1 HISTRIA DE LA PILOTA VALENCIANA - Els valencians hem inventat una forma de jugar a la Pilota, per no la pilota.

- Esport ms antic de Valncia. - Llus Vives parlava de pilota en els seus llibres. - Estava en tots els carrers i fou agarrant cada vegada ms popularitat. - Hui dia han canviat moltes coses; per la tradici es mant activa. - poca de Grcia Quadre de la Feninde: s igual que les llargues per sols amb una ratlla. Propulsora de les llargues. - Ve de lAntiga Grcia (incls hi ha documents dEgipte) ja que hi ha jocs molts semblants a les modalitats de hui en dia. - Ara els trofeu de Feninde sentrega al campi dindividual de Bancaixa. - Molts jocs de lAntiga Grcia passaren als romans i pot ser a pel que ens haja arribat hui en dia. - Els grecs practicaven pilota en els episquiros. La modalitat es diu esferstia (esfera). - Harpastum: propulsor del raspall. - El lpoca Visigtica i Musulmana en la Pennsula Ibrica hi ha en lapsus sobre la prctica daquest esport. - En ledat mitja es practicava en tota Europa. - Els romans: feien en els banys uns recinte per jugar a pilota. - Frana: (gremis) fabricaci de pilotes a Pars. Molts artesans hi fabricaven. Es jugava molt a pilota. - Jugaven amb pilotes dures i fortes, fetes de pell de gos i amb una pala (s. XVI). - Itlia: t dos galeries; joc directe. - Euskadi: Mahi Yokoa (encara juguen) Laxoa - Bote Luzea Rebote(encara juguen).

- A valncia sempre sha jugat a llargues; a Castella es diu Chazas (Chass). - En la Pennsula Ibrica es dna en la classe alta i en la popular. - A Valncia es juga a Pilota des del 9/10/1238 amb les tropes de Jaume I que ve de Frana i ens du la tradici. - 14 Juny 1391 els governants de Valncia prohibien jugar a Pilota dins de la muralla (per les crniques diuen que no varen fer cas). - 14 Juny 1991 lalcaldessa de Valncia fa un ban en el que anuncia que dins de Valncia es pot tornar a jugar a Pilota. - La Pilota s molt popular fins als 60 i en els 60-75 hi ha una gran crisis que shi diu que desapareix; les causes eren el franquisme i el carrer, que es perd com carrer pblic. I a ms la TV i el futbol. - Aquesta crisis es supera per les travesses i pel Genovs. Crisis dels 60: desaparegut: - Canvi als carrers - Franquisme - TV = Futbol Motius pel que no ha - Travesses - Genovs (anys 70) - Arreglament

- Esnobisme (la burgesia desprecia tot el rural) Pilota vista com una cosa de poble.

2. Modalitats de Pilota Valenciana Joc Directe Joc Indirecte Invasi Llargues Perxa Palma Raspall Front Frare Canxa Dividida - Galotxa - Escala i Corda - Galotxetes de Monvex

Que es juguen hui en dia: - Llargues - Raspall - Escala i Corda - Galotxa - Front Valenci - Perxa - A Palma - Galotxetes - Frare
2

 Que ja no es juguen:

- Nyago - Galotxa Antiga - A Pilota Blanca - Rebot

- Rebotet - A Pilota Grossa - A Contram - A Curtes

- A Banca - A Peons - A Voleres

LGICA INTERNA LES LLARGUES (mare de totes les modalitats) - s la modalitat internacional. - Joc dinvasi amb ratlla. - Normalment 4X4; per es por 5X5 4X5. - Hui a la Marina Alta i Baixa (Alacant). - Sols es juga al carrer. - Pilota de badana. - Sempre es trau del mateix lloc; qui trau t ventaja. - Quan es trau, si fa sol, se sacar don dona el sol. - Es juga a 10 jocs. - Comena el joc traient des de la lnea de traure i ha de passar la lnia de falta. - Cal passar la pilota per la lnea de lequip contrari (rebassar-la) - Soles es pot jugar a laire o al primer bot, sin es pot parar la pilota amb la m o les mans; on sha quedat es fa una marca (lnia 1). - Si fa ms dun bot cal parar-la; es el que ens interessa es parar-la el ms rpid per a fer una lnia i no rebassar la de rest. - Sols es canvia de camp quan es fa la segona ratlla. - Quan un equip du Val amb una lnia feta, es canvia de camp per fer el traure. Ara juguen a vore qui guanya la primera ratlla; la ratlla de quinze para on sa marcat la primera ratlla. Si la guanyes un quinze; es borra i es continua jugant igual. El mateix a la segona.

