VIATGE FINAL DE CURS

GUIA DE VIATGE

EUSKADI13

Benvolguts alumnes, Aquest llibret que tens a les mans vol ser una guia til del vostre viatge final de curs. Sha preparat amb la informaci mnima i necessria per fer daquests cinc dies una experincia inoblidable. Aquesta guia vol ajudar-vos en els dies previs al viatge, us vol servir com acompanyant durant i finalment quan tornem vol ser un recordatori de tot all viscut. Teniu cura daquest document i porteu-lo sempre a sobre, ja que us pot ser til en qualsevol moment. Durant el viatge us demanem responsabilitat i cura a lhora de visitar els llocs, durant lestada a la casa, en els moments que pugueu estar sols, a lhora descoltar les explicacions dels professors i guies Noms ens queda desitjar-vos una bona estada a Eukadi, plena de moments amb els companys, amics i professors. Ongi etorri al final de curs 2013. Tutors i professors acompanyants. 2 Euskadi 13

1. EL NOSTRE ITINERARI. Dilluns 17 de juny. Sabadell - Morga.

Trobada a la porta de lescola a les 6:30 hores. Hora de sortida: 06:45 h. Lloc de presentaci: c/Latorre 70, Sabadell. Lautorcar ens recollir per anar al Pas Basc, concretament ens dirigirem a la poblaci de Morga on es troba la nostra llar durant una setmana. Alberg MEAKAUR B Meakaur, 1 48115 Morga (Bizkaia) Dinar lliure pel cam que shaur de portar de casa. Arribada a lalberg, repartiment dhabitacions i explicaci de les normes de lalberg. Per la tarda ens prepararem per jugar al Paintball. Lactivitat estar dirigida per dos monitors. Finalment per la tarda nit ens prepararem per sopar i vetllada de benvinguda.

Collegi Mare de Du de la Salut

 Dimarts 18 de juny. Morga Sopelana Bilbao - Morga.

Esmorzar a lalberg a les 08:30 (shaur dagafar una muda i roba adequada per fer les activitats). A les 9:30 sortida a la Platja de Larrabasterra Sopelana on podrem iniciar-nos en lesport del Surf. Abans de dinar, ens donaran la possibilitat de dutxar-nos a les seves installacions. A les 14:30 dinarem un pcnic a la platja. A les 16:00 hores ens recollir lautobs per anar a Bilbao i fer la visita per la ciutat. Durant aquesta visita el Museu Guggenheim ens espera a les 17:15. A les 21:00 hores ens espera el sopar a lalberg i finalment acabarem la jornada amb una activitat dorientaci nocturna on haurem dorientar-nos en la foscor amb una brixola i un mapa.

Euskadi 13

 Dimecres 19 de juny. Morga Gatika San Juan de Gaztelugartze - Morga.

Esmorzar a lalberg a les 9:00 hores. A les 10:00 hores ens recollir lautobs per anar prop del castell de Butrn, on practicarem hpica i piragisme. A les 15:00 hores dinarem un pcnic. A les 16:00 hores ens recollir lautobs per anar a visitar San Juan de Gaztelugatze. Com tot els dies a les 21:00 hores farem el sopar a lalberg per acabar a les 22:00 hores amb lactivitat de nit.

Collegi Mare de Du de la Salut 5

 Dijous 20 de juny. Donosti (San Sebastin).

Esmorzar a lalberg a les 09:00 hores. A les 10:00 hores ens recollir lautobs per anar a fer una visita durant tot el dia a Donosti. Durant la visita de la ciutat es podr gaudir de la Catedral del Bon Pastor, el Casc Antic (on s tpic fer el poteo), visita a lesglsia de Sta. Mara Eliza, passejada per la Concha entre el Monte Igueldo i el Monte Urgull Farem un bon dinar per lliure en alguna tpica taverna Basca i continuarem la visita daquesta increble ciutat gaudint del Boulevard, el Palau de Congresos i lauditori Kursaal dissenyat pel Rafael Moneo, edifici popularment conegut com los cubos de Moneo. Soparem a les 21:00 hores a lalberg i a les 22:00 hores farem la vetllada de comiat.

