ELS AFORISMES DE JOAN FUSTER

Prosa catalana contempornia Universitat dAlacant Virginia Ruiz Vzquez

CONTEXT HISTRIC
Cal valorar la importncia de lobra de Joan Fuster en un context histric en qu la societat valenciana es trobava condicionada pel rgim franquista i la cultura i els costums genuns estaven prcticament abolits com a conseqncia duna histria que hi havia estat adversa des de feia ms de quatre segles. En el marc duna literatura despenjada dels corrents esttics que shavien desenvolupat en altres literatures dEuropa i molt llunyana de la seua poca desplendor, Fuster produeix una importantssima obra i contribueix a engegar un procs de normalitzaci tant cultural com lingstica que continua fins els nostres dies.

Els inicis de Joan Fuster com a escriptor els trobem en collaboracions peridiques per a diverses revistes i algunes publicacions catalanes en terres dexili. En la primera etapa el vers ser la seua principal arma, per a poc a poc anir abandonant els versos en favor de la prosa assagstica, condensant la seua activitat literria en tres tipus diferents dorientacions temtiques:
Escrits de caire civicopoltic. Estudis dhistria de la literatura i de les societats. Literatura didees (assaig estricte). La vida i lobra de Joan Fuster representen, en el context de la literatura catalana contempornia al Pas Valenci, un fet incalculable.

AFORISMES
A propsit dels aforismes dins lobra de Fuster, shaurien de situar dins lapartat de la literatura didees, per en ocasions participen tamb de la histria de la literatura i en la temtica cvicopoltica. Cronolgicament, lpoca ms fecunda de producci daforismes va ser la dcada dels cinquanta, per aquesta no va ser nica, el gnere es mantindr en el nostre autor durant tota la seua producci assagstica. Al llarg de tota la seua obra dassaig, lestil fusteri fa que moltes de les frases que sinclouen en les seues creacions puguen semblar veritables aforismes, ja siga per la seua fora expressiva o pel seu possible funcionament autnom.

Lescriptura aforstica, per tant, ha estat un vehicle dexpressi constant en la producci fusteriana.

Aforisme portar alguna cosa fora de la seua realitat, ms enll del seu horitz
Diu Fuster al prleg de Consells, proverbis i insolncies:
el seu carcter denunciat taxatiu, rotund, retallat, que fora a dir les coses amb una rapidesa expeditiva i amb un accent radical ben poc susceptibles de conduir les paraules a una funci conceptual impecable. [...] Sn observacions, reflexions i admonicions exposades en cru, sense premisses ni corollaris que ajudin a demostrar-les o a justificar-les, i el seu allament els dna una aresta agressiva, amb la qual, per cert, la frase tendeix autnomament a produir un efecte no sempre previst per lautor

Els aforismes ens orienten cap a lapreciaci de Fuster sobre els temes ms diversos, aquelles apreciacions que desprs desenvolupa i matisa en els assajos ms llargs.

Entre la poesia i lassaig

La utilitat s el factor principal en aquesta qesti. El tarann fusteri tenia la literatura com un mitj per a expressar coses, com a instrument per a comunicar i influir en el lector, i la poesia no servia per a aquestes finalitats. Lassaig, enfront de la poesia, presenta lavantatge de poder expressar les idees amb major claredat i de manera ms directa. El gnere assagstic s la frmula literria crtica per excellncia, la ms adequada per a un escriptor que vol fer una anlisi crtica, qestionadora i desmitificadora de la realitat.

No podem caure en lerror dinterpretar els aforismes com un gnere pont entre la poesia i lassaig.
Els aforismes tenen un paper molt important com a model literari intermedi entre la poesia i lassaig estndard.

Vicent Salvador proposa una classificaci dins la producci aforstica fusteriana. La presncia daquests microtextos es poden classificar en tres cercles: Reculls homogenis daforismes. Aforismes solts, que apareixen amb entitat textual prpia i ben delimitats tipogrficament per inserits en el flux dun volum dassaig.

Expressions lapidries que sn allables com a aforismes per que no ofereixen cap delimitaci objectiva respecte al text on apareixen.

Joan Fuster tenia debilitat pels aforismes, semblava un gnere fet a mida per a ell, tot tenint en compte lobjectiu amb el qual es proposava escriure en tot moment.
Laforisme sajustava a les seues pretensions de provocar el lector i de crear un pblic estimulat per a discutir sobre determinades qestions. Estil que vol ser agut, incisiu, morda, impactant, contundent, irnic i sorprenent.

