Estudi dun circuit srie RLC - 1

Circuits de corrent altern.

Estudi dun circuit srie RLC.


Introducci

Lobjectiu daquesta prctica s estudiar la resposta en freqncia dun circuit RLC srie en front dun senyal
altern sinusodal.

Fonament teric

Considereu el circuit RLC de la figura que est connectat a una font de tensi sinusodal ( )
max
( ) cos t = t . Al
tractar-se dun circuit en srie la intensitat de corrent, en un instant de temps
A
t , s la mateixa en els tres
elements del circuit, i la caiguda de tensi ( )
A
t ser igual a la suma de les caigudes de tensi en els tres
elements, en el mateix instant de temps
A
t :

( ) ( ) ( ) ( ) =
A R A L A C A
t v t v t v t + + (1)










Fig.1

Cal tenir en compte que les tres caigudes de tensi estan desfasades entre elles (veure figura 2), i que per tant, els
valors mxims dels senyals de tensi no es produeixen en el mateix instant de temps. A la figura 2 es veu que la
caiguda de tensi a la resistncia, ( )
R
v t , est en fase amb la intensitat de corrent, la caiguda de tensi a la bobina,
( )
L
v t , est avanada 90 respecte la intensitat, i la caiguda de tensi al condensador, ( )
C
v t , est endarrerida 90
respecte la intensitat.
Experincia: Circuits de corrent altern. Estudi dun circuit srie RLC.


Grup: Data:

Professor de Laboratori:

Nom i cognoms:

Nom i cognoms:

Nom i cognoms:


( ) i t
( )
R
v t ( )
L
v t
( )
C
v t
( ) t
Estudi dun circuit srie RLC - 2

t
v
(
t
)
i
(
t
)
(t)
i(t)
v
R
(t)
v
L
(t)
v
C
(t)

Fig. 2
A la grfica anterior tamb es veu que, en aquest cas, la intensitat del corrent ( ) i t est avanada respecte de la
tensi a la sortida de la font ( ) t . Aix doncs, el senyal dintensitat el podem escriure com
( )
max
( ) cos i t = i t , sent 0 > . Conv remarcar que la lectura daquest desfasament a la grfica 1, no s
pas una lectura directa.
Per tal de visualitzar de forma senzilla els desfasaments entre els senyals
alterns sacostumen a utilitzar diagrames fasorials. Un fasor s un
pseudovector, de mdul igual al valor mxim del senyal que es vol
representar. El fasor gira en sentit antihorari, amb velocitat angular . El
senyal altern s'obt fent la projecci del fasor sobre leix dabscisses a
cada instant de temps.

Per exemple, a la figura 3 (part superior) es mostra el fasor A

associat al
senyal altern ( )
max
( ) cos a t = A t , (a pot fer referncia a una tensi, v, o
a una intensitat, i). Es veu que quan el fasor A

va girant, la seva
projecci sobre leix dabscisses va donant lloc al senyal ( ) a t (part
inferior de la figura 3).

Tornant al circuit RLC que estvem estudiant, si representem
fasorialment els senyals de tensi en els tres elements, podrem obtenir
de forma molt
senzilla el fasor
associat a la tensi
de la font, sumant-
los igual que
sumarem tres
vectors.




Fig. 3
A la figura 4 es mostra el diagrama de fasors daquest circuit.
Fixeu-vos que el fasor
R
V

est sobreposat al fasor I

, aix s
aix perqu com hem dit abans el senyal de tensi a la
resistncia est en fase amb el senyal dintensitat. El fasor
L
V

avana 90 al fasor I

i el fasor
C
V

lendarrereix 90.
Fig. 4

I

V
R

V
L

V C


V
L
+ V
C
~ ~
)
Estudi dun circuit srie RLC - 3


El fasor , associat a la tensi a la sortida de la font, el podem obtenir de forma molt senzilla fent la suma
vectorial:
R L C
V V V = + +

(veure figura 4). A partir del diagrama de fasors, podem calcular el mdul de , que
s igual a
max
, fent:


( ) ( ) ( ) ( ) ( )
2 2 2 2 2
2
max max max max max max max max

R L C L C L C
V V V RI X I X I R X X I = + = + = + (2)

La impedncia, Z, del circuit es defineix com la ra de proporcionalitat entre el valor mxim de la tensi de la
font i la intensitat mxima que aquesta subministra,
max
max
Z
I

= . A partir de lequaci (2) es pot deduir que s igual

a:

( )
2
2
2
1
2
L C
Z R X X + L -
R
C

| |
= + =
|
\ .
(3)

Fixeu-vos que el valor de Z depn de la freqncia del circuit. Aix doncs, depenent del valor de la freqncia
f de la font dalterna, el circuit tindr un valor de la impedncia o un altre.

La impedncia s mnima a la freqncia de ressonncia,
res
, que compleix: ( ) 1/ 0
res res
L C = .

1
res
LC
= (4)

Aleshores la reactncia inductiva i capacitiva sn iguals i la impedncia del circuit s Z = R . En conseqncia,
les caigudes de tensi a la bobina i al condensador sn iguals, i com que ambdues estan en oposici de fase, la
tensi total ( ) ( )
R
t v t = .

El diagrama de fasors tamb ens permet calcular el desfasament del senyal de tensi ( ) t respecte el
dintensitat ( ) i t .

max max max max
max max
1
arctan arctan arctan arctan
L C L C L C
R
L
V V X I X I X X
C
V RI R R

( ( (
(
= = = =
( (
(
(



(5)

Fixeu-vos que a la freqncia de ressonncia tamb es compleix que 0 = .



Potncia. Valor efica

Passem ara a estudiar els aspectes energtics dels circuits de CA. Considereu un circuit qualsevol connectat a una
font de tensi alterna ( )
max
( ) cos t = t . La intensitat de corrent que subministra la font s
( )
max
( ) cos i t = I t . La potncia instantnia, P(t), entregada o absorbida per la font la podem calcular fent:

max max
cos( ) cos( ) P(t) = (t) i(t) = t t
I
(6)


A la figura 5 podeu comprovar que depenent de linstant de temps la potncia pot ser positiva (el generador dna
Estudi dun circuit srie RLC - 4

energia al circuit) o negativa (el generador absorbeix energia del circuit).


La potncia mitjana al llarg dun perode, altrament dita potncia activa,
la podem calcular fent:

max max
0 0
1
cos( ) cos( )
T T

I
P = P(t) dt = t t dt
T T

max max
cos( )
2

I
P

= (7)

Al terme cos( ) se lanomena factor de potencia.

Tenint en compte que
max max
cos( )
R
V = (veure figura 4), i que
max max R
V RI = , podem reescriure lequaci (7) com:

2
max
1
2
P RI = (8)


Fig. 5

A partir de lexpressi (7) s fcil demostrar que quan el circuit s un circuit inductiu o capacitiu pur, 90 = , i
aleshores la potncia mitjana entregada per la font s exactament igual a zero (veure figura 6).
s important remarcar que les bobines i els condensadors no dissipen energia, sin que lemmagatzemen i la
retornen a la font cada quart de perode.
En canvi si el circuit s nicament resistiu, 0 = , i aleshores la font constantment entrega energia al circuit, la
qual es dissipa a la resistncia per efecte Joule (veure figura 7).

t
0
0
v(t)
P(t)
i(t)
t
0
0
v(t)
P(t)
i(t)


Fig. 6 Fig. 7
t
0
0
v(t)
P(t)
i(t)
Estudi dun circuit srie RLC - 5


En els circuits de corrent continu la potncia dissipada a les resistncies s
2
P RI = . Per tal de fer una
analogia, en un circuit de CA es defineix la intensitat efica, com aquella que hauria de circular pel mateix
circuit en CC per tal que la potncia dissipada en ambds circuits sigui la mateixa.

Per aquest motiu els valors eficaos de la intensitat i de la tensi es calculen fent:
max max
i
2 2
ef ef

V
I
I = V = (9)
Lexpressi (8) de la potncia mitjana o potncia activa dissipada en un circuit de CA queda igual a:

2
cos( )
ef ef ef
P V I RI = = (10)

Cal remarcar que els voltmetres i els ampermetres sempre ens donen els valors eficaos dels senyals de CA que
mesuren.


