LA (I)LGICA CINCIA DALCIA

A PROPSIT DALGUNS ASPECTES CIENTFICS DE LOBRA CREATIVA DE LEWIS CARROLL

Josep Ballester Illustracions a crrec dngeles Serna

Les dues aventures dAlcia sn dos viatges, per en el de les Bermudes2. Al captol: Una cursa poltica i un fons sn dos somnis on la protagonista es pot despertar conte que porta cua, el Dodo organitza una cursa ben quan ho estime convenient. Aquestes peripcies en ms absurda per eixugar-se. La competici no t regles ni dun moment voregen el malson. Les illustracions de durada definida, llevat de crrer en cercles, el que fan John Tenniel ens ho suggereixen tots. Aquest ocell babau decideix aix. La segona travessia s molt declarar guanyadors cadascun ms complicada. Alcia somia el dels participants i, per tant, han LEWIS CARROLL ENS rei Roig, que al seu torn la somia, de rebre un premi: PROPOSA, TANT A MENUTS i alg li adverteix que si el rei desDe totes maneres, quan havien estat perta, ella desapareixer, perqu COM A GRANS, UN corrent ms o menys una mitja hora i no s ms que un somni del moALLUCINANT ITINERARI ja shavien quedat eixuts, Dodo va dir narca. CAP AL CONEIXEMENT en veu alta: Sha acabat la cursa! i Lewis Carroll ens proposa, tant tots es van reunir al seu voltant, esbuEN EL SENTIT MS AMPLI a menuts com a grans, un itinerafegant i preguntant: Per qui ha guaDEL MOT. LA CURIOSITAT ri allucinant cap al coneixement nyat?. Aquesta pregunta, Dodo no la en el sentit ms ampli del mot. COM EL MOTOR VERS va poder respondre sense pensar-shi La curiositat com el motor vers molt, i va seure durant una bona estoLAPRENENTATGE na prement-se el front amb un dit (en a laprenentatge. Aquesta qualitat la mateixa posici que podeu veure dAlcia accentua el seu enginy i, Shakespeare en un dels seus retrats), de pas, el mtode de lassaig i de mentre els altres esperaven en silenci. Finalment Dodo va lerror lincorpora de seguida. En aquest escrit sols fem dir: Ha guanyat tothom, i tots hem de tenir un premi. unes curtes anotacions dalguns pocs aspectes al volLEWIS CARROLL, Alcia al pas de les meravelles. tant de la cincia que planteja lobra daquest excntric i original creador. El dodo (Raphus cucullatus), anomenat tamb Didus ineptus pel cientfic suec Carl von Linn, era una DODO O LOCELL INEPTE El dodo ha fet nombroses aparicions en diverses obres literries, encara que potser la ms coneguda, sense cap mena de dubte, s en Alcia al pas de les meravelles. A la fi del segon captol i en tot el tercer, quan els animals fugen de la mar de llgrimes, la protagonista distingeix un nec, un Dodo1, un Aguil i un Lloro
2

En la versi al catal de Salvador Oliva, la traducci del Dodo s un Ocell Babau, naturalment ja no t el mateix sentit ni els dobles jocs.

A banda del fams passeig amb barca que va realitzar Charles Lutwitdge Dodgson, lhome que hi havia darrere del pseudnim de Lewis Carroll, i les xiquetes Liddell que va originar la clebre histria, tamb nhi hagu un altre el 17 de juny de 1862, com sespecica en el seu diari, amb el mateix grup, els quals van patir les conseqncies duna tempesta i van acabar mullats. Carroll fa lullet en aquesta experincia tot retratant els membres del grup amb forma danimals. El reverend Duckworth s lnec, Lorina i Edith Liddell sn el Lloro i lAguil, Carroll s el Dodo, pel seu cognom Dodgson (recordem que quequejava sovint: Do-Do-Dodgson i les xiquetes li deien daquesta manera afectuosament). A ms, quan es va publicar una edici facsmil dAlcia al pas de les meravelles lany 1886, Duckworth va rebre un exemplar amb la dedicatria segent: The Duck from the Dodo. Aquesta interpretaci la va conrmar el reverend Duckworth en un carta dirigida a Stuard Dodgson Collingwood publicada lany 1899.

