PISA 2003 a Catalunya.

Una ullada a les desigualtats educatives

PISA 2003
a Catalunya
una ullada a les desigualtats educatives

aven de resultats aven de resultats

Director: Ferran Ferrer Investigadors principals: Gerard Ferrer Jos Luis Castel

Informe de premsa
1 Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Qu s PISA?

El programa PISA (Programme for International Student Assessment) s una avaluaci internacional aplicada a lalumnat escolaritzat de 15 anys.

El projecte PISA es va dissenyar per fer-se en cicles de tres anys: 2000, 2003, 2006 ...

En ledici de lany 2003 hi han participat 41 pasos. A Catalunya hi han participat 1.516 alumnes de 50 centres.

Avalua les rees de comprensi lectora, matemtiques i cincies des de la perspectiva del domini de les destreses i coneixements necessaris per a la vida adulta.

PISA avalua el domini dels procediments, la comprensi dels conceptes i la capacitat per actuar en diferents situacions dins de cada mbit de coneixement.

Cada cicle estudia en profunditat una rea. En aquesta segona edici el contingut principal han estat les matemtiques.

Com a novetat, lany 2003 les competncies transversals han estat avaluades a travs de la resoluci de problemes.

Lavaluaci es porta a terme mitjanant proves escrites. Els directors i directores dels centres i lalumnat avaluat van contestar qestionaris de context, que han perms establir associacions entre diferents factors i el rendiment acadmic de lalumnat.

Lestudi PISA proporciona, com a mnim, tres tipus dindicadors: o Indicadors de coneixements i competncies adquirides per lalumnat avaluat.

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

o Indicadors

de

context

d'aquest

alumnat

que

permeten

comprendre algunes de les raons dels seu xit o fracs en els indicadors anteriors. Entre aquests indicadors de context destaquen estudiants. o Indicadors de carcter temporal, que permeten fer anlisis a fi i efecte d'observar l'evoluci dels sistemes educatius en aquells aspectes avaluats. els factors socio-econmics i culturals dels

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Presentaci de lestudi

El projecte PISA s important en la mesura que contribueix, entre d'altres estudis internacionals, a detectar, identificar i definir aquells elements i aspectes del sistema educatiu gesti dels centres escolars, disseny de la prctica educativa, estil daprenentatge dels estudiants, entorn social, cultural i econmic de les escoles i lalumnat, etc. que inhibeixen o reforcen les situacions de desigualtat educativa. Lequitat en lmbit educatiu s, sens dubte, un dels parmetres que determinen lavaluaci desenvolupada per lestudi PISA i per altres estudis portats a terme per grups dinvestigaci educativa europeus de reconegut prestigi com el GIRSEF o lIREDU. En aquest mateix sentit lestudi PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives t una doble funci:

Dur a terme un diagnstic de les situacions de desigualtat o manca dequitat educativa al nostre pas.

Aportar informaci rellevant que doni pistes i orientacions per a lelaboraci destratgies de canvi i de millora educativa.

Entenent que lavan cap al principi digualtat doportunitats s irrenunciable, contribuir a la seva realitzaci ha estat el valor rector duna recerca que se centra en la detecci dindicis de desigualtat educativa i social a travs dels resultats del projecte PISA 2003. Per tant no shan desperar daquest estudi, anlisis i diagnstics sobre els nivells dexcellncia dels resultats acadmics. nicament se centra en lequitat en lmbit educatiu a Catalunya. La presentaci de resultats a Catalunya es fa des de tres mbits: des de la perspectiva internacional, des de la perspectiva dels estudiants i des de la perspectiva de centres (en procs d'elaboraci).

