3 Memoria 2010 2011

Consorci dEducaci de Barcelona Memria d'activitats 2010-2011
www.edubcn.cat
ndex de contingut
pg. Presentaci Dades bsiques del Consorci dEducaci de Barcelona Actuacions realitzades 1. Gesti de l'escolaritzaci 2. Gesti de l'escolaritzaci d'alumnat amb necessitats educatives especials 3. L'oferta educativa: planificaci i programaci 4. Formaci professional 5. Legalitzaci de documents acadmics 6. Plans d'autonomia de centres (PAC) 7. EduCat 1x1 i EduCat 2.0 8. Programa xit 1: refor escolar en el pas de primria a secundria 9. Programa xit 2: diversificaci curricular 10. Suport a la inclusi d'alumnat amb necessitats especials 11. Centres d'educaci especial (CEE) 12. Pla Jove 13. Projecte de vida professional (ProVP) 14. Llenges estrangeres 15. Llenges d'origen de la nova ciutadania 16. Aules d'acollida 17. Salut i escola 18. Programes d'atenci a la comunitat educativa 19. Absentisme escolar 20. Educaci ambiental 21. Biblioteca escolar 22. Programes europeus Comenius 23. Recerca, creativitat i cooperaci 24. Prevenci i seguretat: circuit de resposta a les demandes d'intervenci de la comunitat educativa i el seu entorn 25. Monitors de sisena hora 26. Juntes de directors
5 7 13
13 17 18 22 25 26 28 29 31 34 36 38 40 43 46 47 48 50 51 53 53 54 55 57
INNOVACI, SEGUIMENT I SUPORT ESCOLARITZACI I PLANIFICACI
58 59
3
27. Serveis educatius 28. Formaci permanent del professorat 29. Formaci per al professorat. Pla d'impuls de llenges estrangeres 30. Formaci en llengua i cohesi social (LIC) 31. Formaci en tcniques d'aprenentatge collaboratiu (TAC) 32. Formaci per als equips directius 33. Plans educatius d'entorn (PEE) 34. IX Trobada de Corals d'Educaci Infantil i Primria 35. Jocs Florals 36. s social de les installacions dels centres pblics 37. Acollida matinal 38. Convivncies per a l'alumnat amb necessitats educatives especials 39. Escoles obertes 40. Activitats extraescolars 41. Ajuts de menjador 42. Suport a l'alumnat amb malalties prolongades 43. Noves construccions 44. Manteniment i neteja dels centres 45. Millores i inversions 46. Pla d'escoles bressol 47. Relacions institucionals 48. Informes 49. Collaboraci amb el Consell Escolar Municipal 50. El web www.edubcn.cat 51. El bloc "Fer escola a Barcelona" 52. Atenci als usuaris 53. Gesti pressupostria: ingressos i despeses 54. Gesti de personal
60 63 65 65 67 69 71 71 72 73 75 76 76 77 78 79 80 80 81 82 84 84 85 86 89 90 92 94
ORGANITZACI I GESTI DELS RECURSOS COMUNICACI I RELACIONS INSTITUCIONALS OBRES, MANTENIMENT I MILLORA DELS CENTRES AJUTS, SUBVENCIONS I BEQUES SERVEIS EDUCATIUS, FORMACI I DINAMITZACI
Presentaci
Us presentem la Memria d'activitat 2010-2011 del Consorci d'Educaci de Barcelona. En ms de cinquanta fitxes, corresponents a les actuacions que podem considerar ms rellevants, es resumeix la feina feta pel Consorci durant el curs passat. Aquesta memria inclou actuacions que han tingut resultats positius i altres que no s'han pogut completar durant el curs 2010-2011 i que seran objecte de treball en cursos successius. L'important, al nostre entendre, s l'orientaci del conjunt de tota aquesta activitat. Fer la memria d'un curs significa fer-ne balan, repassar la feina feta i plantejar els objectius per al curs segent. Caldr, doncs, mantenir l'esfor per aconseguir el mxim xit escolar aprofitant el suport escolar personalitzat. A grans trets, a ms, haurem de continuar enfortint la formaci professional com a aposta estratgica en la conjuntura de crisi econmica que vivim. I aix mateix, entre altres objectius, mantenir i aprofundir l'impuls a les llenges estrangeres, concretament l'angls, i la digitalitzaci a les aules. La Memria sovint us permetr accedir a ampliar la informaci mitjanant la pgina web, un instrument de comunicaci que hem perfeccionat per facilitar la informaci als usuaris i les gestions als centres i el professorat.
Dades bsiques del Consorci d'Educaci de Barcelona

El Consorci d'Educaci de Barcelona (dara endavant, el Consorci) s un organisme creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per gestionar de manera conjunta l'educaci a la ciutat de Barcelona. El Consorci s fruit de la Carta municipal que va ser aprovada el 1988 pel Parlament de Catalunya, per unanimitat de tots els grups poltics. Govern compartit i gesti integrada per a la millora de l'educaci El Consorci t l'objectiu com d'avanar cap a una gesti integrada de l'educaci de la ciutat, sota els principis de proximitat i eficcia, per millorar-ne els nivells d'excellncia i d'equitat. Aposta per una escola inclusiva, que cerca la innovaci i impulsa el treball en xarxa des de l'autonomia i l'optimitzaci dels recursos pblics. El Consorci s l'interlocutor nic dels centres educatius pblics i privats concertats de la ciutat i tamb s la finestreta nica per atendre les necessitats educatives de les famlies. Un dels grans objectius de la Carta municipal de Barcelona s reforar l'autonomia de la ciutat al servei d'una administraci ms efica i propera a la ciutadania El Consorci connecta amb la tradici educativa innovadora de la ciutat, alhora que aposta per una gesti pblica ms eficient.
El Consorci en xifres ALUMNAT
ALUMNAT QUE CURSA ENSENYAMENTS DE RGIM GENERAL. CURS 2010-2011

Curs 2011-2012 Escoles bressol i llars d'infants (0-3 anys) Educaci infantil (3-6 anys) Educaci primria (6-12 anys) Educaci secundria obligatria (12-16 anys) Total ensenyaments bsics (3-16 anys) Batxillerat Formaci professional de grau mitj Total ensenyaments secundaris (16-18 anys) Formaci professional de grau superior Educaci especial 18.249 41.664 79.599 53.326 174.589 21.920 10.728 32.648 16.766 2.011 +1866 +490 +726 +633 +1849 +44 +319 +363 +253 -2 Curs 2010-2011 16.383 41.174 78.873 52.693 172.740 21.876 10.409 32.285 16.513 2.013
Total Barcelona
244.263
+4329
239.934
Font del curs 2011-2012: dades provisionals de matrcula amb data 07/09/2011. Les dades dels centres privats no concertats corresponen al curs 2010-2011. Font del curs 2010-2011: dades estadstiques del curs (abril 2011). Les dades dels ensenyaments postobligatoris sn encara incompletes, especialment pel que fa a la formaci professional. Quan tots els centres hagin aportat les dades dels alumnes matriculats es podran obtenir les estadstiques definitives. L'increment de 1.866 alumnes a l'etapa 0-3 correspon a la nova oferta d'escoles bressol pbliques. No se'n pot deduir un increment net d'alumnat fins que no se spiguen les dades de matrcula dels centres privats.
EVOLUCI DEL NOMBRE D'ALUMNES

(Ensenyaments de rgim general, de 3 a 18 anys)
Des del curs escolar 2005-2006, l'alumnat a la ciutat de Barcelona s'ha incrementat de manera constant. La previsi per al curs 2011-2012 s d'arribar als 226.000 alumnes, amb un increment aproximat de 2.460 respecte de l'any anterior, dels quals 1.950 corresponen a centres pblics i la resta a privats concertats.
Total alumnat (rgim general a partir de 3 anys)
ALUMNAT PER DISTRICTE I TITULARITAT DELS CENTRES

Total centres pblics, concertats i privats no concertats Infantil (0-3) Total Barcelona Ciutat vella L'Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri - Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart 18.249 754 2.739 1.848 1.110 2.544 1.281 1.777 1.652 1.490 3.054 Infantil (3-6) 41.664 1.923 5.430 3.793 3.010 6.426 2.991 4.371 3.808 4.030 5.882 79.599 3.643 11.140 7.245 5.761 13.179 5.371 9.002 6.896 7.051 10.311 53.326 2.600 7.298 5.111 3.612 9.906 2.917 5.669 5.237 4.620 6.356 Primria ESO
Les dades dels centres privats no concertats corresponen al curs 2010-2011.

Centres pblics Infantil (0-3) Total Barcelona Ciutat vella L'Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri - Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart 7.153 453 621 833 288 436 343 941 1.002 731 1.505 Infantil (3-6) 18.023 1.112 1.847 1.904 928 771 1.376 1.920 2.248 2.269 3.648 32.609 2.056 3.485 3.765 1.769 1.628 2.404 3.769 3.816 3.553 6.364 19.095 1.327 1.626 2.531 930 1.249 932 1.963 3.081 1.807 3.649 Primria ESO
Centres concertats Infantil (0-3) Total Barcelona Ciutat vella L'Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri - Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart 2.268 258 417 156 33 235 173 253 409 35 299 Infantil (3-6) 22.375 811 3.460 1.811 1.415 5.437 1.573 2.345 1.560 1.753 2.210 45.303 1.587 7.542 3.480 2.819 11.274 2.967 5.109 3.080 3.498 3.947 33.264 1.273 5.574 2.580 2.220 8.308 1.985 3.648 2.156 2.813 2.707 Primria ESO
Les dades de 0-3 anys dels centres concertats corresponen al curs 2010-2011.
PROFESSORAT Un total de 8.931 docents1 han comenat el curs 2011-2012 als centres pblics de la ciutat. Aquesta xifra inclou 784 educadores i educadors de les escoles bressol i llars d'infants.
DOTACIONS DE PROFESSORAT ALS CENTRES PBLICS DE BARCELONA

2011-2012 Escoles bressol i llars Infantil i primria ESO, batxillerat i FP Escoles d'art i Conservatori EOI Adults 784 3.948 3.494 311 173 222
Total Total sense 0-3 anys

La dotaci dels centres d'educaci especial s'inclou als nivells educatius corresponents. La dotaci dels instituts escola s'ha separat segons els nivells educatius. Font: Dades de la direcci de centres del Consorci amb data 28 de setembre de 2011.
8.931 8.147
No s'hi inclouen ni els Serveis Educatius ni la Inspecci.
10
CENTRES A Barcelona hi ha 344 centres pblics i 465 centres privats que ofereixen ensenyaments de rgim general, de 0 a 18 anys.
CENTRES PBLICS
Escoles bressol i llars Escoles d'educaci infantil i primria Instituts escola Instituts (ESO, batxillerat i FP) Educaci especial 97 165 3 (1) 71 (2) (3) 8
347
CENTRES PRIVATS, CONCERTATS I NO CONCERTATS

Noms educaci infantil Educaci infantil, primria, ESO, batxillerat i FP Educaci especial 206 233 (2) 26
465
(1) S'hi inclou l'Institut Escola Artstic Oriol Martorell. (2) Els centres imparteixen un o ms dels ensenyaments indicats. (3) No s'hi inclou l'Institut Obert de Catalunya.
ORGANIGRAMA DEL CONSORCI D'EDUCACI DE BARCELONA El Consell de Direcci del Consorci d'Educaci de Barcelona, com a rgan de govern superior, est compost actualment pels membres titulars segents, nomenats per les administracions consorciades: PRESIDENTA Sra. M. Jess Mier Albert VICEPRESIDENT Sr. Gerard Ardanuy Mata VOCALS EN REPRESENTACI GENERALITAT DE CATALUNYA Sra. Teresa Pijoan Balcells Sr. Jordi Roig Vials Sr. Alberto del Pozo Ortiz Sr. Miquel Garca Casaponsa Sra. Meritxell Ruiz Isern VOCALS EN REPRESENTACI BARCELONA Sr. Jaume Ciurana Llevadot Sra. Marta Clari Padrs Sr. Manel Medeiros Prez INTERVENTOR Sr. Josep Llus vila Lpez SECRETARI Sr. Ignasi Fernndez Sol
DE L'AJUNTAMENT DE
DE LA
11
PLANTILLA En el conjunt de les diferents unitats del Consorci hi treballen 184 persones.
Tipologia del personal dels serveis centrals del Consorci Funcionari Dep. Ensenyament Funcionari altres Departaments Funcionari docent Departament Contractat laboral fix Consorci Contractat laboral temporal Consorci Funcionari municipal adscrit Contractat laboral municipal subrogat Llocs vacants 1.1.2011 41 3 20 0 65 43 6 13 30.6.2011 23 3 3 18 74 18 43 5 1.10.2011 19 3 18 74 17 43 5 5
Total plantilla
Contractes d'obra o servei determinat
191
11
184
0
184
0
12
Actuacions realitzades
Les dades dels centres i els serveis educatius corresponents al curs 2010-2011 sn les que consten a l'informe L'escolaritzaci a la ciutat de Barcelona. Curs 2010-2011. La versi digital de l'informe es pot consultar a: www.edubcn.cat/ca/el_consorci.
ESCOLARITZACI I PLANIFICACI
1. Gesti de l'escolaritzaci
Actuacions ms destacades Gesti del procs de preinscripci i matrcula El Consorci organitza i coordina el procs anual ordinari de preinscripci i matrcula als centres docents de la ciutat de Barcelona de titularitat pblica i privada concertada dels ensenyaments d'educaci infantil (primer i segon cicle), d'educaci primria, d'educaci secundria obligatria i dels ensenyaments postobligatoris (batxillerats, formaci professional i arts plstiques i disseny). Procs de preinscripci. Places, demanda i assignaci
OFERTA DE PLACES VACANTS

2010-2011 Ed. infantil (1r cicle) Ed. infantil (2n cicle) Ed. primria Ed. secundria obligatria Batxillerats Formaci professional Arts plstiques i disseny 5.400 15.284 4.462 10.125 4.594 15.507 1.217 2009-2010 Diferncia 2.752 15.113 5.413 10.129 4.542 14.970 1.209 2.648 171 -951 -4 52 537 8
SOLLICITUDS REBUDES
2010-2011 2009-2010 9.522 14.850 2.884 7.747 3.727 20.024 857 8.099 14.310 3.085 7.575 3.134 17.502 812 Diferncia 1.423 540 201 172 593 2.522 45
Total
56.589
54.128
2.461
59.611
54.517
5.094
13
DEMANDA ATESA
2010-2011 Ed. infantil (1r cicle) Ed. infantil (2n cicle) Ed. primria Ed. secundria obligatria Batxillerats Formaci professional Arts plstiques i disseny 5.051 14.041 1.274 7.181 3.258 12.516 656 2009-2010 Diferncia 2.740 13.538 1.703 7.105 2.879 11.488 639 2.311 503 -429 76 379 1.028 17
DEMANDA NO ATESA
2010-2011 2009-2010 Diferncia 4.466 810 1.610 556 426 7.714 169 5.330 755 1.384 471 252 5.934 137 -864 55 226 85 174 1.780 32
Total
43.977
40.092
3.885
15.751
14.263
1.488
Procs de preinscripci. Alumnat amb necessitats educatives especfiques
ALLEGACIONS REBUDES
2010-2011 Ed. infantil (1r cicle) Ed. infantil (2n cicle) i ed. primria Total 431 390 Total 61 2009-2010 50
ALUMNAT ASSIGNAT
2010-2011 Ed. infantil (1r cicle) Ed. infantil (2n cicle) i ed. primria Total 185 188 Total 59 2009-2010 58
A B C
206 58 167
345
191 54 145
340
A B C
179 6 0
203
155 26 7
167
Ed. secundria Total obligatria
Ed. secundria obligatria
Total
A B C
216 70 59
154 81 105
A B C
187 16 0
137 30 0
PERSONES
ATESES DURANT EL PERODE DE RECLAMACIONS A LES SUBCOMISSIONS TERRITORIALS DE GARANTIES D'ADMISSI DELS DISTRICTES MUNICIPALS
2010-2011 Informaci i reclamacions Canvis d'assignaci 357 320
2009-2010 498 256
Diferncia -141 64
Total
677
754
-77
14
Gesti del procs d'admissi durant el curs escolar El Consorci organitza i coordina l'escolaritzaci de l'alumnat que sollicita plaa a l'educaci infantil (segon cicle), l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria un cop tancat el procs de preinscripci, en perode de continutat. Admissi de continutat. Sollicituds rebudes abans de l'inici del curs escolar
A L'OFICINA D'ESCOLARITZACI
2010-2011 Ed. infantil (2n cicle) Ed. primria Ed. secundria obligatria 803 753 679 2009-2010 478 657 622 Diferncia 325 96 57
Total
2.235
1.757
478
DIRECTAMENT ALS CENTRES DOCENTS

2010-2011 Ed. infantil (2n cicle) Ed. primria Ed. secundria obligatria 1.394 1.317 2.106 2009-2010 1.026 1.171 1.664 Diferncia 368 146 442
Total
4.817
3.861
956
EN TOTAL
Total
7.052
5.618
1.434
Comparativament amb el curs escolar anterior, aquest perode ha estat ms llarg, ats l'avanament en el temps del perode ordinari de preinscripci.
Admissi de continutat. Sollicituds rebudes durant el curs escolar
A L'OFICINA D'ESCOLARITZACI
2010-2011 Ed. infantil (2n cicle) Ed. primria Ed. secundria obligatria 1.080 1.610 1.304 2009-2010 820 1.195 978 Diferncia 260 415 326
Total
3.994
2.993
1.001
15
DIRECTAMENT ALS CENTRES DOCENTS

2010-2011 Ed. infantil (2n cicle) Ed. primria Ed. secundria obligatria 895 1.104 932 2009-2010 849 950 829 Diferncia 46 154 103
Total
2.931
2.628
303
EN TOTAL
Total
6.925
5.621
1.304
Informaci i orientaci a les famlies en els processos d'escolaritzaci Dins de l'Oficina d'Atenci Integral s'ubica la unitat d'informaci i orientaci a les famlies en els processos d'escolaritzaci. S'atenen les consultes presencials, telefniques o via correu electrnic. Tamb es mant actualitzada la informaci sobre els processos d'escolaritzaci al web del Consorci i als equips d'informaci dels serveis 010 i 012, al mateix temps que es coordina la informaci i els trmits que es fan a les Oficines d'Atenci al Ciutad de l'Ajuntament amb relaci als processos d'escolaritzaci. Orientaci a l'alumnat nouvingut de 16-18 anys Aquest alumnat, que per les seves caracterstiques d'edat i formaci t dificultats per incorporar-se a un centre ordinari al nivell que li pertoca per edat, s'orienta i s'assessora mitjanant una entrevista personal amb la famlia i l'alumne pel que fa a les diverses opcions ms adients per integrar-se: Quan es tracta d'alumnat de llenges romniques, s'orienta cap a una escolaritzaci ordinria desprs d'haver-ne tramitat prviament la convalidaci, si s'escau, o en determinades circumstncies cap a centres d'adults per fer la preparaci de les proves d'accs als cicles formatius, el curs per obtenir el graduat en educaci secundria o un programa de qualificaci inicial professional (PQPI). Quan es tracta d'alumnat de llenges no romniques, s'orienta cap a una formaci especfica dins les escoles d'adults: un programa experimental d'acollida i preparaci per a la integraci de nouvinguts (PEAI) o un grup d'acollida per a una formaci instrumental bsica.
16
Tramitaci de les peticions de plaa fora del perode ordinari Les famlies que demanen plaa escolar fora del perode de preinscripci de segon cicle d'educaci infantil, primria o ESO es poden adrear directament als centres docents, que, si disposen de plaa vacant, poden admetre la petici. Tamb poden adrear la seva petici a la Comissi de Garanties d'Admissi. L'atenci inicial, amb la informaci, l'orientaci i la recollida de la documentaci exigible, la duu a terme la unitat d'informaci i orientaci escolar, que actua com a Oficina Municipal d'Escolaritzaci. Les peticions tramitades i ateses per aquesta oficina representen aproximadament un ter del total de moviments de matrcula posterior al procs ordinari de preinscripci i matrcula a la ciutat de Barcelona. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia
2. Gesti de l'escolaritzaci d'alumnat amb necessitats educatives especials

Actuacions ms destacades El Consorci duu a terme diferents tasques de suport de la gesti administrativa de l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) que s'escolaritza a la ciutat de Barcelona a proposta de les comissions de garantia d'admissi o a proposta dels directors d'altres serveis territorials: Rep els dictmens d'alumnes amb NEE i els informes de situacions socioculturals desfavorides. Rep els projectes i els informes de finalitzaci d'escolaritzaci compartida. Introdueix les dades de l'alumne/a al mdul de NEE. Elabora les resolucions de cada dictamen, dels informes de SCD i dels projectes d'escolaritzaci compartida. Fotocopia els dictmens i compulsa les cpies de les resolucions. Fa i tramet cartes adjuntant-los les resolucions i la part del dictamen que pertoca als centres, les famlies i la Inspecci. Demana informes a Inspecci dels recursos especfics que solliciten els equips d'assessorament psicopedaggic (EAP) i els centres. Duu a terme el trasps de documentaci de l'alumnat amb NEE als Serveis Territorials d'altres territoris. Contacta amb l'EAP i els centres educatius. Recull i fa el trasps de la informaci que se sollicita des de l'rea d'Escolaritzaci als centres. Mant el contacte amb les comissions de garantia d'admissi d'educaci infantil i primria i de secundria, i fa les tasques que aquestes encomanin. Forma part de la Comissi per a l'Assignaci de Suport a l'Alumnat en Inclusi Educativa i de la Comissi de les Unitats d'Escolaritzaci Compartida (UEC).
17
DISTRIBUCI DE LES RESOLUCIONS D'ESCOLARITZACI Tipus de centre Tipus de necessitat Ordinari Educaci especial Discapacitat Social 6.593 470 1.225 5.838
Nombre d'alumnat en resolucions d'escolaritzaci compartida: 95.
Total resolucions 6.044
Nombre d'alumnat en resolucions d'escolaritzaci en unitats de suport a l'educaci especial (USEE): 35.
Gesti del transport a centres educatius de la ciutat de Barcelona
ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECFIQUES. CURS 2010-2011

