Kshetrasannyasin shetrasannyasin

D
esprs dun pelegrinatge ms llarg del que hauria volgut, el brahman Hiranyakeshin tornava a entrar, per la porta de loest, a la seva vila natal, una petita aldea de brahmans al regne dAvanti. Estava esgotat, amb una tos profunda que el sacsejava a cada moment. El seu vailet conduia la mula amb lequipatge. Era tot ple de llibres, mantes plenes de puces, i dues esttues de pedra. Es van aturar al mercat per comprar. En veure tot de verdures i llegums que feia temps que havia oblidat, no sabia qu triar. Ikshvaku va dir al vailet, qu et ve de gust cuinar? El vailet va dir que feia temps que no menjaven llenties. Aix doncs van menjar llenties tota la setmana, fins que els deixebles del brahman es van assabentar que el mestre havia tornat, i van fer crrer la veu. Aleshores tot va tornar a ser com abans i cada mat la gent de les viles venes passaven a fer ofrenes al brahman. Hiranyakeshin havia comenat, quan tenia setze anys, un comentari a la gramtica de Sharvavarman. Lhavia comenat quan havia abandonat la casa del mestre, per fer la seva casa en matrimoni. Un any ms tard la seva esposa es va morir i ell va fer un vot solemne: no tornaria a prendre esposa, i dedicaria tota la seva vida a compondre un comentari gramatical que expliqus tots els detalls de la llengua, duna manera tan clara que fins i tot els retardats mentals, i fins i tot alguns micos i lloros, poguessin entendren alguna cosa. Aquest va ser el seu vot, i amb

pertinncia va comenar a elaborar la seva obra immortal, com el qui destils el suc duna fruita fent servir ls, en comptes de la polpa. Aquest comentari tenia un ttol a lalada de les expectatives:

Mlecchandhatamorahulagrahanantaravakyanakshatramad hyarthakaumud
La lluna plena del sentit entre paraules estrella al cel nocturn just desprs de leclipsi. Cada mes, en veure la lluna plena, recordava amb pesantor el ttol de la seva obra, i com la duia dendarrerida. Amb seixanta anys, tenia por de no ser a temps dacabar-la. La seva fama de gramtic lobligava a visitar terres llunyanes tot sovint. El reclamaven per solucionar problemes que ni els millors mestres sabien plantejar correctament, i no podia dir mai que no. En aquella poca, el prncep Pajjota el Simptic havia tramat lassassinat del seu pare i tots els seus germans. Simultniament, havia prenyat a gaireb totes les seves germanes i cosines. Daquesta manera es va assegurar del tron dUjjayin, la capital dAvanti. Pels carrers de la ciutat la gent tenia por del nou rei, que veien com un tit perills. Creien que la segent generaci de prnceps, tots fills seus, duria a la ruina al regne a travs duna guerra civil infinita en la lluita pel poder. Per cap brahman ni monjo gosava plantejar la qesti al rei, que es passava el dia al llac dels lotus, amb les seves concubines disfressades de gallines, muntant el seu elefant blanc disfressat de

lle, disparant flextes contra esclaus disfressats amb orelles i cua de guineu. Aquests eren els seus esports. Per altra banda, tot i que reia molt, era un home que prcticament no parlava, i entre els reis vens tenia fama de mantenir la paraula. Quan el rei Pajjota va saber que el brahman Hiranyakeshin havia tornat del pelegrinatge i era altre cop al regne, va enviar un missatger en lelefant reial per convidar-lo a dinar al palau. En sentir el missatge, Hiranyakeshin va sacsejar el cap, lamentant la seva sort. Just ara que tornava a poder seure tranquil a escriure la seva gramtica! No el deixarien mai en pau? A la seva edat, no tenia dret a fer el que volia? Estava fart datendre reis i de rebre honors. Noms tenia una cosa al cap:

Mlecchandhatamorahulagrahanantaravakyanakshatram adhyarthakaumud
La lluna plena del sentit entre paraules estrella al cel nocturn just desprs de leclipsi. Qu li responc a sa majestat? va dir impacient el missatger, veient que el brahman meditava en silenci. Hiranyakeshin, desprs de rumiar, va respondre: Digueu a sa majestat que el seu desig no es pot complir, perqu el brahman Hiranyakeshin ha pres el vot de kshetrasannyasa i no li s perms moures de la seva vila mai ms, fins que arribi la segent reencarnaci. El missatger va informar al rei. Per Pajjota el Simptic no es refiava de ning i va manar preparar lelefant blanc, i va fer formar tot lexrcit. Sortiria a recrrer el pas i de passada

