Som 3º Evaluacion

Sistemes operatius propietaris
Josep Esteve Estruch
Sistemes operatius monolloc
ndex
Introducci ............................................................................................... Objectius ................................................................................................... 1. Installaci de sistemes operatius propietaris ................................ 1.1. Requisits tcnics del sistema operatiu que sha dinstallar ..................................................................... 1.2. Selecci del sistema operatiu que sha dinstallar ................. 1.3. Mtodes dinstallaci i de planificaci dels parmetres bsics dun disc dur ..................................................................... 1.3.1. Partici dun disc dur ....................................................... 1.3.2. Sistema de fitxers dun sistema operatiu Windows ..... 1.3.3. Formataci dun disc dur ................................................. 1.3.4. Clonaci dun disc dur ...................................................... 1.4. Installaci de sistemes operatius i configuraci de parmetres bsics .................................................................. 1.4.1. Installaci del sistema operatiu ..................................... 1.4.2. Comprovaci de la installaci del sistema operatiu .............................................................................. 1.4.3. Configuraci del sistema operatiu installat ................. 1.5. Creaci descenaris duals amb els diferents sistemes operatius installats ..................................................................... 1.6. Configuraci del gestor darrencada ......................................... 1.7. Normes dutilitzaci del programari ......................................... 1.8. Documentaci del procs dinstallaci i incidncies ............ 2. Realitzaci de tasques bsiques de configuraci i de manteniment sobre sistemes operatius propietaris ............... 2.1. Arrencada i parada del sistema. Sessions ................................ 2.1.1. Comptes dusuari .............................................................. 2.1.2. Arrencada del sistema ...................................................... 2.1.3. Tancar el sistema .............................................................. 2.1.4. Procs darrencada i daturada del sistema informtic .......................................................................... 2.2. Utilitzaci del sistema operatiu: mode ordre i mode grfic ............................................................................................. 2.2.1. Histria dels sistemes operatius ..................................... 2.2.2. Modes dinteracci de lusuari amb el sistema operatiu .............................................................................. 2.3. Interfcies dusuari ...................................................................... 2.4. Gesti darxius i directoris .........................................................
7 8 11 13 15 15 16 17 20 20 22 22 23 23 23 25 27 28
30 30 30 32 32 33 35 35 37 38 41
2.4.1. Sistemes operatius en entorn text ................................. 2.4.2. Sistemes operatius en entorn grfic .............................. 2.5. Compressi i descompressi de fitxers .................................... 2.6. Actualitzaci del sistema operatiu ............................................ 2.6.1. Configuraci dactualitzacions automtiques ................ 2.6.2. Funcionament de la descrrega de les actualitzacions ........................................................ 2.6.3. Funcionament de la installaci de les actualitzacions ........................................................ 2.6.4. Service pack ...................................................................... 2.7. Agregaci, configuraci, eliminaci i/o actualitzaci de programari del sistema operatiu .......................................... 2.8. Configuraci de lentorn de xarxa ............................................. 2.9. Implantaci de pedaos del sistema i mduls de codi ............ 2.10.Funcionament correcte de les configuracions fetes ............... 2.11.Inventari del programari installat ........................................... 2.12.Documentaci del procs de configuraci. Interpretaci de la documentaci tcnica ................................ 3. Administraci dels sistemes operatius propietaris ....................... 3.1. Creaci i gesti dusuaris i grups. Gesti de perfils dusuaris i de grups locals. Contrasenyes. Permisos ............... 3.1.1. Comptes dusuari .............................................................. 3.1.2. Gesti dusuaris ................................................................ 3.1.3. Grups dusuaris ................................................................. 3.1.4. Gesti de grups dusuaris ................................................. 3.1.5. Perfils dels usuaris ........................................................... 3.2. Gesti del sistema darxius. Eines grfiques i de consola ...... 3.3. Gesti dels processos del sistema i dusuari. Activaci i desactivaci de serveis ............................................. 3.4. Optimitzaci de la memria i del funcionament dels dispositius demmagatzematge ......................................... 3.5. Rendiment del sistema. Eines del sistema de seguiment i de monitoratge .......................................................................... 3.6. Compartici de recursos ............................................................ 3.6.1. Configuraci de xarxes en grup de treball ..................... 3.6.2. Compartir recursos en xarxa ........................................... 3.6.3. Explorar els equips de la xarxa ....................................... 3.6.4. Mapejar unitats lgiques ................................................. 3.7. Interpretaci del comportament del sistema operatiu ..........
41 53 61 62 65 66 66 66 67 67 74 74 75 75 77 77 78 78 80 81 81 82 83 85 89 92 94 95 97 97 97
3.8. Automatitzaci de tasques ......................................................... 100 3.9. Execuci de programes i guions administratius ...................... 101 3.10.Mtodes per a la recuperaci del sistema operatiu ................ 106 3.10.1.Punts de restauraci ........................................................ 108 3.10.2.Inici en mode a prova derrors ........................................ 108 3.10.3.Consola de recuperaci ................................................... 110
3.10.4.Disc de reparaci demergncia ..................................... 110 3.10.5.Altres procediments de recuperaci del sistema operatiu .............................................................................. 110 3.10.6.Cpies de seguretat .......................................................... 110 3.11.Comprovaci del funcionament del sistema operatiu ........... 111 3.12.Documentaci referent a ladministraci, a les incidncies i a la informaci tcnica ............................................................. 112
Introducci
Lordinador est format per diferents components que han destar coordinats perqu funcioni correctament. Lencarregat de coordinar tots aquests components del maquinari s un programari bsic que cal tenir installat i configurat. Aquest programari bsic sanomena sistema operatiu. En aquesta unitat formativa estudiareu la installaci, la configuraci i ladministraci de sistemes operatius propietaris, que tenen com a caracterstica principal que cal pagar per poder-los utilitzar. En lapartat Installaci de sistemes operatius propietaris sestudia el procs dinstallaci de sistemes operatius: com es fa un estudi previ de les necessitats i la selecci consegent del sistema operatiu que ms sadapta als requisits que se li demanen, com sinstalla seguint el procediment que estableix la documentaci tcnica. Veureu com es configura aquest sistema operatiu, s a dir, com sadapta a les necessitats que t cada usuari, i com es comprova que el sistema funciona correctament i dna el rendiment que shavia previst. Tamb treballarem com es documenta el procs dut a terme. En lapartat Realitzaci de tasques bsiques de configuraci i manteniment sobre sistemes operatius propietaris estudiarem com es pot accedir al sistema informtic. I com sutilitzen els sistemes operatius propietaris tant des del mode text com del mode grfic. Aix vol dir que aprendreu a comunicar-vos amb el sistema operatiu utilitzant les ordres especfiques de qu disposa el sistema operatiu (mode text) i mitjanant les eines grfiques (mode grfic). En lapartat Administraci dels sistemes operatius propietaris estudiareu petites tasques dadministrador en el sistema informtic: la gesti dusuaris i grups dusuaris, la compartici de recursos, la configuraci del sistema operatiu per poder treballar en xarxa, i altres activitats no menys importants. Aquesta unitat formativa s bsica per poder entendre i saber utilitzar correctament un sistema operatiu monousuari de tipus propietari tant en mode text com en mode grfic. Per poder assolir els objectius que es demanen en aquesta unitat formativa, s molt important que practiqueu amb algun sistema operatiu monousuari de tipus propietari; podeu utilitzar qualsevol distribuci del sistema Windows (per exemple, Windows XP Professional Edition, Windows Vista, Windows 7, etc.). Un altre aspecte que heu de considerar s la importncia de saber installar i configurar sistemes operatius monousuaris de tipus propietari en mquines virtuals.
Objectius
En acabar la unitat heu de ser capaos del segent: 1. 2. Interpretar les diferents fases dinstallaci dels sistemes operatius. Establir els principals objectius per poder determinar els requisits tcnics en la installaci dels sistemes operatius. 3. Fixar les possibles fases que cal desenvolupar per a la selecci dun sistema operatiu que sha dinstallar. 4. Interpretar la documentaci tcnica dels sistemes operatius que cal installar i configurar. 5. 6. 7. Installar sistemes operatius. Configurar sistemes operatius installats. Comprovar el procs dinstallaci i de configuraci dels sistemes operatius. 8. 9. Installar i configurar sistemes operatius duals. Interpretar el funcionament dels gestors darrencada dels sistemes operatius. 10. Dissenyar la documentaci dutilitzaci dels sistemes operatius installats i configurats. 11. Documentar tot el procs dinstallaci i de configuraci dels sistemes operatius. 12. 13. Determinar lestat de laccessibilitat als entorns grfics actuals. Utilitzar les ordres corresponents per gestionar els directoris, els fitxers i els permisos dels sistemes operatius propietaris en mode text. 14. Executar les eines grfiques corresponents per gestionar els directoris, els fitxers i els permisos dels sistemes operatius propietaris en mode grfic. 15. Utilitzar els programes de compactaci i de compressi en els sistemes operatius propietaris tant en mode text com en mode grfic.
16. 17. 18. 19. 20.
Actualitzar el sistema operatiu. Gestionar els diferents tipus de formats de paquets informtics. Installar pedaos dels sistemes operatius. Configurar els sistemes operatius per poder treballar en xarxa. Comprovar les actualitzacions o els manteniments fets en el sistema operatiu.
21. 22. 23. 24. 25. 26. 27.
Documentar el procs de manteniment en el sistema operatiu. Manipular els usuaris i els grups dusuaris. Configurar els perfils dels usuaris del sistema informtic. Manejar els processos. Utilitzar els serveis. Optimitzar els dispositius demmagatzematge. Seleccionar i aplicar el tipus dordre o deina adequades per avaluar diversos aspectes del sistema informtic relacionats amb el rendiment del sistema.
28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38.
Configurar xarxes LAN en grup de treball. Compartir recursos en xarxa. Explorar els equips de la xarxa. Identificar i interpretar les dades de configuraci del sistema operatiu. Fer el manteniment del programari propi del sistema operatiu. Aplicar processos dautomatitzaci de tasques. Executar programes i guions. Usar procediments per recuperar el sistema operatiu. Documentar les tasques administratives. Interpretar la documentaci tcnica. Utilitzar el manual dusuari.
10
11
1. Installaci de sistemes operatius propietaris
Per poder utilitzar els diferents components que formen un ordinador cal tenir installat i configurat un programari bsic anomenat sistema operatiu. Un tipus de sistemes operatius que podem aplicar a la nostra tasca daprenentatge sn els sistemes operatius anomenats propietaris. Podem classificar els sistemes operatius en funci de qui ns el propietari. Els sistemes operatius que cal comprar per poder-los utilitzar sanomenen propietaris. Podem definir el sistema operatiu a partir de diferents parmetres de valoraci: 1) Segons la funci que tingui:
Un sistema operatiu s el suport lgic que controla el funcionament de lequip fsic.
2) Des del punt de vista de lusuari:
Un sistema operatiu s un conjunt de programes i funcions que amaguen els detalls del maquinari i que donen a lusuari un cam senzill i flexible daccs al sistema.
3) Des del punt de vista de gestor de recursos:
Un sistema operatiu s ladministrador de recursos oferts pel maquinari per obtenir un rendiment eficient.
4) Des del punt de vista del sistema i doperaci:
Un sistema operatiu s el conjunt de programes relacionats entre ells que contribueixen al fet que lordinador faci correctament el seu treball.
12
5) En funci de la comoditat i de leficincia:
Un sistema operatiu s un conjunt de programes que actua com a intermediari entre lusuari i el maquinari de lordinador i el seu propsit s proporcionar lentorn en el qual lusuari pot executar programes. Aleshores, lobjectiu principal dun sistema operatiu s aconseguir que el sistema de computaci sutilitzi duna manera cmoda; lobjectiu secundari s que el maquinari de lordinador sutilitzi duna manera eficient.
6) Des del punt de vista de comunicaci entre lusuari i el maquinari:
Un sistema operatiu s un conjunt de programes que controla lexecuci de programes daplicaci i que actua com una interfcie entre lusuari i el maquinari dun ordinador; aix, un sistema operatiu explota i administra els recursos de maquinari de lordinador amb lobjectiu de proporcionar un conjunt de serveis als usuaris del sistema.
El sistema operatiu s un component del programari; de sistemes operatius, nhi ha molts i diferents. Per aix, podem classificar els sistemes operatius seguint els criteris segents: 1) Segons la utilitzaci de recursos. Aquesta classificaci fa referncia al nombre de programes que es vol executar simultniament. Podem distingir entre sistemes monoprogramats i multiprogramats.
Els sistemes monoprogramats noms admeten un programa en el sistema i no permeten fer s de les tcniques de multiprogramaci. El programa s carregat en memria i shi queda fins que acaba de ser executat. Durant aquest perode de temps no es pot executar cap altre programa. Els sistemes multiprogramats o multitasca utilitzen tcniques de multiprogramaci i poden admetre un o ms programes dun o diversos usuaris simultniament.
2) Segons el nombre dusuaris. Classifiquem els sistemes en funci del nombre dusuaris que poden accedir a un ordinador. Podem distingir entre sistemes monousuari i sistemes multiusuari.
13
Els sistemes monousuari noms permeten en un determinat moment la connexi dun nic usuari a la vegada en el sistema. Els sistemes multiusuari utilitzen tcniques de multiprogramaci i ofereixen la possibilitat que diversos usuaris accedeixin a la vegada al sistema; tamb es pot utilitzar temps real i temps compartit.
3) Segons el nombre de processadors. Aquesta classificaci es basa en la quantitat de processadors de qu disposa lordinador. Podem distingir entre els sistemes monoprocessadors i els sistemes multiprocessadors.
En els sistemes monoprocessadors lordinador disposa duna nica CPU i, per tant, tots els programes shan dexecutar en la mateixa CPU. En els sistemes multiprocessadors o multiprocs lordinador disposa de diverses CPU, la qual cosa permet que un mateix treball o diferents treballs sexecutin en diferents CPU.
4) Segons el propietari del sistema. Dna la possibilitat de la lliure disposici del sistema. Podem distingir entre sistemes lliures i sistemes propietaris.
Els sistemes lliures, o tamb anomenats sistemes oberts, donen la llibertat als usuaris sobre el producte adquirit i, per tant, una vegada obtingut, de poder ser utilitzat, copiat, estudiat, modificat i redistribut lliurement. Els sistemes propietaris, o tamb coneguts com a sistemes no lliures, sn sistemes en qu els usuaris tenen les limitacions segents: la utilitzaci, la modificaci, la redistribuci (amb modificaci o sense) o el codi font no estan disponibles o laccs est restringit.
1.1. Requisits tcnics del sistema operatiu que sha dinstallar

