El jurament dels Horacis Autor: David Jacques-Louis Data: 1784 Museu: Museu del Louvre, a Paris Caracterstiques: 330x

425 m Material: Oli sobre llen Estil: Neoclassicisme

Context histric: Va ser una poca de transformacions politiques, socials, econmiques i culturals. Els primers signes de transformaci es van produir a Anglaterra al mitjan segle XVIII amb linici de la Revoluci Industrial que va modificar la demografia i les relacions i els hbits i costums de les societats. Desprs va sorgir la Revoluci Francesa i altres revolucions lliberals. Al llarg del segle XIX en molts pasos europeus les monarquies absolutes es van veure es van veure substitudes per altres formes de govern. A partir de 1789 a Frana es va desenvolupar un procs revolucionari que pretenia una transformaci de les estructures de lAntic Rgim. Finalment Napole Bonaparte va accedir al poder mitjanant un Cop dEstat i va formar un imperi que va difondre per tota Europa. Anlisi formal: Lartista utilitza les lnies rectes per traar els personatges masculins i les lnies suaus i rodones per als femenins. El cromatisme es subordina al dibuix. Els colors utilitzats sn brillants i clars i predominen les tonalitats vermelles, grises i ocres. El vermell de la tnica del pare representa la passi inherent al jurament, per tamb la sang que desprs es vessar. Pel que fa a la llum s tnue i est inspirada en Caravaggio. Entra per lesquerra del llen i projecta les ombres (molt ben delimitades) dels germans cap al pare i les dones.

Lenrajolat del terra i les parets laterals proporcionen una perspectiva lineal creada per la disposici de les lnies. La composici es configura a partir dels tres arcs del fons de la sala: en el de lesquerra se situen els tres germans, en el del mig el pare i en laltre les dones i els nens. Els diferents grups de personatges resten junts, per sense arribar a tocar-se fsicament amb els membres dels altres. El nmero tres s una constant a lobra: hi ha tres arcs, tres espases, tres germans i tres dones. Tamb pren una gran importncia la distribuci dels elements segons les diverses formes geomtriques. Els joves i el pare formen un rectangle, les cames dels germans, les del pare, les dues joves que es planyen, la dona amb els nens, formen triangles. Al centre de la tela hi ha representades les espases alades i els braos dels germans i el pare que deixen ben clar quin s el tema central. Lenergia i la vitalitat dels homes queden contrastades per labatiment de les dones. Lestana en qu t lloc lacci est desproveda per motius decoratius; la llana penjada al fons seria lnic significat guerrer. Les columnes de les arcades sn dordre tosc i dorigen rom. El tema de lobra tracta sobre que els tres germans Horacis juren davant del seu pare la seva lleialtat a lEstat i la disposici a morir per tal de defensar-lo. En un rac, les dones mostren el seu abatiment per que ha de succeir. Interpretaci: Lobra es basa en la histria que es narra a Ab urbe condita, de Tit Livi , i que el dramaturg Corneille recoll a la seva tragedia Horace. L'escena representa el moment culminant de la histria de dues famlies, els Horacis i els Curiacios. Els tres germans Horacis van a entaular combat singular contra els seus rivals. La victria en el combat ser decisiva per a la supervivncia de les seves prpies ciutats.

El jurament dels tres germans sobre les espases sostingudes en l'aire pel seu anci pare sembla que va ser una invenci del propi David. L'actitud marcial i arrogant dels personatges masculins contrasta amb el recolliment i desolaci del grup de dones i nens. Aquesta oposici accentua el dramatisme que ja de per si t l'acte del jurament. David, amb lelecci daquest tema, ms que tractar un fet histric o una llegenda, el que volia era imbuir en els esperits de la seva poca el sentit del deure envers la ptria, a imatge i semblana dels Horacis. La tria del moment del jurament i no cap altre segurament fou motivada pel fet de ser linstant en qu lorgull patritic s ms intens. Lluis XVI encarreg el quadre, que fou exposat al Sal del 1785. La funci que tenia aquest quadre era propagandstica, encoratjar a complir els deure envers la ptria i a no deixar-se emportar pels sentiments.