Pressupost Transport en ruta del Consorci Ajuts individuals per al desplaament (2) Ajuts individuals per al menjador (3) 2.938.793,44 (1) 63.272,00 84.742,80 Centres 24 (1) 16 19 Alumnes 890 (1) 191 140 Rutes 73
(1) Les rutes d'un centre corresponen al trasllat de 250 alumnes de l'Escola Patronat Domnech a
l'Escola Pirineus fins a la finalitzaci de les obres de remodelaci de l'edifici, amb un cost diari de 1.411,50 euros (249.835,50 /curs).
(2) Els beneficiaris d'aquests ajuts individuals de transport sn alumnes als quals, segons el Decret 161/
1996, els correspon la gratutat del servei de transport, per que no disposen de ruta organitzada pel Consorci i es traslladen amb transport pblic o pels seus propis mitjans de transport. Sn alumnes de fora de Barcelona escolaritzats a la ciutat per falta d'oferta del seu nivell al seu mbit territorial.
(3) Els beneficiaris d'aquests ajuts individuals de menjador sn alumnes als quals, segons el Decret 160/
1996, els correspon la gratutat del servei de menjador. Sn alumnes de fora de Barcelona escolaritzats a la ciutat per falta d'oferta del seu nivell al seu mbit territorial.
3. L'oferta educativa: planificaci i programaci

LLARS D'INFANTS El Consorci gestiona les cinc llars d'infants o escoles d'educaci infantil de primer cicle de titularitat del Departament d'Ensenyament que hi ha a la ciutat i que ofereixen places per a infants de 0 a 3 anys. El model de gesti de les llars de la ciutat s com a totes les llars de titularitat del Departament d'arreu de Catalunya, i s un model que presenta grans diferncies amb el de la xarxa municipal de la ciutat o les escoles bressol municipals. Com cada curs, les llars han tingut ocupades totes les places que ofereixen. La matrcula en conjunt s de 378 infants.
18
Actuacions ms destacades S'han fet cinc reunions peridiques amb les direccions en les quals s'han tractat temes d'inters com. S'ha donat suport a les direccions dels centres des del vessant de gesti administrativa. S'han elaborat els plecs de condicions tcniques de l'expedient especfic de provisi de serveis per donar suport a l'atenci d'infants durant la franja del migdia que presta una empresa externa i que finalment va quedar desert. S'ha fet l'acompanyament i el seguiment de les direccions en la formaci per a l's de l'aplicatiu de preinscripci elaborat per l'Institut Municipal d'Educaci de Barcelona (IMEB), que ha requerit inventariar i analitzar les dotacions informtiques i de connectivitat de les llars. S'ha fet la coordinaci amb responsables de Recursos Humans i equips de neteja per organitzar els procediments per cobrir les substitucions per jubilaci del personal d'administraci i serveis amb empreses de serveis externes.
Districte Sants-Montjuc Nou Barris Sant Andreu Sant Mart Escola La Gavina L'Airet El Mar Cascavell El Vuit Unitats (1) 4 10 5 6 4 Infants 48 137 59 81 53
Total
29
378
(1) A les llars, segons l'edat dels infants, les unitats tenen diferent rtio. Per aquest motiu La Gavina i El
Vuit, tot i que tenen el mateix nombre d'unitats, no tenen el mateix nombre d'infants.
Planificaci de l'oferta educativa: ensenyaments obligatoris i postobligatoris Instituts escola El curs 2010-2011 es va posar en funcionament oficial l'Institut Escola Costa Llobera, durant el primer curs de vigncia de la Llei d'educaci de Catalunya (LEC). Aquest tipus de centre permet a l'alumnat cursar totes les etapes educatives en un mateix edifici escolar, amb un projecte educatiu i un equip directiu nics que garanteixen la continutat educativa de 3 a 18 anys, des de l'educaci infantil fins al batxillerat. Ms oferta de formaci professional i batxillerats artstics El curs 2010-2011 l'oferta de formaci professional es va incrementar en 1.170 places, i es van implantar noves famlies professionals a dos centres pblics de secundria, la d'imatge personal a l'Institut Mare de Du de la Merc i el cicle formatiu de grau mitj de cures auxiliars d'infermeria a l'Institut Sant Josep de Calassan.
19
Actuacions ms destacades Programaci curs 2010-2011 Revisi d'algunes rees territorials de proximitat: incorporaci dels nous centres. Elaboraci de mapes (d'illa i de centre). Difusi de les rees: programari al web, carta a les famlies, documentaci als centres, etc. Modificaci de les capacitats autoritzades. Revisi de les adscripcions: reunions amb centres i amb Inspecci. Redacci de la normativa especfica del Consorci amb relaci al procs de preinscripci. Programaci de l'oferta del curs 2010-2011. Revisi de l'oferta i adequaci a la demanda real. Anlisi de la demanda potencial i propostes de l'oferta tant a infantil i primria com a l'ESO i el batxillerat. Anlisi dels resultats del procs de preinscripci. Anlisi de la demanda per centre a P3 amb relaci a la seva rea d'influncia. Anlisi del pas de primria a secundria en centres pblics. Planificaci a mitj termini Necessitat de noves construccions: reunions amb centres, Inspecci i altres instncies. Planificaci de nous centres. Propostes de creaci d'instituts escola, etc. Elaboraci i tramitaci de la documentaci administrativa relacionada amb l'autoritzaci i la modificaci de centre. Prospectiva de la demanda a mitj termini. Participaci en les comissions de garanties d'admissi FORMACI DE PERSONES ADULTES El Consorci gestiona directament 9 aules i 17 centres pblics de formaci de persones adultes, dels quals 24 sn de titularitat del Departament d'Ensenyament, entre els quals hi ha 2 centres transferits del Departament de Justcia. Els altres 2 centres sn de titularitat municipal de l'Ajuntament de Barcelona. A partir del setembre del 2011 es va incorporar a la xarxa de centres d'adults el CFA Can Batll.
20
Actuacions ms destacades
SEGUIMENT DE L'OFERTA EDUCATIVA I DE LA PLANTILLA. CURS 2010-2011

24 aules i centres (1) 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 (previst amb Can Batll) 480 525 10.706 10.649 115 -361 66,5 12.653
Grups Places ofertes Matrcula Plantilla Professorat primria Professorat secundria
468 10.412 9.865 118,5 62,5
472 10 512 10.210 117,5 62,5
Total
181
180
181
191
(1) Els dos centres que provenen del Departament de Justcia no s'inclouen en aquest document.
La plantilla d'aquests dos centres s en total de 21 professors i professores.
Elaboraci i aplicaci del mapa d'adults de la ciutat de Barcelona En compliment de l'Acord de govern de 27.12.2006, relatiu a la necessitat de transformar les Aules de formaci d'adults en Centres de formaci d'adults, i de l'Acord de Govern de 16.12.2008 en relaci amb a la gesti dels centres educatius de la ciutat de Barcelona de titularitat del Departament d'Ensenyament, el Consell de Direcci del Consorci va acordar: Iniciar (amb data 2 de novembre de 2009) els trmits per transformar les AFA La Verneda, Pegaso i Rius i Taulet en centres per al curs 2010-2011. L'1 de setembre de 2011, aquestes tres aules d'adults es van transformar oficialment en centres d'adults. Iniciar (amb data 18 de febrer de 2010) els trmits per transformar les AFA Torrent d'en Melis, Barceloneta i Madrid en centres per al curs 2010-2011. L'1 de setembre de 2011, l'AFA Torrent d'en Melis es va transformar oficialment en centre d'adults. Resta pendent la publicaci de la transformaci de Barceloneta i Madrid en centre.
ESCOLES OFICIALS D'IDIOMES El Consorci gestiona directament cinc escoles oficials d'idiomes (EOI) de titularitat del Departament d'Ensenyament.
SEGUIMENT DE L'OFERTA EDUCATIVA. CURS 2010-2011

5 EOI Grups Places ofertes Professorat 2008-2009 518 15.540 182 2009-2010 518 15.540 182 2010-2011 526 15.720 183
21
Per tal d'adequar els espais a les necessitats formatives, a partir del mes de setembre de 2010 l'EOI Barcelona III - Sant Gervasi es va traslladar a una nova seu, l'antic Institut Galla Placdia. Al mes de setembre del 2011 es va crear la nova EOI Guinard, que impartir els idiomes d'angls, francs i alemany. ESCOLES D'ART El Consorci gestiona 6 escoles d'art i superior, 4 de titularitat del Departament d'Ensenyament i 2 de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona.
SEGUIMENT DE L'OFERTA EDUCATIVA. CURS 2010-2011

4 escoles d'art (ensenyament reglat) Grups Places ofertes Professorat 2008-2009 77 2.055 253 2009-2010 77 2.055 253 2010-2011 75,83 2.100 257
4. Formaci professional
L'activitat del Consorci en aquest mbit s'ha orientat a aplicar les previsions de la Llei orgnica d'Educaci (planificaci de l'oferta de cicles formatius, organitzaci i posada en funcionament dels PQPI, etc.) i a posar en funcionament el programa Qualifica't. Al mateix temps, es pretn potenciar l'accs de l'alumnat als ensenyaments postobligatoris, impulsar convenis amb empreses per fer estades formatives i collaborar amb la Fundaci BCN FP. Actuacions ms destacades qBID Participar en la implantaci del qBID a la ciutat de Barcelona. Aquest nou aplicatiu es basa en el programa de qualitat i millora contnua que el Departament d'Ensenyament impulsa a tot el territori catal. s un sistema que t com a objectiu gestionar les prctiques a les empreses seguint les normes de qualitat de la norma ISO 9000. Durant el curs 2010-2011 s'ha fet formaci i acompanyament a 67 centres que encara no s'hi havien incorporat. Els centres de batxillerat, arts aplicades i oficis artstics, amb rgim especial de l'esport i PQPI s'hi incorporaran el primer trimestre del curs 2011-2012. QUALIFICA'T Aquest programa t com a objectiu validar l'experincia laboral dels treballadors acumulada al llarg de la vida laboral. Aquesta validaci es fa contra mduls o unitats formatives dels diferents cicles de formaci professional del model de la Llei orgnica general del sistema educatiu.
22
Centres que participen en el programa Qualifica't Institut Anna Gironella de Mundet Institut Poblenou Institut La Guineueta Lpez Vicua Institut Llusa Cura Institut Salvador Segu Santapau-Pifma Institut Bonanova Institut Mitjans Audiovisuals Sant Ignasi Institut Escola del Treball Llria Escola Professional Salesiana Institut Mare de Du de la Merc Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Institut Narcs Monturiol
Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia Programes de qualificaci professional inicial (PQPI) Els programes de qualificaci professional inicial (PQPI) estan pensats per a nois i noies que acaben l'etapa d'educaci secundria obligatria sense haver obtingut el ttol de graduat. Per poder cursar un PQPI han de tenir 16 anys o complir-los abans del 31 de desembre de l'any d'inici del programa. La finalitat d'aquests programes s proporcionar una formaci bsica i professional que faciliti la incorporaci al mn laboral o la continutat de l'itinerari formatiu, sobretot en la formaci professional especfica de grau mitj, un cop superada la prova d'accs. Els programes tamb donen l'opci, als joves que ho vulguin, de fer una formaci complementria per obtenir el ttol de graduat en ESO. L'objectiu dels PQPI s que tots els alumnes assoleixin competncies professionals prpies d'una qualificaci de nivell 1 dins l'estructura actual del Catleg nacional de qualificacions professionals i de la formaci professional, com tamb que tinguin la possibilitat d'una inserci sociolaboral satisfactria i amplin les seves competncies bsiques per continuar estudis als diferents ensenyaments. Des del Consorci es fa el seguiment, l'autoritzaci, el desenvolupament i l'assessorament dels programes als centres que imparteixen aquesta modalitat. Cal assenyalar que aquesta modalitat no tan sols s impartida per centres educatius, sin que tamb hi participen altres entitats l'oferta principal de les quals no s l'ensenyament. El Consorci atn demandes i reclamacions, i adjudica places de PQPI. El Consorci dna suport als centres pel que fa a l'organitzaci i el funcionament dels PQPI. Elabora documentaci i organitza sessions de treball amb equips directius. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
23
Proves d'accs a cicles formatius Les proves d'accs es duen a terme mitjanant una convocatria nica que es gestiona des de la Direcci General d'Ensenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats per a tot el territori catal. El Consorci fa la proposta al Departament d'Ensenyament dels centres que es constituiran en comissions avaluadores de les proves, tant de grau mitja com de grau superior, aix com del seguiment del funcionament i les propostes dels tribunals.
CENTRES I ALUMNES MATRICULATS A PROVES D'ACCS DE GRAU SUPERIOR A BARCELONA

Centre Anna Gironella de Mundet Ausis March Consell de Cent Emperador Carles Ernest Lluch Escola del Treball Ferran Tallada Jaume Balmes Joan Brossa Joan d'ustria Josep Serrat i Bonastre La Guineueta La Sedeta Mare de Du de la Merc Miquel Tarradell Moiss Broggi Narcs Monturiol Poeta Maragall Rambla Prim Vall d'Hebron Valldemossa
INSCRITS ADMESOS PRESENTATS APTES ADM./INSC. PRES./ADM. APTES/PRES.
192 190 196 178 100 99 192 191 190 194 163 189 165 167 190 197 167 190 187 206 192
145 166 175 176 100 96 126 181 160 171 152 144 153 159 154 179 161 162 156 185 148
124 158 157 175 99 96 101 176 151 157 152 114 150 156 146 176 161 151 141 167 136
78 104 102 127 78 79 70 126 81 105 121 69 109 109 104 100 120 85 103 94 74
75,5 % 87,4 % 89,3 % 98,9 % 100,0 % 97,0 % 65,6 % 94,8 % 84,2 % 88,1 % 93,3 % 76,2 % 92,7 % 95,2 % 81,1 % 90,9 % 96,4 % 85,3 % 83,4 % 89,8 % 77,1 %
85,5 % 95,2 % 89,7 % 99,4 % 99,0 % 100,0 % 80,2 % 97,2 % 94,4 % 91,8 % 100,0 % 79,2 % 98,0 % 98,1 % 94,8 % 98,3 % 100,0 % 93,2 % 90,4 % 90,3 % 91,9 %
62,9 % 65,8 % 65,0 % 72,6 % 78,8 % 82,3 % 69,3 % 71,6 % 53,6 % 66,9 % 79,6 % 60,5 % 72,7 % 69,9 % 71,2 % 56,8 % 74,5 % 56,3 % 73,0 % 56,3 % 54,4 %
Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos Formaci del professorat La Direcci General d'Ensenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats detecta les necessitats formatives del professorat i, amb la modalitat d'estades formatives a les empreses per a professorat de formaci professional, fa una convocatria anual per tal que el professorat opti a aquesta modalitat. Des del Consorci se'n fa el seguiment i l'avaluaci juntament amb les empreses. Convenis singulars El Consorci fomenta i proposa convenis singulars amb diferents empreses amb l'objectiu de dur a terme la formaci conjunta de diversos plans d'estudi, PQPI i cicles formatius. En
24
alguns casos aquests convenis comporten compensacions econmiques que es gestionen i es coordinen des del mateix Consorci. Relaci d'entitats amb les quals s'han signat convenis singulars Asociacin Nacional de Almacenes Frigorficos de Carnes y Salas de Despiece (ANAFRIC) Fundaci per a la Formaci, Investigaci i Foment dels Oficis de la Carn i dels Productes Crnics Informaci i Comunicaci de Barcelona, SA Fundaci Privada Gremi de Flequers de Barcelona Gutmar, S.A. Gayc, S.A. Automoci 2000 BCN, SA Societat Privada Municipal Barcelona Activa, SA (Barcelona Activa) Microtec, S.A. Parlament de Catalunya Projecte de mobilitat de prctiques en empreses a l'estranger La Direcci General d'Ensenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats impulsa una convocatria per tal de fomentar la mobilitat dins la Comunitat Europea per als alumnes matriculats en cicles formatius i dins els plans de mobilitat del centre, amb l'objectiu que els alumnes de formaci professional facin el crdit de formaci en centres de treball a diferents pasos de la Comunitat Europea. Des del Consorci d'Educaci es collabora en el seguiment i l'avaluaci posterior del projecte.
INNOVACI, SEGUIMENT I SUPORT
5. Legalitzaci de documents acadmics

D'acord amb l'Ordre de 16 d'abril de 1990 sobre legalitzaci de documents (BOE de 19 d'abril de 1990), la legalitzaci de documents que ha de tenir efectes en altres estats s un procs convingut amb carcter internacional. En el cas dels documents acreditatius d'estudis cursats a l'Estat espanyol, els ha de legalitzar el Ministeri d'Afers Estrangers, sense perjudici que altres instncies participin en les segents fases del procs. Tanmateix, el Conveni de l'Haia de 8 d'octubre de 1961, ratificat per l'Estat espanyol el 10 d'abril de 1978 (BOE de 25 de setembre), estableix una dispensa de la legalitzaci per via ordinria que se substitueix per un procediment simplificat per als pasos que l'han subscrit. La postilla o legalitzaci nica de justcia prevista a l'esmentat
25
conveni es fa a l'Estat espanyol a travs del Ministeri de Justcia, segons el que disposa el Reial decret 2433/1978, de 2 d'octubre de 1977. Nombre total de legalitzacions de documents acadmics durant el curs 2010-2011: Legalitzacions per pasos
% per nivells educatius
6. Plans d'autonomia de centres (PAC)

Els plans d'autonomia de centres (PAC) tenen com a objectiu millorar els resultats educatius i la cohesi social i prevenir l'abandonament prematur als centres educatius pblics a travs de l'impuls de l'equitat, l'excellncia, l'autonomia, la millora de la qualitat i la inclusi.
26
El projecte, mitjanant els plans estratgics, promou l'autonomia pedaggica, d'organitzaci i de gesti per afavorir la millora contnua en l'educaci. Els PAC s'adrecen a centres educatius pblics de diferents tipologies i es concreten en diferents iniciatives: PAC10-14 (continuaci del PAC05), PAC06, PAC07, PAC08, PAC09 i PAC10 segons l'any d'entrada en el projecte. Els PAC es fan efectius mitjanant un acord entre la direcci del centre educatiu i la Gerncia del Consorci. El perode de vigncia del PAC s de cinc cursos; durant el primer es fa el disseny del pla, i al llarg dels quatre cursos segents se'n fa l'aplicaci, el seguiment i la rendici de comptes. Un total de 98 centres de la ciutat han desenvolupat el seu PAC durant el curs 2010-2011. Aquest curs ha estat el primer en qu 11 centres de la iniciativa PAC05 han renovat els seus plans per a un perode de quatre anys ms. Actuacions ms destacades Seguiment dels PAC, suport a la Inspecci Educativa i als centres. Coordinaci dels centres a travs de les xarxes i e-Catalunya, juntament amb els inspectors de la xarxa. Potenciaci de les reunions de xarxa estructurant les sessions en dues parts: transmissi d'informaci i presentaci de bones prctiques. Avaluaci del projecte i de la millora en els objectius. Rendici de comptes. Suport a la Comissi de Seguiment. Formaci en planificaci estratgica. Per al curs 2011-2012 i segents, els centres del PAC06 i posteriors que hagin enllestit la seva iniciativa, que hagin estat avaluats positivament per les comissions d'avaluaci, que manifestin la seva voluntat i que tinguin l'aprovaci del Consell Escolar, es podran presentar a la convocatria d'Acords de Coresponsabilitat (ACDE) amb el Departament. En aquests moments s'est a l'espera de la normativa que reguli aquests acords.
ELS CENTRES AMB PAC A BARCELONA. CURS 2010-2011

Iniciativa Instituts Altres centres (EOI, EASD...) Any d'inici Escoles i finalitzaci Centres Centres Total Centres Centres Total PAC QiM instituts PAC QiM altres 2010-2014 5 6 6 2006-2011 2007-2012 2008-2013 2009-2014 2010-2015 2008-2011 1 17 10 14 10 9 1 8 12 1 2 12 9 1 20 1 1 1 1 1 1 Total
PAC05 PAC06 PAC07 PAC08 PAC09 PAC10 PM08
11 23 23 1 37 2 1
Total
46
35
15
50
98
Sobre aquest total de 98 centres avaluats, 4 han obtingut la valoraci de millorable.
27
7. EduCat 1x1 i EduCat 2.0

Un total de 93 centres educatius de la ciutat, 32 de pblics i 61 de concertats, han participat en el programa EduCat 1x1, al qual s'han anat incorporant de forma progressiva des que al setembre del 2009 es va posar en marxa, a travs de les diferents cinc "onades" o fases en qu s'ha anat desplegant. Aquests centres hi han participat amb 11.460 alumnes, que representen el 22 % del total de l'alumnat que estudia secundria obligatria a la ciutat de Barcelona. A partir del curs 2011-2012, aquests centres s'incorporaran al nou programa EduCat 2.0, que impulsa el Departament d'Ensenyament.
DADES DE PARTICIPACI DELS CENTRES DE BARCELONA EN EL PROGRAMA EDUCAT 1X1

