SEGONA REPBLICA I LA CATALUNYA(1931-1936) La proclamaci de la repblica i el peride constitucional. Antecendents de l'arribada de la segona repblica.

. s una etapapoltica repressiva que aviat produeix un desgast poltic que far que es precipicii la caiguda d'aquesta dictadura. A finals de Gener de 1930, renuncia el general Primo de Rivera. El Rei dona el poder poltic a un general, que es diu Belenguer, rep el crrec de convocar un procs electoral que finalment no es va portar a terme, i s el que ens permet parlar de la dictablanda, el General Belenguer que es substituit pel l'Almirall Aznar, que si convocar un procs electoral al 1931, parallelament l'oposici poltica es va reunir a l'Agost de 1930 i va signar el pacte de San Sebasti. Aquest pacte va ser signat per republicans, socialistes, i tamb per forces nacionalistes de Catalunya particularment. Aquest pacte reivindica la democratitzaci poltica i tamb l'aparici d'un rgim poltic repblica en comptes del monrquic i un procs de descentralitzaci poltica de l'Estat. L'Almirall Aznar convoca en primer lloc unes eleccions municipals en comptes d'unes generals. La causa de convocar en primer lloc les municipal, s'explica por la menor tracndencia d'aquestes municipals, Fet que beneficiava la continutat de la monarqua. Les eleccions es van celebrar el 12 d'Abril del 1931 amb uns resultats que sn lleugerament favorables al bloc conservador promonrquic. Hi havien ms regidors conservadors que no posprogresistes. En qualsevol cas, les forces antimonrquiques van tenir un xit general a la major part de capitals de provincia i els centres industrials. Inmediatament despres de les eleccions un seguit de pobles d'Espanya reclamen la Repblica i la primera ciutat es Eibar (Basc), a Barcelona tamb ho va fer Llus Companys, alhora Fransesc Maci va proclamar la Repblica catalana, dintre d'una soposada uni federal de Repbliques Ibriques.

El Rei va renunciar a la corona, com a conseqncia dels resultats electorals i per evitar un confrontament civil a l'Estat Espanyol, es forma un govern provisional que pren una serie de iniciatives, l'administia dels presos poltics reconoixement de llibertats poltiques i algunes millors laborals que afectaven la pagesia ms pobre. Es va convocar eleccions Generals el 28 de Juny del 1931. El Govern provisional est formada per membre del pacte de San Sebasti. El principal problema del Govern provisional d'aquest moment s el moviment del Maci, que havia fet una proclamaci poltica que no es podia acceptar, perqu abans s'havia de fer una constituci espanyola. Es fara una negociaci poltica entre el Govern provisional espanyol, i les autoritats escogides a les eleccions de Catalunya. L'acord al que s'arriba no te precedents jurdics, perqu el govern provisional autoritza a Catalunya a constituir la Generalitat, sense que la constituci espanyola es finalitzi (s com una concesi d'una autonomia anticipada abans de temps). El govern provisional encarregar despres de les eleccions del 28 de Juny, l'elaboraci d'una constituci, el Govern va continuar desprs d'aquestes eleccions, perqu va guanyar-les. La constituci que es va ellaborar ser la ms avanada de la histria fins al moment, comena la constituci amb una declaraci dient que Espanya s una repblica de treballadors. s una constituci que malgrat declarar que Espanya s un estat integrat, pot reconeixer autonomies. D'altre banda s una constituci que es basa en un poder legislatiu que noms t una cambra parlamentaria, que s el congrs dels diputats. El poder executiu residueix en el govern, el poder judcial s independent, per a part de la presidncia del govern tenim una magistratura poltica afegida que s la presidncia de la Repblica, que fa la funci de prefectura de l'Estat. Laconstituci fa una declaraci del vot femen. Destaca el seu laicisme que es va manifestar tamb en el dret pel matrimoni civil i el divorci. La constituci comtempla la possibilitat de pendre de la propietat privada si es considera que formen la manera de solucionar problemes socials.

