Juntes podem! Aturem els pressupostos antisocials!

Amigues, amics... Un cop ms, som milers i milers de persones omplint els carrers de Barcelona. Avui, la nostra marxa arbora molts colors. Per tots evoquen un mateix anhel de justcia social i dignitat. Sindicats, plataformes unitries, moviments, entitats venals, collectius diversos, ciutadanes i ciutadans... ens hem aplegat per dir que no podem seguir aix; per que, juntes, podem canviar les coses! Vet aqu que el Parlament de Catalunya debatr, daqu uns dies, els Pressupostos del 2013. Ho far davant dun pas sacsejat pels efectes duna crisi devastadora i unes poltiques dausteritat gestades a Brusselles i a Madrid, per tamb a la Plaa de Sant Jaume - que han malms els fonaments del nostre model social. Prop de 900.000 persones volen treballar i no poden perqu no hi ha feina. A hores dara, gaireb un ter de la poblaci es troba en situaci de pobresa. La meitat de les famlies en risc dexclusi se sostenen sobre lesfor de dones soles. Desnonaments per impagament dhipoteca o de lloguer, talls daigua i de corrent, esdevenen quotidians. Les desigualtats creixen i la nostra societat s ms a prop que mai de patir una profunda fractura. El debat sobre els pressupostos no va de xifres inabastables; va de persones, va de les nostres condicions de vida. Es tracta de saber si les mateixes elits financeres i empresarials, les mateixes famlies adinerades de tota la vida una nfima, per molt influent minoria seguiran acumulant riquesa a costa dels nostres drets. Sembla ser que la controvrsia entre el govern de Rajoy i la Generalitat rau en el marge de dficit que lEstat autoritzar als comptes autonmics. Val a dir, si la retallada de la despesa social ser de 4.400 milions deuros... o si noms representar la meitat daquesta xifra. B, doncs... Avui som aqu, ben a prop del Parlament, per dir-ho sense embuts: cap daquests escenaris s acceptable, cap. Ja nhi ha prou! No noms es tracta daturar les retallades que planen sobre sanitat i educaci, sobre la cultura i sobre els mitjans de comunicaci pblics, sobre les prestacions socials o la funci pblica, sobre les poltiques de cooperaci... sin que s urgent revertir les mesures restrictives daquests ltims anys, preservar el b com i el territori, endegar un nou desenvolupament al servei de les persones... Nosaltres tamb sabem comptar. Enguany, el servei del deute financer de la Generalitat depassar els 2.300 milions deuros. I s que els bancs, molts dells rescatats amb els diners dels nostres impostos, obtenen liquiditat del Banc Central Europeu a l1 %... i financen les administracions pbliques a interessos molt ms elevats - com s el cas de la Generalitat, que el 2011 va pagar un tipus mig del 518 %. Ja s hora de discutir la legitimitat daquest deute, de decidir qu s just pagar, quan i com conv fer-ho... i de denunciar all que s usura.

Sabem comptar i tenim memria: a lestiu de 2011, desquenes al poble i amb el suport dels nostres actuals governants, fou aprovada una reforma constitucional que donava prioritat al pagament del deute financer per damunt de qualsevol altra partida pressupostria. Avui som aqu per dir que les nostres vides valen ms que els rdits dels especuladors! Estem fartes de sentir que no hi ha diners, que no hi ha alternatives i que tot plegat s una mena de fatalitat bblica. No. El que sha ensorrat s un model econmic parsit, depredador i insostenible. I els seus beneficiaris volen que en seguim pagant les despeses. Enguany, els interessos de les obres avanades per les grans constructores com ara els peatges a lombra representaran ms de 1.000 milions deuros. Aquestes partides tamb sn prioritries? Per, no noms som lluny de recaptar els impostos que caldria entre la minoria benestant, sin que el frau fiscal estimat a Catalunya seleva a 16.000 milions deuros. Quants llits dhospital tancats representa tot plegat? Quantes beques universitries? Quantes ajudes socials o quantes inversions? Quantes empreses pbliques, privatitzades a bon preu per als amics del govern, en nom de la imperiosa necessitat deixugar el dficit? I tant que hi ha diners! El que manca s la voluntat poltica danar a buscar-los all on sn. Cal acabar amb el frau fiscal, recuperar limpost de successions, fer que pagui ms qui ms t! Daix va el debat pressupostari: del conflicte dinteressos entre les necessitats de la majoria social i els privilegis duns pocs. Ells en tenen prou de despenjar un telfon, reservar un seient en un consell dadministraci a un antic governant o fer un geners donatiu de campanya per pesar sobre la conducci del pas. Nosaltres, per contra, hem de sortir al carrer a centenars de milers, fins i tot a milions de ciutadanes i ciutadans, per fer-nos escoltar. Hem de muntar vagues generals; hem dorganitzar protestes a les empreses per defensar els llocs de treball... i, a sobre, patir violncies policials, com li va passar a lEster Quintana. Hem daturar desnonaments a peu de carrer, com ho fa la PAH, rebent insults, multes i garrotades... La democrcia formal, les seves institucions, segrestades pels mercats financers, es tenyeixen dautoritarisme.

