ICAB Informe

Informe
ICAB
Direcci:
Noem Juan
Coordinaci de Recerca:
Vicens Valentin
Equip dinvestigaci:
Xenia Aznar, Jos Cobo,
Eva Martin, Caterina Meca,
Elisabet Simal, Gabinet
Ceres S.L.
Amb la collaboraci de:
Nria Alba, Beatriz Bald,
Federico Carabella, Jess
Cortes, Josep Llus Cots,
Jos Antonio Cuenca, Sergi
Chimenos, Ramon Fernn-
dez, Blanca Gifre, Marta
Gir, Jordi Masnou, Ana
Maresca, Marc Molins, Eloy
Moreno, Berta Muntaner,
Xavier Palomares, Ricardo
Peix, Rosa Pea, Mnica
Recasens, Carmen Snchez,
Consolacin Sierra, Ignasi
Subirachs, Anna Valera,
Javier Valle i Marc Vilar
Disseny:
Albert Muoz Thuile
ndex
LICAB i el seu entorn ........................5
Els Collegiats de lICAB ..................41
L mbit Contencis-Administratiu ......59
L mbit Civil ...................................95
L mbit Social................................151
L mbit Penal ................................179
Conclusions generals ......................229
Fonts .............................................255
Presentaci i normativa daplicaci
Tal i com estableixen els Estatuts inscrits al Registre de Collegis Professionals de la Generalitat
i aprovats en data 16 de gener de 2009, lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona (ICAB) s una
corporaci de dret pblic, de carcter professional, amb personalitat jurdica prpia, i plena
capacitat per al compliment del sesu ns pblic i privats.
Dins del que sn els seus ns privats, el Collegi dAdvocats de Bacelona presta tota una srie de
serveis pensats per al desenvolupament professional dels advocats i que, amb carcter voluntari
poden ser utilitzats de manera exclussiva pels collegiats a lICAB. Els ms importants sn, sense
dubte els que tenen a veure amb la Bilbioteca o la Formaci, tots dos vaixells insignies de la qua-
litat i la vocaci de servei al collegiat; per tamb hi ha daltres opcions molt interessant: el servei
docupaci i orientaci laboral, servei daltertes jurdiques, de noticacions fefaents, etc.
Pel que fa a les nalitats pbliques que corresponen a lICAB i com ja diem en anteriors ocasi-
ons se centren en dos mbits concrets dactuaci:
ENVERS LA SOCIETAT vetllant perqu lactuaci professional dels advocats respongui als
interessos i a les necessitats de la societat actual, aix com garantint la bona prctica i el compli-
ment de les seves obligacions deontolgiques.
ENVERS LA PRPIA ADVOCACIA, representant, ordenant i prestant els serveis que bene-
cin els seus membres i la funci social que t enconmenada.
La normativa que aplica a lICAB s mplia i diversa. Ms enll del seu propis estatuts dels que
ja hem parlat, les normes que ens sn daplicaci sn:
LICAB i el seu entorn

6
Informe sobre la Justcia 2013
Llei 7/2006, de 31 de maig, de lexercici de professions titulades i dels collegis professionals
(DOGC 4651 de 9 de juny de 2006)
Normativa de lAdvocacia Catalana, inscrita al Registre de Collegis Professionals per Resolu-
ci JUS/880/2009 de 24 de mar;
Estatut de la Advocacia Espanyola, Reial Decret 658/2001, de 22 de juny, el Cdigo Deon-
tolgico de la Abogaca Espaola, aprovat pel Ple del CGAE de 27 de Septembre de 2002 i
modicat pel Ple del 10 de desembre de 2002
Llei 2/1974 de Collegis Professionals de 13 de febrer; sense perjudici de no oblidar altra nor-
mativa relacionada o daplicaci en alguns extrems.
Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accs a les activitats de serveis i el seu exercici
Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modicaci de diverses lleis per a la seva adaptaci a la
Llei sobre el lliure accs a les activitats de serveis i el seu exercici (Llei mnibus)
Llei 2/2007, de 15 de mar, de Societats Professionals
Reial Decret 1331/2006, de Regulaci de la relaci laboral de carcter especial dels advocats
que presten serveis en despatxos dadvocats individuals i collectius. Reial Decret 1331/2006, de
17 de novembre
Llei dAccs a les professions dAdvocats i Procuradors dels Tribunals. Llei 34/2006, de 30
doctubre
Reial Decret 936/2001 de Transposici de la Directiva 98/5, de 3 dagost, que regula lexercici
permanent a Espanya de la professi dadvocat amb ttol professional obtingut a un altre estat
membre de la Uni Europea.
Llei 1/1996, de 10 de gener, dAssistncia Jurdica Gratuta
Reial Decret 996/2003, de 25 de juliol, pel qual saprova el Reglament dAssistncia Jurdica
Gratuta, BOE nm. 188, de 7.8.2003
Decret legislatiu 3/2010, de 5 doctubre, per a ladequaci de normes amb rang de llei a la
Directiva 2006/123/CE, del Parlament i Decret legislatiu 3/2010, de 5 doctubre, per a ladequaci
de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de
desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior (Captol 6, serveis professionals)
Decret 252/1996, de 5 de juliol, de creaci de les comissions dassistncia jurdica gratuta,
regulaci del procediment per al reconeixement del dret dassistncia jurdica gratuta i de la
subvenci per a les actuacions professionals dels advocats i procuradors a Catalunya
Codi Deontolgic del Consell dels Collegis dAdvocats de la Comunitat Europea
Directiva 89/48/CEE del Consell, relativa a un sistema general de reconeixement dels ttols
densenyament superior que sancionen formacions professionals duna durada mnima de tres
anys, DG. L 19, de 24.1.1989
Directiva 98/5/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de febrer, destinada a facilitar
lexercici permanent de la professi dadvocat en un Estat membre diferent daquell en el qual
shagi obtingut el ttol, DOUE nm. 77, de 14.3.1998
Directiva 2006/123/Ce Del Parlament Europeu Y Del Consell de 12 de desembre de 2006
relativa als serveis al mercat interior.
Daltra banda, el marc normatiu atorga al Collegi capacitat normativa per a dotar-se dels ins-
truments legals necessaris pel seu funcionament i, des daquesta potestat ha desenvolupat una
srie de reglaments com sn:
El reglament de societats professionals dadvocats del Collegi dAdvocats de Barcelona. RE-
SOLUCI JUS/1098/2011, de 18 dabril. Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5875
10.5.2011.
El reglament de Reclamaci de quotes collegials, sancions i altres obligacions econmiques, del
procediment de baixa collegial i de reincorporaci. Aprovat per la Junta de Govern de lIlltre.
Collegi dAdvocats de Barcelona de 21 de febrer de 2011.
Presentaci
7
El reglament de la Biblioteca de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona. Aprovat per la Junta
de Govern de lIlltre. Collegi dAdvocats de Barcelona, en sessi de 18 doctubre de 2010 i amb
correcci derrors materials per la Junta de Govern de 20 de desembre de 2010.
El reglament de les Delegacions Territorials de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona. Apro-
vat per la Junta de Govern de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona de 30 de novembre
de 2010.
El reglament del Tribunal Arbitral del Collegi dAdvocats de Barcelona (TACAB). Acord de la
Junta de Govern de lIllustre. Collegi dAdvocats de Barcelona, de data 23 de mar de 2.004.
DOGC nm. 4122 - 29/04/2004.
El reglament de Persones Associades de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona. Aprovat
per la Junta de Govern de lIlltre. Collegi dAdvocats de Barcelona de 20 de febrer de 2012.
El reglament de Funcionament i Gesti del Registre dAdvocats Auditors en Entorns Tecnol-
gics (AAULETEC) de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona. Aprovat per Junta de Govern
de 18 de mar de 2013.
El reglament del Servei de Defensa dOci i Assistncia Jurdica Gratuta del Collegi dAdvocats
de Barcelona. RESOLUCI JUS/993/2011, de 13 dabril. Diari Ocial de la Generalitat 24286 de
Catalunya Nm. 5865 26.4.2011.

El reglament de la Comissi dHonoraris. Aprovat per la Junta de Govern del Illtre. Collegi
dAdvocats de Barcelona de 2 maig 2011. Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya Nm. 6012
24.11.2011.

El reglament de la Comissi de Cultura de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona. Aprovat
per la Junta de Govern de lIlltre. Collegi dAdvocats de Barcelona de 6 de juny de 1995.

El reglament de la Comissi dAdvocats/des Mediadors/es. Aprovat per la Junta de Govern de
28 de mar de 2011, i amb la disposici transitria segona aprovada per acords de 20 juny 2011.
El reglament de la Comissi de Dret Penitenciari de lICAB. Aprovat per la Junta de Govern de
7 de febrer de 2011.
El reglament de la Comissi para la Cooperaci i el Desenvolupament (0,7%). Aprovat per la
Junta de Govern del Illusltre. Collegi dAdvocats de Barcelona de 19 de desembre de 2011.

El reglament de la Comissi dAdvocats per a la igualtat de Drets dels Nous Models de Famlia. Apro-
vat per la Junta de Govern del Illtre. Collegi dAdvocats de Barcelona de 19 de desembre de 2011.

Els Estatuts Grup dAdvocats Joves (GAJ).

El reglament de Comissions de Persones Collegiades a lIllustre Collegi dAdvocats de Barce-
lona. Aprovat per la Junta de Govern del Illustre Col legi dAdvocats de Barcelona de 17 de
setembre de 2012.
El reglament de la Comissi delegada dIntrusisme Professional del Collegi dAdvocats de Bar-
celona. RESOLUCI JUS/1842/2012, de 7 de setembre. Diari Ocial de la Generalitat de Catalu-
nya Nm. 6217 20.9.2012.

8
Lestructura de lICAB a ms, s fortament participativa, de tal manera que, ms enll de la seva
Junta de Govern escollida cada quatre anys i el personal laboral que hi treballa, compta amb
una srie de comissions i seccions a les que els advocats shi poden inscriure, depenent del seu
inters professional per tal de proposar activitats de gaudi per a tots els companys. En aquesta
lnia podem parlar de tres categories diferenciades.
Duna banda les comissions delegades que han dassistir en el desenvolupament de les funcions
de la Junta de Govern, especialment pel que fa a les funcions pbliques que lordenament jur-
dic atribueix als collegis professionals.
Existeixen aix 11 comissions delegades formades per grups dadvocats que representen tots els
perls de ladvocacia barcelonina.
Comissi de Cultura i Formaci
Comissi de Deontologia Professional
Comissi de Normativa
Comissi de Prospectives Socioprofessionals
Comissi de Relacions amb lAdministraci i la Justcia (CRAJ)
Comissi del Torn dOci i Assistncia al Detingut
Comissi dEstrangeria
Comissi dHonoraris
Comissi dIntermediaci, Responsabilitat i Assegurana Collegial (CIRAC)
Comissi dIntrusisme
Comissi per a la Cooperaci i el Desenvolupament (0,7%)
Tamb podem parlar de les Comissions de Persones Collegiades que, a iniciativa de la prpia
Junta de Govern o dun grup de persones collegiades es podran constituir de manera perma-
nent o temporal, per tal de perseguir nalitats corporatives, promoure el debat jurdic i fomentar
la participaci de les persones collegiades en els diferents mbits dinters professional.
Existeixen 14 comissions daquest tipus.
Comissi dAdvocats de Responsabilitat Civil i Assegurances
Comissi dAdvocats dEmpresa
Comissi dAdvocats Sniors
Comissi dAdvocats/des Mediadors/es
Comissi dArbitratge
Comissi de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de lAdvocacia
Comissi de Dones Advocades
Comissi de Dret Penitenciari
Comissi de Drogues
Comissi de Justcia Penal Internacional
Comissi de Protecci dels Drets dels Animals
Comissi dels Drets de la Gent Gran
Comissi per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Famlia
Grup dAdvocats Joves (GAJ)
Per ltim sota la denominaci de seccions de cerca, la promoci de la investigaci, el desenvo-
lupament, lespecialitzaci en les diverses rees del Dret, i la formaci continuada. Nhi ha 23.
Secci de Dret Administratiu
Secci de Dret Aeronutic
Secci de Dret Ambiental
Secci de Dret Civil
Presentaci
9
Secci de Dret Comunitari i Internacional
Secci de Dret Concursal
Secci de Dret Constitucional
Secci de Dret de la Circulaci
Secci de Dret de la Competncia i de la Propietat Industrial
Secci de Dret de la Construcci
Secci de Dret de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci
Secci de Dret Esportiu
Secci de Dret Fiscal i Financer
Secci de Dret Laboral
Secci de Dret Lingstic
Secci de Dret Martim
Secci de Dret Matrimonial i de Famlia
Secci de Dret Mercantil
Secci de Dret Penal
Secci de Dret Processal
Secci de Dret Sanitari
Secci de Drets de Propietat Intellectual i Drets dImatge
Secci de la Infncia i de lAdolescncia
LICAB i el seu entorn
Pel que fa a lmbit territorial en que lICAB desplega els seus efectes s als Partits Judicials
de Barcelona, lHospitalet de Llobregat, Cornell de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gav, Sant
Boi de Llobregat, Vilafranca del Peneds, Vilanova i la Geltr, Igualada, Berga, Santa Coloma de
Gramanet, Badalona i Arenys. Conviu, per tant, amb 7 collegis dadvocats ms dins la provncia
de Barcelona (Sabadell, Terrassa, Manresa, Sant Feliu de Llobregat, Vic, Matar i Granollers) i 6
ms per la resta de Catalunya (Figueres, Firona, Tarragona, Tortosa, Reus, Lleida) Amb tots ells
es conforma el Consell de Collegis dAdvocats de Catalunya del que, durant lany 2012, ha esta
tel Deg del Collegi dAdvocats de Barcelona, el seu president.
La distribuci en quant a magnituds dels diferents collegis, no s gens uniforme tal i com es pot
veure al quadre adjunt:

10
LICAB aplega el 70% dels collegiats a Catalunya.
Observat aquest fenomen per provncies, veiem com el 85% es concentren a la provncia de
Barcelona, un 3% a Lleida, un 6% a Tarragona i un 6% a la provncia de Girona.
Aquesta distribuci summament desigual es reprodueix tamb a nivell espanyol de tal forma
que, 6 Collegis dAdvocats apleguen el 55% de ladvocacia espanyola mentre que 77 collegis
de diferents mides es reparteixen el 45% restant, no suposant cap dells ms del 1,49% del total
de ladvocacia.
Aquesta situaci es troba, en aquests moments, posada en dubte per un esborrany davant-
projecte de Llei de serveis professionals que ha comenat a parlar ja de la necessitat de crear
Collegis professionals dabast autonmic o com a molt provincials.
No cal dir que, daprovar-se aquesta normativa, el canvi que shauria doperar en tots els col-
legis dadvocats i les seves estructures s molt important i que afectaria digual manera a tots
els collegis.
En el cas doptar-se per estructures provincials, aquells amb estructures ms petites, es veurien
abocats a la seva desaparici. Els ms grans per, haurien de modicar bona part de la seva ma-
nera de funcionar i de desplegar-se en el territori, modicaci que arribaria a lesncia mateixa de
la corporaci. El fet que majoritriament aquests collegis ms grans siguin identicats (per la de-
nominaci) amb labast provincial; no signica que ho siguin o que no suposs un important canvi.
Si es tracts destructures autonmiques, tamb caldr una transformaci completa de lactual
sistema de funcionament sobretot per tal de no perdre les caracterstiques de proximitat tant a
la ciutadania com a ladvocacia a la que es preten donar suport i tamb comportaria una modi-
caci substancial de les relacions que en aquests moments, i respecte del marc de ladvocacia
espanyola, es donen a nivel del Consejo General de la Abogaca Espaola.
Presentaci
11
Ens trobem doncs en un moment crtic de forts canvis i de certa inseguretat que poden generar al-
gunes tensions com s propi de qualsevol moment histric caracteritzat per una forta crisi econmica
com la que estem vivint. s lgic s cclic i acostuma a ser, certament, lorgen dels grans avenos.
Ladvocacia ho superar i sabr estar a lalada de les necessitats.
Per ms enll daquestes qestions internes que afecten nicament a les corporacions com a tals,
per valorar la dimensi del que suposen i representen els Collegis dAdvocats i daquesta professi,
s important posar aquesta dada en relaci amb la poblaci en la que exerceixen de forma preferent.
En el grc segent podem constatar com els collegis dAdvocats espanyols es mantenen en una rtio
mitjana de 2,4 advocats exercents per cada 1.000 habitants, a excepci de Madrid on el nombre es
molt ms elevat.

En principi no sembla que la mitja hagi danar a la baixa, ja que de lany anterior a aquest ha
augmentat la mitjana dadvocats per cada 1.000 advocats, per podria ser que a llarg termini a

12
causa de la crisi i de normes com ara la Llei dAccs a les Professions dAdvocats i Procuradors
dels Tribunals, Llei 34/2006, de 30 doctubre pugui veures reduda aquest rati.
Els collegiats de lICAB
En qualsevol cas, el Collegi dAdvocats de Barcelona a 31 de desembre de 2012 tenia un total
de 23.057 collegiats dels quals ms 16.454 (71,4%) eren advocats en exercici mentre que 6.603
(28.6%) ho eren en la modalitat sense exercici, tot tenint en compte que aquesta proporci res-
pecte el nombre dadvocats sense exercici, ha augmentat en els ltims anys com a conseqncia
de lentrada en vigor de la Llei 34/2006, de 30 doctubre, dAccs a les professions dAdvocats i
Procuradors dels Tribunals.
Quant als mbits preferents dactuaci en els que treballen els advocats exercents trobem que
lmbit en el qual exerceixen ms advocats s el civil, si b el repartiment en les diferents rees
es molt homogeni. Daltra banda tamb sha de tenir en compte que els advocats solen escollir
ms duna rea i que no tots els advocats especiquen la seva rea de dedicaci preferent.
A ms, el desglossament de lapartat Altres ens mostra una gran quantitat despecialitats
jurdiques que poden arribar a atendre de manera especca una gran quantitat de situacions.
Presentaci
13
En relaci amb les llenges estrangeres en les que els advocats consideren que poden prestar
els seus serveis podem apreciar a la grca segent com la principal llengua es langls, per
tamb nhi ha daltres com francs, itali, alemany o portugus.

Daltra banda hem de fer referncia a daltres funcions ms enll de lestrictament relacionada
amb ladvocacia i que dna lloc a la creaci de Registres pblics que poden ser accessibles tant
pels ciutadans com per qualsevol organisme de lAdministraci Pblica de que disposa lICAB.
Dins daquests registres trobem els Administradors Concursals, els Comptadors-partidors, els
Mediadors, Auditors en entorns tecnolgics i els rbitres.

LICAB i la seva acci en el marc
de la responsabilitat social
Entre les nalitats del Collegi dAdvocats de Barcelona establertes estatutriament est la de
vetllar perqu lactuaci professional dels advocats i advocades respongui als interessos i les
necessitats de la societat actual, aix com garantir les bones prctiques i el compliment de les
seves obligacions deontolgiques .

14
A ms, tamb avana larticle 7 dels Estatuts respecte de les nalitats que han de promoure les
activitats i prestar els serveis que benecin els seus membres i la funci social que t encomana-
da tornant per tant a incidir en aquest aspecte social que en tota estratgia de responsabilitat
corporativa ha de presidir.
La integraci a la societat en qu desplega els seus efectes aix com garantir el respecte escru-
pols a unes normes tiques, es troben doncs en lADN daquesta corporaci en la mesura que,
tant la seva ra de ser com les seves nalitats actuals i les accions que voluntriament ha anat
realitzant, estan dirigides a contribuir que la societat on semmarca , sigui una societat ms justa,
ms solidria i amb ms drets.
No obstant aix, s cert que tenint en compte els orgens fortament corporatius, la composici
de membres fonamentalment basats en ladvocat individual i la pressi actual a prestar serveis
professionalitzats i rendibles des dun punt de vista estrictament empresarial; ha pogut com-
portar certa prdua daquesta identitat que ara, grcies a les actuals tendncies que ajuden a
sistematitzar i ordenar els valors estratgics duna direcci basada en la responsabilitat social
corporativa, podrien ajudar.
Per aix, apareix com una carncia per tamb com una prioritat el denir aquesta lnia a seguir
i que no noms podr homogenetzar i dotar de sentit diverses de les accions que sestan realit-
zant i que, conscient o inconscientment, van encaminades en aquesta direcci: sino que tamb
podr atorgar uns criteris ms slids a lhora de poder seguir prestant els serveis actuals i els
que en un futur es desenvolupin.
Les rees en qu ja sest desenvolupant una estratgia de responsabilitat social poden ser al
temps dividides entre les internes, entenent sota aquest concepte aquelles que van dirigides
tant al collectiu dadvocats com als treballadors de lICAB; i externes, que van dirigides a la
societat en general i, sense perjudici si qui les empren s el Collegi dAdvocats com a instituci
o els seus collegiats.
rea dacci interna de responsabilitat social corporativa:
Fundaci Ignasi de Gispert. LICAB destina una part del seu pressupost (2,5%) a nanar en
la seva gaireb totalitat (el Patronat sn 3 institucions de les quals ICAB contribueix en un 70%)
lobra social realitzada des daquesta Fundaci. Consisteix, fonamentalment, en atorgar ajuts
mensuals a aquells peticionaris que acrediten trobar-se en condicions econmiques dextrema
gravetat com a conseqncia duna malaltia o incapacitat per treballar. Els subjectes suscepti-
bles de rebre els ajuts sn tant els collegiats de lICAB com els seus familiars directes i treballa-
dors de lICAB.
Projectes socials de foment al respecte dels drets humans des dun punt de vista jurdic:
LICAB tamb destina el 0,7% del seu pressupost a atorgar ajudes a co lectius o associacions
que desprs dun concurs convocat anualment, presentin projectes de cooperaci jurdica amb
pobles en vies de desenvolupament.
Mesures anticrisi. LICAB davant la situaci conjuntural que sest vivint de profunda depressi
econmica ha desenvolupat una srie de mesures per palliar la situaci daquells que puguin
estar travessant pitjors situacions. Les mateixes consisteixen en:
Possibilitat de sollicitar lajornament de les quotes col legials: aplicable a aquells collegiats que
acreditin estar en atur o b, si continuen treballant per compte propi, amb ingressos inferiors a
17.000 euros bruts anuals.
Presentaci
15
Possibilitat dacollir-se a la reserva del 5% de places en qualsevol activitat formativa per a aquells
collegiats que reuneixin les condicions anteriorment descrites.
Ajuts especics per a discapacitats. LICAB tamb ha obert una lnia dajuts, consistents a aplicar
un descompte del 50% en tots els serveis que ofereix lICAB, per a aquells collegiats que o b ells
mateixos, o b un familiar dependent, pateixin una situaci de discapacitat o malaltia greu.
Beques de formaci i estades a lestranger. LICAB disposa de diverses convocatries a lany
per atorgar beques destudi a tots els programes formatius despecialitzaci (mster i postgrau)
aix com per poder realitzar prctiques remunerades tant en la demarcaci territorial de lICAB
com a lestranger (a travs dels convenis dagermanament amb altres collegis dadvocats fona-
mentalment europeus)
Ajuts a la formaci. LICAB ofereix a tots els nous collegiats un bonus de 300 per bescan-
viar en activitats formatives. A ms dedica un percentatge important de tota la seva oferta
en formaci a activitats totalment gratutes. Parallelament i de manera anual ofereix a tots
els seus treballadors la possibilitat dacollir-se a un ajut de ns a un 50% del cost dels estudis
que shagin realitzat amb aprotament (assignatura aprovada o certicaci conforme sha
assistit al 85% de les classes impartides) alhora que ofereix gratutament lassistncia a totes
les activitats formatives que es realitzen per part de lICAB amb un lmit basat en la prioritat
dassistncia del collegiat.
Protecci del Medi ambient: LICAB est en procs dinstallar lluminries de baix consum o
tecnologia LED al llarg dels ms de 9.000 metres quadrats que ocupen les installacions. Aix ma-
teix, disposa dun sistema de recollida per al seu posterior reciclatge, de paper, vidre, materials
txics i envasos de plstic. Sha suprimit tamb la maquinria petita dimpressi substituint-la
per multifuncionals de menor consum i consumibles menys txics. Aix mateix, shan aprovat
normes per a larxiu que fan una especial referncia a leliminaci dels materials que puguin
resultar no reciclables: clips, carpetes de plstic, carpetes amb anelles, etc.
Creaci de comissions per a la realitzaci dactivitats dinters per als collegiats i foment de
les accions en equip. LICAB disposa de ms de 40 comissions i seccions en qu els advocats es
poden inscriure i participar desinteressadament per la proposta, realitzaci i convocatria dac-
cions i activitats dirigides a la resta de collegiats tant de tipus formatiu com de collaboraci.
En aquest sentit, per exemple, shan creat els anomenats Grups de Millora Contnua per la qual
grups dadvocats sajuden uns als altres per al desenvolupament destructures de despatx millor
organitzades i ms rendibles.
Premis anuals. LICAB convoca anualment premis dirigits tant a la promoci de la cultura jurdi-
ca com a les bones prctiques. Aquests premis tant honorcs com tamb econmics pretenen
contribuir a la millora i superaci individual.
Bookcrossing: LICAB ofereix un servei de bookcrossing per advocats pel qual es dipositen o
es recullen gratutament llibres de tota mena.
rea dacci externa
Servei Pro-bono: en col laboraci amb lICO (Institut Catal dOncologia) lICAB ha obert la
possibilitat dinscriures voluntriament en una llista pro-bono que ofereix assessorament jurdic
als malalts oncolgics o els seus familiars directes quan, en circumstncies econmiques adver-
ses, necessiten daquesta atenci jurdica que queda fora de labast previst en la Llei dassistn-
cia jurdica gratuta.

16
Servei del torn doci i assistncia al detingut: LICAB com tots els Col legis dAdvocats i
dacord amb la normativa existent, gestiona i presta el servei de torn doci i assistncia al de-
tingut a aquelles persones que obtenen el beneci de justcia gratuta o encara no obtenint,
no designen advocat per a la defensa en procediments en qu s preceptiu. Tot i que aquesta
activitat s nanada per la Generalitat de Catalunya, cal tenir en compte que les quantitats que
per aquesta tasca realitzen els advocats estan molt per sota dels honoraris habituals en lmbit
privat, pel que s, sense cap dubte, una acci social i solidria envers els ciutadans.
Servei dorientaci jurdica. En la mateixa lnia que el punt anterior, lICAB ofereix un servei
dorientaci previ al procediment judicial i de carcter jurdic, a aquells ciutadans que es troben
davant dun conicte de qualsevol tipus. Aquest servei s de carcter universal i no necessita
dobtenci del beneci de justcia gratuta per suposa un avan per a la societat en la mesura
que contribueix al coneixement de drets i obligacions i, per tant, a una societat ms justa. Per
tamb en aquest cas, el servei, tot i trobar-se subvencionat per lAdministraci (Generalitat,
Diputaci de Barcelona, Ajuntament de Barcelona) no cobreix el 100% de les despeses que es
generen per quin motium s el Collegi dAdvocats, amb les quotes dels seus collegiats, els que
acaben nanant part del servei.
Seguiment de laplicaci de les normes deontolgiques. Ladvocacia en general ha de res-
pectar escrupolosament les normes deontolgiques de la professi que operen tamb com un
codi de bones prctiques. LICAB dins de les seves funcions pbliques ha de garantir el respecte
absolut a aquestes prctiques i ho fa a travs del Departament de Deontologia que, desprs
dun expedient administratiu amb les degudes garanties jurdiques, sancionar aquells advocats
que no les compleixin.
Actes anuals de solidaritat. LICAB participa cada any en diverses campanyes de solidaritat
envers la societat en general:
Nadal: recollida daliments per a una parrquia.
Festivitat de Sant Raimon de Penyafort (patr de ladvocacia): recollida daliments o contribuci-
ons econmiques per al Banc dAliments, convocatria del mercat solidari amb diverses ONG,
realitzaci dactes ldics (sopar de gala, sessi de teatre amateur, etc) amb venda dentrades de
manera que una part es destini a diversos projectes solidaris, etc.
Donaci de sang: anualment en dates determinades per la Creu Roja, sorganitzen campanyes
per les quals es convida als collegiats a participar en donacions de sang amb una implicaci
molt activa per part del Grup dAdvocats Joves.
Participaci en BizBarcelona: LICAB participa anualment a la Fira de lemprenedor que es
convoca anualment i en la qual participen milers de ciutadans amb intencions emprenedores. La
contribuci del Collegi dAdvocats de Barcelona es realitza a travs dadvocats que voluntria-
ment ofereixen de manera absolutament gratuta, serveis dassessorament durant els dies que
t lloc la Fira.
Visites guiades: LICAB ofereix gratutament una srie de visites guiades a les seves instal-
lacions, especialment a la biblioteca i palauet declarat patrimoni cultural. Destaquen entre
elles lactivitat Justcia i Joves per la qual adolescents entre 14 i 16 anys participen no noms
daquesta visita sin tamb dunes activitats dirigides a informar sobre la professi dadvocat i
advertir dels drets i obligacions que els sn aplicables en qestions tan especques com les
xarxes socials.
Presentaci
17
Funcions pbliques de lIllustre
Collegi dAdvocats de Barcelona
Deixant de banda lextensa activitat diria que realitza el Collegi dAdvocats de Barcelona,
hem de fer referncia a aquelles accions o activitats que tenen com a nalitat facilitar, dintre de
certs limits, lexercici professional dels collegiats, s a dir, aquella funci inherent dun collegi
professional, com s lICAB.
Aquestes funcions es desenvolupen en tres mbits dactuaci regulades tamb per la llei. Son
les segents:
El control deontolgic
Els Estatuts Collegials estableixen, en el seu article nmero 8 que les funcions pbliques del
Collegi, en lmbit de la seva competncia, son, entre daltres
c) Garantir que, en lexercici de la professi, es respecti lordenament jurdic vigent, la deonto-
logia i les bones prctiques, aix com els drets i els interessos de les persones destinatries de
lactuaci professional i linters pblic.
d) Ordenar, dins lmbit de la seva competncia, lactivitat professional de les persones col-
legiades, dacord amb el marc legal aplicable, i vetllar pel compliment dels deures i obligacions
collegials, per la dignitat professional i pel respecte dels drets dels ciutadans.
e) Vetllar pel compliment del secret professional, i protegir les persones collegiades quan aquest
compliment pugui estar amenaat.
()
g) Vetllar perqu no es produeixin actes dintrusisme, de competncia deslleial o altres actu-
acions irregulars en relaci amb la professi, i, en aquest sentit, adoptar, si escau, les mesures i
accions previstes a la legislaci vigent.
h) Exercir la potestat disciplinria sobre les persones collegiades i les societats professionals
dadvocats, en els termes establerts per la normativa vigent i pels presents Estatuts.
()
j) Promoure i fomentar especialment la formaci inicial i continuada en matria de deontologia
professional, per mitj de cursos i seminaris adreats a les persones collegiades i tamb als qui
estudin dret amb vista a la seva posterior incorporaci a la professi, tant en lmbit del Collegi
com en el de les universitats de la seva demarcaci territorial.
()
x) Vetllar perqu lexercici de ladvocacia serveixi les necessitats de la societat i defensi correc-
tament els seus interessos.
La importncia de vetllar i facilitar lexercici professional dels collegiats queda doncs, coberta
per la normativa estatutaria de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona vigent des del 6 de
novembre de 2012 que deroga lanterior Estatut de 1984.
En relaci amb el nombre de queixes hem de dir que, si b s cert que en aquest ltim han aug-
mentat el promig de queixes presentades durant aquests ltims anys no es molt elevat (promig
de 656 queixes). A ms sha de tenir en compte que si es compara amb el nombre dadvocats en
exercici suposa un percentatge molt baix.
Al grc seguent podem apreciar com, s b el nombre queixes es va veure mnimament reduit
lany passat, es dnaun augment progressiu. Aix, levoluci del nombre de queixes que shan
presentat en els ltims, mostrant una certa tendncia a lala.

18
Per si aquestes dades sn posades relaci amb el cens dadvocats en exercici que tamb ha
anat creixent any rere any, veurem que es mant molt estabilitzat en torn al 4,5 %.
Com en informes anteriors i en quant a la procedncia de les queixes, es important tenir en
compte que la majoria de les queixes sn interposades pels ciutadans, seguit a distncia pels
advocats, i essent molt redudes les queixes presentades pels Jutjats o Tribunals o daltres ins-
tncies o professionals relacionats.
Presentaci
19
Des dun punt de vista deontolgic el nombre total de queixes presentades no t per qu ex-
pressar la realitat de la conducta reprobable. Aix, un promig dun 70 % de les queixes presenta-
des sn arxivades dinici al comprovar-se que no es tracta de conductes sancionables o be per
falta de raticaci de la mateixa per part daquell qui la va interposar.
Passat aquest primer trmit, sobren diligncies per tal que ladvocat pugui explicar o donar la
informaci que consideri oportuna respecte lacci o omissi que se li retreu, aix com per apor-
tar les proves que consideri necessries per esclarir les circumstncies denunciades.
Finalment, en torn al 18 % de les queixes suposen lobertura dun expedient disciplinari que en
el 43% dels casos dna lloc a una sanci, la majoria de les quals, es qualiquen com a greus, el
que suposa o be la Inhabilitaci professional durant un temps no superior a un any, o b una
multa entre 1.001 euros i 5.000 euros.
En el grc seguent podem apreciar com la majoria de les sancions imposades suposen una
conducta greu essent molt baix el nombre de sancions molt greus. Daltra banda cal destacar
el descens en el nombre de sancions imposades durant aquest any 2012 respecte lany 2011.
Des daquest punt de vista, per tant, el nombre de conductes deontolgicament reprovables
en relaci al cens dadvocats exercents s molt baix, al voltant del 0,52% per 2012 i ms si tenim
en compte els centenars dactuacions que poden fer cadascun daquests advocats atenen a
centenars de ciutadans.

20
En lmbit deontolgic, i a ra de tot el que sha explicat anteriorment, el Collegi dAdvo-
cats entn que aquest mbit sha de desenvolupar a travs de dues lnies fonamentals.
En primer lloc, s imprescindible trobar aquells elements que garanteixin des dun punt
de vista objectiu els indicadors de qualitat. El nombre de queixes escrites presentades es
mnim i per tant shan de tenir en compte altres factors a lhora de valorar la satisfacci dels
usuaris.
Per trobar la garantia de la qualitat en els serveis prestats seria aconsellable que els despat-
xos professionals tinguessin els seu objectiu propi i individualitzat des dun punt de vista
deontolgic. Per aquest motiu es necessari seguir buscant mtodes que facin possible una
bona imatge de qualitat deontolgica.
En segon lloc, sha de destacar que la deontologia no noms son una srie de normes sin
que sn uns valors. Aquests valors shan de transmetre i la millor eina es la formaci conti-
nuada ja que es la base fonamental daquesta professi.
La deontologia en sentit estricte es una lnia que tots els professionals de ladvocacia han
de seguir, vetllant pels interessos dels seus clients per tamb pels dels seus companys de
professi. Es per aix que sempre buscar la millor soluci per als seus clients malgrat no
sigui tan beneficis per al seu propi inters.
Daltra banda la deontologia tamb te en compte les relacions davant de ladministraci de
justcia o daltres administracions es per aix que ladvocat necessita esta actualitzat en tots
els continus canvis normatius i legislatius.
Per aquest motiu les normes deontolgiques han destar a labast de tothom, essent co-
negudes, reconegudes i assolides per la seva plena aplicaci, es per aix que la difusi
daquests criteris deontolgics sha de dur a terme per tal de garantir la qualitat de la que
esmentvem anteriorment.
Els honoraris dels advocats.
Seguint amb les funcions pbliques establertes als Estatuts abans mencionades podem
apreciar com larticle 8 tamb fa referncia a la tasca dinformar de les qestions relatives a
honoraris professionals en els processos judicials i administratiu. Per tant es tracta dun in-
forme que el Collegi dAdvocats emet en aquells casos en que es presenten impugnacions
de minutes dhonoraris incloses en una taxaci de costes o reclamades al client a travs de
la jura de comptes.
Aquestes funcions venen regulades als articles 35 i 246 de la Llei dEnjudiciament Civil, on
al primer daquests sestableix que els advocats podran reclamar del seu client el pagament
dels honoraris que shaguessin devengat amb el requisit indispensable de presentar minuta
detallada mentre que al segon es regula la tramitaci i la decisi dimpugnaci.
Presentaci
21
De levoluci del nombre de dictamens emesos en aquest trmit de taxaci de costes podem
observar una paulatina reducci el que, des del nostre punt de vista s indicativa duna menor
conictivitat i tamb, duna major correcci pel que fa a lemissi de la minuta corresponent.
Aquesta armaci tamb pot ser corroborada si observem com ha anat augmentant el nombre
de dictamens emesos en els que saprovaven els honoraris presentats, ha passat dun 51% lany
2006 a un 60 % lany 2012.
Leccia daquesta funci pblica tamb ha de medir-se pel tems de tramitaci que sha conso-
lidat aquest ltim any en torn als 2 mesos.

22
En lmbit dhonoraris i de taxaci de costes ladvocacia tamb hauria de millorar.
Si b, es cert que el nombre dexpedients es menor aix com tamb el fet de que hagin de ser
corregits la qual cosa ens pot orientar i indicar una conictivitat ms baixa, pero tot i aix sha de
resaltar el fet de que els honoraris son una base fonamental en les condicions que sestableixen
entre ladvocat i el client i s per aquest motiu que tots els parmetres han de ser trasnaprents
per a que puguin ser sucientment coneguts i entesos per ambdues parts.
Es per aquest motiu que el Collegi dAdvocats insisteix en la necessitat de que a linici de la
relaci es realitzi un full dencrrec en el qual sestipuli tots els extrems de la relaci i sobretot
pel que fa als honoraris, sempre tenint en compte que aquests poden quedar subjectes a certs
canvis que es puguin anar produint durant el transcurs del procediment, inclus en el cas de que
es tracti dun advocat doci, ja que com veurem ms endavant el fet de que ladvocat sigui
doci no vol dir obligatriament que es tracti dun advocat gratut ja que existeixen casos en els
quals pot percebre els seus honoraris. Per aquest motiu es tan important la realiztaci del full
dencrrec, per a que el client sigui coneixedor dels costos del procediment a iniciar.
La importncia doncs dels fulls dencrrec i de que aquests es realitzin es aconseguir una millor
consideraci de ladvocacia i a ms suposa una reducci en lemissi de dictmens de taxacions
de costes els quals tenen lloc un cop sha determinat que una de les parts t dret reembolsar-
se les despeses ocasiondes, les quals, respecte de ladvocacia, seren les que shaurien dhaver
determinat en el full dencrrec.

Les sollicituds de justcia gratuta i el servei del torn doci
La tercera funci pblica collegial ve regulada a la lletra s) de larticle 8 dels estatuts del Collegi
dAdvocats de Barcelona quan diu organitzar i gestionar els serveis del torn doci i assistncia
jurdica gratuta, assistncia al detingut i el servei dorientaci jurdica existents, i tots aquells
que es puguin crear, dacord amb la Llei, a i de garantir laccs dels ciutadans a un assessora-
ment, una defensa jurdica i una representaci tcnica de qualitat.
Aquesta funci pblica que estableixen els estatuts a larticle 8 lletra c) troba el seu fonament
en larticle 24 de la Constituci Espanyola que regula el dret de totes les persones a obtenir una
tutela efectiva dels jutges i tribunals en lexercici dels seus drets i interessos, sense que es pugui
produir indefensi, aix mateix estableix que tothom t dret a un jutge ordinari predeterminat
per la Llei, a la assistncia y defensa dun lletrat, a ser informats del que sels acusa, a un proce-
Presentaci
23
diment pblic sense dilacions, a no declarar contra un mateix, a no confessar-se culpable i a la
presumpci dinnocncia. Tot aix tamb es recull a larticle 119 del mateix text que estableix
La justcia ser gratuta quan ho disposi la llei, i, en tot cas, respecte daquells que acreditin
insucincia de recursos per litigar.
s important, tamb, destacar que sha de tenir molt clar la distinci de dos conceptes que
sovint solen ser causa de confusi, aquests dos conceptes son, en primer lloc el torn doci i en
segon lloc, la justcia gratuta.
Es per aquest motiu que fent aquesta distinci podem apreciar com no totes les persones que
son beneciaries de la justcia gratuta tenen dret a obtenir la designaci dun advocat del torn
doci; de la mateixa manera que no totes les persones a les que sels hi ha designat advocat
doci tenen dret a la justcia gratuta.
El torn doci dona resposta als casos en que essent necessria la intervenci dadvocat, la per-
sona interessada no en designa cap i per tant, aquest ha de ser designat doci.
Si b, com ja hem comentat anteriorment, el fet de que ladvocat sigui designat doci no impli-
ca necessariament que en aquest cas es tingui dret a justcia gratuta, si no que, aquesta noms
sobtindr quan els ingressos bruts i tots els conceptes no superin el doble de lIPREM.
Lassistncia gratuta ve regulada a la Llei 1/1996, de 10 de gener, dAssistncia Jurdica Gratuta
i a larticle 6 es regula el contingut material de la llei entre el que sestableix que lassistncia
jurdica gratuta compren lassistncia dadvocat.
Durant lany 2011 els serveis de torn doci i assistncia al detingut i el Servei dOrientaci Jur-
dica van obtenir la Certicaci ISO 9001 de Qualitat.
Quant a aquest ltim, el Servei dOrientaci Jurdica es un altre dels drets que tamb es respon-
sabilitat del Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona i dels altres Collegis dAdvocats en General.
Aquest Servei dOrientaci Jurdica no es ms que un servei pblic que sofereix per resoldre
qualsevol dubte que pugui tenir el ciutad, si b en cap cas es tractar dun consell directiu si
no que te una nalitat orientadora.

24
Tal com podem apreciar a la grca anterior, el SOJ ha experimentat un augment del 134%,
sobre tot com a conseqncia dhaver obert serveis a totes les delegacions dins de lmbit com-
petencial de lICAB el que suposa un millor servei al ciutad.
Si b es cert que de la grca anterior es desprn un cert estancament, aquest es degut a que el
creixement dels serveis han quedat aturats, no preveient-se en el futur lobertura de cap nou seu.
Cal tenir en compte que aquests serveis dorientaci jurdica no tenen tots la mateixa estructura.
Dels 22 punts oberts en lactualitat els que atenen ms quantitat dassumptes, sn els que es
troben nanats pel Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya en la mida que es
tracta de serveis generals oberts al pblic sense restriccions o limitacions.
Ara b, des de la Diputaci de Barcelona sha fet en els ltims anys un important esfor per a -
nanar i garantir la prestaci de serveis dorientaci jurdica a multitud de municipis, aproximant
per tant encara ms aquest servei essencial a la ciutadania, que en volums no ocupa un paper
fonamental per que est dirigit especcament a aquells que tenen pitjors condicions econ-
miques de manera que els serveis no estan oberts al pblic en general si no que sn prestats
mitjanant laccs als serveis socials dels ajuntaments.
En la mateixa lnia, tamb nanat per la Diputaci de Barcelona i havent comenat a nals de
lany 2012, sha iniciat lobertura de serveis dorientaci i dintermediaci en matria de vivenda
davant la greu situaci que aquests tipus de conictes estan suposant per la ciutadania.
A ms existeix un servei integrat amb lOcina dAtenci al Ciutad que en aquests moments es
nana per part d lAjuntament de Barcelona i dos serveis especcament dirigits a la dona, com
sn el prestat per lAjuntament de Pineda i lInstitut Catal de la Dona.
Tot i aix les matries consultades, des dun punt de vista jurdic es concentren en bastant mesu-
ra en lmbit matrimonial i de famlia, civil, laboral i seguretat social, aix com penal, sent residu-
als altres mbits com el de Dret Administratiu o dEstrangeria
1
.

1 Les consultes relacionades amb matria destrangeria sn normalment resoltes pel SAIER, servei integral nanat per
lAjuntament de Barcelona i integrat per diverses institucions entre les que es troba el Collegi dAdvocats per que no es
trobaria en el si de lmbit de la Llei 1/1996 dassistncia jurdica gratuta.
Presentaci
25
Malgrat que aquesta distribuci ha estat ms o menys homognia al llarg dels anys, cal tenir en
compte que els efectes de la crisi econmica han suposat comportaments desiguals.
Comprovarem a la grca segent que mesura laugment o disminuci dun any per laltre
aquest fenomen i veurem com lany 2008 es dna un increment important de consultes relacio-
nades amb el Dret Civil, seguides del que se centra en qestions sobre Arrendaments o Propi-
etat Horitzontal i del Dret Laboral.
Al 2009, per laugment espectacular sexperimenta respecte del Dret de Famlia seguit pel Dret
Penal, encara que les variacions en aquest ltim mbit molt probablement no estiguin relaciona-
des amb la crisi si no ms aviat, en qestions burocrtiques i que van suposar linici duna trami-
taci massiva duns expedients que ns llavors no sestaven tramitant de manera generalitzada.
Al 2010, tots els mbits jurdics experimenten cert retrocs que en el cas del Laboral i Arrenda-
ments-Propietat Horitzontal suposa atendrem menys consultes que lany anterior. Al 2011 ser
noms lmbit Laboral i el Penal els que tornin a situar-se en lnia ascendent.
En un altre ordre de qestions a destacar pel que fa als Serveis dOrientaci Jurdica veurem
com el perl de lusuari, s dun home entre 20 i 39 anys en situaci datur, de nacionalitat espa-
nyola i que s el primer cop que utilitza aquest servei.

26
Ara b, daquesta dada general tamb podem fer mirades ms focalitzades i observarem com
en el SOJ que es presta des de lOcina dAtenci al Ciutad de lAjuntament de Barcelona, mal-
grat tamb tenir aquesta franja dedat majoritria, pot atendre tamb de manera ms igualitria
altres franges dedat ms grans. Probablement, la causa estigui basada en molt bona part, en el
fet que es tracta dun servei ms municipal, proper en distncia i en concepte; el que suposa per
lusuari ms gran un plus de conana.
En daltres aspectes del perl de lusuari SOJ tamb podem atendre aquests detalls i observar
algunes diferncies curioses.
Per exemple, respecte de la dona i deixant de banda bviament els dos serveis especcs
que estan dirigits a ella, podem observar com tamb en els serveis ms de tipus munici-
palista i menys massicats la dona acudeix a aquests serveis de manera gaireb igual que
les homes o incls amb ms freqncia com en el cas del SOJ-Diputaci que, recordem, es
troba lligat als Serveis Socials.
Pel que fa a la situaci socio-laboral, com hem dit abans, la major part de les persones que acu-
deixen a aquests serveis es troben en situaci datur, seguides dels assalariats i els pensionistes.
Noms trobarem una situaci inversa al Servei dOrientaci Jurdica Laboral, per raons bvies i
bastant igualitria entre assalariats i aturats, en al SOJ de lOAC de lAjuntament de Barcelona.
Presentaci
27
La valoraci que fan els usuaris daquest servei s fora positiva com es desprn del seguiment
denquestes que sestan fent
En un altre ordre de coses, cal tenir en compte que la major part de les consultes que arriben
a realitzar-se majoritriament, no sn susceptibles de ser resoltes per la via de la mediaci. Si-
tuarem en termes generals, la xifra de temes que podrien anar per aquesta via alternativa, en
un 12%. Aix s, amb lexcepci de les consultes que arriben als serveis de lOcina dAtenci
al Ciutad; on la mediaci podria ser un canal en gaireb el 50% dels temes; ats que en molt
bona mesura, aquestes qestions es concentren en problemes de tipus domstic.
En qualsevol cas, aquesta xifra ms o menys important de temes que caldria no derivar a lmbit
judicial esdev important si observem el comportament dels usuaris, ja que, tractant-se dun
procediment voluntari, noms un 35% dels casos ho accepta.
Aix s, quant ms fcil li sigui a lusuari podem accedir, ms fcil tamb ser que ho accepti. Aix s
fcilment comprovable si veiem com als llocs on s Servei dOrientaci a la Mediaci est prestat pel
mateix lletrat que realitza el Servei dOrientaci Jurdica (SOJ-SOM) el percentatge de mediacions
iniciades es duplica respecte daquells serveis que la mediaci es presta de manera diferenciada.