EL RASPALL (al carrer) - Joc directe, dinvasi (pots anar on vulgues). - Dos equips enfrontats. - 2X2; 3X3 3X2. - Qui trau bota la pilota en el quadrat amb un colp de carxot. - Qui trau es conscient de que la pilota ha de botar abans de la lnea de falta. - Pot donar els bots que siguen. Es pot jugar qualsevol pilota encara que vaja rodant. - Cal passar la lnia. - Golpejar un colp per equip. - Puntuaci: de 5 en 5; fins arribar a 40; 6 jocs. - Cada joc es canvia de camp. - Quan la pilota es para, per que li dona a una persona, on el portal duna casa; el jugador traur en el mig del carrer don sha parat amb la m no dominant. - Sempre es juga amb pantal curt. - Per baix del riu Xquer es segueix jugant a jocs per baix la corda i al nord per damunt la corda. (Gandia Galotxa / Dnia Raspall / Llargues)

EL RASPALL

(al trinquet) - En lloc dhaver lnea de quinze hi ha parets. - Es trau del dau. - Quan es trau no hi ha lmit, es pot enviar fins on vulgues. - El punt es fa quan la pilota toca el tambor (ngul que hi ha en el piso i la paret). - Si toca la paret (per damunt) cal tornar-la a laire o al primer bot (de rebot). - Qui trau ho fa des de el dau i no hi ha lnia de falta. Es pot traure com es vuiga; per estratgicament ho fan com al carrer. - Si el que no trau la tira a la galeria del dau es punt; per el que trau no pot tirar-la a la galeria. - Canvien de camp en cada joc, i trau laltre equip. - Els que trauen no la poden encalar a la galeria, els que no s. - Si cau a la llotgeta 15.

- Quan toca i es para en lescala, el jugador la posa en el piso i la torna. Pot elegir si traure del piso o de lltim escal. Pot deixar que pegue un bot si no ho ha fet abans. - En la galeria llarga no es pot encalar, en ninguna galeria. - Es juga a 25 punts.

ESCALA I CORDA - Joc per dalt corda. - Modalitat de camp dividit. - Es juga de bo. - Falta: si la pilota passa per baix la corda, si no li dones amb la m, si toca la corda, no es aventada al primer bot o a laire... - Si lencales en la galeria s punt per a tu. - En la galeria llarga no es pot encalar mai. - Hi ha competicions que no deixen encalar la pilota en la galeria per donar ms espectcul. - 1X1; 2X2; 3X3; 3X2. - Per traure: ferida. - Durant la partida es pot pujar a lescala i pegar-li a la pilota. - Cada joc canvien de camp.

- 12 jocs = 60. - Pilota de baqueta. - El tambor es aire; no conta el bot. - Si l apilota es para en lescala es fa una caiguda descala. Es deixa caure en lltim escal i se li pega. - s la que conta amb ms professionals.

LA GALOTXA - A laire; per damunt la corda. - Punt: si la pilota pega dos bots, o passa la lnia de quinze. - Es juga des de Sagunt - Sueca. - 3X3; 3X2. - El feridor te que traure des de la zona de ferida i la llana amb la m; passant la primera corda i tamb la corda de ferida. Ha de caure en el dau. No hi ha mixa. - No val que toque la corda ni que passe per vaig. - 14 jocs = 70 punts - En cada joc es canvia de camp. - Si el carrer s artificial es por jugar al rebot. - El camp esta dividit. No es pot invadir.

- En esta modalitat no hi ha professionals per es la que ms es practica. - En el carrer es juga en badana; i en el carrer artificial en baqueta.