La fase dinstallaci dun sistema operatiu s una fase crtica dins dun sistema informtic, ja que cap usuari no podr utilitzar el sistema informtic si el sistema operatiu no est installat i optimitzat correctament. No nhi ha prou que executem el programa dinstallaci del sistema operatiu i ja est, sin que hem de tenir en compte moltes ms coses perqu el sistema funcioni correctament.
14
Tant si volem desenvolupar una installaci nova com si volem actualitzar el sistema operatiu ja existent, hem de pensar que el ms important del procs que cal dur a terme s establir una planificaci escrupolosa. La planificaci dun procs que cal executar s lorganitzaci de les diferents accions implicades en el procs.
Pot succeir que, tot i haver planificat el procs, es presentin problemes, per el que s que s segur s que si no planifiquem es presentaran ms problemes que haurem de resoldre. Tamb cal incloure la temporalitzaci de la planificaci i la documentaci. En el procs dinstallaci dels sistemes operatius podem indicar com a base duna bona planificaci les fases segents: 1) Lestudi previ o anlisi prvia consisteixen a estudiar i avaluar el procs dinstallaci i de configuraci del sistema operatiu. 2) En la fase dinstallaci, sinstalla el sistema operatiu en el maquinari corresponent. 3) En la fase de configuraci adaptem el sistema operatiu a les necessitats de funcionament de lusuari i del programari del sistema informtic. 4) Una vegada hem configurat el programari installat, cal comprovar-ne el funcionament individualment (com un programa independent) i globalment (en conjunt amb els altres components del sistema informtic). A partir dels resultats obtinguts caldr fer modificacions en la installaci i en la configuraci o no fer-les. 5) Finalment, caldr documentar tot el procs dinstallaci i de configuraci definitiu, i tamb les diferents incidncies presentades i les solucions emprades en el procs.
Planificaci Una planificaci, bsicament, t tres components: 1) Lenumeraci de les tasques que shan de dur a terme. 2) Lestimaci del temps que durar cada tasca. 3) Lassignaci de recursos disponibles a les tasques existents.
Cal ser rigors en la planificaci i que les coses no durin ms temps del necessari, i, en definitiva, cal intentar que limpacte en el funcionament del sistema dinformaci sigui tan petit com sigui possible. En la majoria dels casos, totes les dificultats tcniques sn per una nica causa: la no-utilitzaci de la documentaci. Tots els sistemes operatius disposen de documentaci referent a les seves caracterstiques tcniques i normes dutilitzaci. Moltes vegades aquesta informaci semmagatzema en el mateix suport en qu est el programari del sistema operatiu.
15
Abans de comenar a fer res, s molt bon costum llegir el manual que acompanya cada producte i els fitxers dajuda a la installaci que alguns productes inclouen en el suport (disquet, CD/DVD, etc.). En aquests arxius, semmagatzema informaci que no es pot incloure en els manuals o incompatibilitats amb altres productes. Cal llegir la documentaci amb tranquillitat. Els fabricants inclouen aquesta informaci perqu ens sigui til.
En la fase corresponent a lestudi previ de la installaci del sistema operatiu, sestableixen els objectius per a la possible installaci del sistema operatiu. A partir daquests objectius, determinarem els requisits tcnics que ha de tenir el sistema operatiu que sha dinstallar.
Els requisits tcnics del sistema operatiu que sha dinstallar sn tot all que volem que tingui el nostre sistema operatiu, s a dir, tots els serveis que necessitem en el nostre sistema informtic per poder-lo utilitzar duna manera cmoda i eficient.
1.2. Selecci del sistema operatiu que sha dinstallar

Procs de selecci del sistema operatiu
Una vegada coneixem els requisits tcnics que demanem al sistema operatiu que sha dinstallar, caldr seleccionar el sistema operatiu que sadapta ms b als requeriments tcnics exigits.
El procs de selecci del sistema operatiu que cal installar implica uns coneixements molt exhaustius de les caracterstiques i de les possibilitats dels diferents sistemes operatius disponibles en cada moment. Aquest procs de selecci sha de fer a partir dels requeriments tcnics establerts i de les caracterstiques especfiques de cada sistema. La decisi sha destudiar i justificar a partir dun equip de treball especficament creat. Aquest equip de treball ha de ser format per diversos especialistes relacionats amb el tema per tractar.
La selecci del sistema operatiu que sha dinstallar s el procs mitjanant el qual savaluen les caracterstiques dels diferents sistemes operatius disponibles en cada moment, i en el qual es contrasten les seves caracterstiques amb els requeriments tcnics establerts.
1.3. Mtodes dinstallaci i de planificaci dels parmetres bsics dun disc dur
Una vegada hem seleccionat el sistema operatiu que cal installar en el nostre equipament informtic, cal establir tot un seguit de parmetres que afectaran el disc dur en el qual installarem el sistema operatiu i que shan de fixar abans de comenar el procs dinstallaci del sistema operatiu. Aquests parmetres sn les particions, el sistema de fitxers i la formataci.
16
1.3.1. Partici dun disc dur

Per poder installar un sistema operatiu en un disc dur cal que tingui una partici preparada per poder contenir el sistema operatiu. La partici fa que un disc dur, o una part dell, es pugui utilitzar com a medi demmagatzematge.
Una partici del disc dur s el nom de qualsevol divisi dun disc dur. La tcnica consisteix a dividir un disc dur en diverses parts, les quals actuen i sn tractades pel sistema com a discos independents; no obstant aix, aquestes divisions sn presents en un mateix disc fsic. Quan un disc s dividit en particions, el sistema reconeix el disc fsic en tants discos electrnicament com particions creades. Cada partici pot tenir el seu propi sistema de fitxers i, daquesta manera, tenir un disc dur fsic que funciona en realitat com a diverses unitats demmagatzematge independents. Aix s til en els usuaris que necessiten o volen tenir diversos sistemes operatius en una mateixa mquina o en un mateix disc dur.
Hi ha tres tipus de particions: 1) Partici primria. Sn les divisions primeres del disc i noms nhi pot haver quatre. Depenen de la taula de particions. Un disc fsic completament formatat consta, en realitat, duna partici primria que ocupa tot lespai del disc i t un sistema darxius. Qualsevol sistema operatiu pot detectar aquest tipus de particions i assignar-hi una unitat sempre que el sistema operatiu en reconegui el format (sistema darxius). Les particions primries, per tant, seran el lloc on installarem el sistema operatiu. 2) Partici secundria o estesa. s un altre tipus de partici que actua com una partici primria; serveix per contenir moltes unitats lgiques en el seu interior. Va ser ideada per tal de trencar la limitaci de quatre particions primries en un nic disc dur. Noms hi pot haver una partici daquest tipus per disc dur i noms serveix per contenir particions lgiques. Per tant, s lnic tipus de partici que no suporta un sistema de fitxers directament. 3) Partici lgica. Ocupa un tros de la partici estesa o la seva totalitat, la qual sha formatat amb un tipus especfic de sistema de fitxers (FAT32, NTFS, EXT, etc.), i shi ha assignat una unitat si el sistema operatiu reconeix les particions lgiques o el seu sistema de fitxers. Noms alguns sistemes operatius, per exemple, OS/2, Linux i qualsevol Windows amb motor NT tenen la capacitat darrencar des duna unitat lgica; per aix, es diu que les unitats lgiques shan dutilitzar noms per emmagatzemar
Taula de particions La taula de particions dun disc dur s una estructura que cont informaci de les diverses particions dun disc dur.
OS/2 s labreviatura doperating system/2, i NT, de new technology.
17
arxius de configuraci o de lusuari i no del sistema, encara que hi ha excepcions. Com a mnim, s necessari crear una partici per a cada disc dur. La partici pot contenir la totalitat de lespai del disc dur o sols una part. Cal indicar que noms les particions primries i les lgiques poden contenir un sistema de fitxers propi. Les particions esteses noms serveixen per contenir particions lgiques. Les particions esteses sn un tipus de partici primria, per, a diferncia daltres particions primries, noms hi pot haver una partici estesa en tot el disc.
Creaci de mltiples particions lgiques Davant la necessitat de crear ms particions, haurem de crear les particions lgiques a partir de ls duna partici primria com si fos extensa. A partir daqu, podrem crear totes les particions lgiques que vulguem. En alguns casos, no ens serviran per installar-hi el sistema operatiu, per ens permetran desar-hi dades, com si es tracts duna carpeta.
Partici de discos magntics i de memries flash Prcticament, qualsevol tipus de disc magntic i memria flash (per exemple, una memria USB) es pot particionar. No obstant aix, per disposar de ms particions en un mateix disc, sutilitzen les particions esteses, les quals poden contenir moltes particions lgiques. No s recomanable utilitzar aquest tipus de particions per installar determinats sistemes operatius, sin que sn ms tils per desar informaci no indispensable per al funcionament del sistema. Els disquets i els discos ptics (per exemple, els CD i els DVD) no suporten les particions.
Cada partici t el seu propi sistema de fitxers, s a dir, la prpia manera dorganitzar i localitzar la informaci. Per exemple, el Windows 98 utilitza el sistema de fitxers FAT32 i el Windows 2003 Server utilitza els sistema de fitxers NTFS.
1.3.2. Sistema de fitxers dun sistema operatiu Windows