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Anlisi des de la perspectiva internacional

En aquest apartat es pretn analitzar el grau dequitat de Catalunya sempre en comparaci amb altres pasos dun entorn similar. Lapartat corresponent a lanlisi intern es fa en els mbits segents. Una de les conclusions ms importants de lestudi PISA s que el nivell socioeconmic i cultural de la famlia (dels estudiants) determina de manera directa els resultats acadmics dels estudiants. s a dir els nivells dxit o fracs escolar. Catalunya, des de la perspectiva internacional, es troba en una situaci bona en termes digualtat de resultats, s a dir, pel que fa a les diferncies entre lalumnat amb alt rendiment i lalumnat amb baixes puntuacions. Des dun punt de vista comparatiu, Catalunya disposa dun sistema educatiu que aconsegueix compensar, ms que en altres pasos, limpacte que tenen els factors de context social, econmic i cultural en els resultats de lalumnat. (Grfic 1)
Diferncia de puntuaci en matemtiques entre el 25% de la poblaci amb nivell socioeconmic i cultural ms baix i el 25% amb nivell ms alt
400 Islndia Finlndia Canad Catalunya Espanya Irlanda Noruega Itlia Sucia Portugal ustria Grcia Holanda Dinamarca Sussa Frana Estats Units Alemanya Blgica 108 120 134 104 101 104 96 99 94 94 90 92 89 84 86 83 74 420 440 460 480 500 520 62 70 540 560 580 600

Font: Base de dades PISA 2003.

Grfic 1

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Catalunya disposa dun sistema educatiu que aconsegueix compensar, ms que en altres pasos, limpacte que tenen els factors de context social, econmic i cultural en els resultats dels estudiants.
Catalunya, seguint de prop a Islndia, Finlndia, Noruega i Sucia, se situa en el grup que mostra ms equitat entre els centres educatius i on les diferncies en els resultats venen explicades fonamentalment per les caracterstiques de lalumnat. Un dels factors que afavoreix uns bons resultats en equitat s un sistema educatiu homogeni i integrador. En aquest sentit, Catalunya es troba entre els pasos on el factor centre educatiu s decisiu en la compensaci de les situacions de desigualtat i on, per tant, seviten alts nivells de segregaci destudiants segons centres educatius que apareixen en alguns pasos del nostre entorn europeu. Aquests pasos, amb sistemes densenyament segregadors que presenten itineraris formatius i selecci institucional primerenca dels i de les estudiants, com Blgica, Alemanya o ustria, mostren unes majors dispersions en el seu rendiment acadmic i una major diferenciaci de lalumnat segons centres. (Grfic 2)

Com sexpliquen els resultats de matemtiques a cada pas

100 80 60 40 20 0 -20 -40 -60 -80

Per les caracterstiques de lalumnat OCDE:

Per les caracterstiques dels centres OCDE: 33%

Eslovquia Catalunya Finlndia Holanda Hongria Espanya Canad Polnia Blgica Jap Itlia Estats Units Rep. Txeca Luxemburg Dinamarca Alemanya Austrlia Portugal Noruega Islndia ustria Sussa Irlanda Sucia Grcia Corea

Font: Base de dades PISA 2003.

Grfic 2

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Catalunya es troba entre els pasos on el factor centre educatiu s decisiu en la compensaci de les situacions de desigualtat. (Grfic 2)
En aquest marc internacional dels sistemes educatius hi ha dos mbits on Catalunya no es troba en una situaci tan bona en termes dequitat. Un s la diferncia existent en el rendiment acadmic entre lalumnat nadiu i no nadiu, i laltre, els resultats obtinguts en matemtiques en relaci amb la inversi pblica en educaci segons el percentatge del PIB. En el primer punt s on Catalunya presenta una desigualtat significativament alta (Grfic 3 ). Val a dir que la mostra a Catalunya, emprada a lestudi PISA, dalumnat no nascut lEstat espanyol s dun 3,5% (Grfic 4). Per tant, el seu pes en els resultats de rendiment dels diferents mbits analitzats pel PISA (matemtic, competncia lectora i cincies) s baix.

A Catalunya, la diferncia existent en el rendiment acadmic entre els estudiants nadius i no nadius, encara s massa elevada. (Grfic 3)

Font: Base de dades PISA 2003.

Grfic 3

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Percentatge d'alumnat no nadiu

Luxemburg Nova Zelanda Sussa Austrlia Canad ustria Alemanya Grcia Sucia Blgica Estats Units Irlanda Portugal Islndia Noruega Pasos Baixos Dinamarca Frana Espanya Catalunya Finlndia Itlia
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0

Font: Base de dades PISA 2003.

