TEMA 8.

FUNCI DE RELACI

NATURALS 3r ESO

GUIO DEL TEMA 8

1.INTRODUM LA FUNCI DE RELACI 2. ELS SENTITS 2.1 RECEPTORS SENSORIALS 2.2 ELS SENTITS I ELS RGANS DELS SENTITS 3 .EL SISTEMA NERVIS 3.1 COMPONENTS DEL SISTEMA NERVIS: LA NEURONA 3.2 ESTRUCTURA DEL SISTEMA NERVIS 3.3 COM FUNCIONA EL SISTEMA NERVIS? 4. L'APARELL LOCOMOTOR 4.1 SISTEMA ESQUELETIC I ARTICULACIONS 4.2 SISTEMA MUSCULAR I TENDONS 5. EL SISTEMA HORMONAL 5.1 COMPONENTS DEL SISTEMA HORMONAL 5.2 LA REGULACI HORMONAL

1. LA FUNCI DE RELACI
La funci de relaci ens permet captar informaci i respodre de manera adequada per poder sobreviure!

ESQUEMA DE LA FUNCI DE RELACI

RECEPTORS

ESTMUL

NERVIS SENSITIUS
CANVI EN EL MEDI INTERN O EXTERN SISTEMA NERVIS

NERVIS MOTORS
EFECTORS
RESPOS TA

2- ELS SENTITS 2-ELS SENTITS

QUI SENCARREGA DE CAPTAR ELS ESTMULS? 2.1 ELS RECEPTORS SENSORIALS:

cllules nervioses especialitzades en captar estmuls transformen els canvis ambientals en petits corrents elctrics a linterior del nostre cos

TIPUS DE RECEPTORS SENSORIALS

(SEGONS LA LOCALITZACI EN EL COS)

RECEPTORS INTERNS RECEPTORS EXTERNS

En parets dels vasos sanguinis i les visceres

AGRUPATS EN ELS

RGANS DELS SENTITS

2.2 ELS SENTITS I ELS RGANS DELS SENTITS

SENTITS???
GUST OLFACTE ODA

RGANS DELS SENTITS???

LLENGUA FOSSES NASALS ORELLA PELL ULL

EQUILIBRI
TACTE VISTA

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 3

LA PELL

SS ES N A S A LS

LA LLEN GUA

LULL

LA R E T I N

LORELLA

EL S

MECANORECEPTORS: CILIS

Q UI LI B RI

Aparell vestibular

El moviment del lquid que contenen els canals, mouen uns cilis

SENTO... ...EN EL CERVELL!

3. SISTEMA NERVIS
EL SISTEMA NERVIS COORDINA LORGANISME: CAPTA ELS ESTMULS, ELS INTERPRETA, ELABORA RESPOSTES I LES TRASMET ALS EFECTORS
RECEPTORS
ESTMUL

NERVIS SENSITIUS
SISTEMA NERVIS

CANVI EN EL MEDI

NERVIS MOTORS

EFECTORS
RESPOSTA

3.1 COMPONENTS DEL SISTEMA NERVIS: LA NEURONA

Capten estmuls i transmeten missatges en forma dimpulsos nerviosos

xon

E L S

Beina de mielina

ELS CENTRES NERVIOSOS

N E R V I S

ES COMPORTEN COM CABLES ELCTRICS CONNECTEN EL SISTEMA NERVIS CENTRAL AMB LA RESTA DELS COS

LA NEURONA

Capten estmuls i transmeten missatges en forma dimpulsos nerviosos

xon
Beina de mielina

QUAN NEIXEM100 bilions de neurones!!!

LA TRANSMISSI DE LESTMUL (IMPULS ELCTRIC) per dins una neurona

LA BEINA DE MIELINA...UN GRAN INVENT!

TRANSMISSI SALTATRIA !
Corrents elctrics febles es transmeten per lxon a una velocitat que arriba als 100 m/s.

LA SINAPSI: pas del impuls entre neurones

Les neurones no es toquen!!!,

Com passa el corrent elctric?

Magia?... No, NEUROTRANSMISSORS!!