LICAB en aquest tema, tamb suposa un percentatge important respecte el nombre total de
mediacions que es realitzen a tota Catalunya

28
Ara b, cal tenir en compte que la derivaci a mediaci no sempre garantitza bviament la
possibilitat darribar a un acord. En aquests moments es troba en un 56% del casos, per no es
tracta dun mal ndex si ho comparem amb indicadors de serveis de conciliaci i mediaci admi-
nistratius com pot ser el que existeix en lmbit laboral.
Continuant amb la tasca que es fa als Serveis dOrientaci Jurdica, cal tenir en compte que,
del total de consultes realitzades, tampoc obligatriament totes nalitzen en un procediment
judicial. Al contrari, aquests serveis poden entendres com una bona inversi ats que suposen
exercir un ltre que, mantenint sucientment assessorat al ciutad, el que s un dret bsic, eviten
en molt bona mesura que aquest conicte o qesti arribi als jutjats. Aix, malgrat el que molts
pensen, gaireb el 40% de les consultes no inicien la tramitaci de lexpedient de justcia gratu-
ta i aquest percentatge ha anat augmentant malgrat les conseqncies de la crisi econmica.
Podrem ns i tot arribar a una conclusi justament relacionada amb el valor dels serveis dorien-
taci jurdica. Quan ms serveis tingui la ciutadania al seu abast, quan ms propers i fcils dob-
tenir, menys es judicialitzaran els conictes i ms fcilment seran solucionats per vies no judicials.
Aquesta s la interpretaci lgica de lobservaci duna evoluci al llarg dels anys ms difcils que
a nivell econmic i social ens est tocant viure des que, ara ja fa 25 anys, van nixer aquests serveis.
Quant als expedients de justicia gratuita iniciats directament pel ciutad podem comprovar que
les xifres a lany 2011 les ms elevades, si b aquest any 2012 han baixat lleugerement.
SCM8arcelona (CenerallLaL)
23,80
SC!-SCMCollegl d'AdvocaLs de
8arcelona(lCA8)
21,89
SCMCollegl d'AdvocaLs llgueres
1,37
SCMCollegl d'AdvocaLs Clrona
3,08
SCMCollegl
d'AdvocaLs
Cranollers
7,97
SCMCollegl d'AdvocaLs
LLelda
11,02
SCM Collegl d'AdvocaLs Manresa
3,13
SCMCollegl d'AdvocaLs MaLar
4,01
SCMCollegl d'AdvocaLs 8eus
3,03
SCM Collegl d'AdvocaLs Sabadell
2,39
SanL lellu de LlobregaL
3,86
SCM Collegl
d'AdvocaLs
1arragona
2,39
1errassa
2,44
SCMCollegl
d'AdvocaLs 1orLosa
0,23
vlc
2,93
Presentaci
29
Com es pot observar del grc anterior, el nombre de sollicituds de justcia gratuta ha anat
augmentant de manera moderada al llarg daquests anys.
Un nombre important de les sollicituds es concentren a Barcelona (Ciutat de la Justcia) per no
de manera majoritria com es pot comprovar a la grca segent:
No totes les sollicituds de justcia gratuta donen lloc a una resoluci favorable. En virtut del
que estableix la legislaci vigent (Llei 1/1996 de 10 de gener dassistncia jurdica gratuta i
Decret 252/1996 de la Generalitat de Catalunya) els Collegis dAdvocats en general i el Collegi
dAdvocats de Barcelona han de tramitar en primera instncia les sollicituds de justcia gratuta
i resoldre, de manera provisional, respecte de si els correspon el dret o no atenent una srie de
parmetres econmics.

Observant els dictmens emesos per part de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona es po-
den extreure dues qestions fonamentals. Duna banda que la tramitaci que realitza lICAB
suposa un ltre per accedir al beneci de la justcia gratuta per tal de comprovar que realment
es reuneixen els requisits per poder ser beneciari del Servei de Justcia Gratuta. I en segon

30
lloc, que la crisi econmica que ens afecta ha tingut un gran efecte en aquest mbit. La crisi eco-
nmica ha tingut un efecte considerable en aquest mbit de tal manera que si al 2007 noms un
46% de les sollicituds obtenien el beneci de justcia gratuta, al 2011 aquest ndex ha crescut
gaireb 20 punts, arribant al 65%. Pel que fa al 2012, les aprovades baixen lleugerement respecte
a lany anterior, situant-se en el 64,41 %.
Daltra banda, s important destacar que, els dictmens emesos pel Collegi dAdvocats sn
provisionals, de manera que correspon a les Comissions dAssistncia Jurdica Gratuta de
lICAb emetre els dictmens denitius. La conrmaci per dels dictmens emesos per lICAB
arriba en els dictmens favorables emesos a un 98% dels mateixos mentre que en el cas dels
desfavorables, la conrmaci s del 91%.
En el moment en que es concedeix al ciutad el beneci de la justcia gratuta, es designar un
advocat dels que es troben inscrits en el Servei del Torn dOci, sempre que per al procediment
en qesti sigui preceptiva la intervenci dadvocat.
El nombre dels advocats inscrits a aquest servei ha crescut de manera important sobre tot, els
ltims anys, el que es considera s tamb efecte de la crisi econmica.
Presentaci
31
La distribuci per de les designes que sefectuen comporta tamb una major quantitat en
lmbit penal encara que no en la mateixa proporci que els advocats inscrits.

El nombre total de designes efectuades al llarg del 2012 ha estat de 43.099. No corresponen
amb el nombre dexpedients de justcia gratuta tramitats i amb resultat favorable com a conse-
qncia daltres supsits que poden donar lloc a la mateixa.
Efectivament, el Collegi dAdvocats est obligat a designar advocat doci sense condicionar-
ho a lobtenci o no de justcia gratuta en els segents supsits:
1. A requeriment judicial segons el que disposa larticle 21 de la Llei 1/1996, quan el jutge con-
sidera i fonamenta la urgncia de la designa efectuada
2
.
2. En els procediments penals en la defensa de lacusat i de manera imperativa quan la sol-
licitud es realitza en el moment de la detenci.
3. Ens els procediments laborals per a la defensa del treballador per compte aliena sense ne-
cessitat de tramitar la sollicitud de justcia gratuta per la defensa en judici.
Aquestes sn les variables que donen explicaci al fet que, malgrat el nombre de persones que
ha obtingut el beneci de justcia gratuta ha augmentat, no ho ha fet, en la mateixa mesura
incls amb cert descens lltim any, ni el nombre de designes doci ni el nombre de designes
realitzades en el moment de la detenci (el que desde lICAB es coneix com a Telefonemes).

2 Art. 21: Si, dacord amb la legislaci processal, lrgan judicial que conegui del procs considera que, per les cir-
cumstncies o la urgncia del cas, s necessari assegurar de manera immediata els drets de defensa i representaci de
les parts, i alguna manifesta que no t recursos econmics, ha de dictar una resoluci motivada en qu requereixi els
collegis professionals perqu nomenin provisionalment un advocat i un procurador, quan les designacions no shagin fet
anteriorment. El secretari judicial ha de comunicar aquesta resoluci pel mitj ms rpid possible als collegis dadvocats
i de procuradors, i a continuaci sha de tramitar la sollicitud segons el que preveuen els articles precedents

32
Tot i aix, cal tenir en compte que en aquest mbit es dna una altre circumstncia que des-
virtua en molt bona part les conclusions que es puguin extreure de la inuncia de la justcia
gratuta en aquest beneci en el si de lmbit penal.
Efectivament, com es pot veure en la grca segent, el nombre dadvocats doci designats
en el moment de la detenci s dun 93% front a un gaireb inexistent 7% de detencions que
solliciten en el primer moment, la designaci dadvocat de lliure designaci.
Presentaci
33
Ara b, cal tenir en compte que en molt bona part daquests casos en els que sha designat
un advocat doci per lactuaci davant de comissaria, al iniciar-se el procediment judicial ha
suposat la sollicitud de vnia i, per tant, la defensa per part dun advocat privat o, incls que
el propi ciutad, reconeixent que no pot obtenir el beneci de justcia gratuta continu amb
ladvocat designat per transformant aquesta relaci en una relaci exclusivament privada.
En aquests moments, no ens trobem en disposici de poder aclarir en quin percentatge es
dna aquesta circumstncia per s cal tenir molt clar que lactuaci de ladvocat doci designat
inicialment, s una actuaci obligada, de la mateixa manera que ho s aquella que deriva dun
requeriment judicial de designaci malgrat el justiciable no tingui concedida la justcia gratuta.
Com actuaci obligada, el Collegi dAdvocats sempre exigir de lAdministraci que aquesta
activitat sigui remunerada sense perjudici que, dobtenir-se el pagament dels honoraris profes-
sionals directament del client, ladvocat procedeixi a la seva devoluci.
Efectivament, el fet que comparegui en el procediment un advocat privat s un dels motius pels
quals, ladvocat de torn doci, no noms deixar dactuar en el procediment, si no que tindr
dret a percebre els honoraris que consideri oportuns del ciutad i a retornar a lAdministraci en
el que, en el seu cas, hagus percebut a crrec dels pressupostos de la Generalitat.
Els altres supsits en els que els advocats doci poden percebre honoraris sn els legalment
recollits a larticle 36 de la Llei 1/1996 de 10 de gener:
Article 36
Reintegrament econmic
1. Si en la sentncia que posi fi al procs hi ha pronunciament sobre costes a favor de qui hagi
obtingut el reconeixement del dret a lassistncia jurdica gratuta o de qui el tingui legal-
ment reconegut, la part contrria ha dabonar les costes causades en la defensa daquella.
2. Quan en la sentncia que posi fi al procs es condemni a costes qui hagi obtingut el
reconeixement del dret a lassistncia jurdica gratuta o qui el tingui legalment reconegut,
aquest est obligat a pagar les costes causades en la seva defensa i les de la part contrria, si
dins dels tres anys segents a la fi del procs millora la seva situaci econmica; mentrestant
la prescripci de larticle 1967 del Codi civil queda interrompuda. Es presumeix que ha millo-

34
rat la seva situaci econmica quan els seus ingressos i recursos econmics per tots els conceptes
superen el doble del mdul que preveu larticle 3 o si shan alterat substancialment les circumstn-
cies i les condicions que es van tenir en compte per reconixer el dret dacord amb aquesta Llei.
3. Quan la sentncia que posi fi al procs no contingui un pronunciament exprs de costes, i el plet
lhagi guanyat la persona beneficiria de la justcia gratuta, aquesta ha de pagar les costes causa-
des en la seva defensa, sempre que no excedeixin la tercera part del que hi hagi obtingut. Si lexce-
deixen, shan de reduir al que importi aquesta tercera part, i atendre a prorrata les diverses partides.
4. Quan es reconegui el dret a assistncia jurdica gratuta per a processos en els quals sigui proce-
dent la petici de litis expensas i aquestes es concedeixin en resoluci ferma a favor de la part que
litiga amb el reconeixement del dret a assistncia jurdica gratuta, el lletrat i el procurador que hi
intervenen poden exigir a aquesta part el pagament dels seus honoraris, fins a limport total de la
partida aprovada judicialment per a aquest concepte.
Les quantitats al llarg dels anys, ats que els motius sn diversos, poden ser poc regulars per
sobserva una certa tendncia a laugment com es desprn de levoluci segent:
Presentaci
35
Malgrat ser quantitats importants, representen un petit percentatge respecte del cost total de
facturaci per assumptes del torn doci.

Per s signicatiu advertir que, mentres que els retornaments semblen tenir una tendncia al
creixement, les facturacions estan vivnt des de 2010 una reducci signcativa que lany 2012 ha
estat de ms del 12%.
Aix tamb ha estat en part com a conseqncia de les retallades continuades imposades per
la Generalitat de Catalunya: congelaci per lany 2010, reducci del 5% lineal lany 2011 i nova
reducci lany 2012 sobre determinats moduls dactuacions i de carcter variable que pretenia
aconseguir una nova reducci del 5% global.
Els advocats inscrits al torn doci estan patint les conseqncies de la crisi economica doble-
ment. Duna banda, pel fet que com qualsevol altre advocat, ha vist reduit els seus ingressos com
a conseqncies de menys clients que negocien a la baixa i presenten problemes de morositat;
per tamb, respecte daquelles actuacions que fa en defensa del torn doci i en compliment
constitucional per qu uns honoraris que ja es troben molt per sota dels honoraris professionals,
es veuen retallats sense tenir en compte que es parteix duna situaci de desequilibri que altres
collectius o sectors (sanitat o educaci) no patien.
Podem analitzar tamb aquesta situaci des del punt de vista global de Catalunya, tot tenint en
compte que lICAB pot suposar el 60% del total dels imports abonats als advocats per les seves
actuacions en lmbit del torn doci i justcia gratuta i que els imports totals que sabonen per
part de la Generalitat han de suportar tamb els costos derivats de la gesti que sabonen als
collegis dadvocats i al consell de collegis dadvocats mitjanant subvenci per la gesti dels
serveis dorientaci jurdica i tramitaci de les sollicituds de justcia gratuta representant apro-
ximadament un un 5,5%
3
.
Si observem aix levoluci daquesta partida en els ltims anys, veurem com ns al 2009 ha ha
tingut un creixements progressius com a conseqncia no tant de laugment del preu del mdul
a abonar als advocats si no ms aviat per laugment del nombre de procediments judicials que
hem anat observant en tots els mbits jurisdiccionals (com veurem a les pgines dedicades a
levoluci judicials) i del que bviament no podia quedar exclosa la part dedicada a la justcia
gratuta en la mida que, o be ha de tenir comportaments similars, o be poden ser laltre part del
procediment iniciat de qui litiga amb els seus propis mitjans.
Ara b, aquest crexiement no sempre ha estat pressupostat convenientment, de tal manera que
aquesta partida s de les poques que a la llei de pressupostos anuals es preveu com ampliable
4
.

3 Cal tenir en compte que aquest percentatge aix com el sistema de retribuci de la gesti no sha adequat al redactat
que la disposici addicional 30 de la Llei 14/2000 de 29 de desembre, de mesures scals, administratives i de lordre social
(BOE nm. 313, de 30 de desembre, pel qual a) La subvenci sha de determinar per a cada collegi amb un sistema de
mduls compensatoris per expedient tramitat. b) Fins que no es compleixi aquest requisit, els collegis han de percebre
la quantia que resulti daplicar el 8 per 100 al cost econmic generat en cada perode de liquidaci per les actuacions
professionals esmentades en larticle anterior.
4 Malgrat que no sempre aquesta opci ha estat accionada de tal manera que, alguns anys, la falta de previsi ha estat
abonada amb els pressupostos de la segent.

36
Lany 2010 va ser lnic en el que les quantitats previstes van quedar una mica per sobre de les
quantitats efectivament executades i corresponents al mateix any. Tot i aix, un pressupost molt
per sota de la realitat ha donat com a resultat, novament, una desviaci tant lany 2011 com lany
2012, malgrat que tamb a nivell de Catalunya es pot observar com les quantitats destinades a
aquesta partida pressupostria shan reduit un 12% i molt probablement haguem de patir una
nova reducci per aquest 2013
5
.
Tamb cal recordar que els imports dedicats per part de la Generalitat a lmbit de justcia gra-
tuta per tots els conceptes, tot i ser una quantitat important, no s ms que en torn a un 6% de
la despesa total dedicada a lAdministraci de Justcia.
En realitat, si tenim en compte les 297.586 actuacions en torn doci o assistncia al detingut
incloent gurdies de 24 hores que els advocats realitzen arreu de tota Catalunya i els posem en
relaci amb els imports destinats; veurem com la realitat es redueix a una mitjana de de 179,75
euros per actuaci o gurdia.
Aquest fet molt probablement sigui la causa de qu els advocats siguin especialment crtics
amb la valoraci que fan respecte les quantitats a percebre i la puntualitat en el pagament
mentre que puntuen amb notes molt satisfactries la qualitat general del servei que presta el
Collegi dAdvocats de Barcelona; segons es desprn de lenquesta de satisfacci feta a gaireb
200 advocats.

5 En el moment de tancar-se aquest informe, el Departament de Justcia de la Generalitat tot just ha dictat resoluci al
respecte amb una reducci dun 3% lineal per a tots els mduls.
36.940.372,90
39.138.272,20
43.612.420,37
47.330.000,00
48.976.300,00
60.340.700,00
34.486.630,00
31.762.298,30
37.086.274,93
40.606.922,13
46.343.030,34
33.289.188,41
37.933.492,30
60.192.732,30
38.367.220,43
33.491.743,24
3,93
11,43
9,03
3,00
23,61
-10,00
-3,00
-0,13
-0,10
-0,03
0,00
0,03
0,10
0,13
0,20
0,23
0,30
0,00
10.000.000,00
20.000.000,00
30.000.000,00
40.000.000,00
30.000.000,00
60.000.000,00
70.000.000,00
2003 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
lMC81 8LSSuCS1A1 AuvCCA1S lMC81 LxLCu1A1 AuvCCA1S varlacl pressuposLos
Presentaci
37
Altres funcions de lICAB
El Collegi dAdvocats de Barcelona, com a corporaci tamb presta per a tots els seus col-
legiats una srie de serveis i ajuts que complementarien les funcions pbliques abans expressa-
des i que donen un valor afegit a la pertinena a aquest collegi.
Parlem de serveis com Intranet privada per gestions collegials, Carnet didentitat professional
CCBE (Conseil des Barreaux Europens), Centre de Mediaci de lICAB (CEMICAB), Guia prc-
tica daplicaci de la LOPD i el Reglament de desenvolupament als despatxos professionals,
Certicat Digital expedit per lAutoritat de Certicaci de lAdvocacia per a advocats i Societats
Professionals, Informaci sobre trmits professionals (targeta sanitria, subvencions, etc.) , Ha-
bilitaci per la presentaci telemtica de trmits davant lInstitut Municipal dHisenda, Agncia
Estatal dAdministraci Tributria (AEAT) o Agncia Tributria de Catalunya, Servei de presen-
taci de sollicituds de prestacions de garantia salarial (FOGASA), Servei dObtenci dInformes
dels accidents de trnsit de la policia local de lAjuntament de Gav, cos de Mossos dEsquadra
i Gurdia Urbana, Sollicitud per esdevenir Punt dAssessorament i Inici de Tramitaci (PAIT),
Acords amb entitats nanceres per avanament de quantitats pendents de cobrament de Torn
dOci i assistncia al detingut, Activitats Culturals, Ajuts a persones amb discapacitat, Gesti
de les beques Leonardo da Vinci (Long Life Learning Program) , Bo formatiu, Club ICAB de
descomptes i promocions en diversos productes, Correu electrnic ICAB i Google Drive, In-
formaci sobre subvencions, premis, beques i ajuts, Programa de prctiques per a joves tant a
la demarcaci ICAB com a lestranger, Ajornament de pagament de quotes collegials, Venda
de productes professionals ICAB, Venda o prstec gratut de togues, Plissa de responsabilitat
civil professional, Assegurana collectiva daccidents pels advocats del servei dassistncia al
detingut, Servei daparcament a lICAB i gesti del servei daparcament gratut a la Ciutat de la
Justcia pels advocats del servei de gurdia, Autoritzacions per citar a un company com a tes-
timoni en un procediment o presentar a judici documentaci de carcter reservat, Entrevistes
amb Fiscalia, Passis de presons, Reconeixement de signatures, Autoritzacions per la defensa
dassumptes propis, Canvi docina de referncia de la Tresoreria General de la Seguretat Social
(TGSS), Concertaci de cita prvia davant del Departament dEmpresa i Ocupaci de la Ge-
neralitat de Catalunya, Visites guiades a la Biblioteca de lICAB, Servei docupaci i orientaci

38
laboral (Borsa de Treball), Activitats de networking nacionals o internacionals, Organitzaci de
viatges Jurdico-empresarials, Emissi de dictamen pericial en matria dhonoraris, Servei de
buromail, Servei dordinadors, connexi WIFI i impressi o escner a totes les seus collegials,
Servei de diagnstic de la situaci del despatx (DAFO), Servei dinterpretaci i traducci jurada,
Lloguer i cessi gratuta de sales o espais collegial, Taquilla a les sales de togues, Formulari
de fulls dencrrec professional en Torn dOci (designa informada) o per lmbit privat, Servei
danuncis diversos al Mn Jurdic / Web, Cercador dadvocats i societats professionals, Logotip
professional per a persones collegiades i societats professionals, Servei dactualitat Jurdica,
Servei dalertes jurdiques, Subscripci a la Revista Jurdica de Catalunya, Bases de dades de
Doctrina, Legislaci i Jurisprudncia, Biblioteca , Biblioteca digital i Prstec Interbibliotecari,
Centre de Documentaci, Servei de Difusi Selectiva de la Informaci (DSI), Servei de Dossiers
temtics, Formaci In-Company, Informaci actualitzada de Jutjats i Tribunals, Punt dinformaci
cadastral, Servei de sumaris electrnics de revistes, Traduccions jurdiques i jurades, Formaci
en idiomes o la gura del Defensor del collegiat.
Ara b, per sobre de tots, destacarem el servei de Formaci en general i la Biblioteca per la seva
importncia i pes en el conjunt dactivitats de lICAB.
Cal tenir en compte que la Formaci que es realitza a lICAB suposa ms de 3.500 hores de
formaci, gaireb 400 tipus diversos dactivitats i un nombre dinscripcions que frega les 20.000
concentrats en el que anomenarem la formaci continuada i que, sense ser obligatria des dun
punt de vista estatutari s prctica habitual dels advocats.
Pel que fa a la Biblioteca, tamb destacar que el seu s implica una capacitaci tcnico-jurdica
sobre la que els advocats collegiats de lICAB tenen una especial preocupaci com ho posa de
manifest les dades que parlen de lactivitat bibliotecria.
Presentaci
39
Per nalitzar, cal tenir en compte que per a totes aquestes funcions i serveis prestats lICAB
compta amb un pressupost ordinari duns 16.000.000 deuros dels quals el 64% correspon a
ingressos provinents de les quotes i la resta correspon a serveis prestats als seus col legiats
fonamentalment en lmbit de la formaci.
A ms, cal tenir en compte la gesti i la corresponent comptabilitzaci dels serveis dassistncia
jurdica gratuta suposen lany uns 24.000.000 de euros ms respecte dels qeu lICAB noms fa
dintermediari ats que corresponen fonamentalment a les actuacions al servei del torn doci.
Compta amb uns 200 treballadors i disposa dunes installacions repartides en diversos edicis
que ocupen ms de 9.000 metres quadrats entre els quals hi ha un Palauet modernista conside-
rat patrimoni cultural i una biblioteca que tant per volum com per les obres que cont i entre les
que hi ha alguns incunables, tenen un valor histric ms enll del purament material.
Lrgan de direcci executiu lencapala una Junta de Govern formada per 20 membres que sn
escollits cada 4 anys, encara que amb renovacions parcials (de la meitat de la Junta).
Per ltim, lICAB ha de retre comptes a lAssemblea composta per la totalitat dels collegiats
com a mnim 2 vegades a lany: en el moment de laprovaci dels pressupostos (desembre) i per
laprovaci de lexecuci del pressupost i activitats realitzades (mar).
Radiograa dels advocats

Lany 2012 el Collegi dAdvocats de Barcelona ha realitzat una enquesta entre tots els seus
collegiats amb un objectiu estratgic: obtenir dades sobre la professi i els professionals en
general que ens permetin fer una radiograa dels advocats de lICAB.
Aquest estudi ja shavia realitzat anteriorment. Efectivament, la primera edici fou publicada
lany 2006 i per tal de poder analitzar i estudiar levoluci del collectiu durant tot aquest per-
ode, lenquesta 2012 ha mantingut la major part de les preguntes que es van realitzar en el seu
moment, afegint tant sols aquelles per, pels esdeveniments que han pogut donar-se, es veia
imprescindible la modicaci parcial.
La nalitat per tant, era clau, analitzar en clau evolutiva el perl dels collegiats advocats de
lICAB per tal de detectar canvis i noves tendncies en els diferents perls; aix com detectar
les necessitats i mancances per part dels professionals del sector i aspectes que lICAB podria
proporcionar per augmentar la satisfacci de les persones collegiades.
Els objectius concrets de lestudi poden tamb detallar-se de la manera segent:
Saber quines caracterstiques sociodemogrques tenen les persones collegiades.
Descriure les caracterstiques del lloc de treball en termes de tasques, salari, expectatives de
futur, etc.
Analitzar la professi en termes salarials en funci de variables com el sexe, ledat, etc.
Aprofundir en el procs que segueixen les persones collegiades a lhora dincorporar-se al
mn laboral.

42
Descriure els factors de formaci especques del sector
Descriure les caracterstiques de les empreses en les que treballen les persones collegiades
En aquest sentit, cal tenir en compte que els primers resultats de lenquesta ja van ser molt alen-
tidors en la mida que la resposta voluntria per part del collectiu va ser molt alta.
En concret, van donar resposta 2.253 collegiats de tot lunivers el que va possibilitat un error
mostral per a dades globals del +/-1,9%, amb un nivell de conana del 95% (2 sigma) en el cas
de mxima indeterminaci (P=Q=50%) i en el supsit de mostra aleatria simple.
Aix la mostra obtinguda reectia molt be les caracterstiques sociodemogrques de lunivers
que est composat per un 45% de dones front un 55% dhomes, amb una tendncia a la paritat
que sha anat assolint de manera especial amb les noves generacions.
6rahr 1. 0istriburi de I'0nivers segons sexe
Tamb respecte de ledat, el collectiu dadvocats es caracteritza per ser un collectiu bastant
jove amb un quart de lunivers en edats per sota dels 35 anys, el que t una correlaci amb els
anys de collegiaci
6rahr 2: 0istriburi de I'univers segons edat 6rahr 3: 0istriburi de I'0nivers segons
anys de roIIegiari
Hcme
557
Dcnc
457
257
37
317
87
22 c 35 cny:
3 c 45 cny:
4 c 0 cny:
M: ce 0 cny:
217
17
317
287
Meny: ce cny:
De c 10 cny:
De 11 c 20 cny:
M: ce 20 cny:
43
Per tamb, des duna perspectiva de dedicaci professional que, no deixa de ser un dels as-
pectes ms essencials per una corporaci com la nostra, la mostra reecteix perfectament la
composici de ladvocacia en quant a com treballen.
6rahr 4: 0istriburi de I'0nivers segons Ia seva vinruIari professionaI

Perl personal i familiar
El perl mitj de ladvocat/da collegiat a lICAB ens parla duna persona casada, amb 2 lls al
seu crrec, quina parella no es relaciona amb el mon de ladvocacia i que tampoc t antecedents
relacionats amb aquest mbit.
Si ho comparem amb la mostra de 2006 ens adonarem que les variacions sn petites per su-
cientment importants ats que ens parlen duna persona amb ms responsabilitats i crregues
familiars per tamb duna professi cada vegada ms oberta a la societat en la mida que s
una opci professional coneguda ms enll dels antecedents familiars.
Al segent grc ens mostra la comparativa daquests 6 anys en quant a lestat civil
6rahr 5: 0istriburi de Ia mostra segons I'estat riviI.
/uIcncm
837
CcmpIe c|i
177
17
357
577
557
27
27
7
37
17
17
147
57
0,47
2012 200
N:/Nc
Fcre||c
Vicu/c
DivcrcicI
SepcrcI/cc
Cc:cI/cc
Sc|Ier/c

44
Pel que fa al nombre de lls, i com es pot comprovar a la grca adjunta, el nombre de collegiats
o collegiades que manifesten no tenir lls sha redut considerablement (15 punts per sota) sent
majoritries els que tenen lls i dentre els quals destaquen els que tenen 2 lls
6rahr 6: 0istriburi de Ia mostra segons eI nombre de hIIs.
La importncia daquesta dada cal lligar-la amb el fet que la majoria daquests lls encara estan
a crrec del collegiat o collegiada.
6rahr 7: 0istriburi de Ia mostra segons hIIs a rarrer
I, com diem, la parella de la persona collegiada, malgrat haver crescut respecte 2006 la vincu-
laci amb professions jurdiques, encara s lluny de considerar-ne cap smptoma dendogmia.
37
47
107
7
307
217
187
137
387
537
17
2012 200
N:/Nc
Ccp fi||/c
1
2
3
4 i m:
77
307
7
427
27
137
17
27
0,37
17
Fi||: incepenciIzcI:
Fi||: c ccrrec
1 2 3 4 5 c m:
45
6rahr 8: 0istriburi de Ia mostra segons professi de Ia pareIIa.
El mateix podem observar si el que preguntem s sobre els antecedents familiars amb ladvoca-
cia que, malgrat ha crescut en 12 punts respecte 2006, es troba noms en una tercera part dels
enquestats:
6rahr 9: 0istriburi de Ia mostra segons anteredents famiIiars.
157
147
7
37
557
527
227
37
327
2012 200
N:/Nc
Nc prcceceix
/|Ire:
I c|gunc c|Irc
prcfe::ic jur|cicc
: ccvcccI/cc
537
287
27
377
87
47
47
107
107
217
137
Fcre:
/vi:
Germcn:
IieI:
Cc:in:
/|Ire:
2012
200

46
Formaci
Pel que fa a la formaci, la major part dels collegiats tenen els estudis de llicenciatura nalitzats
fa ms de 6 anys i la Universitat que destaca per sobre de la resta encara que ha perdut un pes
considerable des de 2006, s sense cap gnere de dubtes, la Universitat de Barcelona
auIa 1: 0niversitat de proredenria
6rahr 10: 0istriburi de Ia mostra per anys des de Ia IIirenriatura
Cal tenir en compte que, ms enll de la llicenciatura, el 54% dels enquestats manifesta haver
realitzat alguna formaci de postgrau, fonamentalment, msters el que indica que es tracta dun
collectiu fortament format.
A ms, en 11% dels supsits els estudis universitaris de dret es comparteixen amb algun altre
ttol que de manera ms habitual est relacionat amb la direcci dempreses o econmiques:
Uni ver:i IcI:
2012 200
Univer:iIcI ce 8crce|cnc
557 77
Univer:iIcI /uIcncmc ce 8crce|cnc
127 117
Univer:iIcI Fcmpeu FcLrc
7 7
Univer:iccc Nccicnc| ce Ecucccicn c Di:Icncic
47 37
Univer:iIcI /LcI C|iLc CEU
47 57
Univer:iIcI CLerIc ce CcIc|unyc
27 0,37
Univer:iIcI Fcmcn L|u||
17 17
Univer:iIcI lnIernccicnc| ce CcIc|unyc
0,57 0,27
/|Ire: univer:iIcI: ccIc|cne:
17 17
/|Ire: univer:iIcI: e:pcnyc|e:
47 47
Univer:iIcI: e:Ircngere:
27 0,47
N:/Nc
87 0,37
/ny:
147
317
337
207
27
2012
N:/Nc
M: ce 25 cny:
De 1 c 25 cny:
De c 15 cny:
Meny: ce cny:
47
6rahr 11: kItres ttoIs universitaris [base 11)
Per, en qualsevol cas, el que s fortament determinat en la professi dadvocat s la necessitat
de formaci continua i la permanent actualitzaci que exigeix lexercici. Aix ho demostra el fet
que ms dun 56% del collectiu manifesta haver realitzat algun tipus de formaci en lltim any.
6rahr 12: Formari reaIitzada en I'uItim any. kesposta muItipIe.
LICAB s plenament conscient, motiu pel qual com es veur en el captol dedicat a lactivitat
corporativa, la formaci ocupar un lloc essencial i prioritari amb ms de 22.000 inscripcions al
llarg de lany pels diferents productes formatius.
Ladvocacia per t un punt feble en aquest mbit formatiu i es concentra en all que t a veure
amb els idiomes.
357
17
127
107
7
57
47
37
37
27
27
27
27
27
17
17
17
17
57
/DE / Eccncmiue: / Empre:cric|:
Fe|ccicn: |cLcrc|: / GrccucI .
Sccic|cgic / CC pc||Iiue:
Criminc|cgic
Fi|c:cfic / HumcniIcI:
Mcgi:Ieri / peccgcgic
Hi:Icric i gecgrcfic
/Fl / /cmini:Ircccr Finue:
Fi|c|cgic
F:icc|cgic / IreLc|| :ccic| / .
M:icc
Enginyeric
Irccuccic i inIerpreIccic
Mecicinc / lnfermeric
Fericci:me / CC ce |c infcrmccic
/ruiIecIurc
Ge:Iic ccmini:IrcIivc
Fe|ccicn: FL|iue:
/|Ire:
2012
117
477
87
47
427
Fcrmccic e:pecic|iIzccc
re|ccicnccc cmL |'ccvccccic
Fcrmccic ccnIinuccc
re|ccicnccc cmL |'excercici ce
|ccvccccic
Fcrmccic re|ccicnccc cmL |c
ge:Iic c ccmini:Irccic
/|Ire: fcrmccicn:
Nc hc rec|iIzcI fcrmccic en
|'|Iim cny

48
Noms un 39% reconeixen conixer amb certa solvncia langls mentre que en el cas del fran-
cs o lalemany s majoritari i, en termes generals, les dades ens parlen duna professi poc
polglota.
6rahr 13: 6oneixement d'idiomes.
Lexercici de ladvocacia
Ladvocacia per essncia i tradici es desenvolupa en el seu exercici de manera lliure sense de-
pendncies estructurals lligades a estructures empresarials o administratives.
Aquesta caracterstica continua arrelant-se com es pot observar en el segent grc i sense
perjudici que tamb ha crescut lexercici a travs de consultories o gestories.
6rahr 14: 6ontext en eI que es desenvoIupa Ia prinripaI artivitat professionaI.
Per, a ms, una altra caracterstica de la professi, accentuada en els ltims temps, s que es
cerca sempre laliana amb daltres companys i/o amb daltres professionals, malgrat es tracta
destructures majoritriament molt petites (PYMES).
37
187
27
17
827
87
/ng|:
Frcnc:
/|emcny
Dcminc Nc ccminc
787
757
107
87
37
37
17
17
77
7
27
37
2012 200
/|Ire:
/|Ire: Iipu: c'empre:e:
Excercici ||iure / cuIcncm/c
De |'ccmini:Irccic c empre:c
pL|icc
Ccn:u|Icric, cuciIcric, ge:Icric i
:imi|cr
D'un ce:pcIx cccvcccI:
49
DESPATX COMPARTIT? COMPARTIT AMB DALTRES NOMBRE DADVOCATS
PROFESSIONALS?
6rahr 15, 16 i 17. 6omposiri deIs despatxos. 6ompartit. kItres professionaIs. hombre d'advorats
On s sha notat un canvi important respecte de les dades de 2006 s en la relaci jurdica que
ladvocat t amb el despatx o empresa on treballa.
Molt probablement sigui la conseqncia de normes com lentrada en vigor del Reial Decret
1331/2006, de Regulaci de la relaci laboral de carcter especial dels advocats que presten
serveis en despatxos dadvocats individuals i collectius, de 17 de novembre; les que han provo-
cat que comptar amb la collaboraci dautnoms dins de lestructura del despatx hagi perdut
ms de 15 punts.
Ara b, aquest canvi, curiosament, no ha estat en favor de la contractaci laboral, si no que han
augmentat considerablement els titulars nics (8 punts) o socis de despatx (7 punts).

2012 2006
6rahr 18 6ondiri de I'advorat en eI IIor de trebaII
807
17
0,27
2012
N:/Nc
Nc
S|
457
537
27
2012
207
17
157
287
187
17
2012
N:/Nc
M: ce 10
EnIre 5 i 10
4
3
2
277 307
17
227
7
357
37
217
327
77
277
187
577
227
7
47
47
37
17
127
47 27
27 27
27
27 37
17
17
G|cLc| De:pcIx
ccvcccI:
Nc ce:pcIx
ccvcccI:
De:pcIx
ccvcccI:
Nc ce:pcIx
ccvcccI:
N:/Nc
/|Ire:
De:pe:e: / e:pci ccmpcrIiI
/uIcncm / Cc||cLcrcccr
Emp|ecI c cc||cLcrcccr
ccnIrccIcI
Scci c c::ccicI
IiIu|cr nic

50
La majoria dadvocats collegiats a lICAB sespecialitzen en alguna branca del dret destacant
per sobre de la resta, lmbit civil. Noms un 15% dels enquestats manifesten ser generalistes
tot tenint en compte que aquests majoritriament sn homes, titulars nics dun despatx, amb
ingressos baixos (per sota de 20.000 euros anuals) i amb baixa satisfacci respecte de la pro-
fessi; el que contrasta amb lopci majoritria amb el perl de dones, amb una forta formaci
continuada per tamb amb ingressos que no ultrapassen els 20.000 euros anuals.
6rahr 19: 0edirari preferent deIs roIIegiats de I'I6k8.
Malgrat els prejudicis habituals ladvocat no dedica la major part del seu temps a lactivitat davant dels
jutjats. Abans al contrari, s lassessorament en essncia el que manifesten els ocupa ms temps seguit
per la negociaci amb daltres companys o persones. El que s destaca s el poc temps que dediquen
a aspectes relacionats amb la gesti empresarial dels seus despatxos: el 42% aix ho manifesten.
6rahr 20: emps dedirat a Ies diverses artivitats reIarionades.
287
157
137
117
117
7
57
17
17
17
17
17
17
0,57
0,47
0,37
0,17
17
27
Civi|
/cvcccI generc|i:Ic
MerccnIi|
Fenc|
LcLcrc|
/cmini:IrcIiu
IriLuIcri
lnIernccicnc|
FrcIeccic ce ccce: / FrcpieIcI inIe||ecIuc| / lncu:Iric|
Fcm||ic / mcIrcmcni / mencr:
Frcce::c|
E:Ircngeric
IlC
Ccncur:c|
HipcIeccri / lmmcLi|icri
Fe:pcn:cLi|iIcI Civi|
UrLcni:me
/|Ire:
N:/Nc
47
237
107
177
237
287
377
17
137
237
347
177
117
207
137
427
47
7
7
77
/::e::crcmenI
/cIuccicn: ccvcnI e|:
JuIjcI: c IriLunc|:
Negcciccic cmL
c'c|Ire: ccvcccI: c
per:cne:
Ge:Iic, cccrcinccic, cc
cicne: ce
mcrueIing...ce| prcpi
ce:pcIx
: |'ccIiviIcI ue m: Iemp: |i ccupc
: |c :egcnc ccIiviIcI ue m: Iemp: |i ccupc
: |c Iercerc ue m: Iemp: |i ccupc
: |'ccIiviIcI ue meny: Iemp: |i ccupc
51
Sent doncs lassessorament i, per tant, latenci directa al client el que ms temps dels advocats
ocupa, s necessari preguntar-se com sn aquests clients.
En aquest mbit, observem canvis molt signicatius respecte de la procedncia daquests, mos-
trant-nos un panorama en el que, cada vegada ms, ladvocat ha hagut dobrir-se a nous mer-
cats incloent lmbit internacional que ha crescut, en totes les seves vessants en ms de 8%
destacant la possibilitat dobtenir clients de la Uni Europea per sobre daltres pasos dentorns
menys propers. Tot aix en detriment duna advocacia que tan sols fa 6 anys concentrava la
major part del seus clients en la prpia ciutat on radicava el despatx i que ara ha perdut ms de
23 punts.
6rahr 21. Froredenria deIs rIients.
Molt probablement, aquesta sigui la causa per la que un 46% dels enquestats manifesten que
lhorari datenci al client s exible i, incls un 22% allega que ho fa a lempresa o domicili del
client; malgrat tenir una jornada laboral que ocupa tot el dia en un horari que majoritriament
va des de les 9.00 hores del mat a les 20.30 hores de la tarda.
Per tamb, per altra banda, el creixement de ls del catal s fora notori encara que sense
por a manifestar que encara i sobretot respecte lmbit judicial en absolut normalitzat i molt
distant dun s majoritari del castell; front a lmbit extrajudicial en el que ja podrem dir que
comena a acostar-se a una determinada paritat.
27
477
287
207
107
7
47
17
17
47
447
177
7
57
37
7
Lc prcpic ciuIcI cn
rccicc e| ce:pcIx
Frcv|ncic ce
8crce|cnc
CcIc|unyc
E:IcI E:pcnyc|
UE
Fe:Ic ce| mcn
Cc:c: ce |c prcpic
empre:c
/|Ire:
N:/Nc
2012
200

52
OPINI
E
l Departament de Justcia ha
presentat linforme sobre la
situaci del catal a lAdmi-
nistraci de Justcia i al mn
jurdic, amb el detall de ls per juris-
diccions i amb les dades de la llengua en
qu es presenta el document que inicia el
procediment.
Segons aquest informe, lany 2011, de les
265.039 sentncies dictades, nicament
34.734 van ser en catal, s a dir, un 13,11
%, mentre que 230.305 sentncies es
van dictar en castell (que representa el
86,89%). El percentatge dels documents
de trmit emesos als jutjats s prctica-
ment igual al de les sentncies (el 13,53%
dels documents de trmit sn en catal
i el 86,47% en castell). Per partits ju-
dicials, els jutjats de les comarques de
Girona sn els que presenten un s ms
elevat del catal (36,37% de les sentn-
cies en catal i el 45,70% dels escrits de
trmit en catal), front als jutjats de les
comarques de Tarragona que presenten
els percentatges ms baixos (4,43% de
les sentncies en catal i el 3,81% dels
escrits de trmit en catal). Pel que fa als
jutjats de Barcelona, Ciutat de la Justcia
i LHospitalet, els percentatges sn tam-
b baixos: 9,18% de les sentncies sn en
catal i el 8,08% dels escrits de trmit
sn en catal.
Pel que fa a ls del catal i del castell
en les sentncies per jurisdiccions, lin-
forme publicat per lObservatori Catal
de la Justcia revela que, al 2011, el per-
centatge ms elevat de sentncies dicta-
des en catal va ser a la jurisdicci So-
cial (19,64%), seguida per la de Menors
(15,99%), Penal (14,69%) i Instrucci
(13,36%). La jurisdicci Mercantil ocupa
el darrer lloc en lestadstica (5,42% de
sentncies en catal).
Aquestes estadstiques presenten simili-
tuds en les dades recollides a linforme
sobre la llengua en qu es presenta el do-
cument que inicia el procediment. Amb
dades absolutes, i salvant les omissions
i possibles errors en la presa de dades,
els escrits inicials presentats en catal
als Jutjats dInstrucci representen el
72,19%, seguit dels presentats a Menors
(representen el 68,63%), Penal (49,38%),
El catal a la Justcia
53
Contencis administratiu (13,04%), Civil
(8,09%), Social (5,26%) i, en darrer lloc,
Mercantil (3%). En valors absoluts, els
documents en catal que inicien el pro-
cediment (tret dels procediments dIns-
trucci) sn 111.126, front els 542.150
redactats en castell. En els procedi-
ments dInstrucci la llengua que inicia
el procediment sinverteix, passant a ser
de 1.427.831 els escrits en catal i 542.150
els escrits en castell.
Aquestes estadstiques van ser aprovades
pel Plenari de lObservatori Catal de la
Justcia en lltima sessi, i formen part
dun informe complet sota el ttol La
llengua catalana a la Justcia (pgines 16
a 21) Es poden consultar, aix mateix a la
pgina web del Departament de Justcia
www.gencat.cat/justicia accedint a Ad-
ministraci de Justcia/Seccions temti-
ques/Observatori Catal de la Justcia
Consultat linforme, comprovem que ls
del catal a la Justcia no es correspon
amb el seu s a la vida quotidiana. s
prctica habitual parlar per telfon i al
despatx amb el client en catal, i tamb
als passadissos de les oficines judicials.
Fins i tot, parlem i ens comuniquem ha-
bitualment per escrit amb ladvocat/da
contrari/a en catal. Per quan redactem
els escrits adreats al Jutjat o quan ce-
lebrem les actuacions orals canviem de
llengua, en clar perjudici del catal. Te-
mor reverencial? Envers a qui i per qu?
Desconeixement del catal? No tenim
cap motiu per la diglssia: els advocats/
des no hem de tmer una reacci nega-
tiva per part del personal del Jutjat per
usar el catal; el personal de lAdminis-
traci de Justcia majoritriament coneix
la llengua catalana; i el procediment ja
no pateix demores significatives per les
traduccions al castell. Els advocats i
advocades estem formats i preparats per
treballar en catal, i disposem de nom-
broses eines per facilitar-nos-ho. Si no ho
fem, estem contribuint a una situaci de
clar perjudici per a la llengua, a banda
dabocar-la a una situaci difcil de re-
vertir en favor de la llengua catalana.
Anna Valera Espia
Responsable Servei Lingstic CICAC

54
2012 2006
6rahr 22. Idioma utiIitzat en eIs esrrits.
Per pel que fa als clients, ha variat de manera signicativa respecte els resultats de 2006 la
distribuci pel volum de facturaci entre empreses o daltres tipus de clients havent crescut de
manera signicativa aquest ltim grup de manera que es troba repartit de manera molt iguali-
tria; de la mateixa manera que, respecte de les empreses, el clients es concentren en PIMES de
manera ms signicativa.
2012 2006
6rahr 23. oIum farturari
S s destacable una qesti formulada enguany respecte la procedncia dels clients pel que
fa al torn doci, comprovant-ne que, malgrat el que a vegades es dna per vlid en el mon de
la rumorologia i els estereotips, s nicament una minoria dadvocats els que en depenen eco-
nmicament del torn doci; i, en el seu cas, es tracta dun perl que majoritriament es dedica
amb preferncia a lmbit penal, t entre 40 i 60 anys i sn titulars nics dun despatx que factura
per sota dels 20.000 euros anuals.
Cal per tenir en compte que, a aquesta pregunta el percentatge de no respostes s fora alt per
com diem, lalt volum de respostes ens situen en una abilitat molt alta de les respostes obtingudes.
7
17
87
487
177
277
17
27
57
77
lcicmc e:criI: jucicic|:lcicmc e:criI: exIrcjucicic|:
87
127
837
777
77
77
27 47
17 0,37
lcicmc e:criI: jucicic|:lcicmc e:criI: exIrcjucicic|:
N:/Nc
/|Ire:
lnci:IinIcmenI
Cc:Ie||c
CcIc|c
387
37 357
47
427
117
127
77
147
127
37
37
47
17
147
477
457
547
187
27
7 7
G|cLc| De:pcIx /|Ire: De:pcIx /|Ire:
N:/Nc
/|Ire:
Fer iguc|
Grcn/: empre:e:
FlMES
55
6rahr 24. Froredenria deI rIients: partiruIars versus ohri
Malgrat tractar-se dun professional liberal les formules societries o el fet de tractar-se de des-
patxos en associaci amb daltres companys majoritriament advocats, com hem vist abans,
facilita que les formules de retribuci puguin ser ms o menys estables sense perjudici duna
part de retribuci variable que arribaria al 38%.
Aquestes formules destabilitat es concentren en una retribuci xa concertada entre les parts,
mentre que aquells honoraris 100% variables (dependents dels clients, els honoraris o la factu-
raci) corresponen a advocats que treballen sols.
6rahr 25: ketriburi habituaI
El que s s signicatiu tamb s com han variat els imports en aquestes retribucions comparats
amb el 2006 i observant-ne una disminuci del percentatge en els barems ms baixos i una certa
estabilitat incls amb algun augment en els trams ms alts.
587
27
447
77
87
7
77
77
47
287
237
47
G|cLc| De:pcIx /|Ire:
N:/Nc
Fer iguc|
C|ienI: c'cfici
C|ienI: pcrIicu|cr:
487
357
27
27
7
7
7
157
37
37
37
27
127
17
2012 200
N:/Nc
/|Ire:
Depn ce| cc: / c|ienI
Sc|cri fixe
Segcn: hcncrcri: / Lenefici: / fccIurccic
Ncm: per percenIcIge:
Fer unc ucnIiIcI fixc m: un ccmp|emenI per percenIcIge:
Ncm: per unc ucnIiIcI fixc ccncerIccc enIre |e: pcrI:

56
6rahr 26. ketriburions anuaIs romparades 2006-2012
En lanlisi creuada daquestes dades tamb podem extreure altres conclusions ats que aquells
que declaren percebre per sota de 20.000 euros correspon al perl majoritari de dona, jove,
sense vincles familiars en el mn del dret, titular nic o autnom dun despatx dedicat a lmbit
laboral, civil o penal i que treballant menys de 40 hores tenen una baixa satisfacci amb la pro-
fessi.
Ara b, en aquells que declaren percebre ingressos predominen els homes a partir dels 46 anys,
amb la parella o daltres familiars tamb advocats, especialitzat en lmbit mercantil en un des-
patx del que s soci i al que li dedica ms de 55 hores setmanals malgrat te una gran satisfacci
amb la professi.
En qualsevol cas, s cert que comparat amb els resultat de lenquesta presentada al 2006, el
nivell de satisfacci respecte de la professi ha baixat en gaireb tots els aspectes sobre els
que es pregunta, de tal manera que noms un 40% declaren estar satisfets o molt satisfets amb
la professi en general. Malgrat tot, s important remarcar que hi ha cert optimisme com ens
mostra la millor valoraci de les expectatives de futur i les facilitats per desenvolupar feines si ho
comparem amb la consulta anterior.
57
57
147
177
147
107
107
7
47
37
27
127
47
77
157
207
137
127
107
7
47
27
17
77
0-5.000 C
5.001-10.000 C
10.001-20.000 C
20.001-30.000 C
30.001-40.000 C
40.001-50.000 C
50.001-75.000 C
75.001-100.000 C
100.001-150.000 C
150.001-250.000 C
M: ce 250.000 C
N:/Nc
2012
200
57
6rahr 27. 6omparatiu deIs niveIIs de satisfarri.
No creiem que ens equivoquem massa si considerem que un dels motius que explicarien aques-
ta evoluci seria lactual situaci econmica que, tal i com es pot veure en el grc segent ha
tingut uns efectes importants en un ampli percentatge dels enquestats tant pel que fa a laug-
ment de la morositat com pel que fa a la disminuci dels assumptes o la negociaci a la baixa
dels honoraris; i sense perjudici del minoritari 7% que manifesta no notar aquesta repercussi o
l1% que incls parla dun augment de clients o dassumptes.
6rahr 28. 6onseqenries de Ia rrisi eronomira.
Malgrat tot, val la pena destacar que el collectiu de ladvocacia s un collectiu fortament cons-
cient del seu paper a la societat i amb un alt sentit de la responsabilitat social; de manera que
un 35% dedica part del seu temps a activitats no remunerades i un 17% ho fa a parts iguals entre
altres activitats remunerades i les que sn totalment altruistes.
77
37
517
457
27
17
17
77
57
FeIcrc en e| pcgcmenI per pcrI ce|:
c|ienI: / Mcrc::iIcI
Negcciccic c |c Lcixc ce|: hcncrcri: per
pcrI ce|: c|ienI:
Di:minucic c::umpIe:
Di:minucic c|ienI:
FeIc||cce: :cu, EFC, cccmicccmenI:
/ugmenI c|ienI: / c::umpIe:
/|Ire:
Nc hc repercuIiI ce ccp mcnerc
N:/Nc