visitaria la vila remota del brahman Hiranyakeshin, per assegurar-se que no mentia. El vailet Ikshvaku va sortir a rebre el rei, i es va disculpar en nom del seu mestre: En aquests moments, majestat, t molta feina, est escrivint un comentari, i no vol que ning el destorbi. Per el rei va insistir tres vegades, i al final el brahman va sortir de casa seva, amb uns ulls cansats, pesants i negrosos com boles de ferro, de tant treballar sota les llnties. En veure la llum del sol, i tota la cohort del rei, quasi es va quedar cec. Aix doncs, mestre Hiranyakeshin, qu s aix tan important que no us permet ni fer una breu visita al vostre amo? va dir primer Pajjota el Simptic. Majestat, desprs de considerar-ho molt detingudament, i davaluar totes les circumstncies de la meva vida, i de veure el poc temps que em queda, vaig prendre el vot de no deixar mai ms aquesta terra, passi el que passi. No s que em sembli malament, brahman, el teu vot. Els brahmans sou aix: us agrada demostrar-vos coses a vosaltres mateixos. Deveu tenir les vostres raons, que un guerrer o un pags mai no entendrien. Sigui com vulgui, no minterposar en els vostres vots. Per quina seguretat tinc que no menganyeu? He jurat els vots davant del foc sagrat, majestat, i mhe ungit amb aquest foc per sempre ms. Per escolta, mestre, no s aix com es fan els vots. Si noms tu ho saps, no t cap mena de valor. Per aix he dut els meus ministres, brahmans consumats en la llei, per sancionar els vostres vots amb una cerimnia oficial, davant meu. Aquest s el jurament que ha de durar, perqu tothom el respectar. Sigui aix va dir Hiranyakeshin.
4

Es va fer un altar, i el rei va seure-hi amb molta pompa. Aleshores els brahmans del rei van anar recitant els versos de la llei de Manu, que eren el guiatge pel vot del kshetrasannyasa. I el brahman Hiranyakeshin repetia els versos solemnement, en un snscrit perfecte, sense ambiguitats. Feta la cerimnia, el rei va dir: Realment qui trenca un vot ho ha de pagar, i ho ha de pagar car en les seves prpies carns i en la seva prpia nima, no noms aquesta vida, sin en moltes ms. Ara digues, brahman: qu ha de passar si no compleixes el vot? Que la meva vida acabi amb molta calamitat! va proclamar el brahman Hiranyakeshin, davant de tothom. Per Pajjota el Simptic es va posar a riure. Es va tustar la barba i va dir: Aix sembla fora dolent, s per no podreu especificar? El brahman, sorprs, sho va haver de rumiar ms: Que un grup dhomes vinguts dun regne enemic entrin a casa meva i mempalin per dalt i per baix si no compleixo aquest vot! Aix ja est millor va dir el rei. Per aquesta mort, no s la que troben molts homes i dones daquest mn? Vols dir que tu, tot i haver trencat un vot solemne, no trobaries una mort pitjor que la de molts justos? No era aix, majestat. Doncs especifica: quina mena de calamitat est a lalada del trencament dun vot solemne, com el de no abandonar la terra dels avantpassats? El brahman va quedar en silenci. Va mirar al cel clar de la tarda, el sol al zenit, una llum encegadora. Confiat que mai hauria de
5

trencar el seu vot, segur dell mateix, va pronunciar les segents paraules: Que el meu estmac, coll i boca somplin de petites serps que vagin omplint del meu cos de ver; que la meva pell comenci a enrogir i a cremar en la lepra com si fos a linfern; que els meus ulls noms vegin visions terribles de monstres i el meu cap doni voltes sense parar com un mol en dia de tempesta; que la meva ment sofusqui i sigui presa duna ansietat sense lmits com el pollet quan cau i no sap arrencar el vol; que un estol de ratpenats membolcalli i em comenci a devorar la pell; que uns homes vinguts dun regne enemic entrin a casa meva i mempalin per dalt i per baix i clavin el meu cos, com una bandera ensangonada, al bell mig del barri dels descastats, per que la meva nima no mori, i segueixi sentint i sofrint fins que el cos arribi als noranta anys. I que les vides segents, no siguin diferents en cent mil reencarnacions. Aix sona terrible va dir el rei ara et crec. Acabes de fer un jurament. Ms val que no el trenquis mai, mestre va riure el rei. Feu-nos saber sempre que necessiteu alguna cosa. El rei va marxar amb el seu exrcit cap a la capital, aixecant un nvol de pols que va enterbolir la llum durant unes hores. A la nit el brahman es va aixecar del seu estudi. Volia fer uns cants i desprs retirar-se a dormir, quan de sobte va arribar un carruatge. En va baixar un jove de vint anys que va entrar corrents a la casa i va prostrar-se, plorant, davant