FRONT VALENCI - Joc ms conegut. - Joc indirecte. - Pilota blanca (de tec; 50gr); que bota. - 1X1; 2X2 (sempre en contra igual). - A laire o al primer bot. - Ralles sn mala. - Cada vegada trau u. - El que trau ha de pegar en el front i cal que entre o que pegue un bot en la lnia de falta: Si no arriba a la lnia de falta, punts per als altres. Si es passa de la lnia falta, mixa. - Quan es trau ha de caure en 1; 2: falta, en 3: falta. - 25m; es juga molt al rebot.

FRARE - s el ms antic. - Joc indirecte. - Sols es juga al nord de Castell (hui en dia molt poquet). - Pilota de badana. - Es juga a laire o al primer bot. - El front t dos parets: el front i la muralla (davant, dreta, esquerra i darrere grades). - Tamborins en un pilars dalt als cantons.

PERXA - Igual que llargues menys la forma dinicial el joc. En conte de traure es fereix (habilitat).

- Sinicia de la segent forma: la llancen, cal que passe per amunt la perxa i un company la de tornar. Una vegada han tret es juga com a llargues. - Hui en dia es juga en pilota de badana.

A PALMA (variant de les llargues) - Com en llargues per es trau a palma. - El saque s menys potent, per tant hi ha ms joc. - Es juga a Xavia.

A CONTRAM (variant de les llargues) - Com en llargues per per traure: es corre, es tira a la paret i se li pega a laire. - Ja no es juga.

A CURTES (variant de les llargues)

- Igual que les llargues. - Quan el carrer s molt curt. - Qui trau ha de passar la pilota per la lnia de falta, per no de la falta de darrere. Si no arriba a la primera punt per als altres.

GALOTXETES DE MONVER - 20X3m. - 1X1 2X2. - Es juga per dalt corda al primer bot o a laire. - Pilota de drap (grossa i no bota molt). - 15, 30, Val i Joc. - * Des de a es fereix, una banqueta dobra on es bota la pilota per clavar-la en el dau.

3 Tipos de golpeos: Maneres de golpejar la pilota

Per dalt - Volea - Bot de bra

Per baix - Manr - Palma - Sobaquillo o bragueta - Bot i Volea

Altres tipus - Raspada - Per davant - De rebot - Caiguda descala

Per dalt: VOLEA - Colp per dalt, amb el bra elevat, peus en terra i cos arrere. - s un colp lesiu, ms propi dels pinters i mitgers. - Ha estat considerat sempre com a molt important (perqu el carrer era de terra i si botava no es sabia on anava a dirigir-se).

BOT DE BRA - Colp per dalt, per quan la pilota ja ha botat i es planta davant nostre. - El bra, des de darrere, impulsa la pilota amb fora. - Bon colp per a rematar un quinze.

 Per baix: MANR - Colp donat amb el bra vingut de darrere, junt un moviment parallel a terra. - s defensiu, tot i que per atacar se li dna a la pilota un efecte estrany.

PALMA - Pot ser a laire o al primer bot. - Colp per baix i amb la m oberta. - El cos es situa de cara i el bra ve des de darrere. - s un colp defensiu.

BRAGUETA O SOBAQUILLO - Colp donat amb el cos de costat i el bra pegat a aquest. - s el colp ms usat, defensiu o ofensiu.

BOT I VOLEA (a bote pronto; molt difcil) - Colp de palma immediatament desprs del bot.

Altres tipus: RASPADA - Colp especfic de raspall donat a la pilota quan aquesta roda per terra. - Si la pilota, en aquest colp, sala, sanomena enganxada.

PER DAVANT I DE REBOT

- Per davant serien totes aquelles pilotes colpejades abans que arriben al rebot. - De rebot, tots aquells colps donats a la pilota quan aquesta ha rebotat en el front. De rebot: - Es juga quan la pilota toca algun front. El normal es juga de bragueta. - s la funci principal de lescalater o rest. - Colp fonamental dun rest.

CAIGUDA DESCALA - A laire o al primer bot.

Indice:
1Historia de la pilota valenciana: 2 Modalidades de pilota valenciana: 3 Tipos de golpeos: 4 Fichas:

Carlos Agusti Honrubia.