Una acampada en el bosque. Ideas previas.

Laura Juan Cristina Borrego.

Imatges de l'incendi de juliol de 1998, Sant Mateu de Bages.

Desprs del succet al grup d'amics (el Xavi, el Pere, en Manel, la Neus i la Romina) i davant les imatges de l'incendi forestal de l'rea del Bages, - Com creieu que afecten els incendis al bosc? - Creieu que desprs d'un incendi tota la comunitat vegetal i la seva fauna associada comena de zero? - Coneixeu algun mecanisme pel qual les plantes comencin a regenerarse? Cita alguns exemples de plantes de la zona.

 Si els incendis naturals i artificials augmenten la seva periodicitat, podreu citar algun impacte ambiental? Com haurieu actuat vosaltres en el lloc d'aquest grup d'amics, haurieu trucat directament als bombers o intentat apagar-lho vosaltres mateixos? Quines mesures preventives d'incendis proposarieu?

Ideas previas alumnos:

1. Destruccin vegetacin; afectacin del hbitat animales y a la red trfica; destruye gran parte de la biodiversidad; afecta a las personas (se quedan sin animales, sin alimento). 2. Despus de un incendio la vegetacin rebrota con ms fuerza; hay plantas resistentes a los incendios; piones, gracias a la temperatura germinan. 3. Sucesin vegetal: roure, pins y alzinas; replantacin. 4. Afectara gravemente a la biodiversidad; empobrecimiento del suelo; prdida del suelo y erosin. 5. 1Llamar bomberos y despus intentar apagarlo; viceversa y ambos. 6. No llenar de basuras, escombros; no hacer fuego en el bosque; llevar extintores en el coche; no tirar colillas en el bosque.

El foc forestal i la successi vegetal

Desprs del foc, la successi mai no torna a comenar de zero. Es produeix una autosuccessi (torna a haverhi el mateix que hi havia, per ms petit).

Plantes mantenen viva la part subterrnia i rebroten: alzines, roures, arboos, garrics, boixos.
Rebrot d'alzina (Quercus ilex), de soca, poc desprs del foc

Arboos (Arbutus unedo)

Rebrots de roure

Altres moren, es regeneren a partir de llavors que resisteixen al foc: pi blanc, roman, gatosa, estepes, (sovint germinaci afavorida per les altes temperatures).
Estepa blanca (Cistus albidus

Pins blancs (Pinus halepensis)

Roman (Rosmarinus officinalis

Gatosa (Ulex parviflorus)

Algunes presenten els dos mecanismes de regeneraci esmentats: farigola

Tim o farigola (Thymus vulgaris)

Altres desapareixen, ni rebroten, ni deixen llavors viables, noms a partir de llavors que provenen d'individus ms o menys llunyans que no han estat cremats: pinassa, pi roig, pi pinyer i savina.
Pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)

Savina (Juniperus phoenicea)

Pi roig o rojalet (Pinus sylvestris)

Els boscos i els seus impactes ambientals

La mineria Els incendis forestals Locupaci del territori Animals, perdua de biodiversitat i espcies invasores.

Classificaci de les plantes

Classificaci de les plantes

Brifits: ambients humits, depenen aigua per reproduir-se. No flors, llavors, arrel, tija ni veritables fulles. Molses i heptiques.

Brifits: molsa recobrint el sl dun rac del bosc

Classificaci de les plantes

Pteridfits: ms independents de laigua (vasos conductors). Amb arrel, tija i fulles (frondesespores). No flors ni llavors. Falgueres, cues de cavall.

Pteridfits: falgueres al sotabosc

Classificaci de les plantes

Espermatfits: plantes amb flors i llavors-> arbres, arbustos i herbes.
Gimnospermes (llavors despullades): pi. Angiospermes: alzina, marfull.

Espermatfits: moltes plantes del bosc, com aquests pins roigs, sn plantes que fan llavor

Comunitats vegetals

BOSCOS

MQUIES

PRATS

BROLLES

Orientaci de les vessants:

vessants orientats al sud
N S

alzinar Alzinar amb roures Bosc de rivera

alzinar

solell

obaga

Grups de treball
Grup 1: el bosc
Estrats dels boscos: arbori, arbustiu, herbaci. Comunitats vegetals: boscos, mquies, brolles, prats.

Grup 2: el solell Grup 3: la riera Grup 4: lobaga

EL SOLELL
Quins factors sn caracterstics d'aquesta zona i com afecta al tipus de planta que es desenvolupa? Orientaci dels vessants Descriu els tipus de plantes que es donen en aquesta zona, principals caracterstiques i posa exemples. Com creieu que afecta la llum a la germinaci de les llavors?

LA RIERA
Quina direu que s la principal caracterstica dels boscos de ribera? Constitueix l'aigua un factor limitant per al creixement dels vegetals en aquesta zona? Justifica la teva resposta i detalla com influeix en la productivitat d'aquestes comunitats vegetals. Descriu breument les espcies predominants i la seva distribuci.

LOBAGA
Qu entens per les obagues? Cita les principals caracterstiques o variables ambientals que la determinen. Quines conseqncies t la modificaci de les variables ambientals i cita alguns exemples Especifica la composici despcies tpica de les obagues de lalzinar litoral.

COMUNITATS VEGETALS
Quins sn els principals estrats del bosc? Cita les principals comunitats vegetals i les seves caracterstiques principals. Posa exemples d'espcies de cadascuna d'elles. Quines variables creus que determinen la distribuci de les comunitats?