Benvolgut senyor Kant: Em plau moltssim correspondre a la petici del seu secretari, el qual em demanava la meva opini respecte

al quadre del gran pintor romntic alemany Caspar David Friedrich, anomenat Monjo vora el mar (1808-1809). Em plau tant donar-li el meu punt de vista de lobra perqu crec que resumeix perfectament tot el que significa per a m el concepte de sublim, car en ella shi plasma amb claretat pristina aquest sentiment, quines propietats i caracterstiques el provoquen i quines sensacions causa aquest sentiment en lespectador. Podrem dir que s el paradigma del concepte esttic del sublim aplicat a una obra dart. Llegint la seva obra Observaciones acerca del sentimiento de lo bello y lo sublime (1764) madono que vost no tan sols coneix la meva obra Indagacin filosfica sobre el origen de nuestras ideas acerca de lo sublime y de lo bello (1757), sin que a ms ha tingut en compte algunes de les idees que hi plantejo a lhora descriure el seu text, cosa que momple de joia i satisfacci. Tots dos compartim el criteri que el gust s subjectiu a cada individu i que no existeixen unes regles o normes objectives universals per a validar o qualificar un objecte com a bell. Sense anar ms lluny en el discurs introductori de la meva obra explico que el gust, s una qualitat com a tot els humans, per que varia a cada individu, s a dir que la diversitat de gustos s illimitada, de manera que lnic punt de partida com s la semblana dels rgans dels sentits. I vost em sembla que parla de que las diversas sensaciones de agrado o desagrado no se sustentan tanto en la disposicin de las cosas externas que las suscitan, cuanto en el sentimiento propio de cada hombre para ser por ellas afectado de placer o displacer (Kant, 1764, p.29). Ambds per tant defensem la llibertat individual, davant la impossibilitat de formular normes o regles generals vlides per a tots els casos, i una afirmaci de la nostra subjectivitat. Com b sabrs no crec que shagi de redur tot all que s significatiu estticament parlant a lmbit de la bellesa, lharmonia i la proporci, tal com propugnaven els filosofs ntics, desde els pitagrics, passant per Plat i Aristtil, i per tant renucio i fujo tamb de la equivalncia platnica entre Bellesa ideal i veritat. Crec que dins lmbit del plaer esttic tamb hem de tenir en compte el concepte del sublim. Aquest concepte de sublim augmenta lexperincia del plaer esttic incorporant sentiments o emocions que podrien ser titllades de negatives, tot creant aix una nova dimensi emocional a lhora de gaudir de lexperincia esttica. Sn a ms aquestes emocions provinents del que s sublim ms poderoses i ms profundes que qualsevol sentiment despertat per la contemplaci de la bellesa. Les propietats caracterstiques principals que trobem en els objectes i en les obres dart que desperten en nosaltres aquelles emocions relacio nades amb el sublim tenen molt a veure amb all que s irregular, incommensurable, infinit, desproporcionat. Fixis b que tots aquests qualificatius descriuen a la perfecci lobra de la qual em demana la meva opini. Aquests tipus de qualitats quan les veiem representades en els objectes o en les obres dart causen en no saltres el sentiment del sublim. No obstant la clara distinci que fem entre el sublim i el bell, tant vost com jo no creiem que el sublim no pugui ser bell, ans al contrari car tot el que s sublim s bell,

