L'EDAT ANTIGA 1000 a.C 409 d.C POCA ROMANA 218a.

POCA ROMANA

En el primer milleni abans de Crist habitaven a la Pennsula dos grups de pobles: Els ibers s'estenien pel sud i l'est de la Pennsula. Viven en poblats enmurallats construts en zones elevades. Les cases eres rectangulars i es distribuen formant carrers. S'organitzaven en tribus, moltes governades per un rei. La majoria es dedicava a la agricultura i a la ramaderia. Eren artesans experts i fabricaven espases de ferro, cermica i teixits. Utilitzaven per a les seues operacions comercials una moneda prpia. Els celtes: Ocupaven les terres de la meseta i de la costa atlntica. Vivien en poblas enmurallats i elevats anomenats castres. Les cases eres circulars i les distribuen de manera desordenada. S'organitzaven en tribus. No eren molt comerciants sino que es dedicaven principalment a la ramaderia i el cultiu de cereals.

Eren espcialistes en la fabricaci d'objectes de metall. Els pobles colonitzadors: els fenicis Van arribar a la Pennsula atrets per la seua riquesa en minerals. Procedien d'sia i eren hbils navegants i excellents comerciants. Es van installar a la costa andalusa, on van fundar colnies com Mlaga, Almuecar i Adra. Des de les colnies comerciaven amb els pobles ibrics. Els grecs Procedien de Grcia. Arribaren cap al s. VI a.C S'installaren a la costa mediterrnia per comerciar amb els

metalls, la sal i l'espart de la Pennsula. Fundaren collonies com Roses, Empries, Sagunt, Dnia. Els cartaginesos Arribaren a la Pennsula cap al segle III a.C Proceden d'frica. Es van installar a les illes Balears i a l'est de la Pennsula. Fundaren colnies com Eivissa i Cartagena. La seua intenci era conquerir territoris per a ser ms poderosos per els romans no se'l van permetre i acabaren enfrontats i sent expulsats pels romans de la Pennsula. Fa ms de 2000 anys els romans van derrotar els cartaginesos en les anomenades guerres pniques. A l'any 218 a.C els romans van desembarcar a Empries. En poc de temps van vncer l'exercit dels cataginesos dirigit per Annibal i desprs van decidir ocupar el territori peninsular atrets pels recursos naturals, sobretot pels metalls. La conquista va durar ms de 200 anys. Van ocupar amb facilitat la costa mediterrnia. Els pobles que habitaven a l'interior, al nord i a l'oest pennsular hi van oferir una forta resistncia.

L'any 19 a.C, l'emperador August va vncer els pobles del nord i aix va conccloure la conquista romana d'Hispania. Una vegada conquistada Hispania, els romans van organitzar el territori: primerament van dividir Hispania en provncies i al capdavant de cada una van posar un governador. En el segle IIId.C, s'havien creat cinc provncies: Btica, Lusitania, Tarraconense, Gallsia i Cartaginense. D'altra banda els romans van implantar a toto el territori les lleis de l'Imperi rom. El dret rom s la base de moltes lleis que tenim hui dia. La societat hispanoromana estava organitzada en: persones lliures com homes i dones molt rics, grans comerciants, propietaria de extenses terres i les families que procedien de Roma, artesans i petits comerciants i propietaris agrcoles. Els esclaus, que eren propietat d'una altra persona, treballaven al camp o al servei domstic... LA ROMANITZACI: els hispanos van adoptar a poc a poc els costums

dels romans. Comen amb els legionaris que eren els soldats romans. Es van a establir als poblats cltics i ibrics i les van transformar en ciutats romanes. La poblaci hispanoromana va aprendre el llat. Noms es va mantindre una llengua preromana, l'uscar. La religi tamb va canviar. L'any 380 d.C, el crsitinisme es va convertir en la religi oficial de tot l'inperi rom. L'ART ROM Els romans eren constructors excellents. Construen amb dos materials nous: el ciment i el formig. Per decorar els terres i les parets realitzaven pintures o ellaboraven mosaics. EDAT ANTIGA A LA COMUNITAT VALENCIANA Des del segle VII a.C fins a la conquista romana, el territori de l'actual Comunitat Valencia va ser habitat per edetans i conquestants, dos pobles ibrics que van ocupar l'est de la Pennsula. Aquests pobles s'organitzaven en tribus dirigides per un rei. Vivien en poblats fortificats que construen sobre llocs elevats per facilitar-ne la defensa. Els habitatges solien disposar d'un llar per al foc, un rebost un mol i un teller. Alguns poblats importants sn: La Moleta dels Frares, Arse, Edeta, La bastida de les alcusses, Meca, Saiti, el Tossal de Manises... Els dos pobles cultivaven cereals i arbres fruiters. A ms cuidaven bestiar, sobretot cabres, ovelles, porcs i vaques. Tamb fabricaven armes i ferramentes de ferro i bronze, i objectes de cermica utilitzant el torn. La conquuista romana del territori de la C.V es va efectuar de manera pacfica. Els romans van fundar diverses ciutats al llarg de la Comunitat, per noms dues collonies: Valncia i Elx. Altres ciutats importants van ser Sagunt, Llria, Xtiva i Dnia. Durant l'poca romana es van realitzar una gran quantitat de construccions i d'obres pbliques de les quals hi hem trobat restes de Valncia, Llria, Elx, el teatre i les muralles de Sagunt, arcs com el de Cabanes, restes de la Via Augusta, ponts, aqueductes... tots testimonis del pas dels romans per la nostra Comunitat.

TEATRE ROM DE SAGUNT

RESTES TROBATS A VALNCIA

MURALLES DEL CASTELL DE SAGUNT

L'ARC DE CABANES