INTRODUCCI, LECTURA I ANLISI DEL CAPTOL IV DE SOBRE LA LLIBERTAT

RAMON SORRIBES I RIUS BATXILLERAT ARTSTIC ESCOLA DART DEL TREBALL

INTRODUCCI A LA LECTURA DE SOBRE LA LLIBERTAT DE J.S. MILL Aquesta obra, publicada el 1859, dos anys abans de Lutilitarisme, figura com una de les obres fonamentals del liberalisme de totes les poques, font dinspiraci encara avui del pensament i la legislaci sobre els drets civils, s un crit datenci contra aquell risc associat a la democrcia naixent que Tocqueville havia denominat la tirania de la majoria. I alhora s un c lam a favor de la llibertat de triar formes de vida originals, fora del cnon social, com una garantia del progrs de la humanitat; i per aix s tamb un clssic de lindividualisme contra les intromissions de la societat i lestat. Lobra es divideix en quatre captols: Cap. I: Introductori Cap. II, (amb diferncia el ms llarg i treballat), De la llibertat de pensament i discussi Cap. III, De la individualitat com un dels elements del benestar Cap. IV, Dels lmits de lautoritat de la societat sobre lindividu. La llibertat de qu ens parla Mill en lassaig que aqu analitzarem es refereix a la llibertat social i no al problema de lliure albir. En tant que filsof utilitarista a Mill no li interessa discutir sobre si lhome s o no s lliure, ni sobre quines sn les condicions de la llibertat en abstracte, sin esbrinar quina s la seva llibertat tica, poltica i social en el concret. En conjunt, Mill elabora una teoria dels drets entesos com una defensa de lindividu i un contraps al poder poltic de la majoria, que es basa en dos fonaments: duna banda el pensament lliure, que comprn la llibertat de pensament, opini, discussi, expressi i publicaci, que asseguren la formaci contrastada dopinions com a baluard contra dogmes totalitaris (cap. II); i de laltra banda, la llibertat de cadasc de desenvolupar-se segons les prpies preferncies, sense intromissions de part dels altres (cap. III). Lltim captol (IV) intenta fixar la difcil frontera entre les jurisdiccions relatives de lmbit individual i collectiu. Objectiu i tesi central El mateix Mill exposa lobjectiu i el principi general de l'obra, conegut com a principi del dany, al final del captol introductori: Lobjecte daquest assaig s lestabliment dun principi molt simple que pugui regular absolutament els tractes de la societat amb lindividu, ja siguin els mitjans usats la fora fsica en forma de sancions jurdiques o el constrenyiment moral de lop ini pblica. Aquest principi s que lnic fi pel qual els homes estan justificats a limitar, ja sia individualment o collectiva, la llibertat dacci dun dells s la prpia protecci. Que lnic propsit pel qual hom pot exercir legtimament el poder sobre qualsevol membre duna comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, s impedir el dany als altres. El seu propi b, ja sia fsic o moral, no s una justificaci suficient. No pot ser legtimament obligat a fer o a estar-se de fer quelcom perqu fra millor per a ell, perqu el fes ms benaurat, perqu, en les opinions dels altres, fer-ho aix fra ms assenyat o fins i tot ms encertat. Aquestes sn bones raons per a reconvenir-lo, per a enraonar-hi, per a persuadir-lo o per a suplicar-lo, per no per a obligar-lo o fer-li caure al damunt tots els mals, en cas que obri contrriament. Per tal que aix sigui justificat hom ha de preveure que la conducta que es desitja evitar ha de causar mal a alg altre. Lnica demarcaci de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta s responsable davant la societat s la que afecta els altres. En la part que noms lafecta personalment, la seva independncia s, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, lindividu s sobir. J. S. MILL, Sobre la llibertat. p. 51 i 52 En aquest fragment queden ja reflectits els tres principis del liberalisme de Mill: la defensa del pluralisme, la distinci entre lesfera pblica i lesfera privada i el principi dindividualitat. El principi de la defensa del pluralisme estableix que no pot existir una sola concepci de la felicitat que simposi sobre les altres. Tothom ha de tenir el dret de buscar la seva felicitat com li sembli. A cadasc li correspon fixar-se els seus propis objectius i de tractar de realitzar-los a la seva manera, sense que aix impliqui la negaci de les aspiracions daltres membres de la comunitat. La llibertat s condici de la felicitat. Si no existeix un espai lliure de les intromissions dels altres, queda amenaada la possibilitat que cadasc t de decidir per ell mateix qu fer per ser feli. Lestat (la societat) noms pot interferir quan la f elicitat dun pot minvar la felicitat dels altres. A diferncia de Lutilitarisme, la moral defensada per Mill en Sobre la llibertat est fonamentada en la versi negativa de la regla dor: All que no vols per a tu no ho vulguis per als altres. La moral liberal, que s la que es vol defensar en aquest assaig, no s
J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

