Proves dAccs a la Universitat.

Curs 2011-2012

Qumica
Srie 3
Responeu a les qestions 1, 2 i 3. Tot seguit, escolliu UNA qesti entre la 4 i la 5 i UNA qesti entre la 6 i la 7 i contesteu les dues que heu triat.

1.

Una de les aplicacions del cloroet durant el segle XX ha estat la producci dun antidetonant per a la gasolina. El cloroet shidrolitza en una soluci calenta dhidrxid de sodi, segons lequaci segent: CH3CH2Cl + OH CH3CH2OH + Cl Estudiem la variaci de la velocitat inicial daquesta reacci per a diferents concentracions inicials dels reactius, a una temperatura determinada. Els resultats es poden observar en la taula segent:
Estudi experimental de la cintica de la reacci dhidrlisi del cloroet Concentraci inicial de cloroet (mol dm3) 0,010 0,020 0,020 Concentraci inicial di hidrxid (mol dm3) 0,020 0,020 0,060 Velocitat inicial de la reacci (mol dm3 s1) 8,60 108 1,72 107 5,16 107

a ) Determineu lordre de reacci respecte a cada reactiu i lordre total de la reacci. Expliqueu raonadament les respostes.
[1 punt]

b ) Calculeu la constant de velocitat de la reacci.

[1 punt]

Districte Universitari de Catalunya

2.

En dermatologia, el tractament de berrugues es duu a terme habitualment de dues maneres diferents: mitjanant la criocirurgia o congelaci de teixits, o mitjanant laplicaci duna substncia corrosiva (procediment qumic). En aquest darrer cas, el principi actiu del medicament emprat s lcid cloroetanoic (ClCH2COOH). Aquest medicament, que saplica dues o tres vegades al dia sobre la berruga, cont 5,0 103 mol dcid cloroetanoic per cada 100 mL de soluci aquosa. Hem mesurat el pH daquesta soluci, a 25 C, i hem obtingut un valor de 2,11. a ) Escriviu la reacci de lcid cloroetanoic en aigua i expliqueu raonadament per qu s un cid, segons el model de Brnsted-Lowry. Indiqueu quines de les espcies que intervenen en la reacci, tant reactius com productes, actuen dcid i quines de base.
[1 punt]

b ) Calculeu la constant dacidesa de lcid cloroetanoic, a 25 C.

[1 punt]

3.

El procs de solidificaci de laigua, a 25 C, presenta els valors segents: H2O(l) H2O(s) H = 6,0 kJ mol1 i S = 22,0 J K1 mol1

Suposeu que els valors de les variacions dentalpia i entropia del procs de solidificaci de laigua no es modifiquen amb la temperatura, i responeu a les qestions segents: a ) Expliqueu raonadament per qu laigua, en condicions estndard, no se solidifica a 25 C, i s que ho fa a 10 C.
[1 punt]

b ) Calculeu la temperatura, expressada en graus Celsius, per sota de la qual laigua se solidifica en condicions estndard.
[1 punt]

4.

El dixid de carboni, CO2, s un dels gasos defecte dhivernacle ms coneguts, ja que absorbeix part de la radiaci infraroja emesa per la superfcie de la Terra. Lespectre infraroig (IR) del dixid de carboni mostra que aquest gas absorbeix intensament la radiaci electromagntica de 4,237 m de longitud dona.
Espectre IR del CO2

a ) Calculeu la freqncia i lenergia daquesta radiaci absorbida pel dixid de carboni.

[1 punt]

b ) Expliqueu breument qu produeix la radiaci electromagntica infraroja en una molcula de dixid de carboni. Per qu les molcules daquest gas absorbeixen noms certes longituds dona de radiaci infraroja?
[1 punt]

DADES: Constant de Planck: h = 6,63 1034 J s Velocitat de la llum: c = 3,00 108 m s1

5.

Desenvolupem una substncia nova al laboratori i comprovem, experimentalment, que t un punt de fusi a 83,7 C i un punt debullici a 177 C, a la pressi d1 atm. Mitjanant experiments nous, trobem que t el punt triple a 0,25 atm i a 38,6 C, i que se sublima a 0,10 atm i a 5 C. a ) Dibuixeu el diagrama de fases aproximat daquesta substncia i indiqueu-hi els punts dels quals es coneixen dades experimentals.
[1 punt]

b ) Expliqueu qu sentn per punt triple i per punt crtic duna substncia.
[1 punt]

6.

