EL CLERA

QU S?
El clera s una malaltia que provoca una infecci intestinal aguda i molt contagiosa que afecta principalment a nens i adults, transmesa pel bacil del clera, el Vibrio Cholerae (s un bacteri que viu a laigua, en mariscs i en pl{ncton. s resistent al fred i a la calor, per sensible a la falta daigua i a la llum del sol). La transmissi es produeix per contaminaci fecal oral directa i per ingesti d'aigua i aliments. A diferncia d'altres malalties diarreiques, el clera pot matar un adult saludable en unes hores. Les persones amb immunodeficincia, com els nens desnodrits o persones que viuen amb el VIH tenen un major risc de mort si estan infectats pel clera.

CAUSES
Normalment el contagi s degut per beure aigua o menjar aliments contaminats per femta humana. No sacostuma a transmetre de persona a persona. El Vibrio cholerae forma part de la flora d'aiges salades, desembocadura dels rius, badies amb salinitat moderada i estuaris, on s'associa molts cops amb algues, plncton, petxines, closques, crustacis i altres ssers vius per sobreviure. Apareix en zones d'sia, Orient Mitj, frica i Amrica Llatina. En aquestes rees, els brots de malaltia es donen durant els mesos de calor i la major incidncia s entre els nens. En altres zones, les epidmies poden ocrrer durant tot l'any i la malaltia pot afectar a qualsevol edat. Tamb habita en aiges d'interior. Prolifera a l'estiu quan la temperatura de l'aigua supera els 20 graus centgrads. El bacteri sobreviu a la superfcie de tots els aliments durant cinc dies a temperatura ambient i fins a deu dies si la temperatura es mant entre 5 i 10 graus. Sobreviu a la congelaci, encara que s ms difcil la proliferaci, el que pot impedir que s'arribi a la quantitat de microorganismes capaos de provocar la infecci en l'individu. s sensible a la dessecaci i a l'acidesa. S'ha descrit una

relaci entre el grup sanguini i la sensibilitat al clera. Normalment, les persones amb grup sanguini 0 tenen ms risc que les del grup A o B.

RGANS AFECTATS
Les alteracions drgans i teixits produts en el pacient amb clera, estan en relaci amb la prdua daigua i destorlits. Lintest prim s el lloc on sallotja lagent causal. El vibri Cholerae 01, s'adhereix a la mucosa intestinal, elaborant una toxina termolbil, que activa el sistema adenliques i dna lloc a una srie de canvis dins lenterlit. Els elements allats intervenen en la fosforilaci de la protena transportadora del clor acoblat al sodi i inhibeixen la funci d'introduir el clorur de sodi al enterlit. Aix provoca que en els enterlits de les criptes (secretors) es fosfori-len protenes que regulen la sortida d'aigua i electrlits del seu interior, ocasionant una gran eliminaci de lquids. L'excs de lquids en el lumen de l'intest prim passa al clon, on es produeix una absorci mxima d'aigua, sodi i clor i s'elimina una gran quantitat de potassi i bicarbonat. D'altra banda la capacitat d'absorci del clon s superada per l'excs de lquid passant al seu llum intestinal el que dna lloc a l'expulsi de femta molt aquoses de color blanquins com "aigua d'arrs", amb un marcat olor de peix que cont una elevada quantitat de sodi, bicarbonat, potassi i una escassa quantitat de protenes.

SMPTOMES
Comencen a presentar-se smptomes al cap de 2 o 5 dies desprs del contagi. Apatia, decament. Disfunci sexual. Prdua de memria. Diarrees freqents. Vmits amb nusees, per sense febre.

Deshidrataci (llengua seca, set intensa, pols rpid, sudoraci freda i prdua de pes). La persona pot arribar a perdre entre 15 i 24 litres al dia, per tant, aquesta deshidrataci pot provocar la mort del malalt, en especial si es tracte dun nen o un anci{.

Rampes musculars doloroses, per la prdua de potassi. Tamb pot veures afectat per un descens de la pressi arterial i una disminuci del volum de lorina.

DIAGNSTIC
El diagnstic s essencialment clnic. Es confirma allant les bactries responsables del colera (Vibrio Cholerae) a travs de mostres del flut del recte o de matria fecal fresca. En cas depidmia, s evident el diagnstic i, per tant, no s necessari buscar la bactria en els excrements.

Examen directe del vibri en excrements. Diarrees relativament asptiques. Serologia per detectar lantigen del vibri. Immunofluorescncia.

TRACTAMENT
El tractament consisteix principalment en la rehidrataci del organisme aportant lquids, electrlits i glucosa, a travs de la via oral, o b mitjanant la hidrataci parenteral perqu en la majoria de casos la rehidrataci a travs de la via oral ha estat insuficient. El potassi saconsegueix amb el consum de suc de llimona, aigua de coco o altres productes similars. La rehidrataci serveix per compensar les prdues causades pels vmits i les diarrees. En casos greus, s indispensable anar al hospital, i cal utilitzar dantibitics, com tetraciclina, sempre i quan el metge ho cregui convenient.

PREVENCI
s necessari tenir en compte algunes mesures de salut pblica, com sn labastiment daigua neta, la installaci adequada per eliminar aiges fecals, millora de la nutrici de la poblaci, i canvis en la manipulaci i conservaci daliments. A nivell personal, cal tenir en compte:

Rentar-se les mans

Abans de preparar i consumir aliments. Desprs de manipular els diners. Desprs dutilitzar el servei higinic (banys pblics en especial). Desprs desternudar o tossir.

Higiene dels aliments

Beure sempre aigua potable. Consumir la llet no envasada desprs descalfar-la. Netejar:

les verdures que creixen del terra, les verdures amb cscara

(pell), el peix i el marisc.

Control en la preparaci daliments

No barrejar els aliments nets i cuits amb la resta. Mantenir els aliments protegits dinsectes, o altres animals. No congelar els aliments un cop ja han estat descongelats. No tocar diners o altres objectes bruts, quan es cuina.

Eliminaci dexcrements i cuidar el medi ambient

Netejar els serveis higinics. Netejar els objectes del bany. Cal tirar la cadena desprs danar al servei. Utilitzar laigua neta per netejar els aliments de casa.

CONSEQNCIES
Les conseqncies de clera varien amb la soca (biotip) del bacteri, el grau de resistncia adquirida, estat immune, i l'acidesa d'estmac. En funci del biotip, la malaltia pot ser lleu o pot donar lloc a pandmies de clera mortals. Els grups 01 i 0139 es subdivideixen en biotips i serotips especfics amb cadascun variacions que produeixen sobre la Infectivitat i la simptomatologia.