una moral altruista: has de fer el b als altres, sin una moral fonamentada en el respecte de la individualitat i dels drets de laltre, que es consideren sagrats. La defensa del pluralisme necessriament va acompanyada dun altre dels principis bsics del liberalisme: la separaci de lesfera privada de lesfera pblica. Lesfera privada possibilita lexistncia dun territori on un individu s lliure de poder organitzar la seva vida com li sembli. El resultat daquesta distinci permet formular dues idees claus del plantejament liberal de Mill: o Una acci amb repercussions sobre els altres que vulneri les normes generals que expressen deures socials exigeix laplicaci de sancions legals per part de lEstat. o Una acci amb unes repercussions limitades a un mateix sn fruit de lespontanetat de lagent, tan sols lobliguen a ell mateix i, per tant, noms pot suscitar la desaprovaci dopinions contrries (llibertat dexpressi) per mai no justificar una sanci legal per part de lautoritat civil. Com veurem ms endavant, la distinci entre les dues esferes obre pas a altres distincions en diferents mbits: les normes, els deures i les sancions. El principi dindividualitat o dautopreferncia deriva dels dos principis anteriors: el de defensa del pluralisme i el de la distinci entre lesfera pblica i lesfera privada. Aquest principi afirma que sobre actes que no comprometen a cap altre noms un mateix sap valorar el que s millor per a ell. Actualitat de lobra Els temes plantejats en aquest llibre sn d'actualitat palpitant. A desgrat de les objeccions que hom hi pugui fer, la lectura d'aquesta obra s enterament saludable, puix que les qestions que s'hi debaten continuen estant damunt la taula i esperant una soluci. Poden haver variat algunes de les aplicacions del principi de Mill, per fcilment, i sense fer gaire violncia al carcter de l'obra, se'ns acudeixen innombrables casos de qu hauria pogut parlar si hagus escrit el llibre avui. Temes que fan forrolla, com el de les drogues, el de l'avortament provocat, el de l'homosexualitat, la prohibici de fumar, la intolerncia integrista i tants d'altres adquireixen una nova llum amb la lectura del present assaig. Si hom qualifica de clssics aquells llibres que no passen de moda i que sn de perenne actualitat, no hi ha dubte que aquest apellatiu escau a aquest petit gran llibre. A continuaci, presentem una sntesi dels captols I-III i reservarem per al final una guia ms detallada del captol IV, de lectura obligatria. CAPTOL I: ELS REPTES DEL LIBERALISME Al captol I de lobra, introductori, Mill assenyala una diferncia important entre els primers pensadors liberals del segle XVII i XVIII, i els del s. XIX. Els primers es van pronunciar contra labsolutisme en defensa dels drets civils (naturals en solien dir en aquell perode) i pretenien protegir els individus dun poder desptic organitzat per defensar interessos antagnics als del poble. Per aix, com que se suposava que el govern governava contra els interessos generals, calia restringir com fos els seus poders poltics. El sistema dequilibri o dualitat de poder entre el sobir i el parlament, unit a les llibertats o immunitats individuals contra larbitrarietat del poder, van configurar el primer pensament liberal per oposici a un poder no representatiu. Daltra banda, amb larribada del sufragi cada cop ms general, dels partits de masses i dels partits socialistes, sorgeix un moviment radical en el qual sinsereix el primer utilitarisme de Bentham, que considera que un cop sha constitut un govern representatiu, un govern de majoria popular, ja no caldrien aquells controls i garanties del ciutad contra el govern, perqu el govern ja no tindria cap inters llevat del poble. Mill adverteix que el perill latent en aquesta presumpci s encara pitjor que labsolutisme, que almenys dentrada no gaudia de la confiana del poble. Portat al seu extrem lgic, el principi democrtic pur, el principi majoritari, pot implantar la pitjor tirania imaginable, no solament la de la llei (el poder poltic), sin tamb la de lopini (el poder moral). On liberty apareix en el moment just en qu aquesta amenaa treu el cap, i estableix certs principis per combatrel que han esdevingut bsics en els actuals sistemes democrtics: principis, per dir-ho en un mot, que moderen el principi majoritari o fins i tot shi oposen.

J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

CAPTOL II: LA LLIBERTAT DE PENSAMENT I DISCUSSI En defensa de la llibertat de pensament i discussi (i dels seus corollaris evidents, la dexpressi i publicaci), Mill argumenta exposant els efectes de la intolerncia, no solament quan lopini dominant, diguem-ne ortodoxa, s errnia o falsa, mentre que lopini minoritria, diguem ne hertica, s la vertadera; sin fins i tot quan aquella s vertadera i aquesta falsa. En qualsevol cas la societat hi surt perdent si prohibeix, censura o inhibeix dalguna forma la llibertat dopini i discussi. a) Lopini ortodoxa s falsa Per comenar, la histria mostra casos evidents en qu la persecuci duna opini en nom de la creena ortodoxa ha portat a combatre fins a la mort persones com Scrates (la llibertat de pensament contra els costums tradicionals) o Crist (la moral de la regla dor, no facis als altres all que no vulguis que et facin), amb un missatge de veritat i racionalitat indiscutib lement superior en el cas del primer, i un de fraternitat universal en el segon que no podia ms que beneficiar la humanitat. Un altre exemple que es pot esmentar en poques ms recents s la persecuci del Protestantisme per lEsglsia Catlica. Ni tan sols lpoca de Mill no es troba lliure de la tendncia general a perseguir idees hertiques. En tots aquests casos veiem que les opinions perseguides han acabat triomfant, que els hertics dabans tenien ra i sn avui recordats i venerats com a fundadors de noves ortodxies. El mal s que avui en el seu nom es persegueixen idees amb la mateixa ferocitat que abans shavia perseguit Scrates o Crist. Aix fa pensar que els censors davui (catlics, puritans, socialistes, tant se val) actuen de la mateixa manera que els qui van condemnar Scrates o Crist en el seu moment, i actuen a ms sense cap mala conscincia al contrari, de bona fe. Aquest comportament s senyal inequvoc dintolerncia o, com Mill el denomina, dun vici com a tots els casos: la creena en la prpia infallibilitat, que no consisteix solament en la certesa absoluta sobre una opini, sin en la voluntat de decidir pels altres, sense permetrels de sentir el que es pot dir della des del costat contrari. Aix s com els intolerants cre uen tenir dret a imposar el dogma per la fora de la llei i lopini: una forma dactuar que no acceptarien mai si els lapliquessin a ells. Limportant aqu s adonar-se que linfallible, pel fet de creure en la veritat de la seva opini i en la falsedat de les altres, es considera legitimat a prohibir la falsedat (o la perillositat) de les doctrines oposades. Ignoren que la condici de tota veritat s precisament el contrari, no la seva protecci contra lerror, sin la seva exposici a totes les opinions perqu shi pugui contrastar: la garantia de les creences ms justificades s com una invitaci permanent al mn perqu demostri que sn infundades. Noms lexperincia i la discussi sn font de veritat, cientfica o filosfica o de qualsevol tipus. b) Lopini ortodoxa s vertadera Fins i tot en aquest cas no: sobretot en aquest cas, caldria dir es fa evident la necessitat de la discussi lliure. Mill pensa fonamentar la defensa daquesta llibertat precisament en el cas ms contrari i arriscat: quan lopini dominant s vertadera i s tota la veritat, i lhertica falsa (tota ella falsa). Desprs de fer veure que, llevat de les matemtiques, totes les altres cincies, naturals i socials, sn bilaterals i han destar obertes a la crtica, s a dir , es poden plantejar hiptesis oposades per a tot problema (per exemple la hiptesi geocntrica i lheliocntrica), arribem a la conclusi que sempre cal veure els dos costats de tota qesti, perqu la veritat noms emergir en el combat, ja que justament s el producte de les objeccions i la resposta a les objeccions ms fortes que puguin plantejar-se des de laltre costat. Si no fos per aix, mai no ho sabrem, que s vertadera. Shan de conixer els dos costats en la seva forma ms plausible i persuasi va;... si no, mai posseir aquella part de la veritat que afronta i elimina les dificultats. Ms que protegir lopini ortodoxa vertadera, el que cal s desprotegir-la, en inters de la seva veritat, i s per aix que sha de donar llibertat de discussi. Encara ms: si no hi hagus cap opini oposada, els seus defensors se nhaurien denginyar alguna, per assegurar la vertadera; i si se nha de protegir cap, sha de protegir lhertica, ms que no laltra. Per hi ha una altra ra per fomentar la lliure discussi. Quan una nova creena (Mill esmenta la fe religiosa, per el que diu pot estendres a tota creena) ha de lluitar per sobreviure i guanyar fidels per la convicci o persuasi, la doctrina s viva i els que la practiquen senten el seu missatge com una guia de conducta, i sarrisquen fins i tot a la persecuci per defensar -la. Per aix que ha triomfat i ha exterminat les doctrines rivals (tota religi t una tendncia espontnia a la
J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

