Mster en Recerca, desenvolupament i control de medicaments RITMES BIOLGICS (2012-13)

Aula 108. Edifici B, Facultat de Farmcia. Horari de 15h a 17h. Professors: Dra. Trinitat Cambras (cambras@ub.edu) / Dr. Antoni Dez Noguera (adieznoguera@ub.edu) Programa: Dimarts 26 de febrer: Presentaci. Introducci a la cronobiologia. Dijous 28 de febrer: Mtodes dnlisi grfics. Forma dona. Doble plot. Carcter endgen dels ritmes. Temps circadiari. Concepte d'oscil.lador. Dimarts 5 de mar: Encarrilament i sincronitzaci. Agents encarriladors. Corba de resposta de fases. Dijous 7 de mar : Bases fisiolgiques i anatmiques del sistema circadiari. Nuclis supraquiasmtics. Glndula pineal. Dimarts 12 de mar: Alteracions de ritmes en humans. Dijous 14 de mar: Cronodiagnstic i mtodes d'anlisi. Sries de temps. Periodogrames. Cosinor i Anlisi Fourier. Dimarts 19 de mar. Prctica determinaci de ritmes segons el mtode del Cosinor. Aplicacions clniques dels ritmes circadiaris Dijous 21 de mar: Ritmes de patologies. Cronofarmacologia. Dimarts 2 dabril: Comentaris treball temperatura Dimarts 4 dabril: Esposici treballs. Cronofarmacologia Dijous 9 d abril : Exposici treballs. Dimarts 12 dabril: Prova davaluaci

Bibliografia: Dez Noguera A, Cambras T, Vilaplana J, Casamitjana N. Cronobiologia. Textos docents (n.51). Universitat de Barcelona. Dunlap JC, Loros JJ, De Coursey PJ. Chronobiology. Biological timekeeping. Sinauer Associate Inc. 2004 Lemmer B, (ed.)From the biological clocks to chronopharmacology. Medpharm Scientific Publishers. Stuttgard. 1996. Madrid JA (ed.). Cronobiologia basica y clnica. Editec, Londres 42.28028 Madrid. 2006. Tamargo J, Barber JM. CRONO Biologia Farmacologia Patologia. Ed Mayo, 2005 Touitou Y, Haus E (eds.) Biological rhythms in clinical and laboratory medicine. Springuer Verlag, Berlin, 1992. Sarabia JA, Rol MA, Mendiola P, Madrid JA. Circadian rhythm of wrist temperature in normal-living subjects. A candidate of new index of the circadian system. Physiol Behav. 95(4):570-80, 2008.

Treballs a realizar 1) Ritme de temperatura cutnia i altres variables fisiolgiques. Entregar informe final. 2) Exposici oral dun tema daplicaci dels RB.

PRACTIQUES: DETERMINACI DE RITMES CIRCADIARIS EN HUMANS Els objectius de les prctiques sn: Aprendre com es realitza la presa de mostres en humans per a la determinaci dels ritmes circadiaris. Analitzar i interpretar els ritmes circadiaris que sobserven en diverses variables fisiolgiques, mitjanant la utilitzaci del mtode del cosinor. Analitzar i interpretar la forma dona dels ritmes circadiaris. Introducci: Totes les funcions fisiolgiques de qualsevol organisme viu presenten una variaci circadiria. Aquests ritmes sn endgens, es manifesten en curs lliure, per si les condicions ambientals sn rtmiques poden sincronitzar i adquirir el perode del cicle extern. En el cas dels humans, com que la seva activitat est sincronitzada a 24 hores, prcticament totes les funcions presenten tamb aquesta ritmicitat. En els estudis de ritmes en humans, sassumeix, en principi, que els ritmes tenen un perode de 24 hores i el que cal estudiar s lamplitud, la fase del ritme i, si el mtode ho permet, la forma dona o perfil diari del ritme 1Determinaci de ritmes circadiaris amb baixa freqncia de mostreig (sries curtes)

Mesurarem les segents variables: a) temperatura, b) freqncia cardaca, c) reflexos, o velocitat de reacci, d) horari del cicle de son-viglia. Si volem determinar un ritme circadiari amb precisi ens caldr tenir el mxim nmero de mostres possibles en un dia i distribudes uniformement al llarg del dia. Hem de tenir present que mentre ms ben feta sigui la presa de mostres, ms fiables seran els resultats obtinguts en la determinaci dels ritmes circadiaris. En el nostre cas, farem la presa de mostres cada dues hores durant 24 hores seguides. A cada temps cal anotar les segents variables: a) Temperatura: amb un termmetre de mercuri, mesureu la temperatura durant 5 minuts i anoteu el resultat final.

b) Freqncia cardaca: amb els dits ndex i mig de la m dreta (no amb el polze) preneu el pols al canell de la m esquerra durant un minut. Mesureu tres vegades i anoteu la mitjana. c) Reflexos, o velocitat de reacci: Amb lajut dun programa per ordinador per mesurar la velocitat de reacci. Un cop engegat el programa, apareix una pantalla vermella i cal prmer qualsevol tecla el mxim de rpid possible. El programa repeteix lexercici 6 cops i dona la mitjana de tots els temps, expressada en milisegons.

d) Altres variables possibles: Pressi arterial (sistlica i diastlica). Fora muscular mesurada amb dinammetre. Flux aeri. ............

2-

Determinaci de ritmes circadiaris amb alta freqncia de mostreig (sries llargues)

Es mesurar la temperatura cutnia de manera automtica cada 10 minuts mitjanant un termmetre situat al canell. Cada alumne rebr larxiu de les seves dades en format excel. Cal calcular la forma dona mitjana pels dies feiners i pels dies de cap de setmana. Per a cada una de les formes dona cal calcular (i comentar posteriorment): - Mitjana - Mediana - Mitjana nocturna / Mitjana dirna - Durada fase alfa (son) - Percentatge de son respecte al total - AUC de la fase alfa / en percentatge - AUC alfa (%) / temps alfa (%) Linforme de final de les prctiques sha de presentar en format darticle cientfic amb els segents apartats: Introducci. Objectiu del treball. Material i mtodes. Resultats. Discussi. Conclusions. Bibliografia. Valoraci del treball