per no tot el que s bell s sublim. El sublim i el bell es poden trobar en el mateix objecte, ja que existeixen objectes grandiosos o enormes que al mateix temps poden ser llisos o suaus, com per exemple la superficie d un enorme llac en calma, la grandiositat seria una qualitat del sublim i llis i suau qualitats del que s bell. Les emocions o sentiments negatius dels que parlava abans i que estan profundament relacionats amb el sentiment del sublim jo les associo amb la noci de desplaer (displacer en diu burke), entesa aquesta paraula com un plaer negatiu, diferent de les emocions i sentiments tpic sorgits de la contemplaci del que s bell, sentiments tals com la felicitat, la satisfacci, lalegria, etc... Com comentava abans no noms aquests tipus de sentiments plaents sn els que formen part de lexperincia esttica, ja que aquesta no es pot resumir noms en all agradable i plaent sin que altres tipus de sentiments tamb formen part del gaudi esttic. Sentiments com la por, el terror, langoixa, sn tamb emocions que es poden englobar dins lexperincia esttica , vos mateix en la vostra obra relacioneu el sentiment de terror amb el concepte de sublim. I no li sembla que aquest quadre en qesti desprn o causa en nosaltres sentiments molt ms prxims a la por o a langoixa que no pas a la felicitat i lalegria? I aix es deu a: .-Lobscuritat que emana del quadre. Una de les caracterstiques ms visibles de lobra s la foscor que aquesta desprn, vost si no vaig errat tamb creu que la foscor crea en lindividu el sentiment del sublim de manera molt ms efica que la cl aror, concretament vost parla de que la noche es sublime, el dia es bello (Kant, 1764, p.31). El cel a punt de tempesta que ocupa les tres quartes parts de la tela, el mar al seu torn delimitat per aquest cel obscur i per la franja ocre de la costa que es barreja amb el primer de tal manera que no es percep b on comena un i acaba laltre causant la sensaci de que el cel tempestus s encara ms gran i vast. .-Lindefinici de les formes representades en el quadre. Una altra de les peculiaritats del quadre s aquesta indefinici, creada pel pintor a partir de tres lnies que es mesclen duna manera poc clara i que aconsegueixen una de les qualitats ms caracterstiques del sentiment sublim: linfinitud. Lestratgia que empra el pintor s clara, quan ms irreconeixibles siguin els tres elements que composen el quadre (cel, mar i terra) ms informes es tornen, ms indefinits, i una de les propietats caracterstiques que ms ajuden a crear en nosaltres el sentiment del sublim s la indefinici, labsncia de forma. Ben certament trobar que aquests qualificatius que anat emprant per a referir-me al quadre (vast, gran, infinit, informe) representen molt adientment el concepte del que s sublim, fins hi tot estar dacord amb m que sn caracterstiques sine qua non per a qu un objecte o obra dart causi en lespectador el sentiment del sublim, si no vaig errat vost deia en la seva obra que lo sublime ha de ser siempre grande (Kant, 1764, p.34). Lobscuritat que emana del quadre juntament amb la grandiositat i amb la infinitut del cel i el mar desenvolupen en lespectador uns sentiment de terror, sorpresa i angoixa al mateix temps, i com molt b sabr vost car tamb ho expressa en la seva obra, el sublim est intimament lligat a all terrible i fosc, em sembla que en paraules seves deia: el semblant del hombre, que se encuentra en pleno sentimiento de lo sublime es serio, a veces rgido y asombrado....Este sentimiento viene a veces acompaado de cierto horror... (kant, 1764, p.32). Per qu per es crea aquest lligam

