Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm.

5183

Qumica La qumica s una cincia present en molts dels mbits de la societat, estudia les substncies i els materials, la seva estructura i propietats i les reaccions que les transformen. Les mltiples aplicacions abasten diferents rees, com el disseny de materials i de frmacs, el disseny i millora de nous combustibles, l'obtenci de fertilitzants i insecticides per a l'agricultura, l'elaboraci de pigments i colorants sinttics, etc. La qumica tamb aporta elements conceptuals i tcniques molt valuoses a altres disciplines cientfiques, com ara les cincies de la vida i de la salut, les cincies de la Terra i del medi ambient i l'enginyeria. La qumica opera tres nivells. En el primer, el nivell macroscpic, mira de descriure i explicar la matria i les seves transformacions En el segon, el nivell microscpic, mira d'interpretar aquests fenmens mitjanant models atomicomoleculars, que impliquen la consideraci d'entitats submicroscpiques com els toms, les molcules i els ions i de les seves propietats. En el tercer, el nivell representacional o simblic, es representen les substncies i els seus canvis i les entitats microscpiques que les constitueixen, mitjanant smbols, frmules, equacions, diagrames i models. A travs dels tres nivells, en la matria de qumica s'aborden progressivament la teoria atomicomolecular i la cineticomolecular de la matria, l'estructura atmica i molecular, la qumica orgnica, la reacci qumica, la termoqumica, l'equilibri qumic, l'espontanetat de les reaccions, la cintica qumica i l'electroqumica. Tanmateix, l'aprenentatge dels continguts conceptuals s'ha de desenvolupar de forma contextualitzada, de manera que la presentaci dels fenmens i de les situacions-problema siguin els que justifiquin la introducci i l'elaboraci dels conceptes i models necessaris per a la comprensi dels fenmens que s'estudien i la resoluci dels problemes que es plantegen. Pel carcter formatiu i preparatori de la qumica, cal que l'alumnat comprengui la importncia que els conceptes, teories i procediments apresos tenen per poder valorar les aplicacions actuals de la qumica en els diferents camps i la seva relaci amb altres cincies, i per tenir una opini fonamentada de les seves implicacions socials. Aquests coneixements i actituds han de permetre als estudiants poder actuar com a ciutadans en formaci preocupats per a la millora de la qualitat de vida i del medi ambient, i per a la consecuci d'un desenvolupament sostenible. Competncies especfiques de la matria Les competncies especfiques de la qumica sn, essencialment: la indagaci i experimentaci en el camp de la qumica, en la comprensi de la naturalesa de la cincia i de la qumica en particular, i en la comprensi i capacitat d'actuar sobre el mn fisicoqumic. La indagaci i experimentaci en el camp de la qumica implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessries: identificar problemes, generar qestions

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hiptesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions cientfiques, i argumentar la validesa d'explicacions alternatives en relaci amb les evidncies experimentals. La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia implica la distinci entre cincia i altres formes de coneixement per a l'elaboraci de models, i per a l's de mtodes emprics i d'arguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els models i les teories proposades. Amb aquesta metodologia els qumics i les qumiques s'esforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el mn material. Com que l'acceptaci de les idees cientfiques depn de l'observaci i la contrastaci experimental i de la coherncia amb altres idees que conformen les teories acceptades, el coneixement cientfic s, en principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies que no encaixen en les teories vigents. s important que l'alumnat comprengui els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement cientfic i, tamb, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en qu aquest coneixement s obtingut, comunicat, representat i defensat en la comunitat cientfica. Aquesta comprensi s molt important per discernir entre el que s cincia i el que no ho s, o sigui, per distingir entre cincia i pseudocincia. La competncia en la comprensi i capacitat d'actuar sobre del mn fisicoqumic implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal d'utilitzar-los per explicar i interpretar el mn fisicoqumic i, d'altra banda, aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la qumica per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnolgics, tics, socials i ambientals de la qumica, tant pel que fa a l'entorn ms proper com al mn i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions cientficament fonamentades. Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat Competncia comunicativa: aprendre a comunicar cincia significa saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models cientfics que es construeixen en el marc escolar. A ms a ms, tamb suposa la capacitat d'interaccionar i dialogar amb altres persones. La qumica hi contribueix en promoure discussions sobre les evidncies experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics, la lectura i interpretaci de textos i illustracions, la realitzaci de mapes conceptuals i diagrames illustratius dels processos, l'explicaci oral o escrita de la resoluci d'un problema o de la realitzaci d'una investigaci, etc. D'altra banda, la qumica aporta el llenguatge simblic que utilitza per descriure i explicar les propietats i estructura de les substncies i els fenmens qumics: smbols, frmules, equacions, models moleculars, diagrames, etc.

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Competncia en recerca: la qumica hi contribueix aportant les capacitats que s'aprenen en la realitzaci de treballs experimentals on cal cercar informaci, fer hiptesis, planificar la investigaci, fer muntatges experimentals, realitzar i enregistrar les mesures, analitzar les dades, extreure conclusions, i avaluar i comunicar els resultats. Tamb aporta capacitats prpies de la competncia de recerca com saber construir models explicatius dels fenmens, fer prediccions a partir dels models, argumentar la validesa d'explicacions a la llum de les evidncies experimentals i reconixer les limitacions. Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital: implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informaci d'una manera crtica, tenint en compte els coneixements adquirits. Des de l'mbit de la qumica s'utilitzen les fonts bibliogrfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informaci, per exemple, sobre el desenvolupament histric dels conceptes qumics, sobre tcniques especfiques o sobre aplicacions prctiques. D'altra banda, s'utilitzen fulls de clcul per al tractament de dades i es fan servir sistemes d'adquisici de dades a travs de sensors per a la realitzaci de treballs experimentals. Tamb s'usen visors moleculars i simuladors de processos qumics. Competncia personal i interpersonal: aquesta competncia s'assoleix donant pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i afavorir l'autoavaluaci i l'autoregulaci dels aprenentatges. Tamb es promou la reflexi sobre les dimensions socials i tiques de les aplicacions de la qumica, valorant els canvis que ha provocat en la societat l'obtenci i s de nous productes i materials, a travs de debats que impliquen saber escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les prpies, i saber arribar a posicions de consens. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn: la qumica contribueix a aquesta competncia ajudant els estudiants a apropiar-se d'aquells models que permeten comprendre el mn material i fsic que els envolta. Aquest coneixement ha de servir tamb per saber prendre decisions responsables sobre l'explotaci i s dels recursos naturals, el medi ambient, els hbits de vida saludables i un futur sostenible. D'altra banda, dna una visi de quina ha estat la contribuci de la qumica a la societat al llarg de la histria i de com el seu desenvolupament ha influt en la cultura i alhora ha estat influda per la cultura de cada poca. Estructura dels continguts Els continguts s'han distribut al llarg dels dos cursos de batxillerat tenint en compte consideracions sobre la lgica interna de la disciplina i el nivell d'abstracci dels continguts, intentant aconseguir una progressi adequada. El punt de partena en el primer curs sn els models de la qumica que s'han treballat en l'assignatura de fsica i qumica del tercer curs d'ESO i que s'amplien en l'assignatura optativa de quart d'ESO. La qumica de primer curs et estructurada en sis apartats:

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Els orgens del model atomicomolecular de la matria. Els gasos, lquids i solucions. Un model per als toms. Estructura dels materials. L'enlla entre toms i molcules. El mn de la qumica orgnica. Les reaccions qumiques. En els orgens del model atomicomolecular de la matria es pretn comprendre les hiptesis i les evidncies experimentals que van donar lloc a l'elaboraci del model atomicomolecular de la matria en el segle XIX i a la mesura de la quantitat de substncia a travs d'una nova unitat, el mol. Qestions com la determinaci de les masses atmiques i moleculars relatives, la determinaci de les frmules empriques i moleculars dels compostos i la determinaci de la constant d'Avogadro sn resoltes en el marc d'aquesta teoria. En els gasos, lquids i solucions s'estudien les lleis experimentals dels gasos i s'elabora el model cineticomolecular de gas ideal. Aquest model es modifica, introduint el concepte de fora intermolecular, per poder explicar propietats dels lquids com la pressi de vapor i la viscositat. S'estudien les diferents maneres d'expressar la composici de les solucions. A continuaci s'introdueix el concepte de pressi parcial d'un gas i s'aplica per trobar la relaci entre solubilitat d'un gas en un lquid i la seva pressi parcial. A l'ltim, s'aborden les propietats colligatives de les solucions. En un model per als toms es pretn comprendre les hiptesis i les evidncies experimentals que van permetre elaborar els primers models atmics. Es compara el model ondulatori i corpuscular de la llum i es justifica el model atmic de Bohr com a model explicatiu dels espectres de ratlles de l'tom d'hidrogen. Finalment, s'introdueix de forma molt qualitativa el model quntic i les regles per predir les configuracions electrniques dels toms. En l'enlla entre toms i entre molcules i l'estructura dels materials es proposen diversos models per a l'enlla qumic que permetin explicar la uni dels toms en les molcules i la diversitat de propietats dels slids moleculars, reticulars covalents, inics i metllics. Aquest apartat permet destacar la gran relaci existent entre l'estructura qumica i les propietats fsiques de les substncies i dels materials. S'especifica la convenincia d'utilitzar visors moleculars i el programari adient com un recurs per representar l'estructura de les molcules i dels slids. En el mn de la qumica orgnica es pretn aportar una visi general de la qumica orgnica, des dels hidrocarburs fins als compostos bsics de l'estructura de la matria viva. Tamb es posa mfasi a exposar les repercussions socials i econmiques de l'explotaci del petroli i el gas natural com a fonts d'energia. S'aborda la diversitat de compostos orgnics existents, tot aprofitant alguns exemples per introduir els conceptes d'isomeria i de macromolcula. s un apartat molt adequat per establir lligams amb les macromolcules orgniques que s'estudien a Biologia. Tamb per destacar la importncia de la sntesi orgnica en l'obtenci de medicaments.

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

En les reaccions qumiques s'aborda el canvi qumic des de diferents perspectives. En primer lloc, es pretn aconseguir la representaci i interpretaci mitjanant equacions qumiques, la capacitat de clcul sobre les quantitats de substncies que reaccionen i es formen, i la determinaci experimental i la interpretaci de la calor de reacci i de la velocitat de reacci. En segon lloc, es pretn una familiaritzaci amb les reaccions ms importants en la vida quotidiana, a travs de l'observaci experimental i la interpretaci de diferents tipus de reaccions: cid-base, de precipitaci, redox, polimeritzaci i la consideraci de les seves aplicacions, com les aplicacions domstiques dels cids i de les bases i els mtodes d'eliminaci de la duresa de l'aigua. La qumica de segon curs est estructurada en sis apartats: La radiaci, els toms i les molcules. Els canvis d'energia en les reaccions qumiques. Equilibri de fases i equilibri qumic. Equilibris qumics inics. L'espontanetat i velocitat de les reaccions qumiques. Les piles i celles electroltiques. En la radiaci, els toms i les molcules es pretn explicar els nivells d'energia dels electrons com a conseqncia de la hiptesi del carcter ondulatori de l'electr i del fet de trobar-se confinat en un espai, i el concepte d'orbital com a conseqncia del principi. Es dna una importncia cabdal a la interacci entre les radiacions electromagntiques i la matria, per explicar, per exemple, l'efecte hivernacle com a conseqncia de l'absorci dels raigs infraroigs per determinats gasos i el paper de l'oz a l'atmosfera. Aix mateix, s'amplia la teoria cineticomolecular dels gasos introduda a primer curs. En els canvis d'energia en les reaccions qumiques es tracta dels aspectes energtics de les transformacions qumiques i de la seva utilitzaci per satisfer les necessitats energtiques de la societat. S'aborda l'estudi del primer principi de la termodinmica i s'introdueixen els conceptes d'energia i d'entalpia de reacci, d'entalpia d'enlla i d'entalpia reticular. L'aplicaci de la llei de Hess permet calcular entalpies de reacci que no poden determinar-se experimentalment a travs de les entalpies de reaccions, que constitueixen un altre cam per arribar als mateixos productes. En l'equilibri de fases i l'equilibri qumic s'aborden l'equilibri de fases d'una substncia i els sistemes qumics homogenis i heterogenis que evolucionen fins a una situaci d'equilibri caracteritzada per la constncia en les concentracions o pressions parcials dels components del sistema, cosa que correspon a nivell microscpic a una situaci d'equilibri dinmic. Aquests conceptes permeten calcular les concentracions de les espcies presents en l'estat d'equilibri i predir com evoluciona un sistema qumic en equilibri, com el de la formaci de l'amonac, quan es varia la concentraci, la pressi o la temperatura. En els equilibris qumics inics es tracta d'aplicar el concepte d'equilibri qumic a les reaccions cid-base i als equilibris de compostos inics insolubles.

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

S'introdueix un nou model d'cid-base, el model de Brnsted-Lowry i es mostra el carcter feble de molts cids i bases a travs de les mesures de pH. L'acidesa o basicitat de les solucions de sals es raona en funci de l'acidesa o basicitat dels ions resultants de la dissoluci d'aquestes sals. L'estudi experimental de les valoracions cid-base a travs d'indicadors o de sensors de pH permet comprendre les aplicacions analtiques d'aquestes reaccions. D'altra banda, la introducci qualitativa del concepte de soluci reguladora del pH s'aplica a comprendre la importncia de sistemes reguladors del pH en la sang i en els oceans. En l'espontanetat i velocitat de les reaccions qumiques s'introdueix el concepte de variaci d'entropia total com a criteri de predicci de l'espontanetat d'un procs. En els processos a pressi i temperatura constant el criteri anterior pot ser substitut amb avantatge amb el de variaci de l'entalpia lliure del sistema. Tamb s'estudia la velocitat de les reaccions i els factors dels quals depn, el mecanisme d'una reacci i la interpretaci de la velocitat d'una reacci elemental a travs de dos models moleculars que cal diferenciar: el model de collisions, basat en el model cineticomolecular dels gasos, i el model de l'estat de transici. El concepte de catlisi s fonamental per entendre moltes reaccions industrials i biolgiques, mentre que el concepte de reacci en cadena permet comprendre el procs que provoca la desaparici de l'oz a l'atmosfera. En les piles i celles electroltiques es revisa el concepte de reacci redox introdut al primer curs i s'aplica a la comprensi de les piles electroqumiques i a la determinaci experimental de la fora electromotriu d'una pila. El concepte de potencial d'elctrode estndard permet calcular FEM estndard i predir l'espontanetat de la reacci redox en qu es fonamenta la pila. s important ressaltar la relaci entre la fem d'una pila i la variaci d'entalpia lliure de la reacci i la importncia actual de les piles de combustible. En aquest apartat tamb s'estudia experimentalment el procs d'electrlisi, que t aplicacions en l'obtenci de metalls, en el recobriment per metalls i en la refinaci electroltica, i es fan clculs sobre processos electroltics. s important tenir present que els diferents apartats en qu s'estructura el currculum de qumica no impliquen forosament que la seqenciaci dels continguts hagi de ser la que es presenta. Connexi amb altres matries Els continguts de la qumica impliquen connexions amb les altres matries del batxillerat. L's del llenguatge, en la llengua prpia o en altres, s imprescindible per comunicar per escrit i oralment l'elaboraci de models, les interpretacions, les argumentacions i, en definitiva, la construcci i compartici de coneixement qumic. Aix mateix, la lectura comprensiva de textos i la recerca d'informaci impliquen una connexi necessria amb les llenges.

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

El coneixement sobre la naturalesa de la qumica i els aspectes socials i tics de les aplicacions relacionen la qumica amb els continguts de filosofia i ciutadania. La histria de la qumica contribueix a la comprensi de les revolucions cientificotcniques que han canviat la visi del mn i mostra la cincia com a motor de progrs i com una activitat humana enquadrada en la cultura de cada poca. La biologia, les cincies de la Terra i del medi ambient i la fsica comparteixen amb la qumica, a ms de la metodologia, les grans idees sobre la conservaci i degradaci de l'energia i l'augment irreversible de l'entropia. En el cas de la biologia, hi ha continguts compartits amb la qumica orgnica en particular, l'estudi de les macromolcules naturals, les forces intermoleculars, l'energia d'enlla, l'osmosi, la catlisi enzimtica i les solucions reguladores de pH, entre altres. En el cas de les cincies de la Terra i del medi ambient sn continguts compartits la composici de les roques i minerals, i determinats processos geolgics de canvi. Tamb hi ha connexions amb l'anlisi i soluci de problemes mediambientals com la pluja cida, la disminuci d'oz a l'estratosfera o l'augment de l'efecte hivernacle. Les connexions amb la fsica sn nombroses: els models atmics, les propietats de les partcules elementals, el comportament dels gasos, la termodinmica qumica, la interacci entre la matria i les radiacions electromagntiques, l'electroqumica i la relaci entre l'estructura de les substncies i les seves propietats fsiques. La qumica fa s de les matemtiques en la construcci i anlisi de taules i grfiques, en l's del llenguatge matemtic per a la definici de magnituds i l'expressi de relacions, lleis i principis qumics, en la resoluci d'equacions i en les eines de clcul. A l'ltim, la qumica comparteix alguns continguts amb les cincies per al mn contemporani pel que fa a les propietats i s dels materials i, als recursos energtics i, en general, a la gesti sostenible del planeta. Consideracions sobre el desenvolupament del currculum Alguns aspectes que cal considerar i potenciar en el desenvolupament del currculum de qumica sn: Contextualitzaci. La qumica, com altres cincies, s una activitat que est ntimament lligada a aspectes del pensament i del desenvolupament cultural, artstic, econmic, filosfic, social i poltic. Un currculum contextualitzat t per finalitat poder explorar les connexions entre les cincies, la tecnologia i les cincies socials amb la finalitat de comprendre com la cincia i la tecnologia sn influenciades per factors humans i com, alhora, aquests factors humans

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

condicionen el coneixement cientfic. Per tant, la contextualitzaci implica dotar els estudiants de capacitat per interaccionar amb el seu entorn, acostant-los al coneixement dels problemes cientfics i tecnolgics que els afecten en la vida diria. En els apartats de continguts del currculum s'inclouen propostes que permeten treballar aspectes contextualitzats. A primer hi figuren temes com l'obtenci d'elements a partir de minerals, la sntesi de medicaments, els polmers, l'explotaci dels combustibles fssils i la contaminaci generada pels motors de combusti. A segon es tracten temes com l'efecte hivernacle de l'atmosfera, la fabricaci d'amonac, l'acci dels CFC sobre la capa d'oz, els enzims, la fabricaci de l'acer i les piles de combustible. La modelitzaci i l'argumentaci. La representaci dels sistemes qumics mitjanant diagrames, esquemes i dibuixos ajuda a la formaci de les imatges mentals, base de la seva comprensi. Aquesta representaci s'ha de completar amb la descripci i interpretaci dels fenmens amb l'ajuda del llenguatge com i del llenguatge qumic, que ha de precedir la formalitzaci matemtica, en el cas que aquesta sigui possible. L'alumnat ha de ser capa d'argumentar a partir de les evidncies obtingudes del treball experimental propi i d'altres, per justificar i contrastar els models cientfics. Tamb ha de saber utilitzar la informaci contrastada per argumentar sobre temes sociocientfics. El treball prctic experimental. Una de les finalitats de l'ensenyament de les cincies s l'adquisici de procediments i habilitats cientfiques des de les ms bsiques fins a les ms complexes. Les activitats experimentals sn part inherent de la qumica. Per aquesta ra s'inclouen com a activitat obligatria en tots els apartats de continguts diferents treballs prctics, que tenen un paper fonamental en l'elaboraci dels models. Les activitats prctiques, s convenient que es plantegin de manera .oberta., com a activitats investigatives, de manera que l'alumnat tingui ocasi de planificar el seu disseny a partir dels seus coneixements amb l'ajuda del professorat. Les noves tecnologies de l'aprenentatge i la comunicaci. Actualment disposem d'instruments per a la captaci de tota mena de dades, per a la simulaci de processos, per al dibuix d'estructures, per a l'anlisi de dades, que sn utilitzats pels cientfics de manera sistemtica. Internet ofereix una gran quantitat d'informaci cientfica que l'alumnat ha d'aprendre a seleccionar i avaluar. Els visors moleculars ofereixen grans possibilitats didctiques, en particular, en la visualitzaci de l'estructura de molcules i cristalls, i dels processos moleculars. s molt recomanable utilitzar sistemes d'adquisici de dades amb sensors en experincies en qu s important veure l'evoluci d'una propietat del sistema amb el temps. Avaluaci diversificada. Tenint en compte que l'alumnat ajusta el seu aprenentatge en funci del tipus de proves d'avaluaci que es proposen, s important que aquestes es relacionin amb la diversitat de situacions i d'activitats que es plantegen a l'aula i al laboratori. Cal evitar que l'avaluaci es faci exclusivament a travs de proves que demanin als alumnes un coneixement memorstic i descriptiu o unes habilitats de resoluci de problemes numrics

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

que, malgrat ser importants, no sn les niques activitats rellevants per a l'estudi de la qumica. OBJECTIUS La matria de qumica del batxillerat t com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Comprendre els conceptes, lleis, teories i models ms importants de la qumica, aix com les estratgies que s'utilitzen en la seva elaboraci i contrastaci experimental. 2. Comprendre la importncia de la qumica per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com l'obtenci d'aliments, de materials, de medicaments i d'energia amb el mnim impacte en el medi ambient. 3. Utilitzar, amb autonomia creixent, estratgies investigatives prpies de les cincies (plantejament de problemes, formulaci d'hiptesis, cerca d'informaci, elaboraci d'estratgies de resoluci de problemes, disseny d'experiments, anlisi i comunicaci de resultats, etc.), per a la construcci de models qumics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenmens que s'estudien. 4. Reconixer el carcter temptatiu i creatiu del treball cientfic, en particular en la fase d'elaboraci d'hiptesis i construcci de models, analitzant i comparant hiptesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crtic, aix com valorar les aportacions que els grans debats cientfics han implicat per al desenvolupament de la qumica. 5. Familiaritzar-se amb la terminologia fisicoqumica actual per poder utilitzarla de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l'mbit cientfic, i conixer la diferncia de significat de molts termes que s'usen en l'experincia diria amb un significat diferent. 6. Familiaritzar-se amb l's de l'instrumental bsic de qumica, aix com conixer algunes tcniques especfiques, tenint en compte les normes de seguretat per a l's dels productes qumics i el maneig del material i de les installacions. 7. Planificar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny d'experiments i l's d'equips informtics per contrastar hiptesis o resoldre problemes terics i prctics plantejats en el desenvolupament dels continguts d'aquesta matria. 8. Obtenir i analitzar la informaci qumica disponible a Internet per tal de fer recerques sobre temes qumics d'inters, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats. 9. Adquirir una visi global del desenvolupament teric i prctic de la qumica i del paper que pot tenir en la societat actual per contribuir a la consecuci d'un futur sostenible, a travs de la conservaci, protecci i millora del medi

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

natural i social, i conixer alguns dels reptes actuals a qu s'enfronta la investigaci qumica. 10. Reconixer la dimensi cultural de la qumica per a la formaci integral de les persones, aix com les seves repercussions en la societat i en el medi ambient, i prendre conscincia de la importncia d'impulsar desenvolupaments cientfics que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat. 11. Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, si escau, com a futurs cientfics, en la necessria presa de decisions al voltant de problemes locals i globals a qu s'enfronta la humanitat en els quals la qumica pugui fer alguna aportaci.

Primer curs

CONTINGUTS

Els orgens del model atomicomolecular de la matria Objectius i mtodes de la qumica com a cincia. Caracteritzaci dels tres nivells de la qumica: macroscpic, microscpic i representacional. Valoraci de les evidncies experimentals que van permetre l'establiment de la teoria atomicomolecular de la matria. Diferenciaci entre substncia elemental i compost, i entre estructura molecular i estructura gegant. Introducci a la nomenclatura i formulaci de les substncies simples i dels compostos: xids, hidrurs, hidrxids, cids i sals. Definici de massa atmica relativa, massa molecular relativa i massa frmula relativa. Utilitat dels conceptes de quantitat de substncia, de mol i de massa molar. Determinaci experimental de la massa atmica relativa d'un metall i estimaci de la mida d'una molcula i de la constant d'Avogadro pel mtode de la pellcula superficial. Clculs amb magnituds molars i amb magnituds atmiques i moleculars. Determinaci de frmules empriques i de la composici centesimal d'un compost. Descripci dels primers intents de classificaci peridica dels elements i establiment de la taula peridica de Mendeleiev i del concepte de periodicitat dels elements a partir de les seves propietats.

Els gasos, lquids i solucions Diferenciaci entre fets, hiptesis, experiments, lleis, models i teories, prenent com a exemple la teoria atomicomolecular de la matria i la teoria cineticomolecular dels gasos.

Qumica

10

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Determinaci experimental de la relaci pressi-volum i volum-temperatura. Caracteritzaci de les lleis experimentals dels gasos. Establiment de l'escala de temperatura absoluta. Elaboraci del model cineticomolecular per explicar la pressi i les lleis experimentals dels gasos. s de simulacions per illustrar el model. Investigaci experimental de la massa molecular relativa d'un gas o d'una substncia voltil, fent s de la hiptesi d'Avogadro. Caracteritzaci de les propietats dels lquids .tensi superficial i pressi de vapor. i interpretaci mitjanant el model cineticomolecular. Descripci dels tipus i estructura de les solucions. Caracteritzaci de les dispersions collodals. Expressi de la composici de les solucions: percentatge en massa i en volum, ppm, concentraci en massa i concentraci en quantitat de substncia. Preparaci d'una soluci d'una concentraci determinada. Elaboraci del concepte de pressi parcial i aplicaci a l'explicaci de la solubilitat dels gasos en lquids en contextos reals (per exemple, en les begudes carbniques). Caracteritzaci de les propietats colligatives de les solucions i interpretaci mitjanant el model cineticocorpuscular. Valoraci de la importncia de l'osmosi en les cllules, la conservaci d'aliments i en les centrals dessaladores.

Un model per als toms Interpretaci de les experincies que van portar a l'elaboraci dels primers models atmics i al descobriment de les partcules subatmiques. Evidenciaci experimental dels istops a travs de l'espectroscpia de masses. Caracteritzaci del nombre atmic com a criteri identificatiu dels elements. Observaci d'espectres atmics d'emissi. Descripci del model ondulatori i corpuscular de la llum. Interpretaci qualitativa de l'espectre atmic d'emissi de l'hidrogen mitjanant el model atmic de Bohr. Justificaci del model atmic de capes de Lewis. Representaci de la deslocalitzaci dels electrons mitjanant el model de nvol electrnic. Evidncia experimental de l'existncia de subnivells d'energia en els toms a partir de la variaci de les successives energies d'ionitzaci. Relaci entre la distribuci dels electrons per nivells i subnivells i la posici dels elements representatius en la taula peridica.

L'enlla entre toms i entre molcules i l'estructura dels materials Investigaci experimental de les propietats dels diferents slids (moleculars, covalents reticulars, inics i metllics). Modelitzaci de l'estructura i de l'enlla d'aquests slids per explicar-ne les propietats. Caracteritzaci de l'enlla covalent a travs del model de Lewis.
11

Qumica

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Evidncia experimental de les molcules polars. Interpretaci de la polarilat de molcules diatmiques a partir del concepte d'electronegativitat. Predicci de la geometria de molcules senzilles, mitjanant el model de la repulsi dels parells d'electrons de valncia. Interpretaci de la polaritat d'una molcula en funci de la polaritat dels seus enllaos i de la seva geometria. Evidenciaci experimental de les forces intermoleculars. Diferenciaci entre forces dipol-dipol permanents i forces de dispersi. Caracteritzaci del comportament anmal de l'aigua i explicaci a partir de l'enlla d'hidrogen i reconeixement de la seva importncia per explicar l'estructura espacial de les protenes. Relaci entre estructura, propietats i aplicacions d'alguns materials: metalls, cermiques i vidres, nanotubs, cristalls lquids.

El mn de la qumica orgnica Valoraci de la importncia del petroli i dels productes que s'obtenen per l'economia actual. Relaci entre les propietats fsiques i qumiques i l'estructura dels compostos del carboni. s de frmules, models moleculars i simulacions informtiques per a la representaci de molcules orgniques. Formulaci i nomenclatura bsica. Identificaci dels diferents tipus d'isomeria. Caracteritzaci de macromolcules naturals d'inters biolgic. Caracteritzaci de les propietats d'un bon combustible per a motors d'explosi: poder calorfic i ndex d'oct. Identificaci dels processos per millorar les gasolines: craqueig, isomeritzaci i reforma. Valoraci de la contaminaci generada pels motors de combusti i mtodes per reduir-la. Anlisi de les alternatives a la gasolina: els biocombustibles. Caracteritzaci dels processos de sntesi d'alguns compostos orgnics i, en particular, d'algun medicament. Descripci d'alguns mtodes emprats per identificar principis actius en un frmac, com ara cromatografia en capa fina. Realitzaci experimental d'una separaci de components per cromatografia en capa fina. Valoraci de les repercussions en la societat de la indstria farmacutica.

Les reaccions qumiques Interpretaci molecular i representaci d'una reacci qumica mitjanant una equaci qumica. Investigaci experimental de la calor i de la velocitat d'una reacci i dels factors dels quals depn. Interpretaci mitjanant el model cineticomolecular. Realitzaci de clculs estequiomtrics en reaccions en qu intervenen slids, lquids, gasos i solucions. Identificaci del reactiu limitant. Reconeixement dels cids i bases ms comuns al laboratori i en la vida quotidiana. Caracteritzaci i determinaci experimental de les propietats dels cids i de les bases, i interpretaci mitjanant la teoria d'Arrhenius.

Qumica

12

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Definici i aplicaci del concepte de pH. Determinaci experimental de la quantitat d'un cid o una base que cont un producte quotidi. Caracteritzaci i valoraci dels efectes de la pluja cida. Predicci i observaci de reaccions de precipitaci. Caracteritzaci de la duresa de les aiges i aplicaci de mtodes d'eliminaci de la duresa per mitj de reaccions de precipitaci o resines bescanviadores d'ions. Observaci experimental de diferents reaccions redox. Caracteritzaci de l'evoluci del concepte d'oxidaci des de la combinaci amb l'oxigen fins a la prdua o separaci parcial d'electrons. Elaboraci del concepte d'estat d'oxidaci i identificaci de les reaccions redox per observaci de la variaci dels estats d'oxidaci. Identificaci dels oxidants i reductors ms comuns. Descripci del procs d'obtenci d'algunes substncies elementals a partir de minerals. Realitzaci experimental d'una valoraci redox per determinar la quantitat d'una espcie qumica present en un producte qumic o un frmac. Relaci entre propietats, estructura i aplicacions dels polmers. Caracteritzaci de les reaccions de polimeritzaci i identificaci experimental dels polmers a partir de les seves propietats.

Connexi amb altres matries Biologia - La qumica dels compostos orgnics: alcohols, aldehids, cids carboxlics, sters, amides. Estereoisomeria i activitat ptica. Macromolcules naturals: polisacrids, glcids i protenes. Medicaments. Osmosi.

Cincies de la Terra i del medi ambient - Obtenci d'elements qumics a partir de minerals. Composici qumica de les roques i minerals. Duresa de les aiges i mtodes d'eliminaci. Comportament anmal de l'aigua. Pluja cida.

Filosofia i ciutadania - Coneixement sobre epistemologia (naturalesa de la cincia), aspectes tics de la cincia, histria de les cincies. Comprensi de la naturalesa de la cincia com a activitat humana.

Qumica

13

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Fsica - Unitats. Factors de conversi. Xifres significatives. Gasos. Models atmics. Naturalesa de la llum. Interacci entre matria i energia. Radiaci electromagntica. Crregues elctriques i moment dipolar.

Tecnologia - Materials. Cristalls lquids. Producci i comercialitzaci de frmacs. Combustibles.

Llenges - s de textos en diferents llenges (catal, castell, angls) per trobar informaci, per comunicar i argumentar oralment o per escrit. Lectura comprensiva de textos.

Matemtiques - Resoluci d'equacions. Construcci de taules de dades, de grfics. Interpretaci de grfics i treball amb funcions. s de la calculadora i de fulls de clcul.

CRITERIS D'AVALUACI 1. Analitzar i resoldre situacions-problema en qu intervenen fenmens qumics, utilitzant els mtodes i les tcniques propis del treball cientfic. 2. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes. 3. Analitzar la descripci d'una investigaci experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions. 4. Interpretar les lleis experimentals de la qumica i la hiptesi d'Avogadro mitjanant el model atomicomolecular de la matria. 5. Utilitzar les normes bsiques de nomenclatura i formulaci per anomenar i formular les substncies inorgniques i orgniques ms comunes aplicant les regles de la IUPAC.

Qumica

14

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

6. Aplicar el concepte de quantitat de substncia per calcular magnituds molars, de concentraci de solucions, de determinaci de frmules empriques i moleculars, i calcular la quantitat de reactius o de productes en una reacci, emprant, quan calgui, el concepte de reactiu limitant. 7. Usar el model cineticomolecular per interpretar el comportament dels gasos ideals, justificar aquest model a partir de les evidncies experimentals i valorar-ne les seves limitacions. 8. Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats prctiques, com sn ara la preparaci d'una soluci lquida d'una determinada concentraci i l'anlisi senzilla d'un producte d's habitual mitjanant una valoraci cid-base o redox. 9. Justificar l'evoluci histrica dels models en relaci amb les evidncies experimentals disponibles, valorant el seu carcter temptatiu, i relacionar les propietats fsiques de les substncies amb el tipus d'estructura i enlla qumic. 10. Relacionar les propietats i l'estructura dels compostos orgnics ms comuns. Identificar algunes macromolcules d'inters biolgic. Conixer les propietats fsiques i qumiques d'alguns compostos orgnics, aix com la seva importncia social i econmica. 11. Interpretar a nivell atomicomolecular les reaccions cid-base, de precipitaci i redox, representar-les mitjanant diagrames i equacions qumiques, fer clculs en exemples d'inters prctic. Interpretar les dades d'una investigaci sobre l'efecte de la concentraci i la temperatura en la velocitat d'una reacci. 12. Analitzar com els diferents camps de la qumica collaboren en processos industrials rellevants i en la soluci d'alguns problemes mediambientals.

Segon curs

CONTINGUTS

La radiaci, els toms i les molcules Descripci de la interacci de les radiacions electromagntiques amb algunes de les molcules de l'atmosfera. Relaci entre l'absorci de radiaci IR i l'efecte hivernacle i entre l'absorci de radiaci UV i la concentraci de l'oz a l'estratosfera. Caracteritzaci del model ondulatori de l'tom i de la quantificaci de l'energia. Concepte d'orbital. Predicci de les configuracions electrniques. Explicaci de la periodicitat d'algunes propietats dels toms (volum atmic, energia d'ionitzaci, electronegativitat) en funci de la seva estructura electrnica.

Qumica

15

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Descripci d'alguns dels mtodes actuals emprats per l'anlisi de substncies: espectroscpia IR i ressonncia magntica nuclear. Fonament de l'espectroscpia de masses. Relaci entre la temperatura i l'energia cintica mitjana de les molcules d'un gas. Interpretaci de les velocitats de difusi dels gasos a partir de la seva massa molecular. Elaboraci del model de gas real per explicar les desviacions respecte del comportament ideal. Caracteritzaci del procs de liquaci d'un gas.

Els canvis d'energia en les reaccions qumiques Valoraci de la importncia de l'aspecte energtic de les reaccions qumiques, en particular, de les reaccions de combusti de compostos orgnics. Elaboraci del concepte d'energia interna d'una substncia a escala microscpica. Definici d'entalpia d'una substncia. Determinaci experimental de la calor d'una reacci i interpretaci com a variaci d'energia interna o d'entalpia. Relaci entre l'energia i l'entalpia d'una reacci. Establiment de la llei de Hess. Visualitzaci de l'entalpia d'una reacci mitjanant un diagrama d'entalpies i clcul a partir de les entalpies de formaci dels compostos que hi intervenen. Elaboraci del concepte d'entalpia d'enlla. Consideraci dels factors dels quals depn la fortalesa de l'enlla: longitud, polaritat i carcter simple, doble o triple de l'enlla. Predicci qualitativa del carcter exotrmic o endotrmic d'una reacci i estimaci quantitativa de l'entalpia d'una reacci a partir de les entalpies d'enlla. Elaboraci del concepte d'entalpia reticular en relaci amb el model electrosttic de slid inic. Determinaci de l'entalpia reticular d'un compost inic binari a partir de les entalpies de formaci, d'atomitzaci i d'ionitzaci dels seus elements.

L'equilibri de fases i l'equilibri qumic Representaci de l'equilibri de fases d'una substncia en un diagrama de fases: l'exemple de l'aigua i del dixid de carboni. Interpretaci de l'augment ebulloscpic i del descens crioscpic per comparaci del diagrama de fases d'una dissoluci amb el del dissolvent pur. Caracteritzaci de l'equilibri qumic. Diferenciaci entre equilibris homogenis i heterogenis. Expressi de la constant Kc i Kp en equilibris qumics significatius com la reacci de formaci de l'amonac, la reacci de descomposici del carbonat de calci i una reacci d'esterificaci. Establiment de la relaci entre Kc i Kp.

Qumica

16

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Utilitzaci de la comparaci entre el quocient de reacci, Qc o Qp, i la constant d'equilibri per predir el sentit d'una reacci. Clcul de les concentracions en l'equilibri a partir de la constant d'equilibri i les concentracions inicials. Deducci dels factors que influeixen en l'equilibri: concentraci, pressi i temperatura, a partir de l'expressi de la constant d'equilibri d'una reacci i predicci i observaci experimental del sentit del desplaament d'un equilibri quan es varia algun d'aquests factors.

Els equilibris qumics inics Revisi de les propietats i estructura dels cids i les bases. Modelitzaci de les reaccions cid-base segons la teoria de Brnsted-Lowry. Establiment de l'equilibri inic d'autoionitzaci de l'aigua. Comparaci de la fora relativa d'cids i bases mitjanant les constants d'acidesa i de basicitat. Investigaci de la variaci del pH en diluir un cid fort i un cid feble. Predicci qualitativa i clcul del pH en solucions d'cids, bases i sals. Valoraci de la importncia del pH del sl en agricultura. Observaci dels canvis de color de diferents indicadors cid-base i interpretaci terica. Interpretaci de la corba de valoraci d'un cid i d'una base forta i obtenci mitjanant un equip de captaci de dades o d'un programari de simulaci. Diferenciaci entre punt final i punt d'equivalncia d'una valoraci. Observaci de la capacitat reguladora del pH de certes solucions. Concepte qualitatiu de soluci reguladora del pH. Investigaci experimental de la capacitat reguladora del pH de l'aigua mineral carbnica. Valoraci de la importncia de la soluci reguladora CO2/HCO3-/CO32- en sistemes com la sang i els oceans. Interpretaci de l'entalpia de dissoluci d'un compost inic a partir de l'entalpia reticular i l'entalpia d'hidrataci dels ions. Observaci experimental i caracteritzaci dels equilibris de solubilitat de compostos inics poc solubles. Relaci entre la solubilitat d'un compost inic poc soluble i la constant del producte de solubilitat, Kps. Predicci de la formaci d'un precipitat en barrejar dues solucions iniques a partir de la comparaci entre Qps i Kps. Observaci experimental i interpretaci qualitativa de la redissoluci d'un precipitat mitjanant reaccions cid-base i de formaci de complexos. Valoraci de la importncia dels complexos en la indstria i en molcules d'importncia biolgica, com l'hemoglobina i la clorofilla.

L'espontanetat i velocitat de les reaccions qumiques Caracteritzaci del concepte d'espontanetat d'una reacci qumica. Construcci del concepte d'entropia d'una substncia. Establiment de la variaci d'entropia de l'Univers com a criteri de l'espontanetat d'un procs i

Qumica

17

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

elaboraci del concepte d'entalpia lliure d'una reacci per decidir l'espontanetat de reaccions qumiques que tenen lloc a pressi i temperatura constant. Relaci entre l'entalpia lliure d'una reacci i el mxim treball til que es pot obtenir d'aquesta reacci. Clcul de l'entalpia lliure estndard d'una reacci a partir dels valors de l'entalpia i de l'entropia estndards de la reacci, i a partir d'entalpies lliures estndard de formaci. Relaci entre l'entropia o l'entalpia lliure i les reaccions metabliques en els organismes vius. Caracteritzaci qualitativa i quantitativa del concepte de velocitat de reacci. Investigaci experimental de la cintica d'una reacci qumica, mitjanant un sistema de captaci de dades. Identificaci dels diferents passos elementals que constitueixen el mecanisme d'una reacci. Interpretaci molecular qualitativa de la velocitat d'una reacci elemental mitjanant el model de collisions i el model de l'estat de transici. Aplicaci del concepte de catlisi i de reacci en cadena per comprendre processos com els catalitzadors de triple via dels vehicles, la catlisi enzimtica i l'acci dels CFC sobre la capa d'oz. Recerca bibliogrfica d'un procs on intervingui la catlisi.

Les piles i celles electroltiques Caracteritzaci de la fotosntesi i del catabolisme cellular com a processos redox. Caracteritzaci de les semireaccions que tenen lloc en una pila electroqumica. Determinaci experimental de la fora electromotriu (FEM) d'una pila. Predicci de l'espontanetat d'una reacci redox en soluci aquosa per mitj del clcul de la FEM estndard a partir dels potencials estndard d'elctrode. Relaci entre FEM i entalpia lliure d'una reacci. Caracteritzaci de la composici de l'acer i del seu procs de fabricaci. Valoraci i comprensi del procs de corrosi dels metalls. Investigaci experimental de mtodes per evitar la corrosi dels metalls. Realitzaci experimental d'una electrlisi. Caracteritzaci dels processos electroqumics que tenen lloc en l'electrlisi de l'aigua. Descripci d'algunes aplicacions de l'electrlisi: recobriments electroltics i refinaci electroltica. Descripci del procs industrial d'obtenci de clor i lleixiu a partir de l'electrlisi de la salmorra. Descripci del funcionament de les piles de combustible. Valoraci de la importncia de l'hidrogen com a font d'energia en substituci dels combustibles fssils.

Connexi amb altres matries Biologia - Solucions reguladores del pH. Entropia i processos bioqumics. Catlisi enzimtica.

Qumica

18

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Reaccions redox i metabolisme cellular.

Cincies de la Terra i del medi ambient - Gasos d'efecte hivernacle. Formaci i desaparici de l'oz a l'estratosfera. Cicle de CO2 a la Terra. pH i agricultura. Fertilitzants.

Histria de la filosofia i histria - Coneixement sobre epistemologia (naturalesa de la cincia), aspectes tics de la cincia, histria de les cincies. Comprensi de la naturalesa de la cincia com a activitat humana.

Fsica - Unitats. Factors de conversi. Xifres significatives. Models atmics. Naturalesa de la llum: model ondulatori i corpuscular. Interacci entre matria i energia. Radiaci electromagntica i espectres de ratlles. Dualitat ona-partcula. Crrega elctrica i moment dipolar. Llei de Coulomb. Energia potencial elctrica. Energia cintica mitjana i temperatura. Treball i calor. Energia, entalpia, entropia i entalpia lliure. Principi de conservaci de l'energia. Segon principi de la termodinmica. Fora electromotriu d'una pila. Diferncia de potencial elctric.

Tecnologia - Liquaci de gasos. Combustibles. Polmers. Fabricaci industrial de l'amonac. Fabricaci de l'hacer. Piles de combustible. Processos electroltics.

Qumica

19

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Llenges - s de textos en diferents llenges (catal, castell, angls, etc.) per trobar informaci, per comunicar i argumentar oralment o per escrit. Lectura comprensiva de textos.

Matemtiques - Resoluci d'equacions. Construcci de taules de dades i de grfics. Determinaci grfica del pendent d'una recta. Interpretaci de grfics i treball amb funcions. s de la calculadora i de fulls de clcul.

CRITERIS D'AVALUACI 1. Analitzar i resoldre situacions-problema en qu intervenen fenmens qumics, utilitzant els mtodes i les tcniques propis del treball cientfic. 2. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes. 3. Justificar els models qumics a partir d'evidncies experimentals, i aplicarlos per interpretar fenmens qumics en diferents contextos. 4. Analitzar la descripci d'una investigaci experimental i del mtode emprat, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions. 5. Aplicar el model quntic de l'tom per explicar les variacions peridiques d'algunes de les seves propietats. Predir la geometria de molcules senzilles mitjanant la teoria de repulsi de parells d'electrons. Relacionar les propietats i l'estructura dels polmers. 6. Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relaci entre la temperatura i l'energia cintica mitjana de les molcules d'un gas i saber realitzar prediccions a partir d'aquest model. 7. Explicar el significat de l'energia interna i l'entalpia d'una substncia. Determinar experimentalment i identificar la calor de reacci com la variaci d'energia interna o la variaci d'entalpia d'un sistema reaccionant segons les condicions en qu t lloc la reacci, i aplicar la llei de Hess a la determinaci indirecta d'entalpies de reacci. Valorar les implicacions que els aspectes energtics d'un procs qumic tenen en la salut, l'economia i el medi ambient. 8. Relacionar qualitativament l'energia d'un enlla amb parmetres com la grandria dels toms, la polaritat de l'enlla i el tipus d'enlla (simple, doble o triple). Calcular l'entalpia estndard d'una reacci a partir de les entalpies de formaci i a partir de les entalpies d'enlla. Relacionar qualitativament el

Qumica

20

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

valor de l'energia reticular d'un slid inic amb factors com la crrega inica i la grandria dels ions. 9. Aplicar el concepte d'equilibri qumic per predir el sentit en qu evoluciona un sistema qumic i les concentracions d'equilibri. Predir el sentit en qu evoluciona quan es varien les condicions de concentraci, pressi i temperatura i conixer algunes aplicacions que t en la vida quotidiana i en els processos industrials. 10. Classificar diferents espcies qumiques com a cides, bsiques o neutres aplicant la teoria de Brnsted-Lowry, calcular el valor de pH en solucions d'cids forts i febles, i en solucions de bases fortes i febles, i aplicar les tcniques volumtriques per determinar la quantitat d'una substncia bsica o cida en una mostra. Predir la formaci d'un precipitat a partir del coneixement de la Kps. Explicar la importncia d'aquestes reaccions i les aplicacions prctiques. 11. Predir l'espontanetat d'un procs qumic a partir del clcul de la variaci total d'entropia i de la variaci d'entalpia lliure del sistema. Dissenyar una investigaci per determinar la influncia de la concentraci i de la temperatura en la velocitat d'una reacci i interpretar l'efecte d'aquests factors mitjanant el model de collisions i el model de l'estat de transici. 12. Conixer algunes de les aplicacions de les reaccions redox com la prevenci de la corrosi, la fabricaci de piles i l'electrlisi i realitzar clculs sobre aquests processos. Predir la FEM d'una pila i l'espontanetat de la reacci qumica a partir de taules de potencials d'elctrode estndard i relacionar la FEM amb l'entalpia lliure de la reacci.

Qumica

21