Dis 21 de juny. Morga Gernika - Sabadell.

Esmorzar a les 9:00 hores i recollida de lequipatge juntament amb el pcnic per dinar. A les 10:00 hores sortida amb lautobs cap a Gernika. Visita de la ciutat i dinar el pcnic. Desprs de dinar sortirem cap a Sabadell a on arribarem cap el vespre al collegi.

Euskadi 13

2. INFORMACI SOBRE LES CIUTATS.

2.1.

Bilbao.

Museo Guggenheim: s una genial i immensa obra de Frank Gerhy que combina ferro i pedra amb revestiment de titani. Museu d'Art Contemporani, sucursal europea de la Fundaci Solomon Guggenheim, s el nou vaixell almirall de Bilbao. 3 Universidad de Deusto: Com a egida per la universitat privada, r Companyia de Jess, consta de dos edificis. El major s l a Universitat Literria, obra del Marqus de Cubes en un estil severament clssic. Es va inaugurar en 1.886 i per t tres cossos rematats frontons i finestres neo- es romniques. L'interior distribueix en dos grans claustres, i Capella escala rgia, Paranimf gtica, aix com una elegant s la Biblioteca. L'altre edifici Universitat Comercial, edifici de Basterra i construt per Jos M. Emiliano de Amann en 1916. un parc Ambdues comparteixen amb espcies extiques. Un tercer va ser edifici de ferro i cristall realitzat en 1990.

Potser el museu Guggenheim s l'atracci ms coneguda de Bilbao, encara aix la ciutat que fa anys era gris, plujosa i amb els alts forns omplint de contaminaci i pols les cases ha canviat. Oblida't dels tpics, al marge del precis museu, la ciutat ofereix altres excursions. Deixant enrere el marcat passat industrial, la ciutat actualment es presenta blanca, canviant i renovada.

4 2
Puente de la Salve: Evoca el lloc on els mariners albiraven des de la Ria la Baslica de Begoa, cantant la salve en honor de la verge. Un petit monument recorda aquest piads costum. Aquest pont s una important obra de la dcada dels 70 que forma l'entrada nord (des de Begoa) al centre de Bilbao a travs de dues Alberedes, la de Recalde i la de Mazarredo.

Ayuntamiento: Construt sobre el solar ocupat antigament pel Convent de Sant Agustn. Es va inaugurar el 17 d'Abril d'1892, segons els plnols de l'arquitecte municipal Joaqun Rucoba. Edifici elegant amb capitel que descansa sobre un cos central destacat amb balconades i columnata. De l'interior sobresurt el seu Sal rab, obra de Jos del Solar amb decoraci molt assolida, on es celebren les noces civils.

San Vicente Mrtir: s una bella esglsia d'estil gtic basc del segle XVI, amb planta de sal. Portada renaixentista amb arc triomfal. Gran retaule major. En el seu interior reposen les restes del poeta encartado Antonio de Trueba..

Puente Zubizuri: Aquesta obra de Santiago Calatrava, assembla un vaixell de vela blanca amb sl de cristall que uneix airosament les dues ribes per mitj d'un gran arc inclinat.

Collegi Mare de Du de la Salut

2.1.1. Els set carrers amb histria de Bilbao.

Els set carrers tenen escrites en el seu cor mitja histria de Bilbao. En el nmero 10 del carrer Ronda, el 29 de setembre de 1864, va venir al mn Miguel de Unamuno. Al carrer Bidebarrieta va nixer l'almirant Mazarredo; l'escriptor Luis de Castresana (va voler ser pintor) va installar el seu estudi en una golfa de Artecalle, i tants poetes, escriptors i bohemis van buscar el seu lloc per somiar entre les velles teulades de la vila. El comer dels set carrers s selecte i tradicional. Les inundacions de 1983 van deixar el Casc Vell envat d'aigua i fang, i va caldre reconstruir-ho, per el renixer ha estat tan brillant que ara, conservant el seu sabor antic de Casc Vell, s una de les millors zones comercials de Bilbao. Els set carrers: Somera, Artecalle, Tendera, Belosticalle, Carnicera Vieja, Barrencalle Barrencalle Barrena i La Ronda sn el nucli de set carrers que van veure nixer Bilbao.