Companyes, companys... Avui han conflut moltes marees. All, mestres, pares i mares dalumnes, canalla... en defensa duna educaci pblica i de qualitat la que pateix retallades mentre es mantenen concerts amb escoles religioses que segreguen nens i nenes. Bates blanques per tot arreu reivindicant una sanitat que constitueix una conquesta i que pretenen desballestar per muntar negocis privats. Treballadores i treballadors de la funci pblica i dempreses pbliques, estudiants... Per igualment venes i vens dels barris, activistes dels ms diversos moviments socials, sindicalistes de tots els sectors, pensionistes, gent del mn de la cultura i la cooperaci, persones aturades, jovent condemnat a la precarietat... Dones, que avui heu encapalat la nostra manifestaci, palesant la violncia que significa lausteritat per als collectius ms desprotegits i que, vosaltres s, ens representeu...

Aqu hi ha la societat civil. No pas aquella que es reuneix al Cercle Eqestre, que t comptes en paradisos fiscals i amistats amb la Corona. No, aqu est la ciutadania. La que t dret a decidir i vol decidir. El futur de Catalunya com a naci i el model de pas que volem construir. Perqu ambdues coses sn indestriables. No acceptem que els nostres drets siguin moneda de canvi, ni tampoc que la llibertat del nostre poble sigui restringida. Som gent assenyada, no pas com els bojos cobdiciosos que ens condueixen al desastre. Per aix ho volem tot i ho volem alhora. Volem una Catalunya social. Perqu, decidim el que decidim en una futura consulta, ser impossible bastir cap projecte democrtic sobre la base dun pas atomitzat, desmoralitzat i aclaparat per la misria. I volem la plenitud de la llibertat perqu no podem defensar lEstat social sense democrcia, sense recuperar-la, regenerar-la i eixamplar-la de manera realment participativa. Estem aqu per rebutjar els pressupostos antisocials que sestan anunciant i el xantatge que ens estan fent al seu voltant. No acceptem cap retallada en educaci, sanitat, prestacions socials... No admetem reduccions de llocs de treball, prdues salarials, desregulacions i deteriorament de les condicions laborals... No admetem lespoli de les empreses i serveis pblics. No admetem la pobresa, les desigualtats, ni la destrucci del nostre entorn a cpia de fracking, privatitzacions de lespai pblic o projectes de lestil dEurovegas . No volem ser una maquila del sud dEuropa! Hi ha un altre cam possible. Un cam que passa per plantar cara: a Madrid, i als dictats de la troika, s. Per igualment als poders financers, als lobbys i als grans rendistes de casa nostra. s una alternativa que passa per lauditoria i la reestructuraci del deute, per la instauraci duna tributaci progressiva, per la lluita contra el frau fiscal i la corrupci... Noms sobre aquesta base ser possible mantenir lEstat del benestar, desenvolupar poltiques actives docupaci, promoure lhabitatge social, afavorir el cooperativisme, impulsar una economia agrcola i industrial sostenible i respectuosa amb el medi ambient... Amigues i amics... Tenim fora raons per no confiar en la bona disposici del Govern, ni en la gosadia daquest Parlament. No faltar qui us dir que, en aquestes condicions, no hi ha res a fer. No els escolteu. La gent de ms edat recorda que Franco va morir al llit, per la seva dictadura va morir al carrer. Els ms joves ja heu vist un 11 de Setembre que ha remogut les plaques tectniques del rgim heretat de la transici. Fins i tot lactual configuraci de forces poltiques porta la petja de lltima vaga general. Des duna mobilitzaci social sostinguda podem canviar moltes coses, generar alternatives, modificar profundament el panorama poltic, permetre el sorgiment de nous subjectes... Aquesta lluita noms fa que comenar. Tornarem. Els pressupostos del 2013 no seran un trmit, ni un arranjament a esquenes del poble. Tornarem. La primera condici de qualsevol aven, per, s la nostra unitat. Juntes podem. Aix no s un eslgan per concloure una manifestaci: s una presa de conscincia. No hem vingut a fer retrica, sin a escriure la nostra prpia histria, a prendre en m el nostre dest. Aturarem els pressupostos antisocials! Coratge! La dignitat vencer! Juntes podem!