Grfic 4

Catalunya obt uns resultats acadmics ms baixos que els que li correspondria atenent al nivell dinversi pblica en educaci.
Un altre aspecte on cal una millora a Catalunya s en la relaci entre inversi pblica en educaci (segons % del PIB) i puntuacions de lalumnat. Malgrat que un major poder adquisitiu no implica necessriament un major rendiment acadmic, generalment a una inversi del PIB ms alta corresponen puntuacions ms altes. En aquest sentit, atenent a la mitjana dels pasos europeus, Catalunya obt uns resultats acadmics ms baixos que els que li correspondria atenent al nivell dinversi pblica en educaci. Finlndia s pel contrari un dels pasos on sobtenen unes puntuacions ms altes a les que li correspondria considerant el seu nivell dinversi pblica (Grfic 5).

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Inversi pblica en educaci (% del PIB) i rendiment en matemtiques

575

550

Jap
525

Corea Holanda Canad Austrlia Rep. Txeca

Finlndia Blgica Islndia SuciaDinamarca Noruega

500

Irlanda Alemanya Eslovquia Catalunya Luxemburg Hongria Espanya

Frana ustria

Estats Units

475

Itlia

Portugal

450

Grcia

425 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5

R2 = 0,0233

Fonts: Base de dades PISA 2003 Indicadors de la OCDE Sistema dindicadors dEnsenyament a Catalunya

Grfic 5

A tall de conclusi es pot dir que, segons les variables analitzades, Catalunya mostra un alt nivell dequitat en el seu sistema educatiu en comparaci amb altres pasos. El factor centre educatiu s decisiu en la compensaci de les situacions de desigualtat per ra destatus socioeconmic i cultural. Aquest nivell dequitat s lleugerament superior al de lEstat espanyol. Per tant, la influncia de lentorn socioeconmic i cultural de lalumnat en el seu rendiment acadmic s ms baixa comparada amb la daltres pasos

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

participants en el PISA 2003, encara que els nivells dexcellncia en resultats es puguin millorar bastant. (Grfic 6).

Influncia de lentorn socioeconmic i cultural de lalumnat en el seu rendiment en matemtiques

575

Alta puntuaci Alta desigualtat

550

Alta puntuaci Alta igualtat

Corea Holanda Jap Sussa Austrlia Nova Zelanda Rep. Txeca Dinamarca FranaSucia ustria Alemanya Irlanda Polnia Estats Units Hong Kong Finlndia Canad Islndia

525

Blgica

500

Eslovquia Hongria

Noruega Catalunya -Luxemburg Espanya Portugal Itlia

475

450

Baixa puntuaci Alta desigualtat

425 2,5 2 1,5 1 0,5 0

Grcia

Baixa puntuaci Alta igualtat

-0,5 -1 -1,5 -2 -2,5

Font: Base de dades PISA 2003 i OCDE 2001.

Grfic 6

10

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Anlisi des de la perspectiva dels i de les estudiants

Aquest apartat analitza les desigualtats des duna perspectiva interna (ja no sestableixen comparacions amb daltres pasos) i pren com a punt de referncia les dades aportades o els resultats obtinguts per la mostra destudiants de Catalunya que han participat en lestudi PISA. El factor que t ms influncia en el rendiment de lalumnat catal s lestatus socioeconmic i cultural (a partir dara ESCS). Aquest ndex creat pel PISA sobt a partir de diferents variables, totes elles relacionades amb aquest factor, com sn: ocupaci dels pares, nivell destudis dels pares, nombre de possessions culturals a casa... i aporta una visi multidimensional de la situaci de lestudiant amb relaci al seu entorn social, econmic i cultural. Rendiment acadmic de lalumnat segons el nivell socioeconmic i cultural de les seves famlies
Matries Nivells Baix Matemtiques Baix mitj Mitj alt Alt Baix Comprensi lectora Baix mitj Mitj alt Alt Baix Cincies Baix mitj Mitj alt Alt Baix Resoluci de problemes Baix mitj Mitj alt Alt Font: Elaboraci prpia Mitjana 452 486 505 535 442 475 497 520 465 496 514 535 448 485 508 535 Taula 7