En la pgina anterior, ngeles Serna, 2010. Viatge al coneixement. Fotomuntatge (dibuix a llapis, aquarella i collage), 21 x 28 cm.

Nm. 66 MTODE

31

ngeles Serna, 2010. Dodo: lextinci de les espcies. Fotomuntatge (dibuix a llapis, aquarella i collage), 14 x 17 cm.

32

Nm. 66 MTODE

espcie docell volador de 70 centmetres dalada i un ges a partir dossos de diversa procedncia. Al juny de pes de 13 a 25 quilos. Els dodos habitaven a lilla Mau2007, uns aventurers que exploren una cova a les Maurici. Salimentaven de fruits. El bec, grcies a la seua rici van trobar lesquelet de dodo ms complet i millor forma, els permetia trencar les escorces dels cocos. conservat fins al moment. Feien el niu a terra. Es creu que lorigen evolutiu el teLescut de Maurici incorpora un dodo rampant. La nien en els coloms que migraven entre lfrica i el sudhistria del seu descobriment i extinci, el seu aspecte est asitic, per aix es tractava dun peculiar colmbid estrany i la idea que era un ovpar ximple lhan converrelativament pter, ja que la manca de predadors va fer tit en un referent cultural i molts artistes de diferents que aquesta au no desenvolupara el sistema muscular disciplines nhan fet esment. Diversos grups i cantants per al vol. Era un parent proper del solitari de Rodrhan compost canons amb el nom de Dodo, com Daguez, un altre ocell de la regi propera a lilla Maurici vid Bowie, Genesis o Dave Matthews. En lactualitat que tamb es va extingir, un segle ms tard. Lhome aquest ocell sha convertit en el smbol de lextinci arrib al seu hbitat al segle XVI. moderna de les espcies provocaLes primeres notcies que a Occida per lsser hum. Hi ha una redent es van tenir daquest moix construcci tant de lesquelet com EL DODO HA FET semblen datar de lany 1574; lany de lau completa al Museu dHisNOMBROSES APARICIONS 1581 un conquistador espanyol tria Natural de la Universitat EN DIVERSES OBRES en port un exemplar a Europa. dOxford, de visita obligada. Una Es creu que els descobridors porcosa s ben clara, tant el reverend LITERRIES, ENCARA QUE tuguesos anomenaren dodo (de Dodgson com John Tenniel tenien POTSER LA MS CONEGUDA, doudo, forma arcaica de doido, un bon coneixement daquest aniSENSE CAP MENA DE DUBTE, estpid, en el parlar colloquial mal, les diverses illustracions que LHA FETA EN ALCIA AL PAS portugus) locell per la poca traapareixen en la primera edici DE LES MERAVELLES a que mostrava i la facilitat amb dAlcia ho certifiquen. qu podia ser caat. En alguns idiomes sanomena tamb dront HIPTESI DE LA REINA ROJA o dronte, possiblement un nom natiu. Larribada de lhome port La hiptesi de la Reina Roja s la propagaci de noves espcies a tamb coneguda com lefecte de lilla, com el porc i les rates, lapala Reina Roja o la cursa de la Reirici de noves malalties i la desna Roja. Es tracta duna hiptesi trucci del bosc, del qual depenia sobre levoluci, que descriu la la subsistncia del dodo. Com necessria millora contnua de les a conseqncia es va produir la espcies, sols per a mantenir lescompleta extinci daquest ocell tatus quo amb el seu voltant. El un segle desprs de larribada de concepte es pren de A travs de lhome a lilla. lespill, on al segon captol, la proLa imatge tradicional del dodo tagonista, agafada de la m per la s la duna au grossa i maldestra, Reina per a poder crrer juntes en per aquesta visi ha estat posada el seu viatge a travs de les caseen dubte en temps recents. Avui lles descacs, veu que, encara que dia, lopini general dels cientfics s que els vells divan ben veloces, prcticament no shan mogut don buixos del dodo retrataven exemplars captius que haeren: vien estat sobrealimentats. Lltim exemplar va ser vist Ara! Ara! cridava la Reina. Ms de pressa! Ms de el 1662, encara que hi ha un albirament per part dun pressa! Anaven tan rpides que semblava que passaven esclau escapat el 1674, i sestima que va haver dexistir per damunt de laire, sense ni tocar el terra amb els peus; fins al 1690. A loctubre de 2005 sen van trobar molns que de sobte, quan Alcia semblava adonar-sen, satutes restes, incloent-hi ossades de diferents edats, i bona raren i es trob asseguda a terra, marejada i sense al. part dun nic individu. Abans daix es disposava de La Reina la recolz contra un arbre, li digu amablemolt poques restes daquest ocell i la major part eren ment: Ara pots descansar una mica. Alcia guait els ossos allats. Mancava, doncs, una carcanada completa voltants molt sorpresa. Si jo diria que he estat a sota daquest arbre tota lestona! Tot s el mateix dabans! corresponent a un nic ocell, les existents eren muntatIllustraci original de John Tenniel