Estudi dun circuit srie RLC - 6



Materials

Oscilloscopi de doble canal
Generador de funcions
Panel de muntatges
Cable BNC-BNC
2 Cables BNC-Banana
1 Resistncia de 470
1 Condensador de 220 nF
1 Bobina de 27 mH



Mtode experimental

Munteu el circuit de la figura. Quan comenceu la prctica la posici Z ha de ser ocupada per la resistncia i les
posicions X i Y per la bobina o el condensador, indistintament.



Ajusteu el generador de funcions per tal que subministri una tensi de 10 V
pp
.

Feu les mesures necessries de les tensions pic a pic en els tres elements del circuit per tal de completar la taula
1. Tingueu present que un dels borns de sortida del generador de funcions est connectat a terra. Un dels borns
dentrada de la desviaci vertical de loscilloscopi tamb est connectat a terra. Per tant, ambds borns estan
connectats entre s a travs de terra. Per aquest motiu noms es pot mesurar la diferncia de potencial entre un
punt del circuit i el terra. En conseqncia, el component del circuit del qual mesurem la tensi haur destar
situat a la posici Z.


c.a.
X Y Z
Canal II
Canal I

Experincia: Circuits de corrent altern. Estudi dun circuit srie RLC.

Assignatura: Especialitat: Grup: Data:

Professor de Laboratori: Equip:

Nom i cognoms:

Nom i cognoms:
Estudi dun circuit srie RLC - 7


f (Hz) V
R pp
(V) V
C pp
(V) V
L pp
(V)
400
700
1000
1300
1600
1900
2100
2400
2700
3000
3100
TAULA 1




Qestionari

a) La suma algebraica de les tensions V
R pp
, V
C pp
i V
L pp
dun circuit de CA s igual a la tensi
pp
del circuit?
Justifiqueu la resposta utilitzant els valors de la taula 1.










b) Completeu la taula 2 que fa referncia a valors mxims de tensi a partir dels valors de tensi pic a pic de la
taula 1. Trobeu el corrent mxim del circuit en ambds casos, a partir del valor de la resistncia i dels valors
calculats de la diferncia de potencial entre els seus extrems.


f (Hz) V
R mx
(V) V
C mx
(V) V
L mx
(V) I
mx
(mA)
400
2400
TAULA 2





Estudi dun circuit srie RLC - 8

c) Representeu els diagrama dels fasors
R
V

,
L
V

,
C
V

, i I

, per a cadascuna de les freqncies de la taula 2.

c.1) Per a f = 400 Hz

Escala de tensi:
Escala dintensitat:











Calculeu el valor de la tensi mxima
max
del circuit, a partir dels valors de V
R mx
, V
C mx
i V
L mx
.



Comproveu que el valor calculat coincideix amb el valor dedut en el diagrama fasorial.



Coincideix el valor de la tensi a lentrada del circuit que heu obtingut a travs dels diagrames fasorials amb el
valor que heu mesurat amb loscilloscopi?



Calculeu el valor del desfasament de la tensi respecte de la intensitat , a partir dels valors
de V
R mx
, V
C mx
i V
L mx
.



Comproveu que el valor calculat coincideix amb el valor dedut en el diagrama fasorial.



c.2) Per a f = 2400 Hz

Escala de tensi:
Escala dintensitat:









Estudi dun circuit srie RLC - 9


Calculeu el valor de la tensi mxima
max
del circuit, a partir dels valors de V
R mx
, V
C mx
i V
L mx
.



Comproveu que el valor calculat coincideix amb el valor dedut en el diagrama fasorial.



Coincideix el valor de la tensi a lentrada del circuit que heu obtingut a travs dels diagrames fasorials amb el
valor que heu mesurat amb loscilloscopi?



Calculeu el valor del desfasament de la tensi respecte de la intensitat , a partir dels valors
de V
R mx
, V
C mx
i V
L mx
.