Un sistema de fitxers s un component del sistema operatiu que permet gestionar la informaci dels dispositius demmagatzematge. s responsable de lorganitzaci de la informaci en arxius i directoris. Generalment, un sistema de fitxers t directoris que associen noms darxius amb arxius, normalment connectant el nom darxiu a un ndex en una taula dassignaci darxius dalgun tipus, com FAT (file allocation table, taula dassignaci de fitxers) en sistemes darxius DOS.
Tipus i mida de particions A lhora descollir el tipus i la mida de les particions, haurem de tenir en compte dos aspectes: 1) Lespai del disc dur. 2) Els sistemes operatius que hi volem installar.
Un sistema darxius s una estructura que permet desar la informaci duna partici. Aquesta estructura la creem quan es formata la partici. Hi ha diferents sistemes darxius i, molts cops, un mateix sistema operatiu s capa de reconixer mltiples sistemes darxius. El sistema de fitxers divideix conceptualment el medi demmagatzematge en un conjunt de blocs de grandria fixa que sanomenen clsters. Cada fitxer ocupa un conjunt daquests clsters no necessriament contigus. La taula dassignaci darxius s un ndex que determina els blocs que pertanyen a cada arxiu.
El fet de fer particions en el disc dur ens ajuda a millorar lorganitzaci de les dades i a tenir ms dun sistema operatiu installat, i no es desaprofita tant lespai del disc dur.
El sistema operatiu DOS utilitza el sistema darxius FAT. Aquest sistema consisteix en un taula en qu hi ha registrats els blocs de disc ocupats per cada fitxer i lespai lliure disponible.
18
Com a sistemes de fitxers, en podem indicar els segents: 1) FAT16. Va aparixer lany 1987. El principal defecte del FAT16 s que en crear particions de disc molt grans es perd molt espai, ja que la grandria dels clsters sincrementa notablement (taula 1).
Taula 1. FAT16 Grandria dun clster Grandria del clster 2 kB 4 kB 8 kB 16 kB 32 kB Exemple de lmit fsic de FAT16 1) Calculeu el lmit fsic de FAT16. 2) Calculeu el nombre de sectors per clster en FAT16. Soluci: 1) 65.536 clsters 32 KB = 2.097.152 KB 1 MB 1 GB = 2 GB 1 clster 1.024 KB 1.024 MB
32 KB 1 sector 1.024 bytes = 64 sector/clster 1 clster 512 bytes 1 KB
Grandria de la partici 32 MB 256 MB 512 MB 1 GB 2 GB Si el clster s gran es perd espai ja que cada clster noms pot ser utilitzat per un arxiu; per exemple, en un fitxer d1 kB, en una partici de 2 GB en un sistema FAT16, hi perdem 31 kB de clster. Les adreces dels clsters sn de 16 bits, aix permet un nombre de clsters de 65.536 (216). Aix obliga a utilitzar clsters de 32 kB amb 512 bytes per sector (64 sectors/clster), i aix es fixa el lmit definitiu de FAT16 en 2 GB. El sistema Windows 95 utilitza aquest sistema de fitxers.
2)
Un clster s format per diversos sectors i, a ms, sn potncies de 2, s a dir, un clster pot tenir 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64... sectors.
2) FAT32. Aquest sistema darxius va ser introdut en Windows 95 OSR2 i s utilitzat per Microsoft en Windows 98. El principal avantatge daquest sistema darxius s que la grandria de cada clster es mant petita encara que la partici sigui gran. s la resposta per superar el lmit de FAT16, al mateix temps que es mant la compatibilitat amb FAT16. Sutilitzen adreces de clster de 32 bits (encara que noms 28 sutilitzen realment). Permet una grandria demmagatzematge de lordre de TB (taula 2).
Taula 2. FAT32 Grandria del clster 512 bytes 4 kB 8 kB 16 kB 32 kB Grandria de la partici Menys de 260 MB 260 MB - 8 GB 8 GB - 16 GB 16 GB - 32 GB Ms de 32 GB
TB s labreviatura de terabyte.
Noves versions de FAT Ats que Microsoft no continuar suportant sistemes operatius basats en DOS, s poc probable que es desenvolupin noves versions de FAT. FAT s, avui dia, el sistema darxius habitual en medis demmagatzematge tipus extrable (excepte CD i DVD). El suport FAT32 en Windows 2000 i XP es limita a discos de 32 GB, la qual cosa obliga als usuaris de discos durs moderns a utilitzar NTFS o utilitats de tercers al marge de Windows.
19
El sistema darxius FAT s format per quatre seccions: a) El sector darrencada. Sempre s el primer sector de la partici i hi ha informaci bsica, punters a altres seccions i ladrea de la rutina darrencada del sistema operatiu. b) La regi FAT. Hi ha cpies de la taula dassignaci darxius (per motius de seguretat). Aix sn mapes de la partici, que indiquen els clsters lliures i els ocupats pels fitxers. Una partici es divideix en un conjunt de clsters de grandria idntica. La grandria del clster depn de la variant FAT utilitzada. Varia entre 2 i 32 kB. Cada fitxer ocupa un o ms clsters, de manera que un fitxer queda representat per una cadena seqencial de clsters (llista enllaada). Cada clster de la cadena no cal que sigui contigu. Aix provoca la fragmentaci. c) La regi del directori arrel. s lndex principal de carpetes i de fitxers. s un tipus especial de fitxer que emmagatzema les subcarpetes i els fitxers que formen cada carpeta. Cada entrada del directori t el nom del fitxer o de la carpeta (mxim vuit carcters), la seva extensi (mxim tres carcters), els seus atributs, la data i lhora de creaci, ladrea del primer clster en qu hi ha les dades i la grandria. El directori arrel ocupa una posici concreta en el sistema de fitxers, per els ndexs daltres carpetes ocupen zones de dades com qualsevol altre fitxer. d) La regi de dades. s on semmagatzema el contingut de fitxers i de carpetes. Cada clster senllaa amb el segent mitjanant un punter. En la taula 3 teniu un resum dels sistemes de fitxers de tipus FAT.
Taula 3. Resum FAT12, FAT16 i FAT32 FAT 12 Desenvolupador Nom complet Introdut Contingut de carpeta Ubicaci darxiu Grandria mxima darxiu Nombre mxim darxius Longitud mxima del nom darxius (carcters) Grandria mxima del volum Atributs Permisos Microsoft Taula dassignaci darxius Versi de 12 bits 1977 (Microsoft) Taula Llista enllaada 32 MB 4.077 11 32 MB Lectura, ocult, sistema, arxiu, nom del volum No Microsoft Taula dassignaci darxius Versi de 16 bits 1988 (MS-DOS 4.0) Taula Llista enllaada 4 GB 65.517 255 4 GB Lectura, ocult, sistema, arxiu, nom del volum No FAT16 Microsoft Taula dassignaci darxius Versi de 32 bits 1996 (Windows 95 OSR2) Taula Llista enllaada 4 GB 268.435.437 255 2 TB Lectura, ocult, sistema, arxiu, nom del volum No FAT32
Llista enllaada Una llista enllaada s una tcnica que permet la comunicaci entre els diferents clsters que utilitza un fitxer.
Fragmentaci La fragmentaci s la situaci que es pot donar quan hi ha clsters lliures entre els clsters utilitzats per un fitxer.
20
3) NTFS (new technology file system). s un sistema de fitxers dissenyat especficament per a Windows NT (ara tamb sutilitza en les versions de Windows 2000, Windows 2003, Windows XP, Windows Vista i Windows 7), amb lobjectiu de crear un sistema de fitxers eficient. Permet definir una grandria de clster a partir de 512 bytes (grandria mnima dun sector) de manera independent de la grandria de la partici. s un sistema adequat per a les particions molt grans. Pot manipular volums en teoria de 232 1 clsters (aproximadament 16 TB utilitzant clsters de 4 kB).
1.3.3. Formataci dun disc dur

Una vegada hem establert el tipus de partici, la grandria del disc dur i el tipus de sistema de fitxers que sha dutilitzar, cal implementar-ho en un disc dur. Per fer aquest procs sutilitza la formataci.
Un dels mtodes utilitzats per a la installaci de sistemes operatius implica la preparaci prvia del disc dur en el qual es dur a terme la installaci, s a dir, gestionar les particions, installar el sistema de fitxers i la formataci. Avui dia, podem gestionar les particions del sistema de fitxers i la formataci dun disc dur durant el mateix procs dinstallaci del sistema operatiu, ja que el mateix sistema operatiu que cal installar ja disposa de les eines de preparaci del disc dur.
Preparaci del disc dur durant la installaci
La formataci s un procs mitjanant el qual es creen les pistes, els sectors, els cilindres i el clsters. Tamb es crea el sistema de fitxers corresponent mitjanant el qual el sistema operatiu podr gestionar el sistema.
Programari per gestionar les particions Podem trobar diferent programari que ens pot ajudar a gestionar cmodament les particions en el nostre disc dur, per exemple, el Partition Magic, el BootIt Next Generation, el Paragon Partition Manager, lFDISK, el QParted, el QtParted, el Disk Druid, lAcronis Disk Director Suite, etc.
1.3.4. Clonaci dun disc dur

Una de les opcions ms utilitzades pels informtics que es dediquen al manteniment dequips informtics s la clonaci de la informaci continguda en els discos durs. Una manera dautomatitzar el procs dinstallaci dun sistema operatiu en una mquina nova, o b moure la installaci dun disc dur a un altre de ms capacitat de la mateixa mquina o en una mquina diferent, s clonar un sistema existent.
Avantatge de la clonaci La clonaci ens permet tenir una cpia exacta de la informaci continguda en diferents tipus de dispositius informtics.
La clonaci informtica s el procs que consisteix a fer una cpia exacta de la informaci duna mquina en una altra mquina. Lobjectiu daquest procs s salvaguardar la informaci, o b utilitzar la informaci clonada per poder-ne disposar duna manera rpida i cmoda en altres equipaments informtics.
Hi ha diversos tipus de clonaci de la informaci: Clonaci fsica. Permet fer una cpia de tot el disc dur dun ordinador.
21
Clonaci de particions. Permet fer cpies exactes de particions. Clonaci de CD/DVD. Permet fer cpies daquests tipus de dispositius. Clonaci de mquines virtuals. Consisteix a fer una cpia duna mquina virtual. La mquina origen de la cpia sanomena mquina virtual pare i la cpia de la mquina virtual sanomena mquina virtual fill. Dins de la clonaci de mquines virtuals podem parlar de: Clonaci de mquines virtuals completes. s un tipus de clonaci en qu la cpia duna mquina virtual s independent de la mquina virtual de qu sha copiat. No hi ha comunicaci entre la mquina virtual fill i la mquina virtual pare. Clonaci de mquines virtuals enllaades. s un tipus de clonaci en qu hi ha comunicaci entre la mquina virtual pare i la mquina virtual fill. Les particions dels discos durs, els sistemes de fitxers, la formataci dels discos durs i les tcniques de clonaci dunitats magntiques i dequips informtics influeixen en els mtodes dinstallaci dun sistema operatiu.
Programari per fer la clonaci Alguns sistemes operatius disposen deines per gestionar la clonaci de la informaci. Tamb podem utilitzar programari tant lliure com privat per fer aquesta funci (per exemple, Symantec Norton Ghost, Clonezilla, VMware Workstation, XXClone, Paragon Drive Backup Express i DriveImage XML, EASEUS Disk Copy, CloneDVD, Acronis True Image, etc.). Utilitat de la clonaci Podem fer cpies de seguretat o clonar el sistema operatiu, discos durs o particions, ja sigui per clonar per xarxa un nombre indefinit dordinadors amb la mateixa configuraci dins duna empresa o per salvaguardar la seguretat de les dades, els sistemes i les configuracions dels ordinadors i, si s necessari, poder-ho restaurar.
Hi ha diversos mtodes dinstallaci dun sistema operatiu. En funci del dispositiu destinaci que acollir el sistema operatiu que sha dinstallar, podem destacar els mtodes dinstallaci segents: 1) Ser una installaci nova en un disc dur buit o en una mquina virtual que no cont cap sistema operatiu, o b en un disc dur o en una mquina virtual que ja contenen altres sistemes operatius. 2) Ser una actualitzaci dun sistema operatiu ja existent. 3) Ser una migraci dun sistema operatiu a un altre sistema operatiu. En funci de lorigen del sistema operatiu que sha dinstallar, podem parlar dels mtodes dinstallaci segents: installaci a partir de CD/DVD, via disc dur, via xarxa, a partir de dispositius clonats, etc.
Independentment del mtode utilitzat en la installaci del sistema operatiu, cal seguir les etapes segents en la installaci: 1) Definir els objectius del procs. 2) Analitzar els diversos mtodes dinstallaci disponibles. 3) Seleccionar i justificar el mtode dinstallaci escollit. 4) Saber aplicar el mtode dinstallaci seleccionat. 5) Comprovar el resultat del procs.
22
6) Documentar el mtode utilitzat en la installaci dun sistema operatiu.
1.4. Installaci de sistemes operatius i configuraci de parmetres bsics