Nre. centres Centres pblics Centres concertats 32 61 Alumnat 6.120 5.340 Aules 204 178
Total
93
11.460
382
Actuacions ms destacades Digitalitzaci de les aules El projecte EduCat 1x1 comporta que cada un dels 382 grups participants disposi d'una aula digitalitzada per treballar amb el material de text digital. Les aules han de tenir: Projector i pissarra digital interactiva. Installaci elctrica que permeti la connexi simultnia de tots els ordinadors de l'alumnat i del professor. Dues lnies de connexi directa a Internet amb un ample de banda equivalent a 3 Mbps o 1 Mb per cada 10 alumnes. Xarxa Wi-Fi d'altes prestacions amb control individualitzat, i codis d's i contrasenyes per a l'alumnat i els docents que participen en el projecte. Durant el curs 2010-2011 el projecte EduCat 1x1 es va iniciar de forma experimental a 6 escoles de primria de la ciutat, 12 a tot Catalunya. L'objectiu d'aquesta iniciativa s treballar en el disseny de metodologies i bones prctiques per estendre el projecte de digitalitzaci de les aules EduCat 1x1 a les escoles de primria. Els 6 centres de la ciutat que han participat en aquest projecte sn l'Escola Arenal de Llevant, l'Institut Escola Costa i Llobera, l'Escola Collaso i Gil, l'Escola Bogatell, l'Escola El Sagrer i el Collegi Sant Pere Claver. Ms informaci: www.edubcn.cat/tecnologiaeducativa
28
8. Programa xit 1: refor escolar en el pas de primria a secundria

s un programa pensat per a l'alumnat que s a la frontera entre l'xit i el fracs i que amb el suport adequat pot millorar els resultats acadmics. S'organitza al voltant d'uns instituts d'educaci secundria i els centres d'educaci primria adscrits, a demanda dels equips directius que hi vulguin participar. El programa pretn facilitar el pas de primria a secundria, i per aix s'adrea a l'alumnat de 5 i 6 de primria i de 1r i 2n d'ESO. El refor escolar el fan els amics@grans (majoritriament exalumnes de l'institut, model de referncia per als seus companys i companyes ms joves) en horari extraescolar. En alguns instituts es compta amb la collaboraci dels amics@ de la lectura, estudiants de 1r de la Facultat de Pedagogia i Educaci Social de la Universitat de Barcelona que ajuden l'alumnat en la lectura; aquest programa est reconegut com a crdit de lliure elecci. A principi de curs es convoquen les beques de collaboraci d'amics@grans, coordinadors d'amics@grans i coordinadors de zona. Objectius Consolidar i impulsar el programa com a prioritari per afavorir l'xit escolar de tots els nois i noies de la ciutat. Aconseguir que el mxim nombre d'alumnes facin el pas de 6 de primria a 1r d'ESO dins de la zona escolar. Continuar impulsant i fent el seguiment perqu l'xit s'articuli amb el conjunt de mesures d'atenci a la diversitat que recull cada centre i cada zona. Afavorir i consolidar la relaci dels espais de coordinaci i formatius entre els mestres de primria i el professorat de secundria, amb els amics@grans. Impulsar que en el marc del refor escolar es recullin activitats ms ldiques o creatives que permetin treballar les mateixes competncies instrumentals sobretot de llengua i comunicaci, per en un format ms motivador per a l'alumnat.
DADES MS SIGNIFICATIVES
Participaci programa xit 1. Curs 2010-2011 Escoles Instituts 63 27
Total de centres
Alumnat Amics@grans i coordinadors d'amics@grans Coordinadors de zona Tutors i professorat Amics i amigues de la lectura RELLA
90
1595 196 8 287 42 4
29
Actuacions ms destacades Realitzaci de l'avaluaci del curs 2009-2010 amb l'objectiu de constatar la incidncia del programa en la millora de l'aprenentatge i els hbits de treball de l'alumnat. S'ha escollit una mostra representativa constituda per: 997 enquestes, que representen una participaci global de ms del 60 %. 473 graelles de seguiment de 9 centres educatius dels 7 districtes on s'ha implantat el programa. Coordinaci dels 3 tallers de professorat dels 27 instituts i 63 escoles (total tallers: 221): 2 tallers grupals (un a l'inici i l'altre al final del curs) i un taller tutor/a-amic@gran Realitzaci de dues reunions amb els equips directius dels centres: a l'inici i al final del curs. (Total reunions: 125) Realitzaci de trobades puntuals amb alguns inspectors per intercanviar informacions i fer el seguiment dels seus centres. (Total trobades: 22) Concreci de la tipologia dels tallers. Aquest curs: revista, cmic, periodisme digital, teatre, rdio, fotografia, batuka Disseny i acord del treball portats conjuntament amb el tutor/a, el tcnic/a del programa i el coordinador/a d'amics@grans. (Total d'instituts i escoles implicats: 6 instituts i 16 escoles)
Tipus taller Revista Cmic Periodisme digital Teatre Iniciaci teatre Rdio Fotografia Tallers 3 2 1 1 1 1 1 1 Alumnat 35 26 15 15 15 10 20 15
Batuka
Total
11
151
Visites i seguiment mensual del refor escolar als 27 instituts (cada institut garanteix dues sessions setmanals de refor, d'una hora i mitja de durada). Aquest treball de seguiment ha estat possible grcies a la collaboraci dels 3 tcnics que componen el programa. (Total visites als centres: 150) Ms informaci: www.edubcn.cat/exit
30
9. Programa xit 2: diversificaci curricular

El programa xit 2 s un recurs de suport als centres que aposten per la diversificaci curricular com a model organitzatiu i/o metodolgic per poder atendre les diversitats del seu alumnat. Aquest programa es va posar en marxa el 2004 i des de llavors s'ha treballat per definir-lo i consolidar-lo com a proposta integrada en la programaci d'un centre, encara que els tallers es facin fora dels seus espais. El decret d'ordenaci dels ensenyaments de secundria obligatria (Decret 143/2007, de 26 de juny) ha proporcionat el marc normatiu necessari per assolir aquesta fita. Es treballa conjuntament amb entitats, institucions i serveis de la ciutat de Barcelona amb missi educativa declarada per tal d'oferir tallers de carcter semiprofessionalitzador en qu s'ensenyin de manera coherent i integrada aspectes del currculum de 3r i 4t d'ESO. La competncia d'autonomia i iniciativa personal i d'interacci amb el mn, i l'orientaci sn els altres dos eixos sobre els quals pivota el disseny de la programaci de cada taller. Objectius Aprofundir en el vessant orientador dels tallers per afavorir els processos de transici de l'alumnat de secundria. Reflexionar amb els centres educatius sobre les possibilitats que ofereix la Llei d'educaci sobre el disseny de programes de diversificaci curricular. Atendre demandes concretes d'instituts, quant a mesures d'atenci a la diversitat, per tal de buscar conjuntament solucions creatives i adaptades a cada territori i/o centre. Continuar la consolidaci i l'ampliaci de l'oferta dels tallers pel que fa al perfil, el nombre i la ubicaci al territori. La consecuci d'aquests objectius requereix diversos nivells de coresponsabilitzaci: Entre el Consorci, els centres educatius i les entitats i institucions vinculades, en el disseny de l'activitat per tal que s'adeqi a la demanda rebuda. Entre els equips directius, el professorat vinculat i l'alumnat, en tots els aspectes organitzatius i metodolgics. Amb el territori, perqu els tallers sn tamb accions locals integrades que s'afegeixen al treball conjunt que es fa entre els instituts, les entitats del barri o la ciutat i el Consorci. Actuacions ms destacades Els tallers de la modalitat A proporcionen experincies manipulatives i d'apropament a professions en espais formatius de la ciutat per a un grup d'aula oberta; els de la modalitat B donen suport metodolgic a les accions que es fan dins el centre, i els de la modalitat C sn mesures individuals per a alumnat especfic.
31
En concret, s'han gestionat els tallers segents per a la diversificaci curricular: Modalitat A: Tallers d'ensenyament en contextos no escolars (TECNE) Circ xit Grumet xit Entorn d'aprenents Joieria i modernisme Cuina i immigraci La qumica de la cuina TMB es mou per l'educaci Vidre per fusi
Modalitat B: Tallers en espais de l'institut Tan monos com jo Un cmic amb histria Cinema: retrat d'oficis Passatge de la Robtica Geografies del nostre barri
Modalitat C: Oficis a la ciutat Pentinat de temporada Amb cara i ungles Feines de drassanes Ben plantada Plats a la carta Bany de soldadura
Han participat en el programa un total de 30 centres d'educaci secundria de la ciutat, que han fet un total de 64 tallers diferents. Durant el curs 2010-2011, per primer cop a partir de l'oferta dels tallers "Oficis a la ciutat", es va comenar a treballar amb centres sufragats amb fons pblics.
Districte Ciutat Vella Institut ESC Vedruna-ngels INS Pau Claris INS Salvat-Papasseit INS Verdaguer Eixample Sants-Montjuc INS Fort Pius ESC Sant Medir INS Consell de Cent INS Domnech i Montaner INS Llus Vives INS XX Olimpada
32
Districte Sarri - Sant Gervasi Grcia
Institut CEE Villa Joana INS Serrat i Bonastre Collegi Sant Josep ESC Vedrunes-Grcia INS Vila de Grcia
Horta-Guinard
CEE La Ginesta INS Ferran Tallada INS Prncep de Girona
Nou Barris
INS La Guineueta INS Pablo Ruiz Picasso INS Roger de Flor INS Sant Andreu
Sant Andreu Sant Mart
INS L'Alzina SES Comas i Sol CEE Concha Espina INS Barri Bess INS Joan d'ustria INS Sant Josep de Calassan INS Bernat Metge INS Salvador Espriu
INSTITUTS PARTICIPANTS PER DISTRICTES
Ms informaci: www.edubcn.cat/exit/
33
10. Suport a la inclusi d'alumnat amb necessitats especials

L'educaci inclusiva aplega un seguit d'actuacions que afecten el circuit educatiu ordinari de l'escolaritat obligatria (de 3 a 16 anys). Les actuacions ms notables dutes a terme durant el curs 2010-2011 es recullen a continuaci. Bsicament es descriuen d'acord, d'una banda, amb les caracterstiques que presenta l'alumnat i, de l'altra, amb el tipus de suport o recurs ofert o requerit per atendre'l.
Actuacions ms destacades Pel que fa a l'alumnat d'escolaritat obligatria amb certificat de reconeixement de discapacitat (CRD) ems pel Centre d'Atenci a Discapacitats El curs passat es va fer el cens d'alumnat d'escolaritat obligatria i de centres d'educaci especial amb malaltia crnica o afectat de malaltia greu que requereix atencions sanitries. Enguany no s'ha actualitzat aquest cens perqu es considera que la periodicitat d'actualitzaci ha de ser ms espaiada. En canvi, s'ha elaborat un nou cens, incomplet, que ajuda a caracteritzar l'alumnat discapacitat o que presenta NEE. El cens s'ha elaborat censant l'alumnat que t reconegut el CRD ems per l'organisme que aix ho acredita: el CAD. Les variables considerades sn: el grau de discapacitat i l'emplaament escolar, atenent la titularitat dels centres -pblics o concertats- i considerant tamb l'entorn -aula ordinria amb suport o b unitat de suport a l'educaci especial (USEE) en centre ordinari.
ALUMNAT AMB CRD ESCOLARITZAT EN AULES ORDINRIES

Titularitat Pblics Concertats CRD < 60 % 2 0 CRD < 65 % > 75 % 39 27 CRD < 75 a 100 % 33 19
ALUMNAT AMB CRD ESCOLARITZAT EN USEE DE CENTRES ORDINARIS

Titularitat Pblics Concertats CRD < 60 % 0 1 CRD < 65 % > 75 % 14 6 CRD < 75 a 100 % 13 1
Pel que fa a l'alumnat amb barreres per a l'aprenentatge i la participaci i amb necessitat de suport de monitoratge / zelador d'escolaritat obligatria S'han atorgat als centres unes hores assumides per personal monitor (denominaci als centres pblics) o zelador (denominaci als concertats) que en horari lectiu dna suport a l'alumnat que presenta discapacitats o especials necessitats educatives o sanitries diries i que actua sota les directrius establertes per la direcci del centre, i ms directament pel respectiu tutor o tutora. El recurs el poden demanar tots els centres pblics i concertats de la ciutat.
34
Desprs de la tercera campanya (les campanyes per al curs segent es tanquen a mitjan juliol) d'assignaci d'aquest recurs per part de la comissi creada al Consorci, s factible mostrar les dades evolutives de les sollicituds presentades per les escoles desprs d'un treball conjunt amb el respectiu EAP de districte. A les taules segents es presenta un resum de les dades quantitatives ms rellevants, en les quals s'observa el notable increment de sollicituds i d'assignacions atorgades durant els darrers tres cursos.
CENTRES PBLICS
Hores setmanals de suport Curs 2009-2010 Curs 2010-2011 Curs 2011-2012 3.779 3.879 3.879 Alumnes que reben suport 590 728 829
CENTRES CONCERTATS
Hores setmanals de suport Curs 2009-2010 Curs 2010-2011 Curs 2011-2012 2.833 2.863 2.720 Alumnes que reben suport 291 417 523
Durant el curs 2010-2011, un total de 247 monitors han prestat servei als centres pblics.
NRE. CENTRES DE LA CIUTAT QUE DISPOSEN DEL RECURS DE SUPORT. CURS 2011-2012
Escoles 137 Centres pblics Instituts 16 Instituts escola 2 Centres concertats 131 Total centres
286
Desprs de la tercera campanya de gesti de les sollicituds i les assignacions del recurs de monitoratge i zeladors des del Consorci, s'han assolit els objectius establerts fa tres cursos, i que, entre altres, eren donar transparncia a aquest procs, difondre'l, organitzarlo, cercar la complicitats dels EAP, i elaborar els instruments i el circuit. S'ha constatat que aquest recurs beneficia la inclusi de l'alumnat discapacitat o que presenta NEE.
Pel que fa a l'alumnat escolaritzat en centres ordinaris d'escolaritat obligatria dotats d'unitat de suport a l'educaci especial (USEE) El curs 2010-2011 s'han posat en funcionament 3 noves USEE d'ESO en centres concertats i 1 en institut pblic. La xarxa de la ciutat s, doncs, la segent:
35
Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart
Primria pbliques 2 4 2
Secundria pbliques 1
Primria concertades
Secundria concertades 1 1
Total 2 6 3 0 5 0
1 institut escola 2
1 2 3 3 1 1 1 1
1 3 4 5
Total
16
29
Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius/centres_educatius/gestio_centres/ suport_a_alumnat_discapacitat_i_nee
11. Centres d'educaci especial (CEE)

CENTRES PBLICS D'EDUCACI ESPECIAL El Consorci gestiona directament els 8 CEE pblics que hi ha a la ciutat. Les caracterstiques de l'alumnat i dels centres sn les segents:
Caracterstiques de l'alumnat i dels centres Especfic infants cecs, autistes i sordcecs Especfic infants i joves sords Fonamentalment generalista d'EE, per varien les edats Folch i Camarasa (Horta-Guinard) Josep Pla (Nou Barris) Concha Espina (Sant Mart) La Ginesta (1) (Horta-Guinard) Sant Joan de la Creu (Nou Barris) Sobretot infants i joves autistes, psictics i amb problemtiques greus de salut mental Discapacitat cognitiva i de salut mental Discapacitat motrica Villa Joana (1) (Sarri - Sant Gervasi) Escola Viver Castell de Sant Foix (Santa Maria de Martorelles) Pont del Drag (1) (Sant Andreu) 55 (incloent-hi esc. compartida amb matrcula al centre) 70 (2) Matrcula 24 39 54 57 + 2 esc. compartida sense matrcula al centre 87
Imparteixen PQPI
Rgim d'ed. primria
49
TOTAL
435 + 2 esc. compartida

sense matrcula al centre
(1) Les dades dels centres Villa Joana, La Ginesta i Pont del Drag es refereixen a alumnat matriculat i amb escolaritat directa al centre. A ms, aquests centres tenen serveis especfics d'atenci externa que atenen directament alumnat en inclusi educativa.
36
(2) La matrcula d'aquest curs ha estat excepcionalment superior amb motiu del canvi de PGS (programes de garantia social) a PQPI.
Actuacions ms destacades Seguiment regular de l'equip de seguiment de l'alumnat amb NEE a la postobligatria creat al CEEM La Ginesta i de coordinaci amb el Pla Jove de l'rea d'Innovaci. Resposta i resoluci, si ha estat possible, de demandes i consultes plantejades per les direccions dels CEE pblics. Participaci en les reunions de concreci de la plantilla per al curs 2010-2011 dels 4 CEE municipals. Elaboraci dels plecs de condicions tcniques d'expedients especfics de provisi de serveis als CEE (acompanyants de transport, menjador, etc.), anlisi d'ofertes, resoluci dels concursos i gesti del seguiment bsicament mitjanant reunions peridiques amb les persones responsables de les empreses i les direccions dels centres en els quals recau la prestaci dels serveis. CENTRES CONCERTATS D'EDUCACI ESPECIAL Actuacions ms destacades Organitzaci de la comissi entre direcci de centres i direcci d'escolaritzaci per posar en funcionament la prestaci de serveis als CEE guanyadors de la convocatria de centres de referncia i programes de suport per prestar els serveis a la inclusi educativa (Convocatria EDU/3233, de 7 d'octubre, i Resoluci EDU/4168/2010, de 22 de desembre). Reunions amb els centres de referncia i de desenvolupament de programes de suport aprovats per tal d'establir les condicions de la prestaci del servei i les zones d'actuaci prioritries. Elaboraci del document que recull el protocol d'actuaci conjunta i dels diferents formularis per concretar els procediments, els circuits i les responsabilitats entre els centres de referncia i de desenvolupament de programes de suport, els EAP, els centres educatius i el Consorci. Aquests documents van ser consensuats pels EAP i estan pendents d'implementaci.
37
CENTRES PBLICS I CONCERTATS D'EDUCACI ESPECIAL Actuacions ms destacades Reuni conjunta, organitzada entre la direcci de centres i la direcci d'escolaritzaci, amb els CEE per donar instruccions sobre temes de transport i beques. Collaboraci en la realitzaci de gestions i resoluci de conflictes plantejats en temes de transport, escolaritzaci d'alumnat discapacitat i altres vinculats, a demanda de la direcci dels centres i/o d'escolaritzaci. Participaci en reunions regulars internes per tractar temes d'educaci especial i d'escola inclusiva, liderades per la directora d'escolaritzaci.
12. Pla Jove

En el marc de l'objectiu del Consorci de millorar les accions d'orientaci de l'alumnat i de donar suport als processos de transici de l'educaci obligatria a la postobligatria, el Pla Jove s un programa que t com a objectiu general afavorir els processos de transici de tots els joves que acaben l'ESO i necessiten suport per establir un itinerari que els permeti assolir un nivell de qualificaci adequat per accedir al mn laboral o continuar la seva formaci. El Pla Jove ofereix un treball de coordinaci i suport als centres en els moments de transici de l'alumnat sense graduat de secundria. Es planteja un treball sistemtic de collaboraci amb els equips directius, els responsables d'orientaci i els equips docents dels centres de secundria de cada districte, un treball individualitzat per a cada jove per establir el seu propi itinerari, per facilitar-li l'accs als PQPI i a altres recursos formatius. Actuacions ms destacades Durant el curs 2010-2011 s'han inscrit en el programa un total de 1.077 joves, que, juntament amb els 1.485 que ja s'hi havien inscrit a l'inici del setembre del 2010 (joves del curs anterior que encara no havien acabat l'itinerari amb el Pla Jove), dna un total de 2.562 joves. Als del curs passat se'ls continua fent un seguiment de la situaci, i als nous se'ls elabora un itinerari individualitzat de formaci mitjanant un acord i el seguiment posterior de tot el procs de transici. D'aquest total, al final del curs 608 nois i noies han acabat l'itinerari del Pla Jove.
38
DISTRIBUCI DELS JOVES INSCRITS PER DISTRICTES

Evoluci Pla Jove del setembre del 2010 al 31 de juliol de 2011
Inscrits inicials Incorporacions setembre 2010 durant el curs Joves en el Pla Acaben el Pla Jove Joves actius en el Pla amb data 31/07/2011
Districte
Ciutat Vella Eixample Grcia Horta-Guinard Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Mart Sants-Montjuc Sarri - Sant Gervasi Plataforma Ciutat
150 125 81 220 7 241 162 298 130 65 6
114 109 52 169 29 156 127 155 101 33 32
264 234 133 389 36 397 289 453 231 98 38
55 57 19 98 1 42 81 169 66 14 6
209 177 114 291 35 355 208 284 165 84 32
1.485
1.077
2.562
608
1.954
Inscrits inicials: L'estada al Pla Jove es preveu per a 18 mesos; en comenar el curs ja hi ha un contingent a mig procs de formaci o amb altres situacions dins el seu itinerari. Joves en el Pla durant el perode: Total de joves atesos durant aquest perode. Acaben el Pla Jove: Final de l'estada al Pla Jove. Joves que han acabat l'acci de seguiment per part del Pla Jove en aquest curs. Actuacions ms destacades En tres moments clau de l'any es fa una valoraci per districtes sobre la situaci de l'itinerari de cadascun dels joves inscrits en el programa. L'atenci individualitzada i el contacte permanent amb cada jove, juntament amb els informes de valoraci, donen eines a cada tcnic per observar el procs, ajustar les intervencions que s'han de fer a cada moment i prendre les decisions adequades en cada cas. Aquesta visi ajuda tamb a dibuixar les actuacions adequades que ha de fer el programa d'una forma ms general, sobretot en els moments ms crtics de l'itinerari: Elaboraci del pla de treball i suport a l'orientaci als instituts, a l'inici de curs. Procs de preinscripcions als PQPI d'alumnes que encara sn a l'ESO. Entrada al programa dels joves que demanen suport en el seu procs de transici. Derivacions a recursos formatius (PQPI, escoles d'adults i altres). Assignacions de plaa als PQPI i temes de NEE. Atenci molt personalitzada per als qui es queden sense plaa. Matriculaci als PQPI.
39
Possibles abandonaments durant el primer trimestre de curs. Proves d'accs (inscripcions i seguiment de tot el procs fins a saber la nota). Preinscripcions i matrcula a graus mitjans (dels qui han aprovat la prova d'accs a cicles formatius de grau mitj). Durant tots aquests processos tamb s'acorda, amb alguns dels joves, la baixa del programa si es considera que s'han assolit els objectius del seu itinerari i, per tant, ja no necessiten aquest suport. En alguns casos no acaben l'itinerari i se'ls dna de baixa unilateralment per altres casustiques (dificultats de contacte, canvis de domicili i altres). Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
13. Projecte de vida professional (ProVP)