11

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Rendiment acadmic de l'alumnat segons el seu nivell socioeconmic i cultural

540 530 520 510
Puntuacions

500 490 480 470 460 450 440 Nivell baix Nivell baix - mitj Nivell mitj - alt Nivell alt

Nivells d'estatus econmic, social i cultural

Matem tiques Com prensi lectora Cincies Resoluci de problem es

Grfic 8

Lestatus socioeconmic i cultural determina de manera molt important la major part de les desigualtats entre lalumnat, no
noms en lapartat del rendiment acadmic sin en daltres com les perspectives de futur o el sentiment de pertinena al centre, per citar dos exemples.

Com ms alt s el nivell dESCS de lalumnat ms altes sn les puntuacions de rendiment acadmic.
A la taula 9, es fa una anlisi ms detallada de la influncia daquest factor a Catalunya, i es comprova que en els nivells ms baixos de rendiment es concentra lalumnat amb un ndex socioeconmic i cultural tamb ms baix. A mesura que augmenta el nivell de resultats lalumnat majoritari passa a ser del nivell mitj-alt i alt de lESCS.

12

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Distribuci de lalumnat per nivells dEstatus Econmic, Social i Cultural segons el rendiment en matemtiques Puntuacions per nivells ESCS
Baix 452 441 464 318 393 453 510 569 633 679 Baix- mitj Alt mitj 486 476 498 320 393 455 514 571 639 688 505 493 520 317 393 456 512 576 634 689 Alt 535 532 540 321 394 456 513 575 635 701 Total Noies Nois Nivell <1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6

Percentatge dESCS per nivells

Baix 25% 24,6% 25,6% 56,1% 45,7% 27,7% 20,0% 12,9% 8,2% 9,7% Baix-mitj Alt mitj 25% 23,6% 26,7% 19,4% 26,9% 29,8% 26,5% 21,3% 17,0% 4,4% 24,9% 25,9% 23,7% 23,0% 14,5% 25,8% 27,4% 26,6% 23,7% 46,1% Alt 25,1% 26,0% 24,1% 1,6% 12,9% 16,6% 26,1% 39,2% 51,1% 39,8% Taula 9

Font: Elaboraci prpia

Lestatus ocupacional dels pares s un dels factors amb ms influncia en els resultats acadmics dels i de les estudiants. Aix doncs, els estudiants amb pares destatus professional alt obtenen un major rendiment acadmic. En termes generals lestatus ocupacional del pare mostra ms associaci amb els resultats que lestatus ocupacional de la mare. (Taula 10 i Grfic 11)

Els estudiants amb pares destatus ocupacional alt obtenen un major rendiment acadmic.

Rendiment acadmic de lalumnat segons lestatus ocupacional dels seus pares

13

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Matries

Nivells Baix

Mitjana

462 486 509 527 449 476 503 512 477 495 515 527 459 486 512 527
Taula 10

Matemtiques

Baix mitj Mitj alt Alt Baix

Comprensi lectora

Baix mitj Mitj alt Alt Baix

Cincies

Baix mitj Mitj alt Alt Baix

Resoluci de problemes

Baix mitj Mitj alt Alt

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

Rendiment acadmic de l'alumnat segons el nivell ocupacional dels pares

540 530 520 510

Puntuacions

500 490 480 470 460 450 440 Nivell baix Nivell baix - mitj Nivell mitj - alt Nivell alt

Nivells ocupacionals dels pares

Matem tiques Com prensi lectora Cincies Resoluci de problem es

Tamb el nivell destudis dels pares s un factor que t molta influncia en el Grfic 11 rendiment acadmic de lalumnat. Els estudiants amb pares i mares amb

14

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

estudis superiors obtenen un major rendiment acadmic que els estudiants amb pares que no tenen estudis o tenen estudis primaris. Existeix a ms, una diferncia important entre els estudiants amb mares i pares amb estudis secundaris (primer i segon cicle) i els estudiants amb pares i mares amb estudis primaris o sense estudis (Taula 12 i Grfic 13).