58
6rahr 29. 0edirari a artivitats no remunerades
Es tracta doncs duna radiograa que ens mostra als advocats collegiats a lICAB en tota la seva
amplitud com a subjectes professionals afectats tamb per una crisi econmica duna amplitud
importantssima per que, malgrat tot, presten el seus serveis a una ciutadania tamb molt afec-
tada i justament per aix, cada vegada ms necessitada daquest assessorament especialitzat.
7
357
177
37
Ccp
Femunercce: i nc
remunercce:
Nc reumenrcce:
Femunercce:
Introducci
Si b no es aquesta jurisdicci la que ha patit ms canvis per la situaci socioeconmica i pol-
tica, cal dir que els tribunals daquesta jurisdicci son, amb diferncia, els que tenen ms casos
pendents de resoldre i tamb, una major congesti.
Possiblement, els causants dels canvis estadstics que ha sofert la jurisdicci contenciosa admi-
nistrativa aquest darrer 2011 es trobin entre la crisis econmica actual, el cost de la justcia a la
vista dels pressupostos generals de lEstat i el foment de la mediaci extrajudicial lligats amb la
nova Llei dAgilitaci processal.
Aix doncs, i com a conseqncia daquesta situaci, el principal problema que presenta i ha
presentat sempre aquest mbit es lendarreriment dels termnis de resoluci, essent aquest molt
elevat, com es veur, i causant la taxa de resoluci ms baixa i la taxa de pendncia ms alta en
comparaci amb daltres jurisdiccions.
La mediaci sest presentant com una de les solucions eca i til als problemes esmentats,
alleujant la situaci de sobrecrrega i a contribuir a la disminuci de la litigiositat, per la realitat
es que hi ha hagut 10.010 assumptes ingressats ms al 2011 respecte de lany 2010 (a Espanya),
si b si que es cert que han disminut a Catalunya i a la Demarcaci ICAB.
De fet, va ser arran de la Llei 19/2003, de 23 de Desembre de modicaci de la Llei Orgnica
6/1985, d01 de juliol, del Poder Judicial on els jutjats del Contencis Administratiu van adquirir
ms competncies en aquest sentit.
L mbit
Contencis-Administratiu

60
Daltra banda. larticle 77.1 de la Llei 29/98 reguladora de la Jurisdicci Contenciosa Admi-
nistrativa, ja preveu que el Jutge o Tribunal podr sotmetre a la consideraci de les parts
la possibilitat darribar a un acord que posi fi a la controvrsia, sobretot quan el judici
es promogui sobre matries susceptibles de transacci i, en particular, quan versin sobre
estimacions de quantitat.
En tot cas, la intervenci de ladvocat es clau a lhora de tancar un assumpte contencis
administratiu daquesta forma, i haurem desperar al prxim any per saber exactament si
la implantaci de la mediaci en aquest mbit es satisfactria o per el contrari, no es t
amb compte.
De moment, desprs de la publicaci de la Llei Orgnica 1/2009, de 03 de novembre,
complementria de la llei de reforma de la Legislaci processal per a la implantaci de la
nova oficina judicial, hem notat canvis positius en les xifres de lany 2010 i 2011 respecte
danys anteriors.
Pel que fa a les dades, hem estructurat lanlisi daquest 2011 separant la litigiositat dels
principals indicadors judicials, com son la taxa de pendncia, taxa de resoluci i taxa de
congesti. La litigiositat lhem extret aplicant la frmula (Assumptes/poblaci x 1000). En
aquest apartat, i fent una visi general de la litigiositat, si b la principal caracterstica era
laugment daquesta any rere any, a partir del 2010 disminueix i es mant baixa al perode
2011.
Els assumptes ingressats en aquesta jurisdicci han augmentat progressivament any rere
any per, a partir de lany 2010 aquesta tendncia baixa drsticament, disminuint entre un
4 i un 12 % depenent del territori i augmentant al 2011 a Espanya un 4%, i disminuint per
a la resta dels territoris (entre un 8 i un 5 %, a Catalunya i a la Demarcaci ICAB, respecti-
vament).
En termes generals, a lany 2010 es van ingressar un total de 283.658 assumptes, mentre
que les xifres de lany 2011 revelen que shan ingressat menys assumptes respecte lany
anterior (292.127), havent-hi per tant, una disminuci de 8.469 assumptes.
Tamb es dna, a la jurisdicci contenciosa administrativa, una disminuci dels assump-
tes resolts, passant de 293.170 assumptes resolts a lany 2010 a 287.392 a lany 2011 (5.778
menys respecte el 2010).
Aix doncs, la nostra visi general de la jurisdicci Contenciosa Administrativa es positiva
respecte daltres anys, si b continua essent la jurisdicci amb la taxa ms elevada de pen-
dncia i amb la taxa ms elevada de congesti.
La litigiositat
Podem definir la taxa de litigiositat contenciosa administrativa com el resultat del clcul
de multiplicar els assumptes ingressats dins daquest mbit jurisdiccional en un determi-
nat moment per 1000 i dividrir aquest resultat per la poblaci. Per aix mateix, per obtenir
aquestes dades, em utilitzat la frmula segent:
Litigiositat = Assumptes x 1000/Poblaci
Lmbit Contencis-Administratiu
61
Si observem la grfica segent, podem apreciar que, si b la litigiositat sha mantingut
igual respecte lany 2010 a Espanya, tenint incls un augment de 0,06 punts respecte lany
2010, no ha sigut aix a Catalunya com a la Demarcaci ICAB, ja que ha disminut lleuge-
rament (0,21 punts menys a Catalunya i tamb 0,21 punts menys a la Demarcaci ICAB
respecte el 2010).
Per tant, la tendncia a lala de la litigiositat patent des de lany 2002-2003 sha trencat a
partir de lany 2010, mantenint-se per igual a lany 2011.
Les competncies exclusives de les que gaudeix el Tribunal Suprem, lAudincia Nacional
i els Jutjats Centrals del contencis administratiu fa que la litigiositat a Espanya sigui molt
elevada. De totes maneres, comprovem que la litigiositat de la Demarcaci ICAB es supe-
rior a la de la resta de Catalunya. Aix dna a conixer la gran quantitat de litigis que es
duen a terme a la Demarcaci ICAB.
Comparativament i degut al vlum dassumptes, s la jurisdicci penal la que, amb dife-
rncia, supera als altres mbits, essent la jurisdicci contenciosa administrativa la que t
menys litigiositat. Aquesta afirmaci la podem trobar observant la comparativa entre els
diferents ordres jurisdiccionals que mostrem a continuaci.
Si b proporcionalment i comparant-les amb les altres dades podrem pensar que la juris-
dicci contenciosa administrativa es la ms rpida i efica, per no es aix ja que reflexa
tamb que es la jurisdicci menys utilitzada pel ciutad.
El fet de comenar per una reclamaci administrativa prvia i haver desgotar-la per a po-
der fer la reclamaci davant de la jurisdicci contenciosa es un fet caracterstic daquesta
jurisdicci.
La duraci del procediment i el fet denfrontar-se a ladministraci fa que molts ciutadans
desisteixin abans dentrar a la via administrativa, daltres que desisteixin durant el procs
i daltres que ja veuen resolts els seus assumptes en esgotar la via administrativa.

62
Moviment dassumptes
Assumptes ingressats
Si sumem la situaci descrita al apartat anterior, fa que sigui una de les jurisdiccions amb
menys quantitat dassumptes ingressats respecte de les altres jurisdiccions.
Observant la grfica de la pgina segent, veiem clar que fins al 2009 els assumptes que
singressaven en aquesta jurisdicci anaven en augment any rere any. No es ns al 2010 que els
assumptes ingressats baixen considerablement.
La reducci que hi va haver al 2010 sha mantingut ns arribar a lany 2011 a la xifra de 269.559 a
Espanya (10.013 assumptes ingressats ms respecte lany 2010), 11.012 a Catalunya (966 menys
respecte lany 2010) i 11.559 a la Demarcaci ICAB (menys 575 assumptes ingressats).
Tal com hem comentat anteriorment, aquests canvis son deguts a la nova entrada de la Llei Or-
gnica 1/2009, de 3 de novembre, complementria de la Llei de reforma de la legislaci proces-
sal per la implantaci de la nova Ocina judicial, per la que es modica la Llei Orgnica 6/1985,
de 1 de juliol, del Poder Judicial.
63
Tamb hi ha inut la disminuci de la poblaci immigrant que veurem posteriorment, unit a la
crisi econmica i a les taxes judicials que, tot plegat, dissuadeixen als ciutadans a lhora dinter-
posar reclamacions davant daquesta jurisdicci.
Assumptes resolts
Si b la Llei 3/2011, de 10 doctubre, de Mesures dAgilitaci Processal ha estat una de les ms
esperades, no podrem observar les conseqncies daquesta ns les prximes dades. De totes
maneres, podem dir que ha inut a la prctica ja que la realitat es que a Espanya la xifra das-
sumptes resolts es ms baixa respecte lany 2010, tal com podem apreciar al grc segent:

Al contrari passa si ens xem amb la Demarcaci ICAB. En efecte, veiem que es lnic mbit que
mant el nombre dassumptes resolts, tenint ns i tot una petita pujada (44 assumptes resolts
mes). No obstant, a Catalunya com a la resta dEspanya hi ha una caiguda dassumptes resolts.

Aix doncs, fent una ullada al grc que representa la variaci en percentatges anuals dassump-
tes resolts, podem observar que des de lany 2008 la resoluci te una clara tendncia a la baixa,
tot i que aquest 2011 sha incrementat a la Demarcaci ICAB.

64
Assumptes pendents
La jurisdicci contenciosa administrativa sempre ha tingut ms quantitat dassumptes pendents
que dassumptes ingressats. Aquesta armaci evidncia el gran problema que pateix aquesta
jurisdicci, la pendncia.
Si la tendncia que podem observar al grc es que des de lany 2005 els assumptes pendents
no paren de crixer, es ms preocupant saber que a partir de lany 2010 els assumptes ingressats
es van reduir per no els assumptes pendents al nalitzar.
Causes explicatives de la pendncia
1. Manca de jutges i magistrats
Si b la manca de jutges i magistrats era un fet notori i probable causa de lelevada taxa de pen-
dncia, a Barcelona lany 2008 es va intentar solucionar aquest problema creant tres nous jutjats.
En principi, vistes les grques, la pendncia va millorar respecte danys anteriors, per actu-
alment aquesta mesura ja no resulta sucient, doncs el nivell de pendncia creix any rere any.
65
2. Procediment poc gil
El procediment contencis administratiu mai ha destacat per ser un procs lleuger sin tot al
contrari, un procediment que per la majoria dels ciutadans es poc gil, extens i amb trmits
processals a vegades molt extensos.
El fet que una de les dues parts sigui lAdministraci Pblica, no signica que els ciutadans no
tinguin dret a una tramitaci gil dels assumptes que lafectin.
A tal efecte sha creat la Llei dAgilitaci Processal que entra en vigor a loctubre del 2011 i que enca-
ra haurem desperar a veure els seus efectes ns a les dades de lany 2012. Lesperana en aquesta
nova regulaci dels trmits processals es que tracta dintroduir millores a la legislaci processal que
permetin agilitzar els diferents procediments sense deixar sense efecte les garanties del justiciable.
3. Dilaci
Estem pendents dels efectes que produiran les modicacions que shan introdut a la referida
Llei de Mesures dAgilitaci Processal.
Entre daltres, estem esperant els efectes que produiran les modicacions relatives a les costes
processals. En efecte, sestableix pels processos dnica o primera instancia el criteri del ven-
ciment, per amb la possibilitat de que el tribunal pugui exonerar del pagament de les costes
processals quan concorrin circumstncies que justiquen la seva no imposici,regulant els su-
psits destimaci o desestimaci parcial.
Sentncies
Les dades del Consejo General del Poder Judicial no inclouen en el total dassumptes el nombre
de sentncies que queden per executar, per aix creiem oport incloure aquest punt dins de
lapartat de la jurisdicci contenciosa administrativa.
Aix doncs, es important analitzar les executries per poder sumar-les als assumptes que aquests
rgans judicials tenen pendent de resoldre per tenir una visi ms aproximada de la congesti
en aquesta jurisdicci.
Dins la jurisdicci contenciosa administrativa hi ha una gran dicultat material ja que els casos
que sinstrueixen i es segueixen en aquest mbit no son comparables amb els que es resolen a

66
la resta dels mbits. A ra de la crisi econmica shan donat molts casos complexes referents,
per exemple, a urbanisme.
Pel que fa a aquesta jurisdicci, les xifres son clares, passant de 182.164 sentncies al 2010 a
177.588 sentencies a lany 2011.
De totes maneres i a diferncia de lany 2010, on el nombre de sentncies va augmentar respecte
de lany 2009, el nombre de sentncies ha disminut en aquest 2011, havent-hi 4.756 sentencies
ms respecte lany 2010 a la jurisdicci contenciosa administrativa. Aquesta situaci sha generat
per la baixada dassumptes ingressats i la forta pendncia que anteriorment comentvem.
Tal com podem percebre al grc, podem comentar que nicament han disminut el nombre de
sentencies dictades a Espanya, augmentant per a Catalunya i a la Demarcaci ICAB. Per tant,
i a ra del que establem al principi, dir que la conseqncia principal es la complexitat a lhora
de resoldre casos que a ra de la crisi econmica sorgeixen.
Si analitzem les sentncies sobre ingressats de la jurisdicci contenciosa administrativa veiem
que en lmbit territorial dEspanya ha experimentat una gran davallada, passant del 64,64 %
67
a un 60,66%. Com podem observar no hi ha una tendncia estable sin ms aviat inconstant
en aquest mbit, a diferncia de Catalunya i a la Demarcaci ICAB, on les sentncies sobre as-
sumptes ingressats han augmentat considerablement respecte lany anterior.

Quant a la comparativa territorial, podem apreciar que el percentatge de sentncies sobre
els assumptes ingressats a Espanya es troben al voltant del 60%, mentre que a Catalunya
sense comptar amb la Demarcaci ICAB ens trobem amb un percentatge molt ms elevat,
concretament amb un 72%. A la Demarcaci ICAB per, aquest percentatge es troba en
un 48%. Aquestes dades sn preocupants ja que, tal com podem observar al grfic, la
resoluci acabada amb sentncia dassumptes ingressats en el perode dun any es molt
baixa en aquesta jurisdicci.
Pel que fa a les sentncies sobre assumptes resolts, podem apreciar que a Espanya han disminu-
t, mentre que a Catalunya han augmentat, essent correlatiu amb les sentencies sobre assump-
tes ingressats.

68
Quant al nombre total de sentncies emeses pels 17 jutjats de la jurisdicci contenciosa adminis-
trativa de Barcelona, podem apreciar que a 9 daquests ha disminut mentre que a 8 daquests
han augmentat mentre que ala 2010 eren noms 7 els jutjats que havien disminut la emissi de
sentncies, per tant, podem concloure que al 2011 sha reduit la capacitat sentenciadora.

DLMAkCACIC ICA8
2003 2006 2007 2008 2009 2010 2011
!CA nr. 1 8A8CLLCnA 343 342 444 363 363 333 330
!CA nr. 2 8A8CLLCnA 244 264 283 334 391 380 381
!CA nr. 3 8A8CLLCnA 294 269 321 366 413 330 367
!CA nr. 4 8A8CLLCnA 283 286 363 410 337 409 421
!CA nr. 3 8A8CLLCnA 264 297 300 377 433 331 403
!CA nr. 6 8A8CLLCnA 336 196 202 364 387 383 376
!CA nr. 7 8A8CLLCnA 249 278 316 309 367 317 293
!CA nr. 8 8A8CLLCnA 340 233 268 326 361 362 470
!CA nr. 9 8A8CLLCnA 270 263 313 332 362 360 340
!CA nr. 10 8A8CLLCnA 298 369 321 363 391 366 378
!CA nr. 11 8A8CLLCnA 313 413 288 433 378 388 326
!CA nr. 12 8A8CLLCnA 334 313 346 392 378 389 413
!CA nr. 13 8A8CLLCnA 234 263 343 307 313 392 328
!CA nr. 14 8A8CLLCnA 234 247 289 341 338 386 393
!CA nr. 13 8A8CLLCnA 0 0 0 238 440 473 361
!CA nr. 16 8A8CLLCnA 0 0 0 234 406 362 349
!CA nr. 17 8A8CLLCnA 0 0 0 218 332 338 324

69
OPINI
A
continuaci analitzarem de
forma telegrfica les princi-
pals problemtiques que al
nostre entendre ha dafrontar
ladvocacia quan es tracta daccedir a la
jurisdicci contencis-administrativa per
tal de defensar els drets i interessos dels
seus clients, destriant quines sn les se-
ves causes fonamentals i suggerint possi-
bles solucions:
1r.- La regulaci actual de la impugnaci
de les actuacions per via de fet de lAd-
ministraci s totalment inoperativa i no
protegeix els drets dels administrats: els
terminis establerts per larticle 30 -que
regula la via de fet- i 46 -que estableix els
terminis per a la interposici del recurs
contencis-administratiu-, ambds de la
Llei de la jurisdicci sn excessivament
curts, i, per tant, o b samplien o b el
seu cmput hauria de comenar en un
moment posterior al de la realitzaci de
la via fet.
2n.- Impossibilitat o dificultat de vehi-
cular a la jurisdicci contenciosa les pre-
tensions dimanants dinteressos legtims
collectius o dinteressos pblics (compli-
ment de la legalitat), fre a la participaci
pblica: deficient regulaci per la LJCA
de les pretensions a exercitar en defensa
dels interessos legtims collectius i dels
interessos pblics, doncs est centrada
en els drets i interessos individuals. Una
possible soluci consistiria en completar
la redacci dels articles de la LJCA rela-
tius a lobjecte del recurs (25 a 30) i pre-
tensions de les parts (31 a 33) per inclou-
re la defensa dels interessos collectius i
pblics.
3r.- Sovint la publicaci en el DOGC de
la interposici dun recurs contencis no
permet conixer exactament quin s el
seu objecte i, per tant, es frustra les fina-
litats de la publicaci prevista per larti-
cle 47 de la LRJCA: la redacci daquest
precepte shauria de completar per tal de
fer la possible la fcil i completa identifi-
caci de lobjecte del recurs.
4t.- Transcendncia de les mesures cau-
telars: lexcessiva durada dels procedi-
ments judicials fa que aquelles puguin te-
nir una importncia capital per assegurar
leficcia real de la sentncia, ra per la
qual el seu enjudiciament hauria suposar
un plus dexhaustivitat i motivaci en la
seva resoluci.
5.- Problemtica de la litigiositat en
massa: a la prctica s fora inusual que
siguin jutjats de forma conjunta una plu-
ralitat dactes administratius, malgrat
que la seva fonamentaci sigui idntica.
Aix suposa un encariment dels costos
tant pels ciutadans com per lAdministra-
ci de Justcia, a ms dincrementar molt
la crrega de feina de loficina judicial.
Seria recomanable interpretar de forma
ms amplia i f lexible els mecanismes que
ja proporciona la Llei Jurisdiccional per
aquests casos: lacumulaci de pretensi-
ons (art. 34), el procediment testimoni
(art. 37.2) i lextensi dels efectes de les
sentncies (art. 110).
Informe sobre la Justcia (2013) en lmbit
de la jurisdicci contencis-administrativa

70
6.- Necessitat de presentar presencial-
ment els escrits davant els Jutjats i Tri-
bunals: aquesta exigncia encareix i des-
proveeix dagilitat a la tramitaci dels
recursos, ra per la qual resulta necessari
que es generalitzi quant abans la presen-
taci telemtica descrits.
7.- Falta ds de mitjans alternatius de
resoluci de conf lictes: per tal dagilitzar
ladministraci de justcia i superar el seu
greu collapse caldria promoure mitjans
realment eficaos i alternatius a la juris-
dicci contencis-administrativa, garan-
tint una resoluci definitiva als conf lictes
existents entre ciutadans i Administraci-
ons per mitj dorganismes independents,
imparcials i experts en conciliaci, medi-
aci i/o arbitratge.
8.- Cost excessiu i deficincies tcniques
dels dictmens pericials judicials: sn
molts els procediments en els quals la
prctica duna prova pericial judicial s
indispensable. No pocs prits designats
judicialment facturen uns honoraris de-
sorbitats que la majoria de recurrents, en
lactual situaci de crisi, no poden pagar,
per la qual cosa la direcci lletrada ha de
plantejar-se b no proposar prova perici-
al o b, un cop conegut el pressupost del
prit, renunciar a la seva prctica. A ms,
alguns dictmens pericials presenten un
nivell tcnic i cientfic molt deficient,
tal com posen de manifest en ocasions
els propis pronunciaments judicials que
obertament els critiquen, i que obliguen
a lrgan jurisdiccional a exercir la seva
iniciativa probatria. Lrgan jurisdicci-
onal podria fixar uns honoraris mxims,
una vegada celebrada la prova, a la vista
de la complexitat de lassumpte i la quali-
tat de linforme pericial.
9.- Encariment desproporcionat de lac-
cs a la justcia per part dels ciutadans
amb la introducci de les taxes judicials
i la condemna en costes dacord amb el
principi de venciment: les taxes imposa-
des als ciutadans que volen impugnar una
actuaci administrativa t una finalitat
dissuasria de dubtosa legitimaci i que
posa en perill el dret a la tutela judicial
efectiva i, quant a les costes, la civilit-
zaci ilimitada del seu criteri dimpo-
sici t poc sentit en una jurisdicci en
qu es debaten assumptes en qu una de
les parts (lAdministraci) gaudeix duna
clara preeminncia sobre laltra (lad-
ministrat) grcies a les seves nombroses
prerrogatives consagrades legalment. Re-
sulta imprescindible que els Tribunals
limitin raonablement la quantia de les
costes processals i no automatitzin la seva
condemna.
Secci de Dret Administratiu de lICAB
(Ana Maresca, Berta Muntaner, Blanca
Gifre, Ignasi Subirachs, Marc Vilar,
Marta Gir, Rosa Pea, Sergi Chimenos i
Xavier Palomares).
recursos, ra per la qual resulta necessari
que es generalitzi quant abans la presen
7.- Falta ds de mitjans alternatius de
resoluci de conf lictes: per tal dagilitzar
ladministraci de justcia i superar el seu
greu collapse caldria promoure mitjans
realment eficaos i alternatius a la juris-
dicci contencis-administrativa, garan-
tint una resoluci definitiva als conf lictes
existents entre ciutadans i Administraci-
ons per mitj dorganismes independents,
imparcials i experts en conciliaci, medi-
aci i/o arbitratge.
8.- Cost excessiu i deficincies tcniques
dels dictmens pericials judicials: sn
molts els procediments en els quals la
prctica duna prova pericial judicial s
indispensable. No pocs prits designats
judicialment facturen uns honoraris de-
plantejar-se b no proposar prova perici-
principi de venciment: les taxes imposa
efectiva i, quant a les costes, la civilit
zaci ilimitada del seu criteri dimpo
clara preeminncia sobre laltra (lad
prerrogatives consagrades legalment. Re
condemna.
Xavier Palomares).
plantejar-se b no proposar prova perici
7.- Falta ds de mitjans alternatius de 9.- Encariment desproporcionat de lac
cs a la justcia per part dels ciutadans
amb la introducci de les taxes judicials
principi de venciment: les taxes imposa
efectiva i, quant a les costes, la civilit
zaci ilimitada del seu criteri dimpo
clara preeminncia sobre laltra (lad
prerrogatives consagrades legalment. Re-
OPINI
71
Les executries
Aquest apartat t especial rellevncia ja que si la sentncia emesa no sexecuta, la pretensi
buscada pel aquell que es sotmet a la acci dels tribunals de justcia, es veur privat de la tutela
judicial efectiva que garanteix la Constituci Espanyola.
Tot i que als darrers anys hi havia una tendncia de disminuci en les execucions al mbit con-
tencis administratiu, lany 2011 ha sofert un augment dun 2% a Espanya. Tamb ho ha fet a
la Demarcaci ICAB, on laugment ascendeix a un 1% ms respecte lany 2010. Aix ho podem
apreciar al grc segent:

Segons les dades anuals del CGPJ les executries registrades, a diferencia de lany 2010, han
augmentat considerablement a Espanya, detectant una diferncia de 3.441 executries ms
respecte les dades anteriors. No es el cas de les executries resoltes per si les que es troben
pendents al nalitzar, doncs en aquestes darreres han augmentat tant a Espanya, com a Catalu-
nya com dins de lmbit de la Demarcaci ICAB.

72
Finalment, podem dir que duna forma general, el nombre de les executries registrades, resol-
tes i les pendents en nalitzar shan vist augmentat respecte lany anterior.

Quant lanlisi daquesta grca, dir que lany 2010 va empitjorar molt la taxa de pendncia en
executries, sobretot en lmbit territorial de Catalunya. Aquest 2011, per, sha estabilitzat en
aquest territori, anivellant-se i reduint-ne a un 120,71%, un 10 % menys que al 2010.
Pel que fa a la Demarcaci ICAB, es mant en una mitja dun 60% en la taxa de pendencia, men-
tre que existeix una gran diferncia entre el 2010 i el 2011 a la resta dEspanya, ja que del 94,53%
de pendencia ha passat al 125,89%, un 31,36%.
La distribuci de les executries per mbits territorials es la segent:

Principals indicadors judicials
Taxa de resoluci
La taxa de resoluci es la capacitat que te lrgan judicial per resoldre els assumptes ingressats
73
en cada perode, sense tenir en compte els assumptes pendents danys anteriors. Com ms bai-
xa sigui, signicar que es resolen menys casos dels que singressen.
La taxa de resoluci no ha arribat mai, pel que respecte a la Demarcaci ICAB, al 100%, de tal for-
ma que ha estat sempre per sota daquesta lnea. Des de lany 2005 la taxa sha anat incrementant
progressivament, per no es ns al 2010 que comena a descendir, arribant al 93%. En aquestes
ltimes dades extretes del CGPJ per, es reexa lincrement daquesta taxa ns arribar al 98%.
Amb la qual cosa, podem armar que al haver augmentat aquesta taxa durant el 2011 shan re-
solt ms casos respecte daltres anys, essent aquest precs any el millor des del 2005.

Creiem oport realitzar una comparativa per jurisdiccions de la taxa de resoluci, doncs podem
apreciar en la mateixa que actualment la jurisdicci que resol ms casos en la seva justa propor-
ci es lordre civil, mentre que lmbit social es qui t la taxa ms baixa.
Aix mateix, hem elaborat tres grques separades en la que cada una cont la taxa de resoluci
a cada mbit territorial. Vegem els segents grcs:

74
Si observem el grc on sestableix la taxa de resoluci a Espanya, veiem que al 2011 la taxa de reso-
luci ha disminut un 6%, cosa que no ha passat a la Demarcaci ICAB ja que ha augmentat un 6%.
Cal tenir en compte que a la Demarcaci ICAB sinclouen els assumptes que corresponen a la
sala del contencis administratiu del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, i per tant, con-
centra la majoria dels jutjats dels contencis administratiu de Catalunya.

Pel que fa a la comparativa territorial, Espanya presenta una taxa de resoluci negativa envers
lany 2010, ja que en aquell any va tenir la taxa de resoluci ms elevada des de lany 2006. Tal
com hem comentat anteriorment, al 2011 aquesta xifra ha disminut lleugerament, passant del
104% al 98%. La causa principal daquesta davallada s la dicultat dels casos que estan entrant
en aquesta jurisdicci, casos complexes provinents, sobretot, de lmbit durbanisme.
Taxa de pendncia
Tal com hem anunciat al principi daquesta part, la realitat s que la pendncia es el principal
problema daquesta jurisdicci. No s un fet nou ja que com podem observar al grc anterior
75
la taxa de pendncia ms elevada amb diferncia ha sigut a lmbit contencis administratiu.
La taxa ideal de pendncia hauria de ser molt baixa, ja que signicaria que no hi haurien o hi
haurien molt pocs casos pendents de nalitzar. Per tant, podem armar que com ms alt sigui
el percentatge, ms assumptes enrederits acumulen els seus rgans judicials.

Al analitzar la taxa de pendncia a la Demarcaci ICAB, podem observar una lleugera pujada dun
1%, desprs dhaver pujat drsticament de lany 2009 al 2010. Aix doncs, sha mantingut aquesta
taxa a lala. En el moment en que es van crear tres jutjats entre lany 2007 i 2008, una de les prin-
cipals expectatives va ser que la taxa de pendncia disminus, per si b es van complir durant els
dos primers anys posteriors, la realitat es que a partir de lany 2010 va tornar a pujar, trencant del
tot les expectatives esmentades. Podem observar aquesta situaci al grc segent:

Hem cregut convenient fer una comparaci entre els diferents mbits territorials en quant a la
taxa de pendncia, ja que a cada mbit la taxa de pendncia varia duna forma diferent.

76
Aix doncs, es pot apreciar que a Espanya lany 2011 la taxa de pendncia ha augmentat (a dife-
rencia del 2010 on va baixar) ns superar el 130%. Per tant, si be a lany 2010 hi havia una millora,
en aquest any sha empitjorat la situaci de pendncia al territori espanyol.
Pel que fa a la tendncia dins lmbit de Catalunya podem dir que es progressiva ja que aquest
any, malauradament, tamb sha incrementat la taxa de pendncia, augmentant un 10% respec-
te el 2010.
Tot i que la pendncia a la Demarcaci ICAB ha arribat a nivells de 130%, actualment la taxa de
pendncia en aquest mbit es dun 121%.
Taxa de congesti
Si b lany 2010 la taxa de congesti va disminuir respecte el 2009, grcies a la creaci de la
Llei per a la implantaci de la nova Ocina Judicial, cal dir que aquesta no ha estat sucient
per reduir la congesti a Espanya, tot i introduir com a mesura el requisit del dipsit per poder
recrrer.
Les dades que es recullen a lany 2011 la congesti ha augmentat en un 7% en el cas dEspanya.
Aix doncs, podem apreciar que si b lany primer a la implantaci daquesta Llei va produir
efectes beneciosos pel que fa a la congesti, la realitat s que al segon any ja deixa de ser
benecis doncs ens trobem amb una taxa de congesti relativament igual a la de lany 2009.
77
Una visi general daquestes tres grques ens indiquen que la congesti ha augmentat aquest
2011 en tots els mbits territorials en relaci a la jurisdicci contenciosa administrativa.

78
En efecte, la congesti ha tingut canvis signicatius durant els darrers anys, per al 2011 sha in-
crementat tant a Catalunya com a la Demarcaci ICAB. Si observem els grcs, veiem que hi ha
un augment a Catalunya arribant a una taxa de congesti del 287%, sent un record de taxa ms
alta des de la ltima que va ser 289% a lany 2006.
Lincrement que ha sofert la demarcaci ICAB no es tant notable, ja que ha sigut dun 3%.
En comparaci amb les altres jurisdiccions, es notori el fet de que s la nostra jurisdicci la que
t una taxa de congesti ms elevada. Aix ho podem apreciar al grc segent:
Causes explicatives de la congesti
1. Nombre elevat dassumptes ingressats
Tal com hem comentat anteriorment, hi han molts assumptes ingressats any rere any en aquesta
jurisdicci tenint en compte lescs nombre de jutjats que existeixen per seguir-los. Aquests
assumptes per tatn, si no es resolen durant aquell mateix perode sacumulen com assumptes
pendents al nalitzara lany vinent i, en conseqncia fa que la taxa de congesti ser elevada.
79
2. Procediments poc gils
Unit a la gran quantitat dassumptes ingressats, podem dir que una altra causa que fa que la
congesti sigui elevada en aquesta jurisdicci s la poca rapidesa i lleugeresa del procediment
ordinari, doncs els terminis son molt extensos entre trmits processals. La soluci a aquest proble-
ma sespera que es contingui a la Llei de Mesures dAgilitaci Processal, per hem desperar a les
prximes dades per veure els efectes de la mateixa.
3. Atribuci de competncies als jutjats del contencis administratiu
Malgrat la creaci dels tres jutjats contenciosos administratius al seu dia i el refor hagut durant
tot lany 2009 i 2010 perqu els magistrats suplents dictessin 5 sentncies de judicis ordinaris ms,
a cadascun dels jutjats no saconsegueix disminuir el nombre dassumptes pendents. De fet, ara
mateix ens trobem al punt lgid dels assumptes pendents respecte els anys anteriors, fet que evi-
dencia que la atribuci de noves competncies arran de la reforma operada a lany 2003 i la manca
de mitjans materials fa que encara sigui ms lenta la resoluci de tots els casos que van entrant.
4. Condemna en costes
La condemna en costes es una mesura que sintrodueix a la Llei de Mesures dAgilitaci Processal,
que pretn trencar amb les interposicions de demandes dels justiciables en casos en que ns i
tot les possibilitats son escasses de prosperar. Esperarem tamb als efectes de la nomenada llei.
5. La resposta de lAdministraci
La realitat en aquesta jurisdicci es que existeix una prctica habitual de denegar directa i siste-
mticament les reclamacions, moltes vegades amb nulla fonamentaci. A ms a ms no resol en
el temps exigit per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions
pbliques i procediment administratiu com. Per tant, aquesta situaci obliga al ciutad a acudir
als tribunals per obtenir la tutela efectiva del ciutad.
6. Temps de resoluci
El temps de resoluci de la jurisdicci contenciosa administrativa reexa la elevada taxa de pen-
dncia i congesti explicada anteriorment.
El temps de resoluci es tradueix en que un ciutad es troba en un temps de resoluci dels casi 13
mesos (mes dun any) en els Jutjats contencis administratiu ns als gaireb 26 mesos al Tribunal
Superior de Justcia de Sala del Contencis Administratiu.
Els indicadors judicials per rgan jurisdiccionals
Els jutjats del contencis administratiu
Tot i que a lany 2010 va ser lany on ms assumptes es van resoldre, aquest any 2011 la tendncia
ha disminut, arribant a un total de 155.037 assumptes resolts. Hem de tenir en compte la xifra
dassumptes ingressats, que no varia respecte del 2010.
Aix doncs, ha disminut la resoluci dels assumptes ingressats (155.037) respecte de lany 2010 (164.915).
1LMS kLSCLUCIC IUkISDICCIC CCN1LNCICS-ADMINIS1kA1IU. LSANA
2007 2008 2009 2010 2011
!. ConLencls-AdmlnlsLraLlu 10,2 11,1 11,7 12 12,9
1.S.!. Sala del ConLencls* 31,6 29 26,2 23,7 23,9
!. CenLral del ConLencls 9,2 11,8 14,8 16 16,9
A.n. Sala del ConLencls* 18,2 18,1 17,6 17,1 18,6
1rlbunal Suprem: Sala 3 21,3 19,7 18,8 17,2 18

80
Si noms ens xem en els assumptes resolts, aparentment sembla que progressivament es van
resolent mes casos respecte els anteriors anys, per sha de tenir en compte els assumptes in-
gressats, ja que any rere any han anat augmentant progressivament.
Per tant, la evoluci dassumptes resolts a Espanya sense Catalunya sha mantingut ms aviat al descens ja
que a ms assumptes ingressats, els assumptes resolts no seleven tant o en proporci als ingressats.
Pel que fa a levoluci dins el territori Catalunya, levoluci dassumptes ingressats era ascendent
ns arribar al 2011, que ha sofert una davallada dels assumptes ingressats. Aix es degut possi-
blement a lo de la reclamaci administrativa primer.
Tot i aix, si observem detalladament lany 2011, la diferncia entre els assumptes ingressats i els
resolts no es tanta com als anteriors anys, ja que la mitja dels altres anys estava en una diferncia
duns 500 assumptes pendents de realitzar mentre que aquest any la diferncia es aproximada-
ment duns 150 assumptes pendents de resoldre.
Finalment, levoluci dassumptes dins de la Demarcaci ICAB es molt bona, ja que des de lany
2005 hi ha molt poca diferncia entre assumptes ingressats i resolts. Concretament en lany 2011
la diferncia entre assumptes ingressats i els resolts es de 213 sense resoldre.
81
Els indicadors judicials
La resoluci
Quant a la resoluci, aquesta ha disminut lleugerament a Espanya, per no ho ha fet a Catalu-
nya i a la Demarcaci ICAB. Es signicativa la pujada de resoluci a la Demarcaci ICAB, tenint
en compte que hi han ms assumptes ingressats que a la resta de Catalunya.

Si diem que a la resta dEspanya la resoluci ha baixat, es conseqncia que la taxa de pendn-
cia sigui mes alta, concretament un 15% ms que lany 2010.

82
La taxa de pendncia dins el territori catal excloent la demarcaci ICAB, observem que els
ltims tres anys (2009, 2010 i 2011) ha sigut una pujada progressiva ja que cada any sha anat
incrementant la pendncia entre un 2 i un 3%.
No passa el mateix a la Demarcaci ICAB, ja que si be va pujar molt del 2009 al 2010, aquest any
sha mantingut al 121%, xifra que no s bona ja que igualment la pendncia s elevada.
Cal dir respecte aquests jutjats que la majoria de reclamacions contra lAdministraci es pre-
senten a la Demarcaci ICAB, en concret a la ciutat de Barcelona. Per tant, t lgica que a la
demarcaci ICAB sigui la que ms congesti t respecte dels altres territoris.
83
LA LUPA.
La sala contenciosa administrativa del
Tribunal superior de Justcia de Catalunya
Tot i que aquest any 2011 hi ha hagut menys assumptes ingressats respecte lany 2010, s cert
que hi ha hagut un endarreriment o disminuci amb assumptes resolts respecte del 2010.
La situaci canvia si ens xem en el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, ja que a partir del
2010 i aquest any 2011 la diferncia entre assumptes ingressats i resolts es prcticament molt
baixa. De totes formes, hem de dir que aquest 2011 shan resolt aproximadament 200 assump-
tes ms en proporci a lany 2010.
Histricament la problemtica que existia en quant a la pendncia era que a hi havien mes
assumptes pendents al inici que al nalitzar, per a partir del 2009 canvia aquesta evoluci a
linversa, on actualment de 140.532 assumptes pendents al inici dins al territori Espanya sense
Catalunya, al nalitzar son 130.567 assumptes pendents.
Aix doncs, notem una millora vers darrers anys.
JUTJAT TAXA RESOLUCI TAXA CONGESTI TAXA PENDNCIA
JCA nr. 1 BARCELONA 102% 197% 97%

84
La dinmica seguida al TSJ de Catalunya podem dir que saproxima a la descrita anteriorment, ja
que si b ns al 2009 la tendncia era que els assumptes al nalitzar fossin ms alts que al inici,
al 2011 els assumptes pendents al inici son ms que els assumptes al nalitzar.
85
Vegem el que mostren els indicadors:
Si b les xifres de lany 2010 avantatjaven al territori dEspanya sense Catalunya en quant a la
resoluci, aquest 2011 hi ha hagut un increment dun 3% respecte el 2010. Tot i ser una xifra re-
lativament baixa, cal dir que anteriorment anava amb descens, i aquest any no sols no ha baixat
sin que ha augmentat. No podem dir tampoc que sigui una xifra bona ja que si la comparem
amb la que tenem al 2005, la taxa de resoluci era dun 141%, i ara al 2011 la taxa es dun 98%.
Tot aix a Catalunya.
Existeix una disminuci de la taxa de pendncia en els TSJ dins el territori Espanya, entre dal-
tres coses perqu la taxa de resoluci ha augmentat en concordana. A Catalunya per, la taxa
de pendncia ha augmentat pel que hem argumentat anteriorment.

86
Podem arribar a la conclusi, desprs de veure els grcs, que en aquest any 2011 sha accelerat
la diferncia existent entre els tribunals de justcia dEspanya i els de Catalunya.
En aquest moment tamb es important tenir en compte que els TSJ dediquen bona part de la
seva activitat a revisar les resolucions emeses pels Jutjats del Contencis Administratius, via re-
curs dapellaci. La major part daquestes sentencies conrmen la dictada en primera instancia,
sent revocades total o parcialment un promig dun 16%, un 5% ms respecte el 2010.
87

Contencis administratiu per especialitats
Estrangeria
Aquesta especialitat s una de les mes sensibles als efectes de la crisi actual que travessen
els territoris dEspanya i Catalunya. La conseqncia immediata daquesta crisi la trobem en
el descens de la quantitat dimmigrants que reben aquests territoris, i com a factors possibles
daquest descens, trobem que aquests han deixat de ser atractius per a limmigrant que venia
a la recerca de treball i per a aquell que ja residia aqu i ha perdut la feina. Com es lgic, la seva
conseqncia immediata es la disminuci en assumptes ingressats en tema destrangeria.

Aquesta situaci t una transcendncia important en aquest mbit jurisdiccional, ja que aquesta
matria aporta una gran part dassumptes, que el seu torn repercuteix a la taxa de congesti.
La estrangeria a la ciutat de Barcelona.
Si mirem el grc de la comparativa dassumptes destrangeria a Barcelona, podem apreciar
que els assumptes ingressats als jutjats del contencis administratiu de Barcelona han anat

88
a la baixa doncs passen de ser 3309 a 3072. El pic ms alt de la grca el trobem a lany 2009,
moment de eufria dins la crisi econmica que estem vivint. Tamb podem observar que
aquesta davallada tamb sha aplicat als jutjats dinstrucci noms a Barcelona ciutat, aix
com al TSJ de Catalunya.
Les dades daquest grc son rellevants ja que hi ha una relaci molt estreta entre els assumptes
ingressats i la quantitat de poblaci immigrant. A partir daquesta grca, podem dir que des de
lany 2009, any on hi havia mes immigrants a Barcelona respecte els altres anys, la immigraci no
ha parat de disminuir, estant actualment a un nivell igualable al del 2008.
Els jutjats contenciosos administratius de Barcelona en matria destrangeria
Per fer lanlisi daquests jutjats, no podem deixar desmentar que la reforma operada lany 2003
els atribueix mes competncies respecte, tamb, en aquesta matria. En aquest sentit, si b a
lany 2010 va fer una baixada drstica arribant a nivells del 2005 (3309), es ben cert que mica en
mica es recupera i aquest 2011 els assumptes ingressats ja no van direcci a la baixa sin que ens
trobem en 3072 assumptes ingressats al 2011.
89
En observar el grc, es pot concloure que, a lhaver baixat els assumptes ingressats (3072) i al
haver resolt ms dels que shan ingressat, sha aconseguit, al igual que lany 2010, la disminuci
de la taxa de pendncia.

Jutjats dinstrucci de Barcelona
La competencia daquests jutjats, entre daltres, son les expulsions supeditades a fets delictius
realitzats per estrangers o aquells processos administratius per estada irregular al pas, cumplint
sempre el requisit dhaver-hi privaci de llibertat.

90
Tal com podem observar en el grc veiem que a partir de lany 2008 els assumptes ingressats
en aquests jutjats ha tingun una tendncia a la baixa, passant de 1.443 assumptes ingressats a
lany 2008 a 451 a lany 2011.
Podem armar que la resoluci en aquests jutjats es fantstica, ja que de 451 assumptes ingres-
sats en aquest 2011, shan resolt 444, cuasi b un 100%. De totes maneres, lanaltica ens mostra
que si b la taxa de resoluci al 2010 era dun 100%, en aquest any es presenta a un 98 %, baixant
2 punts respecte lany anterior.
91
Avanament 2012
El Consejo General del Poder Judicial, ha fet pblic el resum de dades del lany 2012, com avan-
ament de les taules estadstiques anuals que publica aquest ens.
Aquestes dades estan referides a levoluci dels principals indicadors de lactivitat de la justcia
a la totalitat de lestat i desagregat noms a nivell de comunitats autnomes, per la qual cosa
no s possible avaluar aquesta evoluci al territori ICAB. Les taxes detallen els diferents mbits
de lactivitat judicial ssent un referent que cal reectir.
Les taxes sn les referides a resoluci, pendncia i congesti, i aquests sn els resultats.