Neurona postsinptica Neurona presinptica

Receptors dels neurotransmissors

3.2 ESTRUCTURA DEL SN

CERVELL

SISTEMA NERVIS SOMTIC SI S T E M A N E R VI S

ENCFAL

CEREBEL BULB RAQUIDI

(SNC)
MEDULLA ESPINAL

(SNP)

CONJUNT DE NERVIS

EL SISTEMA VEGETATIU O AUTNOM (SNA)

C CERVELL F A L

memria, la capacitat de pensar

control automtic del ritme respiratori, del cardac, la degluci, el vmit i la pressi sangunia.

control msculs responsables del manteniment de la postura i de l'equilibri corporal.

PRCTICA: EL CERVELL
Cissura interhemisfrica HEMISFERI ESQUERRA HEMISFERI DRET

CIRCUMVOLUCIONS

MEDULLA ESPINAL

EL SISTEMA VEGETATIU O AUTNOM (SNA)

Coordina les funcions que shan de mantenir en tot moment:
Batecs del cor, secreci salival, pressi sangunia, etc
Hi participa el bulb raquidi i els nervis que van a les vsceres.

3.3 COM FUNCIONA EL SISTEMA NERVIS

Hi ha diferents tipus dactes:

Voluntaris Involuntaris Automtics

ACTES VOLUNTARIS

ACTE INVOLUNTARI: REFLEX = REFLEXOS

La medullala respon RPID, per al final sinforma al cervell

ACTES AUTOMTICS
Un rgan t 2 nervis (simptic/parasimptic) i rep ordres antagniques

Simptic Estimula

Parasimptic inhibeix

ANALITZEM SITUACIONS REALS

Quin tipus de nervi ha portar la informaci de la olor fins al SNC? Quina part del SNC ha processat la informaci? Quin tipus de nervi ha condut la resposta fins a laparell locomotor? s un acci voluntria o involuntria? Hi ha intervingut el sistema nervis somtic o autnom?

Quin tipus de nervi han portar la informaci fins al SNC? Quina part del SNC ha processat la informaci? Quin tipus de nervi ha condut la resposta fins a laparell locomotor? s un acci voluntria o involuntria? Hi ha intervingut el sistema nervis somtic o autnom?

UN ALTRE CAS...
Comencem a menjar. Lolor, el sabor i la visi de laliment fan que el nostre estmac comenci a secretar els sucs gstrics...

QU HA PASSAT?

4-COM S LAPARELL LOCOMOTOR?

SISTEMA ESQUELTIC
MS DE 200 OSSOS

SISTEMA MUSCULAR ESQUELTIC

MS DE 600 MSCULS

LAPARELL LOCOMOTOR
SENCARREGA DEFECTUAR LES RESPOSTES QU IMPLIQUEN MOVIMENT
RECEPTORS
ESTMUL

NERVIS SENSITIUS
SISTEMA NERVIS

CANVI EN EL MEDI

NERVIS MOTORS

EFECTORS
RESPOSTA

4.1 SISTEMA ESQUELTIC I ARTICULACIONS

5 FUNCIONS !!!

LES CLLULES SSIES (ostecits)

UN OS...S VIU O MORT?

FABRIQUEN SANG LESI > FAN MAL LESI > ES REGENEREN

TIPUS OSSOS

PARTS DUN OS LLARG

EPFISI = CAP DIFISI = CANYA

EPFISI

DIFISI

EPFISI

ACTIVITAT. LA DIAGNOSI I LA IMATGE

RADIOGRAFIA 1

RADIOGRAFIA 2

RADIOGRAFIA 3

QU LI FALTA A AQUEST ESQUELET?