Nm. 66 MTODE

33

LEWIS CARROLL, A travs de lespill.

Lanalogia de la Reina Roja sempra per explicar dos fenmens, duna banda lavantatge de la reproducci sexual a nivell dindividus, i la constant cursa armamentista entre les espcies. En la primera versi, microevolutiva, en la reproducci cada individu s un experiment de la barreja dels gens qual les espcies noves emergeidels progenitors, que permet a les xen de rares circumstncies niespcies evolucionar amb rapideLANALOGIA DE LA REINA ques. Segons aix els grups no sa. En laltra versi, la macroevoROJA SEMPRA PER A patiran canvis graduals per estar lutiva, la probabilitat dextinci al mateix lloc, sin que experiEXPLICAR DOS FENMENS, per a un grup dorganismes, normentarien salts i desprs quemalment una famlia, shipotetitDUNA BANDA LAVANTATGE darien en reps evolutiu durant za dins del grup, i com a aleatria DE LA REPRODUCCI un temps. bviament, les noves entre grups. SEXUAL A NIVELL espcies no apareixerien de sobEl paradigma de la Reina Roja DINDIVIDUS, I LA CONSTANT te de manera mgica, fa falta un sn les curses darmaments entre temps geolgic perqu ocrrega predador i pressa: les llebres corCURSA ARMAMENTISTA aix. ren cada vegada ms per escapar ENTRE LES ESPCIES de les raboses, el que fora les raboses a crrer cada vegada ms FONGS PSICOACTIUS per aconseguir el mateix menjar Hi ha un fong dels follets del bosc que trobem en molque abans; les cuirasses de les presses es fan cada vetes rondalles i contes de fades, es tracta dun bolet roig gada ms dures i les pinces dels predadors cada vegada amb puntets blancs, lAmanita muscaria o tamb conems fortes, amb la qual cosa tots corren. Aquesta hipgut com Agaricus muscarius, que els anglesos anometesi va ser proposada per Leigh Van Valen (1973) a un nen fly agaric. En catal sel coneix amb els noms de nivell macroevolutiu. Gaireb una dcada desprs Gramatamosques, reig vermell, oriol foll, reig de folguera ham Bell (1982) presenta una versi microevolutiva, en o ou de reig bord; en castell com a matamoscas; en aquest cas tot fent referncia al sexe i a la reproducci. gallec com a reventabois o brincabois i en uscar com Segons alguns estudis recents realitzats sobre milers kuleto falsoa i kulato palstoa. Aquest fong, si en mendespcies i arbres evolutius, les noves espcies podrigem petites dosis, a nivell psquic genera una sensaci en sorgir com a resultat desdeveniments rars i no per debrietat i fortalesa fsica seguida defectes sinestsics una acumulaci de petits canvis al llarg del temps. I que fan referncia a lalada del consumidor i dall aix, en principi, estaria en contra de la teoria de la que observa: macrpsia, la tendncia a veure els objecReina Roja. Mark Pagel i el seu equip de la Universitat tes ms grans de com sn, i micrpsia, lefecte contrari. de Reading desafien aquest efecte. Van estudiar quiRecordem en especial el cinqu captol dAlcia al pas nes hiptesis podrien explicar el ritme despeciaci en de les meravelles on leruga li ofereix uns bocins dun ms de cent grups diferents del regne animal i vegetal. bolet per a engrandir-se o fer-se menuda segons de la Quan lequip dinvestigadors compar com encaixaven part que menge. En les illustracions originals de lobra, els models amb la histria evolutiva daquestes espciencarregades a Tenniel i supervisades pel mateix Cares descobriren que lefecte de la Reina Roja sols podia rol, la protagonista es troba amb un exemplar gegant explicar no arriba a un 10% dels casos. Altrament, el dAmanita muscaria on al damunt hi ha lanimal amb 80% dels casos encaixaven amb un model segons el

