“L’ Holocaust fou, en certa ells.” No hauria de concernir-los de cap manera, un homenatge als manera, Herr Schopenhauer, però, com jueus: se’ls va reconèixer podreu comprovar, s’hi senten implica- com a poble elegit” (Abel Cutillas). díssims –manifassers jutges d’instruc- “Els jueus, víctimes de la inhumanitat, Vicent Martí ció atrets per l’abisme. Escampant en mostren una terrible inhumanitat […]. el món gentil la requisitòria contra els El poble elegit actua com la raça supe- Periodista jueus com a insolent, inhumà poble rior” (Edgar Morin, Sami Nair i Danièle elegit, treballen vulguen no vulguen per Sallenave). “Comportar-se [els jueus] als hereus de Hitler: “No pot haver-hi com a poble elegit de Déu no sols és lògic: Déu no escull nacions: el requisit dos pobles elegits. Nosaltres –els ale- estúpid i arrogant, sinó també un crim previ de qualsevol Déu que es meresca manys– som el poble de Déu. Aquestes contra la humanitat. Això ho anomenem aquest nom és que no hi haja distinci- paraules ho decideixen tot.” racisme” (Jostein Gaarder). “Amb Israel ons entre elles. Imbecils)”. Emili Piera, En aquest sentit, i amb els matei- tot és possible. És allò que tenen de teòleg de Sueca). xos protagonistes, potser els farà més dolent els pobles escollits. Van molt Com veieu, i només n’és un tast, en gràcia un altre dictat de Schopenhauer sobrats” (Maruja Torres). “Em temo el codificat argot de la nova judeofòbia, glossat amb pompa i fervor per l’ha- que, en néixer més com a estat religi- l’abrandada i cacofònica denúncia dels litòsic Adolf Hitler a Mein Kampf: “Un ós i ètnic que no pas com a estat de jueus com a poble elegit –raça superior, dels majors esperits de la humanitat ciutadans, el mite de poble elegit ha en traducció simultània– cotitza a l’al- els ha estigmatitzats per sempre [els anat suplantant la realitat israeliana ça. I és que els nous antisemites són jueus] en una frase d’una veracitat fins a desnaturalitzar-la” (Llibert Ferri). una mica massa bròfecs i no respecten profunda que restarà eternament justa. “[…] Mentre els Estats Units avalen ni els seus clàssics: “Els jueus són el Els diu els grans mestres de la mentida. il·limitadament i indecentment qualse- poble elegit pel seu Déu, que alhora és Qui no vulga reconèixer aquest fet, o vol excés del seu soci [Israel], en la el Déu elegit pel seu poble. I aquest qui no vulga creure-ho, mai no podrà condició de nació elegida (excurs teo- afer no concerneix ningú més que a contribuir al triomf de la veritat.” D’ací –de Schopenhauer i Hitler– prové tota la legitimitat teòrica del negacionisme de l’Holocaust. L’Holocaust és un mite inventat i manipulat pels grans mestres de la mentida. I avall, que fa baixada dreturera cap a un nou Auschwitz, ara sí, real, vertader, autèntic, nuclear. D’origen germànic, el negacionisme és un deliri judeocida elaborat princi- palment a França per una amalgama de neonazis –Robert Faurisson–, esta- linistes islamitzats –Roger Garaudy– i sectaris trotskistes –gran part dels quals, jueus antisemites–, beneït per l’expert Noam Chomsky –també nega- cionista de l’extermini de dos milions de compatriotes pel nacionalcomunista Pol Pot a Cambodja–, i exportat amb força èxit a l’Iran dels capellans mil- lenaristes –el poble elegit per Al·là per a fer desaparèixer del mapa l’usurpado- ra entitat sionista. “És molt significatiu: qui nega Auschwitz és precisament qui estaria disposat a tornar-lo a perpretar” (Primo Levi). Ho recorde per si de cas EL TEMPS s’anima algun dia a dedicar la portada als negacionistes-extermina- EL TEMPS
dors . El papa Ratzinger, sí, i el sagristà
L’any 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, el règim nazi havia assassinat més de sis milions Ahmadinejad, no? Això seria, pel cap de jueus, dels vuit milions que vivien en els països ocupats per aquest règim. baix, classisme.