Una vegada shan determinat les especificacions tcniques que demanem al sistema operatiu que cal installar, shan avaluat els sistemes operatius disponibles, sha seleccionat el sistema operatiu que sadapta millor a les nostres necessitats i sha establert el procediment dinstallaci del sistema operatiu, ja hem arribat a la fase anomenada dinstallaci i configuraci del sistema operatiu seleccionat.
Preparaci de la installaci dun sistema operatiu Per poder dur a terme el procs dinstallaci dun sistema operatiu cal: 1) Haver establert prviament els requeriments tcnics demanats al sistema operatiu que sha dinstallar. 2) Avaluar els sistemes operatius actuals que sadapten millor als requeriments tcnics demanats. 3) Seleccionar el sistema operatiu ms adient. 4) Fixar els mtodes dinstallaci del sistema operatiu que cal installar.
1.4.1. Installaci del sistema operatiu

La fase dinstallaci dun sistema operatiu s una etapa bsica per al funcionament correcte del sistema informtic i, per tant, cal dur-la a terme amb les garanties de qualitat i de responsabilitat mximes.
La installaci dun sistema operatiu s un procediment mitjanant el qual situem el sistema operatiu prviament seleccionat en el disc dur dun ordinador.
Per installar un sistema operatiu seleccionat en un equipament informtic en general cal seguir les etapes segents: 1) Establir els objectius del procediment. 2) Fer una anlisi inicial del procediment que cal dur a terme. En aquesta fase, cal definir si no sha fet en les etapes prvies els aspectes segents, entre daltres: a) La classe dinstallaci que volem aplicar al sistema operatiu seleccionat (per exemple, una installaci nova, una actualitzaci, una migraci, etc.). b) Lorigen del procs dinstallaci que estableix la font a partir de la qual installarem el sistema operatiu (per exemple, format CD/DVD, via xarxa, via clonaci, etc.). c) La destinaci de la installaci estableix on es far (per exemple, en un disc dur, en una mquina virtual, etc.). d) Lexistncia descenaris duals de sistemes operatius installats o per installar.
23
e) La necessitat de fer cpies de seguretat. f) La preparaci del sistema de partici i del sistema de fitxers. g) La certesa de tenir la capacitat per poder desenvolupar el procs dinstallaci. 3) Executar el procs dinstallaci. En aquesta fase es posa en prctica el procs dinstallaci del sistema operatiu seleccionat. Per poder-la fer, cal disposar i saber interpretar la documentaci tcnica i el manual dinstallaci del sistema operatiu. 4) Comprovar el resultat de la installaci. 5) Documentar el procs dut a terme.
1.4.2. Comprovaci de la installaci del sistema operatiu

Una vegada hem finalitzat la fase dinstallaci del sistema operatiu cal comprovar-ne el funcionament correcte.
Comprovaci de la configuraci del sistema Una vegada configurat el sistema operatiu, caldria comprovar el resultat de la installaci i de la configuraci fetes i a partir daqu actuar en conseqncia.
La comprovaci del funcionament del sistema operatiu installat s la fase amb la qual podem comprovar i avaluar el funcionament del sistema operatiu installat i actuar en conseqncia.
1.4.3. Configuraci del sistema operatiu installat

Una vegada installat el sistema operatiu i comprovat el seu funcionament, cal configurar els parmetres bsics de funcionament del sistema operatiu.
La configuraci del sistema operatiu s la fase del procs dinstallaci del sistema operatiu mitjanant la qual podem adaptar el funcionament del sistema operatiu a les necessitats dels usuaris i tamb a la millora del rendiment del sistema informtic en general.
1.5. Creaci descenaris duals amb els diferents sistemes operatius installats
Moltes vegades ens podem trobar amb sistemes informtics en qu en el mateix ordinador ha de conviure ms dun sistema operatiu; aquesta situaci sanomena sistemes duals de sistemes operatius.
24
La doble arrencada o larrencada dual sn diferents maneres danomenar la capacitat dun ordinador per poder tenir i iniciar ms dun sistema operatiu que funciona en un mateix disc dur o equip.
Durant larrencada, lordinador amb un sistema dual de sistemes operatius, el sistema informtic preguntar a lusuari quin del sistemes operatius installats vol arrencar i, feta aquesta etapa, es comenar la crrega noms del sistema operatiu seleccionat. La capacitat de poder escollir el sistema operatiu darrencada s possible grcies al carregador de larrencada o bootloader.
El bootloader s el gestor de larrencada dels sistemes operatius.
El carregador de larrencada o bootloader s un programa informtic que t com a finalitat preparar tot el que necessita el sistema operatiu per funcionar. Normalment sutilitzen els carregadors darrencada multietapes, en qu diversos programes petits se sumen els uns als altres, fins que lltim carrega el sistema operatiu.
Podem indicar com a avantatges principals en la utilitzaci de sistemes operatius duals: Lexecuci de diverses aplicacions informtiques en diferents sistemes operatius. Una configuraci darrencada dual permetr a un usuari utilitzar totes les seves aplicacions en un nic ordinador. Laprenentatge en la utilitzaci dun nou sistema operatiu sense abandonar el sistema operatiu antic. Larrencada dual permet a un usuari conixer un sistema operatiu nou, configurar totes les aplicacions necessries i migrar les dades abans de fer el pas final deliminar el sistema operatiu antic.
Desavantatges del sistemes duals Com a desavantatges en la utilitzaci de sistemes duals podem indicar: 1) Incompatibilitats entre diferents sistemes operatius que comparteixen el mateix disc dur. 2) Un sistema operatiu pot no ser capa de reconixer el sistema de fitxers dels altres sistemes operatius i intentar-los formatar en el seu propi sistema de fitxers, de manera que eliminar la informaci existent.
Iniciaci a Linux Els nous usuaris de Linux que migren des de Microsoft Windows, normalment, comencen installant un sistema darrencada dual, la qual cosa permet provar Linux sense perdre la funcionalitat i les preferncies ja establertes en Windows. Aix s possible utilitzant un carregador darrencada que pot arrencar ms dun sistema operatiu, per exemple, NTLDR, LILO o GRUB.
Larrencada dual tamb pot ajudar als desenvolupadors de programari en situacions que requereixen utilitzar diversos sistemes operatius per al desenvolupament i per a lexecuci de les proves de funcionament. Aix pot ajudar a reduir costos de maquinari.
25
1.6. Configuraci del gestor darrencada
En un moment determinat, un usuari pot necessitar installar ms dun sistema operatiu en un PC. En aquest cas, cal tenir una manera eficient darrencar en cadascun dels sistemes operatius. En engegar lordinador, el BIOS inicia el procs de verificaci per comprovar que tot funcioni correctament: la pantalla, el teclat, la memria RAM, els perifrics, etc. A continuaci, es traspassa el control del sistema al carregador de larrencada, tamb anomenat bootstrap loader. Aquest sencarrega de buscar el sector darrencada, que s en el primer sector del disc dur (tamb podria ser en un disquet, CD, etc.), i de carregar-lo en memria. En el cas del disc dur, ocuparia els primers 512 bytes. Aquest sector tamb sanomena MBR i cont una taula de particions en qu sespecifiquen les particions i, a ms, un petit programa (gestor darrencada), que s lencarregat darrencar una partici. En la figura 1 podeu veure lestructura de la gesti darrencada dun ordinador.
MBR s labreviatura de master boot record.
BIOS s labreviatura de basic input output system.
Figura 1. Estructura de la gesti darrencada en un disc dur
La taula de particions s una estructura de dades que defineix la manera com un disc dur pot estar dividit i que pot tenir fins a quatre entrades. En aquesta taula, sespecifiquen les particions del disc a partir dels camps segents: indicador darrencada, inici de partici, indicador del sistema operatiu i final de partici.
Recordeu que, sense la taula de particions, no es podria utilitzar el disc dur.
Sector darrencada Cada partici primria cont un sector darrencada situat al principi de cada partici, a excepci de les particions extenses. Ocupa un total de 512 bytes despai i permet guardar codi, que pot ser executat pel sistema operatiu que resideix en la partici.
En cas que tingussim ms dun sistema operatiu, si volgussim canviar lordre darrencada, haurem de canviar la partici activa (opci poc encertada). Per evitar aquest procs, hi ha els gestors darrencada, que ens ofereixen lopci descollir un sistema operatiu a partir dun men. Normalment, tenen seleccionat un sistema operatiu predeterminat i un
26
comptador de temps. Si en un temps establert no sescull cap opci, el sistema predeterminat es carrega automticament.
Els gestors darrencada permeten mantenir diversos sistemes operatius en un ordinador i alternar el procs darrencada. Lusuari escull aquest procs per mitj dun men que apareix per pantalla. Una vegada iniciat un sistema operatiu, si volem fer un canvi, haurem de reiniciar la mquina.
Una de les condicions principals s que el gestor darrencada escollit resulti adequat per als sistemes operatius que vulguem gestionar. Malgrat que els gestors darrencada tenen les mateixes funcions, nhi ha de diferents tipus: 1) Gestors darrencada que sinstallen obligatriament en lMBR. Aquest tipus installa, en primer lloc, els arxius propis del programa en una partici del disc dur i el gestor sinstalla en lMBR. s interessant poder crear disquets dinici, per recuperar el gestor en cas que sesborri lMBR. Dins aquest grup de programari, trobarem el gestor BootMagic. 2) Gestor darrencada Windows. En installar un sistema operatiu Windows, es desen els arxius necessaris per a larrencada: ntldr, ntdectect.com i boot.ini (s larxiu de configuraci del selector darrencada). En la partici primria, a mesura que hi installem ms sistemes operatius, tamb shi desen els fitxers dels sistemes operatius implicats, per la qual cosa no es podran arrencar directament, sin que, de primer, caldr arrencar la partici que cont els arxius darrencada i, des dall, executar el selector darrencada de Windows. En fer la installaci, es crea un arxiu boot.ini, en la partici activa. El programa NTLDR (gestor darrencada) llegeix larxiu boot.ini. Si t ms dun sistema operatiu, ens en permetr seleccionar un. En cas que no fem cap selecci, de manera predeterminada, sens carrega lltim que es va installar.
Larxiu boot.ini s un arxiu que es troba en la primera partici activa del sistema (habitualment en la unitat C:) i serveix per establir diverses opcions darrencada del sistema operatiu. s un arxiu de text (per tant, pot ser modificat i llegit amb qualsevol programari de tipus ASCII). s essencial per al sistema i la seva corrupci o mala gesti pot ser causa que no arrenqui el nostre sistema operatiu.
Modificaci del fitxer boot.ini En principi, el fitxer boot.ini no sha de modificar manualment, per shi poden introduir alguns modificadors. Si no sest segur del que farem o no es necessita canviar res, millor no tocar el boot.ini.
27
El fitxer boot.ini t dues seccions: 1) La secci boot loader . Aquesta secci cont informaci sobre quina s la partici per defecte en qu arrencar el sistema i, si tenim una arrencada dual, quant de temps tindrem el men darrencada en pantalla abans que arranqui el sistema operatiu per defecte. Lencarregat de presentar el men de sistemes operatius s el fitxer NTLDR i si noms tenim un sistema operatiu, aquest men no apareix en el moment darrencada del sistema. 2) La secci operating systems. Aquesta secci cont una llista dels sistemes operatius, els programes darrencada i on se situen.
Exemple de lestructura del fitxer boot.ini [boot loader] timeout=0 default=multi(0)disk(0)rdisk(0)partition(1)\WINDOWS [operating systems] multi(0)disk(0)rdisk(0)partition(1)\WINDOWS="Microsoft Windows XP Profesional" /fastdetect multi(0)disk(0)rdisk(1)partition(1)\WINNT="Microsoft Windows 2000 Profesional" /fastdetect multi(0)disk(0)rdisk(1)partition(2)\WINDOWS="Microsoft Windows 2000 Server" /fastdetect C:\CMDCONS\BOOTSECT.DAT="Microsoft Windows Recovery Console" /cmdcons C:\="Microsoft Windows Millennium Edition"
1.7. Normes dutilitzaci del programari