Els estudiants amb mares i pares amb estudis superiors obtenen un major rendiment acadmic que els estudiants amb pares o que no tenen estudis o tenen estudis primaris.

Rendiment acadmic de lalumnat segons el nivell destudis dels pares

Matries Nivell destudis Sense estudis + Ed. primria Matemtiques Ed. secundria Estudis superiors (Univ + No-univ) Sense estudis + Ed. primria Comprensi lectora Ed. secundria Estudis superiors (Univ + No-univ) Sense estudis + Ed. primria Cincies Ed. secundria Estudis superiors (Univ + No-univ) Sense estudis + Ed. primria Ed. secundria Resoluci de problemes Estudis superiors (Univ + No-univ) Mitjana

457 498 513 447 494 497 464 511 518 454 498 513
Taula 12

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

15

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Rendiment acadmic de l'alumnat segons el nivell acadmic dels pares

540 530 520 510
Puntuacions

500 490 480 470 460 450 440 Sense estudis o estudis primaris Educaci secundria (1er i 2on cicle) Nivell acadm ic dels pares Estudis superiors (universitaris i no univ.)

Matem tiques

Com prensi lectora

Cincies

Resoluci de problem es

Grfic 13

Els estudiants amb un estatus econmic, social i cultural ms alt mostren un major nivell de seguretat i confiana vers el propi aprenentatge de les matemtiques. En canvi, els i les estudiants amb un ESCS ms baix presenten un major nivell dangoixa i dinseguretat vers laprenentatge de les matemtiques, la qual cosa repercuteix en el seu rendiment en aquesta matria. Un altre aspecte on sobserven diferncies entre els alumnes, s en funci de la llengua parlada a casa. Els i les estudiants que parlen el catal a casa obtenen unes puntuacions significativament superiors respecte a lalumnat que parla castell (Taula 14 i Grfic 15). La llengua parlada a casa est fortament associada a lestatus socioeconmic i cultural de lalumnat, i aquest fet provoca que els estudiants que parlen catal a casa obtinguin puntuacions superiors als que parlen castell.

16

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Rendiment acadmic de lalumnat segons la llengua parlada a casa

Matries Matemtiques Comprensi lectora Cincies Resoluci de problemes Catal 512 497 517 512 Castell 478 471 488 477 Taula 14

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

Puntuacions mitjanes en matemtiques de l'alumnat segons la llengua principal parlada a casa

520

Puntuaci mitjana en matemtiques

500

480

460

511,83 497,23

517,12

511,90 488,37 477,56 470,91 476,84

440

420

400

Catal Castell Llengua principal parlada a casa

Puntuaci mitjana en matemtiques Puntuaci mitjana en comprensi lectora Puntuaci mitjana en cincies Puntuaci mitjana en resoluci de problemes

Grfic 15

Encara que existeix una relaci de desigualtat entre rendiment acadmic i llengua principal parlada a casa, aquest factor no s en si mateix la causa daquestes diferncies. Cal assenyalar que la llengua parlada a casa est associada a lestatus socioeconmic i cultural de lalumnat i que aquest, s que s el factor que provoca aquestes desigualtats. Els estudiants que tenen el catal com a

17

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

llengua principal en lmbit familiar presenten un ESCS ms alt que els estudiants que tenen el castell. Tenir el catal com a llengua principal mostra una associaci amb un nivell alt destatus ocupacional dels pares, un nivell educatiu alt dels pares i una major proporci de recursos culturals, educatius i informtics a casa, factors, tots ells, que formen part de lESCS. (Taules 16, 17, 19, 20, 22 i 23 i Grfics 18, 21 i 24).

