Currculum 2n ESO: Interaccions en el mn fsic - Caracteritzaci de les forces com a interacci. Mesura i representaci grfica de les forces.

Diferenciaci entre diferents tipus de forces. - Anlisi de fenmens de la vida quotidiana que sexpliquen pel concepte de pressi. - Identificaci de magnituds que descriuen els moviments: posici, temps, velocitat i acceleraci. Caracteritzaci del moviment rectilini uniforme. - Representaci grfica del moviment rectilini uniforme. - Anlisi de casos dequilibri de forces: reps i moviment rectilini uniforme. - Reconeixement de lefecte duna fora o suma de forces en moviments i deformacions. Relaci qualitativa i experimental entre fora i moviment: acceleraci, frenada i desviaci. Aplicaci a la interpretaci de causes daccidents de trnsit. Context: Les forces que hi ha en un dia normal/en el dia a dia Competncies: Competncia comunicativa lingstica i audiovisual: expressi de les seves idees i reflexions amb llenguatge oral i escrit, realitzaci de treball escrit en grup, comunicaci entre els membres del grup. Tractament de la informaci i competncia digital: cerca dinformaci per resoldre una qesti sobre la gravetat zero i elaboraci dun petit treball escrit. Competncia daprendre dautoavaluaci. a aprendre: realitzaci dun qestionari

Competncia dautonomia i iniciativa personal: participaci en la posta en com didees i reflexions, participaci i aportaci didees en el treball en grup. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: les forces implicades en la vida diria, latracci dels cossos i la fora de la gravetat, la gravetat zero dels astronautes, equilibri.

Objectius: Continguts: - Identificaci de les forces en la vida diria. - Concepte de fora, llei de Hooke, unitat de mesura i el dinammetre. - Elements de la fora: intensitat, punt daplicaci, direcci, sentit. - Representaci de les forces: vectors - Composici de les forces: en la mateixa direcci i en direcci diferent.

- Caracteritzaci de les forces com a interacci. Diferenciaci entre diferents tipus de forces. - Equilibri: moment en el que no actuen forces o les forces es contrarresten. - Pes i gravetat. Centre de gravetat. Gravetat zero. Sessi 1: - Presentaci de la unitat, qu farem, qu faran i com sevaluar (10 min) - Visualitzaci dunes imatges i qestions sobre idees prvies: Qestions: - Fes un llistat de les coses que fas en un dia on intervenen forces. Aquesta activitat la realitzaran per grups: Foli giratori: cada un dels membres del grup anir introduint una fora del dia a dia, quan alg no tingui ms idees quedar desqualificat. Guanya quan noms quedi un amb idees. (10 mins) Posta en com. Escolta activa. (10 min) - A les fotografies, quines forces hi observes i quins efectes tenen? - s el mateix la massa i el pes? - Quina fora mant la Terra en rbita al voltant del Sol? 1r) Activitat individual (10 min) 2n) Activitat en petit grup (10 min) 3r) Posta en com. (10 min) Sessi 2: - Explicaci de Qu s una fora: La paraula fora forma part del nostre vocabulario quotidi, per possiblement ens resulta difcil explicar-ne el significat duna manera senzilla. Si arrossegues una cadira, dispares una fletxa, prems una molla o doblegues una vareta, produeixes un moviment o b una deformaci en aquests cossos. Per tal que la cadira es mogui o la vareta es doblegui, cal lacci duna causa externa a la cadira i a la vareta. Empnyer, prmer, colpejar, atraure, repellir, etc. sn accions que impliquen exercir una fora damunt un cos. Una fora no es pot veure, lnic que podem observar sn els efectes que produeix. Diferents tipus de forces: elctriques, nuclears. La fora sempre s una acci que exerceix un cos sobre dun altre, ja sigui tocant-lo (forces per contacte) o be mantenint-sen separat. (15 mins)

Exercici: Posa tres exemples de cada: situacions on hi hagi fora per contacte i fora a distncia. 1) Treball en parella (10 min) 2) Posta en com. (10 min) Reprenent el context, situaci quotidiana: un noi jugador de basquet, se nadona de que t ms fora amb una m que amb laltra per poder llenar la pilota. Com podrem mesurar aix? Ho podrem mesurar amb lexperiment de Hooke. Visualitzaci dun vdeo daquesta experincia. Exercici: Quin s el resultat de lexperiment? Quines conclusions se nobtenen? Lexercici es realitza a la llibreta individualment, es comenta amb la parella i es fa una posta en com. (15 min). La unitat de fora: Com es mesuren les forces? En lexperiment anterior: anvem introduint pesos i cadascun dels pesos era el que utilitzvem per referir-nos a la unitat de mesura de la fora aplicada a la molla. Qu vol dir? A la molla li hem aplicat 2 pesos perqu sallargui 7mm., els dos pesos sn el que seria la unitat de mesura. La unitat de fora en el Sistema Internacional s el Newton. El smbol s N. Laparell que sutilitza per mesurar forces s el dinammetre. (10 min)

Sessi 3: Reprenem el que sha explicat fins ara: durant el dia a dia hi ha molts moments en que sapliquen forces. Tipus de forces. Mesura de forces (5 min) Reprenem el context: Ma mare macaba desbroncar de valent, mha dit que com no endreci tota lhabitaci i la deixi neta no em deixar sortir de casa i estar castigat 3 dies seguits. Ara ja ho tinc tot endreat, per mhe posat a moure mobles i he de fer molta fora, quasi no puc! La quantitat de fora que hem daplicar fa referncia a la intensitat. Per la intensitat no s lnic que afecta al resultat duna fora. Tamb sha de tenir en compte: - On saplica la fora (punt daplicaci) - La direcci en que sexerceix

- El sentit en qu actua Aquests quatre sn els elements duna fora. Aquests quatre elements es poden representar grficament. La representaci rep el nom de vector. La intensitat es representa per la longitud del vector. El punt daplicaci de la fora s lorigen del vector. La direcci de la fora s la mateixa que la del vector. El sentit de la fora lindica la punta de la fletxa del vector. (Fer un exemple a la pissarra) Composici de les forces:

Forces actuant sobre la mateixa direcci: Dos forces del mateix sentit, equivalen a una nica fora de la mateixa direcci i sentit, amb una intensitat que s la suma de les intensitats. Si sn de sentit contrari, equivalen a una nica fora de la mateixa direcci i sentit de la ms gran i amb una intensitat que s la diferncia de les dues intensitats. (15 min). Forces que actuen en direcci diferent:

Exercicis llibre o exercicis plantejats per nosaltres contextualitzats. Context: El noi, a mesura que anava endreant lhabitaci, li venien preguntes al cap: per qu no ens enfonsem al estar drets o al caminar? Equilibri: (Vdeo de noies en patins que sempenyen. Experiment acci reacci.)

En general, diem que un cos est en equilibri quan sobre ell no actua cap fora o b quan totes les forces que hi actuen es contraresten de manera que sanullen els seus efectes. Com sabem, un dels efectes de les forces s modificar la velocitat dels cossos, ja sigui augmentant-la o disminuint-la o canviant-ne la direcci. Per tant, quan un cos est en equilibri, la seva velocitat no canvia. Sessi 4: Pes dels cossos. Fora datracci Gravetat Vdeo experiment de: centre de gravetat Explicaci centre de gravetat.

Sessi 5: Activitat de treball a classe en grups cercant informaci sobre la gravetat zero Grups heterogeni de 3-4 alumnes, treball cooperatiu. Treball a laula. Enviar al correu.

Sessi 6: Elaboraci del resum destudi i exercicis de reps. Resposta al cuestionari autoevaluaci. Reflexi del que he de millorar. Sessi 7: Correcci i reps per lexamen. Sessi 8: Entrega del resum destudi per poder fer lexamen. Examen. (Pensar en quins exercicis i termes tindr el resum destudi i fer preguntes per lexamen)