ORIENTACIONS PER A LES PAU DE LA MATRIA DE BIOLOGIA

Propsit i justificaci

El present document recull lestructura de la Prova dAccs a la Universitat de la matria de Biologia, la concreci de les competncies (continguts i procediments), la tipologia de preguntes i els criteris generals davaluaci.
Per als Objectius de la matria, les Consideracions per al desenvolupament del currculum, la Connexi amb altres matries, la Contribuci de la matria a les competncies generals del Batxillerat, les Competncies especfiques de la matria i els Continguts curriculars de 1r i 2n curs de Batxillerat, consulteu el currculum oficial de la matria de Biologia al: DOGC Nm. 5183, del 29/7/2008, pgines 59224 a 59234.

Respecte la concreci dels continguts, aquests shan desgranat i especificat, fins all on sha cregut convenient, amb lobjectiu de facilitar la tasca als estudiants i docents, per sense cap vocaci dexaustivitat. Sha pres de base els continguts curriculars de Segon de Batxillerat, els quals, en alguns aspectes concrets, es troben fortament imbricats amb continguts puntuals de Primer de Batxillerat, la qual cosa dna consistncia a tota aquesta etapa formativa alhora que obliga a tenir-los presents. La concreci que es presenta sha enfocat tenint em compte la tipologia concreta de les preguntes de la prova. Aquesta tipologia ser de qestions situades en un context, tal com sha vingut fent aquests darrers anys i com sexplicita en lapartat Consideracions sobre el desenvolupament del currculum del DOGC. Desprs dun perode de transici motivat pel canvi de Currculum i destructura general de les PAU, i com ja es va anunciar oportunament a principis del curs 20092010, a partir daquest curs 2010-2011 els continguts avaluables han estat estructurats, en aquestes Orientacions, en 7 blocs generals.

Estructura de l'examen

La prova consisteix en: - DUES preguntes comunes, una de 3 punts i una altra de 2 punts. - DUES sries de preguntes (A i B), de les quals lalumnat nhaur descollir i respondre una. Cadascuna daquestes dues sries de preguntes estar formada per 2 preguntes: una de 3 punts i una altra de 2 punts. En tots els casos cada pregunta, tant si s de 3 punts com de 2 punts, estar constituda per tantes subpreguntes com punts valgui, de forma que cada subpregunta sempre valdr 1 punt. s a dir: cada alumne haur de contestar, en total, 10 subpreguntes. Tanmateix, en algunes ocasions, algunes subpreguntes poden estar subdividides en apartats (no ms de 2 apartats, a i b), els quals estan pensats per guiar lalumne en les seves respostes, no pas per incrementar el nombre dtems a avaluar ni la complexitat de la pregunta. Als exmens hi haur tanta varietat de continguts com sigui possible, i cal tenir en compte que cada pregunta pot incloure continguts dun o de ms dun daquests blocs.

Continguts (conceptuals i procediments)

Bloc 1 2 3 4 5 6 7

Continguts avaluables a partir del curs 2010-2011 Metabolisme Immunologia Gentica mendeliana i evoluci Disseny experimental Biologia molecular (biomolcules i biotecnologia) Microbiologia Ecologia

Bloc 1 - Metabolisme 1. Introducci al metabolisme. Catabolisme. Anabolisme. Relaci entre catabolisme i anabolisme. Via metablica i reacci qumica. Reaccions exergniques i endergniques. Diferncia entre espontanetat i velocitat. Importncia (funci general) dels enzims: Catlisi. Cllules auttrofes i hetertrofes. Flux de matria i d'energia. 2. Esquema general del metabolisme. Vies metabliques principals: (de cada via: nom, localitzaci cellular, substrat inicial i producte final, energtica i oxidaci o reducci de coenzims). Magatzems de l'energia metablica: glicogen, mid, triacilglicrids i protenes. L'ATP com a transportador d'energia i el NADH i el NADPH com a transportadors de poder reductor. Catabolisme cellular aerbic i anaerbic i balan energtic. Identificaci del paper de loxigen en la respiraci aerbica. Diferenciaci de les fases de la respiraci cellular i relaci amb lestructura del mitocondri. Fermentaci lctica i alcohlica. Balan energtic de la respiraci i la fermentaci. Els enzims com a reguladors del metabolisme. 3. La fotosntesi. Concepte i reacci global. Localitzaci cellular. Fase lluminosa: fotlisi de l'aigua, generaci de poder reductor (NADPH) i fosforilaci de l'ADP a ATP. Fase fosca: fixaci del carboni i cicle de Calvin. Balan de la fotosntesi. Relaci de la fotosntesi amb lestructura dels cloroplasts. Importncia biolgica de la fotosntesi. Fotosntesi bacteriana. Fotosntesi i respiraci. La quimiosntesi. 4. Diversitat metablica. Classificaci dels organismes en funci de la seva font de carboni i d'energia. Concepte d'aerobiosi i d'anaerobiosi.