Des del curs 2003-2004, el Consorci i Barcelona Activa - Capital Hum - Porta22 han desenvolupat el Projecte de vida professional (ProVP). Enguany s'han redefinit els objectius i l'abast del projecte: formar part del model d'orientaci acadmica i professional de referncia per a tots els centres educatius de secundria de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un objectiu molt ambicis que ha fet necessria la inversi d'un gran capital econmic i hum, i ha implicat la incorporaci del nou soci Fundaci BCN FP i la contractaci de diverses empreses externes. Objectiu L'objectiu del ProVP per al curs 2010-2011 s formar part del model d'orientaci acadmica i professional de referncia per a tots els centres educatius de secundria obligatria (4t d'ESO) i postobligatria de la ciutat de Barcelona. Aix implica la implementaci de l'eina multimdia especfica P22p a tots els centres pblics i privats per poder utilitzar els continguts del ProVP a les programacions de tutoria, orientaci i formaci i orientaci laboral segons el pla d'acci tutorial de cada centre. S'ha desenvolupat un pla d'acci amb els eixos segents: 1. Implementaci de l'eina multimdia P22p. 2. Creaci de nous materials. 3. Formaci tecnolgica i metodolgica del professorat. 4. Sessions de l'alumnat. 5. Altres accions: "Valors del treball".
40
Actuacions ms destacades Implementaci de l'eina multimdia P22p als ordinadors dels centres que ho han sollicitat. Reestructuraci dels continguts i creaci de nous materials d'orientaci. Creaci de materials que permetin al professorat fer sessions d'orientaci al centre amb l'eina multimdia P22p. Un dels criteris ms importants a l'hora de crear els materials s que les sessions d'orientaci tenen una hora de durada, per garantir que el professorat les pugui fer al centre. Formaci del professorat en dos mbits: tecnolgic i metodolgic.
PROFESSORAT QUE HA PARTICIPAT EN LA FORMACI I ETAPES EDUCATIVES EN QU EXERCEIX

Etapes educative ESO Batxillerat FP Ensenyaments Artstics PQPI Adults Total participantss 102 40 61 7 13 30
Total
253
Realitzaci de sessions a Porta22. A les sessions a Porta22 es treballen els continguts d'orientaci del monogrfic que prviament ha escollit el centre. Aquestes sessions tenen una durada de dues hores. Realitzaci de sessions al centre. Hi ha dos tipus de sessions al centre: sessions dels monogrfics i sessions "Valors del treball".
PARTICIPACI SEGONS ETAPA EDUCATIVA I TIPOLOGIA DE SESSIONS

Sessions a Porta22 Sollicitants Alumnes % respecte alumnes participants 54,42 % 6,80 % 11,03 % 17,62 % 0,35 % 6,86 % 0,53 % 2,39 % Sessions sollicitades 164 23 16 73 2 25 2 12 % respecte sessions sollicitades 51,73 % 7,26 % 5,05 % 23,03 % 0,63 % 7,89 % 0,63 % 3,78 %
4t ESO 2n batxillerat CFGM CFGS ESO adaptada NEE PQPI Educaci adults Altres tipologies
4.098 512 831 1.327 26 517 40 180
Total
7.531
100 %
317
100 %
41
Sessions al centre educatiu Sollicitants
Alumnes
1.426 463 303 733 40 15 76 20
% respecte alumnes participants 46,36 % 15,05 % 9,85 % 23,83 % 1,30 % 0,49 % 2,47 % 0,65 %
Sessions sollicitades 61 19 11 28 4 1 3 1
% respecte sessions sollicitade 47,66 % 14,84 % 8,59 % 21,88 % 3,13 % 0,78 % 2,34 % 0,78 %
Total
3.076
100 %
128
100 %
El 50 % de l'alumnat participant en les sessions presencials tant a Porta22 com als centres s de 4t ESO; el segon collectiu que ms hi ha participat s el de cicles formatius de grau superior, que representa el 20 % del total.
Durant el segon i el tercer trimestres del curs 2010-2011 s'ha dut a terme la iniciativa Saps el que cal? Valors del treball, emmarcat en el vuit monogrfic. La iniciativa consta de: Sessions monogrfiques als centres educatius, de dues hores, dinamitzades per dos actors que introdueixen els diferents valors a travs de petits esquetxos teatrals. A partir d'aqu s'obre un torn de debat entre l'alumnat per reflexionar sobre els valors en concret. El Concurs 1: 11 valor del treball pretn fomentar la reflexi personal de cada alumne desprs de la sessi. L'alumnat ha de buscar un nou valor no treballat durant la sessi. El concurs Petits relats busca una reflexi ms mplia sobre els valors del treball per part dels alumnes mitjanant l'elaboraci d'un relat d'una pgina. Cicle de conferncies. Conjunt de tres conferncies, de 60 minuts cada una, de personatges reconeguts (Isma Prados, Clara Segura i David Barrufet) que han explicat la influncia i la importncia dels valors del treball en la seva vida professional. Es pretn reforar el missatge fent que l'alumnat vegi que els valors treballats a l'aula tenen una aplicaci en la vida diria. Gala final. Acte celebrat a L'Auditori de Barcelona i condut per Bibiana Ballb i amb la participaci de David Barrufet. L'acte ha prets agrair la participaci de tots els centres en el curs 2010-2011 del ProVP.
42
Sessions al centre educatiu: monogrfic "Valors del treball" Solliciants Alumnes % respecte alumnes participants 30,37 % 7,88, % 29,75 % 21,63 % 1,81 % 4,11 % 3,93 % 0,52 % Sessions sollicitades 48 11 46 30 5 9 5 1 % respecte sessions sollicitades 30,97 % 7,09 % 29,68 % 19,35 % 3,23 % 5,81 % 3,23 % 0,64 %
1.160 301 1136 826 69 157 150 20
Total
3.819
100 %
155
100 %
Maleta pedaggica. Igual que durant el curs anterior, aquest curs 2010-2011 s'ha mantingut, com a experincia pilot, el prstec de la maleta pedaggica a 28 centres fidels al projecte (16 centres pblics i 12 centres concertats). Sessions amb famlies de 4t d'ESO. Les sessions per a famlies s'adrecen aquest curs 2010-2011 a tots els pares i mares d'alumnes de 4t d'ESO dels centres que participen en el ProVP.
Evoluci de les 7 edicions del ProVP
2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011
Centres participants Sessions grupals Alumnes participants Nre. assistncies de l'alumnat a ProVP
8 145 326 3.974
14 160 500 4.000
18 180 900 4.500
63 332 3.602 8.361
67 403 4.066 10.166
69 261 4.343 7.091
197 600 14.436 14.436
Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
14. Llenges estrangeres

El pla d'impuls de terceres llenges promou accions respecte de les llenges estrangeres als centres educatius. L'objectiu s aconseguir a l'escola un projecte lingstic plurilinge que afavoreixi el trilingisme i que millori la competncia lingstica de l'alumnat i el professorat en llenges estrangeres. PLA EXPERIMENTAL DE LLENGES ESTRANGERES El Pla experimental de llenges estrangeres (PELE) t com a objectiu millorar l'aprenentatge de les llenges estrangeres i renovar metodolgicament el projecte de centre. T com a finalitat ltima millorar l'xit educatiu de l'alumnat, desenvolupar professionalment el
43
professorat i promocionar accions de sensibilitat plurilinge i intercultural de tota la comunitat educativa. La difusi, la selecci, la dinamitzaci i el seguiment d'aquest programa a la ciutat de Barcelona correspon al Consorci d'Educaci. Tamb correspon al Consorci una part de la formaci de primer any, que s obligatria, i el disseny de la formaci de segon any dins el Pla de formaci de zona. Durant el curs 2010-2011 s'han fet les actuacions segents: assistncia a les Jornades de Formaci PELE, 27 visites d'assessorament al centre per als centres de primer any, reunions d'assessorament i intercanvi d'experincies de centres de primria i secundria en les quals han participat tots els centres de segon any (32 centres) agrupats per modalitats o serveis educatius.(105 centres). L'any 2011 no va sortir la convocatria PELE. Actualment continua vigent als centres segents:
Convocatria Centres de primria Centres de secundria 2009-2012 23 9 2010-2013 18 7 Total 41 16
Total
32
25
57
Per poder dur a terme el PELE s'imparteix durant el primer any una formaci adreada al professorat de centres PELE -tant de primria com de secundria- per tal de contribuir a la millora de la seva competncia lingstica i prctica docent en la metodologia de llenges estrangeres. Aquesta formaci s'organitza des de la Subdirecci General de Formaci i Desenvolupament del Personal Docent i es gestiona des del Consorci. La formaci varia segons la modalitat PELE que tingui el centre.
FORMACI PELE
Activitats Curs 2009-2010 Curs 2010-2011 6 7 Professorat 83 60 Centres 43 26
Auxiliars de conversa Els auxiliars de llengua estrangera donen suport al professor a l'aula, estimulen la competncia comunicativa oral i afavoreixen l'aproximaci entre cultures. Aquests auxiliars sn nomenats pel Departament d'Ensenyament (Servei de Llenges) d'acord amb la proposta del Consorci. Actuacions que es fan des del Consorci: informaci sobre el programa, recollida i prioritzaci de sollicituds, assignaci de centres, assistncia a reunions informatives, reunions de seguiment amb els tutors, recollida i selecci d'activitats didctiques.
44
Auxiliars de conversa Curs 2009-2010 Curs 2010-2011
Nre. auxiliars 18 20
Durant el curs 2010-2011 s'ha organitzat des del Consorci, per primera vegada, una jornada de formaci metodolgica per als auxiliars. Mes informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos Voluntaris lingstics Aquest programa es va comenar el curs 2008-2009 amb motiu d'un conveni entre el Consorci i el CASB (Centre for Advanced Studies in Barcelona). Els voluntaris lingstics sn estudiants d'universitats americanes que estudien a Barcelona i voluntriament treballen en centres docents per donar suport al professor a l'aula, estimular la competncia comunicativa oral i afavorir l'aproximaci entre cultures. Els voluntaris s'assignen a centres que tenen un PELE i que no han tingut un auxiliar de conversa. Des del Consorci es fa la gesti de tot el programa: sessi de formaci per a voluntaris i centres, assignaci de voluntaris i seguiment del programa.
Voluntaris lingstics Curs 2009-2010 Curs 2010-2011 Voluntaris 31 (2 quadrimestres) 31 (2 quadrimestres) Centres 7 12
Accions de cooperaci del Servei de Llenges del Departament d'Ensenyament i l'Acadmie de Montpellier 2010-2011 Per primera vegada, dos professors francesos alumnes del mster de l'Institut Universitaire de Formation des Matres de l'Acadmie de Montpellier han fet una estada de tres mesos com a professors en prctiques a dos centres de Barcelona. Borses per a l'aprenentatge actiu d'idiomes Aquest programa dna ajuts a centres de secundria per desenvolupar un projecte sobre un tema concret amb continutat a l'estranger per aprendre l'idioma durant l'estiu. Des del Consorci es fa la difusi del programa i es participa en la comissi de selecci.
Borses per a l'aprenentatge actiu d'idiomes Curs 2009-2010 Curs 2010-2011 Nre. ajuts 2 1 Centres 2 1
Estades d'immersi lingstica per a primria i secundria 2011 Des del Ministeri d'Educaci es convoquen 8 places a Catalunya per fer estades lingstiques per a alumnes de 6 de primria i 2n d'ESO. Des del Consorci se'n fa la difusi i la dinamitzaci. La convocatria de l'any 2011 va ampliar les estades d'immersi als centres de secundria.
45
Altres actuacions Des del Consorci es fa la difusi i la dinamitzaci de diferents concursos que promouen l'aprenentatge de llenges estrangeres: Concurs d'Angls The Fonix, Concurs Educafrancs, Concurs Cap France. Amb el suport del Servei de Llenges s'han fet activitats, tallers i conferncies gratutes en centres per dinamitzar l'aprenentatge de l'angls. Tamb s'ha collaborat en la visita d'estudis Social Dimension of Language Learning, organitzada pel Servei de Llenges del Departament d'Ensenyament, i s'ha donat suport a peticions de visites a centres. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
15. Llenges d'origen de la nova ciutadania

El Consorci va iniciar l'experincia pilot de fer cursos de llengua catalana simultanis a pares i mares de l'alumnat que assisteix a les classes de la llengua d'origen. La Secretaria per a la Immigraci de la Generalitat de Catalunya collabora en la dotaci del professorat de catal. El curs 2010-2011 es va pilotar un curs de xins per a alumnat autcton elaborat a partir d'un grup de treball del Departament d'Ensenyament en el qual va participar el Consorci. El Consorci se'n va encarregar de la gesti: organitzaci dels cursos, espais, horaris, coordinaci del professorat, seguiment i avaluaci. Hi ha cursos de llengua rab per a professorat i de xins per a famlies. El Consorci ha gestionat 21 cursos amb participaci de 675 alumnes. Cal destacar l'increment sostingut tant dels cursos com del nombre d'alumnes.
Llengua Xins rab Bengal Ucrans Urd Nre. alumnes 369 172 57 57 20
Cursos de catal per a pares d'alumnes Aquest any tamb s'han ofert cursos de catal als pares i les mares dels alumnes que segueixen el curs de llengua bengal i urd a la mateixa hora que els seus fills. Aquests cursos s'han organitzat amb la collaboraci de la Secretaria per a la Immigraci de la Generalitat de Catalunya, i hi han participat 30 mares i pares, amb una valoraci molt positiva. La voluntat s que aquests cursos de catal es puguin ampliar a pares i mares d'alumnes d'altres llenges d'origen.
46
16. Aules d'acollida

L'arribada d'un nombre important d'alumnes nouvinguts ha provocat un canvi notable en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa. Una de les eines que han contribut a l'xit de l'acollida i la integraci de l'alumnat nouvingut s l'aula d'acollida. Cal entendre l'aula d'acollida com un marc de referncia i un entorn de treball obert dins el centre educatiu que facilita l'atenci immediata i ms adequada de l'alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat. Aquesta estructura organitzativa permet preveure una srie de mesures curriculars i metodolgiques, materials curriculars, etc. que garanteixen l'aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporaci de l'alumnat a l'aula ordinria.
Dotacions aules d'acollida Escoles de primria Instituts de secundria Centres concertats Centres municipals 2010-2011 108,5 65 23 3
TOTAL
199,5
Aules d'acollida temporals El Consorci va posar en marxa fa quatre cursos una iniciativa experimental de reorganitzaci de les aules d'acollida a la fase final del curs escolar. A partir del tercer trimestre, l'alumnat nouvingut de secundria que s'incorpora al nostre sistema educatiu t la possibilitat d'anar a les aules d'acollida temporal dels instituts que de forma rotatria assumeixen aquesta responsabilitat. L'objectiu s l'acolliment de l'alumne i l'aprenentatge de la llengua perqu aquest alumnat pugui comenar el curs segent en les millors condicions.
Aules dAcollida Temporals Curs 2007-2008 Curs 2008-2009 Curs 2009-2010 Curs 2010-2011 Nre. instituts 3 5 6 7 Nre. alumnes 45 78 119 131
Els tres darrers cursos s'ha garantit la continutat en l'oferta de tallers lingstics al mes de juliol impartits per professionals de l'EOI. L'oferta s'ha fet extensiva a l'alumnat de 12 a 14 anys amb el programa "A l'estiu, Barcelona t'acull".
47
Activitats destiu Curs 2008-2009 Curs 2009-2010 Curs 2010-2011
Tallers lingstics Nre. tallers 2 3 3 Nre. alumnes 20 62 70
A l'estiu, Barcelona t'acull Nre. alumnes 20 24
17. Salut i escola

El programa "Salut i escola" aplega tots els programes de prevenci i promoci de la salut que els centres educatius de secundria desenvolupen de manera transversal a diferents assignatures, aix com les actuacions, puntuals o de llarga durada, que es porten a terme a les hores de tutoria. T com a objectiu general millorar la salut dels adolescents a travs d'accions de promoci de la salut, prevenci de les situacions de risc, detecci i atenci preco dels problemes de salut, i facilitar l'accs dels adolescents als programes de salut i als serveis sanitaris. Incorpora una professional sanitria, de 2 a 3 hores per setmana al centre, per tal que atengui de manera individual i confidencial l'alumnat de 3r i 4t d'ESO que ho vulgui en temes relacionats amb la salut afectivosexual, mental, consum de drogues i salut alimentria. s el que s'anomena Consulta Oberta. El programa es desenvolupa a tot el territori de Catalunya, amb la collaboraci conjunta i coordinada dels departaments de Salut i d'Ensenyament. A la ciutat de Barcelona, el lidera el Consorci i el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB); tamb hi participa l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona (ASPB), que desenvolupa programes de prevenci i promoci de la salut a les aules. A ms, hi intervenen altres professionals, institucions, organismes i associacions de la ciutat que, juntament amb el professorat, duen a terme activitats per ajudar l'alumnat a adquirir uns hbits ms saludables. El programa inclou la participaci i la coordinaci dels recursos territorials de cada districte, com ara els Equips d'Atenci Psicopedaggica (EAP), els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), el Programa d'Atenci a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR), el Servei d'Orientaci sobre Drogues (SOD) de l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona (ASPB), aix com el mateix Centre d'Atenci Primria (CAP) del districte ms proper al centre educatiu i la resta de serveis de l'ASPB especialitzats en prevenci. A la ciutat de Barcelona, el programa s'ha implementat de manera esglaonada per districtes; es va iniciar l'any 2004 i es va donar per acabat el curs 2008-2009. Actuacions ms destacades Enviament als centres del material de difusi del programa. Comunicacions peridiques amb els referents de salut dels centres educatius. Reunions de les comissions de salut de seguiment als centres educatius. Seguiment d'incidncies del programa amb presncia als centres, si s'escau.
48
Formaci per a professionals d'infermeria: formaci en prevenci de relacions abusives i formaci per al personal d'infermeria que encara no ha passat el curs de l'ICS+ICE abans d'incorporar-se a travs de la Consulta Oberta per conixer el context educatiu en el marc del programa "Salut i escola" als instituts. Presentaci i difusi del programa "Salut i escola" als territoris: consells de salut dels districtes, consells escolars dels districtes, xarxes territorials, representants municipals del Consell Escolar Municipal de Barcelona, etc. Circuits en xarxa 2009-2010. L'objectiu s establir el circuit de coordinaci de les actuacions del programa al districte, i fer-ne el seguiment i l'avaluaci. Sn reunions anuals en les quals participa un representant de cada instituci implicada el CSB, l'ASPB, l'EAP, el Consorci, els serveis especialitzats (SOD, PASSIR i CSMIJ) i la Inspecci Educativa, un representant de l'escola pblica i un de la concertada. Circuits permanents 2009-2010. Aquests circuits estan compostos pels referents del programa en el terreny tcnic, la Inspecci Educativa, el director o directora de l'EAP i un responsable d'infermeria; i responen a la voluntat de fer una anlisi ms qualitativa del programa als centres educatius.
CENTRES QUE DESENVOLUPEN EL PROGRAMA

Centres educatius 2010-2011 Fan el programa Nre. centres pblics 56 Nre. centres concertats 90 Alumnat 2010-2011 Nre. alumnes als quals arriba el programa Alumnat Alumnat centres centres pblics concertats 8.149 9.551
Consulta Oberta
Periodicitat Centres educatius que fan Consulta Oberta 2010-2011 Centres pblics Centres concertats Nre. centres Nre. consultes Setmanal 802 990 38 58 Quinzenal 8 5 Mensual 0 3 A demanda 2 1 @ 4 6
56 90
Total
146
1792
96
13
3 10
DESENVOLUPAMENT DE PROGRAMES DE PREVENCI GRUPALS

Centres educatius 2010-2011 Nre. de Afectivitat Addiccions Alimentaci Internet Educaci Hbits Altres centres i sexualitat segura viria saludables
Centres pblics Centres concertats
65 142
34 55
18 64
20 30
1 10
3 2
7 23
10 11
Total
207
89
82
50
11
30
21
49
18. Programes d'atenci a la comunitat educativa

COEDUCACI El programa pretn fomentar el treball als centres educatius des de la coeducaci per aconseguir una societat ms igualitria i eradicar el sexisme. Promovent la igualtat d'oportunitats de nenes i nens, noies i nois, incorporant la perspectiva de gnere a l'acci educativa, prevenint i gestionant comportaments i actituds discriminatries per ra de sexe, potenciant el reconeixement, la cooperaci i el respecte mutu, i generant nous i millors models de masculinitat i feminitat, tal com indiquen les instruccions d'inici de curs, s com des de l'escola es contribueix a construir un mn ms just. La implementaci del projecte de convivncia del Departament d'Ensenyament fa que aquest mbit constitueixi un dels 14 temes que es treballen en el marc de la convivncia dels centres. Actuacions ms destacades Presentaci del document Recomanacions per a la prevenci de relacions abusives de parella durant la jornada del circuit contra la violncia de gnere "La prevenci, repte per a l'eradicaci de la violncia masclista", del novembre del 2010. Manteniment de relacions amb els diferents agents locals, l'Ajuntament de Barcelona i la Direcci del Programa de Dones que aborden la prevenci de la violncia de gnere. Contacte amb entitats que treballen temes d'igualtat: reunions amb diferents entitats, associacions i plataformes. CIRCUITS DE PREVENCI DEL MALTRACTAMENT INFANTIL El maltractament infantil s una realitat a la nostra societat que reclama tant conixer millor el fenomen com articular les respostes ms adients. Per tal de fer front al maltractament infantil, cal disposar d'espais que serveixin per al debat, la coordinaci i la implicaci de totes les institucions que tenen responsabilitats en aquests casos, i fomentar-ne una resposta integral. Juntament amb el CSB, la Direcci General d'Atenci a la Infncia i l'Adolescncia, el Consorci de Serveis Socials, el Departament d'Acci Social i Ciutadania de l'Ajuntament i els Mossos d'Esquadra, el Consorci d'Educaci forma part de la comissi impulsora dels circuits de prevenci del maltractament infantil a la ciutat de Barcelona. Actuacions ms destacades Participaci, a crrec de treballadores socials dels EAP, en els circuits territorials de prevenci del maltractament infantil a la ciutat de Barcelona. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius
50
19. Absentisme escolar

El Consorci, en exercici de les seves competncies, ha establert el Pla integral de millora de l'escolaritat obligatria i de tractament de l'absentisme escolar a la ciutat de Barcelona. El curs 2008-2009 es va implantar de forma pilot a cinc districtes de la ciutat. El curs 20092010 es va implementar a la resta de districtes. El 2010-2011, totes les comissions de districte estaven en funcionament.
NDEX D'ABSENTISME Aquest curs s'ha pogut disposar de les dades del 95 % del total d'alumnes matriculats, que representen el 100 % de l'educaci infantil i primria i el 83 % de l'educaci secundria. De les dades absolutes s'infereix que hi ha una davallada significativa en l'absentisme, s'ha passat d'un ndex del 2,41 % el curs 2007-2008 a l'1,12 % el 2009-2010. Etapa a etapa o districte a districte, hi ha variacions en el procs.
Total alumnat Curs 2007-2008 Casos d'absentisme efectiu ndex d'absentisme curs 2007-2008 Curs 2008-2009 Casos d'absentisme efectiu ndex d'absentisme curs 2008-2009 Curs 2009-2010 Casos d'absentisme efectiu ndex d'absentisme curs 2009-20101 107.848 1.605 1,49 % 170.937 1.831 1,07 % 162.359 1.244 0,77 % Infantil 25.415 361 1,42 % 40.265 452 1,12 % 40.751 335 0,82 % Primria 49.692 455 0,92 % 77.162 472 0,61 % 77.596 415 0,53 % ESO 32.741 789 2,41 % 53.510 907 1,70 % 44.012 494 1,12 %
CASOS D'ABSENTISME DERIVATS AL CONSORCI Ha disminut el nombre de casos derivats al Consorci, la qual cosa es reflecteix en les dades que figuren a continuaci.
Casos 2008-2009 Atesos 139 Resolts 34 En curs 105 Atesos 67 Casos 2009-2010 Resolts 41 En curs 26
51
Casos 2010-2011 Atesos 4 2 5 0 0 2 8 6 7 3 Resolts 4 1 3 0 0 1 7 6 6 1 En curs 0 1 2 0 0 1 1 0 1 2
37
29 (78 %)
Actuacions de les comissions de districte Canvi de presidncia coincidint amb el trasllat dels Inspectors/es cada cinc anys. Incorporaci de nous secretaris amb el nous nomenaments als districtes. Han continuat les secretries de Sants-Montjuc i Sant Andreu. Els districtes de Les Corts i Horta-Guinard han elaborat protocols i els han presentat a la comunitat educativa. Una iniciativa per garantir l'accs fcil a la documentaci ha estat penjar els documents elaborats al web dels centres de recursos pedaggics (CRP) del districte: Les Corts, Horta-Guinard, Nou Barris i Sant Andreu. A l'espai d'absentisme del web del Consorci s'ha creat un enlla pertinent. La comissi de Ciutat Vella ha elaborat el document Recursos per a la vinculaci de l'alumnat i les famlies al centre escolar, que ha presentat als centres per implementarlo el proper curs. El districte de Nou Barris tamb n'ha elaborat un, que presentar el proper curs. A la comissi de Nou Barris s'ha activat un entorn virtual com a mitj de comunicaci. Tamb s'ha publicat una notcia al diari local coincidint amb la preinscripci. Actuacions de la Comissi d'Absentisme Escolar de Barcelona Recollida de dades i elaboraci d'informes. Realitzaci de gestions diverses relacionades amb el casos derivats al Consorci. Coordinaci d'accions amb els presidents i els secretaris de les comissions dels districtes. Presentaci de les accions del pla al territori: Direccions de serveis a les persones. Consell Escolar Municipal (CEM) als secretaris de les comissions dels districtes. Jornada de treball en xarxa a l'Eixample. Reunions de coordinaci amb els presidents de les comissions. Dins d'aquest marc ha sorgit una comissi tcnica per fer propostes d'actuaci i analitzar els resultats d'algunes de les iniciatives.
52
Constituci d'una comissi tcnica de la Comissi d'Absentisme Escolar de Barcelona per adequar el pla a la nova legislaci i revisar la composici de la comissi de la ciutat i dels districtes. Creaci d'un grup assessor per fer el seguiment de casos singulars. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius
20. Educaci ambiental

El Consorci collabora amb els programes educatius ambientals adreats als centres educatius de primria i secundria de la ciutat. El 2010 es va signar un conveni de collaboraci entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci en matria d'educaci ambiental. Aquest acord t com a principals beneficiaris els 283 centres educatius de l'Agenda 21 Escolar de la ciutat. Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) A l'abril del 2010 es va constituir la Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC). Actualment formen part de la XESC 11 institucions pbliques: 9 ajuntaments catalans, la Generalitat de Catalunya i el Consorci. El curs 2010-2011, la XESC va desenvolupar el seu pla de treball a travs de diversos projectes: creaci d'una borsa de recursos educatius, compartici de propostes de formaci del professorat, creaci d'un equip i un directori de formadors, organitzaci d'espais d'intercanvi (primers frums de la XESC a tot el territori), participaci en un projecte de recerca de la UAB, establiment de lligams amb altres xarxes de fora de Catalunya (Congreso Nacional de Medio Ambiente CONAMA, Conferencia Internacional Infanto-Juvenil sobre Medio Ambiente CONFINT) i desenvolupament del web de la XESC. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
21. Biblioteca escolar

El Consorci gestiona a la ciutat el programa Biblioteca Escolar Puntedu. L'objectiu del programa, que es va iniciar el 2005, s que les biblioteques escolars esdevinguin un recurs bsic per a l'aprenentatge, la recerca i la selecci de la informaci necessria per adquirir les competncies bsiques en el desenvolupament dels continguts curriculars de totes les rees. Des que es va iniciar el programa, 148 centres educatius de primria i de secundria de Barcelona han participat en Puntedu i continuen millorant la seva biblioteca escolar any rere any.
53
El programa Biblioteca Escolar Puntedu ofereix als centres equipament informtic, dotaci econmica de 2.000 euros, accs a un programari informtic de gesti bibliotecria, formaci especfica per a la persona responsable dels projectes i materials didctics. La formaci de la persona responsable es duu a terme al llarg de tres anys i amb la coordinaci dels serveis educatius de cada districte. Actuacions ms destacades Acord Consorci d'Educaci de Barcelona - Institut Municipal d'Educaci de Barcelona El curs 2009-2010 es va signar un acord de collaboraci entre l'Institut Municipal d'Educaci de Barcelona (IMEB) i el Consorci per oferir formaci, assessorament i suport tcnic sobre el programari de gesti bibliotecria Absys.edu a les biblioteques escolars dels centres educatius de Barcelona de titularitat del Departament d'Ensenyament. Durant el curs 20092010, 14 centres educatius dels districtes de Sant Andreu i de Sants-Montjuc van rebre aquesta formaci i aquest suport, i el curs 2010-2011 s'hi han incorporat uns altres 16 centres educatius de la ciutat. Dinamitzaci de les biblioteques escolars El Consorci destina recursos a l'organitzaci i la gesti d'activitats de dinamitzaci de les biblioteques escolars. Aquestes activitats, dirigides a les escoles de primria i de secundria de Barcelona, es canalitzen a travs dels 10 CRP de la ciutat de forma proporcional al nombre de centres i alumnes de cada districte. Entre aquestes activitats hi ha les "bibliomaletes" viatgeres, la narraci i la representaci de contes per a diverses edats, els clubs de lectura, etc. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
22. Programes europeus Comenius

El Consorci gestiona a la ciutat els diversos programes educatius Comenius de la Uni Europea. Els darrers sis cursos, un total de 64 centres educatius de primria i secundria, pblics i concertats, de la ciutat han realitzat un projecte educatiu Comenius amb centres educatius d'altres pasos de la Uni Europea o associats. Aquests projectes tenen una durada de dos anys. Els centres educatius participants en un projecte Comenius reben finanament de la Uni Europea en funci del nombre de mobilitats que tenen previst fer (nombre de professors/es i alumnes que hi viatjaran) i els pasos dels centres educatius associats.
54
NRE. CENTRES AMB PROJECTES COMENIUS

Comenius Nre. centres Curs 2007-2008 14 Curs 2008-2009 18 Curs 2009-2010 28 Curs 2010-2011 11
Comenius Regio entre les ciutats de Birmingham i Barcelona El Consorci ha desenvolupat els darrers dos anys un projecte Comenius Regio juntament amb el Departament d'Ensenyament de l'Ajuntament de Birmingham al Regne Unit. Aquest projecte entre les institucions educatives de les ciutats de Birmingham i Barcelona porta per ttol "Integrant contingut, cultura i llenguatge. La perspectiva de l'aprenent" i s'ha dut a terme durant els cursos 2009-2010 i 2010-2011. Per part de Barcelona, hi han participat la Universitat de Barcelona, l'Escola Barrufet, l'Escola Els Pins i l'Escola Vila Olmpica. La Uni Europea fa una aportaci al Consorci de 25.000 euros per tirar endavant el projecte i fer front a les 24 mobilitats previstes cap a Anglaterra per part de professorat i tcnics del Consorci. Aquest any, les institucions educatives implicades en el projecte han creat una wiki per compartir experincies, difondre materials i donar visibilitat a la feina feta: http:// culturelanguage.wikispaces.com/. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos/plans_programes/europeus
23. Recerca, creativitat i cooperaci

PROGRAMA DE SUPORT A LA RECERCA, L'EDUCACI ARTSTICA I L'EDUCACI PER AL DESENVOLUPAMENT Aquest programa dna suport als centres educatius aportant projectes i propostes globals o transversals per reforar el currculum i avanar en la prctica cada cop ms reflexiva, a partir d'un treball per competncies. D'aquesta forma s'incideix positivament en la metodologia dels centres, en els rols del professorat i de l'alumnat i en el paper d'altres institucions educatives i de recursos de la ciutat que s'hi puguin implicar. En aquestes propostes tenen un paper important temes transversals com ara el gnere, la interculturalitat, l'educaci per al desenvolupament i la cooperaci i la sostenibilitat. Les intervencions es dissenyen de manera que les accions es transformin en un treball curricular ric i transversal que s'insereixi en els projectes dels centres per contribuir a millorar la metodologia i els resultats acadmics. Des del programa tamb es promou la connexi amb mltiples agents de la ciutat que ajudin a enriquir el treball curricular del centre.
55
Els diferents projectes i accions desenvolupats des d'aquest programa es poden agrupar de diverses maneres, en funci dels eixos temtics vertebradors, del tipus de competncies bsiques que reforcen bsicament i del tipus de tasca desenvolupada des del programa. LES ACCIONS EN FUNCI DEL TEMA DE L'EIX VERTEBRADOR Educaci per al desenvolupament, la cooperaci i la interculturalitat Des del Consorci es posa en contacte centres educatius de la ciutat amb organitzacions dedicades a la cooperaci per tal de posar en marxa projectes interdisciplinaris de treball cooperatiu amb centres d'altres indrets, al mateix temps que es vetlla per la qualitat pedaggica de tot el procs i, si s'escau, es fa la difusi dels materials elaborats (llibre a partir dels dibuixos, textos i fotografies en catal i en la llengua o llenges del pas d'intercanvi, i bloc o web que recull el treball metodolgic i els processos de treball). Durant el curs 2010-2011, els projectes han estat Junts, XECMn, Grup EpD BCN, Competncies Bsiques i EpD Edualter, Fundaci Contes pel Mn, Music Crossroads International, Assemblea de Cooperaci per la Pau, Com Sc, Jocs.org, Portal Paula, simposi "Llengua, educaci i immigraci" de la UdG. Ciutat, art i educaci L'educaci artstica pot esdevenir un bon motor dels centres educatius, i des del Consorci es busquen lligams amb altres institucions i administracions per tal d'oferir un complement i un suport a les activitats artstiques dels centres educatius de la ciutat que permetin encetar treballs interdisciplinaris i de recerca en qu les arts tinguin un paper significatiu en diferents mbits (audiovisuals, arts plstiques, msica). Durant el curs 2010-2011, els projectes han estat Confluncies, Artistes en Residncia, "Reflexionar: tutories d'art", Sinapsis, Msic del Mes, TV3, Museu Picasso, AB... Z, "Comer a les escoles". Impuls a la recerca El Consorci, amb el suport de l'IMEB i d'acord amb les instruccions del Departament d'Ensenyament, ha volgut impulsar la recerca en l'mbit de la ciutat. Des de l'rea d'Innovaci s'ha treballat estretament amb els serveis educatius de la ciutat per abordar quatre lnies bsiques de treball: Difusi de la recerca que es fa als diferents nivells educatius. Actualitzaci dels recursos que ofereix la ciutat per a la recerca. Impuls de la robtica a partir de l'optimitzaci de recursos. Suport al seminari de ments curioses.
Durant el curs 2010-2011, els projectes han estat Ments Curioses, Mostra de Recerca dels Districtes i Mostra de Recerca de la Ciutat.
56
Al llarg del curs 2010-2011 s'han desenvolupat molts projectes i accions que es poden agrupar, tamb, al voltant de tres grans blocs competencials: conviure i habitar el mn, metodolgic i comunicatiu. Les dades de participaci dels centres en els diferents projectes sn les segents:
Districtes Ciutat Vella Eixample Grcia Horta-Guinard Les Corts Nou Barris Sant Andreu Sant Mart Sants-Montjuc Sarri - Sant Gervasi Nre. centres 12 11 11 28 6 18 9 14 12 9
Totals Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
130
24. Prevenci i seguretat: Circuit de resposta a les demandes d'intervenci de les comunitats educatives i el seu entorn
El Consorci ha collaborat amb la Direcci de Serveis de Prevenci de l'Ajuntament de Barcelona i les diferents rees municipals implicades en l'abordatge de temes de prevenci i seguretat als centres educatius (Mossos d'Esquadra, Gurdia Urbana, Serveis Socials...) en la definici del Circuit de resposta a les demandes d'intervenci de les comunitats educatives i el seu entorn en matria de prevenci i seguretat. Aquest protocol sistematitza la resposta dels diferents serveis (cossos policials, districte, etc.) a les demandes dels centres educatius en matria de seguretat per tal de garantir una intervenci eficient, proporcionada i ajustada en el temps que pugui atendre les urgncies i, quan sigui necessari, proporcioni un espai d'anlisi i coordinaci entre els diferents operadors del territori per promoure altres intervencions des d'una dimensi preventiva.
57
Difusi del circuit a les comunitats educatives El primer trimestre del curs 2010-2011 es va fer la difusi del Circuit de resposta a les demandes d'intervenci de les comunitats educatives i el seu entorn en matria de prevenci i seguretat als diferents membres de les comunitats educatives, direccions, AMPA, famlies, consell escolars de districte, etc. Dades 2011 A partir de l'activaci del protocol, els professionals del centre i els serveis de l'entorn implicats en la problemtica (cossos policials i altres) van dissenyar la intervenci que s'havia de desenvolupar i en van fer el seguiment. Des del mes de gener fins a final de curs, que s quan es va iniciar el protocol, es va activar 18 vegades, majoritriament en centres de secundria i per problemtiques ocasionades a l'exterior del centre o el seu entorn.
Protocols activats pels centres Titularitat Nivell Problemtica Centres pblics Centres concertats Primria Secundria Interior centre Exterior centre / Entorn Centres 7 11 6 12 6 12
Total de protocols activats pels centres
18
25. Monitors de sisena hora

El curs 2006-2007 es va implantar una sisena hora d'ampliaci de l'horari escolar per als alumnes d'educaci primria als centres pblics de titularitat del Departament d'Ensenyament, a les escoles dels municipis capital de comarca i a les escoles dels municipis amb ms de 10.000 habitants. El curs 2007-2008 es va estendre a les escoles dels municipis de Catalunya de ms de 5.000 habitants. Dotaci del servei de monitoratge de la sisena hora per als alumnes d'educaci infantil amb germans a primria El Consorci assigna una dotaci extraordinria a les escoles de primria per pagar als monitors de la sisena hora. Al mes de setembre del 2010 es van recollir les dades de tots els centres, en les quals constava el nombre d'alumnes d'infantil que tenien germans a primria i que utilitzaven aquest servei. Per al curs 2010-2011, les dotacions s'han calculat sobre la base d'un criteri de pagament de 15,90 /monitor i dia. Aix mateix, s'ha dotat amb el 50 % addicional els centres que organitzen el servei de monitoratge en dos torns, ja que aquest fet es considera un factor que incrementa el cost del servei.
58
MONITORS DE SISENA HORA. CURS 2010-2011

2008-2009 Pressupost Total de centres de primria Total de centres que fan sisena hora Centres en creixement que no tenen primria Alumnes 3.092 3.629 3.625 164 161 3 2009-2010 892.474,97 167 161 6 2010-2011 934.665,60 168 162 6
SERVEIS EDUCATIUS, FORMACI I DINAMITZACI
26. Juntes de directors

Un dels sistemes habituals de comunicaci entre l'organitzaci i el conjunt de centres ha continuat sent la representaci dels centres en l'anomenada Junta de Directors. La Junta de Directors de Primria est formada per 22 representants dels diferents districtes de la ciutat. La Junta de Directors de Secundria est formada per 3 membres que representen tot el territori. En aquesta junta es prepara l'ordre del dia de les reunions, que desprs es porten a terme amb la totalitat de les direccions dels centres de secundria. Al comenament del curs es va planificar el calendari de reunions per a tot el perode tenint en compte les reunions de la Junta Central (reuni dels directors i directores representants de tot Catalunya) i de la Junta de Zona, en qu estan convocades totes les direccions dels instituts de la ciutat de Barcelona. Tamb s'han treballat temes transversals gestionats des del Consorci mitjanant comissions de treball formades per tcnics del Consorci i representants de les direccions que formen part de les dues juntes territorials.
CALENDARI DE REUNIONS DE LES JUNTES TERRITORIALS

Primria 14/10/2010 11/11/2010 02/12/2010 24/03/2010 26/05/2010 15/06/2010 Seessi conjunta per directors nous 16/09/2010 (directors nous) 07/10/2010 02/12/2010 17/03/2011 02/06/2011 Secundria
59
27. Serveis educatius

Els serveis educatius sn equips multiprofessionals que donen suport al professorat i als centres educatius. La coordinaci d'aquests equips es fa des del Consorci amb la collaboraci de la Inspecci mitjanant l'aprovaci d'un pla d'actuaci. Aquest pla l'elaboren els serveis educatius d'acord amb les instruccions que estableix el Consorci mitjanant resoluci a principi de curs. Des del Consorci, a ms de vetllar pel compliment dels plans d'actuaci, s'informa, s'orienta i es dna suport administratiu al conjunt dels serveis educatius en tot moment al llarg del curs. EQUIPS D'ASSESSORAMENT I ORIENTACI PSICOPEDAGGICA (EAP) A Barcelona hi ha 10 EAP, constituts per psicopedagogs, treballadors socials i fisioterapeutes. Els EAP desenvolupen les seves actuacions (assessorament als centres, al professorat, a les famlies i als alumnes) als centres educatius i el seu entorn en estreta collaboraci amb els altres serveis i professionals del sector. Una de les seves actuacions ms destacades s l'elaboraci de dictmens previs a l'escolaritzaci d'alumnat amb NEE i d'informes relatius a alumnat ja escolaritzat que donen lloc a sengles resolucions.
DICTMENS I INFORMES DELS EAP I LES RESOLUCIONS CORRESPONENTS. CURS 2010-2011

EAP Resolucions d'escolaritzaci Resolucions de reconeixement Resolucions de canvi de centre 20 36 27 10 41 16 39 16 5 40 44 Total
Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri- Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart Fora de Barcelona
50 52 64 18 65 24 53 89 84 103 36
1.193 764 782 54 263 69 504 979 769 753 1
1.263 852 873 82 369 109 596 1.084 858 896 81
Totals
638
6.131
294
7.063
Centres de Recursos Pedaggics (CRP) Els CRP sn centres de referncia per a la formaci, la dinamitzaci pedaggica i el suport a la tasca docent del professorat de tots els nivells educatius dels centres d'ensenyament no universitari de la ciutat. Duen a terme activitats de temtica i contingut divers que varien d'un curs a l'altre a cadascun dels deu districtes de la ciutat. La temtica ms comuna dels districtes la podem resumir en:
60
Biblioteques: "bibliomaletes", contacontes, cmics. Recerca: Exporecerca, Dia de la Cincia. Msica: cantades, audicions, danses, Dia de la Msica. Coneixement del patrimoni: visita guiada als districtes. Educaci fsica: jocs tradicionals, gimcanes, bicicletada, curses d'orientaci, descoberta de l'entorn. Comunicaci: "Rdio a l'escola", fotografia.
RESUM DE LA PARTICIPACI EN ACTIVITATS DE DINAMITZACI PER DISTRICTE. CURS 2010-2011

Districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri - Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart Activitats 18 19 15 21 8 31 36 22 23 11 Centres 127 211 181 26 105 307 45 222 173 73 + 15 microtallers Professorat 301 780 84 450 177 800 352 374 500 43 + 150 microtallers Alumnat 5.059 12.320 8.922 7.700 3.169 20.273 6.157 9.549 17.000 1.436
Total
204
1.470
3.861
91.585
Equip d'assessors en llengua i cohesi social (LIC) T com a objectiu donar suport al professorat per adaptar-se a la nova realitat derivada de l'arribada d'alumnat nouvingut i facilitar-li els recursos perqu pugui atendre l'alumnat d'una manera integradora, inclusiva i personalitzada d'acord amb les seves necessitats emocionals, lingstiques, socials i culturals. Els professionals en LIC, coordinats des del Consorci, intervenen en tots els programes que tenen a veure amb el reforament de la llengua i la cohesi social: plans educatius d'entorn, actualitzaci del programa d'immersi lingstica, projecte de convivncia, aules d'acollida, formaci entre iguals, etc. Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDAC) El CREDAC Pere Barnils s un servei educatiu especfic adreat a l'alumnat amb sordesa o amb trastorns de llenguatge i les seves famlies que depn del Consorci de la ciutat de Barcelona i que est constitut pel Departament d'Ensenyament i l'IMEB. L'mbit territorial on actua s la ciutat de Barcelona. El CREDAC est constitut per logopedes, audioprotetistes i psicopedagogs. Durant el curs 2010-2011 van atendre 455 alumnes escolaritzats a 178 centres.
61
Camp d'Aprenentatge de Barcelona (CdA) El Camp d'Aprenentatge de Barcelona s un servei del Departament d'Ensenyament, gestionat pel Consorci, format per professionals del mn educatiu que ofereix als centres educatius i a altres institucions la possibilitat de desenvolupar, amb l'alumnat, projectes de treball innovadors per a l'estudi de la ciutat de Barcelona. El curs 2010-2011 va prestar servei (estades, sortides, projectes, etc.) a 5.023 alumnes procedents de 45 centres. SEEDTIC El Servei Educatiu Especialitzat en Trastorns Generalitzats del Desenvolupament i la Conducta (SEETDiC) s un centre de referncia dels centres educatius de Barcelona per dur a terme, coordinadament amb els serveis educatius, les funcions segents: Donar suport al professorat en estratgies metodolgiques i organitzatives per a l'atenci de l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris. Facilitar la documentaci tcnica i els recursos didctics. Collaborar en l'adaptaci de recursos i materials. Facilitar informaci sobre l'oferta d'ensenyaments postobligatoris, activitats de lleure, ajuts i beques.
ACTIVITAT DEL SEEDTIC

Assessoraments a centres (EAP) Centres pblics Centres concertats Demandes alumnat 10 49 21 70
Actuacions ms destacades del Consorci: gesti dels serveis educatius Revisi dels 13 plans d'actuaci i redacci de les aprovacions. Organitzaci i direcci de les reunions de coordinaci tcnica, en collaboraci amb la Inspecci (mitjana, 3 per equip). Assistncia i trasps d'informaci a les comissions dels plans de formaci de zona dels deu districtes. Collaboraci amb altres unitats per gestionar el personal docent i el personal d'administraci i serveis (documentaci de nomenaments, substitucions, selecci de personal). Collaboraci amb altres unitats: Economia (pressupostos generals, mobiliari, documentaci), Inspecci Educativa, Beques i Ajuts, etc. Collaboraci en obres i contractacions (3 trasllats).
62
COMPOSICI DELS SERVEIS EDUCATIUS

Perfils professionals EAP CRP LIC Fisioterapeutes Treballadors socials CREDAC CdA SEEDTIC Nre. professionals 90 35 18 8 20 70 4 3
TOTAL Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius
248
28. Formaci permanent del professorat

La formaci permanent del professorat consisteix en un conjunt d'activitats organitzades pel Consorci en les quals pot participar tot el professorat de la ciutat de Barcelona. De vegades les activitats sn organitzades pel Departament d'Ensenyament i gestionades pel Consorci. Les activitats formatives poden ser:
Proposta Consorci d'Educaci de Barcelona Zona/Districte interzonal Activitats proposades des de diferents unitats del Consorci des de la Inspecci Educativa. Inclou activitats adreades a tot el professorat d'educaci infantil, primria i secundria. Activitats realitzades a les deu zones educatives (districtes). Sn bsicament de formaci en centres i seminaris de coordinaci de la zona a proposta de les comissions de planificaci del Pla de formaci de zona i amb gesti dels CRP. Proposta instituci Activitats organitzades pel Departament d'Ensenyament i gestionades pel Consorci (interins, funcionaris en prctiques, directors novells, equips directius d'educaci primria i secundria, etc.). Encrrec Departament d'Ensenyament Activitats organitzades i gestionades pel Consorci el curs 2009-2010, per amb demanda des del Departament d'Ensenyament (formaci equips directius, funcionaris en prctiques, etc.).
Pressupost El Consorci gestiona i distribueix els recursos econmics a les diferents comissions dels plans de formaci de zona (districtes). El curs 2010-2011 s'hi van destinar 332.000 euros.
63
ACTIVITATS DE FORMACI REALITZADES

Curs 2010-2011 Proposta Consorci Activitats Inscripcions Assignacions Zona Activitats Inscripcions Assignacions Interzonals Activitats Inscripcions Assignacions Proposta instituci Activitats Inscripcions Assignacions Encrrec Departament Activitats Inscripcions Assignacions 32 1.728 1.435 490 10.801 9.353 40 915 764 103 3.554 3.016 0 0 0
Total activitats Professorat participant
665 14.568
Cal tenir en compte el nombre creixent d'activitats telemtiques a les quals t accs el professorat que curs rere curs ha anat augmentant i t una gran incidncia en les demandes del Pla de formaci de zona. En el cmput i l'anlisi de la formaci permanent del professorat, s'ha de considerar que l'oferta de formaci del Pla de formaci de zona no s l'nica via de formaci per al professorat, sobretot als centres concertats.
Assessoraments i tallers La formaci al centre es mant com l'activitat ms important. La novetat ms destacada d'aquest any s que s'ha preferit fer ms tallers temtics de curta durada i menys assessoraments durant tot el curs. S'han dut a terme un total de 170 assessoraments i 92 tallers. Cal remarcar la gran acceptaci i valoraci positiva de les noves activitats en el marc de l'escola inclusiva. Aquestes activitats han estat les segents: Els trastorns de conducta a primria, amb 32 participants de 17 centres educatius. Els trastorns generalitzats del desenvolupament, amb 38 participants de 36 centres educatius. Altes capacitats en el marc inclusiu, amb 29 participants de 25 centres educatius. Seminari del professorat que treballa en una USEE, secundria, amb 25 participants de 13 centres educatius. Seminari del professorat que treballa en una USEE, primria, amb 29 participants de 23 centres educatius. Tamb s'han iniciat els cursos telemtics Descobreix el periodisme amb Rosa M. Calaf a Documenta amb molt bona acollida, ja que hi han participat 73 professors i professores de 53 centres educatius. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
64
29. Formaci per al professorat. Pla d'impuls de llenges estrangeres

Aquest programa de formaci comprn les activitats segents: Cursos extensius de llengua anglesa (llengua instrumental), nivells de 2n a 5 de les EOI Drassanes, Vall d'Hebron i La Pau. Cursos intensius de llengua anglesa i francesa (llengua instrumental), nivells de 1r a 5 de les EOI Drassanes, Vall d'Hebron i La Pau. Reserva de places als cursos ordinaris de les EOI. El pressupost assignat a cursos intensius i reserva de places s de 90.208 euros.
Realitzaci Cursos intensius Cursos extensius Juliol 2010 Curs 2010-2011 Grups 22 28 Professorat 496 297
Reserva de places El Consorci reserva un nombre determinat de places als cursos ordinaris de les EOI per a sis idiomes (francs, alemany, itali, rus, xins i rab) per al professorat de nivell no universitari, inspectors destinats als serveis educatius i unitats del Consorci d'Educaci. S'ha adjudicat reserva de plaa a 74 docents. Mes informaci: www.xtec.cat/formacio
30. Formaci en llengua i cohesi social (LIC)

Actualitzaci del Programa d'immersi lingstica (APIL) El Pla d'actualitzaci de la metodologia d'immersi s'adrea als centres que volen revisar i actualitzar el seu Programa d'immersi lingstica (PIL) perqu la diversitat lingstica a les aules d'aquests ltims anys ho fa necessari. El Pla t una durada de tres anys, durant els quals els centres reben una formaci especfica, materials didctics i l'assessorament dels assessors i les assessores en LIC.
65
El Consorci ha prioritzat i potenciat aquesta acci. El curs 2010-2011, la proposta de centres es va reduir en funci dels recursos disponibles.
ACTIVITATS APIL Activitats El tractament de la llengua en un PIL Actualitzaci del PIL El PIL en el context multilinge actual Ensenyament de les habilitats lingstiques en qu s'aplica un PIL Aplicaci al centre: seminari d'immersi Taller per a l'aprenentatge i el perfeccionament de competncies professionals del professorat 8 1 8 1 128 11 2 2 8 2 2010-2011 Centres 2 2 8 12 Docents 55 31 200 56
Total ALTRES FORMACIONS LIC
25
34
481
Llengua i projecte de convivncia Les activitats de formaci en llengua i cohesi social han anat evolucionant en funci de la consolidaci de les aules d'acollida i dels plans d'acollida dels centres. El Consorci gestiona aquestes activitats (organitzaci de cursos, espais, horaris, coordinacions) quan cal i en fa el seguiment. La formaci del Seminari de Convivncia i Mediaci ha organitzat, com a cloenda, la Jornada d'Alumnat Mediador a l'Institut Ernest Lluch.
Activitat El gust per la lectura (educaci primria) El gust per la lectura (educaci Secundria) Lectura en veu alta La can improvisada Jornada de secundria: "La competncia comunicativa lingstica, base de tots els aprenentatges" Seminari de Convivncia: "Xarxa d'escoles" Jornada d'Alumnat Mediador de Secundria 5 12 15 115 Centres 120 86 5 5 45 Docents 163 108 21 9 80
Total Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius
279
511
66
31. Formaci en tcniques d'aprenentatge collaboratiu (TAC)

L'atenci en aquest mbit als centres educatius de la ciutat es concreta (deixant de banda les actuacions relacionades amb el projecte EduCat 1x1) en la gesti de la formaci en TAC i altres aspectes d'assessoraments de tipus ms pedaggic. Les activitats formatives, que s'han dut a terme principalment amb el personal dels CRP, Inspecci, equips directius, etc., persegueixen un objectiu bsic: aconseguir un canvi metodolgic en la funci docent. Actuacions ms destacades
FORMACI: JORNADES
Formaci Seminari de TIC per a l'atenci a la diversitat i les NEE Seminari d'educaci en comunicaci audiovisual Formaci en SAGA (programa de gesti dels centres) Seminaris de pilotatge de l'EduCat 1x1 de primria (realitzat amb els docents dels 7 centres del pilotatge de primria) Formaci d'acompanyants dels serveis educatius (CRP) Formaci d'inspectors Formaci d'equips directius Presentaci plataforma tria als centres EduCat 1x1 Sessi tcnica: coordinadors TIC centres EduCat 1x1 Infraestructura i connectivitat Funcionalitats d'tria Informaci als centres EduCat 1x1 sobre Documenta Jornada informativa per a nous coordinadors d'informtica TIC/TAC 61 22 50 Assistents 17 10 544 (36 activitats) 7 centres (seminari 20 hores) 207 (7 sessions) entre 20-25 persones per sessi (7 sessions de 2 hores) 31 (15 hores) 67 43
COORDINACI DE LA FORMACI DELS CRP ADREADA ALS CENTRES EDUCAT 1X1:

Calendari 19 de gener 16 de febrer 16 de mar 13 d'abril 11 de maig 18 i 25 de maig rea curricular Matemtiques Naturals Llengua Socials Llenges estrangeres Tecnologia Assistents 92 79 57 68 38 48
67
Primer Concurs de Bones Prctiques en TIC del Consorci d'Educaci de Barcelona Al llarg del curs escolar 2010-2011 es va dur a terme per primer cop el Concurs de Bones Prctiques en TIC organitzat des del Consorci d'Educaci. El concurs va tenir dues modalitats, individual i de centres. Hi van participar 36 persones en la modalitat individual i 26 en la de centres. Una part dels premis que es van atorgar va ser patrocinada per diferents empreses collaboradores. Es va fer una jornada amb una conferncia i una taula rodona. La valoraci d'aquest concurs s molt positiva, ja que, d'una banda, hi va haver una participaci elevada i, de l'altra, les feines presentades van mostrar un grau de qualitat excellent. Altres activitats Participaci en l'elaboraci i el manteniment del web "Tecnologia educativa", com a apartat dins del web general del Consorci. Ladrea s: www.edubcn.cat/tecnologiaeducativa
ACTIVITATS FORMATIVES ADREADES A MILLORAR LA FUNCI EDUCATIVA DELS DOCENTS Aquestes activitats s'han traspassat al llarg del curs escolar als CRP: Aprofitament dels recursos d'Internet. Aplicacions web 2.0. Plataforma educativa Moodle. La pissarra digital com a recurs per treballar a l'aula. La pgina web del centre educatiu. Estratgies TAC per a l'educaci infantil i cicle inicial. Estratgies TAC per a l'educaci primria. ACTIVITATS QUE TENEN COM A OBJECTIU MILLORAR LA COMPETNCIA EN TAC Conceptes bsics per treballar amb les TAC. Estratgies per treballar amb la fotografia a l'aula. Treball amb la imatge fixa digital (aprofundiment). Enregistrament i muntatge de vdeo digital. ACTIVITATS QUE TENEN COM A OBJECTIU DONAR SUPORT ALS CENTRES El professorat no hi assisteix a ttol individual, sin com a representant de centre, i intenta aportar pautes metodolgiques i procedimentals per millorar en el desenvolupament de la seva funci especfica (coordinaci TAC/TIC del centre, especialista en educaci especial, professorat d'angls, etc.).
Ms informaci: www.edubcn.cat/tecnologiaeducativa
68
32. Formaci per als equips directius

Durant el curs 2010-2011, el Consorci ha rebut l'encrrec del Departament d'Ensenyament d'organitzar un programa de formaci propi per a la gesti i la direcci de centres pblics. Aquest programa de formaci s'ha adreat als equips directius de Barcelona amb la finalitat d'actualitzar i aprofundir els coneixements, les estratgies i les eines que permetin avanar en el desenvolupament de les competncies necessries per millorar la qualitat i transformar els centres en el seu context. El disseny d'aquesta formaci s'ha fet en collaboraci amb els representants de les juntes de directors i directores de Barcelona, de primria i de secundria, les aportacions de la Inspecci Educativa de Barcelona i les propostes de la Direcci de Centres del Consorci. Objectius L'objectiu general d'aquesta formaci ha estat tractar temes d'inters per a les funcions directives i les novetats que es van generant amb el desplegament de la Llei d'educaci de Catalunya (LEC). S'ha intentat establir una comunicaci propera i fluida amb els directors i les directores sobre temes de formaci, sobretot sobre el nou programa de formaci permanent iniciat aquest curs des del Consorci. Per aquesta ra es va crear una adrea electrnica especfica, formacio-ed.ceb@gencat.cat, en la qual es van rebre i es van respondre, puntualment, els 297 missatges rebuts. Estructura del programa Ats que l'itinerari formatiu i l'experincia dels destinataris d'aquesta formaci poden ser molt diversos, el programa ha tingut una estructura de blocs de formaci especfics per a infantil i primria, i per a secundria, introduts per una conferncia marc. Tamb s'han programat conferncies de temes d'actualitat relacionades amb el desplegament de la LEC i una jornada de cloenda en qu s'ha donat la paraula als centres educatius. Persones destinatries Aquesta formaci s'ha adreat als membres dels equips directius dels centres pblics d'educaci infantil i primria i de secundria de Barcelona, directors i directores, caps d'estudis, coordinadors i coordinadores pedaggics i responsables de la Secretaria. Tenint en compte l'especificitat de les funcions dels diversos crrecs, els equips directius han decidit quins blocs de formaci s'adequaven ms a les seves necessitats. Espai al web del Consorci d'Educaci de Bracelona S'ha creat un espai especfic a la pgina web del Consorci en la qual les persones interessades han trobat informaci sobre la formaci dissenyada des del Consorci d'Educaci i adreada als equips directius. A travs d'aquest espai s'han difs i s'han pogut consultar els programes amb informaci detallada de cada bloc, els continguts i els materials de suport del curs, i s'hi han pogut fer les inscripcions i les valoracions. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos
69
Aquest espai s'ha valorat molt positivament i s'ha convertit en un espai de referncia i consulta per trobar tota la informaci sobre el programa de formaci permanent especfica per als equips directius organitzat des del Consorci. Oferta formativa Conferncia inaugural: Reubicaci de la gesti de recursos en el nou marc normatiu Conferncia: El decret de la direcci dels centres educatius pblics
INFANTIL I PRIMRIA Bloc 1. Avaluaci del centre i de la funci docent i directiva. Iniciaci Bloc 2. La gesti del currculum per competncies Bloc 3. Autonomia de centre: panormica europea Bloc 4. Gesti de recursos i nou marc normatiu: resoluci de casos prctics SECUNDRIA Bloc 1. Estratgies de dinamitzaci per al treball compartit Bloc 2. L'escola del segle XXI Bloc 3. Autonomia de centre: panormica europea Bloc 4. Gesti de recursos i nou marc normatiu: resoluci de casos prctics
Jornada de cloenda: Els centres educatius parlen: el projecte educatiu, tret d'identitat del centre.
Hores de formaci Nre. sollicituds d'inscripci Nre. places assignades Nre. centres educatius Percentatge sobre la demanda 109 957 751 680 79 %
Resum de les valoracions realitzades pels participants i demandes de formaci Les valoracions globals han estat molt positives. Els participants han destacat la utilitat dels continguts i l'actualitat dels temes tractats. Han considerat molt prctic que les formacions tinguin una durada curta, encara que apunten que, en alguns casos, s'haurien d'ampliar els continguts tractats en formacions de continutat que es podrien fer en propers cursos. Han valorat molt positivament el tractament de temes normatius d'actualitat i la possibilitat de plantejar dubtes i problemes que han resolt els formadors durant la mateixa formaci. Tamb han fet diversos suggeriments de formaci a partir de les seves necessitats.
70
33. Plans educatius d'entorn (PEE)

El Consorci gestiona els quatre plans educatius d'entorn (PEE) de Barcelona: Raval, Vila de Grcia, Nou Barris (Roquetes - Trinitat Nova - Canyelles) i Barri Bess. Juntament amb la Inspecci, es fa el seguiment i la coordinaci territorial dels plans amb els assessors i les assessores en LIC de les comissions locals. El projecte d'actuacions i la memria s'aprova a la Comissi Territorial LIC del Consorci.
PLANS EDUCATIUS D'ENTORN. 2010-2011

PEE Raval Grcia Nou Barris (1) Bess Dotaci 2009-2010 129.000 80.866 103.791 91.410 Dotaci 2010-2011 64.904 44.933 56.396 45.705 10 10 14 9 1.247 2.898 1.584 2.331 Nre. centres Nre. alumnes
(1) En el cas de Nou Barris tamb hi participen 6 escoles d'infantil
34. IX Trobada de Corals d'Educaci Infantil i Primria

El Consorci, juntament amb el Departament d'Ensenyament, convoca la Trobada de Corals d'Educaci Infantil i Primria amb els objectius de difondre la prctica i la creaci musical dels alumnes d'educaci infantil i primria, reconixer la gran labor musical i educativa que realitza el professorat i distingir el treball que els centres docents duen a terme en aquest camp. El curs 2010-2011 van participar en la IX Trobada de Corals d'Educaci Infantil i Primria de Barcelona 15 corals (7 centres pblics i 8 centres concertats d'infantil i primria), amb un total de 510 cantaires. En aquesta edici es va impulsar la creaci d'una can indita per a aquests concerts, El cant de la Trobada de Primria, que es va estrenar amb una molt bona acollida per part dels centres participants. El Consorci ha editat un DVD amb l'enregistrament dels dos concerts que s'ha lliurat entre els centres participants.
71
Curs Nre. corals Nre. centres pblics Nre. centres privats-concertats Nre. alumnes 2008-2009 17 8 5 583 2009-2010 15 5 9 520 2010-2011 15 7 8 510
Mes informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos/esdeveniments
35. Jocs Florals

Els Jocs Florals Escolars de Barcelona -enguany se n'ha celebrat la 21a edici- sn el punt final d'un procs que comena, en una primera fase, amb la participaci de l'alumnat en els Jocs Florals del seu centre educatiu. Els treballs seleccionats a cada centre participen en els Jocs Florals Escolars de Districte. En aquesta segona fase, els CRP collaboren amb el jurat de cada zona per seleccionar un treball de cada gnere i categoria entre tots els presentats, que passen a la fase final: els Jocs Florals Escolars de Barcelona. Finalment, el jurat d'aquests Jocs selecciona dotze produccions literries, una de cada categoria i gnere, que seran les guardonades. Tamb se seleccionen dos accssits per a l'alumnat amb NEE, l'un per a educaci primria i l'altre per a secundria. En un acte solemne al Sal de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, es va fer la lectura dels treballs i es van lliurar els guardons als escolars autors dels escrits que van ser seleccionats per la seva qualitat.
DADES MS SIGNIFICATIVES Participaci centres docents (fase districte)