2 Iglesia de San Antn: Es va construir sobre les runes de l'antic Alcazar de la ciutat, a la fi del S.XIV, en estil gtic. El seu esvelt traat forma part de l'escut de la Vila juntament amb el pont del mateix nom. Cont un bell retaule plateresc realitzat per Guiot de Beaugrant. Catedral de Santiago: Dedicada a l'apstol que
s patr oficial de Bilbao des de 1643. Construda a la fi del segle XIV en estil gtic, t tres naus amb trifori i girola. El claustre s petit per de bella traa gtica. Va adquirir rang de Catedral en 1.949. La seva torre i faana principal s obra neogtica de Severino de Achcarro, acabades en 1.887.

Mercado de la Ribera: s d'estil eclctic i presenta una bella arquitectura amb belles vidrieres. Va ser construt pel bermeano Pedro de Ispizua i Susunaga. Va iniciar les seves activitats en 1929 i sobresurt especialment per la seva excellent oferta de peixos i mariscs. Desprs de les inundacions de l'estiu del 83 es va reformar, va sanejar i va modernitzar interiorment en les seves estructures i installacions.

Puente de la ribera: Airosa passarella per als vianants amb un gran arc de ferro, obra de Pablo de Alzola i Minondo en 1.881.

Teatro Arriaga: Construt per Joaqun Rucoba i Octavio de Toledo, es va inaugurar el 31 de Maig de 1890, rebent el nom del compositor bilba Juan Crisstomo d'Arriaga, el bust del qual, obra de Toms Fiat d'1.885, presideix l'escala imperial. s un dels edificis mes notables de la Vila, inspirat en l'Opera de Pars, amb una gran sumptuositat interior. La seva faana t un estil eclctic i elegant amb grans balconades sostingudes per atlantes. Totalment restaurat en 1986, conserva mobiliari de l'poca i catifes de la Real Fbrica Nacional de Tapissos. Actualment s Teatre Municipal amb un variat i ric calendari de representacions de teatre, opera, ballet, concerts i diversos actes culturals.

Plaza Nueva: s la primera i amb ms solera de Bilbao. Plaa Porticada d'estil Neoclssic realitzada sota l'adrea de l'arquitecte Antonio de Echevarra, que la va acabar en 1.849. T 64 arcs amb columnes driques i s un elegant recinte. En ella se celebra el Mercado de Santo Toms" en Nadal i la venta de bestiar, aix com de filatelia, numismtica i colleccionisme de cada diumenge. Seu de Eusko Ikaskuntza (Acadmia de la Llengua Basca).

Puente del Arenal: Antigament denominat d'Isabel II, va ser destrut durant la II Guerra Carlista. L'actual s una obra de l'enginyer Adolfo d'Ibarretxe cap a 1.938.

8 Euskadi 13

2.2.

Donosti (San Sebastin).

Degut a la seva cercania amb Frana, San Sebastin (Donosti) ha estat una des de segles una ciutat fortificada. Tot i aix, actualment, Donosti s una de les ciutats ms belles de la Pennsula. Poc llocs guarden una atmosfera ms clida i personal entre les persones que hi viuen i les persones que la visiten. Tradici i modernitat conviuen en aquesta petita gran ciutat amb pinzellades de la Belle Epoque que t una agenda cultural de primer nivell amb els seus festivals internacionals de cinema i jazz i la seva programaci cultural capdavantera. Sant Sebasti s, a ms, la capital mundial del pintxo. La gastronomia competeix en protagonisme amb la naturalesa en aquesta ciutat coneguda mundialment per la seva cuina i els seus cuiners i que aglutina 16 estels Micheln.
1
Monte Igueldo: El torre de Igueldo, del segle XVIII, la funci inicial del qual de far ha canviat a la de mirador, presideix la muntanya Igeldo, un lloc de diversi grcies al seu parc d'atraccions. s recomanable prendre el funicular, el ms antic d'Euskadi i en funcionament des de 1912, per observar i fotografiar la ciutat des d'una espectacular perspectiva. Destaca el far, en el flanc occidental de la muntanya, construt en 1855 per l'enginyer de camins Manuel Peironcely; s el lloc perfecte per gaudir de la bellesa del mar i dels penyase-gats de Igueldo.