Distribuci de lalumnat segons ESCS i llengua parlada a casa

Nivells dESCS Baix Baix mitj Mitj alt Alt Catal 30,2% 39,5% 59,1% 72,6% Castell 66,5% 56,9% 39,9% 26,5% Taula 16

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

Distribuci de lalumnat segons ESCS i llengua parlada a casa

Nivells dESCS Baix Baix mitj Mitj alt Alt TOTAL Catal 14,9% 19,7% 29,2% 36,2% 100% Castell 34,8% 30,1% 21,0% 14,1% 100% Taula 17

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

18

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Percentatge d'alumnat segons el seu nivell socioeconmic i cultural i la llengua principal parlada a casa
40%

Percentatge d'estudiants

30%

20%

34,8%

36,2%

30,1%
10%

29,2%

19,7%
14,9%

21,0%

14,1%

0% Nivell baix Nivell baix - mitj Nivell mitj - alt Nivell alt

Nivells d'estatus econmic, social i cultural

Llengua parlada a casa

Catal Castell

Grfic 18

Distribuci de lalumnat segons el nivell educatiu dels pares i la llengua parlada a casa
Nivell educatiu Sense estudis + Ed. primria Ed. secundria Estudis superiors (Univ + No-univ) Catal 33,5% 47,6% 61,6% Castell 63,6% 50,9% 36,2% Taula 22

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

19

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Distribuci de lalumnat segons el nivell acadmic dels pares i la llengua parlada a casa
60%

50%

40%

Percentatge

30%

52,3%
20%

29,3%
10%

33,2%

37,9%

32,8%

14,4%
0% Sense estudis + educaci primria Educaci secundria (1r + 2n cicle) Educaci superior (Univ + no-Univ)

Nivell educatiu ms alt dels pares

Llengua parlada a casa

Catal Castell

Grfic 24

Totes aquestes dades que sacaben de presentar ens confirmen que la variable de la llengua parlada a casa est fortament associada amb factors de tipus social, econmic i cultural i que, en si mateixa, no s causa de desigualtats en el rendiment acadmic. El nivell dexpectatives dels estudiants s un altre factor que presenta uns resultats molt similars als que sacaben danalitzar. Hi ha una forta relaci entre aquest factor i el rendiment acadmic de lalumnat, (Taula 25 i Grfic 26), tot i que aquesta associaci ve molt determinada per lestreta relaci entre el nivell dexpectatives de lestudiant i el seu ESCS. Els estudiants que aspiren a anar a la universitat o a fer cicles de grau superior, obtenen un rendiment acadmic significativament superior respecte lalumnat que no t cap aspiraci acadmica ms enll de

20

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

lensenyament secundari. I el que s ms important: mentre els estudiants amb un estatus socioeconmic i cultural alt mostren nivells dexpectatives educatives ms altes, els estudiants amb un estatus baix presenten uns nivells menors daspiracions acadmiques. En el marc de lestatus, el nivell educatiu de la mare i les possessions culturals a casa sn els factors que mostren una relaci ms forta amb les expectatives educatives dels estudiants (Taules 27 i Grfic 28).

Rendiment acadmic de lalumnat segons el nivell acadmic que esperen aconseguir

Matries Nivell educatiu Ed. secundria (1r i 2n cicle) Estudis superiors (Univ + No-univ) Ed. secundria (1r i 2n cicle) Estudis superiors (Univ + No-univ) Ed. Secundria (1r i 2n cicle) Estudis superiors (Univ + No-univ) Ed. secundria (1r i 2n cicle) Estudis superiors (Univ + No-univ) Mitjana

441 525 429 515 452 531 440 524

Taula 25

Matemtiques

Comprensi lectora

Cincies

Resoluci de problemes

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

21

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Puntuacions mitjanes de l'alumnat segons el seu nivell d'expectatives acadmiques

540

Puntuacions mitjanes en les matries avaluades

520

524,57
500 mitjana de la OCDE = 500 punts

531,29 514,53

524,22

480

452,20 440,52 429,39 439,55

460

440

420

400 Ed. secundria (1er i 2on cicle) Ed. superior (univ. i no univ.)

Nivell educatiu esperat per l'alumnat

Puntuaci mitjana en matemtiques Puntuaci mitjana en comprensi lectora Puntuaci mitjana en cincies Puntuaci mitjana en resoluci de problemes

Grfic 26

Els estudiants que aspiren a anar a la universitat o a fer cicles de grau superior, obtenen un rendiment acadmic significativament superior respecte a lalumnat que no t cap aspiraci acadmica ms enll de lensenyament secundari.