Educaci especial DISTRICTES Primria Categories A-B-C Concertats privats Secundria Categories D-E-F Pblics Concertats privats Primria i secundria Concertats privats Total RESUM
Pblics Pblics Concertats
Centres districtes
% 71,0 % 72,0 % 65,0 % 80,0 % 48,5 % 83,0 % 52,7 % 56,6 % 85,0 % 44,4 %
Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart
0 2 0 0 5 1 3 0 3 0
11 8 17 7 6 10 14 16 16 16
1 20 10 8 4 2 7 3 10 3
3 6 5 3 2 3 5 6 3 2
1 19 6 1 8 1 7 2 8 0
6 55 10 5 5 8 7 2 0 7
22 76 32 24 30 25 43 30 45 28
31 85 48 30 63 30 57 53 55 68
Total
14
121
68
38
53
105 355
520 65,8 %
72
Nre. alumnes que han presentat treballs (fase districte)

Educaci especial DISTRICTES Pblics concertats Primria Categories A-B-C Pblics Concertats privats Secundria Categories D-E-F Pblics Concertats Total privats primria RESUM Total secundria Total
Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri - Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart
0 5 0 0 9 3 10 4 48 0
63 35 72 37 52 48 57 76 110 106
40 88 53 31 69 46 39 29 69 75
14 23 24 18 25 7 26 31 27 15
23 71 25 20 86 37 25 14 54 50
103 217 129 69 126 94 96 105 137 187
37 123 49 38 115 44 51 45 123 66
140 99 174 107 241 138 147 150 260 253
Total
79
656
539
210
405
1.263
691 1.709
Mes informaci: www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos/esdeveniments
36. s social de les installacions dels centres pblics

Al febrer del 2010, el Consell de Direcci del Consorci va aprovar les Instruccions per a la gesti de l's social de les installacions dels centres pblics dependents del Consorci d'Educaci. L'objectiu d'aquestes instruccions va ser facilitar l's social de les installacions dels centres pblics, situar la seva gesti als mateixos centres i reservar al Consorci aquelles atribucions que, com a titular de la gesti dels centres pblics de la ciutat i com a Administraci educativa de Barcelona, li corresponen, tot incorporant la necessria cooperaci amb les institucions del territori. Des que es van aprovar les noves instruccions, des del Consorci s'han ats diverses consultes de centres educatius i entitats que han anat actualitzant els convenis de cessi d'espais que tenien vigents i els han adaptat a aquesta nova normativa. Fora d'algun cas puntual, no han arribat al Consorci conflictes derivats de l'aplicaci de les instruccions. Amb l'objectiu de conixer la informaci sobre els acords d's social dels centres educatius de la ciutat, el Consorci va demanar informaci als centres pblics sobre l's social dels centres el curs 2010-2011, diferenciant els convenis o els acords d's continuat previstos per a tot el curs escolar dels acords d's puntual de les installacions. S'ha obtingut informaci d'un nombre important de centres de primria (58 %), per no ha estat aix amb els centres de secundria i postobligatoris (11 %).
73
Dades sobre l's social dels centres pblics d'educaci infantil i primria durant el curs 2010-2011 Dels centres que ens han facilitat informaci sobre la cessi de les seves installacions durant el curs 2010-2011, el 52 % tenien establert convenis de cessi continuada amb entitats o grups. En el mateix perode es van signar un total de 111 convenis de collaboraci continuada i 57 acords de cessi puntual.
RELACI DE CONVENIS D'S SOCIAL CONTINUAT PER DISTRICTES

Districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri - Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart Centres amb conveni 3 3 6 5 2 6 9 5 8 6 Nre. convenis 7 5 10 13 4 13 25 7 17 10 Entitats o organitzacions 7 5 10 12 4 11 17 7 13 10
Total
53
111
94
Un total de 134 entitats o organitzacions diferents han signat convenis d's continuat o b acords de cessi d's puntual amb centres educatius de primria. Majoritriament, les entitats sn de carcter esportiu (35 %), artisticocultural (15 %), de lleure (16 %) i social (10 %).
TIPUS D'ENTITAT QUE HAN SIGNAT CONVENIS I ACORDS PUNTUALS DE CESSI D'ESPAIS
Tipus d'entitat Acadmiques Administraci Artisticoculturals Altres centres educatius Esportives D'exalumnes D'immigrants De lleure Socials Venals Altres Nre. entitats 8 6 20 4 47 1 2 21 13 5 7 % 6% 4% 15 % 3% 35 % 1% 1% 16 % 10 % 4% 5%
Total
134
100 %
74
Majoritriament, els convenis es van signar per dur a terme activitats de tipus esportiu i de l'mbit del lleure, tant pel que fa a l's continuat com pel que fa a les cessions d's puntual.
TIPUS D'ACTIVITAT DELS CONVENIS D'S CONTINUAT

Tipus d'activitat Acadmica Artstica Cultural Esportiva De lleure Altres Tipus d'activitat 9 12 5 59 25 1 % 8% 11 % 5% 52 % 23 % 1%
Total
111
100 %
Mes informaci: www.edubcn.cat/ca/centres_serveiseducatius/centreseducatius/gestio_centres
AJUTS, SUBVENCIONS I BEQUES
37. Acollida matinal

s una subvenci per a les associacions de mares i pares (AMPA) que organitzin el servei d'acollida matinal d'infants abans de l'inici de les activitats escolars del mat als centres educatius sostinguts amb fons pblics de la ciutat de Barcelona que imparteixin el segon cicle d'educaci infantil, l'educaci primria o l'educaci especial.
COMPARATIVA AJUTS ACOLLIDA MATINAL

2010-2011 Sollicituds Subvencions adjudicades Alumnes Mduls totals Import subvenci Import mdul 141 141 5.954 307 367.500 1.197,06 2009-2010 139 132 5.354 287 262.500,00 914,63
Mes informaci: www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia
75
38. Convivncies per a l'alumnat amb necessitats educatives especials

s una subvenci per fomentar que l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) derivades de condicions personals de discapacitats psquiques, motrius o sensorials matriculat en centres educatius de la ciutat de Barcelona sostinguts amb fons pblics participi en les convivncies escolars organitzades pels centres educatius. L'import de la subvenci s de 27,63 euros per dia.
COMPARATIVA SUBVENCIONS CONVIVNCIES ALUMNAT AMB NEE

2010-2011 Total centres adjudicats Alumnes Alumnes/dia Rtio dia/alumne Rtio alumne/centre Import alumne/dia Import total adjudicat Pressupost 67 1.245 4.186 3,364 18,58 25,56 106.994,16 107.000 2009-2010 65 1.317 4.384 3,329 20,26 27,63 121.130 121.170 2008-2009 60 1.207 4.039 3,346 20,12 29,44 118.908 119.000
Mes informaci: www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia
39. Escoles obertes

L'objectiu d'aquestes subvencions, adreades a les associacions de mares i pares d'alumnes de la ciutat de Barcelona, s l'organitzaci de les escoles obertes al juny i/o al setembre del 2010 com a activitats socioeducatives per als nois i noies als centres educatius sostinguts amb fons pblics de la ciutat de Barcelona que imparteixen el segon cicle d'educaci infantil i/o d'educaci primria. Les subvencions atorgades es destinen a disminuir la quota pel servei d'escoles obertes a crrec de les famlies.
COMPARATIVA SUBVENCIONS AMPA ESCOLES OBERTES AL JUNY

Juny Pressupost juny Dies subvencionables Sollicituds Alumnes Mduls totals sollicitats 2010 59.963,30 4 85 6.451 230 2009 25.255 4 73 5.302 187
Import subvenci mdul/dia
65,17
33,75
76
COMPARATIVA SUBVENCIONS AMPA ESCOLES OBERTES AL SETEMBRE

Setembre Pressupost setembre Dies subvencionables (1) Sollicituds Alumnes Mduls totals sollicitats 2010 42.235,02 4 66 3.852 162 2009 50.510 8 64 4.081 155
Import subvenci mdul/dia
65,17
40,75
(1) L'avanament de l'inici del curs al 7 de setembre ha redut els dies subvencionables a la meitat.
COMPARATIVA SUBVENCIONS AMPA ESCOLES OBERTES AL FEBRER-MAR DEL 2011

Febrer-mar Pressupost febrer Dies subvencionables Sollicituds Alumnes Mduls totals sollicitats 2011 70.000 4 139 14.677 383
Import subvenci mdul/dia Mes informaci www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia
21,25
40. Activitats extraescolars

s una subvenci per a les associacions de mares i pares (AMPA) per fomentar les activitats extraescolars durant el curs escolar als centres educatius sufragats amb fons pblics de la ciutat de Barcelona. Aquests tres cursos han estat gestionades per l'IMEB. La primera modalitat s la destinada a disminuir el cost global de l'activitat extraescolar, i la beneficiria n's l'AMPA. La segona modalitat s la destinada a ajuts individuals per a l'alumnat de famlies amb ingressos baixos.
77
DADES SUBVENCIONS ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Modalitat AMPA 1 Sollicituds Import 1a activitat Import resta activitats Import total Modalitat AMPA 2 Sollicituds Import 1a activitat Import resta activitats Import total Modalitat individual Sollicituds Import total 2011 161 790,52 395,26 726.500,00 2011 2011 1.100 80.000 2010 176 550 350 670.450 2010 5 550 350 15.000 2010 1.086 75.550
Total subvenci Mes informaci www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia
806.500
761.000
41. Ajuts de menjador

Sn ajuts destinats a l'alumnat d'ensenyaments obligatoris i de segon cicle d'educaci infantil de centres educatius sostinguts amb fons pblics de la ciutat de Barcelona. El Consorci els gestiona des del curs 2008-2009. Els ajuts de menjador pretenen atendre les famlies de la ciutat amb rendes ms petites i, en particular, aquelles que han vist empitjorada la seva situaci de forma sobrevinguda. Segons la situaci de la renda familiar, l'ajut de menjador pot ser ordinari (3 euros/dia) o extraordinari (4 euros/dia). La renda familiar i el nombre de membres de la unitat familiar, i molt especialment la situaci de necessitat social, sn els criteris principals que es tenen en comte a l'hora d'atorgar els ajuts de menjador.
COMPARATIVA AJUTS MENJADOR

2010-2011 Import total concedit Sollicituds totals Sollicituds que compleixen els requisits (1) Ajuts atorgats Renda de tall (2) 8.692.121 18.697 15.008 15.008 5.800 2009-2010 7.836.111 18.085 14.518 12.619 4.962
78
(1) La convocatria del curs 2010-2011 va establir un llindar mxim de renda per poder sollicitar l'ajut de
5.800 per cpita. Del total de sollicituds presentades, 3.605 superaven aquest llindar i, en conseqncia, en van quedar excloses en no complir els requisits.
(2) Renda mxima anual per membre de la unitat familiar que ha donat lloc a l'atorgament de l'ajut.
Mes informaci www.edubcn.cat/ca/alumnat_i_familia
42. Suport a l'alumnat amb malalties prolongades

Els alumnes que cursen ensenyaments obligatoris en centres sostinguts amb fons pblics i que pateixen una malaltia prolongada que els impedeix assistir a les classes poden rebre atenci educativa al domicili familiar o al centre hospitalari. Aquest servei es pot demanar en qualsevol moment del curs escolar. Cal presentar la sollicitud al centre docent on es cursen els estudis, juntament amb l'informe mdic en qu consta la previsi aproximada del temps que no es podr assistir a classe. El centre envia al Consorci la sollicitud, l'informe mdic i el certificat en qu consta el curs i el nom de la persona responsable del procs d'aprenentatge durant el perode en qu la persona afectada no pot assistir a classe. L'atenci domiciliria acaba en incorporar-se l'alumne a les classes.
DADES SUPORT A DOMICILI

Sollicituds Totals No ateses Ateses Recursos Recursos humans 2008-2009 62 14 48 2008-2009 48 mestres 1/3 de jornada de mestre setmanal per alumne 41 2009-2010 71 5 66 2009-2010 66 mestres 1/3 de jornada de mestre setmanal per alumne 36 2010-2011 50 7 43 2010-2011 44 mestres 23 de primria 21 de secundria 1/3 de jornada de mestre per alumne 19
Recursos materials: ordinadors porttils en prstec
79
OBRES, MANTENIMENT I MILLORA DELS CENTRES
43. Noves construccions

Les actuacions en curs o enllestides l'any 2011 sn les que es detallen a continuaci. Els imports no corresponen a les actuacions finalitzades, sin al finanament en curs de les inversions que es duen a terme.
Inversi 2011 Nous centres Escoles bressol Actuacions a: EBM El Petit Prncep EBM L'Aliana EBM L'Arbret de l'Eixample EBM Marina EBM Colometa EBM Can Drag EBM Cobi EBM L'Estaci EBM Margall Escola Rull Escola Fluvi Institut Pere IV EBM Puigmal EBM Camp de l'Arpa EBM El Roure EBM Casa dels Nens EBM El Timbal EBM Xiroi EBM Can Novell EBM Can Caralleu EBM Tres Turons EBM Alb EBM Diagonal Mar EBM Aqeducte EBM Dolors Canals EBM La Filadora EBM El Tren Jpiter 19.116.389 34.280.748
44. Manteniment i neteja dels centres

El Consorci tamb gestiona el petit i gran manteniment, la neteja i els consums dels centres educatius. Una referncia significativa de la magnitud de les actuacions de manteniment, neteja i consums s'obt considerant les superfcies totals dels edificis en qu s'actua: 1.050.000 metres quadrats construts i 670.000 metres quadrats de patis de joc.
80
MANTENIMENT Les dades ms significatives sn les segents:

2011 Import Nre. ordres de treball Nre. centres 10.112.318 9.500 405
NETEJA Les dades ms significatives sn les segents:

2011 Import Nre. centres 16.324.376 313
CONSUMS Trasps realitzat l'any 2011 per l'Ajuntament de Barcelona per als subministraments a diversos centres educatius:
2011 Electricitat Nre. plisses Import 293 3.370.944 Plisses Aigua 277 1.371.586 Gas 241 2.118.102 811 6.860.632 Total
45. Millores i inversions

Les actuacions en curs o enllestides l'any 2011 sn les que es relacionen al quadre adjunt. Els imports referenciats no corresponen a les actuacions finalitzades, sin al finanament en curs de les inversions que es duen a terme.
2011 Inversions Actuacions d'inversions destacables 8.710.586 EBM El Tren de Fort Pienc Escola Els Llorers Escola Jaume I Escola Barcelona Escola Patronat Domnech Escola Merc Rodoreda Escola Mestre Morera Escola Accies Escola Bac de Roda Escola La Palmera Escola La Pau Conservatori Municipal de Msica 2012 37.423.481 Escola Els Llorers Escola Jaume I Escola Barcelona Escola Merc Rodoreda Escola Accies Escola La Palmera Poliesportiu Escola Josep Maria Jujol
81
2011 EASD Llotja Institut Escola Roquetes Escola d'Art del Treball Institut Bernat Metge Institut Moiss Broggi Institut Icria Institut Josep Pla CEPSA Oriol Martorell Institut Mare de Du de la Merc Escola Superior d'Hoteleria
2012
FINANAMENT DE LES INTERVENCIONS Les actuacions descrites s'han finanat de la manera segent (2011-2012):
Nous centres Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona 22.416.389 Escoles bressol 14.778.000 23.060.954 Inversions 5.274.919 40.859.148 Total 42.469.308 63.920.102
46. Pla d'escoles bressol

La planificaci de noves escoles bressol es resumeix al quadre que figura a continuaci:
Districte
Ciutat Vella
Escola bressol
EBM PUIGMAL (S) (Sant Pere Ms Baix) EBM EL ROURE (S) (Urgell)
Ubicaci
C. d'en Mnec, 2
Nre. places
63
Gesti
Data inauguraci
15 setembre 2011
Foment Ciutat Vella
L'Eixample
C. del Comte d'Urgell, 145-147 Av. de Roma, 112
81
Proeixample
15 setembre 2011
L'Eixample
EBM L'ARBRET DE L'EIXAMPLE (a l'Escola Els Llorers)
81
Consorci-FEOSL (2010)
15 setembre 2011
Sants-Montjuc
EBM EL TIMBAL (a l'Escola Jaume I)
C. de Guitard, 23
81
Consorci
15 setembre 2011
Les Corts
EBM CAN NOVELL (a l'Escola Barcelona)
C. d'Evarist Arns, 6
81
Consorci
15 setembre 2011
Sarri Sant Gervasi
EBM CAN CARALLEU (a l'Escola Tber) EBM ELS TRES TURONS (a l'Escola Font d'en Fargas)
C. Major de Can Caralleu, 1 C. del Descans, 12
81
15 setembre 2011
Horta-Guinard
81
15 setembre 2011
Nou Barris
EBM COLOMETA
Av. de la Meridiana, 571 C. de Perafita, 48
81
Consorci
15 setembre 2011
(a l'Escola Merc Rodoreda) Nou Barris EBM AQEDUCTE (a l'Escola Mestre Morera)
81
Consorci
15 setembre 2011
82
Districte
Sant Andreu
Escola bressol
EBM EL TREN (S) (Trinitat Vella)
Ubicaci
Via de Brcino, 88
Nre. places
119
Gesti
REGESA
Data inauguraci
15 setembre 2011
Sant Mart
EBM L'ESTACI (a l'Escola Bac de Roda)
C. de Fluvi, 255
81
Consorci
15 setembre 2011
Sant Mart
EBM CAMP DE L'ARPA (Alchemika)
C. del Guinard, 23
81
BIMSA
15 setembre 2011
Sant Mart
EBM DIAGONAL MAR (Pujades - Josep Pla)
C. de Josep Pla, 57
119 Consorci-FEOSL (2010)
15 setembre 2011
Sant Mart EBM DOLORS CANALS (Per) L'Eixample EBM CASA DELS NENS (Carme Biada) Horta-Guinard EBM MARINA (a l'Escola Jovellanos) Nou Barris EBM CAN DRAG (Rio de Janeiro) Sant Mart Sant Mart EBM COBI (laba) EBM MARGALL (a l'Escola La Palmera) Sant Mart EBM EL PETIT PRNCEP (Deg Bah) Sant Mart EBM JPITER (a l'Escola Accies) Les Corts EBM XIROI (S) (Europa) Sant Mart EBM L'ALIANA (Llull) EBM ALB (S) (Sigenza) Sant Andreu EBM LA FILADORA (Fabra i Coats) Grcia EBM CASPOLINO (Nept) EBM ELS PATUFETS DE NAVAS (Casernes de Navas) Grcia Sant Mart EBM JAN EBM FRONT MARTIM
C. del Per, 271
119 Consorci-FEOSL (2010)
15 setembre 2011
C. de Roger de Llria, 132 interior C. de la Marina, 347
81
Consorci
3 octubre 2011
119
Consorci
3 octubre 2011
Av. de Rio de Janeiro, 16 C. d'laba, 37 C. del Concili de Trento, 249 C. de Trinxant, 23
81
Consorci
3 octubre 2011
119 81
Consorci Consorci
3 octubre 2011 3 octubre 2011
81
Consorci
3 octubre 2011
C. de Lope de Vega, 78 C. d'Europa, 41
81
Consorci
3 octubre 2011
81
Consorci
17 octubre 2011
C. de Llull, 163 interior C. de Bernat Bransi, 3-9 C. de Parellada, 25
81 81
Consorci Consorci
21 novembre 2011 9 gener 2012
Horta-Guinard
119
Consorci
9 gener 2012
C. de Nept, 12 C.de Las Navas de Tolosa, 312
81Consorci - Dte. Grcia 81 Consorci-PMH
Setembre 2012 Pendent
Sant Andreu
C. de Jan, 22-26 C. dels Pellaires, 26
119 81
Consorci Consorci
Pendent Anullada
83
COMUNICACI I RELACIONS INSTITUCIONALS
47. Relacions institucionals

L'activitat en aquest mbit consisteix a donar resposta de manera regular i continuada a demandes d'informaci i documentaci procedents de les institucions segents: Sndic de Greuges de Catalunya. Sndica de Greuges de Barcelona. Parlament de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. Gerncia dels districtes.
Aquestes demandes s'han presentat directament a la presidncia del Consorci d'Educaci de Barcelona o indirectament a travs de les dues administracions consorciades: el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.
Institucions Sndic de Greuges de Catalunya Sndica de Greuges de Barcelona Parlament de Catalunya Ajuntament de Barcelona Expedients amb data 09/2011 122 14 109 preguntes presentades pels grups parlamentaris a la Mesa del Parlament 104 preguntes, proposicions i demandes de seguiment presentades pels grups municipals a l'alcalde,a la Regidoria d'Educaci o a la Comissi de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovaci Gerncia dels districtes 21 preguntes
48. Informes
Durant el curs 2010-2011 s'han elaborat els informes segents: Informe d'inici de curs Edicions: curs 2008-2009, curs 2009-2010, curs 2010-2011 i curs 2011-2012 Data de publicaci: setembre Aquest informe s un recull de les novetats ms significatives del sistema educatiu i dels centres de la ciutat en el moment d'iniciar el curs escolar. Inclou les dades provisionals de matriculaci per al nou curs.
84
L'escolaritzaci a la ciutat de Barcelona Edicions: curs 2007-2008, curs 2008-2009, curs 2009-2010 i curs 2010-2011 Data de publicaci: abril Per quart any consecutiu, el Consorci ha publicat l'informe anual d'escolaritzaci. Aquest informe permet dimensionar el sistema educatiu a la nostra ciutat i prendre el pols de les tendncies fonamentals pel que fa a l'evoluci de la poblaci en edat escolar, els recursos, l'oferta d'ensenyaments i el procs d'accs a l'escolaritzaci prpiament dit. A l'informe es mantenen les sries evolutives iniciades l'any 2007. Les dades procedeixen del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, del Departament d'Estadstica de l'Ajuntament de Barcelona, de l'Institut Nacional d'Estadstica (INE), de l'Institut d'Estadstica de Catalunya (Idescat), de l'Institut d'Avaluaci del Ministeri d'Educaci i Cincia, del Consell Superior d'Avaluaci i del Consorci. La informaci s'organitza en dos grans blocs: en primer lloc, el bloc genric de ciutat i, en segon lloc, el detall per districtes, amb el mapa i la llista dels centres. Informe sobre el procs de preinscripci Edicions: curs 2007-2008, curs 2008-2009, curs 2009-2010, curs 2010-2011 i curs 2011-2012 Data de publicaci: entre abril i juliol, segons els diferents ensenyaments Aquest informe s un recull de dades i indicadors generats en els processos de preinscripci als diferents ensenyaments sostinguts amb fons pblics: escoles bressol de 0 a 3 anys, educaci infantil i primria, educaci secundria obligatria i ensenyaments postobligatoris. Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/el_consorci/documents_de_referencia
49. Collaboraci amb el Consell Escolar Municipal