infallibilitat), esdev una capa externa formada dexpressions rituals sense nima. El principal problema de la manca de contrast i discussi per a una teoria s que el sentit de les seves idees sacaba perdent: esdevenen paraules mortes. Com que ja no cal guanyar nous fidels, perqu ingressen en la fe per herncia, no per adopci voluntria, deixen de sentir la vida que hi ha en les seves paraules. Aleshores lindividu actua i viu hipcritament. Per ell valen noms les convencions socials, la moral dels costums: Al primer estndard li ret homenatge; al segon, li s fidel. Per el cas ms freqent, sobretot en les discussions prctiques, s aquell en qu cap opini no posseeix la veritat completa, sin noms la meitat della. Casos coneguts: illustrats vs. Rousseau; Conservadors vs. Progressistes; Cristianisme vs. Grcia (la sntesi de totes dues s la nostra moral). En aquest cas la veritat ortodoxa sha de completar amb lhertica: essent les dues parcials noms les dues alhora poden posseir la veritat. Si cal sha de fomentar la confrontaci entre elles, perqu el mal ms formidable no s pas el conflicte violent entre les parts de la veritat, sin leliminaci silenciosa de la seva meitat. CAPTOL III: LA LLIBERTAT DACCI Tot i que seria absurd donar llibertat de pensament sense poder fer realitat all que un pensa, no s el mateix el pensament que lacci. Aquesta ha destar ms subjecta que aquella, perqu el pensament i la seva difusi noms poden causar malestar moral sense que aix justifiqui prohibir-lo o censurar-lo, mentre que lacci pot causar un mal directe. I fins i tot lopini, quan condueix immediatament a lacci, pot ser prohibida i perseguida. Aix, per exemple opinar que els intermediaris agrcoles sn uns escanyapobres, o que la propietat s un robatori, davant el magatzem dun majorista o duna empresa i enmig duna manifestaci violenta, pot considerar se no pas una lliure opini, sin una incitaci al saqueig i la destrucci. Ara b, per a lindividu que sest de destorbar els altres en all que li concerneix a ell noms, i merament actua dacord a les seves inclinacions i judici en coses que noms li concerneixen a ell, les mateixes raons que mostren que lopini hauria de ser lliure, demostren tamb que se li hauria de permetre, sense destorbar-lo, dur a la prctica la seva opini a costa seva. a) La llibertat s un valor intrnsec Per aix conv fixar lmits a la interferncia legtima de la societat en lmbit individual: en accions que noms afecten lagent, ha de regir la llibertat; en les que afecten els altres, shi pot interferir legtimament. En el primer tipus daccions ha de triomfar el principi dindividualitat, segons el qual tothom t el dret a buscar per ell mateix els mitjans de la seva felicitat (no a ser feli, com sovint es malentn). La llibertat s una condici necessria de la felicitat, per tant, un valor en ella mateixa: els riscos que pugui comportat shan de tolerar perqu els de prohibir-la sn pitjors. La principal obra de lhome s ell mateix, per aix ha de poder desplegar les seves capacitats, sobretot intelligncia i passi (energia) sense obstacles. Per aix s la llibertat un fi en si, davant la imitaci i el pes asfixiant de la tradici en la tria del propi cam. Qui deixa que el mn tri per ell el seu pla de vida, noms necessita la facultat simiesca de la imitaci. Qui tria el seu pla per si mateix fa servir totes les seves facultats. Ha dusar lobservaci per veure, el judici i el raonament per preveure, activitat per reunir materials i poder decidir; i, un cop ha decidit, fermesa i autocontrol per mantenir la seva decisi. Per centrar la qesti es poden concretar tres situacions socials diferents. La primera s la duna societat on la individualitat s un perill per a la comunitat; lexemple per antonomsia s el trador general atens Alcibades (la hubris, la llibertat natural contra la llei), la tirania de lindividu, que noms es pot conjurar establint regles severes que li imposin lautocontrol. La segona s el cas invers, el calvinisme (la tirania de la massa sobre lindividu), la negaci total de la llibertat o principi dobedincia, fins i tot en les accions que afecten noms lagent. Ja en la seva poca detectava Mill una creixent disminuci a Anglaterra de la diversitat humana, oprimida sota una censura hostil i temible: La societat no ha deliminar la matria de qu estan fets els herois, perqu no sap com produir-ne. Lnica via acceptable, el model de la qual s Pricles (lhome fort amb domini de si), s la que perfila el principi dinterferncia legtima en les accions que afecten els altres, i el de llibertat en les que afecten noms lagent.
b) La llibertat tamb s til Loriginalitat s tamb til, per. Si no fos pels genis, que per definici la societat no pot entendre (si no, no serien originals), no tindrem ni lart ni la cincia ni les institucions ni la tecnologia que tenim. Les persones originals sn necessries per obrir els ulls als altres; noms
J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

