EXAMEN PARCIAL HISTRIA DE LART 3r TRIMESTRE-REALISME I MODERNISME 1. Context histric (s.

XlX) La segona meitat del segle XlX es va caracteritzar per una srie desdeveniments de gran importncia poltica i social: unificaci italiana, caiguda del Segon Imperi i ladveniment de la Tercera Repblica, aix com tamb la consolidaci dels Estats Units dAmrica desprs de la guerra de Secessi. A Espanya, el panorama poltic es va veure alterat per la Revoluci del 1868, per un canvi dinstic, la proclamaci de la Primera Repblica i la Restauraci monrquica. Creixement demogrfic, major concentraci urbana,

desenvolupament industrial i canvis en les comunicacions que van dur a un replantejament de les necessitats urbanstiques a les grans ciutats. Lart va apellar el gust de les classes dominants amb la producci de diverses obres que sintegren en un tot unitari (eclecticisme). La societat va contribuir a una substituci del llenguatge artstic vigent. 2. Arquitectura Es van barrejar un gran nombre de propostes: es van recuperar estils del passat (historicisme), es va revaloritzar larquitectura popular (Arts&Craft) i es van explorar les possibilitats dels nous materials (arquitectura del ferro). Com a resultat de tots aquests esforos, es van confirmar dues tendncies arquitectniques que responien ja a les necessitats esttiques i funcionals de la societat contempornia: Modernisme i lescola de Chicago, on desprs de ser destruda per un incendi es van construir edificis molt alts, els gratacels, grcies a les estructures metlliques. Destaca Louis Sullivan en aquest context.

3. Escultura La seva evoluci durant el s. XlX va estar relacionada amb levoluci de la pintura, per amb possibilitats formals i temtiques ms redudes. 4. Tendncies i ismes pictrics Davant dun art que revisava permanentment el passat o els esdeveniments histrics, lartista va girar la mirada cap a una realitat quotidiana. Aquesta actitud va manifestar-se en un seguit de tendncies que van tenir en el Realisme i en lImpressionisme el seu vessant ms quotidi, i en el Postimpressionisme i el Simbolisme la seva actitud ms potica. 4.1 Realisme Recerca de la realitat ms prxima i quotidiana. El nou art tindr com a protagonistes les classes populars sorgides arran de la Revoluci Industrial, amb les seves misries i necessitats. Rebuig de la retrica romntica i la idealitzaci neoclssica. Temes contemporanis, tractats amb aparent objectivitat. Lartista s part de la societat, i no pot contemplar-la impassible 4.2 Impressionisme Culmina la tendncia dunir visi i llum. Representaci de la llum per tons cromtics solts. s de colors primaris (vermell, groc i blau) i tres complementaris (verd, violeta i ataronjat); plasmaci de la llum; coloraci dombres; pinzellada solta; pintures realitzades a laire lliure. 4.2.1 Postimpressionisme Impressionisme cientfic: utilitza petits punts de colors primaris combinats amb els seus complementaris (puntillisme

4.3 Simbolisme Preferncia per la representaci de temes bblics o mitolgics, amb elements que evoquen el mn fantstic propi dels somnis. Dona com a tema recurrent. 5. Modernisme (entrant al s.XX) Proposa lemancipaci de larquitectura a favor de tipologies decoratives artstiques inspirades en la natura (reacci contra lhistoricisme acadmic). La burgesia enriquida i part de laristocrcia reclamen unes formes m s refinades que les que ofereix la producci industrial. Les obres presenten una reivindicaci del treball artes. Trencament amb la tradici, i aprofita avantatges tecnolgics i industrials.