92
La resoluci es el factor que ens mostra la participaci que hi ha als jutjats i tribunals de justcia
i que sobt realitzant la divisi entre els assumptes resolts al nal i els assumptes ingressats.
Lanlisi de la taxa de resoluci, segons el grc abans exposat, es signicatiu ja que la resoluci
puja ns arribar a un 125%.
Aix doncs, podem verue que els efectes de la Llei de Mesures dAgilitaci Processal a loctubre
de 2011 no son negatius en aquesta jurisdicci.
La taxa de congesti s lindicador que mostra que els assumptes ingressats sumats als assump-
tes pendents al nalitzar entre els assumptes resolts.
Ja apreciem al grc anterior la davallada de la congesti a la Jurisdicci Contenciosa Adminis-
trativa, on es queda en un 214%.
Si la pendncia, tal com vegem al segent grc, ha disminut es reexa dalguna manera en aquesta
taxa de congesti ms baixa. Aix, la taxa de congesti a Espanya adquireix la xifra ms baixa dels l-
tims sis anys, una dada positiva per a aquesta jurisdicci, al igual que passa amb la taxa de pendncia.
93
Vegem la caiguda de la pendncia al segent grc:

Conclusions
Amb lajuda de les dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial hem pogut apreciar
el desequilibri del que es partcip aquesta jurisdicci.
En efecte, tal com diem a la introducci daquest informe, i a ra de la Llei Orgnica 1/2009
de 3 de novembre, complementria de la Llei de Reforma de la Legislaci Processal per a la
Implantaci de la Nova Ocina Judicial, observem que els resultats daquest 2011 son positius
respecte lanterior.
El descens dels assumptes ingressats i la baixa caiguda dels assumptes resolts respecte lany
anterior ens fa arribar a la conclusi de que les mesures preses per palliar la tendncia a lala
es present en aquesta jurisdicci.
De totes maneres, el principal problema daquesta jurisdicci es la pendncia dels assumptes, ja
que any rere any aquesta pendncia va en augment. En conseqncia, la principal preocupaci
del legislador en la jurisdicci contenciosa administrativa hauria de ser precisament aquesta.
Per aquest motiu, a lany 2008 es van crear tres nous jutjats per poder fer front a aquesta situaci,
per les ltimes dades reecteixen que aquesta mesura no ha sigut sucient per minorar lalta
pendncia que suporta i arrastra aquesta jurisdicci.
La conseqncia de tot aix es reexa a la taxa de resoluci i a la taxa de congesti, on aquestes
tamb han sofert alguns canvis durant aquests ltims anys, acabant aquest ltim amb una taxa
de resoluci inferior i una taxa de congesti superior respecte lany 2010.
A tot aix, i tal com hem repetit al llarg de lanlisi daquesta jurisdicci, haurem dobservar els
efectes de la Llei dAgilitaci Processal, esperant una modernitzaci de locina judicial, que
sigui capa dadaptar-se a les necessitats daquesta jurisdicci, i produir la baixada de la taxa de
congesti i la pujada de la taxa de resoluci.
En aquest apartat no hem de deixar de banda els canvis que ha experimentat una de les bra-

94
nuqes daquest mbit, els assumptes destrangeria. Si la bona notcia en aquesta especialitat es
que els assumptes ingressats i els assumptes resolts han baixat considerablement, cal dir que els
factors principals daquesta variaci han sigut la uctuaci de la poblaci immigrant i la caiguda
de la poblaci ocupada (com es el cas de Catalunya, on ha caigut dun 51,3% a 50,5%) tamb
com a conseqncia de la crisi econmica en molt bona part.
La inestabilitat esmentada anteriorment daquesta jurisdicci fa que no puguem conar en les
mesures que hem nomenat arreu daquest informe i per tant, caldr esperar a les prximes da-
des per saber si la Llei dAgilitaci Processal ha contribut als principals problemes de la que es
possedora la Jurisdicci Contenciosa Administrativa.
Introducci
Lmbit civil socupa de la majoria de les relacions privades regides pel Codi civil i de les qes-
tions relacionades amb el trc mercantil, per tant, s una de les jurisdiccions que ha patit ms
variacions en la conjuntura econmica actual.
El sistema que sha seguit per lelaboraci de lanlisi daquest mbit s, en primer lloc, un exa-
men genric de lestat de la Jurisdicci Civil des de 2000 ns el 2011.
La segona part de lestudi s ms detallat i sistematitzat. Aquesta est dividida en dos grans
blocs, per una banda, Civil per especialitats, i dun altre Civil per rgans judicials. El primer
bloc fa referncia a les competncies que tenen encomanades els Jutjats de la Jurisdicci Civil,
com per exemple, famlia i mercantil entre daltres. El segon bloc fa un anlisis dels diferents
rgans jurisdiccionals. Aix, lordre establert s el segent:
1.- Jutjats de Famlia
2.- Aspectes Civils dels Jutjats de Violncia contra la Dona
3.- Jutjats Mercantils
5.- Jutjats de Primera Instncia
6.- Seccions Civils de les Audincies Provincials
7.- Sales Civils TSJ de les CCAA
8.- Execucions Civils
Les dades que saporten conrmen un canvi de tendncia respecte lInforme de Justcia anterior
del 2012. En lactualitat es produeix una disminuci de la litigiositat, sobretot en els assumptes
mercantils i una desacceleraci en la resoluci que ha tornat a repuntar durant lany 2011.
L mbit Civil

96
El volum dassumptes civils que assumeix lICAB passa a ser lleugerament inferior a la resta de
Catalunya a partir del 2008, culminant al 2011 als seu mnim, tot canviant la tendncia anterior
on la demarcaci ICAB suportava un volum superior al de Catalunya.
Destacar el descens puntual dels assumptes de famlia en el 2007 i 2008, ja que des de el 2009
ns el 2011 han augmentat progressivament (tot i que de forma molt lleugera). Igualment passa
en seu mercantil, donat laugment progressiu dels assumptes que provoca que la taxa de con-
gesti es situ en mxims histrics a la jurisdicci espanyola.
Pel que fa als indicadors judicials, destacar la millora durant el 2010 de la capacitat resolutiva
dels rgans de la jurisdicci civil que es mant al 2011, encara que aquesta continua sent insu-
cient per atendre les demandes de justcia en les relacions privades.
La pendncia i la congesti en tots tres territoris comparats, tot i ser inferior a lany 2010, conti-
nua a uns nivells insostenibles, sobretot a nivell dEspanya, que fa necessria de manera urgent
la creaci de nous rgans judicials i la dotaci de mitjans personals i materials, per donat la
conjuntura actual, les perspectives per al 2012 no son optimistes.
Litigiositat
La litigiositat civil presenta una marcada tendncia a lala des de lany 2001 ns al 2009, al 2010
aquesta tendncia va canviar amb una lleugera davallada, de forma que segueix disminuint al 2011.
Com sobserva en la grca que es mostra a continuaci, la conictivitat civil continua ocupant
el segon lloc, desprs de la penal, en el volum de conictes que resolen els jutjats i tribunals en
els territoris comparats. En concret, vegem la grca corresponent a la demarcaci ICAB:
Lmbit Civil
97
Moviment dassumptes
Els assumptes ingressats en el perode comprs entre el 2006 i 2009 ens mostra una tendncia
a lala. A partir de lobservaci dels tres grcs, que a continuaci annexem, es desprn una
relativa estabilitat en aquest perode, que es tradueix en un augment progressiu per moderat.
Aquesta tendncia a lala per, es va veure frenada al 2010 amb un lleugera caiguda dels as-
sumptes ingressats tant a Espanya com a la demarcaci ICAB, a diferncia de Catalunya que ha
continuat amb un increment dels assumptes ingressats.
Finalment al 2011, perode objecte destudi de lactual informe, continua la tendncia a la baixa
en tots tres mbits territorials.
Durant el perode comprs entre els anys 2006 i 2011, ambds inclosos, podem establir una
srie de diferncies entre els tres mbits territorials estudiats en el present informe:
Espanya ha ingressat un total de 1.768.769 assumptes al 2011, essent noms durant lany
2009 el total de nous assumptes ha estat de 2.019.087, xifra ms alta en comparaci amb la resta
danys estudiats, i que bviament evidencia una tendncia creixent, que com ja sha citat anteri-
orment durant el perode del 2010 a 2011 sha redut.

98
Catalunya, noms al 2011, ha ingressat 286.504 nous assumptes, xifra, que daltra banda, de-
nota una tendncia creixent en idntiques condicions que levoluci mostrada a Espanya.
La Demarcaci ICAB ha presentat, durant el 2011, una reducci respecte lany immediata-
ment anterior en 16.921 nous assumptes.
Hem de concloure destacant dos aspectes:
- La crrega dassumptes que suporta la Demarcaci ICAB en comparaci amb lmbit territo-
rial catal s superior a la de la resta de Catalunya.
- La tendncia, des de lany 2006, a incrementar el volum dassumptes ingressats es va veure
tallada al 2010, que ha vist com per primera vegada en molts anys els assumptes ingressats de-
creixien respecte lany anterior, continuant disminut al 2011.
Assumptes resolts
La capacitat resolutiva dels rgans judicials del civil ha experimentat un increment bastant regu-
lar ns al 2010. Al 2011 aquesta tendncia ha canviat i els assumptes resolts han disminut com
es veu a la segent grca.
Aix, en conclusi, tot i les uctuacions dels ltims anys, la capacitat resolutria de la totalitat
drgans judicials civils s estable. El canvi de tendncia al 2011 s causat per la congesti que
pateixen els jutjats de la jurisdicci civil.
Lmbit Civil
99
Sentncies
El nombre de sentncies en el perode 2006-2009 segueix una lnia creixent, arribant al seu m-
xim al 2009. Al 2010, canvia la tendncia i es produeix una lleugera desacceleraci del nombre
de sentncies, culminant al 2011 amb els mnims des de el 2010.
Principals indicadors judicials:
Taxa de resoluci
Hem de tenir en compte que la taxa de resoluci mostra relaci entre els assumptes ingressats i els re-
solts, sense tenir en compte els assumptes pendents al iniciar lany ni tampoc els pendents al nalitzar-lo.
Al grc es verica una important baixada en tots tres territoris a lany 2008, ja que la taxa est vinculada
a laugment del volum dassumptes ingressats daquest mateix any. Destacar les dades registrades en
quan a la taxa de resoluci durant lany 2011, que mostren un petit increment important respecte lany
anterior, i que situa la demarcaci ICAB i a Catalunya en els seus millors registres des de 2006.
En el grc segent es pot observar com a la demarcaci ICAB la tendncia de les diferents ju-
risdiccions s bastant estable, arribant al 2011 a taxes molt similars superant el 100%, que seria la
taxa mnima per garantir un funcionament idoni dels jutjats. A destacar el 109% de la jurisdicci
civil al 2011 encapalant la taxa envers la resta de jurisdiccions.

100
OPINI
L
a incidncia de la greu crisi eco-
nmica que venim travessant en
els darrers anys sobre els nivells
de litigiositat en lmbit de la ju-
risdicci civil ha donat lloc a comentaris
dispars; comentaris freqentment vinculats
amb el major o menor impacte de la crisi
en el nostre sector professional, ladvocacia.
Si analitzem les estadstiques en lmbit de
la demarcaci territorial de lICAB, podem
comprovar en termes globals com, si b s
cert que reecteixen una tendncia al des-
cens en els ltims anys (des 2.010), no s
menys cert que el fenomen va ser invers (
augment de la litigiositat civil) a linici de la
crisi, i el que s ms signicatiu, els nivells
de litigiositat actual sn molt similars, o ns
i tot superiors en termes generals, als dels
ltims anys del boom econmic. La qual
cosa, en denitiva, no ve sin a conrmar
que, en termes generals, el notable descens
de facturaci que pateixen la majoria dels
despatxos i rmes dadvocats no es deu tant
a la disminuci del nombre dassumptes,
com a lescassa qualitat o rendibilitat econ-
mica dels mateixos.
Tamb s cert que les dades generals neces-
sriament han de ser matisats i ponderats:
cal advertir, per exemple, el ms que nota-
ble increment de concursos i execucions hi-
potecries, especialment durant els primers
anys de la crisi, que contribueixen a lala de
les xifres generals dassumptes ingressats en
la jurisdicci civil, per que tenen una in-
cidncia molt dispar en les xifres de negoci
dels diferents professionals o rmes, i que
en general en poc o gens afecten a la majoria
del col lectiu.
Tot aix, lgicament, a lespera de limpac-
te que les noves taxes judicials puguin te-
nir en un possible descens del nombre de
procediments, ja en tendncia descendent
des 2.010. El que s que es pot ja pronos-
ticar, encara abans de tenir disponibles les
primeres dades contrastades, s el ms que
previsible descens dels recursos dapellaci
i, en conseqncia, del nombre dassumptes
que arriben a les audincies provincials, ja
que les noves taxes que els graven, ms enll
de la seva nalitat recaptatria, poden arri-
bar a buidar de contingut, en molts casos, el
mateix dret al recurs. La qual cosa, per cert,
i per buscar alguna lectura positiva, ajudar
a descongestionar la nostra Audincia Pro-
vincial, les Seccions civils que vnen presen-
tant en els ltims anys una taxa de congesti
preocupant. Trist consol.
Eloy Moreno
Reexions sobre un eventual
descens de la litigiositat
Lmbit Civil
101
La taxa de pendncia
Aquest indicador mostra el nombre dassumptes que resten per resoldre en un any.
La pendncia varia segons el territori que es trobem. Es pot dir, per, que va patir un ascens
general a partir del 2008, per mentre que a Espanya aquest augment sha produt ns al 2011
arribant al 70%, a Catalunya noms augmenta ns al 2009 arribant al 75%, de forma que durant
els dos darrers anys la taxa a anat disminuint ns arribar al 60%.
La Demarcaci ICAB pateix un comportament completament diferent ja que a partir del 2006 la
taxa redueix progressivament ns arribar al seu mnim al 2011 del 50%.
En el grc mostra tamb que el territori que histricament ha tingut la taxa de pendncia ms
elevada a set Catalunya, donat la congesti que pateixen els seus tribunal.
A continuaci sanalitzen territori per territori la seva taxa de pendncia corresponent.
A Espanya es veu com la taxa de pendncia no t un comportament regular. Al 2007 disminueix
una mica respecte el 2006, per al 2008 torna a augmentar ns al 2010 on torna a disminuir lleu-
gerament. Finalment al 2011 es torna a produir un lleu augment

102
A Catalunya la taxa s igual de inconstant que a Espanya, veiem com al 2006 la pendncia s
molt elevada i disminueix al 2007. Durant el segent any i ns al 2009 augmenta, de forma que
al 2010 i 2011 la taxa disminueix progressivament.
La demarcaci ICAB mostra, igual que Catalunya, una evoluci positiva el darrer any 2011, tot
i tendir a lala durant el perode 2008-2009, on va arribar el seu mxim dels ltims sis anys.
Destacar la diferncia positiva de la demarcaci ICAB respecte els altres dos mbits, Espanya i
Catalunya, pel qu fa a la taxa de pendncia on la majoria dels anys (de 2006 a 2011) ha estat per
sota del 60%, destacant lany 2011 amb un 50% de pendncia.
Distribuint les xifres en Jurisdiccions, el grc ens mostra que, amb notable diferncia, el pitjor
panorama respecte a la situaci dassumptes pendents s el referit a la Jurisdicci Contencis-
Administrativa, en tots els mbits territorials estudiats, si b, hem de destacar el fet que, al
2011,seguidament el precedeix la Jurisdicci Social, a una certa distncia per, en tercer lloc es
troba la jurisdicci Civil, millorant la seva posici respecte lany passat.
Lmbit Civil
103

La taxa de congesti
El nombre d ingressats i els assumptes resolts en un any ens mostra que no hi ha una variaci
molt acusada de la congesti en els territoris comparats en el darrer any (2011). Tot i aix la taxa
de congesti continua sent massa elevada, la qual cosa impedeix el funcionament gil i eca
que hauria de tenir ladministraci de justcia en aquest mbit jurisdiccional.
La comparativa en un sol grc de la congesti en tots els territoris ens dna un panorama ms
ampli de la situaci de la congesti. Aquest indicador s molt variable i est sotms a les uctu-
acions de la resoluci i la pendncia.

Vegem les grques corresponents:

104
Quant a la comparativa de la congesti entre jurisdiccions observem que conrmant les tendn-
cies exposades en lInforme de la Justcia 2012, la jurisdicci civil s la segona jurisdicci, des-
prs de la contenciosa-administrativa que es troba amb un major nombre dassumptes en trmit.
Lmbit Civil
105
CIVIL PER ESPECIALITATS
Jutjats de famlia
El jutjats de famlia s un rgan judicial especial de primera instncia on noms es resolen con-
ictes de dret de famlia com la nullitat, separacions i divorcis, matria de liacions i institucions
tutelars.
Moviment dassumptes
Desprs dun seguit dincrements anuals en els assumptes ingressats, durant lany 2007 els as-
sumptes han disminut lleugerament a tots els territoris comparats, trencant la tendncia a laug-
ment. Encara que en aquest ltim perode hem tornat a patir un creixement dels assumptes
ingressats, arribant el 2011 als nivells ms alts dels ltims anys.

106
Des del 2000 ns al 2007 els assumptes ingressats en matria de famlia seguien una tendncia
alcista. Al 2007 es va produir una lleugera disminuci daquests assumptes: -1,81% a Espanya,
4,18% a Catalunya i, nalment, 7,28% en la demarcaci ICAB.
Si veiem les dades dels anys que segueixen a la baixada dingressos, veiem que va continuar al
2008 per que es va recuperar durant el segents anys ns al 2011 on arriba a mxims histrics
(208.309) a tot lestat.
La tendncia histrica a laugment dassumptes de famlia (als jutjats de Famlia, vuit jutjats, len-
trada dassumptes lany 2009 va ser de 8.550, lany 2010 de 8.647, per tant cada un dels Jutjats
de Famlia li corresponen 1.080 assumptes.) satribueix, segons la memria del Jutjat Deg de
Barcelona, publicada al 31 de desembre de 2010 a diverses causes:
La tendncia existent entre els professionals del dret a instar en els Jutjats de famlia accions a
de provar de solucionar crisis matrimonials.
Efectivament, cal recordar en aquest sentit, el Departament de justcia va signar un conveni amb
els 14 Collegis dadvocats per al funcionament de 21 punts de servei dorientaci mediadora a
tot Catalunya que si be a la nostra comunitat autnoma s una practica consolidada tamb ha
comenat a estendres t pel que fa a les matries que poden ser objecte de mediaci. Aix, el
30 de juliol de 2009 es va publicar al DOGC la nova Llei 15/2009 de 22 de Juliol, de mediaci
en lmbit del dret privat, per poder ampliar els camps dintervenci daquest mitj de soluci
de conictes i descarregar de feina als jutjats de Catalunya. El nou text deroga la llei 1/2001, de
15 de Mar, de mediaci familiar de Catalunya i namplia el contingut. La Llei 15/2009, de 22 de
juliol, de mediaci en lmbit del dret privat va ampliar respecte a lanterior els supsits de me-
diaci familiar, va introduir la mediaci civil per gestionar els conictes sorgits de la convivncia
ciutadana i social i altres conictes de carcter privat en els quals les parts hagin de mantenir
relacions en el futur. La mediaci pot resultar molt til, per exemple, per resoldre els conictes
derivats de les relacions de venatge o en les disputes familiars per les successions, separacions
i divorcis, i molts dels temes objecte del dret de famlia.
Tamb s important recordar que el 14 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la
Llei 25/2010, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i a la famlia, i que
pretn potenciar la mediaci com a forma de resoluci de conictes en lmbit familiar. Aquesta
Llei ha estat modicada per la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplicaci i millorament
de la regulaci normativa.
En la mateixa lnea, i nalment, al 2012 lEstat ha publicat la nova llei de mediaci, el Real De-
creto Llei 5/2012, de 5 de Marzo, de mediacin en asuntos civiles y mercantiles. Aquesta llei
incorpora dins el dret espanyola la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell,
de 21 de Maig del 2008.
Alguns punts a destacar de la nova llei de mediaci estatal:
- La voluntarietat i la lliure decisi de les parts de intentar arribar a un acord davant una con-
trovrsia a travs de la intervenci d un mediador.
- El legislador ha deslegalitzat el procediment, xant tant sols les bases del procs de media-
ci, agilitzant aix, la tramitaci i la duraci i on les parts podran emmotllar el procediment a les
seves necessitats degut a la exibilitzaci del mateix.
- La executivitat de lacord al qu sha arribat en la mediaci, sempre que aquest shagi elevat
a escriptura pblica.
Lmbit Civil
107
Com es pot veure en el captol dedicat a lactivitat de lICAB, des de la nostra corporaci sha
treballat molt en fomentar aquest procediment alternatiu ja que, un acord entre les parts sem-
pre ser ms benecis, que la imposici per part dun tercer duna decisi. I en segon lloc per-
qu el procediment mediador s molt ms gil i curt, de forma que el conicte es veur resolt
en termini molt curt.
Tot i aix, no hem de deixar de recordar que de tots les consultes que arriben a la seu collegial,
noms un 5% sn susceptibles i inicien la tramitaci per la mediaci. Per aix, malgrat que Ca-
talunya s pionera i capdavantera en el foment de la mediaci, les diferncies amb la resta de
lEstat espanyol no sn signicatives i caldr esperar a veure levoluci durant el 2013 per poder
vericar si la recent normativa espanyola ha suposat algun aven
Per aix, la implicaci dels rgans judicials es fa cada vegada ms imprescindible. En aquests
casos bviament no haurem aconseguit una de les tes en limpuls de la mediaci, com s la
desjudicialitzaci del conicte; per s podem aconseguir que la congesti disminueixi en la
mida que la resoluci per aquesta via possibilita resolucions en menys temps.
Analitzant detalladament la variaci dels assumptes ingressats en aquells procediments que
suposen el 80% dels assumptes que es dirimeixen en un Jutjat de Famlia (divorcis, separacions i
mesures relacionades amb aquests) veurem com ms enll dels efectes de la llei coneguda com
de Divorci exprs i que nicament va suposar el canvi del procediment de separaci al de divor-
ci directament, la crisi econmica sembla haver frenat una mica aquest tipus de procediments.
Per altra banda, es disparen tot el que t a veure amb les mesures; fonamentalment la modi-
caci de mesures en base a que, la diferent situaci econmica en la que es puguin trobar una
o les dues parts daquest tipus de procediments, comporta la necessitat de voler modicar les
condicions en les que la separaci o divorci ha tingut lloc.
Assumptes resolts
Parallelament a la disminuci del ingrs en el 2007, que trenca amb la tendncia a laugment
des de lany 2000, sobserva una tendncia a lala de la capacitat resolutiva en els assumptes de
famlia en tots els territoris ns al 2011.

108

Assumptes pendents a nalitzar
El criteri que segueixen els tribunals de primera instncia s bastant constant des de lany 2000,
es tracta de augments progressius. Noms al 2008 es va produir un augment sobtat dels as-
sumptes pendents, per al 2009 el nivell va a tornar a la tendncia habitual. Si analitzem aquest
any, hi ha un lleu disminuci dels assumptes pendents a nalitzar en tots els territoris al 2011.

ASSUMPTES PENDENTS A FINALITZAR. JUTJATS DE PRIMERA INTNCIA

DEMARCACI ICAB ESPANYA SENSE CATALUNYA CATALUNYA SENSE DEMARCACI
2006 30.084 347.432 39.613
2007 32.460 379.698 61.487
2008 39.302 736.182 79.003
2009 71.631 944.936 97.482
2010 66.148 986.378 100.716
2011 48.723 844.373 82.022
Lmbit Civil
109
Els indicadors judicials en els jutjats de famlia
Taxa de resoluci
La taxa de resoluci posa en relaci la capacitat resolutiva dels rgans judicials amb els assump-
tes ingressats. La taula mostra una important millora al 2011 respecte la que es va donar al 2010,
arribant als mxims histrics a tots els territoris des de lany 2000 amb un 116% a Espanya, 111%
a Catalunya i 113% a la demarcaci ICAB. Aix es trenca la tendncia a la baixa que es va donar
entre 2007 i 2009.
Els tres mbits territorials han millorat les seves respectives taxes de resoluci al 2011 per de ma-
nera tan mnima que igualment continuen essent baixes, sobretot partint de limportant baixada de
lany 2009. En general la taxa de resoluci a tots tres mbits destudi s negativa, ja que en cap cas, a
excepci del 2007 a la demarcaci de l ICAB, s igual o supera el 100% dades que serien les ideals.
Taxa de pendncia
Aquest indicador mostra una lleugera tendncia a la baixa a Espanya i demarcaci ICAB en el 2007, com
a conseqncia de la major capacitat resolutiva, que es veu truncada a partir de lany 2008 on aquesta
taxa pateix un increment progressiu ns arribar a superar el 50% en els mbits de Espanya i Catalunya.
Al 2011 aquesta tendncia al ala s mant tot i que de forma ms mesurada. Concretament, la
taxa de pendncia disminueix noms en un 1% a Espanya (donat que els assumptes resolts han
augmentat, per tamb han augmentat els assumptes pendents a nalitzar).
1AkA DL kLSCLUCIC. IU1IA1S DL kIMLkA INS1NCIA
uLMA8CAClC lCA8 LSAn?A SLnSL CA1ALun?A CA1ALun?A SLnSL uLMA8CAClC
2006 94 94 92
2007 97 93 93
2008 91 83 83
2009 88 84 83
2010 103 93 97
2011 116 111 113

110
OPINI
L
a resoluci de les crisis famili-
ars s material sensible. En el
moment de la ruptura familiar,
la presa de decisions personals,
econmiques i patrimonials, per part dels
interessats, no est exempta de grans dosis
de subjectivitat i sentiments que dificulta
a les parts, per si mateixa, la possibilitat
darribar a acords amb els de reordenar la
nova estructura familiar.
Sn qestions molt diverses i transcen-
dentals a les quals cal donar sortida: el r-
gim de guarda i estades amb qu els pro-
genitors van a relacionar-se amb els seus
fills, com es cobriran les necessitats dels
menors, qui quedar en s de lhabitatge
familiar (gaireb sempre gravada per un
prstec hipotecari), el reconeixement de
prestacions compensatries per lex-cn-
juge que vegi empitjorada la seva situaci
econmica respecte de la que tenia cons-
tant matrimoni; sobre lobligaci de com-
pensar econmicament lex cnjuge que
sense remuneraci, o amb remuneraci in-
suficient , ha treballat per a laltre o per a
la casa, permetent a un dells acumular un
patrimoni del que laltre no disposa, aix
com el rgim de relacions amb la famlia
extensa i persones properes.
Fixar els efectes de la ruptura familiar
sempre s complex i requereix, no noms
evidents coneixements tcnics en dret de
famlia, sin una veritable m esquerra
dels professionals que intervenen perqu
la subjectivitat, emotivitat i contrarietat
que pot existir entre les parts, no traspas-
si al procediment, i dificulti la possibili-
tat darribar a acords o mesures judicials,
que estableixen el full de ruta obligatria,
daquells que posen fi a la seva vida matri-
monial o convivncia. I en aquest punt, el
temps s fonamental. La demora en lesta-
bliment de les mesures definitives, en la
resoluci del conflicte, sempre corre con-
tra el ms necessitat de protecci, els fills.
Aquesta dificultat que, en el general, com-
porten tots els procediments de famlia,
sha vist incrementada en els ltims temps
per la greu situaci de crisi econmica
que travessa la nostra societat i, en con-
cret, als seus ciutadans, ja que la ruptura
de la famlia, en la majoria docasions, des
dun punt de vista econmic, voldr dir
un increment de la pressi econmica que
suporten els seus membres i en un reajus-
tament brutal de leconomia domstica.
El major problema amb qu ens trobem
en aquests moments no s amb la de-
terminaci dels efectes econmics de la
ruptura quan intervenim per primera
vegada buscant la manera ms adequada
de garantir que les necessitats de tots els
membres de la famlia quedin cobertes,
especialment la dels menors, sin que el
trobem en el moment dintentar modifi-
car els acords o efectes que ja es troben
regulats a travs de Sentncies que, b
de com acord, b desprs dun procs
contencis, han establert quals amb les
obligacions personals, econmiques i pa-
trimonials que cadascuna de les parts en
conf licte ha de complir.
En aquest sentit, el Codi Civil de Cata-
lunya (a travs del seu article 233-7) i la
prpia Llei denjudiciament civil (amb el
seu article 775) sn clars. Noms en cas
que hi hagi un canvi substancial de les cir-
cumstncies que es van tenir en compte a
lhora destablir les mesures que es trobin
vigents en aquell moment, podrem acon-
Reexions sobre un eventual
descens de la litigiositat

Lmbit Civil
111
seguir que es modifiqui judicialment que
estableix una Sentncia anterior. La in-
terpretaci en la substancialitat del canvi
s el primer escull amb qu el particu-
lar que pretn la modificaci es trobar,
doncs no tot canvi s substancial i per
tant, no tot canvi en les circumstncies
pot comportar una modificaci de la Sen-
tncia ja existent.
En els dos ltims anys, hem vist crixer
exponencialment els procediments de
modificaci de mesures definitives, sol
licitant, principalment, la reducci de les
pensions alimentries fixades a favor dels
fills, aix com lextinci de les prestacions
compensatries establertes quan lecono-
mia de lobligat al pagament es trobava
ms sanejada, davant la impossibilitat de
lobligat a seguir plantant cara a les ma-
teixes.
Aquests procediments de modificaci,
juntament amb les execucions de les reso-
lucions judicials per limpagament o paga-
ment parcial de les pensions daliments o
compensatries, sn els que avui dia om-
plen els nostres Jutjats en matria de Dret
de Famlia.
No obstant aix, lactual funcionament
del nostre sistema judicial, a la vora del
col lapse, amb un sistema de taxes abu-
siu, impedeix donar una resposta mode-
radament rpida a la necessitat de canviar
el que es va establir en un altre moment;
donar sortida a aquell que no pot seguir
afrontant les crregues econmiques que
judicialment t imposades, sense deixar
demparar al creditor de les prestacions
que, amb tota seguretat, necessria per la
seva vida ordinria i la dels seus fills.
Sn diferents els factors que impedeixen
una resoluci rpida i efica a aquestes
situacions sobrevingudes que necessiten
dun rpida soluci, entre daltres: lenor-
me volum dexpedients judicials en tr-
mit, leliminaci de funcionaris interins,
inclosos jutges i magistrats substituts que
salvaguardaven el funcionament de lOfi-
cina Judicial, la manca de mitjans materi-
als i econmics, i la manca duna veritable
especialitzaci, perqu no dir-ho, en la Ju-
risdicci de Famlia. Sn pocs els partits
judicials que tenen jutjats especialitzats
en Dret de Famlia, contrriament al que
passa a la resta del mn on lespecialitza-
ci s la norma.
Totes aquestes circumstncies, que alen-
teixen la soluci a la problemtica fami-
liar, malgrat els enormes esforos que es
realitzen des dels propis jutjats, generen
una sensaci dinsatisfacci i frustraci,
no noms en el ciutad, sin tamb entre
els mateixos operadors jurdics que inter-
venen en els procediments judicials, ele-
vant el grau de preocupaci i desgast dels
que es veuen subjectes a resolucions judi-
cials que, per variaci de les circumstn-
cies personals i econmiques, no sajusten
ja ni a les possibilitats, ni a les necessitats,
dels afectats per les Sentncies.
Cal reduir el temps que el ciutad est a
lespera duna resoluci judicial per no
frustrar la veritable finalitat dels procedi-
ments de famlia.
Nria Alba Quintero
Advocada Collegiada nm. 19.691
Vicepresidenta de la Secci
de Dret Matrimonial i Famlia

112
Tant a Catalunya com a ICAB augmenta la taxa en 4%. La ra per la qual augmenta en la de-
macaci ICAB s perqu els assumptes resolts disminueixen en 1142 i els pendents a nalitzar
augmenten en 1110. La situaci a Catalunya s que els assumptes resolts augmenten noms en
420, i els pendents a nalitzar 977.

Taxa de congesti
La taxa de congesti es redueix a Espanya i a la demarcaci ICAB en un 2%. Si comparem les
taxes de pendncia i congesti de tots els territoris mitjanant els grcs observarem que el
comportament de tots dos parmetres s idntic, amb petites variacions, el que denota que la
taxa de pendncia i de congesti es troben intrnsecament lligades. De forma que a Catalunya
la taxa de congesti, en canvi augmenta en un 3%, coincidint amb la disminuci de la taxa de
resoluci.

Lmbit Civil
113
LA LUPA.
J1II nr. 1 ARENYS DE MAR 0% 0% 0%

J1II nr. 1 IGUALADA 96% 132% 28%
J1II nr. 2 IGUALADA 114% 115% 27%
J1II nr. 3 IGUALADA 106% 120% 26%
J1II nr. 4 IGUALADA 50% 300% 100%

J1II nr. 1 BERGA 109% 127% 35%
J1II nr. 2 BERGA 107% 122% 29%

J1II nr. 1 VILAFRANCA DEL PENEDES 102% 163% 65%

J1I nr. 7 BADALONA 93% 152% 45%

J1I nr. 14 BARCELONA 83% 194% 74%
J1I nr. 15 BARCELONA 95% 142% 36%
J1I nr. 16 BARCELONA 105% 121% 25%
J1I nr. 17 BARCELONA 98% 139% 37%
J1I nr. 18 BARCELONA 102% 128% 30%
J1I nr. 19 BARCELONA 104% 118% 22%
J1I nr. 45 BARCELONA 104% 114% 19%
J1I nr. 51 BARCELONA 0% 0% 0%

J1II nr. 1 SANT BOI DE LLOBREGAT 117% 121% 35%

J1II nr. 1 VILANOVA I LA GELTRU 106% 126% 31%
JUTJATS DE FAMLIA.

114

J1I nr. 1 LHOSPITALET DE LLOBREGAT 106% 125% 31%

J1II nr. 1 STA COLOMA DE GRAMENET 100% 165% 65%

J1II nr. 1 CORNELLA DE LLOBREGAT 110% 108% 17%

J1II nr. 1 GAVA 76% 194% 63%
J1II nr. 2 GAVA 100% 145% 45%
J1II nr. 3 GAVA 92% 187% 78%
J1II nr. 4 GAVA 98% 149% 47%
J1II nr. 5 GAVA 95% 139% 34%
J1II nr. 6 GAVA 103% 130% 33%
J1II nr. 7 GAVA 97% 139% 36%
J1II nr. 8 GAVA 75% 242% 109%
J1II nr. 9 GAVA 108% 130% 37%

J1II nr. 1 EL PRAT DE LLOBREGAT 106% 118% 24%

Lmbit Civil
115
OPINI
A
questa s la primera vegada que
escric un petit informe sobre la
situaci de la Delegaci ICAB a
Arenys de Mar i per tant, com
que no en tinc lhbit i desconec exactament
el que se nespera, he pensat que el millor s
fer-ho de la manera que considero que mi-
llor reexa lesperit de la nostra Delegaci,
duna manera planera, cordial i propera.
A Arenys tenim 7 jutjats mixtes i 2 jutjats pe-
nals. Daquests 9 jutjats, actualment noms
en tenim 5 coberts per magistrats titulars i la
resta o b amb algun jutge substitut, dels que
ja en comencem a notar labsncia forada, o
b es cobreixen com es pot.
Com mimagino que la resta de Delegacions,
i tamb a Barcelona, la crisi la notem de ma-
nera considerable i pels motius que citar,
sense massa extensi, per no fer-me repetitiu
en les misries que ens trobem en el dia a dia:
Ja he explicat que el problema de no co-
brir personal substitut, ja siguin magistrats,
scals, secretaris, ocials o agents s un pro-
blema on partits judicials de primera destina-
ci, perqu ens entenguem, s relativament
senzill que patim abans que daltres.
El mateix succeeix amb el volum de tra-
mitaci dassistncia jurdica gratuta (i aqu
no far menci als pagaments), on els darrers
anys portem un volum de ms de 2.000 expe-
dients tramitats.
I no cal parlar del tema material docina,
de temes com que la lnia de fax del jutjat de
gurdia fa temps que est tallada, de temes
com que el material de seguretat funciona
parcialment i no es repara, etc...
Per clar, si miro enrere, els barracons on
vaig comenar a exercir, hem fet un gran
pas endavant i segurament noms ens
mancaria ara una millor relaci personal
entre tots (o entre alguns) estaments, cosa
que a vegades per la mobilitat de desti-
nacions o per la prpia naturalesa duns
sectors tradicionalment molt autnoms fa
que sigui complicat.
Segurament del que estic ms orgulls de
la Delegaci que tinc lhonor de represen-
tar, s de lambient entre els companys on,
malgrat comptades excepcions que crec
que s inevitable que hi siguin per poder
confirmar la regla, qualsevol que hagi de
venir-hi shi trobar com a casa.
Aix bviament, no s pas mrit meu, sin
del treball de tots els companys, sobretot
els ms veterans, que aix ens ho han anat
ensenyant de manera tcita i prctica dia a
dia i que des daqu els hi vull agrair.
Potser per aquest motiu, el del bon ambi-
ent, potser per la proximitat geogrfica a
Barcelona o potser tamb perqu la crisi
ens afecta a tots i fa que ens haguem de
moure ms que mai, certament la Delega-
ci dArenys de Mar s receptora de molts
companys que decideixen exercir-hi lac-
tivitat, principalment dins del torn dofi-
ci i als quals saludo i animo a mantenir
aquest esperit de companyonia.
Ben cordialment,
Jordi Masnou i Ridaura
ICAB 24583
La delegaci dArenys de Mar

116
Jutjats de violncia sobre la dona
La violncia sobre la dona sha denfocat duna forma integral i multidisciplinar. s per aix que les
mesures shan de prendre des de diferents vessants: en el procs de socialitzaci, en el sistema
educatiu, en lmbit de la publicitat, en la protecci social i recolzament econmic, tamb en una
bona formaci per part dels operadors sanitaris, policials i jurdics responsables en la obtenci de
proves i aplicaci de la llei. En lmbit sanitari per a la detecci preco i latenci fsica i psicolgica
de les vctimes, aix com a la protecci de menors que es trobin dins de lentorn familiar.
En el nostre cas, lAdministraci de Justcia, sha optat per la creaci dun jutjat especialitzat dins
lordre penal el Jutjat de Violncia sobre la dona, aquests jutjats coneixen de les causes penals
aix con daquelles causes civils relacionades, de forma que ambds aspectes son objecte del
mateix procediment davant la mateixa seu.
Per aquest motiu, en aquest apartat exposarem les xifres relatives als assumptes civils que ges-
tionen els jutjats de violncia sobre la dona i que sn causades per la interposici prvia duna
denncia penal per violncia.
Cal dir que aquests jutjats varen entrar en funcionament el 29 de juny de 2005, la qual cosa sha
de tenir en compte a lhora de fer les comparacions anuals.
Litigiositat
La relaci entre els assumptes ingressats i la poblaci per 1000 (homes i dones) dna com a
resultat que la litigiositat civil segueix en general lnia daugments des de que va entrar en
funcionament aquesta especialitat civil-penal i en tots els territoris comparats, per si analitzem
territori per territori hi ha diversitat de comportaments.
A Espanya la litigiositat pateix un augment progressiu ns al 2008 on la tendncia canvia i disminueix
durant el perode 2009-2010, i veiem com en lltim any destudi torna a augmentar lleugerament.
A Catalunya en canvi, la litigiositat s menys variable i segueix una trajectria ascendent des de el 2006
ns al 2011, amb una lleu baixada al 2010. A la demarcaci Icab la taxa augmenta ns al 2008, al 2009 es
redueix lleugerament, per al 2010 augmenta notablement i nalment, al 2011 la taxa torna a disminuir.
Lmbit Civil
117
MOVIMENT DASSUMPTES
Els assumptes ingressats han experimentat un lleuger augment durant els ltims 3 anys, tret de la
demarcaci ICAB on aquest ltim any analitzat, 2011, els assumptes ingressats han disminut, frenant
aix doncs, la tendncia dun augment important any rere any que es venia donant des del 2005.
Assumptes resolts
Fins al 2010 sha donat una bona tendncia donat que tot i augmentar els assumptes ingressats,
tamb va augmentar la resoluci. Al 2011 la tendncia continua a Espanya i a la demarcaci
ICAB, tot i que la millora s lleugera. En canvi a Catalunya disminueixen els assumptes resolts.

INDICADORS JUDICIALS
Taxa de resoluci
La taxa de resoluci s el coecient resultant de dividir els assumptes ingressats pels resolts,
ens mostra una clara tendncia a laugment, des de 2005, encara que la capacitat resolutiva en

118
aquests temes s baixa, ja que no sarriba, llevat de lltim any, a la situaci dequilibri ja menci-
onada, el 100%.
No obstant aix, tamb cal remarcar que aquesta tendncia positiva continua, arribant al 2011
en els tres mbits estudiats a la taxa de resoluci ptima a Catalunya com a demarcaci ICAB,
per a Espanya disminueix, tot i que noms en un 1%.
Taxa de pendncia
Fins al 2010, degut a laugment de la capacitat resolutiva, la pendncia seguia una disminuci
progressiva. Aquesta tendncia s fora lgica, si tenim en compte que el 2005 s lany (segon
darrer semestre) de lentrada en funcionament daquest jutjats i que en el 2007 els jutjats ja te-
nen el rodatge que necessita qualsevol organisme creat ex-novo. Per tant, a partir de 2007, ja es
denota aquesta tendncia de la pendncia als voltants del 50% en tots els territoris, tendncia
que sembla evidenciar una continuaci a la baixa.
Per al 2011 laugment de la capacitat resolutiva es veu frenada, mantenint-se al mateix nivell a
Espanya, i augmentant en un 8% a Catalunya. La bona notcia s que la taxa a la demarcaci
ICAB disminueix en un 7%.
Lmbit Civil
119
Taxa de congesti
La congesti, ns al 2010 tot i que va disminuir en tots els territoris comparats, continuava sent
massa elevada. Tots superaven o igualaven el 150% de congesti en una especialitat jurisdiccio-
nal que tan sols porta set anys en funcionament, dels quals noms sanalitzen sis.
Al 2011 La taxa de congesti continua disminuint a la demarcaci ICAB. En canvi a Catalunya ha
augmentat en un 7%, mentre que a Espanya, noms ha augmentat 1%.

Jutjats del mercantil
Els jutjats mercantils sn el clar exemple drgans judicials creats ex novo, van ser creats lany
2004, en els quals es verica una entrada imparable dassumptes any rere any i que malgrat aix,
la capacitat resolutiva augmenta.
Com veurem ms endavant, al llarg dels anys 2006 i 2007, la situaci de la pendncia i la conges-
ti que presentaven aquests jutjats i que, malgrat lingent treball que suportaven i lelevat nom-
bre dassumptes que resolien, el govern de lEstat espanyol no dotava de ms rgans judicials
i personal especialitzat en els temes mercantils. En lactualitat lEstat ha intentat donar soluci
a aquestes queixes a travs de la posada en marxa durant els anys 2007 i 2009 de quatre jutjats
mercantils nous, concretament dos el 2007, els Jutjats Mercantils n 5 i el n 6 de Barcelona, i els
altres dos el 2009, els Jutjats Mercantils n 7 i el n 8 de Barcelona.
Recordem que aquests jutjats, que van entrar en funcionament l1 de setembre de 2004, en
virtut de la Llei Orgnica del Poder Judicial, socupen de les matries segents:
Concursos de creditors
Patents i marques
Resta de matries de la propietat industrial
Propietat intellectual
Publicitat
Societats i Cooperatives
Transport nacional i internacional

120
Dret martim
Determinades qestions en matria de defensa de la Competncia
Competncia deslleial
Actualment, hi ha en funcionament 8 jutjats mercantils que estan situats a la ciutat de Barce-
lona. Els ms recentment creats, el Jutjat Mercantil n 7 i el Jutjat Mercantil n 8, van entrar en
funcionament lany 2009 per intentar alliberar la gran crrega de treball que patien els jutjats
mercantils a la demarcaci ICAB.
Moviment dassumptes
Com hem dit, el nombre dassumptes ingressats mant una clara tendncia a laugment, des de
que aquests jutjats varen entrar en funcionament lany 2004.
Cal afegir que les xifres obtingudes del CGPJ no sn sempre coincidents amb les que faciliten
els mateixos jutjats mercantils en les seves aparicions als mitjans de comunicaci. Per exemple,
el CGPJ no inclou en els seus recomptes ni les execucions ni els requeriments dauxili judicial, la
qual cosa ens obliga a advertir que tant els assumptes ingressats com les taxes judicials podrien
ser ms altes que les aparegudes en les grques.
El grc mostra que al 2009 laugment dassumptes ingressats augmenta considerablement en
tots els territoris estudiats. Lexplicaci rau en que tot i que al 2008 va comenar la crisi, els pri-
mers efectes a nivell litigis van aparixer al 2009.
Durant el 2008 ja es va notar un canvi de comportament per part dels consumidors, van comen-
ar a controlar la despesa. Com la demanda va disminuir, les empreses van veure minvats els
seus ingressos, i com a conseqncia, les empreses amb una dbil estructura organitzativa (com
ara botigues familiars) van ser les primeres en tancar.
Aquesta situaci va empitjorar al 2009 amb laugment de latur, que comporta molta ms con-
tenci del consum per part de la poblaci, de forma que moltes ms empreses van haver de
sotmetres al procediment judicial de concurs de creditors ofegades pels deutes, i son aquest
casos els que fan pujar tant la dada dels assumptes ingressats. En aquest cas ja parlem de PI-
MES, petites i mitjanes empreses, per tamb de grans agrupacions empresarials que van haver
de realitzar reorganitzacions tant estructurals com de plantilla. Tot eliminant departaments i
delegacions i acomiadaments de personal.
Assumptes resolts
Tot i que la resoluci tamb augmenta any rere any, aquesta no s sucient per resoldre el volum
excessiu dassumptes i, per tant, els assumptes pendents tamb augmenten.
A lany 2010, Espanya (sense Catalunya) ha resolt el 81% dels assumptes ingressats, Catalunya sense
la demarcaci ho ha fet un 75% i la demarcaci ICAB, s el territori que millors resultats obt 87,62%.
Ms endavant analitzarem les causes que provoquen que els jutjats no siguin capaos de poder
absorbir tota la crrega de treball que any rere any sincrementa.
Lmbit Civil
121
Assumptes pendents
La pendncia en aquests jutjats s extraordinriament elevada. Resten pendents gaireb els
mateixos assumptes que es resolen en un any.
Com es pot observar, la pendncia segueix una lnia imparable daugments en tots els territoris
comparats.
Els indicadors judicials en lmbit mercantil
La taxa de resoluci
La taxa de resoluci, reexa la relaci entre els assumptes ingressats i resolts en un any, ens
mostra que la capacitat resolutiva dels jutjats mercantils ha seguit durant els ltims anys una
lnia bastant estable amb uctuacions a lala i a la baixa en el tres mbits territorials estudiats.
La taxa de resoluci a tots els territoris estudiats est bastant per sota de la idnia, ja que no
sarriba a resoldre com a mnim els assumptes que singressen en un any. Com he dit anterior-

122
ment, laugment acusat dassumptes ingressats per la conjuntura econmica junt amb la falta de
recursos i de personal del jutjat motivat per les successives retallades en la despesa pressupos-
tria de lAdministraci de Justcia, fa que sigui molt difcil millorar aquesta taxa.
Les taxes demostren que la capacitat resolutria de la majoria dels jutjats de la demarcaci ICAB
no s del tot satisfactria, aix pot ser degut als problemes de personal i dexcs de crrega
laboral que pateixen aquests jutjats.
Taxa de pendncia
Segons es pot comprovar en el grc segent la taxa de pendncia a Catalunya sense la de-
marcaci ICAB i la prpia demarcaci ICAB tenien, durant el perode del 2005 al 2007, una certa
estabilitat destacant una lleugera tendncia a la baixa que ja es venia apuntant danys anteriors.
Aquesta tendncia per, es veu truncada a partir del 2008 on la taxa de pendncia pateix un in-
crement molt important ns arribar a nivells del 160% al territori de Catalunya sense la demarcaci
ICAB, una pujada molt important, tenint en compte que la darrera taxa, la del 2007 era del 79%.
Si sumem la taxa de pendncia dels jutjats de la demarcaci ICAB obtenim com a resultat que hi
ha molta ms pendncia en aquest jutjats que en tot lmbit civil de la demarcaci ICAB (mitjana
ICAB civil en el 2007, 62,79%; mitjana jutjats mercantils Barcelona, 106%).
Lmbit Civil
123
Taxa de congesti
La congesti s molt elevada atesa la insucient capacitat dels rgans judicials per atendre tots
els assumptes que singressen i la pendncia que arrosseguen.
Com sobserva en el grc, la taxa de congesti a tots els mbits territorials es mant elevada,
tot i la joventut dels Jutjats mercantils. La demarcaci ICAB que ns lany 2007 era el territori que
presentava una congesti ms alta comparat amb la resta de territoris, a partir del 2008 el pitjor
posicionat pel qu fa a la taxa de pendncia s el territori catal.
En les dades que sens mostren en el grc que trobem sobre aquestes lnies es pot comprovar
que les xifres daquesta taxa sn certament preocupants i que la excessiva congesti s un
fenomen real als jutjats mercantils, amb taxes que en cap cas baixen del 150% en cap territori
estudiat, i on la tendncia de les dades dels ltims 6 anys est al voltant del 200% de congesti.


124
OPINI
E
m demanen que escrigui unes l-
nies sobre la situaci actual de la
justcia en lmbit mercantil, el
qual conec, i pateixo.
B, s indubtable que els Jutjats Mercantils,
sn la quinta essncia del pragmatisme i la
proximitat, la veritat s que al principi ns
et sorprn. La majoria dels advocats dedi-
cats a lespecialitat mercantil hem gastat
moltes sabates en jutjats de instncia de mit-
janes i petites poblacions de Catalunya on la
manca despecialitat daquells comportava
la majoria de les vegades un desemparament
i una demora per als professionals que dif-
cilment era entesa pels clients.
s indubtable que les coses han millorat, i
molt. La majoria dels funcionaris coneixen
la temtica dels assumptes que tramiten, i
els jutges i secretaris sn de fcil tracte, amb
lobjectiu, entenc, dun com: que duna
vegada per totes la justcia sigui reconeguda
com una de les potes de la cadira que sost
la democrcia i que el justiciable se senti as-
sistit i considerat pels rgans judicials.
Si algun per caldria objectar, el mateix t
relaci amb lingent nombre dassumptes
que aquells rgans judicials han de trami-
tar, la justcia Per se s sempre lenta, sin
no seria justcia, les decisions shan medi-
tar, s lgic, per una cosa s la lentitud i
laltra s el no ser capa de ni imaginar el
temps que passar per tramitar i nalitzar
un assumpte, del qual el client fa dell el
seu assumpte.
La soluci per a la descongesti dels jut-
jats mercantils des del meu punt de vis-
ta s nica i concreta: ms personal, ms
personal i ms personal,s lnic que fal-
ta. No crec que sigui temps de queixes
per les installacions, la informtica, etc.
Falten mans per treballar a preu fet en la
tramitaci de els procediments, perqu
ni els propis funcionaris simaginen com
ns dimportant la seva tasca per salvar
el dest duna empresa, embolicada en una
situaci concursal, perqu com repeteixen
a Wall Street, time is money.
Finalment, ha estat una tasca pacient acos-
tumar a laparici duna nou gura que com-
plementa la tasca dels jutjats mercantils, els
administradors concursals, on et pots trobar
de tot. La crisi econmica en la qual encara
ens veiem immersos, ha comportat una in-
vasi de forasters a la jurisdicci mercan-
til, on alguns dells, no pretenc generalitzar,
pateixen segons el meu criteri, duna manca
de sensibilitat per entendre el greu trauma
que comporta la majoria de les vegades la
liquidaci duna empresa, que gaireb sem-
pre, s la liquidaci dun projecte de vida.
Ricardo Peix Masgoret
Advocat - Collegiat nm. 16.052
Sobre els jutjats del mercantil
125
Lmbit Civil
125
Afectaci de la crisi econmica
en les execusions hipotecries
Des de linici de la crisi shan registrat a Espanya ms de 400.000 execucions hipotecries i una gran
part han acabat en desnonaments. Aquest drama, que afecta a milers de famlies i que sha vist inten-
sicat per lescalada de protagonisme de latur, sha situat en el centre del debat de la opini pblica.
Aquesta problemtica no noms afecta a Espanya sin que la Uni Europea tamb ha mostrat
la seva preocupaci per la evoluci dun problema que ha creat un creixent malestar social al
nostre pas i que ha obligat al Govern i a la oposici a donar passos cap a endavant per mitigar
un dels efectes ms trgics de la crisis.
En aquest grc podem comprobar que desde linici de la crisi hipotecria al 2008 lactivitat
judicial respecte les execusions hipotecries ha augmentat considerablement. El seu mxim
arriba en totes les jurisdiccions al 2009.
A ms s signicatiu el fet de que la demarcaci icab sost ms litigiositat que catalunya, se-
gurament perqu s la part del territori catal amb ms densitat de poblaci i on es concentra
ms el capital immobiliari.