per aix caldria preservar-les com una espcie preciosa per a la humanitat. No hi ha res de tot el que fan els homes avui que no hi hagus alg que ho fes per primer cop. Qui es limita a seguir el que est establert oblida que en lorigen tota tradici ha estat una novetat iniciada per alg. I ara, amb el perill creixent de la massa i la mediocritat de lhome mitj, no veiem que hi ha tantes coses noves a fer com en qualsevol moment passat. Una societat en esclerosi, acaba esfondrant-se com limperi bizant. Lantdot: la individualitat. Per a Mill, partidari de la democrcia i defensor del vot universal, linici de totes les coses svies o nobles vnen i han de venir dindividus; generalment al principi dun nic indiv idu... [Per] lhonor i glria de lhome mitj s que sigui capa de seguir aquesta iniciativa; que pugui respondre internament a les coses svies i nobles i es deixi guiar per elles. No solament s bona la llibertat del geni, sin la de tots. No hi ha cap ra perqu tota existncia humana shagi de construir sobre un nic, o uns pocs patrons de conducta. La major diversitat possible de formes de vida s desitjable per afavorir la felicitat del major nombre, perqu sota una regla nica all que afavoreix lun pot perjudicar laltre, i el pes de la uniformitat es paga amb la infelicitat que produeix. El ms greu daix s que les persones no puguin arribar a desenvolupar les seves capacitats, que s la font de la felicitat individual. La censura dactes que ning no fa o laprovaci noms dall que tothom fa, en lhome, i sobretot en la dona (remarca Mill), empeny insensiblement i de forma creixent la humanitat a una vida gregria. Quan aquesta censura adopta un aire moral, esdev intolerncia contra tota conducta original, intemperada o salvatge. Mill observa com la nostra societat occidental sacosta a aquest estadi esclertic comparable a lantiga Xina, que malgrat totes les seves virtuts (incloent-hi la seva tecnologia i bona organitzaci administrativa), s una societat estancada on la justcia i el b signifiquen conformitat al costum: Europa va cam de convertir-se en una nova Xina o Bizanci, i aix es percep ja en la desaparici progressiva de personalitats fortes i originals arreu, que per ell sha datribuir a leducaci, els nous mitjans de comunicaci i transport i a lopini pblica. Els homes esdevenen rpidament incapaos dentendre la diversitat un cop shan desacostumat a veuren. UNA LECTURA DEL CAPTOL IV DE SOBRE LA LLIBERTAT Tot i que largumentaci del captol IV de Sobre la llibertat t una notable coherncia interna, proposem dividir-lo en 7 blocs:
1.- El principi del dany: delimitaci del pblic i del privat 2.- Matisacions: Educaci, llibertat individual i deures socialment obligatoris. 3.- Arguments dels detractors de la llibertat individual. 4.- Resposta de mill: en defensa de la llibertat individual. 5.- Largument ms fort: Individu i opini pblica. 6.- Exemples de violaci de la llibertat individual per part de la majoria. 7.- El relativisme cultural.

El captol IV de Sobre la llibertat es titula Dels lmits de lautoritat de la societat sobre lindividu i est dedicat a fonamentar amb multitud darguments i exemples la tesi principal del llibre exposada ja en la introducci: Lnica demarcaci de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta s responsable davant la societat s la que afecta els altres. En la part que noms lafecta personalment, la seva independncia s, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, lindividu s sobir. De fet, el propsit del captol s el de vincular el progrs de la individualitat al progrs social i mostrar que del canvi de cada sser hum en particular en depn el progrs de la humanitat en el seu conjunt. Tot el captol s amarat de la convicci milliana essencial en les democrcies pluralistessegons la qual la diversitat de formes de pensar i de viure s, en ella mateixa, una font de millora social. 1.- EL PRINCIPI DEL DANY: DELIMITACI DEL PBLIC I DEL PRIVAT Recordem primer de tot que el principi dinterferncia legtima de la societat sobre lindividu es limita a les accions que afecten o poden perjudicar els altres, mentre que en la conducta que noms afecta un mateix ha de regir el principi llibertari. La frontera dels lmits de la societat queden doncs, almenys tericament, clarament delimitats quant al principi que lha de regular. Evidentment lindividu obt avantatges de la societat, i aquesta li pot imposar per llei no solament prohibicions, sin tamb obligacions (contribuir, per exemple). La societat est justificada a exigir per llei i per lopini no fer mal als altres, a tipificar un seguit de conductes punibles i a executar les
J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

sancions, per castigar la violaci dels drets dels altres (a la vida, la llibertat), la falsedat, labs de poder o lomissi del deure. Tamb pot censurar les disposicions i tendncies a actuar de forma reprovable, com ara la dissimulaci o la rudesa de tracte. Per en canvi no pot actuar contra defectes com lalcoholisme, el joc o la manca dhigiene. 2. MATISACIONS:EDUCACI, OBLIGATORIS. LLIBERTAT INDIVIDUAL I DEURES SOCIALMENT

