre i no persones amb unes caracterstiques diferents. La diversitat, amb la reforma (LOMCE) que proposava el ministre,quedavaalmargejaqueelsresultatserenelmsimportant. Aquesta reforma tornava al paradigma tecnolgic fragmentat, on els coneixaments ms importants eren els instrumentalsiquedavenensegonplelsartstics,matantlacreativitatdels alumnescomshafetfinsara. Aix s tot el contrari del que proposa Ken Robinson, i del que suposa un trencament del sistema educatiu actual per ferun pas endavant i deixar enrere un sistema que ens demostra diaadiaquejanosvlidpelcontextactual,pertantperentraraunnouparadigma. El nou paradigma de l'educaci es basa en una nova manera de mirar a l'alumne, des de l'amplitud de tot el seu sser, amb un visi holstica de les seves capacitats. El paper de la persona que ensenya ser el d'ajudar a l'alumne a descobrir tot el potencial queportadinsseu perqu senti el seu propi poder i confi plenament en ell/a mateix/a. Aquesta seria la base de l'autntica educaci on amb una visi ms mplia de les persones es provocariaunarevoluci interior que acabaria en una revoluci exterior. La persona que ensenya pot aconseguir comunicarse amb els seus alumnes d'sser a sser actuant des del cor, no des de la ment, per tal d'evitarprejudiciscalbuscarelcamperquelsalumnespuguinferpossiblelarealitzaci dels seus somnis. I aix s'aconsegueix tamb sent educats des de la creativitat i des de les emocions. Per aconseguir atendre a la gran diversitat cognitiva de l'alumnat caldr una gesti d'aula diferent,unagestideltempsidel'espaidiferentiunaavaluacidiferent. Aquestanovaeducacitambsel'anomenaeducaciholstica,quesignificacompleta,integrant enelconeixementelcos,lamentil'esperit. La nova educaci ha de ser capa de descobrirelsdonsielssomnisdelsnensinenesperqu puguinconfiarplenamentenells/esienelseupodercreador. Segons Robinson a ser innovador s'aprn igual que a sumar: a qualsevol edat i en qualsevol circumstncia,ambl'nicacondicidetenirneganes.

Materialsdereferncia Bibliografia: NEGRN FAJARDO, OLEGARIO (2004). Historia de laeducaci en Espaa: Autores, textos y documentos:Madrid:UNEDediciones. Pginesweb: Imatgedescola/fbrica http://escuelacriticacontemporanea.blogspot.com.es/ <consulta:20/03/2013> Imatgeportada http://laoveja100.wordpress.com/2011/07/28/silaeducacioneslasalida/sirkenrobinsonchang ingparadigms495w1/ <consulta:31/03/12> Articleresmvideo http://samuellpezcarriltpcef.blogspot.com.es/2011/11/elparadigmadelsistemaeducativo.html WikipediaKenRobinson http://es.wikipedia.org/wiki/Ken_Robinson <consulta:29/03/12> EntrevistaaKenRobinson http://www.lavanguardia.com/lacontra/20101103/54063818455/lacreatividadseaprendeigualq ueseaprendealeer.html <consulta:29/03/12>