Sadequa a la voluntat esttica de lescriptor que vol dir les coses amb una certa preocupaci en la manera de formular-les.
La temtica que locupa s un altre factor que juga a favor del gnere aforstic en Fuster. Un escriptor preocupat en aspectes socials i poltics, preocupat de crear en els lectors un esperit crtic que provocara el qestionament del sistema de valors i dels principals elements que condicionen la vida humana.

CONNEXI ENTRE ELS AFORISMES

Tot i que no hi ha una connexi temtica clara entre els diferents aforismes, en ocasions s podem apreciar una relaci entre dos o ms. En aquests casos una afirmaci complementa o matisa lanterior: -s preferible parlar, parlar clar i dir-ho tot. Les paraules, les mitges paraules que se us quedaran dins el cos se us podriran. -En un altre pla, el problema s realment: quan tenim dret a callar? -Fer-se vell s resignar-se a fer-se vell. La cosa no t altra explicaci. -De tota manera, s aconsellable que envelleixis simultniament amb el teu cos.

La interconnexi entre els aforismes en determinats moments de la seqncia trenca el ritme monton que podria representar un llistat daforismes sense cap relaci.

INTERTEXTUALITAT EN ELS AFORISMES

Hi ha en els aforismes fusterians un gust per la citaci, tan directa com indirecta. I la major part de les ocasions en qu sutilitza s per a negar lafirmaci de la frase citada burlescament. En els aforismes de Fuster hi ha un tipus dhipertextualitat que susa com a base de sentncia o mxima per a matisar-la, corregir-la o per asignar-li una interpretaci nova. Aix, les afirmacions daltres, sn, per a Fuster, el punt de partida per a poder donar la seua opini sobre les ms diverses qestions. La citaci de Fuster en els aforismes s indocumentada i imprecisa, el que importa s nicament el contingut i la utilitat que la citaci pot tenir per a la formulaci didees.

De vegades, Fuster apunta lautor de la citaci, per sense concretar-ne el lloc de procedncia: No dic que jo tingui ra, dic que sc aix, explicava Paul Valry, com excusant-sen. Per potser calia dir cal dir-, simplement: Tinc ra perqu sc aix.
Altres vegades, la citaci s del subjecte incgnit dun hi ha qui afirma, diuen, maconsellen, etc.

Els elefants sn contagiosos, afirmava un surrealista. I s possible que tingus ra. No se sap mai. La majoria de vegades ni tan sols trobem aquesta marca referencial i la citaci sutilitza directament amb lindicador nic de les cometes o la cursiva:
Duo si idem dicunt, non est idem Per encara: una mateixa cosa, dita per una mateixa persona en moments distints, ja no s la mateixa. Normalment la citaci sens presenta en la llengua en qu va estar redactada originalment. Aix, trobem en la producci aforstica de Fuster citacions en francs, espanyol, alemany, llat, itali, etc.

TEMES
Mort
-Noms amb la mort talliberars de tu mateix. Resignat, doncs, a no ser lliure mai. -I desprs de tot, qu? Ens hem de morir. No hi ha ms remei.

Amor
-Hi ha qui badalla quan fa lamor. -Un amor que dura massa temps necessita un altre nom.

Lhome, animal
-I la castedat, qu? No s una forma de lavarcia? -Tens un cos: aprofital, aprofita-ten.

CONCLUSI
Els aforismes representen, en el conjunt de lobra de J. Fuster, un paradigma clar i representatiu de la seua visi humanstica del mn. Va crear versos molt valuosos literriament parlant sobre el sentit de lexistncia, sobre lamor i sobre la societat. Per Fuster destac sobretot en la literatura didees, all que en podrem dir lassaig estricte, ents com una operaci en la qual lescriptor avalua els ingredients del mn i savalua a s mateix. Pel que fa als aforismes, Fuster podia donar vida a la seua activitat intellectual sense els condicionaments que imposa larticle periodstic. s el gnere on podia expressar els seus pensaments, de manera rpida, concisa, esttica, directa i expeditiva des de la seua visi del mn, sobre les rees temtiques ms variades amb la seua mxima intensitat. En conclusi, els aforismes representen un microcosmos del total, una expressi simplificada de les propostes ideolgiques que elabora amb ms minuciositat en la resta de la seua literatura didees.