Ara es tracta de resoldre certes objeccions i de matisar aquests lmits. En primer lloc, la posici utilitarista sobre la llibertat individual no ha de ser confosa amb legoisme. Individualisme no s igual a egoisme, ja que ens interessa a tots nosaltres com a individus promoure el b com (utilitarisme). Per aquest acte envers el b com no s'ha d'originar a travs d'instruments de coacci, sin que ha de venir d'un sentiment: sentiment d'unitat. El paper de l'educaci s inculcar als individus el sentiment d'unitat, i de conrear tant l'estimaci a un mateix, com l'estimaci als altres. Leducaci ha de promoure la direcci de llurs sentiments i f ins envers objectes i contemplacions assenyats per comptes de necis, elevats en comptes de degradants, per finalment s cadasc qui millor coneix les seves necessitats i els seus propis desigs. La interferncia de la societat en aquest mbit corre el risc de ser aplicada malament als casos individuals. En canvi, hem de seguir regles generals en el nostre comportament envers els altres, no per deure com trobem en Kant, sin per utilitat: perqu regni un cert ordre social. En segon lloc, el principi saplica noms a les persones adultes, amb capacitat natural dactuar; per tant, no s aplicable als nens, als quals la societat t dret a induir-los a un tipus de conducta af i conforme a la seva forma de ser. Per un cop arriben a la majoria dedat, en un a dult aquest poder social deixa de ser legtim. Els altres podran exhortar-lo, renyar-lo, apartar-sen si no comparteixen la seva forma de vida (fent aix s de la mateixa llibertat que fa ell adoptant-ne una de diferent), per no poden usar la coerci de la llei per imposar una concepci del b que noms ell est legitimat a acceptar. Imaginem per exemple una persona que no li agrada rentar-se, que fa pudor: doncs b, segons Mill els altres podem fer-li notar aquesta circumstncia (opina que en aquestes coses som massa educats i tot) i tamb evitar-lo, per no obligar-lo legalment a ser net. El seu allament seria una conseqncia de la seva elecci, i ha de carregar amb ell. El principi de llibertat implica evidentment assumir la responsabilitat dactuar lliurement, i aleshores no t dret a queixar-se que els altres li facin el buit. I s que cal distingir dos tipus de deures: els personals i els socialment obligatoris. Els primers que sn la prudncia, lamor propi i el creixement personal, pertanyen a lesfera privada i llur incompliment noms pot ser menyspreat per lopini (descrdit). Els segons, que es refereixen a accions que afecten els altres, pertanyen a lesfera pblica i llur infracci constitueix un vici moral que pot ser castigat per la llei o ser objecte de reprovaci moral. 3 i 4. ARGUMENTS DELS DETRACTORS DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL I RESPOSTA DE MILL Totes les distincions anteriors serveixen a Mill per mirar destablir la irreductibilitat al social de lesfera del privat. Dos nous problemes necessiten un aclariment respecte a les possibilitats darribar a delimitar totes dues esferes. Per una banda, les repercussions que tenen per als altres els perjudicis que un es pot fer a ell mateix: cap persona no s un sser completament allat. Daltra banda, lobligaci que contrau la societat dajudar aquells membres seus que ho necessitin, fins i tot reprimint-los i impedint-los experincies noves i originals que, encara que restringeixin la individualitat, no sn tils per a ning. Pel que fa al primer argument, Mill accepta que els actes que afecten o perjudiquen noms lagent en el fons acaben perjudicant altres persones: aix, lalcohlic que maltracta la famlia, o el jugador que ho perd tot jugant i no pot fer front als seus deutes, o el dropo que viu a costa dels altres. B s veritat que el bevedor, el jugador o el dropo acaben sent una crrega per als ms prxims i per la societat en general (largument que sutilitza avui per justificar la prohibici de fumar). Per a Mill no es tractaria ja en aquests casos de conductes que afectin noms lagent, sin que perjudiquen els altres; per tant, cal que la societat intervingui i el sancioni en defensa prpia, perqu efectivament ha perjudicat terceres persones amb la seva conducta. No puc evitar pensar que la societat... no pot fer res ms que esperar fins que [les persones que actuen malament] hagin coms un acte irracional, i aleshores castigar-los moralment o legalment (11). La sanci
J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

preventiva (estil ley de vagos i maleantes de lantic rgim franquista) o principi de prevenci general del dret penal, avui obsolet, no s compatible amb la llibertat individual. Pel que fa a largument que la societat ha dintervenir per evitar que alg es perjudiqui a s mateix, cal remarcar que per a Mill el principi dinterferncia legtima no est pensat noms per evitar tot mal als altres, sin tamb per evitar tota intromissi en lautonomia de lagent a lhora que aquest tri el seu propi b; en un mot, vol impedir o dificultar aix que avui es coneix com a paternalisme (paternalisme fort, quan simposa per llei), com per exemple lobligaci de dur el cintur de seguretat, o en el poca de Mill, la prohibici de la indstria i el comer de begudes alcohliques. El paternalisme consisteix a tractar un adult com si fos un nen que no sap guiar-se per s mateix i necessita que el protegeixin. Per en persones fetes i dretes noms pot suscitar rebellia, i justament per virtut dall ms valus que tenim, encara que la nostra conducta sigui deplorable: per dignitat, per resistncia a que la societat decideixi per nosaltres. 5. LARGUMENT MS FORT: INDIVIDU I OPINI PBLICA Mill fa una crtica a fons de lopini pblica que tendeix a considerar els seus propis tpic, llocs comuns i inclinacions com a veritats bvies i evidents. Aix estableix una contraposici entre tirania de lopini pblica i llibertats legtimes de lindividu, per a mostrar que lopini majoritria podria consistir noms en una srie de tpics. Nhi ha molts que consideren com una ofensa contra ells qualsevol comportament que els desplau i que experimenten com un ultratge a llurs sentiments, com en el cas dun fantic religis que, quan fou acusat de menystenir els sentiments religiosos dels altres, respongu que sn els altres els qui menyspreen el sentiment dell, tot persistint en llur culte o credo abominable. Tothom t imparcialment el mateix dret als seus propis gustos, idees o opinions: I el gust duna persona s una qesti tan prpia com la seva opini o la seva bossa. 6. EXEMPLES DE VIOLACI DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL PER PART DE LOPINI PBLICA Els ltims pargrafs del quart captol estan dedicats a aplicar els seus principis liberals a casos concrets. El principal objectiu de Mill s combatre el fanatisme i la intolerncia. Igual que altres liberals contemporanis, com el francs Tocqueville, desconfia que la sobirania popular allunyi el perill del despotisme, al contrari, les majories populars poden esdevenir tan tirniques o ms que qualsevol monarquia o oligarquia absolutista. La principal amenaa de les societats liberals no prov dels sectors reaccionaris i conservadors de la societat sin dun dels efectes collaterals de les revolucions liberals: la passi per la igualtat. Aquesta passi contradiu el principi del pluralisme, ja que anivella tots els individus, anulla tot el que destaca o sobresurt per diferent o per excntric. A. La intolerncia religiosa ( 13-16) Un exemple dintolerncia de lopini pblica es troba en la qesti religiosa, en qu les antipaties i les aversions no tenen cap fonament en la utilitat. Aqu Mill posa tres exemples molt clars: la prohibici musulmana de menjar carn de porc, la prohibici de cap altre culte diferent al catlic rom a Espanya i la prohibici del matrimoni als sacerdots en el catolicisme. Aquestes prohibicions serien considerades absurdes en altres llocs o en altres confessions religioses, per lopini pblica dels pasos rabs i els espanyols del segle XIX les compartien molt majoritriament. Per el fet que siguin majoritries, no les torna correctes, ni tils. De la mateixa manera el fet que hi hagi calvinistes o metodistes estrictes tampoc no els dna dret a tractar tothom com si tothom hagus de compartir els punts de vista de la seva confessi religiosa. Lopini pblica no t res a dir en qesti de creences en la mesura que les creences p ertanyen a lmbit privat. Si lEstat esdev un estat religis, una teocrcia, estendr lobligaci dels preceptes religiosos a la totalitat de la poblaci, traspassant la frontera que divideix lesfera privada de la pblica. En un estat teocrtic el pblic esdev privat i el privat, pblic. Es dilueix la frontera entre all pblic i all privat (principi de separaci de les dues esferes). Per aix un estat religis no pot ser mai un estat de dret, donat que el dret s vlid per a tothom, mentre les creences noms poden ser vlides per als qui les comparteixen.