Una vegada hem fet la installaci i la configuraci dels sistemes operatius, cal elaborar la documentaci corresponent a les normes dutilitzaci del programari installat i configurat.
El manual dusuari o la documentaci de la utilitzaci del sistema operatiu installat i configurat s un conjunt de normes o de propostes dirigides als futurs usuaris del sistema operatiu i que tenen com a objectiu principal donar a conixer la manera dutilitzar aquest programari amb la finalitat que els usuaris en puguin obtenir el mxim rendiment duna manera cmoda i eficient.
La documentaci o el manual dusuari dutilitzaci del sistema operatiu cont tota la informaci que necessita lusuari per poder utilitzar duna manera correcta el sistema operatiu installat i configurat. Aquesta informaci es pot fer arribar als usuaris mitjanant cursos de formaci sobre el funcionament de determinats aspectes del sistema informtic o mitjanant la documentaci corresponent en qu sexplica el funcionament del sistema que sha dutilitzar. El manual dusuari t com a objectiu principal instruir lusuari en ls del sistema i donar solucions als possibles problemes que es poden presentar durant la utilitzaci del sistema.
28
1.8. Documentaci del procs dinstallaci i incidncies

Una de les tasques que normalment els informtics odien fer s la creaci de la documentaci del procs dinstallaci i de configuraci de sistemes operatius.
Necessitat de documentar el procs dinstallaci Sempre sha de documentar el procs dinstallaci i de configuraci dun sistema operatiu encara que estigui a punt de desaparixer per sempre. Si la documentaci del sistema s incompleta ladministrador hi estar involucrat contnuament i no podr dedicar-se a un altre projecte.
La documentaci del procs dinstallaci i de configuraci dun sistema operatiu s el conjunt dinformaci que diu qu fa el sistema operatiu, com ho fa i per a qu serveix. La documentaci del procs dinstallaci i de configuraci no sha de deixar per al final del procs sin que sha de fer durant el mateix procs.
La documentaci consisteix en material que explica les caracterstiques tcniques i loperaci dun sistema operatiu. s essencial per proporcionar comprensi dun sistema a qui el vagi a utilitzar per mantenir-lo, per permetre auditories del mateix sistema i per ensenyar als usuaris com hi han dinteractuar i com han dinteractuar amb als operadors, i als administradors com lhan de fer funcionar.
Una documentaci adequada i completa del procs dinstallaci i de configuraci dun sistema operatiu que es vol implantar, mantenir i actualitzar duna manera satisfactria, s essencial en qualsevol sistema dinformaci; no obstant aix, freqentment i errniament s la part a la qual es dedica menys temps i atenci.
Estndards i normatives de documentaci Moltes organitzacions segueixen els seus propis estndards i normatives de documentaci: format de documents fonts, marges, capaleres, peus..., nomenclatura, etc. s important tenir la seguretat que els estndards siguin complets, actualitzats, documentats i llegibles. Naturalment, lestndard ha de ser apropiat i no una barrera que impliqui ms problemes que avantatges.
Tota documentaci que es relacioni amb el procs dinstallaci i de configuraci dun sistema operatiu, ja sigui creada duna manera manual o duna manera automtica, sigui senzilla o complexa, ha de reunir tot un seguit de requisits bsics. Els estndards bsics de disseny de la documentaci proposen seguir les pautes segents: Ha de ser clara i ben organitzada, amb seccions clarament indicades i estructurades en blocs. Els digrames, si nhi ha, han de ser clars i entenedors. La documentaci ha de ser completa. La documentaci sempre sha de conservar actualitzada. La documentaci del sistema informtic pot contenir, entre daltres, les informacions segents: 1) La documentaci del cicle de vida del sistema informtic cont tota la documentaci que fa referncia a lhistorial del sistema informtic.
29
Una manera dorganitzar aquesta informaci pot ser de la manera segent: a) El bloc general descriptiu del sistema informtic (documentaci general del sistema informtic) cont la informaci que fa referncia a les caracterstiques generals del sistema. b) El bloc general descriptiu dels dispositius del sistema informtic (documentaci del maquinari) cont les caracterstiques generals dels dispositius del sistema (per exemple, els ordinadors, les impressores, els commutadors switches, els encaminadors routers, etc.). c) El bloc general descriptiu del programari del sistema informtic (documentaci del programari corresponent al sistema operatiu installat i configurat) cont les caracterstiques generals del sistema operatiu installat i configurat. 2) La documentaci o manual dusuari del sistema operatiu cont tota la informaci que necessita lusuari per poder utilitzar de manera correcta el sistema operatiu installat i configurat. Aquesta informaci es pot fer arribar als usuaris mitjanant cursos de formaci sobre el funcionament de determinats aspectes del sistema informtic o mitjanant la documentaci corresponent en qu sexplica el funcionament del sistema que sha dutilitzar. 3) La documentaci dincidncies, de solucions i les propostes de millora del sistema operatiu installat i configurat cont informaci de les situacions especials succedes en el sistema i que han provocat modificacions en el rendiment del mateix sistema. Tamb contenen les possibles propostes de solucions i la justificaci de lopci adoptada. Aquesta documentaci tamb pot contenir estudis referents a la viabilitat en un moment determinat del sistema i avaluar-ne la continutat. Moltes vegades la documentaci daquest apartat pot ser inclosa en la documentaci del cicle de vida dun sistema informtic (documentaci general del sistema informtic, documentaci del maquinari i documentaci del programari).
Els commutadors (switches) sn dispositius per inteconnectar dispositius en xarxes drea local (local area network, LAN). Els encaminadors (routers) sn dispositius per connectar xarxes.
Commutadors i encaminadors
30
2. Realitzaci de tasques bsiques de configuraci i de manteniment sobre sistemes operatius propietaris
Una de les funcions de ladministrador dun sistema informtic s la gesti de laccs dels usuaris al sistema informtic. Aix qu vol dir? Doncs que ladministrador ha de cercar la manera que noms puguin accedir al sistema informtic els usuaris que ell hagi determinat. No tots els sistemes operatius al llarg de la histria de la informtica han suportat aquesta possibilitat.
2.1. Arrencada i parada del sistema. Sessions

La majoria dels sistemes operatius propietaris en mode text, com, per exemple, lMS-DOS no disposava per defecte de les eines per gestionar laccs dels usuaris al sistema. Qualsevol usuari podia entrar en el sistema sense cap problema i aix podia provocar un problema de seguretat de la informaci greu. Posteriorment, van sortir eines que es podien afegir al sistema operatiu per millorar la seguretat de laccs al sistema. El mateix va passar en els sistemes operatius propietaris en mode grfic, per exemple, Windows 95 i Windows 98. A partir de les distribucions Windows basades en el motor NT, per exemple, Windows NT Workstation i Windows NT Server, Windows 2000 Professional Edition i Windows 2000 Server, Windows XP Professional Edition, Windows 2003 Server, Windows Vista i Windows 7, aquest forat en la seguretat daccs al sistema ha estat resolt amb la utilitzaci dels comptes dusuari.
MS-DOS s labreviatura de Microsoft-disk operating system.
2.1.1. Comptes dusuari

Per poder accedir avui dia a la majoria dels sistemes informtics tant en mode text com en mode grfic hem de disposar dun compte dusuari definit en el sistema informtic corresponent.
Un compte dusuari s una identificaci que utilitzen els sistemes operatius per gestionar laccs dels usuaris al sistema informtic. Aquests comptes sn gestionats per ladministrador del sistema informtic.
Quina informaci cont un compte dusuari daccs a un sistema informtic? B, aix depn del sistema operatiu utilitzat. En el cas de sistemes operatius Windows, podem especificar la informaci segent: El nom dusuari o login que utilitzarem en la connexi.
El login representa el nom dusuari que utilitzarem per accedir al sistema informtic.
31
La contrasenya o password. El tipus de compte creat. Aix vol dir que podem crear diferents tipus de comptes dusuaris que impliquen diferents graus dutilitzaci del sistema, per exemple, comptes administratius, comptes dinvitats, etc. En els sistemes Windows configurats per poder treballar en xarxa, com a grup de treball o com a controlador de domini, a ms de la informaci anterior, hem de definir, entre daltres: El tipus destructura en xarxa utilitzada, per exemple, el grup de treball o el domini. El nom del grup de treball o del domini. El protocol utilitzat, que ser normalment el protocol TCP/IP. La configuraci del protocol TCP/IP. Aix implica establir el tipus dassignaci de ladrea IP, la mscara de la subxarxa, la IP de la passarella predeterminada (o gateway) per defecte, el servidor DNS, etc. La funci del client, del servidor o del controlador de domini. El tipus de servei ofert, si escau: la compartici de fitxers, la compartici de dispositius, etc. Etc.
Passarella La passarella o gateway per defecte s un dispositiu (per exemple, lencaminador) que rep tota la informaci que t com a destinaci una xarxa diferent de la xarxa a la qual pertany lestaci de treball que envia la informaci. TCP/IP s labreviatura de transmission protocol/Internet protocol. Grup de treball i domini Un grup de treball s un tipus darquitectura en xarxa en qu hi pot haver estacions de treball del tipus clients, servidors i/o clients servidors. Un domini s tamb un tipus darquitectura en xarxa en qu hi ha estacions de treball que gestionen laccs (controladors de domini) de les altres estacions al sistema. En aquests tipus dorganitzaci podem utilitzar una estructura jerrquica.
El password representa una clau daccs secreta que t cada usuari per accedir al sistema informtic.
Un administrador dun sistema operatiu s lusuari que t tots els drets, permisos i atributs en el sistema en qu s definit. El compte administrador s un exemple de compte dadministrador.
Hem de comentar que el compte de lusuari administrador, per exemple, el compte administrador sha dutilitzar de manera molt restrictiva. Qu volem indicar amb aquesta afirmaci? Doncs que aquest compte noms lha dutilitzar ladministrador del sistema i en tasques administratives. No s un compte per experimentar en el sistema ni per utilitzar el diferent programari installat en el nostre equipament informtic. En aquestes situacions, hem dutilitzar comptes dusuaris diferents dels comptes dadministraci. Aix ens permet utilitzar el sistema i si en un determinat moment tenim un problema amb la utilitzaci del compte de lusuari tenim a la nostra disposici el compte de ladministrador per fer qualsevol operaci de manteniment que necessitem.
Comptes administrador i convidat Durant el procs dinstallaci dels sistemes operatius es creen per defecte alguns comptes dusuari, per exemple, en el cas dels sistemes Windows amb motor NT, es creen els comptes administrador i convidat.
32
2.1.2. Arrencada del sistema