Catedral del Buen Pastor: Construda al segle XIX, inaugurada en 1897, la seva esttica d'estil ogival est inspirada a les esglsies medievals d'Alemanya i Frana. Prova d'aquesta inspiraci s l'afilada agulla que corona l'edifici i que li proporciona la categoria de el ms alt de Sant Sebasti. En la seva faana principal, destaca La Creu de la Pau, obra de l'escultor Eduardo Chillida. Amb els seus 1.915 metres quadrats s l'esglsia de major grandria de tota la ciutat. La Catedral es va construir amb pissarra i pedra del Monte Igeldo.

Sagrado Corazn de Jess, Monte Urgull: L'abrupta histria militar de la ciutat segueix viva al Monte Urgull. El seu enclavament i orografia, la van convertir al segle XII en fortalesa militar i les seves muralles, nic testimoni de la San Sebastin emmurallada juntament amb les restes que es conserven en l'aparcament subterrani del Boulevard, van sofrir atacs i setges al llarg dels anys. El Monte Urgull va ser testimoni en 1794 de la primera capitulaci de la ciutat a les mans dels francesos i va presenciar, impotent, l'incendi que fruit de la batalla de les tropes galles amb l'exercit anglo-portugus va destruir la ciutat en 1813. El Castell de la Mota, a la part alta de la muntanya, construt al segle XII va ser pea clau de la defensa de la vila, i a la seva al voltant encara poden apreciar-se els canons i les espitlleres defensives, aix com la Casa de la Histria, el museu que relata la histria de la ciutat. El Cementiri dels anglesos, en el vessant nord de la muntanya, atesta el pas dels anglesos per Sant Sebasti.

Ayuntamiento: L'actual Ajuntament de Donosti va ser, des de la seva inauguraci l'1 de juliol de 1897 fins al seu tancament en 1924, per la prohibici del joc, seu del Gran Casino de Sant Sebasti. Amb les seves ruletes i en el seu Sal de Ball, actualment Sal de Plens, s'entretenien poltics, escriptors i artistes de la Belle Epoque. El 20 de gener de 1947 es va convertir a la Casa Consistorial de la ciutat, que va canviar la seva seu des de la Plaa de la Constituci. En plena badia de la Concha, amb l'incessant ambient de la Part Vella a les seves esquenes i amb la tranquillitat dels jardins de Alderdi Eder de front, l'Ajuntament s sens dubte un punt de parada obligatria.

Isla de Santa Clara: Poques ciutats poden presumir de tenir una illa en plena badia i Sant Sebasti s una d'elles. Pots gaudir de la seva petita platja, dels passejos fins al singular edifici del far, dels senders amb els seus berenadors o els cafs en la terrassa del bar, la seva proximitat respecte a les platges de la badia tamb fan possible l'accs nadant durant tot l'any. Amb les marees vives de tardor hi ha qui ha aconseguit arribar a peu amb la baixamar. Des de la Illa pots gaudir d'una vista immillorable de la ciutat.

Baha de la Concha: Les platges de San Sebastin sn un dels principals atractius en la temporada estival. Totes elles amb la seva personalitat. La Concha, la ms coneguda i la de Ondarreta, ms familiar, conformen la Baha de la Concha. Zurriola, la ms jove i surfera de les platges, i l'apartada petita platja de la illa de Santa Clara completen l'elenc de platges integrades en un nic Sistema de Gesti Mediambiental, i gaudeixen de tots els serveis per al banyista.