Bloc 2- Immunologia 1. El sistema immunitari. Concepte de immunitat natural i adquirida. Funcions del sistema immunitari. rgans del sistema immunitari. Antgens i anticossos: concepte del que s propi i del que s estrany. 2. Principals cllules del sistema immunolgic i la seva funci. Especialitzaci dels diferents tipus de leuccits (granulcits, moncits/macrfags, limfcits T i B, cl.lules NK). 3. Mecanismes de resposta immunitria inespecfica Paper de la pell i les mucoses Elements cellulars de la defensa inespecfica (moncits/macrfags, granulcits, cllules NK, neutrfils, mastcits). El sistema del complement. El procs inflamatori

4. Mecanismes de resposta immunitria especfica: resposta cellular i resposta humoral conjunta. Cllules i substncies fonamentals (cllules presentadores dantgens, limfcits T citotxics i helpers; limfcits B, cllules plasmtiques i anticossos; cllules de memria). Resposta primria i secundria. Defensa natural i adquirida contra infeccions bacterianes, infeccions vriques i parsits. Defensa contra cllules canceroses. Cllules especfiques en els diferents casos. 5. Tipus dimmunitat i mecanisme dactuaci: Immunitat activa i immunitat passiva. Immunitat natural i immunitat artificial. Defensa contra microorganismes, immunoterpia (terpia immunolgica o seroterpia), vacunes dimmunitzaci activa i immunitzaci mare-fetus. 6. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat. Mecanismes bsics que les causen: rebuig de transplantaments (el complex major dhistocompatibilitat) i de transfusions, hipersensibilitat i allrgies, malalties auto-immunes, leucmies, immunodeficincies innates i adquirides (SIDA).

Bloc 3 - Gentica mendeliana i evoluci 1. Gentica mendeliana. Conceptes de genotip, fenotip, dominant, recessiu, homozigot, hemizigot, heterozigot i encreuament prova. Resoluci de problemes de monohibridisme i dihibridisme en casos dherncia autosmica i lligada al sexe. Interpretaci de la recombinaci. 2. Evidncies de l'evoluci. Evidncies biogeogrfiques. Evidncies paleontolgiques. Concepte de fssil. Evidncies anatmiques. rgans homlegs i anlegs. rgans vestigials. Convergncia i radiaci adaptativa. Evidncies embriolgiques. Evidncies bioqumiques (biomolcules comunes, universalitat del codi gentic, similituds en seqncies d'aminocids i de DNA, reaccions creuades antigen - antics). 3. Teoria sinttica de levoluci (neodarwinisme). Variabilitat fenotpica. Causes, heretabilitat (variabilitat gentica) i exemples. Freqncia gnica i el seu clcul. Flux gnic. Carcter preadaptatiu de les mutacions. Tipus de mutacions. Exemples de mutacions cromosmiques en humans. Paper evolutiu de les mutacions. La selecci natural i la seva actuaci sobre la variabilitat; exemples. La deriva gnica. Concepte biolgic d'espcie. Especiaci: mecanismes d'allament prezigtic i postzigtic; exemples. 4. Antecedents histrics a la teoria sinttica de levoluci. Lamarckisme: principis bsics. Darwinisme: principis bsics.

Bloc 4 - Disseny experimental 1. Hiptesi i variables. Reconeixement i formulaci del problema a investigar. Formulaci dhiptesis en situacions contextualitzades. Distinci de la variable independent i de la variable depenent. Identificaci i control de variables en situacions contextualitzades. 2. Controls i rpliques. Concepte de control i de rplica. Aplicaci del concepte de control i de rplica en situacions contextualitzades. Elaboraci de dissenys experimentals bsics. 3. Resultats i conclusions. Anlisi dels resultats i formulaci de conclusions.