EXAMEN FINAL HISTRIA DE LART

Primeres Avantguardes
Context histric El comenament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que va comportar grans canvis, tant de caire poltic com de caire social i econmic. Va obligar a fer un replantejament de la societat europea que es va concretar en aspectes com laparici de noves modes, un nou paper de la dona en la societat, la caiguda dels grans imperis i la remodelaci de les fronteres europees, un gran nombre de baixes (tant civil com militars), larribada de les idees marxistes al poder per primer cop i la consolidaci dels Estats Units com a potncia politicomilitar. Desprs de la guerra, els Estats Units van viure una etapa doptimisme poltic i econmic anomenada els felios anys vint, que va acabar de manera sobtada i dramtica amb el crac de la Borsa de Nova York el 1929. Acabat el conflicte, el mn es va alinear en dos blocs: loccidental, dominat pels Estats Units, i el sovitic, liderat per lURSS. Caracterstiques generals Reben el nom de Primeres Avantguardes tots els moviments creatius que mostraven un rebuig a la idea de lart com a imitaci de la realitat i cercaven noves formes dinteracci de lespectador amb lobra dart. Experimentaci, originalitat i polmica eren els nous parmetres. Es va acceptar la llibertat compositiva i dinterpretaci, i aquesta llibertat creativa va permetre als artistes mostrar una major sensibilitat vers els fets histrics contemporanis. Arquitectura Funcionalisme: corrent arquitectnic que t com a mxima la forma que segueix la funci (Louis Sullivan). Aquest moviment donava preferncia a les necessitats i la comoditat dels propietaris per davant de la bellesa esttica de ledifici. Mirava de donar resposta a uns plantejaments higienist es en funci dels quals calia cercar la illuminaci, la ventilaci i lorientaci adequada als habitatges.

Organicisme: tendncia arquitectnica que va tenir com a difusor principal Wright. Proposava una arquitectura funcional per de carcter orgnic, capa de constituir un vincle harmnic entre la funci i lentorn, capa dintegrar el medi hum i el natural. _______________________________________________________________ Les primeres avantguardes artstiques Cada tendncia artstica daquest perode (1905-1945) presenta

caracterstiques i plantejaments comuns. Fauvisme: tendncia artstica caracteritzada per laplicaci exacerbada i violenta de colors sobre la tela, trencant la tradicional associaci amb lobjecte representat. Damunt de la cpia de la realitat, preval la visi subjectiva i esttica de lartista. Expressionisme: va reflectir latmosfera sociopoltica que va precedir lesclat de la Primera Guerra Mundial, de terribles conseqncies. Va donar preponderncia a les lnies trencades i a les formes corbades, aconseguint un carcter agressiu i angoixat, que sintensifica amb ls de colors exaltats i contrastats. Cubisme: tendncia que es caracteritza per la fragmentaci geomtrica de lespai en plans interrelacionats. La composici se subordina a diferents visions simultnies dun mateix objecte i es fa desaparixer el punt de vista nic. Quant als temes, lespectador pot reconixer taules amb objectes quotidians com ara fruites, partitures, pipes, guitarres... Els autors a destacar sn Paul Czanne, Pablo Picasso, Braque, entre altres. En la histria daquest moviment shi distingeixen dues etapes: -Fase analtica caracteritzada per ls de colors clids (castanys, ocres, beixos...) i tonalitats fredes, com ara blaus i grisos. -Fase analtica va aparixer el collage, tcnica en qu es fan servir materials quotidians diversos, com retalls de diari o fusta, enganxats a la pintura.

Futurisme: el principal propsit ideolgic era trencar amb el passat i exaltar el poder de la tecnologia, la mquina i la modernitat. Els artistes van buscar reproduir nocions i percepcions vinculades a la idea de progrs, com ara moviment, dinamisme, canvi o transformaci. Per aix es va inventar el simultaneisme, que consistia a repetir les imatges de manera superposada i constituir aix una mena de seqncia flmica amb colors variats. Dadaisme: es defineix com un moviment antiartstic que tenia un caire provocador, destinat a desprestigiar lobra dart tradicional, i collocar en el seu lloc una proposta nihilista, iconoclasta i absurda (fidel del desencs produt per la bogeria autodestructora de les societats humanes durant la 1 G. Mundial). _______________________________________________________________ Art abstracte: totes aquelles manifestacions plstiques en qu lartista rebutja voluntriament el concepte tradicional dart com a imitaci de la realitat. Es caracteritza per la lliure expressi de formes i colors, simplificaci de les formes naturals i la construcci dobjectes a partir de formes figuratives. Surrealisme: designa lart que va recollir les imatges inquietants produdes durant el son, i hi va afegir lautomatisme, el procs pel qual lexpressi lliure, rpida i fluida esdev el mtode dexecuci de les obres. Shi distingeixen dos corrents: lautomatista i lonric.