Edificio Kursaal: Una de les grans expressions d'arquitectura contempornia, una obra d'art que des de la seva construcci s senyal d'identitat de Donosti, un palau de congressos que alberga des de festivals fins a fires de tot tipus... Hi ha moltes maneres de conixer el Kursaal i qualsevol d'elles s l'opci perfecta. Tant per fora com per dins, aquestes dos cubs que va dissenyar l'arquitecte Rafael Moneo ofereixen diferents possibilitats per a cada dia de l'any.

Collegi Mare de Du de la Salut

2.3.

Altres llocs dinters. 2.3.1. Sopelana i la Platja de Larrabasterra.

Larrabasterra s un barri pertanyent al municipi de Sopelana, provncia de Biscaia, al Pas Basc. El nom Larrabasterra procedeix d'un antic caseriu situat al costat de l'estaci de metro. La platja de Barinatxe, ms coneguda pels vilatans per la Salvatge, molt coneguda al Pas Basc. Aqu es realitzen esports nutics com el surf o el bodyboard, i tamb es practica el parapent, i se solen celebrar anualment campionats internacionals d'aquests esports.

2.3.2. El castell de Butrn.

Al Castell de Butrn ve de gust vestir-se de princesa, de cavaller errant per endinsar-se dignament en aquest conte de fades real. Entre arbres autctons, envoltat pel Riu Oca s'ala el castell ms bell del Pas Basc. Walt Disney ho va triar per inspirar-se en La Bella Durment del bosc. s del segle XV i t una lleugera semblana amb el de Muecones, potser perqu ho va aixecar Lpez Salazar que estava casat amb una senyora de la casa de Butrn.

2.3.3. San Juan de Gaztelugatze.

Gaztelugatxe s un illot de la localitat biscaina de Bermeo. Est unit al continent per un pont de dos arcs. Sobre l'illa hi ha una ermita dedicada a Sant Joan que data del segle X, encara que alguns descobriments daten del segle IX. Juntament amb una altra petita illa vena, la de Aqueche, forma un bitop protegit, que s'estn des de la localitat de Baquio fins al cap Machichaco, en el golf de Biscaia.

10 Euskadi 13

2.3.4. Gernika.
Els bascs ms romntics pensen que a mesura que tapropes a Gernika, laire anuncia que tapropes a un lloc sagrat. El riu Oca baixa del mont Gorroo per portar-nos a la villa jurandera, all sobre i forma una vega que es fa ria, de Gernika per a uns, per altres Mundaca. En Gernika, sota el roure foral, es reunien les Juntes Genelals representants del poble de Vizcaya. Escollien diputats generals cada dos anys. Les Juntes van desaparixer al 1877, un segle desprs sota un nou estatut dautonomia van tornar a nixer. El 26 dabril de 1937, un bombardeig va destruir la histria i Gernika va entrar a la llegenda. Smbol de la llibertat, va quedar immortalitzat per sempre en el quadre de Picasso que els bascs continuen reclamant a Madrid.

Collegi Mare de Du de la Salut 11

3. ABANS DE SORTIR. 3.1. Preparant la documentaci.

Dos sn els documents bsics que shan de portar: Targeta dassistncia sanitria. Documents identificatius: tots els alumnes espanyols menors dedat han de portar el DNI.

3.2. Preparant la maleta.

Es recomenable portar una maleta i una motxilla per portar les coses de ms valor a lavi o les coses que necessitem quan marxem dexcursi i poder portar-la sempre a sobre. Qu hem de portar a la nostra maleta?