El procs de connexi a un sistema operatiu es pot fer tant en mode text com en mode grfic. Una vegada gaudim dun compte i duna contrasenya que ens ha assignat ladministrador podem iniciar una sessi en el sistema Unix.
Iniciar una sessi en un sistema informtic s el procs mitjanant el qual accedim al sistema informtic per poder-lo utilitzar. Una sessi representa lestat en qu sutilitza el sistema informtic.
Lusuari pot connectar-se al sistema informtic com a: a) Administrador del sistema operatiu. Sempre que vulguem treballar en sistemes en xarxa (per exemple, controladors de dominis), cal que el servidor del sistema estigui en marxa. La persona encarregada de larrencada i de laturada s ladministrador del sistema. Larrencada del sistema consisteix a engegar lordinador que forma la consola del sistema i, en un moment determinat, el sistema pregunta: login: password: b) Usuaris del sistema. Per connectar-nos com a usuari al sistema informtic cal assabentar-nos que el sistema est en funcionament i que ladministrador ens ha donat perms per fer aquesta connexi. Posem en marxa el nostre equip informtic i, en un moment concret, en la nostra estaci de treball apareix: login: password: Cal respondre amb la informaci assignada per ladministrador del sistema. Si la informaci s correcta accedim al sistema en un entorn text o en un entorn grfic segons el procs darrencada seleccionat. En aquest moment, ens trobem en sessi en el sistema i podem comenar a utilitzar el sistema en mode text o en mode grfic.
Client/Servidor Els clients en un sistema informtic sn els equips que demanen serveis a altres equips com, per exemple, els servidors. Els servidors sn equips que ofereixen els seus serveis a altres equips com els clients. A vegades, un mateix equip pot ser a la vegada client i servidor.
Inici de sessi A la pregunta login cal respondre amb la paraula corresponent i a la password amb la contrasenya que haurem fixat. Si tot ha anat correctament, apareixen diversos missatges en funci de si el sistema arrenca en mode text o en mode grfic. En aquest moment, ja ens trobem en una sessi.
2.1.3. Tancar el sistema

Avui dia, per tal dacabar la utilitzaci dun sistema operatiu cal seguir un procediment determinat que no calia en alguns dels sistemes operatius
33
ms antics; per exemple, en lMS-DOS, podem apagar lordinador en qualsevol moment sense cap problema. En els sistemes operatius actuals, hem de seguir un procediment anomenat acabar la sessi en el sistema.
Desconnexi de lusuari del sistema informtic El procs dacabar una sessi implica, dalguna manera, la desconnexi de lusuari del sistema informtic. Aix representa tancar una srie de fitxers i finalitzar els processos que estaven creats. Cal dir que mai no es pot acabar una sessi del sistema apagant directament lordinador.
Acabar una sessi en un sistema informtic consisteix en un procs que pot ser ms o menys complicat que dependr del sistema operatiu utilitzat i en el qual no podrem utilitzar el sistema operatiu a partir daquest moment.
2.1.4. Procs darrencada i daturada del sistema informtic

Abans de poder iniciar una sessi un usuari en un sistema informtic cal que el sistema informtic estigui en funcionament. El procs darrencada del sistema operatiu fins a la fase de poder iniciar una sessi als usuaris pot ser bastant complicada i llarga, tot dependr del sistema operatiu utilitzat. Cada sistema operatiu utilitza un sistema darrencada diferent, encara que la majoria de sistemes operatius segueixen un mateix procediment bsic. La persona responsable de posar en marxa el servidor del sistema informtic s ladministrador del sistema. En el cas duna estaci de treball ser el mateix usuari en coordinaci amb ladministrador del sistema informtic. Una vegada activat el procs darrencada, sesdevenen una srie de fets que explicarem tot seguit: 1) En posar en marxa lordinador es comencen a executar una srie de rutines de la ROM-BIOS, la funci de les quals s fer un test de la mquina. Aquest test sanomena POST (power-on self test) i comprova que tots els parmetres desats en la memria CMOS coincideixin amb els valors detectats en el test (per exemple, la memria installada, les caracterstiques dels discos durs, etc.). Posteriorment, el BIOS presenta en pantalla els valors que agafen aquests parmetres i procedeix a arrencar el sistema. 2) El BIOS investiga els dispositius (disqueteres, discos durs, unitats de CD/DVD, etc.), per comprovar quines sn arrencables en lordre indicat per lusuari. Actualment els ordinadors tenen un programa dinstallaci (setup) que permet configurar el nostre ordinador en el moment darrencar prement una combinaci de tecles determinades. Aquest programa ens permet fixar la memria RAM disponible, tipus de disqueteres, discos durs, etc. Una de les possibilitats disponibles daquest programari s la de
ROM-BIOS s labreviatura de read only memory-basic input output system.
CMOS s labreviatura de complementary metal oxide semiconductor.
Programa dinstallaci El programa dinstallaci (setup) dun ordinador s un programa que podem executar en el moment darrencar lordinador i serveix per configurar determinats components de lordinador.
34
poder fixar lordre que ha de seguir el sistema en els dispositius per buscar una informaci determinada durant el procs darrencada (per exemple, D, C, A; en qu D representa la unitat de CD/DVD; C representa la unitat de disc dur i A representa la unitat de disquets). En cas que lordre sigui (A, C), el BIOS comprova si hi ha algun disquet introdut en aquesta unitat A. Si fos aix, intentaria fer el procs darrencada des del disquet. En cas de no trobar el disquet va a la unitat C (disc dur primari) i busca lMBR (master boot record). 3) LMBR s el primer sector del disc dur i s des don es carrega el programa que gestiona larrencada del sistema. Aquest, al mateix temps, haur de carregar el sector darrencada de la partici dun disc dur, que cont el sistema operatiu i que ha estat marcada com a activa, s a dir, que pot ser carregada per a larrencada. En el cas de disquets i CD/DVD, en carregar directament el sector darrencada. Tradicionalment, lMBR tenia el sistema darrencada de lnic sistema operatiu installat, per avui dia s com que en un ordinador convisquin ms dun sistema operatiu en el mateix disc dur. Per arrencar, aleshores, necessitem un programari anomenat carregador de sistemes operatius, que en el moment de larrencada ens permeti seleccionar el sistema operatiu que volem utilitzar (per exemple, el programari NTLDR en els sistemes Windows). En el sistema sexecuta el carregador del sistema operatiu i, visualment, observem en la pantalla un men amb els sistemes operatius installats. Aquest s el moment en qu podem decidir en quin sistema operatiu volem arrencar lordinador. Cal dir que, en cas que hagi passat un cert espai de temps i no hgim seleccionat cap sistema, aleshores lordinador activa un sistema operatiu per defecte. Una vegada hem seleccionat el sistema operatiu, en una taula anomenada taula de particions, sobt el lloc dels disc dur en qu comena la partici del sistema operatiu seleccionat. 4) Una vegada som en la partici del sistema operatiu seleccionat, es carrega el nucli (kernel) del sistema operatiu que est situat en el sector darrencada daquesta partici. 5) A partir daquest moment, el procs darrencada pot ser diferent per a cada sistema operatiu i tamb depn del mode darrencada que utilitzem (per exemple, el mode text o el mode grfic). 6) Al final del procs darrencada i si tot ha anat de manera correcta, lusuari pot comenar el procediments dinici duna sessi en el sistema.
NTLDR s labreviatura de new technology loder.
Taula de particions La taula de particions dun disc dur s una estructura en qu es desa informaci de les diferents particions dun disc dur.
35
7) Durant la fase dinici de sessi, sexecuten tamb tot un seguit de fitxers entre els quals podem destacar els fitxers relacionats amb lentorn de treball de lusuari que inicia la sessi (per exemple, el fitxer autoexec.bat en el sistema operatiu MS-DOS, etc.).
2.2. Utilitzaci del sistema operatiu: mode ordre i mode grfic

Si estudiem levoluci dels sistemes operatius utilitzats en els equips anomenats microordinadors des dels seus orgens, veurem que la comunicaci entre els usuaris i els sistemes operatius utilitzats no ha estat sempre de la mateixa manera. Un sistema operatiu s un conjunt de programes que t com a objectiu permetre la comunicaci entre lusuari i lordinador duna manera eficient, cmoda i rpida. Per aconseguir aquests objectius, els sistemes operatius utilitzen diverses capes de programari, cadascuna de les quals fa unes tasques especfiques. Una daquestes capes s la interfcie de lusuari.
El shell s lintrpret dordres dun sistema operatiu.
Microordinadors Els microordinadors sn un tipus dordinadors que es caracteritzen per tenir unes prestacions mitjanes tant en memria, velocitat de processador, etc. (per exemple, la famlia dordinadors Pentiums, Dual Core, Core 2 Duo, etc.).
La interfcie dusuari en un sistema operatiu s un entorn de treball de qu disposem els usuaris per poder interaccionar amb els sistemes operatius, s a dir, per poder-nos comunicar i donar ordres als sistemes operatius. Aquesta interfcie dusuari (UI) es pot basar en la utilitzaci dun intrpret dordres, o shell, en mode text, en la utilitzaci dun intrpet en mode men i en la utilitzaci dun intrpret en mode grfic.
Intrpret dordres Lintrpret dordres s un llenguatge de programaci mitjanant el qual els usuaris i els programes es comuniquen amb el sistema operatiu. Per exemple, podem parlar dintrprets dordres o shell, com el fitxer command.com, utilitzat en el sistema operatiu MS-DOS, el fitxer cmd.exe en Windows XP Professional Edition, etc.
2.2.1. Histria dels sistemes operatius

Es pot fer una descripci histrica breu de levoluci dels sistemes operatius en equips anomenats microprocessadors tenint en compte el mode de comunicaci entre els usuaris i els sistemes operatius. Levoluci dels sistemes operatius monousuari de tipus propietari en mode text, en mode men i en mode grfic pot ser la segent: 1) Mode text. Uns dels primer sistemes operatius monousuari que es van utilitzar en els ordinadors de tipus microordinadors va ser el sistema operatiu CP/M (Control Program Monitor) de lempresa Digital Research Corporation. Era un sistema de 8 bits i sutilitzava en processadors del tipus 8080/85 de lempresa Intel. Aquest sistema operatiu utilitzava com a procediment de comunicaci usuari/sistema operatiu el mode text, s a dir, la utilitzaci dordres escrites.
Sistemes monousuari i sistemes multiusuari Els sistemes monousuari noms permeten en un determinat moment la connexi dun nic usuari a la vegada en el sistema. Utilitzen tcniques de monoprogramaci executant un nic programa o poden ser sistemes multiprogramats, de manera que faciliten a lusuari lexecuci de diversos programes a la vegada. Els sistemes multiusuari utilitzen tcniques de multiprogramaci i ofereixen la possibilitat que diversos usuaris accedeixin a la vegada al sistema, i es pot utilitzar tamb el temps real i el temps compartit.
36
Cap al comenament de la dcada de 1980 surten els processadors de 16 bits i IBM introdueix el sistema operatiu DOS en els equips de tipus microordinadors (per exemple, el PC). Aquest sistema operatiu utilitza, tamb, el mode text. Altres sistemes operatius basats en el DOS sutiitzen a partir daquest moment, com, per exemple, lMS-DOS, el DR-DOS, lOpenDOS, el FreeDOS, etc. Cap a lany 1995, lempresa Microsoft decideix acabar el suport al sistema MS-DOS. Actualment, lnica versi del sistema DOS de la qual es fa un cert manteniment s la versi FreeDOS. 2) Mode mens. Algunes versions del sistema MS-DOS donaven la possibilitat dinteractuar amb el sistema operatiu utilitzant eines en forma de mens de comprensi i utilitzaci fcils, que permetien fer el mateix que el mode text per duna manera ms senzilla. 3) Mode grfic. Tant lempresa Microsoft com Apple en el seu moment van entreveure que el futur de la informtica estava encaminat a proporcionar una interfcie grfica dusuari (GUI, graphical user interface) als ordinadors personals, que al comenament de la dcada de 1980 tenien molt dxit en el mercat. Per aquest motiu, es va comenar a treballar en una interfcie grfica que pogus representar els arxius amb icones i els directoris amb carpetes i que, a ms, ho organitzs tot en finestres. En aquella mateixa poca Microsoft havia adquirit part dels drets de les patents dApple, ats que aquesta es trobava immersa en la programaci de leditor de textos Word. Una vegada que Microsoft va adquirir aquests drets, i basant-se en el treball dApple i de Xerox, va crear el Windows 1.0. Microsoft va anar perfeccionant el sistema per tal de poder competir amb les altres interfcies grfiques. Per no va ser la qualitat del producte el que li va atorgar lxit, sin lestratgia de mrqueting brillant i magistral que li va proporcionar la possibilitat de concedir la llicncia de Windows a diferents empreses fabricants de maquinari (hardware). Amb aix, Microsoft aconseguia poder vendre el seu sistema operatiu tant a IBM com a Toshiba o a un fabricant taiwans, la qual cosa permetia que els fabricants de marques desconegudes poguessin oferir un ordinador amb Windows de qualitat equiparable a la dun ordinador de la companyia IBM, per a un preu ms baix. Fent una mica dhistria de levoluci dels sistemes operatius monosuari de tipus propietari en entorns grfics de la famlia de Microsoft (Windows), podem parlar de dos grups: a) Els sistemes operatius monousuari propietaris basats en el motor MSDOS. Aquests sistemes utilitzaven com a sistema operatiu de base el sistema MS-DOS. Durant lany 1993, lempresa Microsoft va comercialitzar una
DOS s labreviatura de disk operating system; MS-DOS, de Microsoft-disk operating system, i DR-DOS, de digital research-disk operating system. PC s labreviatura de personal computer.
37
primera versi de Windows amb un cert xit anomenada Windows 3.1 (versi de 16 bits) i la versi Windows 3.11 (versi de 32 bits) dissenyada per treballar en xarxa. Lany 1995, Microsoft treu al mercat el Windows 95 que no s realment un sistema operatiu, ja que funciona amb un motor de DOS per utilitza un entorn grfic. Lany 1998, Microsoft comercialitza lentorn Windows 98 que, igual que lentorn Windows 95, no s realment un sistema operatiu, ja que utilitza com a motor el sistema MS-DOS. b) Els sistemes operatius basats en el motor NT. Aquests sistemes operatius utilitzen com a sistema operatiu base la tecnologia anomenada NT (new technology). A partir de lany 1996, lempresa Microsoft comena a comercialitzar una nova famlia de sistemes operatius basats en el motor anomenat NT. En aquest mateix any apareixen els sistemes Windows NT Workstation i Windows Server. Lany 2000, surten les versions de Windows 2000 Professional Edition i la versi Windows 2000 Server. Lany 2001, surten les versions de Windows XP Professional Edition. Lany 2003, apareix la versi Windows 2003 Server. Lany 2006, apareix la famlia de versions anomenada Windows Vista. Lany 2009, surt la versi Windows 7.
2.2.2. Modes dinteracci de lusuari amb el sistema operatiu