126
Amb les dades del grc veiem que en general les taxes de congesti son molt elevades, i on
ms congesti es produeix s al 2008, coincidint amb la dada de ms litigiositat. Als anys se-
gents la taxa esdeb estable en tots els territoris, per amb un nives de congesti alarmant.
El grc mostra que al 2008 la taxa de resoluci disminueix considerablement ja que s lhan
on la litigiositat i la congesti s ms elevada. Als segents anys la resoluci es va recuperant, a
mida que la congesti va disminuint.
CIVIL PER RGANS JURISDICCIONALS JUTJATS DE PRIMERA INSTNCIA
Moviment dassumptes
En la grca es pot observar una relativa estabilitat en la distribuci dels assumptes ingressats
segons els diferents mbits territorials; si b hi ha alguna disminuci puntual en els tres territoris
comparats, la lnia de tendncia s daugments progressius ns al 2010. Ja que les dades del
2011 posen de manifest una disminuci dels assumptes ingressats en tots els mbits territorials.
Lmbit Civil
127
Assumptes resolts
La capacitat resolutiva, malgrat la congesti que pateixen aquests jutjats, ha anat augmentant
de manera progressiva, amb un salt positiu remarcable de lany 2008 al 20010 a la totalitat dels
territoris estudiats. Per a partir del 2011 els assumptes resolts disminueixen en tots els territoris.

Malgrat una capacitat resolutiva que ratlla el 100%, els assumptes pendents shan mantingut
en nivells bastant elevats els dos darrers anys, ja que tan sols es resolien els assumptes que
singressaven durant lany i no els endarrerits. Al 2011 per hi ha un canvi de tendncia i els as-
sumptes pendents han minvat notablement.

128
Taxa de resoluci
La capacitat resolutiva est molt iguala en els territoris comparats, experimentant una lleugera
davallada en el 2008, que es veu contrarestada per laugment de la taxa durant els ltims dos
anys.
Aix si al 2010 per primer cop es va assolir el 100%, al 2011 es millora la capacitat resolutiva en
tots els territoris arribant a un mxim del 116% a la demarcaci ICAB.
Taxa de pendncia
La millora de la resoluci afecta a la taxa de pendncia, encara que com hem vist en analitzar els
assumptes pendents al nalitzar no redueix signicativament els assumptes endarrerits.
Les dades mostren el creixement que va experimentar la taxa de pendncia catalana en el 2006,
si b durant la primera meitat del perode estudiat, sempre sha trobat per sobre de la mitja es-
tatal, que ha mantingut una certa tendncia a lestabilitat. En el 2007, la pendncia a Catalunya
va disminuir lleugerament igual que a la resta de territoris estudiats, repetint-se un increment
com a tots els territoris durant el 2008, per agafar a partir de 2009 una tendncia a la baixa. Des
de 2009 aquesta disminuci progressiva sha mantingut ns al 2011, arribant a un mnim del 43%
a la demarcaci ICAB.
Taxa de congesti
La congesti tamb presenta una tendncia a laugment ns al 2009, en lnia amb all expressat
amb la pendncia, de la mateixa manera que durant el 2010 i 2011 ha disminut, arribant aquest
ltim any als mnims de tots els territoris estudiats.
Lmbit Civil
129
LA LUPA.

J1II nr. 1 IGUALADA 100% 141% 37%
J1II nr. 2 IGUALADA 134% 141% 41%
J1II nr. 3 IGUALADA 115% 130% 30%
J1II nr. 4 IGUALADA 108% 219% 105%
J1II nr. 5 IGUALADA 102% 166% 66%

J1II nr. 1 BERGA 98% 201% 101%
J1II nr. 2 BERGA 133% 152% 52%


J1I nr. 1 BADALONA 117% 131% 27%
J1I nr. 2 BADALONA 126% 121% 21%
J1I nr. 3 BADALONA 121% 126% 25%
J1I nr. 4 BADALONA 141% 147% 49%
J1I nr. 5 BADALONA 121% 144% 44%
J1I nr. 6 BADALONA 127% 139% 39%
J1I nr. 7 BADALONA 0% 0% 0%

J1I nr. 1 BARCELONA 127% 156% 45%
J1I nr. 2 BARCELONA 111% 139% 39%
J1I nr. 3 BARCELONA 130% 151% 25%
J1I nr. 4 BARCELONA 115% 145% 47%
J1I nr. 5 BARCELONA 140% 133% 44%
J1I nr. 6 BARCELONA 123% 174% 72%
J1I nr. 7 BARCELONA 118% 138% 39%
J1I nr. 8 BARCELONA 105% 132% 32%
J1I nr. 9 BARCELONA 126% 144% 44%
J1I nr. 10 BARCELONA 126% 127% 27%
J1I nr. 11 BARCELONA 111% 143% 48%
J1I nr. 12 BARCELONA 107% 188% 46%
J1I nr. 13 BARCELONA 115% 139% 39%
J1I nr. 20 BARCELONA 122% 118% 35%
J1I nr. 21 BARCELONA 136% 137% 27%
J1I nr. 22 BARCELONA 136% 126% 26%
JUTJATS DE PRIMERA INSTNCIA.

130
J1I nr. 23 BARCELONA 109% 126% 26%
J1I nr. 24 BARCELONA 120% 118% 26%
J1I nr. 25 BARCELONA 133% 154% 43%
J1I nr. 26 BARCELONA 112% 138% 38%
J1I nr. 27 BARCELONA 111% 125% 25%
J1I nr. 28 BARCELONA 139% 136% 36%
J1I nr. 29 BARCELONA 115% 133% 33%
J1I nr. 30 BARCELONA 125% 129% 29%
J1I nr. 31 BARCELONA 115% 133% 33%
J1I nr. 32 BARCELONA 129% 149% 49%
J1I nr. 33 BARCELONA 104% 168% 66%
J1I nr. 34 BARCELONA 118% 156% 56%
J1I nr. 35 BARCELONA 114% 124% 24%
J1I nr. 36 BARCELONA 123% 130% 27%
J1I nr. 37 BARCELONA 108% 126% 25%
J1I nr. 38 BARCELONA 120% 140% 40%
J1I nr. 39 BARCELONA 111% 131% 33%
J1I nr. 40 BARCELONA 102% 196% 10%
J1I nr. 41 BARCELONA 120% 134% 34%
J1I nr. 42 BARCELONA 117% 127% 27%
J1I nr. 43 BARCELONA 149% 135% 35%
J1I nr. 44 BARCELONA 115% 135% 34%
J1I nr. 46 BARCELONA 125% 135% 32%
J1I nr. 47 BARCELONA 117% 140% 36%
J1I nr. 48 BARCELONA 114% 146% 46%
J1I nr. 49 BARCELONA 100% 161% 61%
J1I nr. 50 BARCELONA 140% 137% 48%
J1I nr. 52 BARCELONA 114% 129% 29%
J1I nr. 53 BARCELONA 113% 134% 34%
J1I nr. 54 BARCELONA 104% 142% 42%
J1I nr. 55 BARCELONA 124% 134% 34%
J1I nr. 56 BARCELONA 105% 145% 48%
J1I nr. 57 BARCELONA 113% 135% 34%

Lmbit Civil
131

J1I nr. 1 LHOSPITALET DE LLOB. 139% 124% 28%



J1II nr. 1 GAVA 106% 153% 53%
J1II nr. 2 GAVA 141% 162% 50%
J1II nr. 3 GAVA 117% 162% 62%
J1II nr. 4 GAVA 92% 171% 70%
J1II nr. 5 GAVA 95% 189% 89%
J1II nr. 6 GAVA 106% 169% 69%
J1II nr. 7 GAVA 92% 160% 60%
J1II nr. 8 GAVA 110% 171% 71%
J1II nr. 9 GAVA 126% 136% 36%


132
OPINI
D
un superficial anlisi del
nombre de Jutges que han es-
tat al front de cadascun dels
Jutjats 1 i 2 de la ciutat de
Berga, apareixen unes dades esgarrifoses,
que superen amb escreix el parmetre de
ms dun jutge per any. Les causes daquesta
situaci daparent provisionalitat sn diver-
ses, com la suposada llunyania de Berga de
la capital, malgrat les bones comunicacions,
la prpia imatge dallament -en realitat fal-
sa-, el baix nombre dopositors i de nous Jut-
ges catalans, el carcter de dest sovint gai-
reb obligat i, de tractar-se sempre o quasi
sempre de jutjats de primer dest per parts
dels Jutges titulars.
Aquest cmul de circumstncies fan que la
major part dels jutges titulars, normalment
tots ells joves o molt joves, tan aviat com els
resulta possible, i aix s ben aviat, retornin
prop dels seus llocs dorgen o es traslladin
a qualsevol capital ms ben comunicada des
del punt de vista del transport i ms dotada
de serveis de tota mena. Aix la breu estan-
a dels jutges titulars comporta un constant
trnsit de jutges substituts, diferents cada
vegada i que per tant van incrementant el
nombre de canvis.
Tot aix es tradueix en una major dicul-
tat en el bon funcionament de les ocines
judicials, i ens explicaria en bona mesura l
important diferncia que es detecta en el
funcionament dels Jutjats de Barcelona en
relaci als de comarques i en concret als de
Berga. Val a dir que els funcionaris, i els di-
ferents professionals que treballen a ladmi-
nistraci Justcia, sadapten o intenten fer-
ho a les caracterstiques i idiosincrcia de
cadascun dels titulars, aix fa que qualsevol
canvi comporti un nou esfor dadaptaci
per part de tothom, que a fora de reitera-
ci, arriba a esgotar i cansar.
No cal dir que aquesta distorsi, generada
pels constants canvis va en directe detri-
ment de leccia i adequat funcionament
dels Jutjats i no per manca desfor de qui
hi ha al davant o qui hi collabora, directa o
indirectament. s impensable imaginar un
nombre de canvis de tal magnitud en lem-
presa privada, sigui en la direcci de la ma-
teixa, en els comandaments intermitjos, ja
en qualsevol persona que ostenti la ms m-
nima responsabilitat en la seva feina. Sem-
bla clar que la productivitat de la mateixa
cauria en picat convertint-se directament en
decient i ineca.
Cal doncs trobar solucions a la provisiona-
litat que sembla es produeix a la majoria de
partits judicials, petits o incls de mitjana
dimensi i aquesta soluci crec que no passa
per allunyar lAdministraci de Justcia dels
ciutadans, com es proposa en un recent in-
forme del Consell General del Poder Judici-
al en qu es preveia la supressi del nostres
jutjats unicant diversos partits judicials a
centres allunyats, vora 50 km de la nostra
ciutat i a ms de 100 km dalgunes de les pe-
tites poblacions de la comarca, sense trans-
port pblic.
Ramon Fernandez Cabra
Delegat a Berga
Berga, Jutjat de primer dest
Lmbit Civil
133
AUDINCIES PROVINCIALS. SALES CIVILS
Moviment dassumptes
Analitzant les dades referents a les tres demarcacions territorials estudiades, i respecte als as-
sumptes ingressats durant la totalitat del perode estudiat, 2006 a 2011, es pot veure una esta-
bilitat en aquests aspecte, amb petites uctuacions dun any a un altre, per la qual cosa podem
armar que els assumptes ingressats durant el perode estudiat al 2011 son bastant iguals res-
pecte lany anterior. Ja que a Espanya sense Catalunya i a la demarcaci ICAB han augmentat,
per molt lleugerament. I a Catalunya sense demarcaci han disminut per molt poc..

Assumptes resolts
Hi ha una constant capacitat resolutiva des del 2006 en tots els territoris estudiats, tot i que al 2011 es
veu una lleu millora en tots els territoris menys a Catalunya sense demarcaci que ha disminut molt poc.


134
OPINI
A
quest breu comentari pren com
a punt de partida linforme
grfic de 2011 sobre lestat de
la justcia a la demarcaci de
lICAB. Linforme, contrastat i corrobo-
rat amb la nostra prpia experincia als
tribunals, constitueix una font idnia per
avaluar les tendncies en levoluci i les-
tat actual de la justcia.
Linforme de la justcia posa de manifest
que un dels principals problemes s que
la justcia no estava, ni est, preparada per
fer front als nous reptes econmics i so-
cials que han sorgit com a conseqncia,
directa o indirecta, de la crisi econmica
actual.
Els problemes judicials derivats de lin-
crement exponencial de les execucions hi-
potecries que shan multiplicat per 10
entre 2005 i 2009 i dels procediments
concursals que han augmentat de 230
anuals lany 2006 a ms de 1.200 lany des
del 2009 en endavant, en sn dos exem-
ples clars.
No obstant, al nostre parer, els nivells de
congesti actuals dels tribunals, sobretot
dels Jutjats Mercantils i de Segona Instn-
cia, no deriven nicament dela crisi eco-
nmica. La seva existncia sun problema
endmic i la difcil conjuntura actual no
ha fet ms que accentuar-lo.
Quant als Jutjats Mercantils de la demar-
caci de lICAB, lany 2006 ja estaven
collapsats i laugment significatiu de con-
cursos de creditors ha empitjorat encara
ms la seva complicada situaci. La seva
descongesti es perfila difcil a curt i mig
termini, si tenim en compte lincrement
constant de les taxes de pendncia i que
les taxes de resoluci sn constants al vol-
tant del 90%. Aix doncs, resulta evident
la necessitat urgent dincrementar el nom-
bre de Jutjats Mercantils per assegurar el
dret fonamental de defensa de tots els ciu-
tadans i per fer front duna manera gil,
efica i eficient als assumptes que aques-
tos jutjats tenen encomanats.
Pel que fa als Jutjats de Primera Instncia,
cal assenyalar que sinverteix la tendncia
general amb un descens dels nivells de
congesti en els anys 2010 i 2011. Aques-
ta descongesti es pot justificar, almenys
parcialment, amb lauge del Secretari Ju-
dicial en els procediments judicials arran
de la reforma de la Llei dEnjudiciament
Civil introduda per la Llei 13/2009, de 3
de novembre.
Per ltim, ser necessari estudiar lim-
pacte de les taxes judicials que, ms enll
duna eventual vulneraci del dret daccs
a la justcia qesti que resta fora de
lobjecte daquest comentari, podrien
constituir-se com un mecanisme per de-
sincentivar el recurs dels ciutadans a la
justcia.
Javier Valle Zayas
Breu comentari sobre lestat de la justcia.
Edici 2013 de linforme de la justcia civil de lICAB
Lmbit Civil
135
Seguint la tendncia general, els assumptes pendents tant a Espanya com a la demarcaci ICAB
han augmentat, mentre que a Catalunya disminueix.

Indicadors judicials
Taxa de resoluci
La tendncia reectida al grc s molt variable en tots els territoris estudiats, ja que hi ha grans
uctuacions dun any a un altre.
Al 2011 hi ha una disminuci a tots els territoris de la taxa de resoluci, arribant en el cas dEspa-
nya sense Catalunya al seu mnim del 95% i a demarcaci ICAB tamb obt el seu mnim amb el
87%. La dada de lltim any s alarmantment baixa, aix sexplica perqu, en tots els territoris,
han augmentat molt ms els assumptes ingressats que els resolts, de forma que el resultat de
lequaci s molt ms baixa que els anys anteriors.
Aix coincideix amb laugment de casos pendents que es reexa en lanterior grca.

136
Taxa de pendncia
Relacionada amb la taxa de resoluci, la pendncia ens mostra els assumptes pendents que tant
al inici com en nalitzar lany resten per resoldre.
Les tendncies en els tres territoris comparats podrien resumir-se de la segent manera: Espanya
segueix una lnia daugment des de que lany 2005 la pendncia va arribar a la seva taxa ms favo-
rable, de forma que al 2011 te un 52%. Una evoluci semblant tamb es verica en la demarcaci
ICAB i Catalunya, on al 2006 presenten les seves millors dades de pendncia del perode estudiat.
A partir del 2007 segueixen una tendncia lleugerament ascendent els tres territoris, que ens por-
tar al 2011 als ndex de pendncia ms elevats dels ltims 5 anys, en el cas de la demarcaci ICAB,
per en canvi a Catalunya en els ltims dos anys hi ha hagut una disminuci de la taxa.
Taxa de congesti
En concordana amb la taxa de pendncia presentada en la grca anterior, la taxa de congesti
segueix una tendncia similar, marcada per un augment en totes les demarcacions estudiades.
Es constata que la taxa ms elevada pertany a la Demarcaci ICAB, i la segueixen pel mateix
ordre que a la pendncia, Catalunya i Espanya respectivament.
axa resoIuri axa rongesti axa pendenria
serr.1 kF 8kk6L0hk 80 222 122
serr.4 kF 8kk6L0hk 90 182 82
serr.11 kF 8kk6L0hk 83 199 99
serr.12 kF 8kk6L0hk 83 194 95
serr.13 kF 8kk6L0hk 88 153 53
serr.14 kF 8kk6L0hk 81 191 91
serr.15 kF 8kk6L0hk 104 144 44
serr.16 kF 8kk6L0hk 92 204 103
serr.17 kF 8kk6L0hk 81 213 113
serr.18 kF 8kk6L0hk 94 185 84
serr.19 kF 8kk6L0hk 94 169 70
Lmbit Civil
137
Ressoluci de sentncies de recursos dapellaci
Aquest apartat posa de manifest si en segona instncia es segueixen els mateixos criteris inter-
pretatius que en la primera. Daquestes dades, per tant, podem concloure el grau de abilitat
que inspiren les resolucions inicials tant als ciutadans com als propis operadors jurdics.
A aquest fet se li ha de sumar els efectes de la nova llei de taxes, llei 10/2012, que comporta
leliminaci de la justcia gratuta i que posa en una situaci de desigualtat als ciutadans que
necessitin acudir a lAdministraci de justcia per fer valer els seus drets.
La llei de taxes estableix un sistema de pagament de preus molt elevats, sovint superior a la
suma de diners que es reclama, cosa que fa disminuir els incentius per judicialitzar els conictes.
Aix, perilla la tutela judicial efectiva, un dret reconegut constitucionalment, un pilar fonamental
en un estat de dret.
La normativa estableix un sistema de taxes xes a la que es suma una taxa variable, en el nostre
cas, per apellar una sentncia en lmbit civil shaur de consignar 800 euros. En quan a la part
variable, ns a un mili deuros saplica un 0.5% de la quantia que es vol reclamar, a partir daqu
un 0.25%. La quantitat ms elevada que es pot pagar com a taxa s de 10.000 euros.
Tamb sha de tindre en compte que les taxes es van acumulant en els diferents processos. Per
tant, a les que es paguin en la primera demanda, shan de sumar la taxa dapellaci i si seleva
al Tribunal Suprem, la taxa de cassaci.
Aix ja es pot preveure que la litigiositat disminuir en tots els sectors, posant aquestes traves
econmiques, el legislador vol disminuir la crrega de feina dels jutjats, vol evitar la judicialitza-
ci dels conictes de particulars els quals troben el la seu judicial poder actuar en igualtat de
condicions. Ja que, per exemple, en supsits molt actuals com les execusions hipotecries, els
bancs es troben en situaci de superioritat davant el seu client en les negociacions i s per aix
que no els queda ms remei que anar al jutjat, ja que poden redimir el conicte en igualtat de
condicions.
Doncs b, aquest equilibri aconseguit pot desaparixer amb la implantaci de les noves taxes
judicials, que unides a la dramtica situaci econmica actual de moltes famlies, sels far mas-

138
sa costs iniciar un procs judicial per tamb apellar-lo. Igualment, per comprovar els efectes
haurem desperar a les dades de lInforme de lany que ve.
Judicis verbals
En aquest procediment, les audincies provincials de Barcelona mostren un comportament si-
milar al llarg dels anys. Les sentncies que estimen en apellaci la resoluci del jutjat de primera
instncia sempre son inferiors que les sentncies que es desestimen. Aquesta no s una bona
dada perqu si es desestimen ms demandes de primera instncia de les que sestimen, vol dir
que no hi ha concordana de criteris i provoca inseguretat jurdica.
Judicis ordinaris
En els judicis ordinaris la diferncia entre sentncies desestimatories i estimatories s molt ms
acusada que en els judicis verbals. Aix hi han moltes ms sentncies desestimatries, es repe-
teix lesquema de la grca anterior.
Lmbit Civil
139
Es pot dir que els usuaris recorren la sentncia en primera instncia buscant solucions diferents
que ms savenien als seus interessos donat que majoritriament les sentncies son desestimat-
ries. Ara amb la llei de taxes aquesta possibilitat dacudir a apel.laci per defenar els seus drets
sha vist entrebancada i seran molts poc ciutadans els que puguin accedir a una justcia justa.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA. SALA CIVIL-PENAL
Moviment dassumptes
Com es desprn de lobservaci del grc, lmbit territorial espanyol suporta en el 2007, el 58%
dels assumptes presentats en segona instncia. Percentatge que presenta una petita davallada
el 2009 que torna a crixer el 2010 i continua creixent al 2011 arribant al seu mxim amb un 61%.
Aquest fet no incideix en la tendncia clarament ascendent dassumptes ingressats al total de
lEstat que demostra la tendncia de la ciutadania a recrrer ns a la instncia ms elevada a
nivell autonmic en defensa dels seus interessos.

140
Assumptes resolts
Si ens xem en les dades de la Lupa segent, veiem que a Catalunya, des de el perode 2006 a
2009 el volum dassumptes resolts disminueix cada any. A 2009 assoleix el seu mnim de 40%. A
partir del 2010, la trajectria descendent canvia, arribant al seu mxim de 44%. Finalment al 2011
veiem que disminueix en un punt.
A Espanya la tendncia s signicativament diferent a la catalana. Des de el 2006 ns al 2009 hi
han petites uctuacions per sempre a lala, i s al 2009 on sobt la millor dada, 60%. Al 2010 s
quan la tendncia es trenca i comencen a disminuir el volum dassumptes resolts, passant dun
60% a un 56%. A lany actual destudi, per, hi ha un augment d1%.
En general es pot concloure que les dades ms pessimistes corresponen a la jurisdicci catalana
ja que mi ha molt ms volum dassumptes pendents que a Espanya. Es parteix dun 65% al 2006
que va disminuint progressivament ns al 2008 on sobt un 59% dassumptes pendents. Per
s al 2009 on es produeix de sobte, un augment molt important assolint el 71%, s el seu mxim
CATALUNYA ESPANYA SENSE CATALUNYA

42 38
42 38
41 39
40 60
44 36
43 37
LA LUPA.
Distribuci dassumptes resolts al TSJ
Lmbit Civil
141
histric. Seguidament veiem com al 2010 torna a disminuir arribant al nivell del 2006 i, nalment
al 2011 sassoleix un mnim histric dun 47%.
Analitzant Espanya, veiem que la lnia que segueixen les dades s oposada a Catalunya. En el
perode 2006-2008 hi ha progressius augments arribant a aquest ltim any al mxim de 41%. Al
2009 es redueix ns al 29%, el seu mnim des de el 2000, per al 2010 la dada torna a augmen-
tar, fet que es repeteix al 2011 assolint la pitjor dada daquesta jurisdicci, un 53%.
Taxa de resoluci
Tot i la situaci de pendncia dels Tribunals Superiors de Justcia de les Comunitats Autnomes re-
sulta important destacar la baixada de les taxes de resoluci presentades, que partien duna situaci
dequilibri entre el 2000 i 2006 en les dues rees destudi (es resolia tant com singressava). La taxa
ha patit una caiguda progressiva que provoca que en aquests moments la taxa de resoluci en els
territoris estudiats estigui per sota del 100% que seria el mnim desitjable. En concret a Catalunya, la
taxa de resoluci del 2011 es mant en el mateix percentatge que lany anterior, un 98% aix en aquest
ltims dos anys la taxa ha augmentat respecte al 2009, on era de 82%.

142
A Espanya les dades no son tant constants com a Catalunya, al 2009 la taxa de resoluci s de
101%, a partir daqu hi ha un decreixement progressiu acusat ns arribar al 2011 a un 75%.
Taxa de pendncia
Des de una perspectiva general podem concloure que la taxa de pendncia catalana sempre ha
estat molt ms elevada que la dEspanya, hi ha molta diferncia entre una i altre.
Al 2011, per, la taxa catalana segueix sent ms elevada que la dEspanya, per la diferncia
entre les dues dades es redueix a causa de que la taxa espanyola ha augmentat de forma exa-
gerada des de el 2010.
Taxa de congesti
Com es desprn del grc, la taxa de congesti dels dos mbits jurisdiccionals reecteixen un
estancament bastant estable, durant els sis anys segueixen la mateixa trajectria de uctuaci-
ons, destacant un pic de congesti al territori Catal lany 2009, arribant a dades del 160%.
Lmbit Civil
143
Execucions civils
Analitzarem la situaci de les execucions civils en tots tres mbits territorials durant el perode
comprs entre els anys 2006 i 2011.

En el grc sobserva com la situaci de les execucions civils a tots el territoris estudiats mant
una tendncia a laugment molt similar, destacant els importants increments en l ingrs dexe-
cucions civils durant els anys 2008 i 2009 on la xifra va patir dos augments molt importants.
En lltim any estudiat, el 2011, sembla que les execucions tendeixen a estabilitzar-se, amb un
lleuger creixement a Espanya i Catalunya, i un lleuger descens del ingrs dexecucions civils a
la demarcaci ICAB .

144
OPINI
U
s envio aquest article, amb
lnica finalitat dexposar el
meu punt de vista sobre la si-
tuaci dels Jutjats de Sant Boi
de Llobregat ia data actual.
Quan vaig acabar la carrera i daix fa ja
ms de 30 anys, vaig creure que podria
posar el meu granet de sorra i aconse-
guir que lAdministraci de Justcia fun-
cions una mica millor. Com dinnocent
vaig ser!. Jo ja coneixia una mica el fun-
cionament dels jutjats, sobretot el llavors
Jutjat Comarcal de Sant Boi, ja que el meu
pare, havia estat Secretari daquest i en
nombroses ocasions em portava a aquest
Jutjat i per la meva part vaig considerar
que amb esfor i ganes de treballar tot es
podia aconseguir. I ara em pregunto Qu
hem aconseguit en ms de 30 anys?. Edi-
ficis nous, aix s ia ms vull significar
que larquitecte que va dissenyar els Jut-
jats dela meva Delegaci li van donar un
premi. Com dic, edificis nous i sales molt
elegants, amb fustes que semblen tretes
dels contes de les Mil i Una Nits, sha in-
formatitzat tot, judicis rpids, sha creat
el servei com, etc., Per al meu entendre
no sha aconseguit res. Alguns assump-
tes seternitzen en els jutjats. A veure qu
passa en els jutjats de sant boi?. Doncs
molt simple, sn jutjats de primera des-
tinaci per als jutges que els ocupen. A
data actual, dels 6 jutjats de 1 instncia
i instrucci existents en el partit judicial,
amb uns 100.000 Habitants i 3 jutjats de
pau, hi ha 2 jutges titulars, els 4 restants
estan ocupats per substituts. Sn jutjats
mixtos i els jutges no tenen la categoria
de magistrats i clar aix no ajuda en res.
Ms treball, ms dispar i ms menys sa-
lari. Qui segueix aguantant aqu? Doncs
ning, pel fet que poden abandonen el
vaixell buscant un nou i millor dest i
amb ms salari i si el patr que porta el
tim no dna exemple, malament aniran
els que el segueixen.
En un altre ordre de coses, sant boi t
el psiquitric ms gran deuropa, s, s,
deuropa i mhe cansat de sollicitar al
consell, entre altres coses, la creaci dun
jutjat que sespecialitzs en els interna-
ments tant voluntaris com involuntaris,
que moltes vegades es realitzen sense
complir amb la llei i amb una greu in-
defensi per lintern, ja que no t lletrat
dofici i el jutge de gurdia el que fa s
anar una o dues vegades per setmana al
psiquitric, per tal dassabentar-se que
La situaci a Sant Boi de Llobregat

Lmbit Civil
145
ha passat aquella setmana en la qual ell
mateix li ha tocat estar de gurdia. El
mateix jutjat es podria dedicar a les inca-
pacitacions. Per tot segueix igual.
I per si tot aix fos poc, ara ve gal lardn
i la l lei de taxes, corregida i augmentada.
Diuen que cada pas t el que es mereix,
doncs b, jo encara trobo a faltar als an-
tics funcionaris amb les mqui nes des-
criure manuals, per que tatenien i et
coneixien al menys en el teu partit judi-
cial, potser perqu els trasl lats eren molt
menors ja que ara vas un dia al jutjat a
una di l igncia i en la propera citaci ho
porta un altre funcionari perqu el que
et va atendre 1 o 2 mesos abans ja no
est. S ha anat a l hospitalet oa barcelo-
na. s que al l no ha de fer gurdies-si
no ha triat els jutjats d i nstrucci-ia ms
cobra ms.
Ara, aix s, edificis nous i informtica
per tot arreu. Alg es recorda dels vells
jutjats desplugues o de martorell, que en
els dies de judicis de faltes es celebra-
ven respectivament a la sala de plens de
lajuntament o en una sala tamb muni-
cipal en qu fins i tot hi havia un pia-
no? Doncs ni amb els edificis nous i la
informtica hem guanyat res. Alguns as-
sumptes triguen igual o ms que abans,
depenent lgicament de la secci a la
qual li correspongui conixer del teu as-
sumpte. Els retards en la celebraci dels
judicis no sn iguals en els 6 jutjats, en-
cara que depn del dia. I em falta per to-
car el tema de la fiscalia, que es troba en
lhospitalet. No van mai a les vistes en els
procediments civils, encara que es trac-
ti duna incapacitat no proposta per ells,
o hi hagi menors en temes de famlia ia
ms pel que fa al retard en retornar els
expedients que els envien a LHospitalet,
millor no parlar.
Reconec que estic una mica pessimista,
per no s la meva manera de ser, mai
ho ha estat, de manera que amb aquest
informe noms he prets plasmar el que
tenim al cap la majoria de companys de la
Delegaci de Sant Boi, amb lnic afany
de que la cosa canvi per millor en tots
els sentits i si amb aix ajudo en alguna
cosa, doncs millor.
Federico Carabella Cortes
(Col legiat nm. 11.943 ICAB
i Delegat a Sant Boi)

146
Avanament 2012
La possibilitat daccedir a les dades generals corresponents als quatre primers trimestres del
2012 ens permet conixer un pas ms en levoluci de les dades i es pot comprovar i es conr-
men o no les tendncies que shan anat produint. A continuaci sincorporaran les dades previs-
tes del 2012 respecte de levoluci des de el 2006 de les taxes que ms reexen el funcionament
dels jutjats (resoluci, pendncia i congesti) junt amb la litigiositat de la jurisdicci civil
En el segent grc es veu que en el 2012 la litigiositat augmenta lleument respecte el 2011. En
el cas dEspanya un 2.5% i en Catalunya ha augmentat 1%.
Aix vol dir en el darrer any hi ha hagut una mica ms activitat judicial donat que els particu-
lars han presentat els seus conictes davant els Jutjats. Per calcular la litigiositat hem tingut en
compte els assumptes ingressats en la jurisdicci civil i la poblaci.
En la segent taula i en el grc corresponent es mostra que respecte al conjunt de lEstat en
lmbit civil ens trobem amb una certa millora en les taxes de pendncia i congesti donat que
el percentatge disminueix. En canvi la taxa de resoluci empitjora.
LA LUPA.
TAXA RESOLUCI TAXA CONGESTI TAXA PENDNCIA
2006 94% 169% 66%
2007 96% 167% 63%
2008 86% 177% 73%
2009 85% 181% 75%
2010 94% 178% 72%
2011 107% 166% 64%
2012 102% 164% 63%
Avanament de taxes: dades corresponents
a la juriscicci espanyola
Lmbit Civil
147
Cal destacar que hi ha una correlaci entre les taxes ja que si la taxa de resoluci disminueix,
tamb ho fan les taxes de congesti i pendncia. A continuaci sexposen les dades de forma
diferenciada.
Es pot veure com la capacitat resolutiva en tota la jurisdicci civil ha disminut en un 5%, tot i
que no s una resoluci tan baixa com el mnim histric del 2009, s una dada mot negativa que
reexa la falta de recursos per part de lAdministraci de Justcia per poder absorbir i resoldre
el nombre dassumptes que singressen.

148
Un altre dels indicadors que reexen la situaci de la jurisdicci civil s la taxa de pendndia
que relaciona els assumptes pendents a nalitzar i els assumptes resolts. En aquest any la taxa
sha redut molt lleugerament, un 1%. Les dades del grc mostren que levoluci de la taxa de
congesti s favorable des de que al 2009 va arribar al seu mxim al 75%, tot i aix la congesti
dels Jutjats civils s molt elevada.
La taxa de congesti segueix un esquema similar a la de pendncia. Aix les dades del 2012 mi-
lloren tmidament respecte lany anterior, disminueix un 2%. Cal destacar que la taxa del darrer
any, 164%, s la mnima que es produeix des de el 2006, es pot dir que s una evoluci positiva,
sobretot si tenim en compte les dades del 2009 on va arribar al 181%. Tot i aix la congesti se-
gueix sent molt elevada.
Lmbit Civil
149
Conclusions
Lmbit civil durant el 2011 continua la tendncia que es va iniciar al 2010 provocant, en general,
un estancament de lactivitat judicial. Aquest fet es demostra per la disminuci de la litigiositat
des de fa ja dos anys. Val a dir que en les dades de lavanament dels quatre primers trimestres
la litigiositat ha augmentat, per tan sols en 1%.
Els assumptes ingressats tamb reprodueixen el mateix esquema de baixades, els assumptes
resolts tamb han disminut, i tot aix comporta a la taxa de congesti ms elevada des de el
2000.
Aquest fet tamb ve demostrat per la reducci de nombre de sentncies realitzades durant el
2011, que ja va comenar a lany anterior.
Lmbit mercantil contrasta amb aquestes dades ja que donada la situaci de crisis econmi-
ca iniciada al 2008, el nombre dassumptes ingressats s molt elevat. Es tracta, la majoria, de
procediments de declaraci de concurs de creditors, ja que la manca de circulaci de diners
comporta limpagament de factures, uns costos que les empreses no poden suportar ns que
nalment han de tancar.
Com a conseqncia el nombre daturats s elevadssim, actualment el 26% de la poblaci esta
desocupada, cosa que fa disminuir la capacitat adquisitiva dels consumidor, per tant, les em-
preses tampoc tenen ingressos.
Cal assenyalar el bon funcionament de les audincies provincials que ns ara han donat cober-
tura al dret de la tutela judicial efectiva, amb un bon ritme de resoluci. Sembla que la cosa can-
viar amb la nova llei de taxes que pot efectivament suposar una menor entrada dassumptes
malgrat que com hem posat de relleu al observar el nombre elevat de sentncies estimatries,
la tutela judicial efectiva es fa efectiva en aquesta instncia.
Aix doncs ens trobem davant una realitat preocupant ,marcada per la decisi del Govern de
retallar les partides pressupostaries per a lAdministraci de Justcia (la qual cosa produeix la
falta de recursos materials, econmics i de personal) per la falta dactivitat econmica donat el
tancament dempreses, i laugment datur que comporta que la poblaci no tingui capacitat de
consum i que augmenti la morositat de les famlies.
Les solucions que es proposen per part de la oposici i dels jutges s la dotaci de ms per-
sonal, la especialitzaci de jurisdiccions i jutjats. Tamb la modernitzaci de la justcia amb les
noves tecnologies que permetin una millor coordinaci entre els operadors jurdics.
Nosaltres podem coincidir amb aquesta petici que ja fa anys sollicitem per tal de palliar
aquesta situaci endmica. Malgrat aix, el que s volem fer referncia s al fet que, davant
la bvia davallada dingressos i per tant de recursos econmics a destinar; s fonamental que
aquells que shi destinin siguin ocupats en aquells casos ms preocupants.
Efectivament, hem assenyalat alguns jutjats concrets que tenen unes situacions que arriben
al dramatisme. Taxes de congesti que ultrapassen e 150% sn milers dassumptes sense re-
soldre, economies parades esperant una resoluci judicial, descrdit de la justcia en general i
major collapse per accions collaterals que es poden generar.

150
Per aix, el que proposem des daqu s un pla dacci individual per solucionar les situacions
concretes daquests determinats jutjats. Pot ser, atesa la situaci actual, no podem demanar ara
que de manera general sinverteixi en aquest mbit importantssim de la nostra societat per
pot ser s podem exigir que determinades situacions concretes siguin arrelades amb un segui-
ment focalitzat i controlat cada poc temps.
Ens trobem davant dun cos que en general presenta una situaci dinestabilitat greu per tenim
rees o parts concretes que fan perillar ms la situaci.
Tot i aix les previsions son pessimistes ja que si no hi han recursos monetaris per invertir, aques-
tes mesures no es podran dur a terme, i veurem con un pilar fonamentat en un Estat de Dret
es torna inestable i amb falta de conana per part dels ciutadans, els quals haurien de ser els
principals beneciaris duna bona administraci de justcia. Haurem de veure levoluci de les
dades dels anys segents per saber si aquesta situaci es mant.
Introducci
Aquesta jurisdicci s una de les ms sensibles per a la ciutadania degut a la naturalesa de les
qestions que shi tracten, si b es pot armar que prcticament tots els mbits jurisdiccionals
es veuen afectats per una crisi econmica i aquesta ha repercutit en els mbits ms sensibles
del teixit social i econmic, com sn concursal, acomiadaments, reclamacions de quantitat, mo-
nitoris i processos hipotecaris segons les dades obtingudes de linforme publicat pel Servei
dEstadstica Judicial del Consell General del Poder Judicial en data 29 de mar de 2012.
L mbit Social

152
Encara que les dades globals corresponents a lany 2011 puguin aparentar una lleugera dis-
minuci del volum dassumptes ingressats a tot Espanya, concretament dun -2% en com-
paraci amb lany anterior que va baixar un -9%, el fet cert s que en aquests moments els
jutjats suporten una important crrega de treball que determina que hi hagi una demora,
prcticament dun any, en els assenyalaments.

Aquesta disminuci del volum de demandes interposades es possible que sigui com a con-
seqncia del tancament dempreses a tot Espanya. Per exemple el sector de la indstria
que des del 2008 ns al 2011 ha vist com sha redut el nmero dempreses en 24. 653, per
tamb ha tingut inuncia en el sector del comer que t 61.018 empreses menys respecte
el 2008, entre daltres. El tancament dempreses ha comportat la reducci de la taxa docu-
paci i per contra laugment de la taxa daturats.
Lordre establert per lestudi daquesta jurisdicci, consistir en lanlisi en primer lloc de la
litigiositat social. A continuaci parlarem del sistema de conciliacions i del moviment das-
sumptes ingressats i resolts la jurisdicci social. Tamb examinarem els principals indicadors
judicials com sn la taxa de resoluci, la pendcia i la congesti i la seva inuncia en els
diferents rgans jurisdiccionals de lmbit social. Per ltim farem referncia a les sentncies
i les executries.
Seguidament analitzarem amb deteniment la situaci dels jutjats, en lmbit social, i de la
seva progressi ns lany 2011 tenint en compte la seva evoluci des del 2006.
La Litigiositat social
La litigiositat s un concepte que ens informa del grau de conictivitat judicial, en aquest
cas social, que hi ha en un determinat territori. Per obtenir aquesta informaci hem tingut en
compte els assumptes ingressats a la jurisdicci social i la poblaci per separat dEspanya,
Catalunya i la demarcaci ICAB.
Els assumptes registrats que comprn la jurisdicci social sn les controvrsies sorgides de
la relaci laboral del treballador per compte ali amb lempresari i els conictes sorgits de
la relaci en tant beneciaris- dels treballadors amb la seguretat social. Tamb inclou la
conictivitat laboral nascuda arrel de prestacions de la seguretat social i/o situacions din-
capacitat.
La litigiositat social reexa, per tant, la conictivitat laboral en una societat i un perode
determinat.
A ms, com ja hem dit a la introducci, la litigiositat social ens facilita dades interessants que
ajuden a interpretar la situaci socioeconmica del pas en cada moment, ats que ambds
es troben ntimament relacionats, lun reecteix la realitat de laltre.
Si observem la grca, el territori on hi ha ms litigiositat social s a la demarcaci ICAB ns
i tot per sobre d Espanya amb una diferncia de 4.04 punts al 2011, ja que es tracta duna
demarcaci amb fort teixit empresarial industrial.
Lmbit Social
153
La litigiositat va arribar al seu mxim al 2009, amb un increment progressiu des del 2006 a
tot el territori nacional, per aquesta tendncia varia al 2010. Com veurem ms endavant
aquesta disminuci de la litigiositat al 2010-2011 s com a conseqncia de la reducci del
nmero de demandes interposades en acomiadaments i reclamacions de quantitats. Al 2011 s
mant estable respecte lany anterior amb una diferncia de 281 assumptes ingressats.

Mecanismes extrajudicials de resoluci
de conictes laborals
La normativa en matria laboral estableix amb carcter obligatori la tramitaci prvia duna
conciliaci abans de la interposici dun procediment laboral. Aix el servei de conciliacions
s un mecanisme que intenta arribar a un acord entre lempresari i el treballador i ha dassolir
la missi de servir de ltre de la conictivitat laboral entre el treballador i lempresari relatiu a
acomiadaments, sancions disciplinries, imports salarials i reconeixements de drets en general.
Les conseqncies daquest ltratge shaurien de veure reectides a la litigiositat, s a dir, en la
reducci del nmero de demandes interposades en els jutjats social.

154
Levoluci de les conciliacions presentades davant del servei de conciliacions dibuixa un aug-
ment signicatiu de la conictivitat laboral des del 2008, que torna a augmentar en el 2009, per
que es veu aturada i reduda lany 2010. Aquesta evoluci tamb la segueix el nmero dassump-
tes enregistrats en els Jutjats del Social.
A la segent grca veurem el total de les conciliacions individuals que shan produt des del
2006, i quines han estat amb avinena o sense:
Aquest procediment de resoluci extrajudicial de conictes tot i que s molt ms gil, rpid i
econmic en comparaci amb la resposta que ofereix la jurisdicci ordinria, esdev un trmit
burocrtic per poder reclamar desprs judicialment.
Com a fenomen important a destacar sha de parlar de la tendncia a laugment de
les conciliacions que finalitzen sense avinena ( el que impossibilita per tan evitar la
conflictivitat judicial) i que sobserva en tots els territoris. I a ms si comparem les
conciliacions amb avinena de les que finalitzen sense avinena, les primeres noms
representen un 26% al 2011.
Lmbit Social
155
Es possible que un dels elements que ha pogut animar a lempresari al manteniment de la contro-
vrsia, i reduir les possibilitats darribar a un acord per via extrajudicial, s la desaparici dels salaris
de tramitaci considerat com un mecanisme que actua com a greuge major dun acomiadament.
A continuaci analitzarem quines sn les matries que ms es van conciliar durant el 2011:

k60MIk0kMh5 k6LkMk6I0h5 0
0khIk
5kh6I0h5 0kL
5FkhYk 146.904 233.040 13.571 447.321
6kkL0hYk 34.871 44.930 2.799 88.941
8arreIona 28.864 35.845 2.195 72.039
Les conciliacions en matria de reclamaci de quantitat sn les que suposen un major volum, a Espanya
impliquen el 52% ms o menys igual que a Catalunya amb un 51% i a Barcelona un 50%. Les conciliacions
per sancions disciplinries sn les que menys volum suposen amb un 3% a tot Espanya, i pel que fa als
acomiadaments tenen menys repercussi a Espanya amb un 33%, a Catalunya un 39% i a Espanya un 40%.
Si analitzem quins sectors sn els que motiven ms conciliacions individuals trobem que al sector
serveis s on es produeixen ms conciliacions individuals, de tal manera que al 2010 es van arribar a
acordar 208.694 conciliacions i al 2011 va haver un augment de 1.396 conciliacions individuals.
El sector agrari tamb va veure incrementat, mnimament, el nmero de conciliacions al 2011 en 254
conciliacions respecte lany anterior que va resoldre 8.972 conciliacions individuals.
Per als sectors de la construcci i la indstria al 2011 disminueix el nmero de conciliacions. El sector
de la Industria al 2010 va arribar a tenir 81.604 conciliacions individuals i al 2011 aquestes es veuen
redudes amb una diferncia de 5.436 conciliacions menys. La construcci tamb veu disminudes les
conciliacions al 2011 en 2.189 conciliacions menys respecte el 2010 que va conciliar 65.085 assumptes.
Es probable que aquest decreixement dassumptes a conciliar en els sectors de la construcci i de la
industria sigui com a conseqncia del tancament dempreses en aquests sectors.
Noms cal veure levoluci en el nombre dempreses concursades, que mostra una continua i marcada lnia
ascendent, per entendre la disminuci de la conictivitat laboral i dels mecanisme de conciliaci laboral.
Font: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6005&dt=201100&x=11&y=4

156
Conseqentment, si el nmero dempreses es redueix la taxa datur augmenta i la taxa d ocu-
pats disminueix. Pel que fa a latur, en el moment del tancament daquest informe, la taxa a
Espanya seleva a 21,6% i a Catalunya a 19,2%. La taxa docupaci aix decreix, situant-nos per
sota dels nivells no recordats en aquesta srie evolutiva; mentre que en justa correspondncia,
la taxa datur no deixa de crixer a un ritme que sembla no tenir nal.
Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=318&t=2011&x=9&y=10
A ms a ms de disminuir el nmero de treballadors a tot Espanya tamb sha de tenir en comp-
te en quines condicions contractuals es troben. La precarietat laboral augmenta mantenint els
contractes temporals com a primera opci.
Lmbit Social
157
Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=345&t=2011
Assumptes laborals
Evoluci dels assumptes ingressats als Jutjats del Social
Els Jutjats del Social de tot Espanya, presenten una mateixa evoluci pel que fa al nmero dassumptes
ingressats. No s ns al 2008-2009 que es va produir un augment signicatiu del nmero dassumptes
que van entrar als Jutjats del Social. A la demarcaci ICAB lany 2008 va augmentar un 25% el nmero
dassumptes ingressats respecte lany anterior i al 2009, tot i que el nmero dassumptes ingressats s
superior a la resta danys aquest augment noms va suposar un 14% respecte lany anterior.
A partir del 2010 aquesta tendncia canvia a la inversa i baixen signicativament ns a un - 9%,
a tot Espanya, el volum dassumptes ingressats en els Jutjats del Social, tot i que encara al 2011
hi ha una lleugera disminuci del nmero dassumptes ingressats en un -2%.

158
Aquesta baixada tan signicativa del volum dassumptes ingressats al 2010, que va tenir lloc a
tot Espanya, sembla que s conseqncia duna disminuci del nmero de demandes interpo-
sades per acomiadament
1
i reclamacions de quantitat
2
.
Les demandes per acomiadament venen mostrant disminucions interanuals des del quart tri-
mestre del 2009 ns al primer trimestre del 2011, que han tornat al cam del creixement.
En el quart trimestre de 2009 es van registrar 29.955 demandes, el que representa un augment
del 12,9% respecte del mateix trimestre de lany anterior. En total anual, les 117.613 demandes
presentades el 2011 en els jutjats socials de tot Espanya impliquen un creixement del 5,1% res-
pecte al 2010.
Daltra banda, a la jurisdicci social es van presentar 37.899 reclamacions de quantitat en el quart
trimestre del 2011, fet que suposa un descens del 4,5% . Les reclamacions de quantitat han dis-
minut en tots els trimestres del 2011, amb una reducci en el conjunt de lany del 8,7%. Aquesta
baixada es pot deure a que sestan acumulant les reclamacions de quantitat en les prpies de-
mandes per acomiadament.
Veiem com es manifesta aquesta disminuci de demandes per acomiadament i reclamacions de
quantitat a la demarcaci ICAB:

1 Acomiadaments: Demandes registrades en els jutjats socials on sinclou, lextinci per causes objectives, impugnaci
de resolucions administratives en expedient de regulaci docupaci i la impugnaci de modicaci de condicions de
treball o trasllats individuals.
2 Reclamacions de Quantitat: Demandes per reclamacions de quantitat registrades en els jutjats socials on sinclou,
igualment, responsabilitat civil per incompliment dobligacions en matria de Seguretat Social, recrrec per omissi de
mesures de seguretat i higiene en el treball, terceries en execuci de sentncies i sancions disciplinries
Lmbit Social
159
Pel que fa al nmero de demandes ingressades per acomiadament al 2010, es produeix una
disminuci de 2.383 respecte lany anterior, el que suposa una reducci del 17% del volum
dingressos per acomiadaments respecte lany anterior. Al 2011 sembla que canvia lleugerament
aquesta tendncia, augmentant en 434 el nmero de demandes per acomiadament respecte
lany anterior, que suposa un increment del 4%.
Les demandes per reclamacions de quantitat, segueixen una inclinaci a la baixa des del 2010
amb un descens de 1.938 demandes interposades, que suposa una decreixement del 13% res-
pecte lany anterior. Al 2011 aquesta baixada es mant lleugerament amb una disminuci 536
demandes, el que suposa una disminuci del 4% dels assumptes ingressats.
Tot i que als Jutjats del Social de Catalunya ha augmentat un 58% el nmero dassump-
tes ingressats des del 2006, al 2010 baixen els assumptes ingressats per acomiadaments
(1.392) i lleument les demandes de seguretat social, concretament en 120 assumptes, sor-
prn que les demandes per reclamacions de quantitat, en aquest territori, augmenten a
diferencia de la resta dEspanya.