Forces poltiques i sindicals durant la segona repblica. Entre les esquerres destaquen, a la extrema esquerra radical destaca la CNT

(anarquista sandical) i la FAI (Federaci Anarquista Ibrica), tamb anarquista per partidria de la lluita ermada. A la extrema dreta tenim, a nivell estatal, el PSOE per dividit per dues tendncies, una social demcrata ( accepten el joc parlamentari, encapcelada per Prieto i Restello). Pe'l que fa a l'extrema esquerra radical a Catalunya, tenim la Uni Socialista de Catalunya i la Ferderaci Catalana de PSOE. Desprs tenim el Blog Obrer Camperol, Esquerra Comunista, Partit Catal Proletari, Partit Comunista de Catalunya. De totes aquestes forces es farn unes aliances posterios, el Blog Obrer Camperol s'unir amb l'Esquerra Comunista i formar el que es coneix com el POUM ( Partit Obrer Unificaci Marxista). Els altres quatre formarn el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Pe'l que fa a les forces poltiques de centre esquerra, tenim a nivell autonmic la ORGA (Organitzaci Republicana Gallega Autnoma), i amb ms protagonisme poltic, esquerra republicana de Catalunya de Llus Companys i Fredric Maci. Que defesaven els interesos d'algun sector de la classe treballadora i de les classes mitjanes. A nivell nacional espanyol, a la centre esquerra podrien collocar Esquerra Republicana que s una qualici de Esquerra Republicana amb un altre que es deia Partit Republic Radical Socialista. Aquesta fora poltica t la seva presncia devant la Repblica. Pel que fa a les forces poltiques, a nivell autonmic, tenim la Lliga Regionalista a

Catalunya, que s'acabar convertint en la Lliga Catalana. A Euskadi tenim el Partit Nacionalista Basc (PNV). A nivell de l'especta espanyol tenim el Partit Radical de Lerroux i Dreta Liberal Republicana. Aquestes dues formacions van acceptar ms o menys, l'arribada de la Repblica. Partits conservadors nacionals (ms cap a la dreta), tenim el Partit Agrri, Acci

Espanyola i altres vinculats a favor de monarqua conservadora. Destaca una fora poltica que denominem CEDA (Confederaci de Dretes Autnomes). s una formaci poltica que defesava els propietaris i tamb l'esglsia. El portaveu d'aquesta formaci s Gil Robles. Altres forces poltiques conservadores sn Renovaci Espanyola i Comuni Tradicionalista ( que eren Carlins). En alguns moments acords aquests dos parits a nivell electoral. El lider de Renovaci Espanyola s Calvo Sotelo. A extrema dreta tenim formacions com Falange Espanyola i una organitzaci que es diu Junta Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Finalment acabarn creant una organitzaci nova, que ser Fe les Jons (Falange Espanyola de les JONS) (UNI). 2n BLOC REFORMES DEL BIENNI D'ESQUERRES ENTRE 1931/1933

El Govern Provisional que va guanyar les eleccions al 28 de Juny de 1931, inicia una tapa poltica que es coneix com Bienni d'Esquerres i que es caracteritza per un seguit de reformes, entre elles la reforma religisa, l'objectiu era secularitzar la societat espanyola (la societat civil no estigues impregnada per la religi). La nova constituci estableix la no-confesionalitat de l'esglsia, que estableix lallibertat de culte i tamb es va suprimir el finanament de l'esglsia. Tamb es va posar en marxa el divorci, el marimoni civil, secularitzar els cementiris. Tamb es va limitar el paper de l'esglsia a l'mbit educatiu ies va fer una llei, aquesta s la llei de congregacions que tena com a objectiu, limitar la presncia dels orgns religisos, limitar #### L'esglsia considera aquesta actitut de l'Estat com un acte contra els seus interessos. Si aix afegim, actituts #### anticlericals, l'oposici de l'esglsia contra l'Estat augmenta encara ms. En conseqncia l'esglsia tindr una actitut clarament contraria a l'Estat Republic i la jerarqua catlica gairab tots defensarn un cambi politic que fos adient als seus interessos. Entre els membres de l'esquerra ms reticents de l'esglsia, tenim el Cardenal Segura que fins i tot va ser esxpulsat d'Espanya.