El curs 2010-2011 ha estat un any de renovaci dels membres dels consells escolars de centre, dels consells escolars municipals de districte i del Consell Escolar de Barcelona ciutat. Aquesta circumstncia, juntament amb la renovaci dels regidors i les regidores, i els presidents i les presidentes d'aquests consells, ha fet que els consells de districte hagin tingut poca activitat. Relaci de temes tractats al Consell Escolar Municipal de Barcelona, als consells escolars de districte o a les seves comissions de treball durant el curs 2010 2011: Presentaci de projectes i activitats dels CRP. Desplegament del marc normatiu de la LEC. Presentaci del circuit d'actuaci en matria de seguretat als centres escolars. s social de les installacions escolars. Seguiment del Pla d'absentisme escolar. Seguiment dels PEE. Inversions als centres pblics 2008-2011. Procs de preinscripci al curs escolar 2011-2012.
85
Aquest curs 2010-2011, i en la lnia de la necessria collaboraci entre el Consorci i els districtes municipals, s'ha iniciat un informatiu peridic amb les dades ms rellevants i actualitzades de l'mbit educatiu de cada districte municipal i dels seus centres educatius: oferta educativa obligatria i postobligatria, escolaritzaci, procs de preinscripci, seguiment del Pla d'absentisme escolar, programes educatius, convocatries d'ajuts, seguiment de les construccions i obres de millora, i s social dels centres educatius. Aquests informes, juntament amb el recull estadstic L'escolaritzaci a la ciutat de Barcelona. Curs 2010-2011, que el Consorci publica cada curs, ha de permetre tenir una visi global de la dimensi educativa de cada districte i la seva evoluci.
50. El web www.edubcn.cat

Durant el curs 2010-2011, el web del Consorci d'Educaci s'ha consolidat com un espai d'informaci de referncia per a la comunitat educativa de la ciutat de Barcelona. El gran nombre de visites i la tendncia creixent de nous visitants aix ho confirmen. Durant el mes de juliol del 2010 es va dur a terme la implementaci d'una nova versi del web que va incorporar un nombre important de millores tcniques i de disseny i que, sobretot, ha perms, a travs d'un nou sistema de gesti de mens, incloure-hi ms continguts i flexibilitzar-ne la presentaci. Aquest web est pensat com una eina til per als diferents collectius als quals s'adrea: alumnat, famlies, professorat, direccions dels centres, personal d'administraci i serveis, AMPA, etc. Per aix s'organitza en cinc grans apartats temtics, a cada un dels quals s'accedeix des de la barra de mens de la pgina principal, i ofereix una subhome prpia que permet la gesti de destacats propis. Durant aquest curs s'han creat uns 160 d'aquests destacats. A travs de les notcies ens hem fet ress de 60 actes en qu el mateix Consorci o algun dels centres que aquest gestiona han estat els protagonistes. D'altra banda, per mitj de l'agenda s'ha fet difusi d'unes 70 activitats relacionades amb el mn educatiu que es duen a terme a la ciutat de Barcelona. Aquesta s l'estructura de continguts del web, que s'ha anat actualitzant i ampliant: El Consorci. S'ha mantingut al dia la informaci institucional sobre qu s el Consorci, quina s la seva composici, on est ubicat, formularis de consultes; s'han publicat els documents elaborats pel Consorci d'Educaci (informes d'escolaritzaci, memria d'activitat i guia del Consorci traduda a diferents idiomes), notes i dossiers de premsa, informaci sobre la imatge corporativa; tamb s'ha elaborat i publicat la guia, etc. Alumnat i famlies. S'ha fet difusi d'informaci relacionada amb els ajuts de menjador, les subvencions a les AMPA i altres beques i ajuts. Tamb s'ha informat sobre preinscripci i matrcula, i s'ha mantingut al dia la informaci general de les diferents etapes educatives i el programa Qualifica't. Tamb s'han publicat les guies dels centres de la ciutat.
86
Professorat i PAS. S'ha mantingut al dia la informaci de recursos humans. S'ha fet difusi dels processos d'oferta pblica, s'han actualitzat peridicament els llistats de borses de treball, etc. Durant aquest curs s'han elaborat i actualitzat un gran nombre de formularis per fer trmits i sollicituds. Centres i serveis educatius. S'ha donat accs al cercador de centres i als serveis educatius de la ciutat. S'ha ampliat la informaci sobre l'absentisme escolar, el circuit de prevenci i la seguretat. Tamb s'ha creat un espai amb tota la informaci sobre la normativa d'identificaci grfica dels centres i s'ha ampliat la informaci sobre la gesti dels centres. Suport educatiu i recursos. S'ha donat tota la informaci relativa a la formaci que es gestiona des del Consorci, s'ha creat un espai especfic de formaci d'equips directius i s'ha ampliat el bloc d'informaci dedicat a les accions i els programes de suport a l'orientaci, altres programes i esdeveniments organitzats des del Consorci. Cada una de les rees del Consorci s la responsable de produir els continguts que es publiquen al web. Cal destacar que cada vegada hi ha ms programes, serveis i convocatries que han fet del web el seu espai fonamental de difusi i gesti. El programa xit, el ProVP, els ajuts de menjador i les subvencions a les AMPA, les convocatries de recursos humans, la formaci del professorat, etc. sn exemples d'aquest s progressiu del web. Se n'han ampliat els continguts, s'han creat nous sollicituds i formularis d'inscripci, s'han publicat materials de suport a la formaci, etc. Cercador de construccions escolars realitzades pel Consorci a la ciutat de Barcelona: www.edubcn.cat/construccions Des que el Consorci t assumides les competncies de construcci, reforma, ampliaci i millora dels centres docents pblics, a la ciutat de Barcelona s'han realitzat un gran nombre d'actuacions. Per tal de donar a conixer a la comunitat educativa la informaci relativa tant a la construcci de nous centres com a les grans obres d'ampliaci i millora, s'ha publicat un cercador de construccions escolars que permet localitzar-les i visualitzar-les al mapa de la ciutat.
87
Aquesta eina permet buscar centres per diferents conceptes (nom del centre, nivell educatiu, districte, barri, estat de l'obra, etc.). Un cop feta la cerca, permet situar l'obra al mapa i accedir a una fitxa amb informaci detallada sobre cada obra i una galeria de fotografies illustratives.
Dades de visites de gener a maig de 2011 Dades comparatives del nombre total de visitants per mesos
88
Nombre de visitants del perode gener-maig de 2010 i 2011
Ms informaci: www.edubcn.cat
51. El bloc "Fer escola a Barcelona"

L'any 2009, el Consorci va publicar el primer nmero del butllet-bloc "Fer escola a Barcelona" (www.edubcn.cat/bloc). L'objectiu d'aquesta publicaci es va definir al primer editorial: oferir un mitj de comunicaci al servei de la comunitat docent de la ciutat. No es tractava, doncs, d'un mitj corporatiu basat en la informaci (funci que es duu a terme a travs del web). El que es pretenia era crear un marc en el qual fos possible l'intercanvi d'experincies, projectes, opinions i testimonis entre la gent que treballa en el camp de l'educaci a Barcelona per tal d'avanar en el foment del concepte de comunitat educativa. Cada vegada que s'actualitza el bloc s'envia la notificaci, en format de butllet, amb l'avan dels continguts (a travs d'aquest butllet s'accedeix al bloc) a unes 13.500 persones, docents de l'escola pblica i privada concertada de la ciutat de Barcelona. Durant el curs 2010-2011 se n'han renovat els continguts i s'ha enviat el butllet 10 vegades, amb un total de 59 articles publicats. S'han creat tres noves seccions: Celebrem, en la qual s'informa de tots els centres que celebren aniversaris o altres efemrides. Suggerim, amb presentacions de recursos didctics o publicacions que poden ser interessants per a la comunitat educativa. I tu qu en penses?, un espai en el qual es presenten polmiques educatives que han estat presents als mitjans de comunicaci i s'obren petits frums de debat al voltant d'una qesti que es planteja com a enunciat per opinar.
89
El volum de visites del bloc ha estat de 17.520; el d'usuaris, de 13.316, i la quantitat de pgines vistes, de 35.589, amb un balan de 87 comentaris. Actualment hi collaboren un total de 76 persones, 20 ms respecte del curs anterior. La valoraci que fem d'aquest mitj de comunicaci s que s'ha consolidat i es va fent un lloc entre els mestres de Barcelona, tot i que el seu recorregut pel que fa a difusi i interactivitat encara s molt gran. Ms informaci: www.edubcn.cat/bloc
ORGANITZACI I GESTI DELS RECURSOS
52. Atenci als usuaris

L'Oficina d'Atenci Integral facilita informaci i agilita els trmits als usuaris del Consorci: famlies, centres educatius, professionals i provedors. La implantaci del model d'oficina d'atenci integrada possibilita l'atenci gil i efica als diferents collectius d'usuaris del Consorci mitjanant l'atenci i la informaci multicanal: presencial, telefnica i telemtica.
ATENCI PRESENCIAL. OFICINA D'ATENCI

Persones ateses Professionals / registre Informaci famlies Trm. Escolaritzaci 2009 40.555 19.295 2.609 Mitjana mensual 3.380 1.608 217 2010 29.890 17.070 1.054 Mitjana mensual 2.491 1.423 88 2011 28.996 20.505 1.133 Mitjana mensual 3.222 2.278 126
Total
62.459
5.205
48.014
4.001
50.634
5.626
90
ATENCI TELEFNICA. ATENCI ESPECIALITZADA

Centraleta de capalera. Dades 2011 gener-setembre Registre trucades Total 2010 per mbits Gesti administrativa RRHH 18.809 Gesti econmica RRHH Desenvolupament RRHH Beques Ttols Escolaritzaci Centres Inspecci Construccions Gerncia i presidncia Contractaci Informaci Altres 7.130 8.175 22.279 2.586 9.297 7.278 9.169 3.222 1.155 722 7.131 8.040 Mitjana mensual 1.568 594 681 1.856 215 775 606 764 268 96 61 595 670 Total 2011 21.501 5.487 12.639 26.247 2.622 15.131 7.189 10.389 2.543 1.261 451 8.209 3.464 Mitjana mensual 2.389 610 1.405 2.917 291 1.682 799 1.154 282 140 50 912 385
Total
TELFON VERMELL
104.993
8.749
117.133
13.015
Atenci preferent a les direccions dels centres educatius. Dades 2011 gener-setembre mbits d'actuaci RRHH Beques i ttols Escolaritzaci Centres Inspecci Construccions Altres Total trucades 2010 716 134 189 450 220 120 123 36,68 6,86 9,68 23,05 11,27 6,15 6,31 % Total trucades 2011 762 101 178 489 236 155 77 38,14 5,06 8,91 24,47 11,81 7,76 3,85 %
Total
1.952
100,00
1.998
100,00
ATENCI TELEMTICA
Web edubcn.cat: correu electrnic principal de contacte amb el Consorci
Durant el perode gener-setembre del 2011 s'han rebut 1.129 correus electrnics. Destaca el nombre de correus adreats a Escolaritzaci (326) i Desenvolupament (222).
REGISTRE DE DOCUMENTS
Tipus de documents Entrada presencial Entrada per safata Sortida 2009 55.822 3.528 25.908 Mitjana mensual 4.652 294 2.159 2010 61.350 3.994 32.012 Mitjana mensual 5.112 333 2.668 2011(1) 31.296 3.189 21.787 Mitjana mensual 3.477 354 2.421
(1) Dades: gener-setembre 2011
91
53. Gesti pressupostria: ingressos i despeses

Pressupost 2011 Ingressos Drets de matrcula Altres ingressos diversos Del Departament dEnsenyament De lAjuntament de Barcelona Del Departament dEnsenyament Aport. Act. Realitzades per compte daltres admin. que participen en lentitat 1.000.000 320.000 72.062.451 58.450.069 3.514.464 32.722.411 Pressupost inicial
Total pressupost ingressos

Pressupost 2011 Captol I Retribucions bsiques Retribucions complementries Retribucions personal laboral Productivitat Gratificaci serveis extraordinaris Seguretat Social MUFACE Altres rgims de previsi social Despeses socials
168.069.395
Pressupost inicial 18.750.504 23.729.984 6.174.528 823.175 117.122 13.164.059 36.421 393.607 31.709
Total captol I
Captol II Altres lloguers i cnons de terrenys, bns naturals, edificis i altres construccions Lloguers i cnons d'equips per a procs de dades i programari Conservaci, reparaci i manteniment de terrenys, bns naturals, edificis Conservaci, reparaci i manteniment d'equips per a procs de dades Manteniment altre immobilitzat material Material d'oficina no inventariable Premsa, revistes, llibres i altres Aigua i energia Altres subministraments Comunicacions postals, telefniques i altres Transports Despeses d'assegurances Despeses protocollries i representaci. Publicitat, difusi i campanyes institucionals Jurdics i contenciosos Organitzaci de reunions, conferncies i cursos
63.221.109
3.341.997 10.000 7.607.490 10.000 56.104 110.000 1.000 6.960.632 63.109 45.000 3.000.000 20.000 25.000 86.000 6.000 60.013
92
Pressupost 2011 Publicacions i edictes als diaris oficials Funcionament de centres i serveis propis amb gesti autnoma Formaci de personal propi Funcionament de llars d'infants Unitats d'escolaritzaci compartida Desenvolupament de programes de seguretat i salut laboral al treball per prevenci de riscos Actuacions singulars de suport a centres educatius Altres despeses diverses Neteja i sanejament Seguretat Serveis de menjador Gesti de centres i serveis Intrprets i traductors Serveis de suport a centres i collectius Treballs tcnics Serveis de formaci Altres treballs realitzats per altres empreses Serveis informtics i de telecomunicacions realitzats per entitats de la Generalitat Serveis informtics i de telecomunicacions realitzats per altres entitats Dietes, locomoci i trasllats Ajuts de menjador Publicacions
Pressupost inicial 70.000 13.334.441 15.000 287.820 1.432.242 190.000 288.549 95.100 16.488.224 79.983 178.945 99.010 2.000 1.695.547 660.000 15.000 1.014.188 280.000 300.000 50.000 473.000 10.000
Total captol II
Captol III Comissions i altres despeses bancries
58.461.395
5.000
Total captol III

Captol IV Transferncies corrents a corporacions locals Transferncies corrents a consorcis dependents de les corporacions locals Transferncies corrents a famlies
5.000
840.112 20.000 9.284.904
Total captol IV
Captol VI Inversions en edificis i altres construccions per compte propi Inversions en edificis i altres construccions per compte ali
10.145.016
3.514.464 32.722.411
Total captol VI Total pressupost despeses
36.236.875 168.069.395
93
54. Gesti de personal

El Consorci gestiona un total aproximat d'unes 10.000 persones que constitueixen les plantilles dels centres docents pblics de la ciutat de Barcelona i la seu central del Consorci, a les quals cal afegir un total de 4.700 contractacions anuals en concepte de substitucions (en mitjana persones/any, unes 700 aproximadament). Mitjanant el web, el Consorci posa a l'abast dels seus treballadors i treballadores la informaci necessria per respondre a les consultes ms habituals pel que fa a tramitaci, normativa i selecci de personal; al mateix temps, facilita els documents per fer els trmits que el personal del Consorci d'Educaci pugui necessitar. Actuacions ms destacades Finalitzaci del procs d'oferta pblica de l'any 2009. Aplicaci de la Instrucci 1/2011 sobre mesures especfiques en matria de personal previstes al Decret 109/2011, de la Secretaria d'Administraci i Funci Pblica i la Intervenci General. Realitzaci de l'Acord de la Comissi Permanent del Consell de Direcci, de 30 de maig de 2011, pel qual s'aprova presentar, als funcionaris procedents de la Generalitat de Catalunya que presten serveis al Consorci, una proposta de contractaci laboral per tal que, de forma voluntria, es puguin acollir a les condicions laborals de treball del personal laboral del Consorci. Disseny, elaboraci i aplicaci d'una nova estructura orgnica del Consorci, encarregada pel Consell de Direcci a la Gerncia, i elaboraci del catleg corresponent de llocs de treball de l'estructura de gesti del Consorci. A ms d'aquestes actuacions, la gesti ordinria implica: Selecci de Recursos Humans Nomenaments telemtics (borsa de treball del Departament d'Ensenyament), concursos, oferta pblica, borses de treball. Trmits i sollicituds Permisos i llicncies, situacions administratives diverses, gesti econmica, nmines, documents genrics. Prevenci de riscos laborals Informaci general i documents Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/professorat_i_pas
94
96 www.edubcn.cat

3 Memoria 2010 2011

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3 Memoria 2010 2011

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Consorci dEducaci de Barcelona Memria d'activitats 2010-2011

Dades bsiques del Consorci d'Educaci de Barcelona

El Consorci en xifres ALUMNAT

ALUMNAT QUE CURSA ENSENYAMENTS DE RGIM GENERAL. CURS 2010-2011

EVOLUCI DEL NOMBRE D'ALUMNES

Total alumnat (rgim general a partir de 3 anys)

ALUMNAT PER DISTRICTE I TITULARITAT DELS CENTRES

Les dades dels centres privats no concertats corresponen al curs 2010-2011.

DOTACIONS DE PROFESSORAT ALS CENTRES PBLICS DE BARCELONA

Total Total sense 0-3 anys

No s'hi inclouen ni els Serveis Educatius ni la Inspecci.

CENTRES PRIVATS, CONCERTATS I NO CONCERTATS

OFERTA DE PLACES VACANTS

Procs de preinscripci. Alumnat amb necessitats educatives especfiques

Ed. secundria Total obligatria

Ed. secundria obligatria

2010-2011 Informaci i reclamacions Canvis d'assignaci 357 320

2009-2010 498 256

DIRECTAMENT ALS CENTRES DOCENTS

Admissi de continutat. Sollicituds rebudes durant el curs escolar

DIRECTAMENT ALS CENTRES DOCENTS

2. Gesti de l'escolaritzaci d'alumnat amb necessitats educatives especials

Total resolucions 6.044

Gesti del transport a centres educatius de la ciutat de Barcelona

ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECFIQUES. CURS 2010-2011

3. L'oferta educativa: planificaci i programaci

SEGUIMENT DE L'OFERTA EDUCATIVA I DE LA PLANTILLA. CURS 2010-2011

Grups Places ofertes Matrcula Plantilla Professorat primria Professorat secundria

468 10.412 9.865 118,5 62,5

472 10 512 10.210 117,5 62,5

La plantilla d'aquests dos centres s en total de 21 professors i professores.

SEGUIMENT DE L'OFERTA EDUCATIVA. CURS 2010-2011

SEGUIMENT DE L'OFERTA EDUCATIVA. CURS 2010-2011

CENTRES I ALUMNES MATRICULATS A PROVES D'ACCS DE GRAU SUPERIOR A BARCELONA

INNOVACI, SEGUIMENT I SUPORT

5. Legalitzaci de documents acadmics

% per nivells educatius

6. Plans d'autonomia de centres (PAC)

ELS CENTRES AMB PAC A BARCELONA. CURS 2010-2011

PAC05 PAC06 PAC07 PAC08 PAC09 PAC10 PM08

Sobre aquest total de 98 centres avaluats, 4 han obtingut la valoraci de millorable.

7. EduCat 1x1 i EduCat 2.0

DADES DE PARTICIPACI DELS CENTRES DE BARCELONA EN EL PROGRAMA EDUCAT 1X1

8. Programa xit 1: refor escolar en el pas de primria a secundria

9. Programa xit 2: diversificaci curricular

Districte Sarri - Sant Gervasi Grcia

CEE La Ginesta INS Ferran Tallada INS Prncep de Girona

Sant Andreu Sant Mart

INSTITUTS PARTICIPANTS PER DISTRICTES

10. Suport a la inclusi d'alumnat amb necessitats especials

ALUMNAT AMB CRD ESCOLARITZAT EN AULES ORDINRIES

ALUMNAT AMB CRD ESCOLARITZAT EN USEE DE CENTRES ORDINARIS

Ms informaci: www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius/centres_educatius/gestio_centres/ suport_a_alumnat_discapacitat_i_nee

11. Centres d'educaci especial (CEE)

Rgim d'ed. primria

435 + 2 esc. compartida

12. Pla Jove

DISTRIBUCI DELS JOVES INSCRITS PER DISTRICTES

150 125 81 220 7 241 162 298 130 65 6

114 109 52 169 29 156 127 155 101 33 32

264 234 133 389 36 397 289 453 231 98 38

209 177 114 291 35 355 208 284 165 84 32

13. Projecte de vida professional (ProVP)