La interacci de lusuari amb el sistema operatiu es pot fer, actualment, utilitzant dos recursos: la interfcie grfica i lintrpret dordres. Mitjanant la interfcie grfica, lusuari va seleccionant icones i opcions dels mens, generalment utilitzant el ratol. Per executar una aplicaci informtica noms necessitem saber on s la icona que representa laplicaci.
Vigncia de lintrpret dordres
Lintrpret dordres s un component del sistema operatiu encarregat de llegir les ordres que tecleja lusuari i de convertir-les en instruccions que el sistema operatiu sap interpretar.
Malgrat que la utilitzaci de les interfcies grfiques en la interacci de lusuari amb el sistema operatiu ha anat guanyant terreny grcies a la facilitat del seu s, lintrpret dordres, que va ser lelement central dels primers sistemes operatius dusuari, sobreviu avui dia tant per raons histriques com de seguretat i eficincia.
El funcionament de lintrpret dordres s, amb algunes excepcions, sempre el mateix: espera que li diguem quina ordre volem executar i lexecuta.
38
Actualment, els sistemes operatius tenen els modes bsics de funcionament segents: 1) Mens. La comunicaci entre usuari i sistema es fa mitjanant la utilitzaci de diferents mens dopcions disponibles en el mateix sistema operatiu que sha dutilitzar. Noms cal seleccionar lopci del men que interessa perqu el sistema faci una acci determinada (per exemple, algunes versions del sistema MS-DOS, etc.). 2) Grfics (GUI). La manera ms fcil de comunicaci entre usuari i sistema es basa en la utilitzaci duna srie delements grfics (les finestres, les icones, etc.), a partir dels quals sexecuten les accions (per exemple, lentorn Windows de lempresa Microsoft, etc.). 3) Text. La comunicaci amb el sistema es fa mitjanant ordres escrites segons un llenguatge determinat. En el cas del sistema operatiu MS-DOS, podem utilitzar com a intrpret dordres el fitxer command.com i, en els sistemes Windows, podem utilitzar com a intrpret dordres el fitxer cmd.exe.
2.3. Interfcies dusuari

Si heu utilitzat el sistema Macintosh dApple o el sistema Windows de Microsoft, ja estareu familiaritzats amb la comoditat de les interfcies grfiques dusuari (GUI).
En els sistemes operatius de la famlia Windows i Mac OS X dApple, les GUI sn integrades en el mateix sistema operatiu.
Una pantalla GUI t petites figures anomenades icones, que representen programes i funcions. Una GUI fa servir un ratol per permetre a lusuari fer seleccions, situant el punter i fent clic o doble clic amb el ratol. Una GUI tamb ofereix barres de desplaament, botons, quadres de dilegs i mens. Tot aix fa que Windows sigui fcil dutilitzar. Algunes persones poden tenir limitacions fsiques en la utilitzaci de lequipament informtic tant pel que fa al maquinari com al programari. Levoluci rpida del programari lliure ha fet que en relativament poc temps shagi ampliat significativament el nombre drees en les quals podem trobar solucions basades en aquest tipus de programari. El fenomen
Gestor de finestres estandarditzat Les plataformes Windows i Mac OS X ofereixen un gestor de finestres estandarditzat i integrat en el mateix sistema operatiu.
39
del programari lliure est tenint cada cop ms importncia en lmbit de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (TIC), i sobserva dia rere dia que t ms acceptaci tant en el sector privat com en el pblic. No s estrany la quantitat destudis i danlisis que se nhan fet en aquests ltims anys, amb la intenci davaluar la viabilitat dutilitzaci daquest tipus de solucions en diferents mbits, les seves capacitats i limitacions, i linters que pot tenir la seva aplicaci en funci dels interessos generals dels ciutadans. Laccessibilitat s un requisit fonamental a lhora de desenvolupar aplicacions.
Per accessibilitat entenem que les persones amb algun tipus de discapacitat poden participar de les activitats normals de la vida, que inclouen la feina, ls de serveis i productes, i laccs a la informaci. En el context informtic, les eines daccessibilitat sn les que pretenen facilitar ls de les noves tecnologies en general a les persones amb alguna discapacitat.
Un cas especial daccessibilitat que t actualment gran importncia s laccessibilitat web, orientada a les pgines i aplicacions web, per la qual hi ha definits uns estndards especfics (Directives daccessibilitat per al contingut del W3C). Tornant al concepte daccessibilitat informtica, en general hi ha diferents tipus de discapacitats i cadascuna ha de ser tractada duna manera adequada segons les seves particularitats. Discapacitats fsiques. Les caracterstiques poden ser molt variables i van des del control muscular redut o debilitat fins a la parlisi parcial dalguna part del cos. En general, no afecten la manera de percebre la informaci de la pantalla. Les possibles mesures per millorar laccessibilitat daquest grup seria evitar requisits de temps de resposta, donar accessos de teclat a totes les opcions, no interferir amb les funcions daccessibilitat del sistema. Discapacitats auditives. Sn persones amb un nivell daudici reduda o total. No representen gaires complicacions en general. No obstant aix, es pot millorar dotant les aplicacions dalertes visuals per als temes dudio i oferint interfcies cmodes per regular el volum del maquinari.
Logotip del World Wide Web Consortium (W3C)
40
Daltonisme. Per ajudar aquest grup sha de dotar de redundncia la informaci que sofereixi mitjanant color i, si s possible, utilitzar colors que es diferencin entre ells per la lluminositat i no solament per la tonalitat. Persones amb baixa visi o restes visuals. Algunes mesures per ajudar aquest grup poden ser la possibilitat de personalitzar la grandria de les fonts i dels cursors, els temes destils dalt contrast, el disseny de manera consistent de la interfcie grfica, doferir accessos a les diferents opcions mitjanant barres de mens, la utilitzaci deines especfiques, etc. Invidents. Les eines principals per fer accessibles les noves tecnologies a aquest grup sn, principalment, els lectors i els revisors de pantalla. Aquestes utilitats sintegren, normalment, en aplicacions dassistncia, com Jaws per a Windows; a la vegada integren i utilitzen altres aplicacions com sintetitzadors de veu, de reconeixement i de gesti de perifrics especials com el teclat Braille, magnificadors de pantalla, etc. Discapacitats de llenguatge o cognitius. Aquest grup presenta una gran variabilitat; per tant, les mesures recomanades que cal seguir sn complicades de determinar amb precisi. Inclou des de persones amb dislxia, defectes especfics com en la memria a curt termini o problemes per recordar noms, persones amb epilpsia, disminuts psquics, persones amb danys cerebrals localitzats, problemes en el procs daprenentatge, etc. A ms, dins de cada grup es poden observar caracterstiques diferenciades i diversos graus. En general, shan de plantejar interfcies senzilles, intutives i funcionals, i tenir cura del llenguatge de laplicaci i la documentaci. Fa aproximadament uns vint anys es van comenar a desenvolupar petites aplicacions independents daccessibilitat que oferien una interfcie dusuari alternativa per a persones amb diverses discapacitats. Aquesta primera generaci daplicacions eren per a entorns basats en consola dordres com lMS-DOS, CP/M o Apple II. La segona generaci ja disposava deines que oferien interfcies grfiques dusuari senzilles. Al comenament de la dcada de 1990 es va veure la necessitat de disposar duna capa que ofers aquests serveis duna manera natural, ja que mitjanant aquestes tcniques no era possible dotar de laccessibilitat necessria algunes aplicacions importants si no eren elles mateixes les que loferien. Alguns exemples daquests intents van ser una API per a Macintosh, una capa sobre el servidor X en sistemes Unix i Microsoft va publicar una API per al seu sistema Windows.
Eines destinades als invidents Les eines destinades als invidents sn tcnicament les que exigeixen ms requeriments per poder fer accessible tota la informaci de lentorn visual; per tant, s on els desenvolupadors concentren ms esforos per integrar un entorn prou potent, cmode i flexible que possibiliti el desenvolupament de bones solucions accessibles i flexibles.
41
Al final de 1996, Sun Microsystems va publicar una API per a la seva plataforma Java i, al contrari que Microsoft, ho va fer duna manera oberta i collaborativa. Una vegada assegurada aquesta API daccessibilitat en la plataforma Java, Sun va comenar a treballar en laccessibilitat de lescriptori UNIX/Linux i va elegir GNOME com lentorn grfic per a la implementaci daquesta infraestructura a causa de les seves caracterstiques tcniques i legals.
Accessibilitat dels diversos sistemes operatius En lactualitat, cada fabricant del seu respectiu gestor descriptori intenta millorar laccessibilitat al sistema oferint als usuaris diverses solucions.
2.4. Gesti darxius i directoris

Les principals operacions que podem fer tant en els directoris com en els fitxers es poden veure tant en un entorn text com en un entorn grfic.
Paper del sistema operatiu Podem imaginar un sistema operatiu com els programes que fan utilitzable el maquinari. El maquinari proporciona la capacitat bruta doperaci; els sistemes operatius posen aquesta capacitat doperaci a labast dels usuaris i administren duna manera segura el maquinari per aconseguir-ne un bon rendiment.
Els sistemes operatius sn abans que res administradors de recursos. El principal recurs que administren s el maquinari de lordinador (els processadors, els medis demmagatzematge, els dispositius dE/S, les dades, etc.).
2.4.1. Sistemes operatius en entorn text