34

Nm. 66 MTODE

Illustraci original de John Tenniel

Naturalment, fu la Reina: Qu pretenies, tu? Mire, a casa nostra, fu Alcia, encara panteixant una mica, sempre vas a raure a algun altre lloc si has corregut una bona estona, com hem fet nosaltres. Deu ser un pas molt lent de mena, fu la Reina. Ben al contrari, ac cal crrer tot el que pugues per poder restar al mateix lloc. Ah! I si vols anar-hi a algun altre, de lloc, cal que crregues almenys el doble de rpid del que hem corregut ara!

UNA LECTURA CLSSICA I IMPRESCINDIBLE

La ja clssica edici anotada de Martin Gardner acaba daparixer, de nou en castell. Des de lany 1984 shan realitzat diverses edicions i reimpressions. Enguany, mimagine que a propsit de la campanya publicitria de la Factoria Disney i volent aprofitar lespenta del fenomen que ha generat lAlcia de Tim Burton, shan reeditat i tret a la llum tota mena de llibres sobre aquest clebre perAlicia anotada. Alicia sonatge de la literatura univeren el pas de las sal, alguns ttols exhaurits i poc maravillas / A travs coneguts del gran pblic de del espejo. Lewis Carroll o, com en alguns Lewis Carroll altres casos, tamb al voltant Edici de Martin Gardner. de lpoca victoriana. Una boIllustracions John Tenniel. na excusa per a tornar a rellegir Traducci de Francisco lobra del reverend Charles Torres Oliver. Lutwitdge Dodgson. Madrid. Akal, 327 pgines. Martin Gardner1 s al mateix temps un extraordinari divulgador i filsof de la cincia, molt popular al mn anglosax pels seus llibres sobre matemtica recreativa i sobre divertiments de lgica. Es va fer molt conegut grcies a la columna mensual Jocs matemtics, publicada en la revista de divulgaci Scientific American entre el desembre de lany 1956 i maig de 1986. O per laltra columna que escrivia en la revista Skeptical Inquirer, encarada a la recerca cientfica dels fenmens paranormals,
1

Malauradament, lescriptor i divulgador Martin Gardner va morir el passat 22 de maig.

amb el clar objectiu de posar en evidncia els fraus que sovint ens volen vendre en aquesta societat tecnolgica. A banda de ser un profund coneixedor de lobra del professor dOxford, a tots dos els lliga la passi i linters per les matemtiques, la lgica simblica, les paradoxes i la papiroflxia. Gardner ens fa una interpretaci comentada dels dos grans clssics carrollians. Aquesta edici consta del text ntegre de les dues histries i els seus comentaris a peu de pgina, que creen una xarxa intertextual ben enriquidora (aspectes cientfics, filosfics, lingstics o histrics). Es tracta dun treball refinat, dirigit a un lector adult, en una collecci de gran format com s en aquest cas la de Grandes Libros dAkal. Shi reprodueixen totes les illustracions realitzades per John Tenniel, que, malgrat no convncer Carroll, shan convertit en indeslligables de lobra. Ironies del dest. Gardner sempre ha pensat que aquest clssic caldria situar-lo fora de lrbita de lanomenada literatura per a infants i joves, en companyia daltres crtics que opinen que aquest clssic no s ni moralment ni intellectualment apte per a nens. No entrar ara en una discussi llarga i potser feixuga sobre lassumpte, per el que s que s ben clar s que les aventures dAlcia, encara ara, continuen fascinant la majoria dels xiquets i dels adults darreu del mn. El curador de ledici ens aporta comentaris sobre els dobles sentits i els jocs de paraules, ben interessants no sols per a un lector no anglosax sin per a qualsevol receptor actual que necessita entendre el context de lpoca en la qual es van escriure les obres. La lectura que ens ofereix Gardner s, potser, de les ms sensates que shan realitzat, sempre fugint i posant en qesti algunes (hilarants) interpretacions que shan fet tant des dun punt de vista de lrbita de la psicoanlisi, o com alguna des duna ptica poltica. La seua s una lectura, sense cap dubte, imprescindible.

