ndex

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. Introducci. Qu s lesquizofrnia? Causes de la malaltia. Smptomes generals. Tipus desquizofrnia Tractament-medicaments. Tractament-terpies. La recuperaci. El qu ha daprendre un esquizofrnic. Conclusions. Bibliografia

INTRODUCCI
Les malalties mentals o psicolgiques sn desordres o trastorns del cervell

que alteren la manera de pensar i de sentir de la persona afectada igual

que el seu estat d'nim i la seva habilitat de relacionar (identificar-se) amb altres. Freqentment disminueixen la capacitat d'una persona per afrontar les exigncies normals de la vida diria. Totes les malalties mentals sn causades per desordres qumics del cervell. Aquestes alteracions es manifesten en trastorns del raonament, del comportament, de la facultat de reconixer la realitat i d'adaptar a les condicions de la vida.

Les malalties mentals ms comuns sn:

- L'estrs.
- La neurosi. - La hipocondria. - El desordre de la somatitzaci. - El desordre factici.

- La mania.
- El deliri. - La demncia. - El narcisisme.

- Lesquizofrnia.
- La paranoia.

- La depressi.

Qu s LESQUIZOFRNIA?
Malaltia mental greu caracteritzada per alteracions en la

manera de pensar, de sentir i d'escoltar. La persona

esquizofrnica pateix un trastorn del pensament en el qual perd el contacte amb la realitat. Pateix canvis en la seva conducta els quals resulten estranys i incomprensibles per als altres. T dificultat en distingit el que s real del que es imaginari i en expressar-se en situacions socials.

No s un desdoblament de la personalitat o mltiples personalitats. La majoria de les persones amb l'esquizofrnia no sn violents i no sn causa de perill per a altres.

L'esquizofrnia no s causada per les experincies de la infantesa, manca de criana adequada o falta de fora de voluntat, ni tampoc

sn els smptomes iguals per a cada persona.

Afecta gaireb un 1% de la poblaci mundial. Als Estats Units una persona de cada cent, com 2,5 milions, t aquesta malaltia. No

respecta raa, cultura o fronteres econmiques. Els smptomes

usualment apareixen entre les edats de 13 a 25 anys, per freqentment apareixen ms d'hora, ms en els homes que en les

dones.

Causes
Degut a certes situacions ambientals es pot desencadenar lesquizofrnia a persones en risc de patir-la degut als seus gens. Ets ms propens a patir esquizofrnia si tens un familiar amb

aquesta malaltia.
Afecta igual a homes i dones. Generalment, comena a ladolescncia, per pot comenar ms tard. A la infantesa, comena desprs dels cinc anys. s poc com als nens i pot ser difcil de diferenciar-la daltres trastorns, com lautisme.

SMPTOMES generals
Es van presentant lentament al llarg de mesos o anys.

Les persones amb qualsevol tipus d'esquizofrnia poden tenir dificultat

per conservar amics i treballar. Tamb poden tenir problemes amb l'ansietat, la depressi i els pensaments o comportaments sucides.

Els primers smptomes sn: irritaci, tensi i dificultat per concentrar-se i

dormir.

Desprs, comencen a aparixer comportaments estranys: escoltar o veure

coses que no existeixen, allament de la persona, falta democi,

problemes datenci i creences que no sn reals.

Tipus dESQUIZOFRNIES
Esquizofrnia paranoide: s la ms com i es caracteritza per deliris, allucinacions, lesions greus a un mateix i als dems, alteracions de la personalitat, ansietat, discussions i creences faltes de que altres persones els volen fer mal a ells o a ssers estimats. - Sacostuma a iniciar entre els 15 i 30 anys.

- El tractament ha dincloure al pacient i als seus familiars de

manera activa, a ms de frmacs. No hi ha una cura total, per si una reducci.

 Esquizofrnia desorganitzada: trastorn mental en qu el comportament de l'individu pateix d'alteracions espontnies sense cap propsit o motivaci i agitaci.

- Les causes d'aquest patiment sn desconegudes, per se sap

que comena abans dels 25 anys i que els antecedents familiars de depressi o psicosi augmenten la probabilitat de patir.