No obstant va haver un cardenal catal Vidal i Benequer, del govern de l'Aznar va se reduir l'excesiu nombre d'oficials respecte als ####. Molt ms important d'aquest objectiu era apartar l'exrcit, aquells elements que no simpatitzaven amb la Republicana, es va idear un sistema que consistia en poder acollir-se a una jubilaci anticipada censurants tots el drets econmics. Malgrat tot, aquesta proposta noms es van acollir la meitat dels posibles beneficiaris, tambe es va tancar la acadmia general militar de Saragossa dirigida per Franco. Tamb es van suprimir tribunal d'honor i el consell suprem de justicia militar. Tamb es va crear el que es denomina la guardia de assalt, que es converteix en la polcia republicana. Desde el punt de vista administratiu es van suprimir les capitanies militars (era una divisi militar que equipava legions). Tamb es va reduir el presupost de l'exrcit i aix va tenir una conseqncia negativa peruqu va limitar la modernitzaci de l'exrcit. L'objectiu de modernitzar l'exrcit, que era un objectiu del govern, queda desvirtuat per la menca de finanament. La reforma agrria. s la reforma ms ambiciosa, de les iiciades pel govern de la Republica i afectaba a un colectiu de treballadors fora important, que s el de la pagesa, que es calcula que eren uns vuit milions de persones els que es dedicaven a l'activitat agrria i venedora. La reforma agrria havia fracassat pels mendataris i perqu la fabricaci del progus era molt dficil, per encara aix hi havia moltes esperctatives. Els pagesos van donar per bona la reforma, pero la seva insufisincia va generar mal estar. La reforma de l'Estat. La constituci espanyola considerava la possibilitat de descentralitzar l'Estat i a Catalunya es van precipitar els esdeveniments. Amb l'actuaci dels primers dies de la Repblica. Pel que fa el Pas Basc va comenar tamb el procs de carcter poltic, com eren el Partit Nacionalista Basc (PNB) i els Carlins van signar el pacte de Estella, que s un pacte que

preveu la descentralitzaci poltica, pero va ser rebutjat per les altres forces poltiques, que consideran que aquest pacte s molt concervacionista, passan el temps el PNB signar un pacte amb els republicans i amb al PSOE i fins i tot en els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola formara un govern autonmic. I aquest Govern estava dirigit per Jos Antonio de Aguirre. A Galicia tamb hi va haver suficient ress poltic. La reforma educativa i cultural. Tenia com objectiu extendre l'ensenyament laic, tamb la co-educaci, extendre l'educaci a tots els nens, aix va obligar a crear moltes places de professors, desde el punt de vista cultural, tamb hi va haver desde el punt de vista cultural tamb hi va haver interes per extendre la cultura en el conjunt de la societat espanyola. Per als poltics republicans era una menera de consolidar la democrcia. Desde el punt de vista cultural es van crear les missions pedaggiques, que permitien biblioteques ambulants, obres de teatre, a qualsevol punt del pas. I destaca un grup teatral que era la Barraca de Garca Lorca. Pel que fa la qesti cultural tamb es van promocionar els atenens vinculats a formacions poltiques. La re forma laboral. La reforma laboral es obra en gran part de Largo Cavallero, que era un dirigent socialista pero la branca revolucionaria del PSOE aquest home va possar en marxa la llei de contractes de treball i llei jurats mixtos (aquestes llei pretenien collaborar amb la negaci collectiva al mn empresarial). Tamb va promoure milloes laborals com una setamana de vacances pagades una setmana de 40h. Totes aquestes mesures van ser molt ben rebides pels treballadors i molt malament rebudes per l'empresarial.

3r BLOC LA CATALUNYA AUTNOMA.