Distribuci de lalumnat segons lESCS i el nivell educatiu esperat per lalumnat

Nivells dESCS Baix Baix mitj Mitj - alt Alt Ed. secundria (1r i 2n cicle) 58,1% 40,9% 29,2% 14,2% Ed. superior (Univ i No univ.) 41,9% 59,1% 70,8% 85,8% Taula 27

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

22

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Percentatge d'estudiants dels diferents nivells socioeconmics i culturals segons el nivell acadmic que esperen aconseguir
90%

80%

70%

Percentatge

60%

50%

85,8%
70,8%
58,1%

40%

59,1%
40,9%
41,9%

30%

20%

29,2%

10%

14,2%
Ed. secundria (1er i 2on cicle) Ed. superior (univ. i no univ.)

Nivell acadmic esperat per l'alumnat

Nivells d'estatus econmic, social i cultural
Nivell baix Nivell baix - mitj Nivell mitj - alt Nivell alt

Grfic 28

Quant al gnere, les noies obtenen puntuacions significativament superiors que els nois en la matria de comprensi lectora (42 punts). Per la seva part, els nois obtenen un major rendiment acadmic que les noies en la lrea de competncia matemtica (18 punts).
Rendiment acadmic de lalumnat segons gnere
Matries Matemtiques Gnere Nois Noies Nois Noies Nois Noies Nois Noies Font: Base de dades PISA 2003 Mitjana

504 486 461 502 505 500 492 496

Taula 29

Comprensi lectora

Cincies Resoluci de problemes

23

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Daltra banda, cal destacar que les diferncies entre nois i noies en competncia cientfica i resoluci de problemes no sn significatives (Taula 29 i Grfic 30).

Diferncia de puntuacions mitjanes de rendiment acadmic entre noies i nois

diferncia favorable a les noies

Matemtiques

17,82

Comprensi lectora

41,78 4,63

Cincies Mitjana de les tres matries Resoluci de problemes

diferncia significativa
6,44 2,98

diferncia favorable als nois

diferncia no significativa

Grfic 30

Les noies dediquen, en general, ms temps a fer els deures que els nois. Daltra banda, els nois dediquen ms temps als deures de matemtiques. Els nois mostren uns nivells ms alts destratgies delaboraci, mentre que les noies presenten un nivell ms alt destratgies de control aplicades al propi procs daprenentatge. En el marc de laprenentatge de les matemtiques, els nois mostren en termes generals unes caracterstiques ms favorables. Duna banda, presenten una motivaci instrumental i un inters ms elevat que les noies vers les matemtiques, i, duna altra, les noies mostren un ndex ms alt dangoixa vers laprenentatge daquesta matria, fet que incideix negativament sobre els seus resultats en matemtiques. Finalment, quant a les actituds vers la cultura institucional dels centres, podem observar diferncies significatives atenent al gnere de lalumnat. Les noies mostren ms disciplina que els nois i una millor actitud vers el centre educatiu. Aix

24

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

mateix, tamb sn les noies les que presenten unes millors relacions amb el professorat. Com sha apuntat a les conclusions de lanlisi internacional, les diferncies en el rendiment acadmic entre lalumnat nadiu i el no nadiu sn molt significatives. Lalumnat que ha nascut fora de lEstat espanyol es diferencia dentre 76 i 98 punts depenent de les matries de lalumnat nadiu (inclosos els i les estudiants de primera generaci). Per s important assenyalar que una de les causes daquesta diferncia de rendiment segons la procedncia de lalumnat s lestatus socioeconmic i cultural de la seva famlia. El factor lloc de naixement est fortament associat a lESCS de tal manera que lalumnat no nadiu presenta un percentatge de nivell baix de lESCS ms elevat. s important tenir present aquestes diferncies, per comprovar linforme de tendncies en els propers estudis dels anys 2006 i 2009 (Grfic 31).