OBRES PER A LEXAMEN (Unitats 14 i 15) El dinar campestre Estil: realista impressionista. Tema: reflecteix una escena quotidiana en la

qual sens mostren, en primer pla, el germ del pintor, un escultor holands i la seva model preferida, que est nua i mira directament a lespectador. Al fons, una altra dona desconeguda es banya al rierol. Presentada al sal oficial, va ser rebutjada i criticada per la nuesa injustificada de la dona, i pel fet de no tractar-se duna escena mitolgica. Sol ixent. Impressi Estil: impressionista. Tema: Monet pinta una vista plcida del port de Le

Havre, on passava la seva joventut. La representaci dels reflexos de la llum sobre laigua era un dels temes preferits de lpoca. Voluntat de captar la presncia i influncia de latmosfera en la natura. La nit estelada Estil: postimpressionista. Tema: Van Gogh va pintar aquesta obra durant lestada al sanatori, i la descrivia com el camp que veia des de la finestra molt abans que es fes de dia, sense cap altra cosa que lestel del mat. El poble que es representa s fictici (la torre evoca clarament el seu pas natal, Holanda). s postimpressionista perqu cal ser interpretada des del punt de vista simblic de lartista. Els jugadors de cartes Estil: postimpressionista. Tema: el pintor reprodueix una escena quotidiana en la qual dos personatges juguen una partida de cartes asseguts davant duna taula. El jugador de lesquerra ha estat identificat amb el jardiner del pare de lartista. El crit Estil: expressionista. Tema: sobre un pont, un home crida angoixat,

sensaci que sembla que transmeti a lentorn natural. Lescena no mostra una

realitat objectiva, sin un reflex de les prpies frustracions de lartista i com una metfora visual de la soledat de lhome en la societat moderna. _______________________________________________________________ Pavell alemany Estil: funcionalista. Tema: la seva funci principal era de recollir la recepci oficial dispensada del rei Alfons Xlll per les autoritats alemanyes. Va suposar un model de referncia i difusi de les noves idees de larquitectura moderna. Casa Kaufmann o casa de la Cascada Estil: organicista. Tema: encarna les conviccions de larquitecte sobre la

unitat entre els ssers humans i la natura. s la materialitzaci dun ideal arquitectnic organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats duna arquitectura moderna. Formes niques de continutat en lespai Estil: futurista. Tema: per a lautor, el moviment absolut sn les forces

internes invisibles dun objecte, que sexperimenta a travs de lespai i del temps. s la posada en prctica daquesta teoria. El profeta Estil: cubista. Tema: la figura aixeca enlaire amb fermesa el bra dret,

mentre que la m esquerra aguanta amb autoritat un bscul. La seva actitud de repte convida a seguir-lo. La imatge representa la fora de la paraula com a cam a seguir. Nit de lluna Estil: surrealista. Tema: lartista dna a la forma una dimensi lrica i li

confereix un contingut simblic personal. La pea esdev un retrat matern. La ratlla verda. Retrat de Mdme. Matisse Estil: fauvista. Tema: lautor va utilitzar la temtica tradicional del retrat per

fer un interessant exercici pictric plenament avantguardista. La seva intenci

final no era reflectir fidelment el bust de la seva esposa (Mdme Matisse), sin transformar-lo, supeditant el resultat de la seva prpia vivncia i una visi interior de la realitat. Paisatge a lEstaque Estil: cubista. Tema: Braque mostra una vista particular del poble, en el

qual no pretn representar una realitat, sin fer un exercici compositiu a partir de les formes geomtriques. Composici lV Estil: art abstracte. Tema: Kandinsky vol que lespectador es limiti a contemplar les lnies i els colors disposats damunt de la tela, amb lobjectiu dincidir directament en la seva sensibilitat. Interior holands Estil: surrealista. Tema: Joan Mir reinterpreta, amb el seu llenguatge

particular de signes i formes, els coneguts interiors pintats pels mestres holandesos del segle XVll. Influncia de El tocador del llat. La persistncia de la memria Estil: surrealista. Tema: evoca letern problema del pas del temps utilitzant

una escena completament irracional, procedent del mn inconscient dels somnis. Guernica Estil: cubista, expressionista. Tema: el pintor malagueny va iniciar la seva

pintura amb la intenci de denunciar al mn latac aeri de la poblaci per les forces daviaci nazi. Les figures que hi apareixen representen les tres cruels conseqncies que comporta una guerra. Lartista afirmava que per crear smbols precisos, hauria dhaver escrit i no pas pintat.