DAD

Introducci Es diu que el terme dada (paraula francesa que significa cavallet de joguina) va ser triat per l'editor, assagista i poeta romans Tristan Tzara, en obrir a l'atzar un diccionari en una de les reunions que el grup celebrava al cabaret Voltaire de Zurich. El dadaisme no estava fundat sota cap teoria, sempre va ser una protesta. Una protesta contra tot el que passava en el moment (La I Guerra Mundial), va ser un moviment ms aviat revolucionari que no va causar molta acceptaci de la gent, per va ser un moviment que ensenyo a veure les coses d'una manera diferent. Dadaisme El Dadaisme va ser una tendncia artstica que va sorgir a Zuric (Sussa) el 1916. Aquesta avantguarda es va estendre per Europa i va arribar fins als Estats Units. Estava en contra de l'art, els codis i valors de la seva poca, la Primera Guerra Mundial i els sistemes establerts. Va influir en l'art grfic, a la msica, a la poesia. Es va presentar com una ideologia o una manera de viure. Context Histric El moviment sorgeix durant la Guerra Mundial, com un acte de rebellia, de contestaci dels valors que havien portat al caos bllic

Forma i lloc de aparici Va aparixer el 1916 a Sussa de la m de Tristn Tzara. s un moviment escandals amb diferents manifestos. El 1917 va aparixer la revista Dad, es comena a estendre, sorgeixen ms revistes. Desprs de la I Guerra Mundial el moviment es va estendre cap a Alemanya i molts dels integrants del grup Zurich (nom que rebia el grup d'artistes dadaistes a Sussa) es van unir als dadaistes francesos de Paris. Com a moviment, el Dad va decaure en la dcada de 1920 i alguns dels seus membres es van convertir en figures destacades d'altres moviments artstics moderns, especialment del surrealisme. A meitat de la dcada de 1950 va tornar a sorgir a Nova York cert inters pel Dad entre els compositors, escriptors i artistes, que van produir obres de caracterstiques similars. Caracterstiques Transgressi de les normes socials i tradicions esttiques Nihilisme, aix s, negaci absoluta. No hi ha veritats eternes o indiscutibles Llibertat del subconscient en la creaci

 Rebuig als models establerts El dadaisme es llana contra els fonaments mateixos del pensament, posant en dubte el llenguatge, la coherncia i les formes d'expressi artstiques de llavors. Les paraules es converteixen en crits i udols, es prefereixen els objectes trobats casualment, les deixalles. Es trenquen totes les regles amb la idea de "comenar de nou". El moviment integra poetes, escriptors, pintors i msics Representants i obres importants Tristn Tzara, Set manifestos dad Hans Arp, La Forma Kurt Schwitters, Merz-Sule Richard Hulsenbeck, Primer Manifest de Berlin Hugo Ball, Caravana Conclusi El dadaisme, ms de constituir un moviment artstic concret, tracta de reflectir una disposici particular de l'esperit, representa una negaci intellectual violenta, un acte extrem de antidogmatisme, per la qual cosa val de qualsevol mitj per dur endavant la seva batalla. Ms que l'obra, s el gest el que interessa als dadaistes, gest que va ms enll dels purs canals d'expressi artstica per manifestar-se en la poltica, en els costums, en la mateixa societat, sempre que aquest gest sigui ents com a provocaci contra el sentit com, la moral, la llei i qualsevol normativa o ortodxia. D'aqu que l'escndol fos l'instrument preferit per fer pbliques les seves accions. El dadaisme va ms enll del pur significat o la simple noci d'un moviment artstic per arribar a proposar una forma de viure. Sens dubte, Dad va aconseguir provocar escndol, per en l'aspecte positiu, i com molts dels altres moviments, va fer que la gent mirs les imatges d'una manera diferent. Les pintures i els objectes Dad obligaven a l'observador a posar en dubte les realitats acceptades i va reconixer el paper de l'atzar i de la imaginaci