J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

B. Exemples poltics: el perill de les elits i les classes populars ( 17-18) El que val per a creences religioses saplica exactament igual per a creences poltiques. Mill adverteix que el perill ha canviat de color, que ja no prov tant del conservadorisme o puritanisme religis, sin del triomf arreu de la democrcia, si aquesta sha dordenar exclusivament sota el principi majoritari. Ara lamenaa per a la llibertat prov de la majoria social: b duna classe mitjana puritana que sol ser la que t ms probabilitats de governar, o b de la classe obrera, la ms nombrosa, amb les seves idees socialistes i de progrs. El socialisme i el sindicalisme obligatori o la negociaci collectiva sindical, per ex., sn formes doprimir la lliure iniciativa. Els drets sn sempre dels individus concrets. Una teoria dels drets socials significaria que es dna a un grup el poder per a decidir segons el seu criteri per sobre dels individus que el composen. Aix seria una tirania de la majoria. Conv recordar que lutilitarisme defensa el paper de les elits com a motor de les societats: sn els experiments de vida que fan aquests petits grups molt motivats i a petita escala els que obren el cam als canvis socials. Els grups que apareixen esmentats a les darreres planes del captol sn elits en el sentit milli. Per formar part duna lite no dna ms drets a ning: de la mateixa manera que lopini pblica no pot imposar-se sobre un grup petit i negar-li el dret a existir, tampoc cap minoria elitista pot imposar el seu parer a tota la societat. Cap minoria brillant dintellectuals, dartistes o de partidaris ms o menys fervorosos de qualsevol mena de forma de pensar no pot actuar amb pretensions de filsof-rei. Per per a Mill la tirania de la majoria s sempre molt ms perillosa que la creativitat dels individus lliures perqu ho unifiquen tot i no respecten la diversitat. En el cas dels sindicats, obligant a pagar a tothom el mateix salari (obligant a pagar el mateix a tothom, sense distingir si un treballador s bon feiner o no) en realitat oprimeixen els bons treballadors. Prohibir obrir els comeros en dies festius (la legislaci sabtica del text) o intentar que no funcionin els museus o el transport ferroviari en diumenge per "deures religiosos" sn tamb exemples de com els grups poden immiscir-se de forma illegtima en les llibertats dels individus. Aqu seria important observar el context histric i recordar que en la relaci sindicat / patronal, no es tracta de posicions individuals en cap de les dues bandes. Tant treballadors com empresaris formen part dun grup social organitzat. La posici milliana traduda avui significa que no han dexistir convenis collectius, ni cap mena de planificaci social de leconomia altrament inefica en la prctica. Per a Mill una persona pot decidir lliurement autoexplotar-se: Les ocupacions voluntriament escollides a les quals una persona li escau dedicar les seves hores de lleure han de ser respectades encara que siguin prpies dun grup o dun individu amb qui jo no comparteixo inclinacions o interessos. C. Exemples de conflicte entre els pretesos drets socials i el dret a la llibertat individual: La prohibici de lalcohol, la legislaci sabtica i la persecuci dels mormons. ( 19-22) Un dret social s des del punt de vista de lanlisi del llenguatge un concepte mal definit, perqu el que realment hi ha sn individus units per relacions molt diverses; una societat poltica sn moltes societats civils. En una societat hi poden haver persones que beuen alcohol i persones que no en beuen, persones que tenen una idea religiosa i persones que no en tenen: com legislar, doncs, per a tots aquests casos tan diversos? La resposta s que cal tenir present els drets dels individus (que sn quelcom empric) i no els dels grups (que en el nostre vocabulari serien abstraccions, o almenys mots mal definits). Mill argumenta el dret a la llibertat individual en casos que a lpoca podien ser problemtics i que, encara avui, sn controvertits per a alguns. Es presenten alguns casos especialment punyents: el del dret a beure alcohol i el de la minoria mormona (una religi nord-americana, que es practica sobretot al remot Estat de Utah i que a lpoca autoritzava la poligmia). En aquests casos, el que es reivindica s la primacia de la llibertat individual: si el qui beu no fa mal a ning i si les dones mormones estan dacord a patir la poligmia i no demanen ajuda per deslliurar-sen no es pot interferir en la seva decisi, perqu seria interferir en els drets individuals. Mentre els qui pateixin la llei dolenta no demanin ajut a altres comunitats no puc admetre que persones que no tenen res a veure amb ells hagin dintervenir i acabar amb un estat de coses en el qual estan dacord tots els directament implicats. Les dues niques condicions que sha de posar als mormons si volen exercir el seu culte sn que no cometin agressions contra altres nacions i que permetin una perfecta llibertat de moviments als dissidents.
J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