- Comportament actiu per sense objectius, respostes emocionals

estranyes i inapropiades, dificultat per sentir plaer, deliris , falta de

motivaci, allucinacions, comportament estrany i discurs sense

sentit.

 Esquizofrnia catatnica: inclou canvis extrems en el comportament, podent arribar el pacient a no moures en tot el dia, tenint una reducci drstica d'activitat i passar

d'imprevist al procs contrari, arribant a desenvolupar estats

d'enorme excitaci o fins i tot hiperactivitat descontrolada. Tamb, lacci repetida de diversos moviments.

- El tractament ha de ser permanent, ja que els pacients es

poden pensar que ja estan sans quan en realitat no ho estan.

 Esquizofrnia indiferenciada i residual: s diagnosticada quan els smptomes de la persona sn bviament esquizofrnics

per mixtos o indiferenciats. Aquests smptomes poden

incloure pertorbaci del pensament, deliris, allucinacions, incoherncia i conducta deteriorada

greument.
- En ocasions resulta ser una etapa prvia d'un altre tipus. - El diagnstic d'esquizofrnia residual es reserva per a persones que han experimentat com a mnim un episodi d'esquizofrnia en el passat, per que en el present no tenen els senyals prominents per a la classificaci com un dels tipus d'esquizofrnia.

 Esquizofrnia psictica: es caracteritza basicament per la obsessi daspectes (persones i objectes), el quals poden o no ser reals.

Tractament- medicaments
Els medicaments antipsictics sn el tractament ms efectiu per a l'esquizofrnia. Aquests canvien l'equilibri qumic del cervell i poden ajudar a controlar els smptomes, per no els eliminen. Aquests medicaments generalment sn tils, per poden causar efectes secundaris, com vertigen, sensacions d'inquietud o nerviosisme, somnolncia, moviments lent, tremolor i augment de pes. L's prolongat d'antipsictics pot incrementar el risc d'un trastorn de moviment anomenat discinsia tardana. Aquesta malaltia provoca moviments repetitius que un no pot controlar, sobretot al voltant de la boca. Quan l'esquizofrnia no millora amb diversos antipsictics, el medicament clozapina pot servir. s el medicament ms efica per reduir els smptomes d'esquizofrnia, per tamb tendeix a causar ms efectes secundaris que altres antipsictics.

Tractament-terpies

La psicoterpia de suport pot ser til per a moltes persones amb esquizofrnia. Les tcniques, com ara l'entrenament d'habilitats socials, es poden utilitzar per millorar lmbit

social i laboral.
S'ha d'educar sobre la malaltia i oferir suport als membres de la famlia d'una persona amb esquizofrnia. Els programes

que ofereixen un major abast i serveis de suport poden ajudar

a persones que no tenen famlia ni suport social.

La recuperaci
A la seqent imatge es pot observar levoluci de la recuperaci duna persona esquizofrnica, com veieu no s una malaltia fcil de curar..

EL QU hA dAPRENdRE UN esquizofrnic
Prendre els medicaments correctament i manejar els efectes secundaris. Estar atent als primers signes d'una recaiguda i qu fer si els

smptomes reapareixen.
Fer front als smptomes que es presenten fins i tot mentre

estigui prenent medicaments, un terapeuta pot ajudar-lo.

Manejar els diners, per poder viure en bones condicions. Utilitzar el transport pblic per poder moures lliurament.

Conclusions
Lesquizofrnia s una de les malalties mentals ms comunes. Bsicament, consisteix en allucinacions, trastorns del sistema nervis, dificultat de distingir el que es real del que no i deliris. Hi ha diferents tipus.

El seu tractament, no eliminar totalment la malaltia, per

disminuir els smptomes.

Saconsella lajut de terpies. Les persones que pateixen esquizofrnia ho poden arribar a passar molt malament i fins i tot intentar sucidar-se.

Bibliografa
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/art icle/000928.ht www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/00 0928.htm www.nmha.org Home Health Info Mental Health Info En Espanol http://www.psicoactiva.com/esquizof.htm http://www.psicologiaonline.com/colaboradores/esther/esquizofrenia1/ http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/Enfermedades _sicologicas.htm