HISTRIA DESPANYA I DE CATALUNYA portaldhistoria.

com

La Renaixena i els inicis del catalanisme poltic

Dcada del 1830 a Europa
Expansi del moviment cultural del Romanticisme. Naixement i expansi dels ideals del Nacionalisme. Construcci dun Estat liberal a Espanya, sota un model fortament uniformitzador i centralista.

A Catalunya sorg amb fora el moviment de la RENAIXENA

Moviment social i cultural que pretn la recuperaci de la llengua i dels trets didentitat nacional de Catalunya. No incloa un projecte poltic propi. Prohibida i perseguida des dinicis del segle XVIII, la llengua catalana tenia noms un s popular i gaireb restringir al mitj oral. Aquesta renaixena cultural es mantingu sobretot a nivell de les classes cultivades de la societat, i incid pobrament sobre la resta de la societat catalana.

El 1833 B.C. Aribau public lOda a la Ptria, i J. Rubi i Ors reivindica ls escrit del catal al Diario de Barcelona. 1859 Primers Jocs Florals que impulsen el catal com a llengua de cultura literria. 1870-80 Obres magistrals de J. Verdaguer i dngel Guimer. Considerada lpoca dor de la Renaixena.

Van tenir especial importncia la proliferaci de premsa popular, sovint de caire satric (La Campana de Grcia, LEsquella de la Torratxa, o lanarquista La Tramuntana ...)

De manera parallela, podem parlar de lexistncia duna Renaixena popular, que defenia la recuperaci dun catal ms planer i popular, tal i com era parlat a les cases i pels carrers, de carcter ms progressista i menys elitista. Destaquem aqu autors com Anselm Clav (msica) i Frederic Soler Pitarra (teatre)

HISTRIA DESPANYA I DE CATALUNYA portaldhistoria.com

El naixement del catalanisme poltic

Dcada dels anys 1830 i 1840

Les Bullangues, moviments insurreccionals populars de clar carcter social i contra el procs de centralitzaci de lEstat liberal. Les Bullangues defenien el carcter particular catal davant la uniformitzaci que duia a terme el Govern de Madrid. El federalisme republic, que va arrelar fortament a Catalunya representat per Francesc Pi i Margall, i el PRDF, que amb les aspiracions democrtiques, reivindic un nou model dEstat descentralitzat i respectus amb la pluralitat didentitats nacionals dins dEspanya. Tamb destaquen noms com Narcs Monturiol o Valent Almirall. El fracs de la Ia Repblica va fer perdre fora al federalisme a Catalunya, malgrat que a lany 1883 el Congrs del PRDF a Barcelona, amb Josep M. Valls i Ribot com a lder, present un projecte de Constituci de lEstat Catal dins la Federaci Espanyola, de carcter fortament democrtic, pactista i descentralitzat.

El Sexenni Democrtic (1868-1874)

Els primers anys de la Restauraci Borbnica (1875-1886)

El pensament de Valent Almirall

Fou un dels principals pensadors i poltics republicans de lpoca. Entre 1869 i 1873 va fundar i dirigir el diari El Estado Cataln. Creia que la necessria modernitzaci dEspanya passava per la prvia constituci dun Estat Catal i en la federaci voluntria dels pobles ibrics en pla dabsoluta igualtat, llibertat i amb unes bases de democrcia i actitud de regeneraci poltica. Al 1881 Valent Almirall trenc amb Pi i Margall i amb el PRDF i va centrar el seu discurs en el catalanisme poltic progressista.