160
Evoluci dels assumptes resolts
a la Jurisdicci Social i als Jutjats del Social
La capacitat resolutiva de la jurisdicci social a Espanya i a la demarcaci ICAB, mostren una
tendncia a lala ns al 2009, concretament la jurisdicci social dEspanya va augmentar en un
25% el nmero d assumptes resolts i els jutjats de la demarcaci ICAB ho van fer en un 29%.
Lany 2011, als Tribunals i Jutjats dEspanya van disminuir en 11.032 el nmero dassumptes resolts
respecte lany 2009 i als Jutjats i Tribunals de la demarcaci ICAB van reduir-se en 1.682 els as-
sumptes resolts de del 2009 ns al 2011.
On ha tingut ms impacte aquesta progressi favorable respecte a la capacitat resolutiva s als Jut-
jats i Tribunals situats a Catalunya, amb una evoluci constant del 24% des del 2006 ns al 2011, tot
i que al 2010 van disminuir lleugerament el nmero dassumptes resolts en 73 respecte lany anterior.
Els Jutjats del Social dEspanya mostren una tendncia a lala respecte a la capacitat resolutiva,
concretament des del 2006 sha produt una evoluci favorable del 29% respecte als assump-
tes resolts, tot i que lany 2011 shan resolt 9102 assumptes menys que lany 2010.
Lmbit Social
161
On ha tingut ms impacte aquesta progressi favorable, respecte a la capacitat resolutiva dels
Jutjats del Social, s a Catalunya amb una evoluci positiva del 43% des del 2006, a ms a ms
hi ha un increment de 933 assumptes resolts respecte lany 2010.
Els Jutjats del Social de la demarcaci ICAB tamb han vist incrementada la seva capacitat reso-
lutiva en un 23% des del 2006, tot i que lany 2011 hi ha un lleuger descens amb 927 assumptes
resolts menys respecte lany anterior. Aquesta tendncia a la baixa es ve manifestant des del
2010 quan ja es van resoldre 755 assumptes menys que lany 2009.

162
Principals indicadors judicials a la jurisdicci social
Les variables per interpretar lactivitat judicial dun Tribunal o Jutjat sn tres: la taxa de conges-
ti, la taxa de pendncia i la taxa de resoluci.
La taxa de congesti s un indicador expressiu per mesurar la sobrecrrega de treball que su-
porten els jutjats i es calcula a partir de tres variables. Aquestes sn: els assumptes registrats,
els assumptes pendents a linici i els assumptes pendents al nal dun perode.
Levoluci de la taxa de congesti respecte a la jurisdicci social a tot Espanya i tamb ha Ca-
talunya sha vist incrementada progressivament des del 2006 ns al 2011, en concret aquest
increment ha estat dun 18% a Espanya i a Catalunya dun 10%.
Un altre indicador per avaluar el funcionament dels Jutjat s la taxa de pendncia que relaciona
els assumptes que es van resoldre durant un any amb els que van quedar pendents, per tant, el
resultat s ms favorable quan ms saproxima a zero.
De la mateixa manera, la taxa de pendncia dels Tribunals i Jutjats de la jurisdicci social ha
augmentat des del 2006 ns al 2011 tant al territori dEspanya com al de Catalunya, no oblidem
que aquesta variable relaciona els assumptes resolts amb els pendents de nalitzar.
Des del 2006, els Tribunals i Jutjats socials dEspanya han incrementat en un 52% la taxa de
pendncia i a Catalunya un 31%.
Lmbit Social
163
Tot i lesfor de la jurisdicci social en reduir els efectes de la congesti i pendncia durant el 2011,
sha vist incapa daugmentar la taxa de resoluci. Tot i que levoluci s desfavorable des del 2006
en un 5%, tant a Espanya com a Catalunya, sha de tenir en compte lelevada congesti i pendncia.
La taxa de resoluci s un indicador que remarca la relaci entre els assumptes ingressats i els as-
sumptes resolts en un perode, sense tenir en compte els assumptes pendents a l inici ni al nalitzar.

164
Si comparem aquestes dades amb la duraci estimada dels assumptes, un dels rgans que
menys sentncies dicta, com s el Tribunal Suprem sorprenentment s el que ms temps tarda
en resoldre. Des del 2007 ha millorat el temps de resoluci tot i que aquesta millora s inversa-
ment proporcional a la disminuci del nmero de sentncies que ha dictat.
MF5 0 k50L06I0 k Lk J0kI50I66I0 506IkL, 5FkhYk.
2007 2008 2009 2010 2011
J. de Io 5oriaI 5,5 5,4 6,4 7,7 8,6
.5.J. 5aIa 5oriaI 8 7,8 7,2 6,8 6,7
k. harionaI. 5aIa 5oriaI 3,5 3,8 2,5 2,1 2,2
ribunaI 5uprem 5aIa 4 13,1 12,3 11,5 10,1 9,8

No es destranyar que lAudincia Nacional sigui lrgan jurisdiccional social que tarda menys en
resoldre degut a lescs nmero de sentncies que ha de dictar.
Els indicadors judicials per rgans jurisdiccionals
Els Jutjats del Social
Recordem que les variables que serveixen per entendre lactivitat judicial sn la taxa de conges-
ti, la pendncia i la resoluci.
Ja hem vist que la taxa de congesti traa la crrega de treball que suporten els jutjats i tribu-
nals. Els Jutjats del Social de tot Espanya es van congestionar encara ms durant lltim any 2011
ns arribar a una crrega dun 180%, tot i que respecte lany 2010 ha augmentat en un 8%, un
percentatge que crida latenci. Aquest augment ha estat progressiu des del 2006 i on ha tingut
ms repercussi s en els Jutjats del Social de la demarcaci ICAB que lany 2011 sha congesti-
onat en un 167%, tenint en compte que en nmeros absoluts lany 2011 van ingressar un total de
35.723 assumptes i van resoldre un total de 32.565.
Daltra banda en el territori de Catalunya la congesti que pateixen els Jutjats del Social sha
incrementat en menys proporci en comparaci a la resta de territoris, concretament un 3%.
Lmbit Social
165
La taxa de pendncia relaciona els assumptes que es van resoldre durant un any amb els que
van quedar pendents.
Si saplica aquest indicador a la situaci dels Jutjats del Social ressalta lescenari en qu es tro-
ben els Jutjat ubicats a la demarcaci ICAB i a Espanya on la taxa de pendncia augmenta un
9% el 2011 respecte lany anterior. Malgrat tot, la demarcaci ICAB s el territori on la congesti
dels Jutjats del Social, en general, s menor si es compara amb el conjunt dEspanya.
Tot i que laugment de la taxa de pendncia a Catalunya s inferior a Espanya, concretament un
4%, percentualment la taxa s superior a la resta dels territoris.

Lltim indicador que ens permet traar lactivitat judicial s la taxa de resoluci que remarca
la relaci entre els assumptes ingressats i els assumptes resolts en un perode, sense tenir en
compte els assumptes pendents a l inici ni al nalitzar.
Els Jutjats del Social que es troben a la demarcaci ICAB sn els nics que han aconseguit
augmentar la taxa de resoluci en un 3% respecte lany 2010. Tot i que hi ha una elevada con-
gesti i pendncia en aquests tribunals s evident que durant lany 2011 hi ha un esfor per part
daquests jutjats per disminuir el collapse.
Els Jutjats de Catalunya per han disminut en un 5% la taxa de resoluci respecte lany 2010,
queda patent que hi ha una incapacitat per palliar els efectes de la congesti i pendncia. Es-
panya, tot i que mostra uns nmeros molt negatius pel que fa a la congesti i pendncia el fet
cert s que s mant estable en quant a la capacitat de resoluci.

166
Per ltim, destacar que els Jutjats del Social tendeixen a augmentar cada any el temps que ne-
cessiten en resoldre. Encara que al 2011 hagin disminut el nmero de demandes interposades
s patent que els assumptes pendents de resoldre danys anteriors no agilitzen el temps de res-
posta. Els assumptes que ms temps necessiten per dictaminar sn les demandes de quantitat
i les de seguretat social.

MF5 0 k50L06I0 Fk MkkI5 h L5 J0Jk5 0L 506IkL
6onhirtes roIIertius kromiadaments uantitats 5eguretat 5oriaI
2011 4,9 3,8 11,2 10,3
2010 4,4 3,5 10 9,1
2009 4,1 3,1 8,2 7,6
2008 3,6 2,8 6,5 6,4
2007 3,3 2,7 6,3 6,2
A continuaci veurem lefecte daquests indicadors per noms als Jutjats del Social de la de-
marcaci ICAB.
Lmbit Social
167
Tot i que els percentatges han augmentat en les tres taxes, respecte lany 2010 cal remarcar
que el Jutjat del Social nmero 21 continua tenint el resultat ms elevat en quant a la congesti
i pendncia, i el Jutjat del Social nmero 22 mant els resultats ms favorables pel que fa a la
congesti i pendncia.
Tribunal Superior de Justcia a Catalunya
En el grc saprecia com, a partir de lany 2006 la taxa de resoluci augmenta duna forma clara
i forma una trajectria ascendent que es projecta ns al 2009. A partir daquest any el Tribunal
Superior de Justcia veu reduda la taxa de resoluci en un 13%.
JSO nr. 1 BARCELONA 99% 176% 74%
LA LUPA.
JUTJATS DEL SOCIAL.

168
No obstant aix, s evident lesfor realitzat pel Tribunal Superior de Justcia de Catalunya per reduir la
taxa dassumptes pendents que al 2006 va ser de 8.693 i al 2011 de 5.687. Daquesta manera, la taxa de
pendncia des del 2006 ns al 2011 sha vist reduda en un 28,70% no oblidem que aquest percentatge
relaciona els assumptes que es van resoldre durant un any amb els que van quedar pendents.
La taxa de congesti des del 2006 ns al 2011 sha vist reduida en un 36, 48%.
Lmbit Social
169
Sentncies
Les sentencies emeses pels rgans competents s un indicador que mesura el nombre das-
sumptes que nalitzen en un perode determinat.
Si fem una comparaci entre la taxa de resoluci i el nmero de sentncies dictades per la Ju-
risdicci social des del 2006 ns al 2011, crida latenci que al 2006 tot i que la taxa de resoluci,
94%, era superior a la del 2011, 89%, actualment es dicten ms sentncies i concretament shan
dictat 18.963 sentncies ms que al 2006. Aix b donat perqu actualment es resol ms que
abans, a tota la jurisdicci social shan resolt 68.797 assumptes ms que al 2006, no obstant la
elevada pendncia i congesti que pateixen actualment els Tribunal i Jutjats fa que tinguin una
sobrecrrega dassumptes pendents de nalitzar.
0L06I0 0L h0Mk0 0kL 0 5hh6I5 k Lk J0kI50I66I0 506IkL
2006 2007 2008 2009 2010 2011
5FkhYk 214239 214628 220292 248686 248497 233202
Si analitzem individualment el nmero de sentncies que han dictat els diferents Jutjats i Tribu-
nals, veiem que els Jutjats del Social, com a primera instncia tenen un volum important das-
sumptes a resoldre i aquest ha anat incrementant, actualment es dicten 23.658 sentncies ms
que al 2006, tot i que al 2011 shan dictat 14.115 sentncies menys respecte lany 2010.
Els Tribunals Superiors de Justcia van arribar al seu mxim al 2007 amb 58.438 sentencies dic-
tades tot i que a partir del 2008 va disminuir el nmero de pronunciaments, en concret es van
establir 4.384 sentncies menys. Aquesta mateixa tendncia la segueix el Tribunal Suprem que
al 2007 va arribar al seu mxim amb 1.652 sentncies tot i que a partir daquest any va reduir
progressivament el nmero de sentncies dictades.
0L06I0 0L h0Mk0 0kL 0 5hh6I5 k Lk J0kI50I66I0 506IkL
2006 2007 2008 2009 2010 2011
5 1.204 1.652 1.045 1.060 920 822
kh 111 115 82 168 130 182
5J 55.983 58.438 56.853 55.142 52.733 51.599
J50 156.941 154.423 162.312 192.316 194.714 180.599
Si analitzem el nmero de sentncies dictades pels Jutjats del Social de Catalunya, la provncia
daquesta comunitat autnoma on es va assolir un major nmero de sentncies dictades s Bar-
celona amb un total de 21.025, seguida de Tarragona amb un total de 2599 sentncies dictades.

170
Nmero de sentncies dictades pels Jutjats del Social a Catalunya:
8arreIona 6irona LIeida arragona 6ataIunya
2006 18662 1478 943 1731 22814
2007 19365 1604 984 1781 23734
2008 19845 1855 862 1927 24489
2009 22962 1918 1047 2211 28144
2010 22478 2128 1027 2295 27928
2011 21025 1984 1026 2599 26634
Fins al 2010 la tendncia era que cada any els Jutjats del Social dictaven ms sentncies. Al 2011
aquesta tendncia canvia i es redueix el volum de sentncies dictades amb excepci de Lleida
que es mant.
A continuaci adjuntem dues taules amb el nmero de sentncies estimatries i desestimatries
que es van dictar al 2011 als Jutjats del Social de Barcelona respecte als acomiadaments i Se-
guretat Social. Crida latenci que tots els Jutjats del Social de Barcelona dicten ms sentncies
estimatries en matria dacomiadaments, no passa amb les sentncies que resolen en matria
de Seguretat Social.
JUTJAT Estimatries Desestimatries
JSO nr. 1 BARCELONA 68,64% 31,36%
LA LUPA.
SENTNCIES 2011 ACOMIADAMENTS
Lmbit Social
171
Evoluci del contingut dels Recursos de Cassaci
El Recurs de Cassaci del Tribunal Superior de Justcia t com a objectiu anullar o revocar les sentncies denitives
dictades pels Jutjats del Social. Cal tenir en compte que s molt redut el nombre de pronunciaments, per part del
Tribunal Superior de Justcia, que anullin o revoquin parcialment una sentncia en primera instncia.
JUTJAT Estimatries Desestimatries
LA LUPA.
SENTNCIES EN MATRIA DE SEGURETAT SOCIAL AL 2011

172
Sha de tenir en compte que el motiu principal de devoluci del Recurs de Cassaci per part del
TSJ a Catalunya s la conrmaci total en primera instancia.
Les executries
En particular, pel que fa als Jutjats Socials de la demarcaci ICAB, cal tenir en compte la so-
brecrrega que representen els assumptes en trmit dexecuci, de manera que lany 2011 sha
incrementat en un 122% el nombre dassumptes en trmit, fet que al seu torn evidencia la im-
possibilitat doferir per part daquests jutjats una resposta satisfactria en un mbit tan sensible
en aquests moments com el que representa la jurisdicci social.
Aquesta sobrecrrega que pateixen els Jutjats del Social de la demarcaci ICAB, sembla que
s com a conseqncia del volum dexecucions pendents de nalitzar que arrosseguen des del
2010: concretament 148 assumptes, ms els 180 assumptes que no han pogut concloure lany
2011 provoca que shagin duplicat les execucions pendents de nalitzar lany 2011 tot i que hi ha
un lleuger descens del nmero dexecucions registrades en relaci a lany 2010.
Lmbit Social
173
Pel que fa a la resta dEspanya i a Catalunya, el nmero execucions resoltes des del 2006 ns al
2011, han augmentat en la mateixa proporci que el nmero dexecucions ingressades.
s a dir, Espanya ha ingressat des del 2006 un 76% i ha resolt un 74% dexecucions. En aquesta
lnea Catalunya ha ingressat des del 2006 un 107% dexecucions i ha resolt 110%.
Els Jutjats del Social de la demarcaci ICAB des del 2006 ns al 2011 han augmentat un 104% el
nmero dexecucions ingressades tot i que les execucions resoltes noms ho han fet en un 50%
i aix provoca un nmero molt elevat dexecucions pendents de nalitzar al 2011.

174
Avanament 2012
El Consell General del Poder Judicial ha publicat un Informe avanant la situaci dels rgans
jurisdiccionals respecte lany 2012.
Aquest Informe fa un resum de levoluci dels principals indicadors de lactivitat de la justcia
com sn la taxa de resoluci, la taxa de pendncia , la taxa de congesti i la taxa de litigiositat;
tant a nivell nacional com per comunitats autnomes duna manera genrica. Malgrat no dispo-
sar de dades concretes jutjat per jutjat, i per tant, no poder fer el desglossament que hem vingut
fent al llarg de tot aquest informe respecte a la demarcaci de lICAB, seguidament incorpora-
rem les dades previstes per lany 2012 respecte de levoluci de les taxes tant a nivell dEspanya
i Catalunya tenint en compte la seva evoluci des del 2006.
Principals indicadors judicials a la jurisdicci social
Com ja hem vist les variables per interpretar lactivitat judicial dun Tribunal o Jutjat sn tres: la
taxa de congesti, la taxa de pendncia i la taxa de resoluci.
Lmbit Social
175
La taxa de resoluci traa la participaci que hi ha a la jurisdicci i sobt realitzant la divisi
entre els assumptes resolts al nal dun perode i els assumptes ingressats.

Tot i que levoluci de la taxa de resoluci s desfavorable des del 2006 en un 5% sha de tenir
en compte que es mant estable en el mateix percentatge respecte lany anterior tot i tenir un
elevada taxa de congesti i pendncia com ara veurem.
Un altre indicador per avaluar el funcionament dels Jutjats s la taxa de pendncia que relacio-
na els assumptes que es van resoldre durant un any amb els que van quedar pendents, per tant,
el resultat s ms favorable quan ms saproxima a zero.

En aquest cas, la tendncia de la taxa de pendncia marca una clara lnia ascendent i que aug-
menta en un 3% respecte el 2011 i que des del 2006 ha augmentat un 52%.

176
Pel que fa a la taxa de congesti augmenta de la mateixa manera que ho fa la taxa de pendncia
en un 3% respecte lany 2011. Aquest indicador mesura la sobrecrrega de treball que suporten
els jutjats i es calcula a partir de tres variables que sn els assumptes registrats i els pendents
tant a l inici com al nal dun perode determinat.
La situaci a Catalunya sembla que s una mica ms optimista en tant que la taxa de resoluci
augmenta un 2% respecte lany 2011 i , a diferncia dEspanya, la taxa de pendncia es mant
estable en un 73% de la mateixa manera que lany anterior. Tot i el resultat mnimament favo-
rable d aquestes dues taxes en comparaci amb Espanya, sembla que la taxa de congesti
augmentar un 1% .
A continuaci veurem lefecte daquests indicadors judicials als diferents rgans jurisdiccionals
dEspanya i que afecten a lmbit social:
Lmbit Social
177
axa kesoIuri axa Fendenria axa 6ongesti
J. deI soriaI 87 84 191
.5.J. 5aIa 5oriaI 103 53 153
k.h. 5aIa 5oriaI 80 30 133
ribunaI 5uprem: 5aIa 4a 125 73 173
Litigiositat social
Recordem que la litigiositat s un concepte que ens informa del grau de conictivitat judicial,
en aquest cas social, que hi ha en un determinat territori. Per obtenir aquesta informaci hem
tingut en compte els assumptes ingressats a la jurisdicci social i la poblaci.
Tenint en compte aquestes dades, al 2012 augmenta la litigiositat social a Espanya 0.53 punts
respecte el 2011 i ha Catalunya ho fa en 0.41 punts respecte lany anterior.
Cal destacar lelevada litigiositat social que hi ha a Catalunya.

Conclusions
Les valoracions elaborades pel Consell General del Poder Judicial estimen que al 2012 la juris-
dicci social registrar un descens del nmero dassumptes ingressats passant dels 437.691 del
2011 als 434.415 que es preveuen pel 2012. Aix suposar un baixada dun 1% i tot i que es
tractaria un descens mnim, continuarem amb la mateixa tendncia a la baixa que al 2011.

178
Daquesta manera segons les dades obtingudes de linforme del Consell General del Poder Ju-
dicial sobre l impacte de la crisis en els jutjats, en el tercer trimestre de lany 2012, les demandes
per acomiadaments enregistrats a la jurisdicci social han sumat 38.384, segons el valor ms alt
de la historia per darrere dels 38.510 del primer trimestre del 2009, amb un increment interanual
del 34%. A ms a ms, a Catalunya juntament amb Andalusia i Madrid shan superat les 6.000
demandes per acomiadaments.
Daltra banda, el tercer trimestre de lany 2012 shan presentat 30.949 demandes per reclama-
cions de quantitat. Aquestes dades sn inferiors en un 4,4% a les del tercer trimestre de 2011,
i s possible que sigui com a conseqncia de lacumulaci daccions a les demandes per aco-
miadaments.
Aix mateix la reformes legals que han tingut lloc en lmbit de la jurisdicci social, com sn la
Llei de la Jurisdicci Social i la Llei 3/2012, de 6 de juliol de mesures urgents per a la reforma del
mercat laboral, tampoc ha ajudat a mantenir moltes empreses ja que el nombre de concursos
arribats a la jurisdicci mercantil va ser de 2.541, un 20% ms, i els incidents laborals i dexpedi-
ents de regulaci de llocs de treball dirimits en aquesta ltima jurisdicci es van incrementar un
70%, ns als 615.
Sha de tenir en compte que laugment de la litigiositat en aquest trimestre del 2012 s possible
que sigui degut a la reforma laboral, com per exemple, els acomiadaments collectius per cau-
ses objectives ja que abans shavien de dirimir a la jurisdicci contenciosa administrativa, i que
suposen un increment del 5,2% en els Jutjats Socials.
s molt important tenir en compte que sestan assenyalant judicis a ms dun any vista i conse-
qentment hi ha un retard en les resolucions judicials quan tradicionalment les sentncies daco-
miadament solien dictar-se en quatre o cinc mesos i les de reclamaci de quantitat en sis o set.
Introducci
La jurisdicci Penal ha tingut sempre una gran rellevncia per la seva importncia a la socie-
tat. Aquesta jurisdicci entra a regular aquells conictes que impliquen una vulneraci dun
dret o llibertat dun individu per part dun altre subjecte.
Les decisions que prenen els tribunals al respecte, porta sovint aparellada la privaci de lli-
bertat duna persona. Entrant a decidir una cosa tan important com es la llibertat dun esser
hum, trobem que es una jurisdicci molt sotmesa a la pressi meditica.
Elsjutges sovint tenen que lidiar amb all que la llei els obliga a fer, i all que els ciutadans
exigeixen, el que alguns autors coneixen com la moralitat del dret. I el cas es que, si be
existeix una tendncia a veure redut el nmero de delictes que es cometen al nostre Estat
i en general a la resta dEuropa i el Mn, Espanya sempre sha caracteritzat per tindre casos
penals de gran transcendncia meditica, en concret casos de corrupci poltica.
Com be deia lanterior informe (2012), si tenim en compte el principi de mnima intervenci
del dret penal, lmbit penal es el que tramita un major volum dassumptes, superior a la de
la resta de jurisdiccions. Tamb es lmbit que presenta una litigiositat ms alta.
Aix doncs, si comparem els resultats obtingutsenles taxes de resoluci, congesti i pen-
dnciade la jurisdicci penal amb els obtinguts a les altres jurisdiccions, el resultat es po-
sitiu. Per no podem obviar diversesdecincies que es produeixen en varis jutjats i que
anirem analitzant conforme entrem a realitzar un anlisis profund dels jutjats.
L mbit Penal

180
Ser en aquests anlisis on veurem com alguns jutjats presenten lleugeres millores per, amb
carcter general, es mantenen les taxes de resoluci, congesti i pendncia, el que exigeix com
venem dient en els ltims informes; una soluci immediata en pro dels interessos dels ciutadans.
En aquesta memria analitzem en comparativa els tres mbits territorials (Espanya amb exclusi
de Catalunya, Catalunya amb exclusi de la demarcaci ICAB, i la demarcaci ICAB) en relaci a
les dades relatives dels segents rgans judicials:
JUTJATS ORDINARIS
Jutjats dInstrucci
Jutjats de Primera Instncia i Instrucci
Jutjats Penals
Audincies Provincials. Seccions Penals
JUTJATS ESPECIALITZATS
Jutjats de Menors
Jutjats de Vigilncia Penitenciaria
Jutjats de Violncia de la Dona
Jutjats de Pau
Totes les grques i taules en relaci a lactivitat judicial han estat elaborades a partir de dades
del Consell General del Poder Judicial.
Litigiositat penal
Recordem que quan parlem de la taxa de litigiositat parlem de la relaci existent entre la po-
blaci (1.000 habitants) i el nombre dassumptes entrats en una anualitat.
En el present informe podem contemplar com, en relaci a la litigiositat, sha seguit la ten-
dncia a veure reduda la taxa de litigiositat a Catalunya i Espanya. Aquesta tendncia es ve
Lmbit Penal
181
donant des de 2010. No obstant, la demarcaci ICAB
1
presenta un lleuger augment en la
litigiositat respecte lany anterior.
En relaci aquests augment, haurem de tenir en compte el que diulinforme de lactivitat del
Ministeri Fiscal 2011, el qual, referint-se a aquest lleuger augment, ve explicant: Es obligado
hacer algunas precisiones que faciliten la correcta interpretacin de estos datos cuantitativos: que
un procedimiento se haya incoado en el ao 2011 no quiere decir que tenga por objeto un delito
cometido en ese ao, pues la demora en la denuncia o en el descubrimiento de los hechos por
los rganos ociales de investigacin puede suponer en ocasiones la intercalacin de un lapso
temporal de uno o varios aos entre el hecho y la incoacin del procedimiento dirigido a su per-
secucin; los procedimientos pueden tener por objeto uno o varios delitos, en aplicacin de las
reglas concursales y de conexin procesal; tambin es posible que se incoe un procedimiento por
hechos que carezcan de relevancia penal, lo que les aboca a su archivo, por lo que no sera exacto
ni riguroso mensurar el fenmeno delictivo aplicando la equivalencia delito/procedimiento.
De la grca de litigiositat penal podem contemplar com aquesta sha vist reduda a Espanya
un 1.17%, i ha Catalunya un5.5%. En canvi, a la demarcaci ICAB podem contemplar un lleuger
augment de 0.60% .
Laugment a la demarcaci ICAB podria esser degut a un descens de -0,09 % a la poblaci
daquesta demarcaci. Recordem que la taxa litigiositat es calcula tenint en compte la poblaci,
pel que un descens en la poblaci podria portar aparellat un augment en la litigiositat.
k0Lk 1. 0L06I0 0 Lk F08Lk6I0 2006-2011
2006 2007 2008 2009 2010 2011
spanya exrIosa 6ataIunya 2,17 2,17 2,21 1,23 0,61 0,36
6ataIunya exrIosa 0emarrari I6k8 6,31 0,41 2,67 1,88 0,74 0,61
0emarrari I6k8 -1,19 -0,10 1,43 1,03 0,17 -0,09
1 Els patits judicials que inclou la demarcaci ICAB sn: Arenys de Mar, Vilanova i la Geltr, Gav. LHospitalet de Llobre-
gat, Igualada, Berga, Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Peneds, El Prat del
Llobregat i Cornell de Llobregat.

182
Causes explicatives de la disminuci
de la litigiositat penal
La disminuci que es be donant en la litigiositat penal (amb lexcepci de la demarcaci ICAB
que ha presentat un lleugerssim augment) es podria explicar com a conseqncia daquests
factors:
Disminuci de la criminalitat
Tant linforme ems per la generalitat de Catalunya en el 2012, com les enquestes de victimit-
zaci que shan practicat al llarg del 2011 manifesten un descens en la criminalitat. No podem
armar que la disminuci de la litigiositat penal es degui exclusivament a la disminuci dels fets
penals. No obstant, si que es cert que la jurisdicci penal, on un volum enorme dels assumptes
son la instrucci i jutjament de fets delictius que es cometen al llarg de lany, est ntimament
relacionada amb els delictes i faltes que es cometen i que queden reectits als informes emesos
per la Generalitat entre daltres.
Perfeccionament en els sistemes de registre i control de procediments
Una altra de les circumstncies que, almenys en part, inueix en els resultats que sofereixen, es-
pecialment en els relatius a descensos ms signicatius, s el progressiu perfeccionament en els
sistemes de registre i control de procediments, que permet, de mica en mica, anar solucionant
algunes de les disfuncions detectades en lanotaci de nous expedients, ajustant el registre a
les xifres o dades reals dincoaci.
En tot cas, caldria destacar que tot i que existeix un tpic en que la crisi pot provocar un incre-
ment en la delinqncia, aquesta armaci seria incorrecta, doncs lincrement o reducci de la
delinqncia correspon a altres factors.
En aquest sentit ens pronuncivem en linforme de lany passat quan diem que segons el Pre-
liminaryAnnual Uniform Crime Report del FBI, publicat el maig del 2011, la naci dels EEUU va
experimentar una disminuci del 5,5% en el nombre de crims violents i un descens del 2,8% en
el nombre de delictes contra la propietat el 2010, en comparaci amb les dades de 2009.
A Espanya la delinqncia tamb ha disminut en la majoria de territoris, la qual cosa indica que
les crisis econmiques no interfereixen de manera directa en laugment o reducci de la crimi-
nalitat.
La litigisiositat penal comparada amb els fets penals
registrats per la policia de Catalunya en el 2011
La disminuci de la litigiositat penal sembla estar relacionada amb la disminuci de fets delic-
tius. L Institut de Seguretat Publica de Catalunya publica cada any un informe que recull els fets
delictius conegut per la Policia de Catalunya ( Mossos i Policies Locals). Aquest informe indica
el numero total de delictes que es cometen en una determinada zona o en lmbit general aix
com el tipus delictiu ( faltes/delictes, furts/robatoris..). A la segent taula trobem el numero total
de delictes i faltes que hi ha hagut a Catalunya:
Lmbit Penal
183
k0Lk2. Fets penaIs 2010-2011. 0ades kbsoIutes i axes per 1.000 habitants
2010 2011 ariari
de axes
2010-
2011
Fets roneguts FoIiria
de
6ataIunya
axa
x
1.000 hab.
de
6ataIunya
axa
x
1.000 hab.
F6-M FoIiria
LoraI
F6-M FoIiria
LoraI
otaI 0eIirtes 242.116 44.021 286.137 38,09 238.258 41.413 279.671 37,09 -1,00
otaI FaItes FenaIs 205.887 53.346 259.233 34,51 199.074 52.452 251.526 33,36 -1,15
0kL 6kkL0hYk 448.003 97.367 545.370 72,60 437.332 93.865 531.197 70,45 -2,14
De la taula es desprn, que hi ha hagut en descens en el total dels fets penals ( delictes i faltes)
coneguts per la policia de Catalunya ( Policia de la Generalitat Mossos desquadra i Policia
Local) del 2011 vers 2010.
En una grca que ens mostra el descens dels fets delictius, podem contemplar com descen-
deixen quasi tot els tipus delictius, en especial la falta de furt i el robatori amb fora a linterior
de vehicle. Tamb podem veure com sexperimenta un augment en els furts i els robatoris amb
violncia i/o intimidaci.
Tot i aquest lleuger augment daquests dos tipus delictius, linforme de seguretat a Catalunya
de 2012 evidencia en les seves dades que sha produt un descens generalitzat dels fets delictius
a totes les regions policials. No obstant, cal destacar que aquest descens no sha produt a la
Regi Policial de Ponent ni a la Regi Policial del Pirineu Occidental, les quals han experimentat
un augment de 1,76% i 1,24% respectivament.
Tamb sha experimentat un augment de 1,50% a la Regi Policial Metropolitana Sud. Aquesta
regi policial es de gran incidncia per a la demarcaci ICAB doncs compren els municipis de
Gav, Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi i Cornell. Laugment dels delictes
en aquestes zones, pot ser motiu dexplicaci del lleuger augment en la litigiositat penal de la
demarcaci ICAB.

184
Moviment Assumptes
Els Assumptes ingressats
Levoluci dels assumptes penals ingressats en els darrers cinc anys seria la segent:
Podem contemplar en la present grca, un descens dels assumptes ingressats a nivell general.
Aquest descens conrma la tendncia de reducci dels assumptes penals ingressats, tendncia
que es ve donant des de 2010.
La caiguda dassumptes ingressats vindria essent mes suau a Espanya, doncs la variaci das-
sumptes respecte a lany anterior (41.859) representa nicament el -0,76% de diferencia, seguida
de la variaci de l ingrs dels assumptes de la Demarcaci ICAB (24319 menys) que represen-
taria una disminuci del-1,15%, i nalitzada amb la de Catalunya que, amb la variaci de 24.319
dassumptes menys ingressats, suposaria una reducci del 5,18%.
El fet que gran part de la poblaci de Catalunya es concentri a Barcelona i ciutats properes
a aquesta, ocasiona que la demarcaci ICAB tingui sempre ms assumptes ingressats que la
resta de Catalunya. Tanmateix cal remarcar que a la demarcaci operen els rgans judicials de
carcter comunitari i provincial (TSJCA i Audincia Provincial de Barcelona) que eleven conside-
rablement el nombre dassumptes en gesti.
En aquest sentit, la memria emesa pel TSJ de Catalunya de 2011 ve dient: s obligat assenyalar
que lany 2011, malgrat una reducci relativa respecte de 2010, sha mantingut un altssim mdul
dentrada dassumptes en el conjunt de les diferents jurisdiccions, a conseqncia de la situaci
de crisi econmica que afecta el nostre pas, que supera mpliament els mduls establerts pel
CGPJ com a assumible per a les diverses topologies de jutjats. El mdul mitj dentrada civil es
situa en el 165 %, mercantil en el 168 %, social en el 127 %, penal en el 114 %, contencis admi-
nistratiu en el 111 %, i en judicis de faltes dinstrucci en el 215 % - sens perjudici dassenyalar
que altres jurisdiccions no arriben als mduls dentrada. Les conseqncies daquesta sobre de-
manda sn conegudes i adquireixen la forma de disfuncions, retards i mala qualitat del servei.
En relaci al repartiment dels assumptes penals per mbits territorials trobarem el segent:
Lmbit Penal
185
k0Lk 3. Fes deIs assumptes penaIs. 2006-2011
2006 2007 2008 2009 2010 2011
spanya exrIosa 6ataIunya 84,89 84,89 85,18 85,18 84,49 84,67
6ataIunya exrIosa demarrari I6k8 6,91 6,84 7,06 7,43 7,56 7,43
0emarrari I6k8 8,20 8,08 7,85 7,91 7,96 7,90
Comparativa de les dades judicials amb les dades de la Fiscalia General
Les dades estadstiques que guren a la memria de 2012 de la Fiscalia General de lEstat
manifesten un lleuger augment en la litigiositat en un 0,07% a tot lEstat. No obstant, no te en
compte les dades dels rgans centrals, que amb la seva disminuci en lingrs dassumptes
farien rebaixar la litigiositat penal, fet que quadraria amb les dades que hem publicat, doncs
en aquest sentit diu linformeEn el mbito de la Audiencia Nacional (JuzgadosCentrales de
Instruccin) se han incoado en el ao 2011 un total de 1.151 diligenciasprevias, de las cuales 994
en el mbito de actividad de la Fiscala de la Audiencia Nacional, 39 en el mbito de actividad
de la Fiscala contra la Corrupcin y el CrimenOrganizado y 118 en el mbito de actividad de la
Fiscala Antidroga. Esta reduccin general del nmero de procedimientos se debefundamental-
mente a dos factores: la disminucin de la actividad terrorista relacionada con ETA y su entorno,
y la limitacin de la competencia de la Audiencia Nacional.
Els assumptes resolts
La capacitat resolutiva es troba en descens, si b s cert que el descens es molt poc signica-
tiu a la demarcaci ICAB on la variaci dassumptes s de 147 assumptes menys resolts, elque
representaria un descens del 0,03%menys, seguit per Espanya que te 39.740 assumptes menys
resolts que representaria un 0,74%menys. Per ltim trobarem Catalunya, que te una reducci de
16.070 assumptes menys resolts, el que suposaria una reducci del 3,28%.

Pel que fa als assumptes ingressats i resolts, es segueix complint la tendncia de que els primers
son superiors als segons, el que genera lgicament ms pendncia i congesti.

186
Tanmateix, desde lentrada en funcionament a partir de 2009 dalguns nous jutjats, els assumptes
ingressats i resolts han quedat fora equilibrats, tal i com podem observar a les grques segents:
Lmbit Penal
187
Els indicadors judicials
La taxa de resoluci
La taxa de resoluci s la relaci que existeix entre els assumptes resolts i els assumptes in-
gressats en un any. En aquesta relaci no entren els assumptes pendents de lany anterior, el
que pot ocasionar que, si b no es habitual, puguem trobar un augment en la congesti tot hi
haveraugmentat la taxa de resoluci respecte a lany anterior.

En aquesta grca, podem observar com alany 2011 sha produt un lleuger augment en la re-
soluci dassumptes respecte al 2010. Trobem per tant queaquests valors saproximen al 100%,
que vindria essent el nivell ptim de resoluci, nivell que signicaria que es resolen tants as-
sumptes com litigis entren al jutjat.
No obstant, lexplicaci daquest augment en la resoluci el trobem molt possiblement en que
la caiguda dassumptes resolts es molt inferior a la caiguda dassumptes ingressats. En altres
paraules, els jutjats resolen ms perqu tenen menor quantitat dassumptes nous.
Per tot i tenir una resoluci en augment, no podem obviar que per calcular aquesta taxa no
hem tingut en compte els assumptes pendents, que a dia davui, continuen fent que els nostres
jutjats continun collapsats. Per tal devitar tal congesti, la taxa de resoluci hauria de sobre-
passar el nivell ptim per tal de comenar a descongestionar els jutjats.
Si comparem la taxa de resoluci penal amb altres jurisdiccions, aquesta aconsegueix esser la
segona ms alta desprs de la de civil, tal i com podem veure a la grca segent:

188
Segons les dades que facilita el Consejo General del Poder Judicial, el temps que triguen els
jutjats en resoldre un assumpte seria el segent:
MF5 k50L06I0 J0kI50I66I0 FhkL. 5FkhYk
2006 2007 2008 2009 2010 2011
J. 1 Instanria i Instrurri i J. Instrurri 1,8 1,8 1,8 1,8 1,9 1,9
J. ioIenria sobre Ia dona 3,3 3 2,9 2,7 2,5
J. Menors 7,8 7,3 7,1 7,1 7,5 6,9
J. igiIanria Fenitenriaria 1 1 1 1,1 1,3 1,3
J. FenaIs 5,8 6,2 7,1 8,1 9,3 10
kudienria FrovinriaI 2,4 2,5 2,7 2,7 2,7 2,6
.5.J 5aIa 6iviI i FenaI 1,6 1,4 1,7 1,9 2,1 2,1
J. 6entraIs Instrurri 6 5,9 5,5 5,3 4,5 5,3
J. 6entraIs FenaIs 4,5 4,5 3,1 4,1 6,5 8,1
k. h. 5aIa FenaI 3,3 2,4 2,4 2,1 2,2 2,4
ribunaI 5uprem: 5aIa 2a 6,5 5,7 6,3 6,5 5,8 5,3
El temps de resoluci es mant estable en els jutjats de 1a Instncia iInstrucci i jutjats de vi-
gilncia penitenciaria. Trobem un descens en els jutjats de violncia sobre la dona, Jutjats de
Menors i Tribunal Suprem i un lleugerssim descens en l Audincia Nacional. Podem observar no
obstant, un increment progressiu en els Jutjats Penals i en l Audincia Nacional.
La taxa de pendncia
La taxa de pendncia es la relaci que hi ha entre els assumptes resolts i els assumptes pen-
dents al finalitzar un perode. Un rgan judicial es troba en millors condicions quan, a ms
de resoldre els assumptes ingressats al inici de lany, t capacitat per resoldre els que t
pendents danys anteriors. Per tal daconseguir aquest fenomen, la taxa de resoluci hauria
destar per sobre del 100%.
Lmbit Penal
189

A la present grca podem contemplar com el 2011 ens deixa un descens en la pendncia dels
assumptes a la demarcaci ICAB que passa de 15,52% al 2010 a 14,19% en aquest 2011. Es una
baixada fora signicativa, per no hi ha que oblidar que estem parlant de pendncia, es a dir,
que aquest percentatge en s suposa reconixer que els jutjats estan collapsats amb assumptes
daltres anys.
Es possible que el descens en la taxa de pendncia sigui degut al descens en el nombre das-
sumptes que han ingressat, el que ha perms incrementar la taxa de resoluci de la demarcaci.
A sensu contraripuja la pendncia a la resta de Catalunya i a Espanya. Trobem que lexplicaci a
aquest augment es degut a que la reducci en el nombre dassumptes ingressats ha sigut quasi
equivalent a la del nombre dassumptes resolts, el que ha ocasionat que el lleuger augment en
la resoluci no hagi sigut sucient per resoldre assumptes danys anteriors.
No obstant, la taxa de pendncia de penal continua essent, comparada amb la de les altres
jurisdiccions, la ms baixa. Aix queda expressat a la grca segent:

190
La taxa de congesti
La taxa de congesti s la relaci que hi ha entre la resoluci i la pendncia al nalitzar un pero-
de. La congesti es lindicador judicial que millor reexa la situaci dun rgan judicial i posa en
evidncia el nivell de collapse existent en un jutjat. Com ms elevada sigui la taxa de congesti
signica que ms assumptes en gesti ha de resoldre lrgan judicial.
En el present grc podem veure com la congesti es mant estable aquest 2011, el que suposa
que, com venem dient a linforme de 2010, els jutjats es troben collapsats i precisen de la crea-
ci de nous rgans per tal de descongestionar lestat de la justcia en lmbit penal.
No obstant, tenim que remarcar que sha produt un lleuger descens en la congesti dels jutjats de la
demarcaci de lICAB. Aquest fenomen sexplicaria degut a que lentrada en funcionament de nous
jutjats
2
aix com el descens en l ingrs dassumptes en proporci a la resoluci daquests, ha ocasio-
nat el descens de la congesti. Aix demostra que la soluci a la descongesti passa per invertir en
la creaci denousrgans, o b de dotar de personal als rgans ja existents.
Si veissim una comparaci de la congesti entre les diferents jurisdiccions, contemplarem
que, igual que en la pendncia, la jurisdicci penal es la menys congestionada:
2 Al 2010 van entrar en funcionament els segents jutjats: J1I i Inst. n7 Arenys de Mar,J1I i Inst. n5 Vilafranca del Peneds,J1I
i Inst. n9 Vilanova i la Geltr,J1I i Inst. n9 Gav,Sec. 22 Audincia Provincial Barcelona i Jutjat Penal n 26 Barcelona.
Al 2011 han entrat en funcionament el Jutjat Penal n 4 Vilanova i la Geltr, i el Jutjat Penal n28 Barcelona.