La Generalita provisional i l'estatut d'autnomia del 1932. Despres de l'actuaci unilateral de Catalunya a l'inici de la Repblica el govern espanyol va facilitar la creaci d'una Generalitat provisional republicana. El que faran les autoritats catalanes ser convocar una comissi d'experts que s'haur de reunir a la Vall de Nria i redactaran un projecte d'Estatut d'Autonmia per Catalunya. Aquest estatut de Nria partia del principi que la Repblica era un estat federal. I que Catalunya podia associar-se amb altres federacions de l'Estat llengua oficial de Catalunya. L'Estatut de Nria entenia tamb que les competncies de govern de Catalunya eran la polcia o ordre pblic, educaci administraci municipal, adminitraci territorial i el dret civil catal. Aquestes propostes poltiques son obra de forces poltiques nacionalistes com son Esquerra Republicana de Catalunya i la Lliga Regionalista. Els que contractaven la vida poltica de Catalunya era Esquerra Republicana de Catalunya i l'oposici era la Lliga, els dos eran nacionalistes. Un cop redactat l'Estatut de Nria es va sotmetre a referndum a Catalunya iva ser aprovat per una gran majoria, encara que les dones no tenien encara dret a vot, per es va fer una campnya entre les dones per donar suport a l'Estatut. Un cop aprovat l'estatut de Nria que es presentat al parlament espanyol, comenar un procs de discussi poltica al parlament espanyol que durar desde el Maig del 1932 fins el Septembre del 1932. Abans de comenar el debat parlamentari es manifesten tres postures poltiques davant l'Estatut, una la del govern que era partidari de donar una autonoma moderara a Catalunya, dos la dels diputats ### que volien oposar-se a l'Estatut de Nria i tres, una tercera posici poltica que es consolidara a la concessi el procs de discursi poltica es presentava complicat per l'actitut de presiden de Govern, Azaa, era favorable a resoldre espanyol. Tamb considerava que el catal era la

el tema catal. L'Estatut ser aprobat finalment el Septembre de 1932, reformat respecte el de Nria. El fet que va ajudar a que l'Estatut d'autonoma s'aprovs va ser el segent; un intent de cop d'Estat militar, que es no es va parar a temps, per que va fracassar i que ho va fer el General Sanjugo. El parlament espanyol va aprobar l'Estatut, com a resposta al cop d'Estat que pretena installar una dictadura. L'Estatut aprobat era fora diferent a l'Estatut de Nria, per exemple, el catal i castell eran llengues oficials a Catalunya, la major part de les competncies eren compartides amb l'Estat i la Generalitat i es conceda competncies a l'administraci de justcia, al dret civil catal, es crear el tribunal de Cassaci, que com el tribunal suprem de Catalunya i si existeixen discrepncies entre la Generalitat i el Govern espanyol a nivell de legislaci (Generalitat), s'havien de resoldre en el tribunal de garantes constitucionals. Un cop apartat l'Estatut del parlament espanyol es convoquen elleccions a la Generalitat de Catalunya. Aquestes elleccions es porten a terme el novembre del 1932, la major part del diputats sern d'Esquerra Republicana de Catalunya, seguits de lluny pels de la Lliga. Es escogit com a president de la Generalitat Fransesc Maci i com a president del parlament Llus Companys. LES TASQUES DEL GOVERN

La tasca del govern de la Generalitat cal destacar entre abans i els despres de que l'Estatut fos aprovat i que s'hagus convocat eleccions. A partir del novembre del 1932 comena l'autntica acci de govern de la Generalitat, perqu est constituda amb plenes capacitats poltiques. La tasca de govern desde el punt de vista econmic a l'mbit agrri es va concentrar en la creaci de cooperatives i centres d'experimentaci. Tamb desde el punt de vista agrri intentaran millorar la situaci dels pagessos que dominen rabassaires, que eran uns pagessos que es van agrupar en una mena de sindicat agrcola que era l'Uni de Rabassaires que era simpatitzant amb Esquerra Republicana, aquest sindicat i aquest partit collaborar per millorar la situaci d'aquests pagsos. Eran un

pagessos que tenien arrandaments relacionats amb les vinyes i que havien estat causa de discurssi entre els arrandataris i els propietaris. Desde el punt de vista econmic es van crear organismes que sn adminitratius com per exemple el que es denomina caixa de dipsits, institut d'investigaci econmica i un servei d'estudis estadstics. Desde el punt de vista de la poltica social le Generalitat va fer una llei de bases i que s una llei que t consequncies a l'mbit de l'assitncia social i de la sanitat, exemples: es va fomentar l'atenci psiquitrica, tamb es millora la prevenci de la salut. Tamb es va crear l'ICAF l'Institut Contra l'Atur Foros, tamb es va crear el Consell de Treball. Pel que fa a l'mbit de l'ensenyament l'institut-escola s un organisme dedicat a l'ensenyament secundari, desde el punt de vista de la planificaci i evaluaci d'activitats pedadgiques. Es va donar autonomia a l'universitat de Barcelona. Tamb es van promocinar millores a l'mbit escolar, no relacionat amb activitats acadmiques. Es va aprobar un nou tipus de divisi administrativa a Catalunya, que est bassat amb les comarques, es va aprobar quan ja la Guerra Civil havia comenat. ELS PROBLEMES DE LA QUALICI REPUBLICANA SOCIALISTA.