7. EL RELATIVISME CULTURAL A partir de la frase anterior, en les darreres lnies del captol es fa una justificaci del relativisme cultural. No tindria sentit enfrontar una civilitzaci a una altra per les mateixes raons que no tindria sentit enfrontar una religi a una altra. No crec que cap comunitat tingui el dret a forar una altra a civilitzar-se. Es poden segons Mill enviar missioners, per no forar la conscincia. Aix no vol dir que no calgui defensar la prpia civilitzaci. Si es creu en els fonaments morals (universalisme, racionalitat, imparcialitat), aquests han de ser defensats. Com diu Mill noms les civilitzacions degenerades no es defensen, i si s aix ms val que aquesta civilitzaci [degenerada] desaparegui com ms aviat millor. Cal evitar lerror de confondre la defensa del relativisme cultural que Mill reivindica, amb la del relativisme moral que ell critica, tot i que hi ha hagut alguns utilitaristes partidaris tamb del relativisme moral. Que cada cultura sigui diferent, perqu en definitiva sadapta a un ecosistema diferent, no vol dir que els valors morals tamb ho siguin. Per a Mill els valors morals sn patrimoni com de la humanitat i no es poden reduir als del mn Occidental. LIBERALISME I UTILITARISME s evident que entre lUtilitarisme i Sobre la llibertat hi ha una diferent concepci de les relacions entre individu i societat-Estat, malgrat els intents de Mill per conciliar les dues obres. Des de la tradici liberal, que el propi Mill havia defensat en Sobre la llibertat, sorgeix un fort recel sobre les garanties que lutilitarisme ofereix en el respecte dels drets individuals. La societat podria intervenir en nom de la majoria quan creu que determinades minories, o un individu, per la seva manera singular dentendre i actuar diferents, amenacen el benestar general. Aquesta situaci si es materialitzs eliminaria els tres principis sobre els que se sost lEstat liberal: principi de defensa del pluralisme, principi de la individualitat i distinci entre esfera pblica i privada. Davant de les crtiques liberals, lutilitarisme es pot defensar adduint que la defensa dels drets individuals augmenta el benestar general. Com hem pogut apreciar, hi ha una variaci de perspectiva entre les dues obres; sembla que no nhi ha prou amb lmbit privat per ser feli, la plenitud vital sha daconseguir tamb en la dimensi pblica, en la relaci amb els altres, en la solidaritat. Per aix en Lutilitarisme el paper de lestat sofreix una modificaci respecte a lassenyalat en Sobre la llibertat: s ms intervencionista, ms afirmatiu, tendeix a un cert comunitarisme. En la segona obra lestat simplement marcava les lnies generals i les regles de joc a partir de les quals cadasc pot fer el que vulgui per ser feli. En la primera li preocupa aconseguir un objectiu social concret i amb contingut, la felicitat general dels ciutadans, no un espai privat defensat per normes abstractes, formals i negatives. En conclusi, les dues obres analitzades tracten de la problemtica relaci entre all que s particular i all que s general. Cadascuna explica el problema en un sentit contrari: Lutilitarisme el sentit que segueix s dall particular a all general (Com podem ser solidaris si en un principi som egoistes?); Sobre la llibertat, el sentit va dall general a all particular (Com el collectiu pot respectar lindividu?). Com solucionen el problema cadascuna de les obres? El plantejament utilitarista afirma que no pot haver felicitat individual si no hi ha una felicitat collectiva. El plantejament liberal afirma que no pot haver una felicitat collectiva si no es promou i garanteix la llibertat de les diferents maneres dentendre la felicitat. Poden ser conciliables aquestes dues solucions en un pensament hbrid, fruit de la sntesi entre liberalisme i utilitarisme? EL LIBERALISME DE MILL COMPARAT Per cloure aquesta introducci, cal veure com podem plantejar possibles comparacions amb altres teories poltiques. La filosofia de Mill s perfectament comparable amb el socialisme del contemporani Marx, i fins i tot, amb la de Plat. 1. La revoluci industrial del segle XIX i les diferncies socials que va generar entre burgesos i proletaris s el context histric en qu cal situar el sorgiment del liberalisme i del socialisme. Ambdues teories poltiques intenten resoldre les desigualtats provocades pel capitalisme naixent, per el liberalisme ho fa des de lptica burgesa sense intentar canviar el marc socioeconmic i el socialisme, des de lptica proletria i reivindicant una revoluci en els mitjans de producci i lestructura social. En aquest sentit, la comparaci entre Mill i Marx gira al voltant del tema de la propietat privada. El liberalisme de Mill s un clar defensor de la propietat privada, ja que
J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

10

considera que s un dret legtim de tot sser hum i que, per tant, lEstat fins i tot ha de garantir-la, tot dictant una srie de lleis que la protegeixin. Marx, en canvi, s partidari de la seva total desaparici, ja que considera que el seu injust repartiment ha estat la causa de totes les desgrcies de la humanitat des de gaireb la prehistria. Marx considera que la propietat de tot all significatiu (la terra, les mines, les indstries, els mitjans de comunicaci, les escoles, els hospitals, etc.) hauria destar nicament en mans de lEstat, i que aquest lhauria de gestionar en benefici de tothom. En general, es pot dir que el liberalisme fa una tria de llibertat, antiestatisme i individualisme mentre el socialisme opta per la igualtat, l'estatisme i el collectivisme. El quadre segent resumeix esquemticament les diferncies entre el capitalisme liberal i socialisme marxista:
El capitalisme liberal s: Individualista. Partidari de la competncia i del mercat. Partidari de les diferncies individuals. Defensor del mercat com a nic rbitre i dun estat no regulador ("Estat mnim") Partidari de la llibertat com a dret individual a la diferncia. Defensor de la tecnologia com a motor de la histria. El socialisme marxista s: Collectivista. Partidari de la planificaci centralitzada. Partidari de la igualtat. Defensor de lEstat com a instrument i del partit revolucionari ("Estat mxim"). Partidari que la llibertat estigui subordinada a la igualtat. Defensor de la lluita de classes com a motor de la histria.

