Ponència Xavier Gimeno 22/11/08

Entram a la sala, agafam un lloc, el projector en marxa, el “power point”

preparat, ens presenten el ponent... tot va començar com de costum fins que
Xavier Gimeno començà a parlar.

Em va cridar l’atenció que ens mostràs una fotografia a la vora del gegant de
Cort i passàs tant de temps parlant sobre els seus viatges a Mallorca. El que no
esperava de cap de les maneres és que tragués un nàufrag d’una capseta i
encengués una espelma perquè li fes de far i il·luminàs el camí. Les sorpreses
no acabarien aquí. Llavors ens va demanar que col·locàssim les cadires en
forma d’”U”, des d’aquell moment vaig abandonar el paper i el bolígraf i vaig
entrar al seu joc.

Al meu costat, cares de: què feim aquí amb el sol que fa?, quina la dirà ara?,
qui ha contractat aquest ponent?... poc a poc les cares anaven canviant cap a:
és divertit!, què original!, què novedós?, què treurà ara de la màniga?... s’havia
guanyat el grup.

Entre acudits, jocs i preguntes, va deixar caure un grapat d’idees profitoses o

coses a tenir en compte com a assessora, mestra i persona. La primera fou la
de la CALMA, és a dir, no frissem, no tenim pressa, tenim tota la vida per
aprendre. Realment aprenem amb les experiències que ens trobam i amb els
conflictes que resolem, si anam massa aviat és possible que facem algun
descuit. Tot això ho entenc i ho compartesc, però m’adon que som incapaç
d’aplicar-ho, sempre vaig amb pressa. Pot ser seria una bona millora a
plantejar-me tant en sentit professional com personal.

A mitjan sessió ens va fer asseure de major a menor, els primers llocs i els
darrers quedaven molt clars, la resta va dur més temps. Afortunadament ningú
no va tenir cap problema per confessar l’edat. A partir d’aquesta posició va
parlar de la riquesa de la diferència d’edat, tots tenim per aportar uns
l’experiència i els altres la fam d’aprendre. Vaig descobrir també que era
l’assessora més jove de les Illes Balears, serà bo? Quina por!
Va parlar de NATURALITAT, crec que és molt important tenir aquesta actitud i
hem de lluitar per aconseguir-la, però és molt difícil. Moltes vegades les nostres
pors (sense fonament) i la preocupació pel què diran fan que adoptem una
postura rígida, que no et permet acostar-te als altres ni que els altres s’acostin
a tu. Aquesta també pot ser una millora.

Defensava la SUBJECTIVITAT dient que des del moment que som subjectes,
el què deim i pensam és subjectiu. D’acord, però.... aleshores no existeix
l’objectivitat?

Vam reflexionar a partir de la pregunta: Jo com aprenent, quin animal som?

Els animals més repetits varen ser: el dofí, el mussol, la formiga, l’abella, el
moix, el lleó... tots havíem triat l’animal segons les característiques que ens
agradaven i no vam pensar amb la resta. Jo vaig triar l’esponja per la idea
d’absorbir coneixements, ja que partesc de zero en aquesta professió. Quan
vaig analitzar els aspectes negatius de l’animal vaig pensar (si no ho duc
malament, la fauna no és el meu fort) que era un dels pocs que no té cervell!!!

Al final de la sessió cadascú va resumir la sessió en una sola paraula, a canvi

ens va fer triar una targeta de “El camino del maestro” de Brahma Kumaris a
l’atzar entre moltes. La meva deia així: “DELICADEZA”
“Permanezco en contacto con mis verdaderos sentimientos, en calma, sensible
a los demás seres. Como maestro nunca heriré los sentimientos de otro por
haberme apartado de los míos”
Curiós, no? Encara ara ho torno a llegir i em sorprèn com va endevinar en el
consell: CAAALMA.

Es va acomiadar amb unes vinyetes d’ENKO que em van agradar molt. Feien
una reflexió sobre “vèncer” i “convèncer” , el prefixe “con” vol dir junts, per tant
vèncer tots junts, unificar esforços i lluitar per una mateixa causa.

Sincerament, vaig sortir pensant que m’ho havia passat molt bé però que no
podria aprofitar res. I ara que ho he paït, i ho pos per escrit veig clarament que
estava equivocada, ho va fer tan bé que vaig aprendre sense adonar-me.
Gràcies Xavier.