Mar i Cel pertany a la primera etapa dngel Guimer, s a dir, a letapa de les tragdies romntiques. Va ser estrenada al 1888.

ngel Guimer nascut lany 1845 i va morir al 1924. Va ser un dramaturg i poeta en la llengua catalana. En lobra ja saprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romntics. ngel Guimer va escriure aquesta obra en la Renaixena, moviment cultural catal durant el segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renixer el catal com a llengua literria i cultural desprs de segles on feien la majoria de les obres en castell (perode anomenat Decadncia). Lobra est exposada en el contingut histric de lordre dexpulsi dels moriscos dEspanya (1609) , on tots els moriscos van haver dabandonar les terres i buscar-se la vida. Aquest fet va causar que moltes persones es fessin pirates o corsaris. La idea central s una observaci sobre com dues persones(Sad i Blanca) sn de creences diferents per sn capaces destimar-se, deixant a una banda les seves diferncies. Aquests fets estan plens dacci i passi, on els personatges tenen un conflicte interior i exterior, ja que shan denfrontar a tots els seus prxims perqu ells no hi estan dacord en que dues persones de diferents creences sestimin. El tema de lobra es y del fragment es lamor impossible. Tamb es podria destacar el conflicte entre lindividu i el dest, ja que lluiten perqu el seu amor sigui possible per el dest soposa. El fragment s lescena XV acte I on hi ha el monleg de Sad. En aquest monoleg es mostren els motius pels quals Sad actua de la manera que ho fa. En el fragment del monoleg, el tema s lactuaci dels cristians i la justificaci de la rbia de Sad. El monoleg sinicia amb Sad obligant a apartar-se a Hamet, un corsari del vaixell, i senfronta amb Ferran, que s el cos de Blanca, anomenant-lo Un gall sense esperons i sense cresta!. s a dir, lacusa de covard i miserable. En canvi, el propi Sad es dirigeix als corsaris com a Mos fills . Sad, es sent com el pare de tots ells. A mesura que el monleg de Sad va fluint, anomena hipcrites i insensibles als cristians en el moment en que explica el fet histric de lexpulsi. Una vegada que fa la introducci sobre el context histric arriba el moment ms important del monleg. Larraix del vaixell fa una metfora sobre els cristians. Lodi unit al perd; lanyell al tigre: Lo punyal i la creu tot duna pea. Amb aquesta metfora acusa als cristians de que assassinen amb la creu del perd. s a la vegada una anttesi. El fragment continua amb Sad que es dirigeix a Carles, que s el pare de Blanca i loncle del Ferran. ngel Guimer representa el personatge de Carles com un cristi fantic, com els que actuaren en el setge contra els moriscos. Noms comenar a parlar, es refereix als corsaris com a Companys i Per sa vergonya fa referncia als cristians. En les paraules que Sad dedic a Carles, li mostr a aquest el mn de la seva infncia. Sad va ser fill dun pare morisc i una mare cristina i van conviure amb harmonia i felicitat. Sad ho expressa amb exemples, com que va crixer entre petons,

amor i tenia una casa amb jard, on tot estava ple de flors. A ms diu que va crixer entre versicles confosos de la Bblia i del Coran. A mesur que avana el monleg Sad comena a introduir la desesperaci que van patir, quan el seu pare va marxar a la lluita i al mat segent li van portar a casa mort, perqu lenterressin. Aquesta desesperaci queda plasmada en el text amb paraules clau, com sn Crits enterral o plors. En aquests moments explica tamb com els cristians van a buscar-los a casa i sels emporten per desterrar-los. A partir del moment en que apareixen en el vaixell, apareix tamb la sensaci de terror. Aquest s el fet histric del desterrament dels moriscos. Sad, el qual sanava enfurismant a mesura que parlava, explica com el van apartar de la seva mare mentre ella cridava. Venjans! s repetit per la mare de Sad, que a ms sanomenava Blanca, diverses vegades, i es aquesta necessitat de venjana la que provoca que Sad odi tant els cristians.cA ms en aquest moment Sad es refereix als cristians com a taurons que salten i capbussen, farts, boteruts, jugant amb los cadavres. La metfora entre cristians i taurons significa que Sad torna a acusar els cristians dassassins. En aquest moment, els cristians agafaren la mare de Sad i la sang salt al rostre de Sad. Desprs de les paraules de Sad arriba un altre moment important, no sols en el fragment, sin tamb en tota lobra: El moment en que Blanca sent compassi i plora pels sentiments de Sad. Sad per continu el seu monleg i explica la mort de la seva mare. La mare de Sad que tornava a repetir Venjans! en direcci al seu fill s aixecada pels cristians, que sn anomenats monstres per Sad i llenada al mar on dun cop de rem li obririen el cap i moriria. Sad, ja molt despreciatiu, i encara referint-se a Carles termina el monleg amb uns versos carregats dironia. Coloms sense fel, nimes pures, cors de nin, tot amor, sants de retaule! sn les expressions que utilitza larraix del vaixell per referir-se als cristians de manera irnica. Guimer va triar el vers decasllab, vers trencat o partit i aix provoca que el ritme sigui ms real. El llenguatge de lobra s culte i fa que les escenes es presentin amb fora i afavoreixi a un ritme. Intenta representar un dileg que no sigui feixuc. En conclusi, ngel Guimer mostra un altre concepte de religi; mostra un mn on les religions es poden relacionar entre elles. s una relaci ms pacfica i ms amorosa dentendre les religions.