J. B. una pipa per a fumar (Potser opi?). I desprs de sentir les queixes dAlcia sobre la seua anormal alada, leruga li diu amb una veu endormiscada i estranya:
Al cap dun minut o dos, lErugot, es va treure la pipa turca de la boca, va fer un parell de badalls, i es va sacsejar tot ell. Desprs va baixar del bolet i es va arrossegar ns a lherba i, mentre ho feia, noms va remarcar: Un costat et far ms alta i laltre, ms petita. Un costat... de qu? Laltre costat... de qu?, va pensar lAlcia. Del bolet, va dir lErugot, com si ella ho hagus preguntat en veu alta; i en un moment va desaparixer. LEWIS CARROLL, Alcia al pas de les meravelles.

Illustraci original de John Tenniel

EL FONG AMANITA MUSCARIA GENERA UNA SENSACI DEBRIETAT I FORTALESA FSICA AMB EFECTES SINESTSICS QUE FAN REFERNCIA A LALADA DEL CONSUMIDOR I DALL QUE OBSERVA

Ho apunta molt b Fericglia (2001) quan ens explica els descobriments de R. Gordon Wasson i V. Pavlova, tot explicant la relaci de lsser hum amb aquests vegetals: Entre altres descobriments van establir levidncia que el Soma, profusament esmentat en el text sagrat del Rig-Veda com a exttica ambrosia dels dus hinds, no era una metfora com shavia afirmat durant

Nm. 66 MTODE

35

segles, sin que era una beguda embriagadora elaborada amb el fong Amanita muscaria. Aquests bolets creixen als vessants de lHimlaia, del Pirineu, dels Alps i en altres cadenes muntanyenques els habitants de les quals les consumeixen des de fa millennis buscant-hi lebrietat que, segons diuen, obre la porta del mn dels dus o de la diversi. LA LGICA SIMBLICA I LA LLENGUA ILLGICA El professor Dogdson, ben insuls quan explica matemtiques, quan agafa la ploma per a escriure histries, en principi, per a un pblic menys acadmic, es transforma i sallibera de la rigidesa congnita tant personal com social que arrossega com una llosa. La metamorfosi s radical. No oblidem que Stevenson lany 1886 havia tret a la llum Lestrany cas del doctor Jeckyll i mister Hyde. A ell li passa igual. La mutaci que es produeix sembla la cara i la creu duna moneda. Quan publica sota el pseudnim de Carroll, aquells papers els domina el gust per labsurd i el llenguatge s, ara, com un joc que t moltes ms possibilitats que les purament comunicatives i on lhumor es farceix dironia. Ens mostra altres vessants de la realitat. I no sols parle dels divertits poemes o narracions sin dalguns escrits de lgica. Si fos aix, podria ser, i si aix fos, seria: per com que no s, no ho s. Aix s lgica, diuen els bessons Pataplim i Pataplam en certa ocasi. Fem memria dUn conte embolicat, la paradoxa dels tres perruquers, els dos rellotges o el dileg entre Aquilles i la tortuga. A partir de la paradoxa de Zen dElea, en la qual el guerrer Aquilles, smbol de la rapidesa, mai no podr guanyar la cursa a la parsimoniosa tortuga. El guerrer corre deu vegades ms lleuger que la tortuga i li dna deu metres davantatge. Aleshores Aquilles corre aquests deu metres, mentre la tortuga corre un centmetre; Aquilles corre aquest centmetre, la tortuga un millmetre; Aquilles el millmetre, la tortuga una dcima de millmetre, i daquesta manera fins a linfinit, el guerrer corre per sempre sense poder atrapar lanimal. Es tracta duna idea basada en la infinita divisibilitat de lespai i del temps. Desprs han vingut les refutacions. Ms de dos mil anys dargumentacions en contra. Pensem en exem-

ngeles Serna, 2010. La falsa tortuga. Fotomuntatge (dibuix a llapis, aquarella i collage), 12 x 13 cm.