entre el sentiment del sublim i el terror? Doncs perqu totes aquestes qualitatspropietats del quadre que causen en nosaltres el sentiment del sublim al seu torn estn vinculades all incert i confs i per tant causen terror, terror a all desconegut a all que no podem aprehendre donada la seva poca claredat i la seva vastedat. Em reitero en la meva idea de que tot en aquest quadre, absolutament tot, obvia la cerca del sentiment del bell i busca noms, cal dir que amb gran encert, el sentiment del sublim: foscor, incomensurabilitat, infinitud, indefinici i aquestes propietats al seu torn ens causen el sentiment destupefacci, de por davant lincert, terror . Fins i tot la part petita de terra en la qual podem endivinar la figura del monjo ens torna a recordar la petitesa i insignificcia de lsser hum davant lamenaadora infinitat i grandiositat de la naturalesa i les seves forces, representades en aquest quadre pel mar per sobretot pel cel. Sembla que Friedrich hagi posat aqu la figura del monjo per a recordar-nos com ens debem sentir davant el que ell est contemplant i experimentant, que sens cap mena de dubte ha de ser una experincia molt propera al concepte de sublim. Em despedeixo de vost esperant haver pogut respondre all que el seu secretari em sollicitava. Atentament Edmund Burke. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Benvolgut senyor Friedrich: Li escric aquesta carta per expressar-li la meva admiraci envers la seva obra anomenada Monjo vora el mar (1808-1809), i aquesta es deguda a la perfecci amb la qual puc reconixer en ella el sentiment del sublim. La seva obra posa de manifest totes les caracterstiques que fan que una obra dart em causi aquest sentiment del sublim. Primer de tot vull fer-li saber que em resulta del tot impossible creure que vost desconeix tant lobra de E. Burke com la meva, anomenades respectivament Una indagacin filosfica sobre el origen de nuestras ideas de lo sublime y de lo bello (1757), i Observaciones acerca del sentimiento del sentimiento de lo bello y de lo sublime (1764) i li dic que em resulta impossible de creure perqu, com si no podria vost haver expressat tant clarament a travs de la seva obra d art el sentiment del sublim que ambds hem intentat desxifrar i explicar en els nostres escrits? Vost ha traslladat i tradut els nostres texts directament a la seva obra! No es sorprengui pel que li acabo de dir, car quan servidor veu la manera com tracta en el seu quadre temes com la natura envers l home i la solitud daquest enfront el mn natural, es fa difcil separar el quadre en s de les idees i opinions que es troben en els escrits dels quals li parlava anteriorment. El paisatge representat en el seu quadre mostra la preponderncia de la Naturalesa sobre lsser hum. La terra, el mar i el cel en tres franges gens delimitades,

representen aquesta Natura sense lmits, i davant della la solitud encarnada per la petita figura del monjo, a penes visible. Aquest cel descomunal barrejat amb la vastedat del mar creen una immensitat inabarcable. Aquesta immensitat desperta en lespectador cert plaer i a lhora cert neguit i astorament. Per com? Com s possible, es preguntar vost, que es puguin despertar en nosaltres aquests sentiments contraris al mateix temps? Doncs b, la causa de que apareguin en l espectador sentiments antittics es deu al fet que nosaltres com a ssers humans vids de coneixement volem saber, volem conixe-ho tot, si s possible comprovar-ho amb els nostres propis ulls, empricament, per al mateix temps i degut a la vastedat d all que volem conixer sabem que s una missi quasi impossible i al mateix temps perillosa, i aix ens crea certa atracci i por al mateix temps, por all incert i desconegut. I sn aquestes emocions contrries les que es creen en nosaltres al experimentar el sentiment del sublim. Aquest mateix sentiment deu ser el que pateix el monjo davant aquesta immensitat que combina a parts iguals una espcie datracci i a lhora de rebuig. Vol conixer, vol acostar-shi a aquest horitz sense lmits, i saber, per al mateix temps t por, no tan sols per la immensitat dels elements que t davant sin tamb perqu sap que s impossible aprendrel. La seva ra no pot abarcar-ho tot. s per aquest motiu que el monjo experimenta aquesta sensaci ambigua de dolor i plaer, dolor en un primer instant perqu s conscient i sadona de la seva insignificncia davant la grandesa de la Natura i plaer en segona instncia per la complaena que li produeix el fet dadonar -se que ell s lnic sser viu capa daquesta presa de conscincia. De nou li mostro la meva admiraci pel seu quadre i m acomiado de vost esperant que tingui de bon grat la deferncia de respondrem a la meva missiva tot donant-me la seva versi del quadre. Imannuel Kant.

Bibliografia: .-Burke, E. (1757). Indagacin filosfica sobre el origen de nuestras ideas acerca de lo sublime y de lo bello. Edicin y traduccin de Editorial Tecnos, Madrid, 1987. .-Kant, I. (1764). Observaciones acerca del sentimiento de lo bello y de lo sublime. Edicin y traduccin de Alianza Editorial, Madrid, 1990. .-Molinuevo, J. (1998). La experincia esttica Moderna. Editorial Sntesis, Madrid.