Recordeu que marxem cinc dies i quatre nits. El clima al Pas Basc s un clima Atlntic i encara que estem a finals de primavera les tardes i nits poden ser fresques. Una possible llista de coses a portar seria: o o o o o o o o o o o o o o o o Samarretes. Pantalons curts. Roba interior per cinc dies. Una mica dabric per si a la nit fa fresca. Un impermeable per si plou. Banyador pel dia que anem a platja. Tovallola per la platja. Tovallola per la higiene personal. Calat cmode per poder caminar per ciutat per exemple bambes. Una mica de roba de vestir b per si volem anar una mica elegants. Necesser amb les coses per la higiene personal (pasta i raspall de dents, tovallola de bany, xamp). Molt, molt important un protector solar. Una cmera de fotos. Mbil. Petita farmaciola personal amb pastilles de mal de cap, mareig

Com podeu veure s una llista orientativa. Ara b es recomanable que no omplim la maleta de coses innecessries ja que cadasc haur de carregar amb la seva maleta.

12 Euskadi 13

3.3. Preparant el pressupost personal.

s normal que cada alumne porti una quantitat de diners personal per poder afrontar les despeses que el viatge no inclou. Hem de recordar que les estades a lalberg es faran en rgim de pensi complerta per tant els esmorzars, els dinars i els sopars de cada dia ja estan pagats. Els alumnes hauran de portar lesmorzar i el dinar del primer dia de viatge (dilluns, 17 de juny). Tamb sha pensat en que cada alumne es pagui el dinar del dijous, 20 de juny, durant la visita de Donosti, aix aquest dia es pot fer una mica ms especial i deixar els pcnics que hem pogut prendre la resta de dies. Aquest ser el principal s que es far dels seu fons monetari personal. A partir del que hem dit i considerant que poden tenir alguna altra despesa, com per exemple prendre un gelat, algun refrigeri, la compra de records tpics o afrontar qualsevol imprevist, aquest serien els aspectes bsics per poder calcular un pressupost de diners ds personal.

4. DADES TILS.
Sortida de Sabadell, dilluns 17 de juny. o Trobada porta de lescola del c/Latorre a les 6:30 h. o Hora de sortida de lescola amb autobs: 6:45 h. Arribada a Sabadell, divendres 21 de juny. o Arribada a lescola: a partir de les 19:30 h.

4.1.

Resum de sortides i arribades.

4.2.

Informaci dels hotels i restaurant.

Alberg Meakaur.

B Meakaur, 1 48115 Morga, Bizkaia Tel. 944 911 746 Web: http://www.albergue-meakaur.com/

Collegi Mare de Du de la Salut 13

4.3. Bilbao.
- - -

Algunes oficines de turisme en Bilbao i Donosti.

Bilbao Turismo. o Plaza Ensanche, 11 o Tel: 944 795 760 Oficina de Turimos Arriga. o Plaza Arriaga, s/n (Bajos del Teatro Arriga). Oficina Turismo Guggenheim. o Alameda Mazarredo, 66

Donosti. - Turismo Bulegoa. o Boulevard, 8 o Tel: 943 481 166 Web turisme Donosti: http://www.sansebastianturismo.com/taxo.nsf/fwHomeCanal?ReadForm&id=T&doc=Ca nal Web turisme Bilbao: http://www.bilbao.net/bilbaoturismo/

4.4.

Gastronomia.

Si la gastronomia s un art, al Pas Basc aconsegueix el grau ms gran. Dir que Basc s un poble que viu per menjar s una mica exagerat, per s ven cert que la gastronomia a Euskadi s tota una disciplina que ocupa un lloc destacable dintre de la seva vida social. El tapeo, t a Euskadi, una consideraci especial. A lhora de laperitiu, a mitja tarde o abans de sopar, el basc s amic de fer una ronda amb els amics per bars i tabernes a prendre uns pintxos, autntiques meravelles.

14 Euskadi 13

4.5.

Telfons i adreces dinters.

Alguns telfons dinters:

Telfon dels professors: 658 54 05 35

Telfon de lescola: 93 727 00 06 / 93 745 03 58 Urgncies: 112 Policia municipal Bilbao: 092 Policia municipal Donosti: 092 Ertzaintza: 112

Collegi Mare de Du de la Salut 15

5. QUADRE RESUM DACTIVITATS.

16 Euskadi 13