QUAN PUBLICA SOTA EL PSEUDNIM DE CARROLL, EL LLENGUATGE S COM UN JOC QUE T MOLTES MS POSSIBILITATS QUE LES PURAMENT COMUNICATIVES I ON LHUMOR ES FARCEIX DIRONIA

36

Nm. 66 MTODE

ples excelsos com Aristtil, Mill, Bergson, Hobbes o Russell. El nostre diaca juga i reformula aquest problema en un moment determinat quan Aquilles creu haver guanyat i seu a sobre de la tortuga: Aix que vost ha arribat a la fi de la cursa? digu la tortuga I aix malgrat que la carrera consistia en una srie infinita de distncies. Tenia ents que un setcincies havia provat que aix era impossible. He guanyat va dir Aquilles. Pot no ser veritat, per s un fet. Solvitur ambulando. No veu que les distncies minven constantment? Per, i si haguessen augmentat constantment? interromp la tortuga Qu hauria passat? Aleshores jo no seria ac va dir Aquilles amb modstia I vost a aquestes alades hauria fet diverses voltes al mn. A la fi del surrealista dileg trobem una maniobra amb la semblana fontica entre Tortoise i Taught-Us, duna banda, i entre Achilles i A Kill-Ease, de laltra. La tortuga t la pretensi de rebatejar Aquilles amb un nom que sembla igual a tortuga, i Aquilles pretn el mateix amb un que sone igual a Aquilles. A ms, laltra tortuga que el professor fa aparixer, la Falsa Tortuga, no s una altra que el ploraner queloni que hi ha en el captol IX del llibre que lha fet universalment fams. La falsa tortuga fa referncia, alhora, a un guisat (mock turtle soup), una imitaci normalment feta de vedella i jnec molt popular a lAnglaterra victoriana. Carroll aconsegueix introduir el nonsense en la lgica. Crea una lgica dement per mostrar-nos una altra realitat.
BIBLIOGRAFIA BALLESTER, J., 2005. El diaca, Aquilles i la tortuga. Mtode, 46: 134135. BELL, G., 1982. The Masterpiece of Nature: The Evolution and Genetics of Sexuality. University of California Press. Berkeley. CARROLL, L., 1865. Alices Adventures in Wonderland. (Tr. cat.: 1996. Alcia al pas de les meravelles. Traducci de Salvador Oliva. Empries. Barcelona). (Tr. cast.: 1992. Alicia en el pas de las maravillas. A travs del espejo. Introducci de Manuel Garrido i traducci de Ramn Buckley. Ctedra. Madrid). CARROLL, L., 1872. Through the Looking-Glass and what Alice Found There. (Tr. cat.: 1985. A travs de lespill. Traducci dAmadeu Viana. Crema. Barcelona). FERICGLA, J. M., 2001. Cultures i fongs psicoactius. Mtode, 31: 24-27. GARDNER, M. (ed.), 1960. The Annotated Alice. (edici revisada: Harmondsworth, Penguin, 1970). GARDNER, M., 1990. More Annotated Alice. Random House. Nova York. STAUB, F., 1996. Dodo and solitaires, myths and reality. Proceedings of the Royal Society of Arts & Sciences of Mauritius, 6: 89-122. VAN VALEN, L., 1973. A new evolutionary law. Evolutionary Theory, 1: 1-30. VENDITTI, C. et al., 2010. Phylogenies reveal new interpretation of speciation and the Red Queen. Nature, 463: 349-352. Josep Ballester. Escriptor i professor del Departament de Didctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Valncia. Dirigeix la collecci deducaci lingstica i literria Estratgies.

Nm. 66 MTODE

37