Problemes econmics. Espanya pateix les conseqncies de la crisi del 29, per sn unes conseqncies menors que altres pasos avanats. Unes de les primeres conseqncies de la crisi, va ser la frenada o desaparici de la emigraci cap a Amrica. La crisi econmica es va iniciar originalment a EEUU per amb recuperacions a reu del mn, a nivell intern espanyol va agreujar tamb situacins estructurals que ja eran problemes existens (l'atur agrcola, la manca de competitivitat l'economia espanyola...). Altres circumstncies que vam incidir negativament sobre l'economia espanyola sn l'augment dels salaris que va realitzar el govern de la Repblica. Aquest augment de salaris no va anar acompanyat

d'un augment de beneficis dels empresaris. I aquesta manca de beneficis s una ra per enfrontar empresaris industrials i propiertaris agrris contra el Govern. Per acabar despatjar-ho tot desde el punt de vista econmic la poltica d'inversions estatals brills per la seva ausncia. Aquesta manca d'inversi genera ms l'atur perqu no hi ha recursos per a infraestructures que generen llocs de treball. La crisi del 29 s una crisi financera que va esclatar a Nova York despres d'una excesiva especulaci borsaria. Comflictivitat social. Les causes de la conflictivitat social d'aquest govern, va ser l'insatisfacci dels obrers i dels pagesos en la realitzaci d'accions que ells consideraven insuficients. Entre 19301933 augmenten els conflictes laborals tan a l'mbit indstrials com a l'mbit camperl. L'any 1932 es produeix un conflicte al sector de la mineria, i despres a l'mbit pags hi ha revoltes, Casas Viejas (Andalusa), Arnedo (Rioja), i Castiblanco (Estremadura). Entre tots aquests destaca el de Casas Viejas, tots ells son reprimits per l'autoritat, generant descrdit pel govern de la Repblica que eraun govern progressita. Les forces poltiques que van donar suport al moviment revolucionari d'aquesta etapa sn per una banda Anarquistes vinculats a la CNT, tamb el sector agrri de UGT, que es coneix com a Federaci de Treballadors de la Terra d'UGT. Tamb cal afagir el paper creixent, per encara minuritari, del parti Comunista. La reorganitzaci de les forces conservadores. Els propietaris agrris i els empresarials industrials van anar prenent postures poltiques contra el Govern de la Repblica d'aquesta etapa, perqu consideraven que desde diferents punts de vista parjudicaven els seus intersos econmics i morals. Aquests grups socials conservadors buscaran les fores poltiques que defensin els seus interess. Ex: el Partit Radical de Lerroux, CEDA, la Comuni Tradicionalista, Renovacin Espaola, Falange Espaola. Dintre d'aquests grups de fores poltiques hi ha diversos mbits algunes religioses, altres ms mitilaritzades. D'altre banda l'excit tamb es va

organitzar un intent de cop d'Estat al 1932, per fracasa, dirigit por San Jurjo. Tamb els militars es va aliar clandestinament per conspirar contra la Repblica UME ( Uni Militar Espanyola). BIENNI CONSERVADOR (BIENNI NEGRA) 1933-1935.

Aquest peride poltic s conseqncia de la crisi poltica anterior. Llavors es convoquen elleccions i aquestes eleccions sn guanyades per les forces conservadores, que en molts casos en presenten associades en el procs electoral, mentres que les forces preogressistes alladament per perjudici seu. Guanyen els conservadors i arriba el moment de crear nou Govern, que sera dirigit per Lerroux (Partit Radical), per amb el suport parlamentari de la CEDA. El nou Govern inicia un procs de contra-reformes per deshabilitar tot el que habia fet el govern anterior. Pel que fa a la reforma agrria es va aturar totalment, fins i tot es van refer algunes dedicions que s'havien pres el peride anterior. Pel que fa a la reforma militar no es fer anrere, per es van pendre dedicisions que beneficiaven als militars, dona una amnistia als colpistes del 1932. pel que fa a la reforma educativa, no es va aturar, per es va limitar la seva excecussi. Pel que fa la reforma religiosa es va intentar consiliar bones relacions amb la Santa Seu, i financiar a la Santa Esglsia. El nou govern de Catalunya estaba dirigit per Esquerra Republicana de Catalaunya, que era el pol oposat al govern d'Espanya. Aviat sorgira l'enfrontament entre el dos governs, en relaci a una llei que aproba el parlament de Catalunya. I que volia beneficiar als pagesos rabassaires. El Govern de la Generalitat aproba una llei que beneficia els pagessos rebassaires, aquesta llei ser recorreguda pels diputats de la Lliga que defensa els interessos dels grans propietaris agrris catalans. Aquest recurs el van fer davant de les autoritats del Govern central i les seves institucions. Aquesta llei ser anullada per les institucions del govern espanyol. El govern catal malgrat tot tornar a aprobar una altre llei semblant.

LA REVOLUCI D'OCTUBRE DE 1934.

Les causes d'aquesta revoluci les em d'explicar en primera instncia en el rebuig de la clase obrera respecte el nou govern, per les causes ltimes de la revoluci van ser esdeveniments produts poc temps abans de l'esdeveniment revolucionari. Poc temps abans de la revoluci el partit CEDA va demanar ms pes poltic al partit governant, que el partit de Lerroux, que tenia el poder del govern a les hores, el que volia la CEDA era participar activament en el govern la cual cosa es va permetre amb la participaci de tres ministres per part de CEDA al govern. Davant d'aquesta, perqu consideraran un gir poltic exsesivament conservador per part del Govern. La revoluci es produra a dues reas geogrfiques molt concretes Astries i Catalunya, i amb escs ress, altres reas geogrfiques. La revoluci d'Astries i la de Catalunya coinsideixen en el temps, per no existeix una relaci ntima entre els processos revolucionaris. Astries comena la protesta relacionada amb el sector de la mineria i amb collaboraci de socialistes, comunistes i anarquistes, fan un procs de lluita que ocupan llocs sobre el territori com a municipis, casernas de la Gurdia Civil... El Govern d'aquesta onada revolucionaria optar per enviar la legi dirigida pel General Franco. Aquesta legi reprimeix la revolta despres d'uns dies de durs enfrontaments i aix es salda amb 1000 treballadors de la mineria, morts en campanya o executats, i una xifra important de detinguts i de ferits. A Catalunya, la revoluci d'Octubre t un component ms poltic de protesta, que el component social d'Astries. Dentrada el govern de la Generlitat driscrepa del govern central desde el punt de vista ideolgic. I a part del conflicte rebassaires que ja s'enfrontava, existeix la p poltica per part de l'augment de conservaciosnisme poltic amb l'introducci dels ministres de la CEDA. El procs revolucionari comenar a Catalunya amb la proclamci del prsident de la Generalitat d'una Repblica catalana dintre d'una repblica federal espanyola. Qu era un fet imposible. Haur una aliana poltica entre socialistes, comunistes, rabassaires i obviament Esquerra Republicana.

Per la revoluci fracasar rapidament per la NO participaci dels anarquistes la revolta es sofocada rpidament per les autoritats militars dirigides pel General Batet. Seran empressonats el Govern de la Generalitat, alcaldes, regidors, diputats i l'autonoma suspesa. Els anarquistes no participen perqu consideran la revoluci amb un contingut nacional catalanista que no els hi correspon. Les conseqncies de la revoluci del 1934 sn els segents supressi de l'autonomia catalana i l'anullaci de tots els privilegis dels pagesos rabassaires que havien defensat Esquerra Republicana amb l'obligaci de pagar totes les rentes de propietaris fins i tot amb especte retrospectius. Altres conseqncies va sr l'augment de protagonisme al govern de la CEDA, Franco i Gil Robles tindran responsabilitats importants de carcter represiu, es preparar un projecte de remodelaci de la constituci que afectava a les autonmies, al divorci i altres aspectes. I limitar les expropiacions de les terres dels grans propietaris. A la tardor del 1935 la CEDA intentar convertir-se en la fora poltica dominant del Govern en comptes del Lerroux, i el seu Partit Radical. La causa que explica aquest desig era la crisi poltica que estaba pantint el Partit Radical en el Govern. El Partit Radical es va veure involucrat en uns temes de corrupci poltica que van justificar l'ntenci de la