Lmbit Penal
191
OPINI
La Delegaci de lICAB al Prat de Llobregat
dna servei nicament a la poblaci del Prat de
Llobregat (amb una xifra de poblaci de 63.162).
Aquesta localitat s lnica que conforma el partit
judicial.
Sexposa organigrama dels jutjats, scalies i oci-
nes del Prat de Llobregat, tots ells situats al ma-
teix edici situat a la plaa Amistat n 1:
Jutjat. 1 Instncia i Instrucci n 1 del Prat de
Llobregat
Llobregat
Llobregat
Llobregat
Llobregat
Fiscalia. Secci Territorial del Prat de Llobregat
Servei Com Processal Gral. NOJ del Prat de
Llobregat
Oc. Atenci al Ciutad del Prat de Llobregat
Registre Civil: Jdo. 1 Instncia i Instrucci n 1
del Prat de Llobregat (Ocina Registre Civil del
Prat de Llobregat)
Violncia sobre la dona: Jdo. 1 Instncia i Ins-
trucci n 5 del Prat de Llobregat
Fiscalia: Fiscalia. Secci Territorial del Prat de
Llobregat
Deganat: Ocina Deganat del Prat de Llobregat
Es disposa despais exclusius per collegiats des de
on poder realitzar gestions o ultimar escrits, amb
el material necessari. Aix mateix, es compta amb
20 togues.
Existint nicament jutjats dinstrucci, i no tenint
jutjats penals, el partit judicial del Prat est adscrit
als Jutjats Penals de Barcelona, fet que suposa un
gran inconvenient tenint en compte el gran volum
dexpedients en lmbit penal.
La situaci actual dels jutjats s de sobrecrrega,
sent molt elevats els percentatges de les taxa de
congesti ja des de lany 2006.
Es pot dir que els jutjats de la localitat funcio-
nen, per s molt freqent la comissi derrors en
les resolucions dictades i la dilaci en proveir es-
crits, i aix produeix, sobretot els errors, cert de-
sencant i angoixa entre els lletrats i procuradors ,
ja que obliga a aquests a realitzar gestions (repetir
escrits, sol licitud de correcci derrors, etc) que
no serien necessries dexistir ms mitjans en el
segon cas (dilaci) i que hi hagi mitjans perso-
nals adequats que utilitzin major diligncia en el
primer cas (errors). s bvia la necessitat de ms
mitjans materials i personals en lAdministraci
de Justcia per s ms greu el fet que els mitjans
personals de qu disposa no tinguin la professio-
nalitat i qualitat mnima requerida.
Hi ha un elevadssim volum de treball en el servei
del SOJ, on les estadstiques de consultes noms
en els mesos de gener i febrer de 2013 ascendeixen
a 377 tramitant un total dexpedients de Justcia
Gratuta que seleva a 182 en noms aquests dos
mesos. Aquestes xifres superen amb escreix les
estadstiques respecte a lany 2012, i segurament
s fruit de la situaci econmica crtica actual.
Finalment, pel que fa a Fiscalia, cal destacar
el retard en lemissi dinformes (i la brevetat
daquests un cop emesa), i la inassistncia ms que
habitual dels scals a les vistes (sobretot a nivell
civil). El que denota insucincia de scals assig-
nats al partit judicial.
Beatriz Bald Lavilla
Delegada
Sobrecrrega al Prat de Llobregat

192
Principals indicadors i sentncies Jutjat a jutjat
De lanlisi de les taxes de pendncia i congesti podem concloure, tal i com venem dient a
linforme de 2010, que la jurisdicci penal continua tenint una crrega excessiva de treball. Si b
es cert que en aquest 2011la demarcaci ICAB ha patit un lleugerssim descens de la congesti,
tenim que concloure que la situaci continua essent dolenta a tota la jurisdicci.
Jutjats i tribunals ordinaris
Els jutjats dinstrucci son els rgans judicials que es troben a la base del sistema judicial. Pertany
a ells conixer primerament els assumptes penals provinents de denuncies o querelles. Aquest fet
implica que la seva funci sigui doble, o ns i tot triple, doncs entre daltres serveixen de: ltre dels
assumptes (derivant els assumptes als rgans judicials competents), dinstructors dels assumptes
penals dels que son competents (procedint a la investigaci del delicte i preparaci del judici
Oral) i a la vegada son competents per conixer i enjudiciar procediment per faltes.
A aquestes funcions, cal afegir que peridicament exerceixen funcions de gurdia (que poden
arribar ns a 8 dies), la gurdia signica que seran els responsables de conixer de tots els as-
sumptes que comportin detinguts, entre daltres.
Entrant a analitzar els assumptes ingressats en aquests jutjats, podem contemplar com l ingrs
dels assumptes es troba en reducci. Aquesta tendncia ja lobservvem a linforme de lany
passat. La relaci dingrs dassumptes del 2011 respecte lany 2010 es veu reectida de la se-
gent manera: Espanya: -0,79% Catalunya: -3,96% ICAB: -1,41%.
auIa 4. Inrrement en I' ingrs deIs assumptes aIs jutjats d'instrurri
spanya sense 6ataIunya 6ataIunya sense I6k8 0emarrari I6k8
2005 2,05 -1,64 4,81
2006 2,95 -1,06 3,96
2007 3,24 1,63 0,23
2008 4,13 6,37 0,88
2009 0,57 5,66 4,85
2010 -2,59 1,36 -2,77
2011 -0,79 -3,96 -1,41
A continuaci, podem contemplar les grques dels indicadors judicials en els tres mbits en
relaci als ltims cinc anys:
Lmbit Penal
193

194
OPINI
E
ls jutjats de Santa Coloma de
Gramenet funcionen dins duns
lmits i terminis raonables de
resoluci, tenint en compte la
situaci general actual en lAdministraci
de Justcia.
Ara b, hi ha grans diferncies entre uns
jutjats i daltres motivades fonamental-
ment per dues qestions, lestabilitat dels
seus titulars i la formaci i / o diligncia
dels seus funcionaris.
Daquesta manera cal destacar que el Jut-
jat nmero 4 s el que resol amb major
promptitud els assumptes que sincoen,
amb unes taxes prcticament inexistents
de pendncia i congesti. Aix s a causa
de que el seu titular porta ms de 20 al
capdavant del Jutjat i es tracta dun pro-
fessional amb una actitud molt diligent i
efica que ha sabut traslladar als seus fun-
cionaris, que, per la seva part han estat
prcticament ntegrament en aquest ma-
teix Jutjat.
El Jutjat nmero 5, tot i que t unes taxes
de pendncia i de congesti sensiblement
superiors al nmero 4, funciona dins unes
rtios raonables.
Al Jutjat nmero 3, hi ha hagut nombro-
sos canvis de titular i en part del seu per-
sonal, el que ha motivat certs retards en
la tramitaci dels expedients. No obstant
aix, amb la incorporaci de la nova titu-
lar, amb dilatada experincia en els Jutjats
de Badalona, sestan superant dia a dia i
est millorant duna forma considerable.
Els tres jutjats ms congestionats i amb
ms lentitud en resoluci dels assumptes,
sn l1, 2 i el 6, cada un dells per diferents
motius. En concret, el Jutjat nmero 2 s,
amb diferncia el que pateix un major re-
tard i congesti en totes les seves actuaci-
ons, a causa dels continus canvis de titu-
lar, al fet que una gran part del personal
que portava molt temps al jutjat sollicits
prcticament en bloc el trasllat a altres
jutjats o dependncies judicials i han estat
substituts en gran part per personal inter
amb escassa experincia en lAdministra-
ci de Justcia, i una mnima diligncia.
A ms tot aix sha vist agreujat per ha-
ver-li correspost resoldre a aquest Jutjat
assumptes denorme complexitat com s
el cas de lexplosi de gas ciutat a Santa
Coloma, entre daltres.
Quant al Jutjat nmero 1, sempre ha estat
congestionat i ha estat molt lent en les tra-
mitacions. Tamb ha sofert canvis en el seu
titular i per una histrica acumulaci das-
sumptes que li est costant anar resolent.
Finalment, el Jutjat nmero6 tamb pateix
una dependncia important en la resoluci
de temes, i s un Jutjat tradicionalment lent
perqu t assignada la competncia de vio-
lncia domstica que collapsa el Jutjat. Aix
ha motivat que contnuament els seus funci-
onaris sollicitin el trasllat a altres jutjats.
Consolaci Sierra Sierra
Delegada
Jess Corts Martnez
Subdelegat
Situaci a la delegaci
de Santa Coloma de Gramenet
Lmbit Penal
195
Les grques ens mostren una resoluci satisfactria (100%) tot i que com hem comentat anterior-
ment, no es prou elevada per descongestionar els jutjats, els quals experimenten un molt lleuger
ascens de la congesti: Espanya: 0,09% i Catalunya: 0,35%. En la pendncia en canvi, sobserva un
lleuger descens, produt segons el nostre parer en la reducci dassumptes que han ingressat.
En relaci aquesta reducci dassumptes, la demarcaci de lICAB ha rebut menys assumptes
que el 2010, tot i que tamb ha resoltmenysassumptes en relaci a lany passat.
Trobem alguns jutjats que presenten algun problema de saturaci i congesti com poden ser
els jutjats darenys de mar. La soluci aquests problemes podria ser la dotaci de personal su-
cientment preparat i estable.
En relaci amb aquesta manca de personal i la seva falta de preparaci, coincideix tamb lin-
forme de lactivitat judicial del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (2011) , al armar que:
LAdministraci de Justcia a Catalunya necessita personal, per personal qualicat i estable.
Fan falta jutges i scals. Fan falta secretaris cada vegada sn ms els procediments on aquests
actuen amb competncies prpies. I fan falta gestors, tramitadors i personal dauxili.
No obstant, caldria remarcar daquests rgans judicials quetot i que alguns es troben fora satu-
rats ( com per exemple els jutjat N 4 de Vilanova i la Geltr) la majoria es troben fora b, amb
nivells de resoluci ptims ( 100%) i amb alguns petits retards excusables pel volum de treball
que reben,i es que, tornant a lidea del principi del captol, els Jutjats de dInstrucci serveixen
de ltre en la jurisdicci penal i civil.
Aquesta funci fa que, com comentvem mes amunt, siguin els primers en conixer qualsevol
denuncia. Aquestes denuncies poden esser arxivades o be prosseguir el procediment. La rea-
litat es que son poc els assumptes que requereixen la funci dinstrucci daquests jutjats si els
comparem amb el numero total dassumptes que reben.
Daquesta manera, al segent grc podem veure la proporci del nmero dassumptes que
son elevats als jutjats del Penal i a la Audincia Provincial per tindre aquestes dos la competn-
cia de realitzar el judici oral.
El grc no fa mes que corroborarcom la major part dels assumptes que reben els jutjats dins-
trucci ( aproximadament el 97,5% en Espanya, el 97% en Catalunya i el 96,8% en la demarcaci

196
ICAB) no revesteixen duna excessiva gravetat o no es disposen de dades sucients perqu
puguin esser elevats als Jutjats Penals o a la Audincia Provincial.
Daquesta manera, i a mode de conclusi, no podem mes que considerar com a correcte el tre-
ball elaborat pels jutjats dinstrucci si tenim en compte el nmero total dassumptes que reben
i totes les funcions que tenen encomanades.
LA LUPA.
J1II nr. 1 IGUALADA 110% 108% 16%
J1II nr. 2 IGUALADA 101% 119% 24%
J1II nr. 4 IGUALADA 105% 138% 44%
J1II nr. 5 IGUALADA 110% 107% 16%
J1II nr. 1 BERGA 96% 159% 61%
J1II nr. 2 BERGA 84% 154% 63%
JI nr. 1 BADALONA 116% 101% 9%
JI nr. 2 BADALONA 137% 123% 23%
JI nr. 3 BADALONA 110% 139% 18%
JI nr. 4 BADALONA 105% 110% 12%
JUTJATS DINSTRUCCI.
Lmbit Penal
197
JI nr. 1 LHOSPITALET DE LLOBREGAT 103% 107% 8%
J1II nr. 1 GAVA 103% 116% 16%
J1II nr. 2 GAVA 98% 120% 22%
J1II nr. 3 GAVA 107% 110% 11%
J1II nr. 4 GAVA 105% 105% 5%
J1II nr. 5 GAVA 101% 112% 13%
J1II nr. 6 GAVA 102% 122% 22%
J1II nr. 7 GAVA 99% 125% 26%
J1II nr. 8 GAVA 95% 127% 27%
J1II nr. 9 GAVA 102% 111% 11%

198
OPINI
C
om s sabut, la preocupaci pel
tractament jurisdiccional dels
assumptes penals ha ocupat a
generacions senceres de pro-
cessalistes i des de temps immemorials els
nostres legisladors han intentat imprimir al
procediment penal una aurola de garanties
processals i jurisdiccionals que assegurin la
disposici dels assumptes en bona disputa i
que limitin els abusos o determinades pra-
xis que deslegitimen el resultat.
Davant els reptes duna nova era aclaparada
per una situaci conjuntural que fa previ-
sible un gradual increment de les taxes de
criminalitat, les conegudes excellncies de
lexposici de motius dAlonso Martnez ja
no sn sucients per afrontar amb garanties
els reptes i les obligacions que est cridat
a assumir el nostre sistema denjudiciament
criminal. Lobsolescncia i la prdua de sis-
temtica de la nostra Llei de ritus penals ha
collocat al justiciable en una difcil crulla
entre el tedi i la inoperncia que noms se
supera en el dia a dia amb el voluntarisme
dalguns operadors jurdics que amb grans
dosis de treball i de rigor, aconsegueixen
aplicar amb eccia i rigor constitucional
una norma promulgada quan lEspanya en-
cara tenia colnies a Cuba.
Davant les diferents formes dinterpretar el
Dret substantiu i lenorme discrecionalitat
inherent al principi de lliure valoraci de
la prova, basada com s sabut en la ntima
convicci del jutge, la realitzaci de la Jus-
tcia, en termes majsculs, depn, gaireb
necessriament de lestricta observana de
les normes processals. Amb independncia
de la major satisfacci o insatisfacci que
pugui generar una determinada resoluci,
en la mesura en qu aquesta sigui el resultat
duna seqncia dactes processals ajustats
a la legalitat ordinria i constitucional, hau-
ria de considerar justa i al contrari, injusta,
quan encara encertant la part dispositiva
amb el veritablement esdevingut, aquesta
hagi estat dictada en mrits dun procedi-
ment que no ha vericat els estndards de
legalitat ordinria i constitucional.
En aquest context, la Llei denjudiciament
criminal deixa de ser una norma adjecti-
va, dacompanyament o daplicaci ritual i
es converteix en la norma garant del compli-
ment efectiu de la superior de lAdminis-
traci de Justcia, esdevenint aquest objec-
tiu del tot impossible si la mateixa perd la
coherncia interna o s la en una situaci
dobsolescncia.
El moment en qu es plantegen aquestes
ref lexions no s intranscendent. Com s
sabut, durant la segona setmana de mar
de lany en curs va veure la llum el es-
borrany de Codi processal penal pel
qual el Govern actual pretn impulsar la
iniciativa legislativa que hauria culminar
amb la promulgaci duna nova Llei den-
judiciament criminal que substitueixi la
Exordi per una nova
Llei denjudiciament criminal:

Lmbit Penal
199
que actualment, desprs de 130 anys, se-
gueix en vigor.
Aquesta iniciativa legislativa omple lanhel
de gaireb tots els operadors jurdics que
han vist com en les ltimes dcades, desprs
de les successives reformes i modicacions,
la nostra vetusta Llei denjudiciament crimi-
nal ha perdut qualsevol tipus de sistemtica,
de coherncia interna i de capacitat real de
respondre amb contundncia i amb promp-
titud a les noves cares que presenta la delin-
qncia dels nostres dies.
Davant aquest propsit, no per obvi hem
de deixar de plantejar en veu altaque el que
omple lanhel de renovaci no s tant la ini-
ciativa legislativa, entesa com la mera acci
del legislador, sin la concreci daquesta en
un text rigors, sistemtic, garantista i ajus-
tat a les necessitats dels que ho demanen.
Tal com sha advertit ja per part dels pri-
mers analistes, el model que Justcia penal
que pretn consagrar lanomenat Codi
Penal Processal, representa un viratge de
180 graus en la concepci del nostre model
denjudiciament criminal, conferint la ins-
trucci al Ministeri scal, redenint els rols
i les competncies del jutge dinstrucci que
en puritat desapareix en detriment del jutge
de garanties, optant per un model de termi-
nis temporals tancats, modicant el sistema
de recursos o redenint, entre tantssimes
altres novetats, la participaci de la ciutada-
nia en lAdministraci de Justcia.
No s objecte daquestes lnies analitzar sis-
temticament les grans tes del tan esmentat
esborrany, per aquest frum s que sembla
ser ladequat per reclamar que en el trmit
legislatiu que est cridat a iniciar-se en breu,
es garanteixi la participaci activa dels col-
lectius professionals destinats a aplicar-la.
Per evitar la sensaci dorfandat que acom-
panya necessriament a la promulgaci de
qualsevol norma que no ha estat debatuda
de forma real i efectiva entre els gremis so-
bre els quals es predica, s imprescindible
que les Cambres sobrin duna manera real i
efectiva a aquests professionals , permetent
que el criteri que deriva de lexperincia del
seu exercici deixi traslluir i faci efecte en la
prpia norma.
Trobant vigent una norma de ritus pe-
nals que segueix preveient que quan el
jutge dinstrucci no pugui identificar
el cadver que hi troben l exposar al
pblic abans de practicar lautpsia per
temps mnim de quatre hores, la volun-
tat del legislador de promulgar una nova
llei denjudiciament criminal ha de tenir
necessriament una bona acollida per
no deixa de ser important recordar que
la voluntat, sense consens ni ref lexi, no
s ms que aix: voluntat (no necessria-
ment encert).
Marc Molins Raich
Vicepresident de la Secci de Dret Penal.
Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona.

200
OPINI
L
a Delegaci de lICAB a Gav
dna servei a les poblacions que
conformen aquest partit judicial,
que sn Gav, Viladecans, Caste-
lldefels i Begues.
La ciutat de Gav compta amb 9 jutjats
mixtos de 1 Instncia i Instrucci, un
jutjat de VIDO i Registre Civil. Compte a
ms amb una secci de la Fiscalia drea
de Vilanova i la Geltr - Gav. Els jutjats
de Gav es reparteixen en tres edificis di-
ferents. La seu principal situada al carrer
Concrdia, acull els jutjats mixtos n 1,
2, 3, 4, 5 i 6, el jutjat de Gurdia, Fiscalia
i el Registre Civil, a ms del Deganat. En
aquesta seu es troba situada la Delegaci
de lICAB, i els serveis de SOJ - SOM i
SERTRA. Els jutjats mixtos nmero 7 i 9 i
el Jutjat de VIDO subiquen en un edifici al
carrer Bernat Metge. El Jutjat mixt nmero
8 est situat a lavinguda Diagonal. La seu
de carrer Concrdia es troba en un extrem
de la ciutat, i les de carrer Bernat Metge i
Avinguda Diagonal en laltre.
Les ciutats de Viladecans i Castelldefels, i
el municipi de Begues tenen sengles jutjats
de pau, i estan a crrec dels seus respectius
registres civils.
El partit judicial est adscrit als Jutjats Pe-
nals de Vilanova i Geltr, no tenint jutjats
penals propis. La llunyania amb aquesta
poblaci provoca trastorns i molsties impor-
tants per als justiciables i operadors jurdics.
La situaci actual dels jutjats de Gav pot
qualificar de correcta en termes generals.
Tots els jutjats, excepte un, estan atesos per
jutges i secretaris titulars, compten amb la
plantilla completa, i no hi ha disfuncions
destacables. Malgrat lincrement del volum
dassumptes en els dos ordres, civil i penal,
els assumptes sn atesos generalment sen-
se dilacions i es resolen en un termini rao-
nable. Durant els ltims anys sha apreciat
una sobrecrrega de treball, especialment
en lordre civil, si b aquesta tendncia ten-
deix a disminuir, probablement per efecte
de lentrada en vigor de la llei de taxes ju-
dicials (autonmica principalment).
Sacusa una certa sobrecrrega de treball
en Fiscalia, que comporta alguna demora
i el fet que els fiscals no puguin assistir a
totes les vistes, sens dubte a causa de la in-
suficincia de la dotaci de fiscals assignats
(4) al partit judicial.
Igualment saprecia sobrecrrega de tre-
ball en els serveis SOJ - SOM i SERTRA
de la Delegaci de Gav, derivada de les
conseqncies de la crisi econmica que
pateix el pas.
Jos Antonio Cuenca.
Delegata Gav.
Situaci als jutjats de Gav
Lmbit Penal
201
Els jutjats penals
Els jutjats penals son rgans judicials competents per lenjudiciament de delictes amb penes pri-
vatives de llibertat de ns a 5 anys, de penes de multes independentment de la seva quantiai
daltres tipus de penes sempre que no excedeixin de 10 anys (Art. 14 Llei Enjudiciament Criminal).

Desprs duns anys dun fort increment dassumptes 2007-2008, els jutjats del penal pateixen
un descens progressiu dassumptes. Descens que arriba ns a data davui, seguint la mateixa
tendncia de reducci en l ingrs dassumptes que els jutjats dinstrucci.
k0Lk 5. voIuri de I' ingrs deIs assumptes aIs jutjats penaIs
2005 -1,70 7,83 10,17
2006 5,66 -2,93 -0,28
2007 8,81 14,10 18,00
2008 8,46 12,48 11,53
2009 6,26 4,61 9,66
2010 1,73 2,77 -1,45
2011 -0,33 -4,68 -5,88
Daquesta manera podem observar que el 2011 respecte al 2010 presenta els segents percen-
tatges: Espanya: -0,33%, Catalunya: -4.68%, demarcaci ICAB: -5.88%.

La reducci en l ingrs dassumptes que podem contemplar en els grcs precedents, ha por-
tat aparellada un augment en la resoluci dassumptes, arribant a adquirir uns nivells fora ac-
ceptables quan parlem de judicis rpids.
En aquest aspecte, la reforma del Codi Penal al 2010 per la llei orgnica 5/2010 en els delictes
contra la seguretat vial, va portar aparellada lenjudiciament rpid de molts daquests delictes.
La conformitat que es sol portar a terme en els jutjats dinstrucci, fa que els jutjats penals es

202
limitin a executar la sentncia. Aquest fet, conjuntament amb la reducci de lingrs, donaria
explicaci deperqu ha augmentat la resoluci dassumptes en aquest mbit.
No obstant, els jutjats del penal continuen portant aparellada una taxa de congesti i pendncia
molt elevada. Els indicadors judicials dels jutjats penals presenten la segent situaci:
Lmbit Penal
203
Les grques que podem contemplar ut supramanifesten que sha produt un augment en la
taxa de resolucique es troba molt propera als nivells ptims com es el cas dEspanya ( 99%) o
de lICAB ( 98%), i ns i tot en el cas de Catalunya sarriba a superar en 4 punts ( 104%).
No obstant, la taxa de congesticontinua essent molt elevada. Si b a tingut un descens a Catalunya i
Espanya motivada per laugment en la resoluci, la demarcaci de lICAB ha tingut un lleuger augment
de la taxa de congesti, augment que es be donant des de les reformes del 2009 del Codi Penal.
La taxa de pendnciacontinua essent fora negativa (tot i que Catalunya ha patit una lleugera
reducci), els nivells en tots els mbits continuen essent molt elevats. En concret, la taxa de
pendncia de la demarcaci ICAB es situa en 108%, havent incrementat 4 punts de la taxa de
pendncia de 2010 ( 104%).
La creaci del JP n 28 de Barcelona, aix com el JP n4 de Vilanova i la Geltr sembla no esser
sucient per palliar els problemes de congesti i pendncia que tenen aquests jutjats.

204
Aquestes conclusions son les mateixes que trobem a linforme sobre la memria del Deganat
de 2010, que explicava que la creaci dun nou jutjat (abans el n26 i n27 de Barcelona) no era
sucient per palliar la situaci de retard ms que evident.
Les conformitats
La llei permet certs benecis aquelles persones que es conformen amb la pena sollicitada per
les acusacions en una determinada fase del procediment. No obstant, la prctica ens diu que
moltes daquestes conformitats es porten a terme just abans dentrar a judici, mitjanant ( en
alguns casos) el protocol impulsat per ladvocacia i la scalia.
Com explicvem a linforme del 2010, aquest sistema actual de conformitats en els procedi-
ments personals distorsiona el funcionament i el rendiment dels jutjats, causant un desajust en
les agendes dassenyalament del Jutjats i Tribunals.
A dia davui, i pendents de laprovaci del nou codi processal penal, podem dir que es precisa
una regulaci de la conformitat doncs com demostrem a continuaci, te un cert pes dins de la
jurisdicci Penal.
La taula segent mostra el percentatge de procediments que acaben amb conformitat i la resta
de procediments dels jutjats penals de la demarcaci ICAB, entre els perodes de 2010 i 2011.
Caldria destacar jutjats com n 19 de Barcelona o el n 3 de Vilanova i la Geltr presenten per-
centatges molt signicatius, aproximant-se al 50% de nalitzaci dels litigis amb conformitat.
k0Lk 6. 6onformitat aIs jutjats penaI. 0emarrari I6k8 2010-2011
J0Jk5 2010 2011
6onf. kesta 6onf. kesta
JF nr. 1 8kk6L0hk 30 72 33 67
JF nr. 2 8kk6L0hk 26 68 36 64
JF nr. 3 8kk6L0hk 28 62 29 71
JF nr. 4 8kk6L0hk 32 60 20 80
JF nr. 5 8kk6L0hk 30 61 39 61
JF nr. 6 8kk6L0hk 36 61 44 56
JF nr. 7 8kk6L0hk 35 59 31 69
JF nr. 8 8kk6L0hk 32 62 37 63
JF nr. 9 8kk6L0hk 27 68 29 71
JF nr. 10 8kk6L0hk 32 67 28 72
JF nr. 11 8kk6L0hk 28 68 39 61
JF nr. 13 8kk6L0hk 27 65 23 77
JF nr. 14 8kk6L0hk 30 62 32 68
JF nr. 15 8kk6L0hk
JF nr. 16 8kk6L0hk 28 67 51 49
JF nr. 17 8kk6L0hk 28 63 35 65
Lmbit Penal
205
JF nr. 18 8kk6L0hk 34 72 32 68
JF nr. 19 8kk6L0hk 33 72 47 53
JF nr. 20 8kk6L0hk 37 60 35 65
JF nr. 22 8kk6L0hk 26 63 33 67
JF nr. 23 8kk6L0hk 38 62 39 61
JF nr. 25 8kk6L0hk 39 61
JF nr. 26 8kk6L0hk 34 66
JF nr. 27 8kk6L0hk 36 64
JF nr. 28 8kk6L0hk 34 66
JF nr. 1 kkhY50 Mkk 24 78 34 66
JF nr. 2 kkhY50 Mkk 31 73 36 64
JF nr. 1 ILkh0kI Lk 6Lk0 31 60 27 73
JF nr. 2 ILkh0kI Lk 6Lk0 31 56 36 64
JF nr. 3 ILkh0kI Lk 6Lk0 38 58 47 53
JF nr. 4 ILkh0k I Lk 6Lk0 12 88
MIJkhk 68 32 34 64
El grc segent mostra levoluci de la conformitat als jutjats Penals de la demarcaci ICAB.
Cal destacar que desprs de la davallada que es va produir al 2009 amb les conformitats , la
conformitat continua en un augment progressiu , situant-se en el 2011 en un 34%. Aquest per-
centatge es fora signicatiu, doncs suposa que aproximadament 1 de cada 3 processos que
arriben aquests jutjats, acaba amb una conformitat. Es per aquest motiu, que creiem oport
parar atenci en aquest sistema, doncs pot ajudar a descongestionar o millorar, el funcionament
dalguns jutjats.

206
LA LUPA. JUTJATS DEL PENAL
JUTJAT TAXA
RESOLUCI
TAXA
CONGESTI
TAXA
PENDNCIA
JP nr. 1 ARENYS DE MAR 101% 110% 27%
JP nr. 2 ARENYS DE MAR 94% 111% 18%
JP nr. 1 BARCELONA 99% 256% 156%
JP nr. 7 BARCELONA 114% 175% 100%
JP nr. 11 BARCELONA 128% 142% 53%
JP nr. 13 BARCELONA 89% 259% 159%
JP nr. 14 BARCELONA 116% 179% 87%
JP nr. 16 BARCELONA 83% 250% 153%
JP nr. 17 BARCELONA 109% 212% 112%
JP nr. 18 BARCELONA 123% 203% 108%
JP nr. 20 BARCELONA 107% 151% 51%
JP nr. 22 BARCELONA 102% 216% 131%
JP nr. 23 BARCELONA 84% 206% 114%
JP nr. 25 BARCELONA 79% 223% 123%
JP nr. 26 BARCELONA 123% 148% 50%
JP nr. 27 BARCELONA 101% 180% 80%
JP nr. 1 VILANOVA I LA GELTRU 101% 312% 212%
Lmbit Penal
207
Les executries
Les execucions de les sentncies tendeixen a esser les grans oblidades dins del procediment
penal. Tant es aix que aquestes no entren en el recompte que fa el CGPJ del nombre total das-
sumptes gestionats en una jurisdicci.
Lexecuci duna sentncia pot esser molt ms laboriosa i lenta que la tramitaci del propi pro-
cediment, tal i com ja indicvem a linforme de lany passat. Els jutjats competents per lexecuci
duna sentencia son els jutjats Penals o els jutjats especcs dexecutries.
A la demarcaci ICAB trobem els segents jutjats penals dexecutries: 4 jutjats penals especia-
litzats en executries a Barcelona (els jutjats n 12, 15, 21 i 24), 2 jutjats no especialitzats a Arenys
de Mar i 4 jutjats no especialitzats a Vilanova.
A la grca podem veure com hi ha hagut un increment de les executries ingressades i resol-
tes a la demarcaci ICAB, assolint nivells prxims als assumptes ingressats al 2008 i al 2009. La
resoluci dassumptes continua essent superior que la de ingressos, en part per les mesures de
refor daquests jutjats, que shan vist redudes a la meitat a febrer de 2012, el que podria fer que
el panorama canvies si no es mantenen aquestes mesures i no es creen com a mnim 2 jutjats
especialitzats en executries.
En aquest sentit es pronuncia linforme del jutjat deg de Barcelona, al armar queEl volum
dentrada i de trmit dassumptes exigeix el manteniment de les mesures de refor, que ja ha
estat reduda a la meitat el febrer de 2012. La plantilla de cada jutjat sha vist reduda amb les me-
sures restrictives aplicades pel Govern de la Generalitat en matria de personal: han cessat dos
funcionaris de refor a cada jutjat, que en realitat havien de ser plantilla estructural, tenint a ms
en compte que des de lany 2009 sha anat reduint el refor amb el cessament de funcionaris de
cada jutjat. Cal que sinstauri en el sistema informtic un sistema dalertes relatives al compli-
ment de les penes i una ocina comuna de presentaci descrits. Es considera imprescindible
la creaci de dos nous jutjats especialitzats en executries de manera immediata i dun servei
com dexecutries penals previst per a la nova ocina judicial.

208
Les Audincies Provincials
Les Audincies Provincials sor rgans collegiats judicials competents per al coneixement de
delictes que superin una pena privativa de llibertat superior a 5 anys, recursos provinents dels
rgans inferiors, aix com altres assumptes que xi la llei.
Lany 2011 sha augmentat l ingrs dassumptes respecte al 2010, assolint el mateix numero das-
sumptes ingressats que a lany 2009. La resoluci dassumptes continua essent positiva, doncs
continua essent superior el nmero dassumptes resolts del nmero dassumptes ingressats.
Si entrem analitzar les grques, podem observar com hi ha hagut una disminuci a la taxa de
resoluci a Espanya i Catalunya. La demarcaci ICAB, en canvi, presenta un augment en la re-
soluci. Lexplicaci a aquest fenomen la trobem molt probablement en: 1) la tendncia desde
2010 a resoldre ms assumptes que ingressen 2) lentrada en funcionament de la secci n 22 de
lAudincia Provincial de Barcelona en 2010.
209
Lmbit Penal
209
En conseqncia, a la demarcaci ICAB podem observar una disminuci de la taxa de conges-
ti i la taxa de pendncia. A sensu contrari aquestes dues taxes augmenten a Espanya i Cata-
lunya. En aquesta ultima, la taxa de pendncia pateix un augment signicatiu, al passar de 20%
en 2010 a 25% en el 2011.
Tanmateix, cal afegir que en comparaci a altres rgans judicials, les taxes a laudincia pro-
vincial no son del tot dolentes, si b es cert, que serien fcilment millorables amb la creaci de
noves seccions.
LAudincia Provincial i lapellaci de sentencies

El nou codi processal que entrar en vigor possiblement en els propers mesos, pretn realitzar
una reforma en el sistema de recursos. Hem considerat interessant fer unaanlisi de les decisi-
ons que pren laudincia provincial de Barcelona en relaci al recurs dapellaci de sentencies.

210
Durant el 2011 hi van haver uns 6209 recursos dapelaci de sentencies. El grc ens mostra com
ms dun 25% de les sentencies que es van dictar a laudincia provincial de la demarcaci ICAB,
obtlestimaci del recurs interposat.
Aix signica que 1 de 4 sentncies que es dicta en els jutjats dinstrucci o en els jutjats penals
es errnia. Davant daquest percentatge tan important, considerem que caldria fer una reexi
minuciosa sobre la limitaci o no dels recursos al procediment penal.
LA LUPA. JUTJATS DEL PENAL
JUTJAT TAXA
RESOLUCI
TAXA
CONGESTI
TAXA
PENDNCIA
secc.2 AP BARCELONA 96% 115% 15%
Lmbit Penal
211
k0Lk 7. FenaI. kudienries provinriaIs. 2006-2010
kssumptes, resoIurions I exerutories. Frovnries
Font: 0ades eIaborades peI 0epartament de Justria a partir d'estadstiques deI 6onseII 6eneraI deI
Foder JudiriaI.
8arreIona 6irona LIeida arragona 6ataIunya spanya 6at./sp.
Assumptes per resoldre registrats durant lany i reoberts
2007 18.291 2.303 987 1.957 23.538 121.523 19,4
2008 19.830 2.380 1.037 2.224 25.471 156.056 16,3
2009 20.181 2.468 1.019 1.996 25.664 135.864 18,9
2010 19.172 2.539 1.037 2.460 25.208 134.958 18,7
2011 20.533 2.949 1.005 2.534 27.021 138.019 19,6
Resolucions
Sentncies dictades
2007 8.564 1.295 434 1.251 11.544 56.787 20,3
2008 8.863 1.469 454 1.068 11.854 71.872 16,5
2009 9.788 1.570 513 848 12.719 62.599 20,3
2010 10.175 1.469 447 1.217 13.308 64.244 20,7
2011 11.178 1.423 417 1.260 14.278 62.923 22,7
Executries per resoldre
2007 1.148 176 85 123 1.532 7.942 19,3
2008 1.182 163 72 127 1.544 10.747 14,4
2009 1.225 168 77 138 1.608 9.126 17,6
2010 1.147 98 65 155 1.465 8.307 17,6
2011 1.192 331 62 162 1.747 8.211 21,3
Resoltes
2007 2.016 141 189 200 2.546 14.757 17,3
2008 2.092 246 204 268 2.810 20.038 14
2009 1.938 325 290 180 2.733 15.762 17,3
2010 1.847 190 327 190 2.554 15.712 16,3
2011 2.677 381 269 238 3.565 20.517 17,4
Pendents a dany
2007 2.405 572 200 347 3.524 15.372 22,9
2008 2.324 508 223 269 3.324 19.304 17,2
2009 2.450 367 211 212 3.240 16.427 19,7
2010 3.393 442 192 279 4.306 21.784 19,8
2011 2.809 444 184 306 3.743 16.931 22,1
Font : Institut dEstadstica de Catalunya

212
Penal per especialitats
Els jutjats de menors
El jutjats de menors son competents per als coneixements dels successos penals comesos per
joves amb edat entre els 14 i els 18 anys ( article 1.1 Llei del menor i art. 18 del Codi Penal) . El
procs penal de menors es troba regulat a la llei orgnica del menor 5/2000 de 12 de gener.
Tanmateix, aquesta llei fou modicada per la llei 8/2006. Segons el prembul daquesta llei,
lidea era que, desprs de lincrement dassumptes penals de menors desde lentrada en vigor
de la llei 5/2000, es produs una reforma per endurir la llei amb el de garantir una millor protec-
ci a les vctimes i perseguir una reducci dels fets penals.
A continuaci podem observar unes taules que ens mostren levoluci dassumptes ingressats
en els darrers 5 anys i la relaci entre assumptes ingressats i assumptes resolts als diferents jut-
jats de Catalunya en relaci als anys 2009 i 2010.
k0Lk 8. voIuri de I' ingrs deIs assumptes aIs jutjats de menors
2006 5,00 7,68 -5,62
2007 -6,22 3,27 7,99
2008 6,97 9,82 11,43
2009 7,37 1,67 -16,65
2010 -12,56 4,75 0,80
2011 -5,86 -11,09 -3,54
k0Lk 9. kssumptes Ingressats i resoIts. Jutjats de menors de 6ataIunya. 2010-2011
Ih6k55k5 k50L5
2010 2011 2010 2011
8arreIona [ 6 jutjats) 3611 3483 3892 4202
6irona [ 1 jutjat) 679 529 583 782
arragona [ 1 jutjat) 824 732 842 719
LIeida [ 1 jutjat) 282 326 359 266
Lmbit Penal
213
La tendncia daquesta jurisdicci a la demarcaci ICAB ha sigut sempre la de tenir una resolu-
ci superior a l ingrs dassumptes, a excepci de 2008 que va experimentar un major nombre
dassumptes registrats que dassumptes resolts.
La reducci en l ingrs dassumptes a la demarcaci ICAB (-3,54%) ha facilitat lincrement de la
taxa de resoluci. Cal dir tamb que la caiguda en l ingrs dassumptes ha sigut generalitzada
a tot lEstat, amb especial notorietat a Catalunya ( - 11.09%).
Vegem els indicadors judicials :

214
Com venem dient, observem un augment en la taxa de resoluci en tots 3 mbits, el que ha
portat aparellat un descens de la taxa de congesti i la taxa de pendncia tant a Espanya, com a
Catalunya com a la demarcaci ICAB.
No obstant, coincidim amb el que arma la memria del Deganat de Barcelona (2011) La cr-
rega de feina que assumeixen els jutjats de menors de Barcelona,est per damunt del nivell del
mdul de 700 assumptes dentrada per any, xat pel CGPJ, sens perjudici que shagi de revisar.(..)
La plantilla s la mateixa que tenia assignada: dos funcionaris dauxili, tres del cos detramitaci
processal i un del cos de gesti. Han estat cessats els dos funcionaris de reforque tenia assignat
cada jutjat, fet que suposa una greu disfunci a locina i que ha provocat una Junta de Jutges
reclamant la cobertura duna plaa de tramitador ja creada per que mai ha arribat a cobrir-se,
aix com el manteniment del refor, sense que aquestes peticions hagin estat ateses
Jutjats de Vigilncia Penitenciaria
Els jutjats de vigilncia penitenciria exerceixen funcions en matria de execuci de penes priva-
tives de llibertat, mesures de seguretat, empara dels drets i benecis dels interns en els establi-
ments penitenciarisi altres que assenyala la Llei ( art.76 Llei orgnica 1/1979,General Penitenciaria).
El jutge tamb podr fer visites al centre penitenciari per comunicar-se directament amb els re-
clusos. Tanmateix, tamb podr fer aquestes comunicacions mitjanant videoconferncies.
A dems, els jutjats de vigilncia penitenciaria coneixen dels treballs en beneci de la comunitat,
modalitat de pena que en els ltims anys sha vist altament incrementada.
k0Lk 10. Inrrement de I' ingrs deIs assumptes aIs jutjats de vigiIanria penitenriaria
2006 -0,45 12,89 1,20
2007 3,76 7,47 18,56
2008 9,34 -15,04 8,04
2009 21,20 24,74 16,86
2010 21,01 -0,83 8,17
2011 -10,47 -4,93 1,23
Lmbit Penal
215
A la taula podem veure com lany 2011 ha sigut molt signicatiu en relaci al descens dassump-
tes daquest mbit. Pel que fa a Espanya, podem observar com l ingrs dassumptes sha vist
redut un 10,47% menys, mentre que a Catalunya, aquesta reducci ha sigut de -4,93% menys
dassumptes ingressats. Per una altra banda, la demarcaci ICAB continua tenint un increment
positiu de 1,23% dassumptes ms respecte a 2010.
Cal destacar que dels 6 jutjats de vigilncia penitenciaria que hi ha a Catalunya, 5 es troben a la
demarcaci de lICAB, mentres que solament 1 ( el jutjat de vigilncia penitenciaria n 3) es troba
a la provincia de Lleida. A dems. Cal destacar que un daquests 5 jutjats de la demarcaci ICAB
va entrar en funcionament el 2010.
Evoluci de la poblaci reclusa
k0Lk 11. voIuri de Ia pobIari rerIusa
2006 2007 2008 2009 2010 2011
Fhk0k k Fk50 48.073 49.943 54.746 59.518 59.251 57.440
FkhIk 15.065 16.137 17.849 15.580 13.837 12.148
0kL 63.138 66.080 72.595 75.098 73.088 69.588
Font: Institut Nacional dEstadstica
Les dades facilitades per lINE ens indica que hi ha hagut un descens en el nombre de
poblaci reclusa respecte al 2010, tant de presos preventius com presos que compleixen
la seva pena en pres.

216
A Catalunya, el nmero de presos preventius sha vist redut de 1963 en 2010, a 1948 en 2011.
Tanmateix que el numero de presos interns sha vist tamb redut, passant a esser de 8514 en
2010 a 8489 en 2011
Lincrement de la resoluci a la demarcaci ICAB, juntament amb un augment dassumptes molt
lleuger(1,23%) ha ocasionat que la taxa de resoluci es vegi augmentada en un 9%, sobrepassant
aix el nivell ptim del 100%. Aquest augment de la resoluci podria ser consecuncia de la en-
trada en funcionament al 2010 del jutjat de vigilncia penitenciria n 6 de Barcelona.
Tanmateix, encara que en menor mesura, Espanya tamb presenta un augment en la taxa de
resoluci, augment que es situa en un 6% respecte al 2010. A Catalunya en canvi, trobem una
lleugera disminuci de la taxa de resoluci en un -2%.
En conseqncia a lexposat anteriorment, la taxa de congesti i la taxa dependnciaes veu
reduda a Espanya i Ia demarcaci ICAB ( 110% i 105% de congesti i 9% i 5% de pendncia
respectivament), mentre que Catalunya ha vist augmentada la seva taxa de congesti ( 105%) i
la seva taxa de pendncia ( 5%).
Lmbit Penal
217
Com hem pogut veure, lacreaci dun nou jutjat a la demarcaci ICAB ( el n 6 de vigilnca peni-
tenciria)ha aconseguit reduir signicativament les taxes de congesti i pendncia en aquesta
demarcaci. Creiem que la creaci dun nou jutjat o la dotaci de mes personal als jutjats ja
existents, podria ajudar a millorar les taxes tant a Catalunya com ha Espanya.
En relaci aquesta manca de personal fa referncia linforme del jutjat deg de Barcelona al dir
que : La plantilla de cada jutjat est integrada per dos funcionaris del cos dauxili, cinc funcio-
naristramitadors i dos del cos de gesti processal. Aquesta plantilla es considera insucient per
assumir adequadament les necessitats del servei, tenint en compte que caldria un funcionari
ms del cos de tramitadors i un altre de gesti per a cada jutjat.
En tot cas, tamb trobem que seria necessari prendre altres mesures com poden ser sistemes de
mediaci ( ns ara oblidats o prohibits a la jurisdicci penal) o altres mesures penals alternatives,
doncs al cap i a la larticle 25.2 de la Constituci Espanyola ens ve dient que les penes privatives
de llibertat i les mesures de seguretat estarn orientades a la reeducaci i reinserci social.

218
OPINI
A
Vilanova hi ha 9 jutjats de primera
instncia i instrucci, i quatre jutjats
penals, aix com l ocina del registre
civil, el deganat i la scalia. La situa-
ci a cada un d aquests rgans s molt diversa,
incidint directament factors com lany de creaci,
formaci del personal adscrit, volum dassumptes
pendents i no resolts danys anteriors, ....
Cal manifestar que l informaci obtinguda s
exclusivament relativa al nombre de personal
adscrit i en quina qualitat. Per tant, algunes de
les informacions que cont aquest informe, sn
opinions contrastades exclusivament amb alguns
dels companys del municipi.
Els dos jutjats d ltima creaci, el Jutjat Penal 4
i el Jutjat de Primera instncia i instrucci 9, van
prcticament al dia en tramitaci, i la pendncia
d assumptes s baixa, tot i que el Penal 4 t un
volum dentrada de procediments elevat donat
que s el competent en matria de violncia de
gnere. s remarcable que el jutjat 9 dicti sentn-
cia amb una mitjana de dues setmanes.
De forma totalment oposada, s la situaci dels
jutjats de primera instncia i instrucci nmeros
1, 2, 3 i 4, els ms antics del municipi, i jutjats pe-
nals 1, 2 i 3, que arrastren un retrs de feina de
molts anys enrere. Entenem que agreuja aquesta
situaci, el fet que la rotaci de Jutges a la ciutat
s constant, i que moltes places queden cobertes
transitriament amb jutges substituts, i per tant
en la majoria de casos, manca comproms per a
intentar posar al dia el jutjat. En dos supsits molt
concrets, hem detectat una considerable demora
a l hora de dictar sentncies (Jutjats de primera
instncia i instrucci 1 i 8).
Hem detectat que el nombre de personal inter
i titular s molt variable en cada jutjat, havent-hi
jutjats on quasi tots sn interins i daltres en que
la majoria sn titulars) per que no guarda rela-
ci amb la major productivitat de lrgan judicial.
Aix doncs, podem constatar que hi ha un nom-
brs grup de tramitadors i gestors, que no sn
funcionaris de carrera per degut als anys dex-
perincia, realitzen una excellent tasca. En canvi,
hi ha titulars que no obstant la seva formaci, els
falta motivaci i productivitat, el que demora la
tramitaci i collapsa el sistema judicial. (S han
comparat mateixes seccions de diferents jutjats).
s de destacar lecincia actual del jutjat de
primera instncia 5 (encara que arrossega retrs
danys enrere), 6 (tamb tramita violncia de g-
nere) i 7 (remarcar el diligent treball que hi pres-
tava una funcionaria difunta el 2012, a qui el 15
de mar s atorgar la medalla a ttol pstum de
Sant Raimon de Penyafort).
En quan a les execucions, en general hi ha una
sobre crrega de feina que precisa de ms perso-
nal, motiu pel qual la dilataci en temps s extre-
ma, tan en primera instncia i instrucci, com en
executries penals anteriors a 2009. En penal, hi
ha un volum considerable de prescripcions tan de
delictes, com de penes. Fiscalia t gran sobrecr-
rega de feina, per el seu rendiment s constant.
Per ltim, els Jutjats de Pau que depenen de Vila-
nova, presten el seu servei correctament (a vega-
des amb demores en quan a citacions), a excepci
del de Sant Pere de Ribes on s han detectat pro-
blemes en citacions i emplaaments per manca de
mitjans.
No sha pogut obtenir informaci directa dels
jutjats sobre la taxa de resoluci, i per tant, la
informaci facilitada s fruit de valoracions dels
companys que treballen en aquest partit judicial.
Carmen Snchez i Mnica Recasens.
Delegada i Subdelegada
La situaci dels rgans judicials
a Vilanova i la Geltr
Lmbit Penal
219
Els jutjats de violncia sobre la dona
Conforme a la legislaci vigent, els jutjats de violncia sobre la dona tenen competncia, en
lmbit penal, per conixer de la instrucci de les causes per determinats delictes i faltes, sem-
pre que lautor els hagi coms contra la seva dona o ex dona, o contra qui tingui o hagi tingut
una relaci anloga dafectivitat, ns i tot sense convivncia. Tamb coneixen de delictes i faltes
comesos sobre descendents, propis o de lesposa o convivent, o sobre menors o incapaos que
convisquin amb ell o que estiguin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda
de fet de lesposa o convivint quan tamb shagi produt un acte de violncia de gnere.
Cal destacar, que aquests jutjats son creats al 2004 amb motiu de lentrada en vigor de la Llei
Orgnica 1/2004 de 28 de desembre, sobre Mesures de protecci integral contra la violncia
de gnere. La idea era crear uns jutjats que responguessin a la necessitat de lluitar contra la
violncia masclista duna manera especialitzada, rpida i eca.
Si entrem analitzar les grques corresponents a aquesta jurisdicci, podem observar dentrada
com el nombre dassumptes sha vist redut. Si comparem els assumptes ingressats en el 2011
amb els assumptes ingressats en el 2010 trobem que sha redut en: Espanya -2%, Catalunya
-9% y la demarcaci ICAB amb un -1% menys dassumptes ingressats respecte a 2010. En relaci
amb la resoluci dassumptes, trobem que: sha vist disminut a Espanya -2% , a Catalunya -11%
i a la demarcaci ICAB un -1% dassumptes menys resolts respecte al 2010.
Grc 35: Evoluci assumptes ingressats i resolts. Jutjats violncia sobre la dona. Demarcaci ICAB
En el grc precedent, podem observar com aquest 2011 segueix la mateixa tendncia que ob-
servem desde el 2009, s a dir, que hi hagin ms assumptes resolts que assumptes ingressats.
Aquesta tendncia es dona per la creaci de jutjats especialitzats en violncia de gnere a Ca-
talunya entre el 2008 i el 2009, el que ha afavorit el funcionament dels jutjats en aquesta matria.
Vegem els indicadors judicials daquests jutjats:

220
Lmbit Penal
221
Com podem observar, les taxes de resoluci es mantenen per sobre del nivell ptim (100%) en
els 3 mbits.
Tanmateix les taxes de congesti i pendncia presenten un lleuger descens, motivat sota el
nostre parer, en una reducci en l ingrs dassumptes que ha patit aquest mbit i que comen-
tvem al inici del captol.
LA LUPA. JUTJATS DE VIOLNCIA SOBRE LA DONA
JUTJAT TAXA
RESOLUCI
TAXA
CONGESTI
TAXA
PENDNCIA
J1II nr. 4 IGUALADA 105% 139% 50%
J1II nr. 1 BERGA 79% 178% 78%
JI nr. 4 BADALONA 0% 250% 150%
JVM nr. 1 BADALONA 107% 105% 12%
JVM nr. 1 BARCELONA 114% 103% 11%

222
Els Jutjats de Pau
Els Jutjats de Pau son rgans unipersonals que es troben situats en aquells municipis que no disposen
deJutjats de Primera Instancia e Instrucci. Els seus jutges, que no tenen perqu haver format part de
lacarrera judicial, son escollits per majoria absoluta pel Ple del Ajuntament en que es trobi el Jutjat.
Posteriorment, son nombrats per la Sala del Govern del Tribunal Superior de Justcia, per un
perode de 4anys.
Aquest tipus de jutjats, acaben enjudiciant un gruix important dassumptes. Els litigis que conei-
xen son elssegents:
- Reclamacions inferiors a 90 euros ( art.47 LEC)
- Faltes tipicades en els articles 620, 626, 630, 632 y 633 del Codi Penal ( art 141.1 LECrim)
- Funcions delegades al Registre Civil ( art.86 LOPJ)
En relaci amb el nmero dassumptes ingressats i resolts en lmbit penal, es redueix en aquest
2011 elnmero dassumptes registrats (1.048.534) en comparaci amb els assumptes registrats al
2010 (1.058.806) . La reducci dassumptes que han ingressat ha ajudat a incrementar el nombre
dassumptesresolts en proporci a 2010. No obstant, el nombre dassumptes ingressats conti-
nua essent lleugeramentsuperior al nombre dassumptes resolts.
La grca ens conrma la tendncia que es ve donant des de 2009: la reducci del nombre
dassumptes, tant ingressats com resolts.
JVM nr. 1 LHOSPITALET DE LLOBREGAT 143% 96% 22%
J1II nr. 6 SANTA COLOMA DE GRAMENET 140% 97% 23%
J1II nr. 7 GAVA 575% 87% 13%
JVM nr. 1 GAVA 102% 116% 16%

Lmbit Penal
223
OPINI
Per analitzar la situaci de la Justcia al
Partit Judicial dIgualada, ms enll de
lanlisi de les xifres i les rtios de con-
gesti i resolucions del Jutjats de la nos-
tra Delegaci, que per altra banda sempre
poden ser objecte de diverses interpreta-
cions, mha semblat convenient destacar
una realitat constatada per part dels com-
panys que dia a dia ens dediquem a aques-
ta professi, i que per tant mantenim un
contacte directe amb lAdministraci de
Justcia: aix s la inoperncia dels Jutjats
Unipersonals Mixtes.
El temps ho ha demostrat abastament. Any
rere any, els Jutjats es troben ms conges-
tionats, les instruccions penals sallarguen
(a excepci dels benvinguts judicis rpids),
els procediments civils s encallen, ja sigui
en el moment dassenyalar la vista o en el
moment de dictar sentncia, i el Jutjat de
Primera Instncia i Instrucci nmero 4,
el qual assumeix tamb les competncia de
VIDO, est en una situaci ms deplora-
ble cada dia que passa. I tot satribueix, se-
gons la meva modesta opini, compartida
per molts companys de la Delegaci, a la
concentraci de jurisdiccions i a la manca
despecialitzaci. s cert, i cal reconixer-
ho, que les recents reformes amb la creaci
de la nova oficina judicial i la implantaci
de les noves tecnologies en lmbit de lad-
ministraci de justcia, (encara en un estat
molt incipient), han contribut a que els
retards en les instruccions i en les resolu-
cions del procediments no hagi empitjorat
en excs. Per tampoc ha millorat, i la ten-
dncia dels darrers anys s fora negativa.
Aix, s incomprensible per al justiciable,
que una instrucci ordinria, sense exces-
siva complexitat s allargui mesos i fins i
tot anys. s injustificable que es tardin
mesos en dictar la resoluci definitiva en
procediments civils que ja han finalitzat
tota la seva tramitaci. s totalment inex-
plicable que es tardin mesos en admetre a
trmit demandes que es consideren de ca-
rcter urgent o preferent, com s el cas de
demandes de mesures provisionals en as-
sumptes de famlia. Per s que un Jutjat
mixt, s a dir que ha de tractar assumptes
civils ordinaris, assumptes civils de fam-
lia, instrucci de causes penals, judicis de
faltes, etc... i que noms t un nic Jutge
per a tot aix, s senzillament inoperant.
Si a ms li afegim la Violncia Domstica
i les gurdies setmanals, el plat est servit:
collapse total.
En definitiva, cal una reforma molt ms
profunda que les darreres modificacions
de la LEC o els projecte de modificaci del
Codi Penal per despenalitzar les faltes. Cal
pensar, all on la separaci de jurisdiccions
no sigui econmicament viable, (per pobla-
ci o pels motius que sigui), en la creaci
de Tribunals dInstncia, amb diversos Jut-
ges, amb especialitzaci i amb flexibilitat
per a la mobilitzaci segons les necessitats
de cada moment i de cada lloc. Noms aix,
saconseguir reduir el collapse de la jus-
tcia, en el nostre partit judicial i en tots
els que estan en una situaci similar, i el
que s ms important, noms aix es podr
recuperar la confiana de la poblaci en la
justcia altrament tan digna i respectada i
ara tant devaluada.
Josep Llus Cots Buzn (Advocat) -
Delegat ICAB a Igualada
La inoperncia dels jutjats
unipersonals mixtes