LES ARTICULACIONS:

UNIONS ENTRE OSSOS

LES ARTICULACIONS
estructures que uneixen els ossos
3 TIPUS DARTICULACIONS:

ELEMENTS DE LES ARTICULACIONS MBILS

1. LLIGAMENTS: fibres molt fortes (collgen) que uneixen els ossos 2. CARTLAGS DELS OSSOS: teixit que protegeix els ossos de la fricci i el desgast 3. CPSULA SINOVIAL: bossa plena de lquid lubricant

4.2 EL SISTEMA MUSCULAR ESQUELTIC

ANATOMIA DUN MSCUL ESQUELTIC

FASCICLE MUSCULAR
(= FEIX DE FIBRES MUSCULARS)

FIBRA MUSCULAR (=CLLULA MUSCULAR)

TEIXIT MUSCULAR

MSCUL (FASCICLES MUSCULARS)

MOU LESQUELET!
CADA MSCUL EST UNIT A 2 OSSOS DIFERENTS PELS TENDONS

TENDONS

COM TREBALLEN ELS MSCULS?

MSCULS ANTAGONISTES

EL MAL D'ESQUENA
ESCOLIOSI

CIFOSI I LORDOSI

ACTIVITAT: LES SABATES BEN ADAPTADES ALS PEUS

Durcia i ull de poll

Dit de martell

Galind

Ungla negra

Ungla

negranegr

5. EL SISTEMA HORMONAL
RECEPTORS
ESTMUL

NERVIS SENSITIUS
SISTEMA NERVIS

CANVI EN EL MEDI

NERVIS MOTORS

EFECTORS
RESPOSTA

FUNCI Rep les ordres del sistema nervis i mitjanant missatgers qumics modifica lactivitat d'alguns rgans. Acci ms lenta per mantinguda en el temps

5.1 COMPONENTS DEL SISTEMA ENDOCR

HIPFISI

GLNDULES ENDOCRINES

TIROIDE

PNCREES SUPRARENALS

TESTICLES

OVARIS

Fabriquen hormones quan reben impulsos nerviosos o una altre hormona i les aboquen a la sang

LES HORMONES
SN LPIDS O PROTENES
HORMONA (EN FORMA DE CRISTALL)

SN ALLIBERADES A LA SANG SN ESPECFIQUES (cllules diana) EFICACES (baixes quantitats) PRODUCCI MOLT CONTROLADA

HORMONES van a rgans concrets (rgans diana) i actuen sobre el seu desenvolupament o funcionament
CLLULES DE GLNDULA ENDOCRINA CLLULA DIANA

sang

5.2 LA REGULACI HORMONAL

Estmuls externs ENCFAL

HIPFISI

Estmuls interns
g

FEED BACK negatiu (-)

HORMONES TRPIQUES (sang)

GLNDULA ENDOCRINA
HORMONA (sang)

CLLULES DIANA

1-REGULACI DEL NIVELL DE GLUCOSA EN SANG

EL NIVELL DE GLUCOSA EN SANG HA DE SER FORA CONSTANT (1g/L)

LA DIABETIS, UNA MALALTIA GENS DOLA

2-REGULACI DEL METABOLISME CEL.LULAR ENCFAL HIPFISI

HORMONES TRPIQUES

TIROIDE
estimulaci

SISTEMA CIRCULATORI

TIROXINA (hormona del tiroide)

ALTERACIONS HORMONALS

GIGANTISME: excs hormona del creixement durant el perode de creixement)

ENANISME dficit hormona del creixement durant el perode de creixement)

Resumim-ho tot!

EL CAM DELS ESTMULS

Els estmuls sn canvis del medi, ja sigui el medi intern o b el medi extern (exterior del cos).
ESTMULS INTERNS Sn canvis de l'interior del cos canvis en la concentraci de glucosa a la sang canvis en la concentraci doxigen a les cllules canvis en el ritme cardac

ESTMULS EXTERNS Sn canvis de l'exterior del cos temperatura olor gust sons llum

RECEPTORS SENSORIALS EXTERNS

RECEPTORS SENSORIALS INTERNS

(EXTEROCEPTORS)

(INTEROCEPTORS)

ES TROBEN AGRUPATS, FORMANT PART DELS RGANS DELS SENTITS

Capten els estmuls i a travs Dels nervis els fan arribar al

SISTEMA NERVIS CENTRAL

Interpreta, coordina la informaci i elabora una resposta La informaci s enviada a:

un mscul APARELL LOCOMOTOR

una glndula SISTEMA ENDOCR

Es produeix un moviment

Es produeix la secreci duna hormona

F I