Bloc 5 - Biologia molecular (biomolcules i biotecnologia) 1. Introducci a la bioqumica. Reconeixement del carcter universal de la composici qumica de la cllula i dels organismes. 2. Els glcids. Reconeixement de lestructura dels monosacrids (glucosa, fructosa, galactosa, ribosa i desoxiribosa). Formaci i estructura de lenlla glucosdic. Disacrids (sacarosa i lactosa) i polisacrids (mid, glicogen, quitina i cellulosa). Interpretaci de la relaci entre lestructura i la funci dels principals glcids. Identificaci experimental de la presncia de glcids en els aliments (Proves de Lugol; Fehling o Benedict). 3. Els lpids. Reconeixement de lestructura dels principals lpids. Interpretaci de la relaci entre lestructura i la funci dels principals lpids (cids grassos, acilglicrids, fosfolpids, esteroides, ceres). Identificaci experimental de la presncia de lpids en els aliments (insolubilitat en aigua, taca translcida). 4. Biotecnologia. Concepte de biotecnologia. El DNA recombinant. Caracteritzaci del procs de transgnesi. Aplicacions de la biotecnologia alimentria (aliments funcionals i transgnics). s de microorganismes en processos industrials (agricultura, farmcia, alimentaci i bioremediaci). [Cal que els alumnes recordin les idees bsiques sobre els processos de transcripci, traducci i replicaci del DNA, i sobre lestructura del DNA i les protenes, les quals no es preguntaran directament per formar part dels continguts de 1r per sn necessries per avaluar aquests continguts de 2n].

Bloc 6 Microbiologia 1. Els virus. Descripci de la composici, la morfologia i lestructura dels virus com a estructures acellulars. Tipus de virus en funci del seu material hereditari, DNA o RNA, i descripci de cicles vrics (ltic i lisognic). Caracteritzaci del procs de retrotranscripci, i comparaci amb els processos generals de transcripci, traducci i replicaci del material hereditari. [Cal que els alumnes recordin les idees bsiques sobre els processos de transcripci, traducci i replicaci del DNA, per poder fer les comparacions]. 2. Els bacteris. Descripci de la composici, la morfologia i lestructura dels bacteris. Concepte despcie i de soca. Breu relaci de la diversitat bacteriana i la seva ubiqitat, taxa de creixement i capacitats metabliques. Importncia dels bacteris en els cicles biogeoqumics, en la tecnologia i com a agents patgens. Mecanismes dautoduplicaci, mutaci i parasexualitat bacteriana (conjugaci, transformaci i transducci). Mtodes destudi (tinci de gram) i cultiu de bacteris. Mida dels microorganismes. Relaci entre mida aparent, mida real i augments d'una imatge al microscopi: clculs de conversi d'unitats de llargada (metres, millmetres, micrmetres, nanmetres i ngstrom). 3. Antibitics. Mecanismes generals dacci dels antibitics. Principals exemples de dianes i efectes. La resistncia als antibitics com a procs evolutiu.

Bloc 7 - Ecologia 1. La biodiversitat. Concepte de biodiversitat. Biodiversitat a escala individual, poblacional i decosistemes. Anlisi de les principals caracterstiques morfolgiques, anatmiques i fisiolgiques distintives dels cinc regnes en qu es classifiquen els ssers vius. Importncia ecolgica de la biodiversitat. 2. Estructura i dinmica dels ecosistemes. Interpretaci i relaci dels conceptes decosistema, bitop, biocenosi i poblaci. Interpretaci de la selecci natural i ladaptaci com a resultat del procs de relaci entre bitops i biocenosi (concepte general). Relacions intraespecfiquers i interespecfiques (depredaci, parasitisme, competncia, mutualisme i simbiosi). Cicle de matria i del flux denergia com a motor dels ecosistemes. Anlisi de la producci primria i secundria. Importncia de la producci primria en el manteniment dels ecosistemes. Representaci i discussi de xarxes trfiques en el context decosistemes terrestres i aqutics. Interpretaci i relaci dels conceptes de nnxol ecolgic, nivell trfic i biomassa. Identificaci i

explicaci de les relacions trfiques que s'estableixen entre els seus components. Anlisi i valoraci del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la matria. Reconeixement del carcter de la biosfera com macroecosistema.

NOTA: Hi ha continguts de Primer de Batxillerat el domini dels quals s indispensable per poder tenir xit en lavaluaci de certs continguts de segon. Shan especificat a continuaci dels blocs corresponents.

Procediments que permeten desenvolupar les competncies generals del batxillerat * Competncia comunicativa: comentar textos interpretar textos redactar correctament textos detectar errades en textos detectar errades en esquemes * Competncia en la gesti i el tractament de la informaci: interpretar grfics, taules i esquemes fer grfics, taules i esquemes fer petits clculs numrics per a la resoluci de problemes senzills interpretar pedigrs fer pedigrs fer i interpretar xarxes trfiques i pirmides de biomassa i de producci utilitzar claus dicotmiques per a la identificaci despcies * Competncia en recerca: interpretar resultats experimentals realitzar dissenys experimentals * Competncia en el coneixement i interacci amb el mn: la totalitat de continguts i procediments de la matria

Tipologies de preguntes Qestions obertes Comentari cientfic de textos de nivell adequat Elaboraci i interpretaci de grfiques, esquemes i taules Interpretaci de resultats experimentals Resoluci de problemes Dissenys experimentals Detectar errades en textos i esquemes de nivell adequat

Els continguts de les preguntes estan expressament pensats per poder valorar el nivell que els estudiants han adquirit de: - Coneixements: lalumnat ha de saber explicar, descriure, identificar, classificar, relacionar, etc. - Capacitat danlisi: lalumnat ha de saber fer una interpretaci o lectura de dades referents a la matria, inclosos grfics i esquemes senzills. - Capacitat daplicaci: saber realitzar grfics i esquemes senzills, utilitzar els seus coneixements en situacions noves i aplicar correctament clculs numrics tamb senzills per a la resoluci de problemes. - Valoraci de situacions: saber valorar i avaluar situacions concretes contextualitzades, relatives als continguts de la matria.

Criteris generals d'avaluaci

tems generals a avaluar Els tems generals a avaluar coincideixen amb els objectius fixats en relaci amb la temtica de la matria: Coneixement Comprensi Aplicaci Anlisi i valoraci crtica Lectura, interpretaci i elaboraci de grfics i taules Formulaci dhiptesis Planificaci experimental

Les respostes shan dajustar a lenunciat de la pregunta. A ms de valorar el contingut conceptual de la resposta, es tindr tamb en compte la claredat en lexposici dels conceptes, dels processos, dels passos a seguir i de les hiptesis, lordre lgic, ls correcte dels termes cientfics, la correcci ortogrfica bsica, la grafia correcta dels noms cientfics (subratllat) i la contextualitzaci segons lenunciat. A ms tamb es valorar l's d'esquemes, sobretot quan es demanin explcitament. La resposta que no sigui coherent o que suposi una confusi o un disbarat, afectar negativament a la puntuaci de la pregunta concreta. Tamb afectaran negativament les faltes ortogrfiques en els termes cientfics i la illegibilitat del text. Els noms cientfics despcies dssers vius han destar escrits correctament (subratllats, amb el nom genric comenat en majscula i lespecfic en minscula). En el cas que una pregunta plantegi una resposta que tingui una probabilitat molt alta de ser contestada correctament a latzar, no es donar puntuaci total si no es raona o justifica la resposta (tanmateix, sempre que es demani una justificaci o un raonament es plantejar de forma explcita a lenunciat). En cap cas la possible presncia de problemes exigir la realitzaci de clculs llargs. Tanmateix es valorar lexposici dels passos seguits (raonaments i clculs). Els clculs shan de resoldre correctament i sense errades. Si l'exercici no est totalment resolt es puntuar en funci de les parts realitzades, amb unes pautes de correcci precises. En les preguntes sobre petits dissenys experimentals o experincies, les respostes han de ser lgiques i factibles. Cal assenyalar que no necessriament lalumnat cal que hagi fet el disseny o lexperincia concreta exposada en el seu centre educatiu. Les preguntes de disseny experimental estan pensades perqu lalumnat les pugui respondre utilitzant, transferint, extrapolant, etc., els continguts adquirits en altres dissenys o experincies semblants, o simplement recordant els procediments de laboratori ms corrents i senzills i els instruments, estris i aparells ms comuns a labast. En les respostes obertes cal que lalumnat mostri una adequada capacitat de comprensi de les qestions plantejades i organitzi de forma lgica la resposta, tot analitzant i utilitzant les variables en joc. Tamb es valorar el grau de pertinena de la resposta, el que lalumnat diu (i no solament el que hauria de dir o simplement es deixa) i les mancances manifestes sobre el tema en qesti.

Material que els alumnes poden dur a la prova Llapis (no pot ser usat per les respostes definitives, que han de ser escrites necessriament amb bolgraf blau o negre). Goma Bolgraf (blau o negre) Calculadora (sense memria per formules o textos) Regle

Enllaos relacionats Preguntes model dexmens de cursos anteriors, classificades per curs i per temtica: - http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/examens.htm - http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/classificacio.htm Currculum de biologia (publicat al DOGC) - http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/CurriculumBiologia.pdf Estructura global de les PAU - http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/Noves_PAU.htm Pgina web de lOficina dOrganitzaci de les PAU - http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/