224
Si realitzem una comparativa entre els assumptes penals ingressats en els jutjats de pau i els
assumptes generals ingressats a la jurisdicci Penal, trobarem que els assumptes que ingressen
als jutjats de pau representen un percentatge si ms no signicatiu del volum total dassumptes.
La previsi de la despenalitzar les faltes previstes al projecte de reforma del Codi Penal, podria
fer desaparixer gran part de la funcionalitat daquests jutjats.
Conclusions mbit Penal
La jurisdicci penal presenta valors similars als de lany passat. Si be alguns indicadors judicials
han millorat la majoria es mantenen estable. La litigiositat daquest ambit sembla anar en dis-
minuci, com ja va succeir al 2010. La reducci dels assumptes ingressats respecte a 2010 seria
un element a destacar, amb les possibles causes explicatives que donvem a linici del captol.
Es en lanlisi dels jutjats penals on podem veure com la situaci en aquesta jurisdicci preci-
sa de canvis urgentment. Com hem demostrat, els jutjats dinstrucci arxiven moltes causes o
jutgen simples faltes, aix que la majoria dassumptes de pes son sentenciats als jutjats penals,
i aquests ltims presenten valors molt similars als de lany passat, trobant casos extrems com
el jutjats penal numero 2 de Vilanova . Aquests valors negatius provoquen retards molt consi-
derables i aix, en una jurisdicci com la penal, on hi concorren interessos com la llibertat o la
possible victimitzaci dels perjudicats/autors, es impermissible.
Les memries de les principals institucions judicials de Catalunya ( Memria 2010 del Tribunal Superior de
Justcia de Catalunya i linforme 2010 sobre la Memria del Deganat ) continuen manifestant, igual que
feien lany passat, que la manca dinfraestructures, de recursos materials i de personal continuen essent
les causes principals que fan que els indicadors judicials ( taxes de resoluci, pendncia i congesti) no
siguin satisfactoris i, en conseqncia, no sofereixi el servei de justcia gratuta que exigeix la ciutadania.
Lentrada en funcionament en 2011 del jutjat de vigilncia penitenciaria n6 ha demostrat com l
introducci duna nova infraestructura dotada de personal, pot ajudar a millorar els indicadors
judicials. Tot i que tamb ha pogut estar inuenciada per la reducci del nombre de presos i
preventius aquest 2011 respecte a lany 2010.
No obstant, considerem que aquestes reformes materials han de vindre acompanyades daltres
reformes de fons. Fomentar la mediaci o la prevenci del delicte, poden esser mesures que
Lmbit Penal
225
ajudin a millorar problemes de congesti i pendencia, aix com la concepci i valoraci del ciu-
tad amb lmbit de la justcia. El sistema de justcia penal del nostre estat, sembla oblidar sovint
aquests elements de justcia restaurativa, o mesures penals alternatives, que podrien ajudar a
facilitar la tasca tant dadvocats, jutges com a millorar la relaci del dret penal amb els ciutadans.
El legislador, conscient daquestes necessitats pretn impulsar 2 reformes importants que ses-
peren siguin aprovades al llarg daquest any i que sespera que serveixen per paliar alguns dels
problemes daquesta jurisdicci. La primera es la nova llei denjudiciament Criminal, que pasar
a denominar-se Codi Processal Penal, i que conforme a les directives europees pretn impulsar
alguns elements com la mediaci entre daltres novetats com fer que sigui el scal linstructor de
les causes penals. La segona seria laprovaci dun nou Codi Penal, que pretn despenalitzar les
faltes, modicaci que podria portar canvis molt signicatius en relaci als jutjats dinstrucci.
A la espera de veure realitzades aquestes modicacions i les repercussions que nalment tin-
dran en lmbit penal, aquesta jurisdicci (i ladministraci de justcia en general) continuar
patint sobrecarregues de treball, problemes dorganitzaci i aplicaci de les noves tecnologies
i daltres problemes, que podrien esser evitats.
Avanament 2012
El Consejo General ha publicat recentment les primeres dades corresponents al 2012. De lan-
lisi daquestes dades podem extreure que la jurisdicci penal es mant sense cap canvi signi-
catiu que calgui destacar.
Les tres taxes que hem vingut veient al llarg de linforme ( resoluci, congesti i pendncia) pre-
senten valors molt similars, si be com analitzarem hi ha hagut algun petit increment o reducci
en cadascuna delles.
La taxa de resoluci

Al grc ens podem contemplar com hi ha hagut un petit increment en la resoluci a tot lestat
espanyol, superant aix el nivell ptim del 100%. Aquest increment constata la tendncia a veure

226
augmentada la resoluci en aquesta jurisdicci, increments que es venien donant des de 2009 i
que hem constatat a linforme del present any.
La Taxa de Pendncia
La pendncia es la relaci que hi ha entre els assumptes resolts i els pendents al nalitzar lany.
El descens en l ingrs dassumptes com podem veure mes endavant en una grca, aix com un in-
crement en la resoluci ha portat a, que segons aquest avanament de dades, la pendncia es ve-
ies reduda en un -0,06%. El grc segent ens mostra aquesta lleugera reducci respecte al 2011.
La Taxa de Congesti
La taxa de congesti sha vist lleugerament reduda, el que quadraria amb laugment progressiu
de la resoluci aix com el descens que estem veient en l ingrs dassumptes a tot lestat espa-
nyol. Cal recordar que la taxa de congesti es la relaci que hi ha entre la resoluci i la pendncia
Lmbit Penal
227
al nalitzar el perode, el que fa quer sigui lindicador judicial que millor reexa la situaci dun
rgan judicial.
Si be una congesti del 116% reexa que existeix una certa saturaci en els jutjats, no podem
oblidar que es la taxa de congesti ms baixa si la comparem amb la resta de jurisdiccions, i
que, a dems, presenta un descens respecte a la taxa de congesti de 2011.
El segent grc , comparatiu de les 3 taxes, ens mostra de manera global aquest lleuger des-
cens en la congesti i pendncia i el tamb lleuger augment de la resoluci.
En relaci al nombre dassumptes ingressats, cal destacar com es segueix la tendncia que va
comenar a 2008 i que a 2010 va fer que assols valors negatius ( es a dir, que es van ingressar
menys assumptes que a lany anterior).
Aquesta tendncia tamb queda reectida en lavanament de 2012, tenint un ingrs dassump-
tes inferior al que es va donar al 2011. Al primer captol daquesta jurisdicci hem intentat donar
una possible explicaci a la davallada dassumptes penals, desmiticant alguns mites com que
una crisi econmica porta necessriament un augment de la delinqncia i per tant, de manera
indirecta, de la litigiositat penal.
Un any ms la conclusi que hem dextreure de la situaci dels Jutjats i Tribunals de la demarca-
ci del Collegi dAdvocats de Barcelona per tamb de la que correspon a Catalunya i Espanya,
s dabsoluta desolaci.
Amb les dades que facilita el Consejo General del Poder Judicial per tamb, amb les que es
poden extreure daltres organismes (INE, IDESCAT, Generalitat de Catalunya, etc.) i les que
aporta el propi Collegi dAdvocats de Barcelona, el paisatge que sens mostra s que no estem
sent capaos de donar resposta als problemes reals i greus que est patint la ciutadania i que,
en defensa dels seus drets acudeix als Tribunals, basant-se en un dret constitucional que per
falta de mitjans materials no dna la resposta, com a mnim, en el temps adequat.
Linforme que presentem es fa en el seu detall respecte dades judicials corresponents a lany
2011; per tamb hem pogut comptar amb lavanament ms genric de les xifres correspo-
nents a lany 2012 i, el fet que lICAB tamb compta amb dades dactivitat; ens permet presentar
aquest treball assenyalant els fets contundents per tamb les tendncies que es conrmen.
LAdministraci de Justcia s i ha estat leterna oblidada en quant a plans dacci contundents
que ajudessin a solucionar els problemes endmics de congesti i collapse; i ara, amb la crisi
econmica i la falta de recursos, aix no ve ms que a agreujar-se sobretot, en determinats jut-
jats on justament els efectes de la crisi sn pitjors.
Estem parlant dels Jutjats del Mercantil o del Social especcament, en la mida que, com no
podia ser duna altra manera, sn les jurisdiccions que ms clarament es veuen afectades.
Conclusions generals

230
Els Jutjats del Mercantil, presenten unes xifres molt greus com a conseqncia de laugment
imparable dassumptes ingressats que no poden ser absorbits pels Jutjats que existeixen ni pel
seu personal i dna com a resultat lacumulaci any rere any duna srie dassumptes pendents.

Cal tenir en compte que aquests jutjats ja van nixer collapsats, com no hem deixat de denun-
ciar any rere any; per s a partir del 2008, amb els primers smptomes daquesta crisi econmica
quan la taxa de pendncia pateix un increment molt important ns arribar a nivells del 160% al ter-
ritori de Catalunya i del 120 % a la demarcaci ICAB quan la mitjana de tot lmbit civil s del 60%.
Com a conseqncia, la congesti s molt elevada atesa la insucient capacitat dels rgans judi-
cials per atendre tots els assumptes que singressen i la pendncia que arrosseguen.
Com sobserva en el grc, la taxa de congesti a tots els mbits territorials es mant elevada,
tot i la joventut dels Jutjats mercantils.
En les dades que sens mostren en el grc que trobem sota aquestes lnies es pot comprovar
que les xifres daquesta taxa sn certament preocupants i que la excessiva congesti s un
fenomen real als jutjats mercantils, amb taxes que en cap cas baixen del 150% en cap territori
estudiat, i on la tendncia de les dades dels ltims 6 anys est al voltant del 200% de congesti.
231
En el cas de la Jurisdicci Social tamb les xifres es disparen i haurien dalarmar als responsables
poltics doncs, en moltes ocasions aquest collapse est suposant que persones que es troben
sense feina, hagin desperar mesos per tal que es determini si lacomiadament que han patit ha
estat procedent o no, el que els donar el dret a percebre els seus drets econmics.
La situaci a Catalunya malgrat els esforos que sestan fent i que es visualitzen a una taxa de reso-
luci que millora en 2% respecte lany 2011, no aconsegueixen reduir la taxa de pendncia que es
mant estable en un 73%, 20 punts per sobre del que presentava aquesta mateixa jurisdicci just
abans diniciar-se la crisi econmica. Per tant, la taxa de congesti continua augmentant.
El resultat, aix, s que el nombre dels assumptes que resten pendents de nalitzar augmen-
ta cada any i malgrat el que mostrem sn nmeros, no podem deixar de pensar de darrera
daquests es troben persones a lespera duna resoluci mentre han vist com han perdut la seva
feina, consideren que no sels ha abonat les quantitats a les que tenen drets o tenen un conicte
amb la Seguretat Social pel reconeixement duna pensi.

s molt important tenir en compte que, en alguns supsits, aix es tradueix al fet que sestan as-
senyalant judicis a ms dun any vista i conseqentment hi ha un retard en les resolucions judicials.

232
Per tipus dassumptes es pot comprovar com sn els acomiadaments els que ocupen la major
part de lactivitat de la Jurisdicci Social, seguit de les Reclamacions de Quantitat. Els conictes
per amb la Seguretat Social es mantenen ms o menys estables d ela mateixa manera que el
captol dAltres on poden haver-hi, per exemple, conictes relacionats amb sancions laborals.
De res serveixen el serveis de conciliaci que preceptivament obliguen a tots els treballadores
que acudeixen a aquesta jurisdicci a intentar una via prvia.
Com els Jutjats, aquests serveis administratius mostren un augment signicatiu del nombre
dassumptes que han ingressat al llarg daquests anys per, els seus resultats sn pitjors doncs,
si ja era molt discutible la seva efectivitat mostrant sempre que la nalitzaci per avinena i que
evita la judicialitzaci del conicte sempre estava per sota de la nalitzaci sense avinena, en
els ltims anys aquesta escletxa sha aprofundit sent, en lany 2011 de tan sols el 26% del total.
Aquest procediment de resoluci extrajudicial de conictes; per tant, tot i que s molt ms gil,
rpid i econmic en comparaci amb la resposta que ofereix la jurisdicci ordinria, esdev un
trmit burocrtic per poder reclamar desprs judicialment.
233
Cal insistir i recordar que aquesta jurisdicci s una de les ms sensibles per a la ciutadania
degut a la naturalesa de les qestions que shi tracten, sobretot, tenint en compte que estan
aprofundint una depressi generalitzada que comporta, no noms la disminuci del nombre de
treballadors actius a tota Espanya, si no el canvi de les condicions contractuals en les que es tro-
ben, invertint-ne novament el tipus de nous contractes registrats per augmentar els contractes
temporals de manera signicativa
Per ltim, un altre mbit judicial en el que la crisi econmica est deixant nota tots els seus afec-
tes, s en la jurisdicci civil i en concret respecte dels procediments dexecucions hipotecries.
Des de linici de la crisi shan registrat a Espanya ms de 400.000 execucions hipotecries i una
gran part han acabat en desnonaments. Aquest drama, que afecta a milers de famlies i que sha
vist intensicat per lescalada de protagonisme de latur, sha situat en el centre del debat de la
opini pblica.
Aquesta problemtica no noms afecta a Espanya sin que la Uni Europea tamb ha mostrat
la seva preocupaci per la evoluci dun problema que ha creat un creixent malestar social al
nostre pas i que ha obligat al Govern i a la oposici a donar passos cap a endavant per mitigar
un dels efectes ms trgics de la crisis.

234
En aquest grc podem comprobar que desde linici de la crisi hipotecria al 2008 lactivitat ju-
dicial respecte les execusions hipotecries ha augmentat considerablement. El seu mxim arriba
en totes les jurisdiccions al 2009.
A ms s signicatiu el fet de que la demarcaci de lICAB sost ms litigiositat que Catalunya,
ats que s la part del territori catal amb ms densitat de poblaci i on es concentra ms el
capital immobiliari.
LICAB no ha deixat de treballar en donar alternatives que puguin palliar aquesta situaci. Com
sha denunciat en diverses ocasions, cal considerar la problemtica en tota la seva dimensi.
Una dimensi que ens parla ms que desnonament o de la situaci concreta duna determinada
propietat, del sobreendeutament.
Per aix, ladvocacia catalana va ser pionera en proposar una srie de modicacions legislatives
de caire integral que havien de donar resposta immediata i ajustada a cada situaci, a les fam-
lies que es trobessin en aquesta situaci.
Parallelament i des del Serveis dOrientaci Jurdica, des de nals de 2012 en conveni amb la
Diputaci de Barcelona, samplia el servei ofert amb el que sha anomenat Serveis dIntermedia-
ci hipotecria. Els advocats de lICAB atenen aix a ciutadans que acudeixen als serveis socials
de lAjuntament amb situacions que poden desembocar en prdues de la vivenda habitual. La
problemtica s analitzada i comptant amb el vist-i-plau del ciutad es fa una proposta dacord
amb lentitat bancria individualitzada, que es tramitar a travs dels serveis dOFIDEUTE de la
Generalitat de Catalunya.
Amb aquest nou servei que durant el 2013 sha destendre a tota la resta de la demarcaci de
lICAB, esperem que ms enll de la funci habitual de ladvocacia en la defensa dels interessos
dels seus clients o de la que realitza el Collegi dAdvocats com a Corporaci de Dret Pblic
mitjanant propostes normatives davant del poder legislatiu; es pugui donar resposta directa i
gratuta a aquest drama social.
Per, haver destacar quins sn els mbits que es veuen ms directament afectats per la crisi eco-
nmica, no ha de portar-nos a pensar que no estigui afectant a gaireb tots els Jutjats i Tribu-
nals; ats que malgrat no parlem duna augment signicatiu dassumptes, la manca de recursos
econmics i humans acaba generant greus problemes en el dia a dia de les ocines judicials o
mantenint una situaci de greu collapse que sempre sha denunciat.
Tinguem en compte que la litigiositat, que s la taxa que mesura el nivell de conictivitat judicial
en relaci a la poblaci, s molt alta destacant bviament la que correspon als assumptes penals
per sense menysprear les de la resta de jurisdiccions.

235
Per ladvocacia no s, malgrat el que alguns puguin pensar, els que contribueixen a aquests
nivells tant alts.
Com es pot veure en el grc segent ,resultat duna enquesta realitzada a nals de 2012 entre
tots els collegiats de lICAB i que van respondre ms de 2.200 advocats; lactivitat a la que li
dediquen ms temps professional, s la que t a veure amb lassessorament en general que s
la clau per evitar un conicte judicial.
Les actuacions davant dels Jutjats o Tribunals no superen el 28% de les respostes.
47
237
107
177
237
287
377
17
137
237
347
177
117
207
137
427
47
7
7
77
/::e::crcmenI
/cIuccicn: ccvcnI e|:
JuIjcI: c IriLunc|:
Negcciccic cmL
c'c|Ire: ccvcccI: c
per:cne:
Ge:Iic, cccrcinccic, cc
cicne: ce
mcrueIing...ce| prcpi
ce:pcIx
: |'ccIiviIcI ue m: Iemp: |i ccupc : |c :egcnc ccIiviIcI ue m: Iemp: |i ccupc
: |c Iercerc ue m: Iemp: |i ccupc : |'ccIiviIcI ue meny: Iemp: |i ccupc
N:/Nc

236
La mateixa tendncia es pot observar en els Serveis dOrientaci Jurdica que, a lempara de la
Llei 1/1996 dassistncia jurdica gratuta es presta per part del Collegi dAdvocats de Barcelona.
El grc ens mostra com, grcies a lampliaci del nombre de lletrats i punts des dels que es
presta aquest Servei dOrientaci Jurdica (ampliaci que va tenir lloc a partir de nals de 2008)
el nombre de consultes ha augmentat signicativa sense que aix aix comportat que augmen-
tessin les sollicituds de concessi del dret a justcia gratuta i que sn indicatives de qu es
pretn iniciar o comparixer davant dun procediment judicial.
S que s cert que tamb shan notat els efectes de la crisi econmica en el resultat daquests
expedients de justcia gratuta de manera que, si amb anterioritat a lany 2008 la major part dels ex-
pedients nalitzaven amb una resoluci desfavorable, la proporci sha invertit en els ltims anys.
Tamb, cal tenir en compte el treball que sha fet des de lICAB, per fomentar la mediaci
com a procediment alternatiu als conictes judicials ja que, un acord entre les parts sempre
ser ms benecis, que la imposici per part dun tercer duna decisi. I en segon lloc
perqu el procediment mediador s molt ms gil i curt, de forma que el conicte es veur
resolt en termini molt curt.
237
Catalunya s pionera i capdavantera en el foment de la mediaci, amb ms de 1.400 sollicituds
de mediaci registrades davant del Centre de Mediaci de la Generalitat de Catalunya que
bviament no est registrant aquelles que es donen en lmbit estrictament privat. Tot i aix,
no hem de deixar de recordar que de tots les consultes que arriben a la seu collegial, noms
un 5% sn susceptibles i inicien la tramitaci per la mediaci i que si lorientaci a la mediaci
no la dna el mateix advocat que est prestant el servei dorientaci jurdica, el percentatge es
redueix encara ms signicativament ns al meitat.
Per aix, la implicaci dels rgans judicials es fa cada vegada ms imprescindible. En aquests
casos bviament no haurem aconseguit una de les tes en limpuls de la mediaci, com s la
desjudicialitzaci del conicte; per s podem aconseguir que la congesti disminueixi en la
mida que la resoluci per aquesta via possibilita resolucions en menys temps.
La collaboraci dels advocats est garantida, aix ho mostra el resultat de lenquesta nmero
38 que es va fer en el Barmetre permanent i al que varen donar resposta ms de 300 advocats.

238
En lmbit civil en general, per exemple, tot i que el nombre dassumptes ingressats en tots tres
territoris comparats, est experimentant una reducci des del 2010, continua a uns nivells insos-
tenibles, que fa necessria de manera urgent la creaci de nous rgans judicials i la dotaci de
mitjans personals i materials.

La insostenibilitat daquesta situaci ve derivada del fet que la taxa de congesti ,que mesura el
collapse que estan patint els Jutjats i Tribunals, es troba en nivells molts alts si tenim en compte
que el 100% seria la situaci dequilibri.
Veient aqu levoluci daquesta taxa a Catalunya i amb dades que ja arriben al 2012, po-
dem veure com partint duna situaci ja molt problemtica, els primers anys de la crisi
econmica tamb han suposat un agreujament de la situaci que ara torna a estabilitzar-se.
Sha de recordar que, ms enll de laugment dassumptes ja vist pel que fa als Jutjats del Mer-
cantil o en procediments concrets com el de les execucions hipotecries, lmbit civil suposa
tota una srie de conictes que tenen molt a veure amb el moviment econmic dun pas, el seu
consum o lactivitat industrial i productiva en general.
239
A ms crisi, menys empreses o menys capacitat de consum; per tant, un cop dirimits els primers
conictes derivats de les reclamacions econmiques que la morositat podia generar; un dels
efectes de la crisi econmica haur de ser la reducci dassumptes.
Tamb, dins de lmbit civil trobem els procediments derivades de conictes en el si de les fa-
mlies. Analitzant detalladament la variaci dels assumptes ingressats en aquells procediments
que suposen el 80% dels assumptes que es dirimeixen en un Jutjat de Famlia (divorcis, se-
paracions i mesures relacionades amb aquests) veurem com ms enll dels efectes de la llei
coneguda com de Divorci exprs i que nicament va suposar el canvi del procediment de se-
paraci al de divorci directament, la crisi econmica sembla haver frenat una mica aquest tipus
de procediments.
Ara b, s es dispara tot el que t a veure amb les mesures; fonamentalment la modicaci de
mesures en base a que, la diferent situaci econmica en la que es puguin trobar una o les dues
parts daquest tipus de procediments, comporta la necessitat de voler modicar les condicions
en les que la separaci o divorci ha tingut lloc.
Aquesta situaci ens porta a parlar duna situaci de congesti davant dels Jutjats de Famlia
que tot i ser alta (144%) es troba ns a 20 punts per sota de la mitjana que hem vist pel que fa a
la jurisdicci civil en general.
En lmbit contencis i si b no es aquesta jurisdicci la que ha patit ms canvis per la situaci
socioeconmica i poltica, cal dir que els tribunals daquesta jurisdicci son, amb diferncia, els
que tenen ms casos pendents de resoldre i tamb, una major congesti.
Aix doncs, i com a conseqncia daquesta situaci, el principal problema que presenta i ha
presentat sempre aquest mbit es lendarreriment dels terminis de resoluci, essent aquest
molt elevat, com es veur, i causant la taxa de resoluci ms baixa i la taxa de pendncia ms
alta en comparaci amb daltres jurisdiccions.

240
Una visi general de les taxes que tenim en compte a lhora danalitzar la situaci dels Jutjats i
Tribunals (la taxa de congesti, pendncia i resoluci) ens indica que la situaci a la jurisdicci
contenciosa administrativa partia de situacions molt complicades abans de la crisi econmica,
i que sha mantingut ms o menys estable amb una lleugera reducci en lany 2012 que encara
haurem desperar per veure si, suposa el canvi de tendncia o no.
En qualsevol cas, nivell de pendncia que superen el 100% signica que el retard arriba a ex-
trems importantssim doncs els Jutjats i Tribunals no sn capaos dassumir ni un de sol dels
assumptes que entren en un any dins daquell mateix exercici.
Les causes daquesta situaci que pot ser denida sense por a resultar alarmistes, com dautn-
tic caos poden tenir el seu origen en diversos extrems.
Duna banda un nombre elevat dassumptes ingressats any rere any malgrat un escs nombre de
jutjats que existeixen per seguir-los. Aquests assumptes per tant, si no es resolen durant aquell
mateix perode sacumulen com assumptes pendents al nalitzar a lany vinent i, en conse-
qncia fa que la taxa de congesti ser elevada.
241
Unit a la gran quantitat dassumptes ingressats, podem dir que una altra causa que fa que la con-
gesti sigui elevada en aquesta jurisdicci s la poca rapidesa i excessiva complexitat del procedi-
ment ordinari, doncs els terminis son molt extensos entre trmits processals.
La soluci a aquest problema no queda gens clar si es podr donar amb la Llei de Mesures dAgilita-
ci Processal, encara que ha recorregut a opcions com la condemna en costes i per tant, a lamenaa
dhaver de pagar uns imports signicatius, per evitar la judicialitzaci.
Des de lICAB per apostem per una soluci que no es fonamentaria sobre la por dels ciutadans a
uns procediments judicials costosos. Recordem que aquest mbit resol els conictes que es puguin
tenir respecte de resolucions que parteixen de la prpia administraci. Moltes vegades doncs la
sensaci de desigualtat entre les parts pot ser molt acusada. Per aix, mesures econmiques com a
dissuasries es consideren inapropiades.
La realitat en aquesta jurisdicci s que existeix una prctica habitual de denegar directa i sistemti-
cament les reclamacions, moltes vegades amb nulla fonamentaci o es recorre amb massa freqn-
cia al silenci administratiu negatiu i no es respecten els terminis exigits per la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i procediment administratiu com.
s aquesta larrel principal per la qual el ciutad acudeix als tribunals i t una traducci des de
lptica constitucional: obtenir la tutela judicial efectiva encara que sigui en un temps de resoluci
inacceptable que va dels gairebi 13 mesos (mes dun any) en els Jutjats contencis administratiu
ns als gaireb 26 mesos al Tribunal Superior de Justcia de Sala del Contencis Administratiu. No
oblidem a ms que aquests jutjats dirimeixen una srie de conictes despecial sensibilitat tamb
per un collectiu determinant.
Ens estem referint a les ordres dexpulsi o els conictes derivats de lobtenci de la nacionalitat o
el perms de residncia, agrupaci familiar etc per a persones estrangeres.
Aix tamb trobarem que hi ha una relaci molt estreta entre els assumptes ingressats i la quantitat
de poblaci immigrant. A partir daquesta grca, podem dir que des de lany 2009, any on hi havia
mes immigrants a Barcelona respecte els altres anys, la immigraci no ha parat de disminuir, trobant-
nos actualment a un nivell igualable al del 2008.
I aquesta, s tamb una conseqncia de la crisi econmica que estem patint actualment.

242
La conseqncia bvia i gaireb automtica daquestes dades objectives respecte dels assump-
tes relacionats amb procediments destrangeria en aquesta jurisdicci s tamb la reducci.

Lmbit penal per i malgrat el que la creena popular pot arribar a creure,t una evoluci que
no va lligada a la crisi econmica no semblant veures afectada.
En realitat, podrem arribar a parlar duna certa disminuci de la criminalitat. Efectiva-
ment, tant linforme ems per la generalitat de Catalunya en el 2012, com les enquestes
de victimitzaci que shan practicat al llarg del 2011 manifesten un descens discret en
aquest mbit.
Aquesta situaci t una translaci immediata en el nombre dassumptes ingressats que en
tots els mbits geogrcs estudiats quina tendncia es podia ja observar des del 2010 per
que els avanaments de dades respecte del 2012 conrmen tant pel que fa a les dades de
procediments judicials com els que el propi Collegi dAdvocats disposa arrel de la seva fun-
ci en quant a lassistncia lletrada al detingut.

Molt probablement aquesta sigui una de les causes ms importants que estan ajudant a
qu, en aquesta jurisdicci la taxa de congesti dels jutjats de la demarcaci de lICAB esti-
gui experimentant una reducci. Per tamb molt probablement, aquest fenomen sexplica
recordant lentrada en funcionament de nous jutjats i sales (6 al 2010 i 2 al 2011) i que demos-
traria que en molt bona part, la soluci a la descongesti passa per invertir en la creaci de
nous rgans, o b de dotar de personal als rgans ja existents.
k0Lk2. Fets penaIs 2010-2011. 0ades kbsoIutes i axes per 1.000 habitants
2010 2011 ariari
de axes
2010-
2011
de
6ataIunya
axa
x
1.000 hab.
de
6ataIunya
axa
x
1.000 hab.
F6-M FoIiria
LoraI
F6-M FoIiria
LoraI
otaI 0eIirtes 242.116 44.021 286.137 38,09 238.258 41.413 279.671 37,09 -1,00
otaI FaItes FenaIs 205.887 53.346 259.233 34,51 199.074 52.452 251.526 33,36 -1,15
0kL 6kkL0hYk 448.003 97.367 545.370 72,60 437.332 93.865 531.197 70,45 -2,14
243

244
Malgrat aquestes taxes que ens mostren una situaci no excessivament problemtica, caldria
reexionar sobre el fet que la major part dels assumptes que ingressen als jutjats dinstrucci
(aproximadament el 97,5% en Espanya, el 97% en Catalunya i el 96,8% en la demarcaci ICAB) no
revesteixen duna excessiva gravetat o no es disposen de dades sucients perqu puguin esser
elevats als Jutjats Penals o a la Audincia Provincial.

Per aquest motiu, els grcs, xifres o taxes de la jurisdicci penal considerada en la seva totalitat
perd de vista que els assumptes, minoritaris per dimportncia cabdal respecte el be jurdic
que sintenta protegir, poden trobar-se en no tan bona situaci i patir el collapse habitual quan
de lAdministraci de Justcia parlem.
Per exemple, respecte dels Jutjats del penal, la taxa de congesti s molt elevada, de la mateixa
manera que La taxa de pendncia continua essent fora negativa.
245

I, malgrat sestan fent esforos per resoldre amb ms o menys celeritat els assumptes, utilitzant
formules com la via de la conformitat que tamb ladvocacia fomenta i potencia, el cert s que
aquest cam s encara minoritari i es mant en percentatges per sota del 40% al llarg dels anys.
Amb conformitat o sense en molt bona part, la nalitzaci dun procediment penal suposa una
condemna en pres. Per si havem parlat de reducci de la criminalitat, aix tamb comporta-
r, com no podia ser duna altra manera, amb la reducci de la poblaci reclusa tant si parlem
dels condemnats com si parlem dels presos en situaci preventiva
k0Lk 11. voIuri de Ia pobIari rerIusa

2006 2007 2008 2009 2010 2011
Fhk0k k Fk50 48.073 49.943 54.746 59.518 59.251 57.440
FkhIk 15.065 16.137 17.849 15.580 13.837 12.148
0kL 63.138 66.080 72.595 75.098 73.088 69.588

246
I, en lgica correspondncia, els Jutjats de Vigilncia Penitenciria tamb veuran la seva situaci
de congesti palliada.

Per acabar, respecte de lmbit penal, volem destacar la reducci i situaci cada vegada ms sa-
nejada dels Jutjats de Violncia sobre la Dona que, en els seus orgens presentaven una situaci
dautntic caos i por a poc sestan normalitzant.
Malauradament poden arribar a preocupar algunes mesures legislatives que intentant protegir
els interessos de la vctima, mesura que bviament des de lICAB podrem sense dubte aplaudir;
podrien incentivar novament la interposici daquest tipus de procediments per la resoluci dels
conictes en el si duna famlia.
Ens referim a la recent modicaci de la Llei 1/1996 dAssistncia Jurdica Gratuta que atorga el
beneci de justcia gratuta a totes les vctimes sense necessitat dhaver dacreditar els seus re-
cursos econmics o, ns i tot afegirem, malgrat tinguin els sucients recursos econmics. Aquest
beneci que saplica tant al procediment penal com al civil , sobt automticament al adquirir la
condici de vctima que apareix en el mateix moment dinterposar la denncia i noms es perd en
el moment que recau sentncia absolutria o interlocutria darxiu no tenint efectes retroactius.
247
Caldr esperar per a que aquesta llei desplegui tots els seus efectes i no ser per tant, ns
que no tinguem les dades corresponents a lactual 2013 que no podrem veure ns a quin punt
aquest temor es conrma.
El que s que podem comenar a conrmar ja, sn les advertences que ja fiem quan la Llei de
Taxes (Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la que es regulen determinades taxes en lmbito
de lAdministraci de Justcia i de lInstituto Nacional de Toxicologia i Cincies Forenses) va
entrar en vigor.
En aquell moment, criticavem aquest tipus de mesures per que ms que disuassries, suposa-
ven un veritable obstacle a laccs a la tutela judicial efectiva.
Aix ho han assenyalat els gaireb 300 advocats que han estat entrevistats en la ltima enquesta
sobre la situaci de la justcia, armant que en ms dun 70% dels casos, els seus clients han
manifestat que renuncien a interposar una acci judicial com a conseqncia de les taxes

Tamb ha estat ladvocacia molt crtica sobre els suposats objectius o nalitats pels quals el
Ministeri de Justcia ha justicat la promulgaci daquesta llei de taxes.

248
Per si b, aquestes conseqncies poden ser greus quan estem parlant diniciar una determi-
nada acci judicial, encara que bviament la ms directa ser la disminuci de la litigiositat en
tots els sectors, tamb ho ser en el cas que es tracti de lapellaci quan la realitat de les xifres
objectives estretes de lestadstica judicial facilitada pel Consejo General del Poder Judicial ens
mostra que gaireb la meitat de les apellacions que es dirimeixen a les Audincies Provincials,
per exemple, a la de Barcelona, nalitzen amb sentncia estimatria.
En lmbit penal la proporci s menor, del 25% per aix signica que 1 de 4 sentncies que
es dicta en els jutjats dinstrucci o en els jutjats penals ha de ser corregida. Davant daquest
percentatge tan important, considerem que caldria recordar que sha de ser molt curs abans
de parlar duna tendncia frvola a interposar recursos dapellaci per part dels advocats.

249
Les solucions per palliar la situaci dels Jutjats o Tribunals no passen per impedir o obstaculit-
zar laccs.
El cert s que al llarg daquest informe sha pogut comprovar com la creaci de nous jutjats i la
dotaci en conseqncia de ms personal, dna com a resultat una millora de les taxes.
Per cal tenir en compte que, davant la bvia davallada dingressos i per tant de recursos eco-
nmics a destinar; s fonamental que aquells que shi destinin siguin ocupats en aquells casos
ms preocupants.
Efectivament, hem assenyalat alguns jutjats concrets que tenen unes situacions que arriben
al dramatisme. Taxes de congesti que ultrapassen e 150% sn milers dassumptes sense re-
soldre, economies parades esperant una resoluci judicial, descrdit de la justcia en general i
major collapse per accions collaterals que es poden generar.
Per aix, el que proposem des daqu s un pla dacci individual per solucionar les situacions
concretes daquests jutjats. Pot ser, atesa la situaci actual, no podem demanar ara que de
manera general sinverteixi en aquest mbit importantssim de la nostra societat per pot ser s
podem exigir que determinades situacions concretes siguin arrelades amb un seguiment foca-
litzat i controlat cada poc temps.
Ens trobem davant dun cos que en general presenta una situaci dinestabilitat greu per te-
nim rees o parts concretes que a la manera dun cncer fan perillar ms la situaci.
Tot i aix les previsions son pessimistes ja que si no hi ha recursos econmics per invertir, aques-
tes mesures no es podran dur a terme.
Altres mesures per no suposaria cap tipus dinversi econmica. Una millor organitzaci o el
compliment estricte de les jornades laborals molt probablement tamb ajudarien.
La recent enquesta feta entre els advocats de lICAB ens indica que la major part dels jutjats
pateixen retards considerables en lhora dinici del primer assenyalament.

250
El que la situaci estigui tant estesa, no t res a veure amb la major o menor dotaci de personal
si no, com a molt be indiquen els propis entrevistats a una ecient organitzaci o que els princi-
pals operadors (Jutjat o Fiscal) arriben impuntuals.

El mateix passa amb la causa ms freqent per la que se suspenen els judicis que, quan la cir-
cumstncia determinant s com a conseqncia de la inassistncia dalgun dels intervinents,
acostuma a produir-se respecte dels testimonis o duna de les parts i en menor mesura per
ladvocat.
251

Tamb en aquests casos, els advocats manifesten majoritriament que la soluci passa majo-
ritriament per una manca dorganitzaci i noms de manera minoritria parlen de manca de
recursos humans o materials.

Sense oblidar que seria important destinar una inversi mnima en la modernitzaci de la just-
cia amb les noves tecnologies, laposta per una nova ocina judicial millor estructurada i orga-
nitzada amb establiment clar de lautoritat de gesti sense confondre-la amb la funci jurisdic-
cional; aix com comptar amb una millor coordinaci amb tots els intervinents que participem
en lAdministraci de Justcia, s determinant.
Mentre no sabordi aquesta qesti de manera clara i contundent, les solucions que shan pro-
posat o arribat a instaurar no gaudeixen en absolut del vist-i-plau de ladvocacia.
Aquesta s la resposta a algunes de les mesures que shan anat llenant o executant des de les
ms altes instncies.

252
253
Ladvocacia, com hem demostrat, pot collaborar i fer un treball seris proposant mesures en
ferm i collaborant per solucionar en molt bona part la situaci de lAdministraci de Justcia.
s aix el que hem estat fent sense pausa al llarg de tots els anys dexistncia dels Collegis per
duna manera especial en els ltims anys amb iniciatives molt ms valentes i decidides relacio-
nades amb la capacitat de crear les lleis i normes que ens afectaran directament.
El nostre inters s linters dels ciutadans tot i que bviament, tamb ens preocupa una crisi
que sest deixant-se notar entre un collectiu majoritriament establert en petits despatxos,
moltes vegades incls individuals i que ha hagut dampliar labast territorial del seu marc dac-
tuaci per mantenir el seu nivell dingressos tot i que sense aconseguir-ho; segons es desprn
del resultat de lenquesta per aconseguir una Radiograa de la realitat de ladvocacia de lICAB.
Pels advocats, el correcte funcionament de lAdministraci de Justcia no s noms una qesti
econmica en la mesura que afecta bviament al seu dia a dia professional. Es tracta tamb
duna preocupaci que va ms enll i que t a veure amb la preocupaci del seu client.
Una justcia lenta, una justcia demorada en el temps, no s justcia.
La nostra societat moderna no es mereix una administraci que dividida en diversos collectius
professionals i sense una coordinaci i una direcci clara; avana cada vegada ms rpid, cap a
una situaci catica en la que, les niques solucions en ferm que sestan posant sobre la taula
tenen ms a veure amb evitar laccs que en procurar agilitar el seu funcionament.
La seguretat jurdica i laccs a la tutela judicial efectiva s un dels valors ms importants de la
nostra societat. Sn comparables al ciments de qualsevol edici. Si aquests no es troben ben
arrelats, si no sn forts i segurs, no podran garantir la continutat de cap construcci.
77
37
517
457
27
17
17
77
57
FeIcrc en e| pcgcmenI per pcrI ce|: c|ienI: / Mcrc::iIcI
Negcciccic c |c Lcixc ce|: hcncrcri: per pcrI ce|: c|ienI:
Di:minucic c::umpIe:
Di:minucic c|ienI:
FeIc||cce: :cu, EFC, cccmicccmenI:
/ugmenI c|ienI: / c::umpIe:
/|Ire:
Nc hc repercuIiI ce ccp mcnerc
N:/Nc
Ccn:eenci e: m: :i gni fi ccIi ve: ce | c cri :i :
eccncmi cc c| : ce:pcIxc:

254
Per aix, novament, publiquem un informe que pretn ressaltar les situacions ms problemti-
ques del sistema de justcia per advertir i recordar que la inversi en justcia s la inversi en la
salut, benestar i seguretat de la societat.
Els advocats no denunciem aquesta situaci des dun dels costats, ni ho fem des de cap tipus
dinters concret. Recordem que la nostra posici ens garanteix que ens trobem tant al costat
de lacusat com de la vctima; del demandant i del demandat. Per tant coneixem el punt de vista
dels afectats i dels que sn els destinataris per a qu aquest servei pblic funcioni.
s una veu privilegiada per que est disposada a treballar al costat dels que tenen la responsa-
bilitat directa per aconseguir una Administraci de Justcia moderna, rpida i eca.
Ara ms que mai, aix s una prioritat. Ni la crisi econmica, ni la histria acumulada, sn excu-
ses sucients per no abordar aquesta problemtica amb valentia i visi de futur.
El present informe esta basat principalment en les dades extretes del Consejo General del
Poder Judicial, en concret, de laplicatiu destadstica judicial (PC- AXIS) que posa a labast de
qualsevol ciutad a la seva pgina web. La selecci y comprovaci de les dades ha estat efec-
tuada duna manera rigorosa, doncs sovint es habitual que hi hagin canvis dltima hora com
afegiments de dades dun jutjat que no es disposaven, actualitzaci de dades etc..
Tanmateix, shan utilitzat dades del Institut Nacional dEstadstica (INE) aix com lInstitut dEs-
tadstica de Catalunya (IDESCAT) en especial per lobtenci de dades demogrques que han
estat fonamentals per calcular litigiositats, rtios i altres elements utilitzats al present informe.
Determinats mbits, com el social o penal, han precisat a ms daltres fonts de dades publica-
des per organismes ocials. Aix per exemple, sha utilitzat la web del ministeri de treball per
obtenir dades sobre conciliacions o la de institucions penitenciaries per obtenir dades sobre
poblaci reclusa.
Tamb cal destacar dutilitzaci dinformes especialitzats com linforme de seguretat a Catalu-
nya que indica el nombre de fets delictius coneguts pels Mossos DEsquadra i Policies Locals
de Catalunya. Destacar tamb linforme que emet anualment el Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya utilitzat en diversos mbits daquest informe aix com linforme del Consell General
del Poder Judicial sobre limpacte de la crisis en els jutjats.
A nivell de fons, sha utilitzat fora en tots els quatre mbits com a element de consulta i corro-
boraci, linforme Panormica de la Justcia 2012 publicat pel Consejo General del Poder Judi-
cial, si b es cert que les conclusions e interpretacions daquest informe no corresponen a cap
document si b en algun moment poden esser similars.
Fonts

256
A mode dorientaci, sha seguit linforme de 2010 en relaci a la forma i la constataci dalgunes
tendncies que shan vingut donant i que han quedat redactades.
A continuaci sespeciquen en detall les fonts utilitzades per cada mbit de linforme.
Jurisdicci Civil
Dades de poblaci
Font: Institut de Estadstica de Catalunya ( IDESCAT)
URL: http://www.idescat.cat/
Altres dades
Font: Instituto Nacional de Estadstica ( INE)
URL: http://www.ine.es/
Font: Memria anual del Consejo General del Poder Judicial. Panormica de la justcia 2012.
URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Consejo_General_del_Poder_Judici-
al/Actividad_del_CGPJ/Memorias/Memoria_Anual/Memoria_anual_2012
Font: Informe del CGPJ, Datos del cuarto trimestre 2011.
Font: PANORMICA DE LA JUSTICIA, memoria 2012.
Font: Justicia Dato a Dato, 2011.
Font: MEMORIA ANUAL. Actividad judicial por tribunal (PC-AXIS).URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/
es/Temas/Estadistica_Judicial/MEMORIA_ANUAL__Actividad_judicial_por_tribunal__PC_AXIS_
Jurisdicci Contenciosa-Administrativa
Dades de poblaci
Font: Institut de Estadstica de Catalunya ( IDESCAT) URL: http://www.idescat.cat/
Altres dades
Font: Instituto Nacional de Estadstica ( INE) URL: http://www.ine.es/
Font: Memria anual del Consejo General del Poder Judicial. Panormica de la justcia 2012
URL:http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Consejo_General_del_Poder_Judicial/
Actividad_del_CGPJ/Memorias/Memoria_Anual/Memoria_anual_2012
Font: Informe del CGPJ, Datos del cuarto trimestre 2011.
Font: PANORMICA DE LA JUSTICIA, memoria 2012.
Font: Justicia Dato a Dato, 2011.
Font: MEMORIA ANUAL. Actividad judicial por tribunal (PC-AXIS)
URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica_Judicial/MEMORIA_ANUAL__Ac-
tividad_judicial_por_tribunal__PC_AXIS_
Fonts
257
Jurisdicci Social
Conciliacions individuals a Espanya
Font: http://www.empleo.gob.es/estadisticas/bel/mac/mac1_top_HTML.htm
Conciliacions per matries, 2010-2011
Font: http://www.empleo.gob.es/estadisticas/ANUARIO2011/MAC/mac04_top_HTML.htm
Evoluci del nmero dempreses
Font:http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft37%2Fp201&le=inebase&L=0
Taxa datur a Espanya i Catalunya, 2006-2011
Taxa docupaci a Espanya i Catalunya, 2006-2011
Altres dades
Font: www.poderjudicial.es
- Informe del CGPJ, Datos del cuarto trimestre 2011.
- PANORMICA DE LA JUSTICIA, memoria 2012.
- Justicia Dato a Dato, 2011.
- Linforme del Consell General del Poder Judicial sobre l impacte de la crisis en els jutjats.
- linforme publicat pel Servei dEstadstica Judicial del Consell General del Poder Judicial en
data 29 de mar de 2012
Font: MEMORIA ANUAL. Actividad judicial por tribunal (PC-AXIS) URL: http://www.poderjudi-
cial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica_Judicial/MEMORIA_ANUAL__Actividad_judicial_por_tribu-
nal__PC_AXIS_
Jurisdicci Penal
Dades de fets delictius coneguts per la Policia de Catalunya i grca n i tipologia de delicte:
Font: Informe sobre la Seguretat a Catalunya 2012
URL: http://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0
e1a0/?vgnextoid=6f095b0e24ed4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6f095b0
e24ed4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Temps de resoluci de la jurisdicci penal a Espanya i altres dades jurdiques:
Font: Memria anual del Consejo General del Poder Judicial. Panormica de la justcia 2012
URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Consejo_General_del_Poder_Judici-
al/Actividad_del_CGPJ/Memorias/Memoria_Anual/Memoria_anual_2012
Dades de poblaci
Font: Institut de Estadstica de Catalunya ( IDESCAT)
URL: http://www.idescat.cat/
Dades de poblaci reclusa
Font: Ministeri de LInterior. Institucions Penitenciaries

258
URL: http://www.institucionpenitenciaria.es/web/export/sites/default/datos/descargables/pu-
blicaciones/Web_Informe_General_2011_Ok.pdf
Altres dades
Font: Instituto Nacional de Estadstica ( INE)
URL: http://www.ine.es/
Font: Memoria Anual. Actividad judicial por tribunal (PC-AXIS)
URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica_Judicial/MEMORIA_ANUAL__Ac-
tividad_judicial_por_tribunal__PC_AXIS_
Comentaris sobre lestat de la justcia penal
Font: Memoria 2012 - Fiscala General del Estado
URL: http://www.scal.es/cs/Satellite?c=Page&cid=1242052134611&language=es&pagename=
PFiscal%2FPage%2FFGE_memorias&selAnio=2012
Font: Memria 2011 del Jutjat Deg de Barcelona
URL: http://www20.gencat.cat/docs/Adjucat/Home/Administraci%C3%B3%20de%20
Just%C3%ADcia/Mem%C3%B2ries%20i%20estad%C3%ADstiques/Mem%C3%B2ries/
Mem%C3%B2ria%20Deganat%20Barcelona/memoria_TSJC_2011_annex_06_deganat_bcn.pdf
Font: Memria del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya 2011
URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Tribunales_Superiores_de_Justicia/
TSJ_Cataluna/Actividad_del_TSJ_Cataluna/Memoria_Judicial

ICAB Informe

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

ICAB Informe

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Informe

Radiograa dels advocats

Informe sobre la Justcia 2013

ASSUMPTES PENDENTS A FINALITZAR. JUTJATS DE PRIMERA INTNCIA

Informe sobre la Justcia 2013

Informe sobre la Justcia 2013

Informe sobre la Justcia 2013

CATALUNYA ESPANYA SENSE CATALUNYA

Informe sobre la Justcia 2013

k0Lk 11. voIuri de Ia pobIari rerIusa

You might also like