Al laboratori disposem de les substncies segents:

Metalls Solucions Sn(s) KNO3(aq) 3 M Cu(s) CuSO4(aq) 1 M Ni(s) NiSO4(aq) 1 M

a ) Quina reacci fareu al laboratori per aconseguir tenir una soluci aquosa que contingus ions Sn2+? Justifiqueu la resposta.
[1 punt]

b ) Emprant noms les substncies de la taula anterior, expliqueu el procediment experimental per a construir al laboratori una pila en condicions estndard i a 25 C, tot indicant el material necessari. Digueu el nom i la polaritat de cada elctrode.
[1 punt]

DADES: Potencial estndard de reducci, E , a 25 C: E (Cu2+/Cu) = +0,34 V; E (Sn2+/Sn) = 0,14 V; E (Ni2+/Ni) = 0,25 V

7.

El combustible ms utilitzat al nostre pas pels autombils s la gasolina, que est constituda fonamentalment per oct, C8H18. Actualment es treballa molt en una lnia de combustibles denominats biocombustibles que sobtenen de la matria orgnica originada en un procs biolgic. El bioetanol s un tipus de biocombustible que fonamentalment cont etanol, CH3CH2OH, i que sobt de la fermentaci dels carbohidrats presents en la canya de sucre o el blat de moro. a ) Escriviu lequaci de la reacci de combusti de letanol. Calculeu lentalpia estndard de formaci de letanol a 298 K.
[1 punt]

b ) Si la gasolina es ven a 1,30 /L, quin haur de ser el preu de letanol, expressat en /L, per a obtenir la mateixa quantitat denergia per euro?
[1 punt]

DADES:
Substncia CO2(g) H2O(l) C8H18(l) CH3CH2OH(l)

Entalpia estndard de formaci, H f, a 298 K (kJ mol1) 393,5 285,8

Entalpia estndard de combusti, H comb , a 298 K (kJ mol1)

5 445,3 1 369,0

Densitat a 298 K: oct = 0,70 g mL1; etanol = 0,79 g mL1 Massa molecular relativa: oct = 114; etanol = 46

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs

Proves dAccs a la Universitat. Curs 2011-2012

Qumica
Srie 1
Responeu a les qestions 1, 2 i 3. Tot seguit, escolliu UNA qesti entre la 4 i la 5 i UNA qesti entre la 6 i la 7 i contesteu les dues que heu triat.

1.

Una bateria que es podria utilitzar en els vehicles elctrics s la de zinc-clor, que t lavantatge de desenvolupar una potncia prcticament constant, fins i tot durant el procs de descrrega. Aquesta bateria est formada per un conjunt de piles amb la notaci segent: Zn(s) | Zn2+(aq) || Cl2(g) | Cl(aq) | Pt(s) a ) Dibuixeu un esquema daquesta pila. Indiqueu-hi la polaritat i el nom de cada elctrode i assenyaleu el sentit de circulaci dels electrons pel circuit exterior. Quina funci hi exerceix el plat?
[1 punt]

b ) Escriviu les equacions de les semireaccions doxidaci i reducci, i lequaci de la reacci global que hi t lloc. Calculeu la fora electromotriu (FEM) de la pila, en condicions estndard i a 298 K.
[1 punt]

DADES: Potencial estndard de reducci a 298 K: E(Zn2+ | Zn) = 0,76 V; E(Cl2 | Cl) = 1,36 V

Districte Universitari de Catalunya

2.

El fosgen s una substncia emprada en la fabricaci de polmers, com els policarbonats o els poliuretans, en metalrgia, en la indstria farmacutica i en la fabricaci dalguns insecticides. Es pot obtenir a partir de monxid de carboni i de clor segons la reacci segent: CO(g) + Cl2(g) COCl2(g) Introdum una mescla de 2,0 mol de monxid de carboni i 5,0 mol de clor en un reactor, i lescalfem fins a 350 K. Quan sassoleix lequilibri, observem que al reactor hi ha una pressi de 17,44 bar i que hi queda 1,0 mol de monxid de carboni, a ms de clor i fosgen. a ) Escriviu lexpressi de la constant dequilibri en pressions (Kp) daquesta reacci, i determineu-ne el valor a 350 K.
[1 punt]

b ) Una vegada assolit lequilibri, transvasem la mescla gasosa a un recipient de menys volum i hi mantenim la temperatura. Variar la constant dequilibri en pressions (Kp)? Augmentar el nombre de mols de fosgen? Justifiqueu les respostes.
[1 punt]

DADES: Constant dels gasos ideals: R = 8,31 102 bar L K1 mol1

3.