dHiranyakeshin, a qui ja se li tancaven els ulls de son. El jove li va demanar que lacompanys a la llunyana ciutat de Vaishali, perqu una disputa entre dues escoles de lgica estava a punt de
6

destruir la tradici brahmnica local i necessitaven alg que pogus arbitrar aquella disputa. Lnic savi en qui coincidia la confiana de tots dos bndols era Hiranyakeshin. Si no macompanya vost, sacabaran matant els uns als altres, va dir el jove finalment. Per qu s aquesta disputa? No poden parlar les coses assenyadament, com persones? va preguntar el mestre. s impossible, es tracta duna divergncia textual. Cada escola proclama que noms ells tenen laxioma original, i que el de laltra escola s una mala cpia. Aix s una tragdia va dir Hiranyakeshin, perqu malauradament, no et puc acompanyar, i no podr venir mai al vostre poble, perqu he fet el vot de

kshetrasannyasa. En sentir aquella paraula, el jove de Vaishali

va emmudir, va perdre lesperana i va marxar caminant lentament, desolat, i el seu carro va arrencar de seguida, per cap a una altra direcci. El jove no volia tornar a la seva terra per veure una guerra intestina. A partir daleshores, les visites de suplicants es van succeir. No eren, de cap manera, una novetat. Havia estat aix sempre. Li demanaven que visits altres contrades. Aquesta vegada el podien saludar, per en canvi mai no trobaven un s per resposta, i la gent respectava els vots del mestre. Un dia va arribar un missatger i el va atendre el vailet. Abans que el missatger obrs la boca, el vailet li va dir que el brahman Hiranyakeshin havia pres els vots de no abandonar mai ms la seva terra. Aix, vailet, se men fot. Jo noms sc un missatger i porto una carta va dir laltre. Va deixar la carta al vailet, i va marxar amb el seu cavall rabent com un llamp. En llegir la carta, el brahman Hiranyakeshin va quedar molt sorprs. Era el testament duna cosina llunyana, que li deixava en
7

herncia un nen molt petit, quasi acabat de nixer, totalment orfe. Per quins sn els meus deures vers aquesta criatura? es preguntava el brahman. Immediatament va agafar una placa de fusta i va escriure una carta per la persona que socups daquell nen a la seva vila natal. On s el missatger? va dir. Ha marxat va respondre el vailet. Aix doncs, Hiranyakeshin va enviar un altre missatger, que no coneixia el cam. Al cap dun mes el missatger va tornar sense resposta, perqu no havia aconseguit trobar la vila natal daquell nen. No passa res va dir el brahman, aix vol dir que ja hi deu haver qui es cuida dell. Per tot i que la seva boca deia aix, el seu cor no podia deixar de pensar en el nen petit, que era per ell com un fill, i es malea ara nit i dia per haver fet el vot de kshetrasannyasa i no poder anar a la recerca del seu fill, i poder-lo portar a casa, i instruir-lo en la gramtica, de manera que si ell mateix no podia acabar

Mlecchandhatamorahulagrahanantaravakyanakshatr amadhyarthakaumud
La lluna plena del sentit entre paraules estrella al cel nocturn just desprs de leclipsi, lacabaria el seu fill. Aquesta cabria, que era un somni, el va comenar a acompanyar, sense mai no atenyer-lo, com si fos la seva prpia ombra. Van passar setze anys i el brahman, que ja era molt vell, havia avanat en la seva gramtica. De fet ja no li quedava gaire, noms el comentari al darrer captol, que s el ms curt i tracta dels suffixos per fer derivats, com patronmics i gentilicis. I va

ser en aquestes circumstncies que va rebre la visita daquell missatger que un dia li havia dut el testament. Ara duia una altra carta, on sexplicava que el nen, que ja tenia setze anys, estava molt malament, en condicions de salut terribles, a punt de morir, i que necessitaven rpidament alg que lajuds, i li demanaven a ell, que era un savi, si podia immediatament visitar-lo i fer el possible per salvar-lo. Aleshores el brahman va recordar el seu vot, per tampoc podia abandonar el fill a la seva sort, de manera que va agafar un carro i va dir al missatger que lacompanys a Ujjayin, a demanar perms al rei Pajjota el Simptic. El rei Pajjota era a la sala daudincies. Anava disfressat de tortuga, i les quatre reines anaven disfressades de conilletes. Quan el rei va veure Hiranyakeshin es va posar a riure, com un desesperat, i mirant de controlar-se va dir: Tu! Tu! Ho sabia! Haha! Mentiu ms que parleu, els brahmans! no deixava de mofar-se dHiranyakeshin. No s cosa per riure, majestat. He vingut a demanar perms solemnement, perqu un assumpte de molta urgncia mobliga a trencar els meus vots, i assumir totes les conseqncies del jurament. Vos sabreu el que feu. Per que no sigui per mi! Els meus homes us acompanyaran. El rei el va equipar amb cavalls i una gurdia de corps, per tal dimpedir que el malefici de trencar el vot sacompls. Per quan van creuar la frontera de lestat ve, un grup de bandolers va atacar el comboi. Hi va haver una batussa i el brahman pensava que per fi havia arribat la seva hora. Els bandolers van comenar a empalar molts homes, per quan van haver aconseguit lor i el
9