Quant al lloc de naixement, la diferncia de rendiment sexplica per lestatus socioeconmic i cultural de la famlia ms que per la procedncia dels estudiants.
Rendiment de lalumnat segons el lloc de naixement
530 510 490 470 450 430 410 390 370 350
Matemtiques Comprensi lectora Cincies Mitjana de les 3 matries Resoluci de problemes

498,55

506,34 487,91

497,60

498,23

422,14 391,63

422,31

412,03

399,99

Estudiants nadius (i primera generaci)

Dades obtingudes a partir del qestionari dels estudiants.

Estudiants no nadius

Grfic 31

25

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Anlisi des de la perspectiva dels centres educatius

Com ja sha dit abans, els resultats que apareixen en aquest apartat cal analitzar-los amb una certa prudncia tenint en compte que la mostra de Catalunya ha estat de 50 instituts de secundria. Aix com en lapartat de lalumnat, lestatus socioeconmic i cultural s el factor que ms influncia t en els resultats acadmics. Lalumnat de centres educatius amb un estatus econmic, social i cultural alt obt millors resultats en totes les matries avaluades que lalumnat dels centres amb una mitjana destatus socioeconmic baix (Taula 32).

Lestatus socioeconmic i cultural s el factor que ms influncia t en els resultats acadmics.

Rendiment acadmic segons els nivells dESCS dels centres

Matries Matemtiques Nivell socioeconmic i cultural ESCS Baix i Baix-mitj ESCS Mitj-alt i Alt ESCS Baix i Baix-mitj ESCS Mitj-alt i Alt ESCS Baix i Baix-mitj ESCS Mitj-alt i Alt ESCS Baix i Baix-mitj ESCS Mitj-alt i Alt Mitjana

480 517 468 505 490 522 477 520

Taula 32

Comprensi lectora

Cincies Resoluci de problemes

Font: Elaboraci prpia

Tant en lalumnat dels centres pblics com en el dels centres privats existeix relaci entre lestatus socioeconmic i cultural i el rendiment acadmic.

26

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Percentatge d'estudiants als centres pblics i privats segons el seu nivell socioeconmic i cultural
35%

30%

25%

Percentatge

20%

15%

32,17%
27,37%
27,96%

32,42%

10%

22,43%

22,03%
18,43%

17,19%
5%

0% Nivell baix Nivell baix - mitj Nivell mitj - alt Nivell alt

Nivells d'estatus econmic, social i cultural

Titularitat del centre
Centre pblic Centre privat

Els centres pblics tenen ms alumnat d'estatus baix i mitj baix.

27

Dossier de premsa

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educatives

Conclusions generals
Catalunya, des de la perspectiva internacional, es troba en una situaci molt bona en termes digualtat de resultats. Des dun punt de vista comparatiu, Catalunya disposa dun sistema

educatiu que aconsegueix compensar, ms que altres pasos, limpacte que tenen els factors de context social, econmic i cultural en els resultats dels estudiants. Hi ha dos mbits on Catalunya no es troba en una situaci tan bona en

termes dequitat: un s la diferncia existent en el rendiment acadmic entre els estudiants nadius i els no nadius, i laltra, els resultats obtinguts en matemtiques amb relaci al PIB per cpita. Lestatus socioeconmic i cultural de lalumnat determina de manera

molt important la major part de les desigualtats educatives. En els nivells ms baixos de rendiment es concentra lalumnat amb un

ndex socioeconmic i cultural tamb ms baix. Tot i que existeix una relaci de desigualtat entre rendiment acadmic i

llengua principal parlada a casa, aquest factor no s en ell mateix la causa daquestes diferncies, sin que les desigualtats provenen, de nou, de lestatus econmic, social i cultural. Les noies obtenen puntuacions significativament superiors als nois en la

matria de comprensi lectora. Per la seva part, els nois obtenen un major rendiment acadmic que les noies en la lrea de competncia matemtica. Les diferncies entre nois i noies en competncia cientfica i resoluci de problemes no sn significatives. La causa de la diferncia de rendiment segons el lloc de naixement de

lalumnat s lestatus socioeconmic i cultural de la seva famlia. Lalumnat de centres educatius amb un estatus econmic, social i cultural

alt obt millors resultats en totes les matries avaluades que lalumnat dels centres amb una mitjana destatus socioeconmic baix.

28

Dossier de premsa