Les erupcions volcniques sn les manifestacions naturals denergia ms espectaculars. Un volc en actiu emet gasos, lquids i slids. Els gasos que emanen a latmosfera sn, principalment, N2, CO2, HCl, HF, H2S i vapor daigua. Si fem un balan de la quantitat de sofre que hi ha als voltants dels volcans, observem que una part del sulfur dhidrogen sha transformat en dixid de sofre gass i aquest, posteriorment, en sofre slid. Lequaci segent correspon a una daquestes reaccions i les dades termodinmiques que presenta a 298 K: 2 H2S(g) + SO2(g) 3 S(s) + 2 H2O(g) H = 146,0 kJ i S = 186,7 J K1 a ) Expliqueu raonadament per quins valors de temperatura ser espontnia aquesta reacci. Suposeu que les variacions dentalpia i entropia estndard no es modifiquen amb la temperatura.
[1 punt]

b ) Llegiu la notcia segent, que va aparixer als mitjans de comunicaci arran de les erupcions volcniques a El Hierro. Expliqueu raonadament si esteu dacord amb la frase destacada en negreta.
[1 punt]

Valverde (El Hierro) El pH superficial de laigua del mar ha variat de 7,97 a 5,45, a 5 metres de profunditat en la zona de lerupci volcnica a El Hierro. Aquesta disminuci aproximada de 3 unitats suposa que el medi est suportant una concentraci de H3O+ cent mil vegades superior al valor normal, va informar la direcci del Pla de Protecci Civil per Risc Volcnic. [] Traducci feta a partir del text La concentracin de cidos al sur de El Hierro, 100.000 superior a lo normal Europapress.es (10 novembre 2011)

4.

Al laboratori disposem duna soluci dcid clorhdric 0,010 M i duna soluci dhidrxid de sodi 0,50 M. Expliqueu el procediment experimental que seguireu i quin material utilitzareu en les situacions segents: a ) Per a preparar 250,0 mL dhidrxid de sodi 0,010 M a partir de la soluci dhidrxid de sodi 0,50 M.
[1 punt]

b ) Per a obtenir la corba de valoraci de 25,0 mL dcid clorhdric 0,010 M amb hidrxid de sodi 0,010 M.
[1 punt]

5.

El gas natural s un dels combustibles fssils ms utilitzats a les llars per a la calefacci i per a cuinar. La composici daquest combustible varia lleugerament depenent de quin ns lorigen; el que consumim al nostre pas prov dAlgria i cont ms del 90 % en volum de met. Observeu el diagrama i contesteu les qestions segents:
Diagrama dentalpies de la combusti del met

a ) Escriviu lequaci del procs de vaporitzaci de laigua i calculeu-ne lentalpia estndard, expressada en kJ mol1.
[1 punt]

b ) Per a muntar un petit negoci de restauraci, calen diriament 7,5 104 kJ denergia en forma de calor. Quin volum daire, mesurat a 1,0 bar i 25 C, es necessita cada dia en la combusti del met per a obtenir aquesta quantitat denergia? Suposeu que la combusti es produeix a pressi constant (condicions estndard) i sobt aigua en estat lquid.
[1 punt]

DADES: Constant dels gasos ideals: R = 8,31 102 bar L K1 mol1 Composici de laire (% en volum): 78,08 % N2; 20,95 % O2; 0,93 % Ar; 0,04 % altres

6.

Quan un element rep energia, els toms que el formen promouen un dels seus electrons a un orbital atmic de ms energia. Per si lenergia rebuda s ladequada, es pot aconseguir que lelectr surti de latracci del nucli, de manera que ltom perdi un electr i es formi un i positiu. Quan sestudia el comportament del potassi sobserva que la primera energia dionitzaci s 412 kJ mol1; per quan els toms daquest element es troben en el primer estat electrnic excitat, lenergia per a ionitzar-los s noms 126 kJ mol1. a ) Qu s un orbital atmic, segons el model ondulatori de ltom? Escriviu la configuraci electrnica fonamental de ltom de potassi (K) i del seu i positiu (K+).
[1 punt]

b ) Calculeu la longitud dona que emet el potassi en la transici electrnica del primer estat electrnic excitat a lestat fonamental.
[1 punt]

DADES: Nombre atmic (Z): Z(K) = 19 Velocitat de la llum: c = 3,00 108 m s1 Constant de Planck: h = 6,63 1034 J s Nombre dAvogadro: NA = 6,02 1023 mol1 7. Els diagrames de fases sn representacions grfiques de les condicions de pressi i temperatura que fan que una substncia estigui en estat slid, lquid o vapor. Els perfils daquests diagrames per a laigua i per al dixid de carboni sn els segents:

Punt triple: T = 273 K i p = 0,611 kPa

Punt triple: T = 216 K i p = 517,6 kPa

a ) Qu representen les lnies que apareixen en un diagrama de fases? Expliqueu raonadament com varia la temperatura de fusi de les dues substncies en augmentar la pressi.
[1 punt]

b ) Justifiqueu el fet que, a pressi atmosfrica (101,3 kPa), laigua pot passar de slid a lquid i de lquid a vapor, modificant la temperatura, mentre que amb el dixid de carboni no passa el mateix.
[1 punt]

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs