LA VARIACI LINGSTICA

Tot dialecte s llengua, Joan Veny

DIALECTES
Totes les llenges constitudes presenten diversitat, s a dir, han anat configurant, a causa de les circumstncies de la seua histria social particular, un conjunt de varietats determinades per dues classes de factors:

- Els que estan relacionats amb les caracterstiques dels parlants (sexe, edat, origen geogrfic, nivell sociocultural).
- Els que depenen de les caracterstiques de la situaci en qu es produeix la comunicaci (grau de familiaritat entre els interlocutors, intencionalitat, tema, entorn de la comunicaci).

Distingim diversos tipus de varietats: 1. Diatpiques/geogrfiques producte de la relaci entre persones que viuen en llocs prxims (comparteixen unes caracterstiques lingstiques prpies que les distingeixen daltres grups que viuen en uns altres territoris). Les estudia la dialectologia. 2. Diacrniques/temporals canvis lingstics o evoluci que experimenta qualsevol llengua al llarg del temps. Les estudia la lingstica histrica . 3. Diastrtiques/socials responen als diferents estrats o grups socioculturals dels parlants. Se centren en el comportament lingstic dels diversos sectors socials. Les estudia la sociolingstica. 4. Diafsiques/funcionals/registres associades a contextos ds i vinculades a les funcions que la llengua acompleix dins la societat. Les estudia la sociolingstica.

En totes les llenges cal diferenciar les variacions dialectals que existeixen en el moment de la seua formaci de les que es consoliden en un lloc o en un altre desprs que la llengua ja shaja constitut. Aix, diferenciem entre:

- Dialectes CONSTITutius sn el resultat de levoluci del llat vulgar en el territori que hui ocupa aquest dialecte. Els dialectes constitutius del catal sn: el rossellons, el nordoccidental i el central. - Dialectes CONSECutius sn el resultat del transplantament del catal des de les rees originries a unes altres zones com a conseqncia de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment (conseqcies histriques). Els dialectes consecutius del catal sn: el valenci, el balear i lalguers.

LA DIVISI DIALECTAL
Els dialectes geogrfics del catal es vertebren en dos grans blocs: loriental i loccidental. Aquesta divisi va ser proposada per Mil i Fontanals basant-se en el tractament de les vocals tones llatinovulgars a i e (neutralitzades en [] en loriental i diferenciades en loccidental), i el tractament de les vocals tones o i u (neutralitzades en [u] en loriental i diferenciades en loccidental).

Exemples: Pare= oriental [pa]; occidental [pae] Pontet= oriental [puntet]; occidental [pontet]

Lrea geogrfica on es parla el catal comprn els territoris segents: La Catalunya Nord o el Rossell, que pertany actualment a lEstat Francs. Andorra, estat independent. Catalunya. La franja de Ponent, a lArag. Gran part del territori valenci. Les Illes Balears. La comarca del Carxe, a Mrcia, i la ciutat de lAlguer, a lilla italiana de Sardenya.

El bloc oriental inclou les terres nord-catalanes del Rossell, el Vallespir, el Conflent i la Cerdanya francesa; les comarques de Girona, de Barcelona i el nord de Tarragona; les Illes Balears i la ciutat sarda de lAlguer, que pertany a lEstat itali.

El bloc occidental comprn les comarques de Lleida, el Principat dAndorra, les terres aragoneses de parla catalana, el sud i loest de les comarques de Tarragona i el Pas Valenci, llevat de les comarques ms occidentals, on es parla castell.

Cal dir, per, que els lmits entre aquests dos grans dialectes del catal i tamb entre els diferents subdialectes no sn clars, ja que les isoglosses que corresponen als diferents trets distintius no se superposen, sin que estan separades per distncies variables.

ORIENTAL VS OCCIDENTAL
Caracterstiques ms remarcables dels dos blocs dialectals catalans: