MECANICA DE LAPARELL LOCOMOTOR: EL COS HUM COM A SISTEMA DE PALANQUES INTRODUCCI

Abans diniciar lestudi del moviment del cos des del punt de vista mecnic, s necessari introduir alguns dels conceptes que anem a tractar. MAQUINA: s un dispositiu mecnic que permet transformar un tipus denergia o treball en un altre.

Mquina motriu: Transforma qualsevol tipus denergia en treball mecnic, s a dir, en moviment que sobt mitjanant la rotaci dun eix o el desplaament dun vstag. Exemples: motor de combusti (cotxe, moto), motor elctric ( vehicle de golf). Els essers vius. Aix un autombil i el cos hum sn mquines motrius entre les que podem establir moltes similituds. Autombil: E. Qumica (gasolina) E. Mecnica (rotaci dun eix). Hum: E. Qumica (aliments) E. Mecnica (desplaament dun vasteg).

Mquina Generadora:

Produeix energia No mecnica a partir dE. Mecnica.

MECNICA
Part de la fsica que tracta lestudi del moviment dels cossos. I per aix tamb estudia el moviments del cos hum dividit en dos parts. Cinemtica: sencarrega destudiar el moviment sense tenir en compte les seues causes (caiguda de lobjecte): defineix magnituds bsiques de moviment: acceleraci, velocitat, posici i temps, aix com les relacions amb elles. Dinmiques: intenta descriure les causes del moviment Cintica: estudia processos que evolucionen amb el temps Esttica: estudia processos fsics que sotmesos a forces no pateixen de canvis de posici.

BIOMECNICA: cincia que sencarrega de lestudi del moviment hum des del punt de vista de la fsica. Biomecnica esportiva: ramificaci que estudia el cas concret dels moviments a lesport.

MECANISMES DE LAPARELL LOCOMOTOR Aix com un autombil transforma energia qumica de la gasolina en energia mecnica i per tant en moviment, el cos hum tamb transforma la E. Qumica dels aliments en moviment, esta s la funci de laparell locomotor que pot ser estudiat com una mquina i els seus elements com elements mecnics.
ELEMENTS ANATMICOS OSSOS ARTICULACIONS MSCULS TENDONS LLIGAMENTS ---------- ---------- --------- --------- --------- ELEMENTS MECNICS PALANQUES JUNTES MOTORS CABLES REFOROS I TANCADES

OSSOS: actuen com a palanca. s la mquina ms senzilla, una barra rgida, amb un punt de recolzament i dues forces que actuen sobre la mateixa.

ARTICULACIONS: serveixen de punt duni entre les peces ssies i possibiliten el moviment entre elles actuant com a bisagres. TENDONS: Estructura allargada, forta i poc elstica, actuen com a cables que transporten la fora generada pel motor ( MSCUL) fins el punt on es necessita. Ex: la forma en que puja un cotxe en la plataforma duna grua. Ex. Motor = bessons- soleu Tend = dAquilles, es trasllada la fora fins la inserci del tend amb el calcani.
LLIGAMENTS: la seua estructura citolgica i histolgica s similar a la dels tendons, es situen entre els dos ossos contiges evitant la seua separaci i permitent al mateix temps el moviment de. Actuen com ho fan en les mquines els reforos i els tancaments de seguretat.

En alguns casos ( els dits ) els lligaments compleixen funcions particulars com las polies dels telecadires.

Amb una contracci muscular relativament menuda (S) es pot aconseguir un moviment de la palanca molt ms amplia (S)

PALANQUES
La palanca s una mquina simple, constituda per una barra rgida que es mou sobre un punt de recolzament o Fulcre, on intervenen dos forces, una resistent o Resistncia i laltra motriu o Potncia.

F= Fulcre / punt de recolzament R = Resistncia a vncer P = Potncia, fora que hi ha i que generar per vncer la resistncia. Br = Bra de resistncia, distncia del Fulcre al punt daplicaci de la Resistncia Bp = Bra de Potncia, distncia del Fulcre al punto daplicaci de la Resistncia.

El sistema est en equilibri si: P x Bp = R x Br A- Si el fulcre est a la mateixa distncia de P i de R els dos braos son iguals i la magnitud de las forces ser igual B- A mesura que el Bp siga major que el Br menor ser la fora que tenim que aplicar per a vncer la Resistncia. Avantatja mecnica C- Quant menor s el bra de Potncia respecte al de Resistncia. Major deu ser la magnitud de la Potncia per a vncer la Resistncia. Hi ha desavantatja mecnica.

Es compleix que la relaci entre fora i el seu corresponent bra o distncia al punt daplicaci s inversament proporcional. TIPUS DE PALANQUES En funci de las posicions relatives dels punts daplicaci de las forces respecte al punt de recolzament distingim tres tipus de palanques. 1. PRIMER GNERE: ( de Balana ) El Fulcre es troba entre la resistncia i la Potncia.

2. SEGON GNERE: ( de Poder )

El Fulcre est en un extrem i la Resistncia entre aquesta i la Potncia

3. TERCER GENERE: ( de Velocitat ) La Potncia saplica en un punt entre el Fulcre ( en un extrem) i la Resistncia. Aix el Bra de Resist. sempre s major al bra de Potncia.

PALANQUES EN LAPARELL LOCOMOTOR

Per a lestudi dels sistemes de palanques en lAparell locomotor hi ha que identificar els elements anatmics que formen part de la palanca. 1r. Punt fixe o engranat que s el FULCRE 2n. Motor del gest a estudiar, s a dir, el mscul que provoca el moviment POTNCIA 3r. Element que soposa al moviment RESISTNCIA

PRIMER GENERE

EXTENSIO DE COLL F = punt de recolzament del cap: articulaci Atles i axis R = pes de la cap localitzat al seu baricentre P = Musculatura extensora del coll, inserci en la nuca

EXTENSIO DEL COLZE F = articulaci del colze R = Pes de lavantbra P = contracci del trceps braquial que sinserta en larticulaci en un punt daplicaci posterior al fulcre

Este tipus de palanca s molt important per al moviment hum. Quant ms aprop estiga el punt de recolzament del punt daplicaci de la Potncia saconsegueixen moviments de la palanca ms amplis. En la contracci muscular podem aplicar una contracci intensa per de curt recorregut. El mscul pot acurtar-se com a molt un 20 25 %, a suposa uns pocs centmetres que poden determinar un moviment ampli dun segment utilitzant esta palanca de Balan

SEGON GENERE
EXTENSI PLANTAR DEL PU

F = Punt de recolzament del peu al terra. R = articulaci tibio- peroneal- astragalina, baricentre on es localitza tot el pes del cos. P = Musculatura extensora del turmell localitzada en el punt dinserci del tend dAquilles en el calcani. palanca de Poder T avantatja mecnica Amb una potncia de magnitud moderada es pot moure grans crregues Amplitud del moviment limitat.

TERCER GENERE
FLEXIO DE COLZE F= Articulaci del colze R = Pes de lavantbra i objectes que mantingam P = musculatura flexora del colze, inserci en el cbit del bceps braquial Palanca de velocitat Br sempre major que el Bp A laplicar la potncia es pot aconseguir que la carrega o resistncia es puga moure amb velocitat.