Comproveu que el valor calculat coincideix amb el valor dedut en el diagrama fasorial.





d) A partir de la tensi
max
i dels valors del corrent I
mx
de la taula 2, calculeu la impedncia del circuit.

f (Hz) Z (k)
400
2400


Compareu els valors de la impedncia que heu calculat amb els que sobtenen a partir de la expressi terica:
2 2
) (
C L
X X R Z + = i calculeu-ne la discrepncia relativa:
terica
terica
(%) 100
Z Z
d
Z

=

f (Hz) Z (k) Z
terica
(k) d (%)
400
2400


e) A partir dels valors de V
C mx
i de I
mx
de la taula 2, calculeu la reactncia capacitiva del condensador per a cada
cas.

f (Hz) X
C
(k)
400
2400

Compareu els valors de la reactncia capacitiva obtinguts amb els calculats amb lexpressi X
C
= 1/(C) i
determineu-ne la discrepncia relativa.

Estudi dun circuit srie RLC - 10

f (Hz) X
C
(k) X
C terica
(k) d (%)
400
2400


f) A partir dels valors de V
L mx
i de I
mx
de la taula 2, calculeu la reactncia inductiva de la bobina per a cada cas.
f (Hz) X
L
(k)
400
2400

Compareu els valors de la reactncia inductiva obtinguts amb els calculats amb lexpressi X
L
= L i
determineu-ne la discrepncia relativa.

f (Hz) X
L
(k) X
L

terica
(k) d (%)
400
2400

g) Calculeu la caiguda de tensi mxima a la resistncia per a cada una de les mesures a partir de les tensions
V
R pp
de la taula 1. A partir dels valors obtinguts i del valor de la resistncia determineu el valor del corrent
mxim i la potncia mitjana dissipada en el circuit.

f (Hz) V
R mx
(V) I
mx
(mA) P (mW)
400

700

1000

1300

1600

1900

2100

2400

2700

3000

3100

TAULA 3

Representeu en un paper millimetrat la intensitat de corrent de la taula 3 en funci de la freqncia.
Per a quin valor de la freqncia, la intensitat de corrent i la potncia dissipada presenten un mxim?

Quan el corrent en un circuit RLC srie s mxim es diu que el circuit est en ressonncia.
Tenint en compte que la freqncia de ressonncia ve donada per lexpressi
1
2
f
LC
= ,
calculeu la freqncia de ressonncia del circuit que esteu estudiant.

f
res
= Hz

Veient el valor que acabeu de calcular, podeu considerar acceptable el valor obtingut experimentalment?.


Estudi dun circuit srie RLC - 11


h) Connecteu-vos a ladrea web:

http://www.amanogawa.com/archive/RLCSeries/RLCSeries-2.html

Tot seguit configureu el generador de corrent. Per fer-ho cal que seleccioneu a la pestanya superior dreta:
Set: generator
En el requadre de la part inferior esquerra poseu els segents valors:
Source voltage: 5 V
phase: 0
source impedance: 0
Tot seguit carregueu les dades prement el bot Update.
Ara ja teniu el generador configurat.

Tot seguit passarem a simular la resposta en freqncia del circuit que hem estudiat al laboratori.
Per ajustar els valors dels components cal que seleccioneu a la pestanya superior dreta:
Set: Impedance.
Poseu en el requadre inferior dret la pestanya:
Output: Voltage vector plot.
Seleccioneu amb els sliders del requadre inferior esquerra els segents valors:
R = 470 , L = 27 mH, C =220 nF, f = 400 Hz.

Seleccioneu a la pestanya superior dreta:
Plot: Volt. & Curr.
Tot seguit aneu variant la freqncia de 400 Hz fins a 3100 Hz i observeu com canvia el desfasament de la tensi
respecte a la intensitat.
Quin s el desfasament entre els dos senyals a la freqncia de ressonncia?





Seleccioneu a la pestanya superior dreta:
Plot: Power.
Tot seguit aneu variant la freqncia de 400 Hz fins a 3100 Hz i observeu com canvia la potncia instantnia al
variar la freqncia.
Per a quina freqncia el valor mitja de la potncia instantnia s mxim?