2. Tamb Plat era defensor d'una lnia de pensament que podrem qualificar de collectivista o comunitarista, mentre que Mill aposta per una opci ben diferent, que rep el nom de liberalisme. Un dels fonaments del liberalisme de Mill s, com hem vist, la distinci entre lesfera privada i lesfera pblica. En Plat, recordem, no existia aquesta separaci; sestablia un isomorfisme o correspondncia entre el b pblic i el b individual, lorganitzaci virtuosa de lnima havia dadequar-se a lorganitzaci justa de la polis i viceversa. En Mill, en canvi, aquesta distinci garanteix la pluralitat de projectes vitals, cada individu madur t el poder de decidir el ms convenient per a ell sense la interferncia de lEstat. En lEstat platnic els filsofs definien qu era el ms convenient per als membres de la comunitat i sencarregaven dexercir sobre ells una tutela paternal al llarg de tota la vida. LEstat liberal, en canvi, t delimitat clarament el seu territori: la de garantir la prctica de la llibertat dels individus i la de vigilar que ning amenaci la llibertat de la resta. LEstat liberal no pot ficar-s'hi on se suposa el sobir s lindividu i no la comunitat: les llibertats individuals, els seus projectes individuals de felicitat. Plat defensava que l'Estat era molt ms important que l'individu, i que aquest havia de sacrificar tot el que calgus (la seva llibertat, les seves decisions, els seus gustos i, si cal, fins i tot la seva prpia vida) si l'Estat ho requeria per al seu millor funcionament. Tot s benvingut si al final s'aconsegueix que l'Estat en surti guanyant (s a dir, que el fi sempre justifica els mitjans). L'mbit de llibertat individual queda, doncs, gaireb suprimit: la persona s una pea ms en l'engranatge de l'Estat, el qual decideix tot all que l'individu ha de fer en benefici de la societat: els seus estudis, la seva feina, la pertinena a una determinada classe social, etc. Fins i tot la societat pot decidir, si ho considera oport, eliminar els ciutadans "no productius" (invlids, ancians, malalts incurables, etc), per no gastar-hi diners "intilment". La teoria de Mill no s pot dir que sigui la contrria, ja que el contrari seria un sistema on l'individu fos ms important que l'Estat, i aix ens portaria a una anarquia (hi ha hagut gent que s ha defensat aquest plantejament, per no s el cas de Mill). El que ell defensa s una soluci diguem-ne intermdia, un sistema on l'individu tingui un marge raonable de llibertat, per que alhora garanteixi el bon funcionament de l'Estat: s el que nosaltres anomenem Democrcia. Els individus (homes i dones per igual, segons Mill) han de tenir absoluta llibertat en l'mbit individual, s a dir, en totes aquelles decisions que puguin prendre i que no afectin la resta de persones: l'opci religiosa o poltica, all que un fa a casa seva sense molestar els vens, la manera de vestir, l'orientaci sexual, etc. L'Estat noms hauria d'intervenir quan l'individu est perjudicant a un altre, o b quan l'individu no compleix les seves obligacions com a ciutad (no treballa, no paga impostos, etc). Per tant, es pot dir finalment que la filosofia de Plat ha inspirat totes les ideologies totalitries de la histria, mentre que el liberalisme de Mill es troba a la base de totes les democrcies modernes.
J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

11

ESTRUCTURA I CONTINGUT El captol IV est compost per 21 pargrafs, alguns dells molt extensos. Per a facilitar la seva lectura i comprensi, els hem agrupat en els 7 blocs o nuclis temtics esmentats, d'acord amb el segent ESQUEMA-RESUM: BLOCS TEMTICS BLOC I. El pblic i el privat PARGRAFS PER BLOC 1 Plantejament de la qesti 2 Principi general 3 Lmit de les obligacions de lindividu envers la societat Respecte als drets subjectius i deures socials Punici per lopini pblica Lmbit inviolable de la llibertat individual 4 Aquesta doctrina no predica la indiferncia egoista Lobjecte de leducaci En quins casos cal lobservana de regles generals, i en quins altres preval la llibertat individual? 5 Capteniment envers les persones dordre inferior 6 Capteniment envers els vicis morals Els deures personals i els deures socialment obligatoris. 7 Distinci entre descrdit i reprovaci moral. 8 a. No s possible que un mbit de la conducta d'un membre de la societat pugui ser indiferent als altres membres. 9 b. s convenient que la societat abandoni a llur propi senderi aquells individus que no tenen prou preparaci? 10 Delimitaci de lmbit de la llibertat i el de la moralitat o dret. 11 Arguments contra la ingerncia de la collectivitat en la conducta purament personal 12 5. argument (continua) i definici dopini pblica No hi ha criteris universals per a delimitar les ingerncies del pblic

BLOC II. Educaci, llibertat individual i deures socialment obligatoris

BLOC III. Arguments dels detractors de la llibertat individual BLOC IV. Resposta de mill: en defensa de la llibertat individual. BLOC V. Largument ms fort: Individu i opini pblica BLOC VI. Exemples de violaci de la llibertat individual per part de lopini pblica.

A. EXEMPLES DINTOLERNCIA RELIGIOSA (13-16) 13 La vigilncia moral de la societat contra la llibertat de lindividu 14 Exemple 1: la prohibici musulmana de menjar carn de porc. 15 Exemple 2: la prohibici de cultes no catlics a Espanya. Exemple 3: la prohibici del matrimoni als sacerdots en el catolicisme. 16 La lgica dels perseguidors B. EXEMPLES POLTICS DE POSSIBLES LIMITACIONS DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL ( 17-18) 17 Ex.1: La regulaci desplais per part dels puritans amb majoria parlamentria 18 Ex.2: Control collectiu de com els individus despenen llurs ingressos Ex.3: Difamaci de les rendes no procedents del treball manual Ex.4: Lexigncia sindical digualtat salarial per a tots els treballadors C. CONFLICTES ENTRE ELS DRETS SOCIALS I EL DRET A LA LLIBERTAT INDIVIDUAL ( 19-22) 19 Exemples reals de limitacions de la llibertat individual 20 Ex.1: La prohibici de lalcohol Existeixen els actes i els hbits que no sn socials, sin individuals. Arguments dels defensors dels drets socials Contrarguments de Mill 21 Ex.2: la legislaci sabtica El fonament i lestat dnim de la intolerncia religiosa 22 Ex.3: el mormonisme: la poligmia mormona i lesclavitud de les dones BLOC VII. El relativisme 22 Una comunitat t dret a imposar la prpia civilitzaci? cultural.

J.S. Mill: Sobre la llibertat Escola dArt del Treball

12