CEDA, van ser dis temes de corrupci poltica, un relacionat amb mquines de joc que s'havien de subminitrar-se a casinos per trucades, i despres un cas de corrupci poltica amb malvarsaci de diners. L'intenci poltica de la CEDA no va prosperar perqu el prsident de la Repblica es va estimar ms convocar eleccions, que lliurar el poder a una fora tan conservadora, tan reaccionaria. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR. El Febrer del 1936 es celebran les eleccions que s'havien convocat uns mesos enrere, despres de la crisi poltica de la tardor del 1935. Catalunya els grups d'esquerres es van organitzar una aliana en un Front d'Esquerres, i s l'equivalent catal, del que la resta de

l'Estat es denomina Front Popular. Les foces conservadores o de dretes de Catalunya formar el Front Catal d'Ordre. A nivell de l'Estat espanyol tamb es fa una alina de dretes impulsada per la CEDA i que es denomina El Bloque Nacional. El Front d'Esquerres, el Front Popular, reivindiquen alguns punts comuns, la llibertat dels pressos poltics del 34, la recuperaci de les reformes socials. El Front d'Esquerres reivindicala recuperaci de la Generalitat, l'Estatut d'Autonoma i la llei de contractes de cultiu. Les eleccions sn guanyades pel Front Popular i el Front d'Esquerres respectivament. Mentres a nivell nacional les diferncies entre els resultats d'esquerres i dretes a l'ordre de 2% o 3%, a nivell de Catalunya el resultats s ms diferenciat en un 60% a favor d'esquerres i 40% de dretes. ES forma un govern a l'Estat espanyol dirigit per Esquerra Republicana i una altre fora aliada amb ella i el suport parlamentari de les altres forces del Front Popular. Es escogit com a prsident de la Repblica Manuel Azaa i com a prsident del Govern (Casares Quiroga). A Catalunya ser Esquerra Republicana de nou, la fora poltica que dirigeix la regi. El Govern en primer lloc dona una amnistia als pressos poltics, i altres mesures que no seran rebudes per els propietaris agrris, els empresaris indstrials i tampoc l'esglsia. D'altre banda la CNT algn sector de PSOE, UGT i comunistes creuen que s un moment d'acci revolucionaria desestabilitzant el nou Govern. Abans de les eleccions la CNT no va promoure l'abscencionisme entre els seus seguidors i simpatitzants a favorin el Front Popular. Les forces poltiques conservadores i especialment Falange Espaola, sn partidaris d'establir un sistema de violncia, per espantar els dirigents d'esquerres. D'altre banda els militars fent-se ress de les forces conservadores tamb promouen un cop d'Estat militar contra la Repblica. El Govern coneix les intencions de Mola, Franco i altres possibles Generals colpistes i pren una decici que no s prou valenta. En comptes

de substituir-los els van traslladar de dest, allunyant-los de llocs que poden ser ms perillosos, per l'acci poltica si eren presents aquests generals. Franco va ser comanat a les Canries. El General Mola a Pamplona i en Godet a les Balears. La preparaci del cop d'Estat militar portava temps per mai es trobava el moment. Els fets que van precepitar l'alament van ser dos assesinats poltics, tan un a esquerra i l'altre a dretes es tracta del assesinat del Atinent Castillo que era un simpatitzant de les esquerres, i aquest assesinat va ser contestat amb l'assesinat dun dirigent de dretes Calvo Sotelo. L'assesinat de Calvo Sotelo anima als colpistes a iniciar el procs de l'Alzamiento Nacional el 18 de Juliol. Abans delcop d'Estat militar i entre els mesos de Febrer i Juliol del 1936, Catalunya t una situaci poltica menys crispada, menys violenta que a la resta de l'Estat. D'altre banda tan Esquerra Republicana com la Lliga moderan el t de la seva acci poltica, i a l'hora la CNT tamb est dirigida per un sector menys radical en aquest moment.