menjar, van fugir rabent com llamps. El missatger, el vailet, un parell de mercenaris i el brahman van sobreviure, i van seguir fent cam, sense diners, amb tres cavalls. Aix de ben segur que ha estat un avs perqu torni a la terra natal. La segent vegada no tindr la sort descapar. Quan van passar al regne ve, els van aturar, prenent-los per mendicants, i els van empresonar durant un mes a les masmorres. Vet aqu el meu final va pensar el brahman. All un dels mercenaris va morir, i el missatger va quedar greument malalt de malria. Un cop lliures, doncs, estaven a la merc dun home que es desmaiava almenys un cop al dia, i que mentre estava ser tenia tics i deliris constants. Aquest era lhome que els havia de guiar. bviament, es van perdre. Ens dur a la boca del llop, aix em passa per trencar els vots pensava, pessimista, el brahman. Van estar galopant per moltes contrades. Els dies en qu la malria recedia, el missatger recobrava el seny i deia: Per on som? Com hem arribat aqu? i a la nit, amb la posici de les estrelles, es tornava a orientar, i reprenien el rumb fins el segent atac de malria. Quan semblava que ja havien trobat la ruta, el missatger va morir sobtadament. El van cremar vora el riu, i quan van llanar les cendres al riu, va sortir-ne un cocodril molt violent que va mossegar la cama del vailet i per poc no se lempassa tot ell. El mercenari i el brahman van estibar fort i finalment van aconseguir arrencar el vailet de la boca del cocodril. Per havia perdut una cama, i sagnava sense aturador. Podria haver estat jo! pensava el brahman, obsessionat. Aquests avisos constants em tornaran boig. El vailet no es va refer de la seva ferida
10

terrible, i va morir, dessagnat i xuclat de cara, el mat segent. El van cemar tamb vora el riu, per a lhora de llenar les cendres, el mercenari i el mestre Hiranyakeshin tenien por de molestar alguna bstia del riu, de manera que les van guardar en una caixa, i les van dur amb ells. Van travessar una muntanya molt freda, i desprs van arribar a una vall que semblava prspera. La gent dels pobles preguntava al brahman: On aneu, senyor? i ell es presentava. El van reconixer i li van dir: S, sabem on viu la vostra famlia, perqu el vostre nom s fams arreu dels punts cardinals. Per no us recomanem que seguiu endavant, mestre, perqu la comarca on voleu anar est en peu de guerra contra les tropes dun rei enemic. En sentir aix, el brahman va entendre que era una senyal inequvoca del seu dest, i va decidir passar un parell de nits en aquella aldea per meditar si havia de continuar, i acarar la sort per salvar el seu fill, o b havia arribat el moment de donar grcies als dus per no haver-lo matat ja, i tornar a casa per seguir amb el vot de no abandonar la terra. Sens dubte els dus em deixen viure perqu volen que acabi la gramtica pensava Hiranyakeshin o potser perqu salvi el meu fill? dubtava. Per la idea que el seu fillol, que era com un fill, que era com la seva prpia vida, corria perill, no el deixava tranquil ni un sol moment, de manera que amb un rampell va convncer el mercenari per seguir endavant, i van llogar un carro de mules per arribar a la comarca on vivia el seu fill. Les marques de la desolaci indicaven la ruta. Les masies eren despoblades. Els animals pasturaven on volien, fins i tot pels dormitoris de les masies. Els ocells competien amb les rates per

11

devorar primer els graners. A tot arreu les cases cruixien el silenci, i el xiulet del vent ho embolcallava tot. De sobte, desprs dhores de no veure a ning, van divisar a la llunyania una persona que, des de la teulada duna casa, feia signes amb els braos. - Hi hem danar? va preguntar el mercenari -. Podria ser un parany. - I qu vols fer ara, tornar a casa? Aquell home potser ens pot ajudar a trobar el cam va respondre el kshetrasannyasin. Aix doncs, van procedir. Per quan van ser a la vora, van comprendre que era un cos empalat, per dalt i per baix, a la terrassa duna casa. La pell daquell cos flamejava, era una lepra vermella. La boca era plena de serps petites que lanaven enverinant i li movien la mandbula com si parls, per no deia res. El cos moribund, sacsejat pel vent com una bandera, era lhome que els havia cridat.

12