Els sistemes operatius propietaris van ser els primers sistemes operatius que es van utilitzar en el mn dels microprocessadors. Primerament utilitzaven un entorn de tipus text (per exemple, el CP/M, el DOS, lMS-DOS, el DR-DOS, el FreeDOS, etc.).
PC-DOS s labreviatura de personal computer disk operating system.
DOS s una famlia de sistemes operatius per a PC. El nom sn les sigles de disk operating system (sistema operatiu de disc). Va ser creat originalment per als ordinadors de la famlia IBM PC, que utilitzaven els microprocessadors Intel 8086/8088 de 16 bits, i va ser el primer sistema operatiu popular en aquesta plataforma. Hi ha diverses versions de DOS. La ms coneguda s lMS-DOS, de Microsoft. Altres sistemes sn el PC-DOS, el DR-DOS i ms recentment el FreeDOS.
Amb laparici dels sistemes en entorns grfics del tipus Windows (per exemple, Windows XP Professional Edition, Windows 2003 Server, Windows Vista, Windows 7), el DOS ha anat quedant relegat a un segon pla a causa de la utilitzaci de lentorn grfic. No obstant aix, en els sistemes operatius propietaris en entorns grfics (per exemple, Windows), continuem tenint compatibilitat amb el sistema operatiu MS-DOS, s a dir, si som
42
en un sistema operatiu en un entorn grfic podem executar la majoria dordres del sistema MS-DOS en mode text. Daquesta manera, podem fer la majoria de les tasques en un sistema monosuari tant en mode text com en mode grfic. Per executar les ordres del sistema operatiu MS-DOS en un sistema operatiu grfic (figura 2) per exemple, Windows, ho podem fer de les maneres segents: Des de lescriptori de Windows, seleccionem el men Inici, anem a Programes i Accessoris i finalment seleccionen lopci Smbol del sistema. Apareix una finestra anomenada consola o terminal de text en qu podem interaccionar amb el sistema operatiu a partir dordres. Des de lescriptori de Windows, seleccionem el men Inici, anem al men Executar i executem lordre cmd. El fitxer cmd.exe s lintrpret dordres dels sistemes Windows.
Figura 2. Consola de text en Windows Orgens de DOS Les inicials DOS indiquen que s un sistema operatiu dissenyat especficament per a la gesti de les dades dels discos magntics, aix les primeres ordres daquest sistema estaven destinades a organitzar lemmagatzematge de les dades en el disc. Com tot sistema operatiu, el DOS t la funci de portar la gesti dels perifrics i de les ordres internes de lordinador, i genera els missatges derror corresponents quan les operacions no shan fet correctament.
Caracterstiques del DOS

El DOS no t interfcie grfica i no utilitza ratol. s incapa de detectar el maquinari (no existia el Plug and Play), per tant, cal configurar-lo manualment.
Plug and Play Les paraules Plug and Play (connectar i executar) identifiquen un tipus de maquinari en qu el sistema operatiu dun ordinador s capa didentificar-lo automticament.
El DOS no s ni multiusuari ni multitasca. No podia treballar amb discos durs molt grans. Originalment tenia limitacions del programari, no podia manipular ms de 64 kB de memria RAM. A poc a poc, amb les millores en larquitectura dels PC, es van poder arribar a manipular 640 kB i desprs fins a 1 MB. Ms endavant, van aparixer mecanismes que permetien manipular diversos MB.
43
Funcionament del DOS

Evoluci del sistema MS-DOS
Si en el nostre ordinador arrenquem el sistema operatiu DOS, al final del procs sexecuta un fitxer anomenat COMMAND.COM. Aquest fitxer s lintrpret dordres, s a dir, quan es tecleja alguna cosa, aquest fitxer analitza la informaci i la intenta interpretar. De primer, comprova si lordre s una de les definides com a rutina prpia del COMMAND.COM (aquestes ordres sanomenen ordres internes) i, per tant, es troba permanentment en la memria. Si lordre no s una ordre interna, busca la unitat activa i dins daquesta fa una recerca dun fitxer executable que coincideixi amb lordre que cal executar; aquests tipus dordres es coneixen pel nom dordres externes. Tant si s una ordre interna com externa ser executada. En cas que no sigui cap ordre interna ni externa, el sistema donar un error en la pantalla.
Ordres externes Les ordres externes sn programes executables (fitxers amb extensi: EXE, COM, BAT) situats en discos magntics. Per tant, no resideixen en memria. LMS-DOS actual no t res a veure amb les primeres versions que van sorgir daquest sistema. Aquest sistema ha hagut danar evolucionant per adaptar-se als canvis tecnolgics que ha sofert el maquinari, especialment en els microprocessadors. Des de la primera versi (la PC-DOS 1.0) fins a la ms actual (lMS-DOS 6.x), lMS-DOS ha sofert moltes revisions no totes de la mateixa importncia. B, actualment, ja no hi ha cap empresa que subministri actualitzacions daquest sistema operatiu. El projecte FreeDOS s lnic que peridicament va traient actualitzacions del sistema DOS.
Si tot ha anat correctament, en pantalla visualitzarem lindicador del sistema (tamb anomenat, prompt), que en cas que larrencada shagi fet a partir del disc dur podria ser C:\>, o si sha fet a partir duna unitat de disquet podria ser A:\>. Quan visualitzem en la pantalla aquest indicador, significa que el sistema DOS sha carregat i que est esperant executar alguna ordre. En aquest moment, el sistema agafa el paper dintermediari entre lusuari i el maquinari.
Indicador del sistema Lindicador del sistema (o prompt) sn un conjunt de smbols que utilitzen els sistemes operatius per indicar que estan preparats per rebre ordres. En el cas de lMSDOS, els indicadors tpics sn: C:\> o A:\>.
Ordres del DOS

El DOS s un sistema operatiu de disc, s a dir, gestiona les dades del disc. Per fer aquesta funci, cal especificar lestructura de les dades. El DOS treballa o b organitza la informaci, segons una estructura en forma darbre. Aix queda justificat, perqu les dades queden organitzades segons tres elements principals: les unitats de disc, els fitxers i els directoris. 1) Les unitats sn els dispositius demmagatzematge temporal no voltil de la informaci. Aquestes unitats poden er internes, com el disc dur, o externes, com els disquets gestionats per les unitats de disquets, amb una capacitat ms limitada; tamb podem utilitzar altres unitats per gestionar la informaci com les unitats de cintes magntiques, les unitats de CDROM i les unitats de DVD. Respecte al disc dur cal fer referncia al concepte dunitat fsica o real. Una unitat fsica s el nom que sassigna a un dispositiu fsic real que t lordinador per fer les funcions demmagatzematge. Aix la representaci de les unitats lgiques i fsiques es fa per mitj duna lletra de lalfabet seguida per dos punts.
Unitat fsica o real Una unitat fsica s el nom que assigna el sistema operatiu a un dispositiu amb existncia fsica real que sutilitza per a lemmagatzematge de la informaci.
44
Les unitats fsiques es representen de la manera segent: 1) Unitat de disquets: A: (unitat principal de disquets). 2) Unitat de disquets: B: (unitat secundria de disquets). 3) Unitat de discos durs: C: (primera unitat de disc dur). A les altres unitats magntiques o ptiques, sels assignen les lletres segents per ordre alfabtic.
En les unitats A: i B: coincideixen la unitat fsica i la unitat lgica. En el cas del disc dur, sassocia una unitat lgica per cada partici, aix hi pot haver en un disc dur diverses unitats lgiques. Generalment, la primera partici del disc dur rep la designaci dunitat lgica C:. Si hi ha particions extenses, les anomenem amb les lletres successives de lalfabet (D:, E:, etc.). Aleshores, els altres dispositius sn identificats per les lletres segents que els corresponen segons lordre alfabtic. Cal indicar que aquestes denominacions poden ser modificades. 2) Un fitxer s el nom que donem a un conjunt dinformaci relacionada, s a dir, a una collecci dinformaci homognia, amb un distintiu com de referncia. Aquest distintiu pot constar de dues parts: a) Nom: com a mxim, de vuit carcters. b) Extensi: com a mxim, de tres carcters (vegeu la taula 4).
Taula 4. Extensions i significats Extensi BAK BAS C COBOL FOR BAT COM EXE OBJ PAS SYS TXT DAT BIN DOC Cpia de seguretat darxius Programa font en llenguatge BASIC Programa font en llenguatge C Programa font en llenguatge COBOL Programa font en llenguatge FORTRAN Arxiu BATCH Programa dordres Programa executable Programa objecte, resultat de la compilaci dun programa font Programa font en llenguatge PASCAL Programa especial del sistema Arxiu de text ASCII Arxiu de dades Arxiu binari Arxiu tipus document Significat
Unitat lgica Una unitat lgica s el nom que assigna el sistema operatiu a cada unitat fsica o parts daquesta unitat fsica.
Cal evitar les extensions que tinguin significats especials per al sistema operatiu MS-DOS: COM, EXE, BAT i SYS.
45
3) Un directori s una taula de fitxers en qu cadascuna de les entrades desa informaci referida a aquests fitxers. Una unitat demmagatzematge pot estar dividida en diferents directoris i cadascun, a la vegada, pot contenir fitxers i/o subdirectoris nous. Cal indicar que, igual que en els fitxers, els directoris han de tenir un nom i les regles dassignaci sn les mateixes que les indicades en el cas dels fitxers. No s normal assignar extensions als directoris.
Format de les ordres

Subdirectori
Com tot llenguatge, les ordres han de complir unes normes descriptura correcta que determinen el format de lordre. Tota ordre s formada per un nom de lordre (com a mxim vuit carcters), els parmetres (opcionals) i les opcions (opcionals). 1) Nom de lordre. Indica el nom de lordre DOS. Noms podem fer servir les especfiques del sistema operatiu DOS, shan descriure de la mateixa manera que fixa la seva sintaxi. Poden ser ordres internes o externes. 2) Parmetres. En algunes ordres no hi ha parmetres. Sn opcionals. Indiquen a una ordre sobre qu ha dactuar. 3) Opcions. Les opcions indiquen a una ordre com volem que sexecuti; aix ho podem interpretar en el sentit que hi ha ordres que podem ordenar que sexecutin de maneres diferents en funci de les nostres necessitats. Sn opcionals. Sidentifiquen, perqu comencen pel carcter / i, a continuaci, tenen una lletra o un nombre que identifiquen lopci.
Un subdirectori s un directori que penja dun altre directori o subdirectori. La funci principal s organitzar la informaci. En lentorn Windows els subdirectoris sn equivalents a les carpetes.
Sintaxi duna ordre s indiferent escriure la sintaxi duna ordre en el sistema operatiu DOS en majscules com en minscules. La sintaxi duna ordre s lesquema de representaci daquesta ordre.
Totes les ordres internes i externes sexecuten introduint el nom de lordre i els parmetres i les possibles opcions en la lnia dordres del DOS: ordre parmetres opcions
Per tal dexecutar totes les ordres del sistema operatiu MS-DOS, hem de ser en lindicador o smbol del sistema operatiu (unitat:\>, per exemple: C:\>; A:\>). Tamb cal recordar que al final de cada ordre del sistema operatiu MS-DOS, cal prmer la tecla return (retorn). Si lentorn de treball s lentorn Windows, en qualsevol de les seves versions podem executar el sistema operatiu MS-DOS. Cal seguir el procediment segent: 1) Fer clic en el men Inici de lescriptori de Windows. 2) Seleccionar lopci Programes.
46
3) Seleccionar lopci Accessoris. 4) Seleccionar lopci del smbol del sistema. o b: 1) Des de lescriptori de Windows, seleccionem el men Inici, anem al men Executar. 2) Executem lordre cmd. Per acabar la sessi en lentorn Windows del sistema operatiu MS-DOS, noms cal tancar la finestra del smbol del sistema.
Tipus dordres
El sistema operatiu MS-DOS en mode text pot executar dos tipus dordres: internes i externes.
Les ordres internes sexecuten duna manera ms rpida que les externes.
Les ordres internes o residents sn les que es transfereixen a la memria en el moment en qu es carrega el sistema operatiu i resideixen mentre el sistema operatiu DOS est en funcionament. Se situen en el fitxer command.com. Algunes ordres internes sn: del, md, rd, etc. Les ordres externes sn programes que no estan carregats en la memria mentre funciona el sistema operatiu DOS. Es troben emmagatzemades en les unitats de disc per a la seva utilitzaci. Una vegada donada lordre de lexecuci es transporten des del suport corresponent a la memria, sexecuten i es descarreguen de la memria. Les ordres externes tenen com a extensi EXE, COM i BAT.
Alguns exemples dordres externes sn format, tree, chkdsk, etc.
Sistema dajuda
El sistema operatiu MS-DOS t moltes ordres i algunes tenen diverses opcions. Aix pot provocar que en determinats moments daplicaci dalguna ordre tinguem el dubte de la seva aplicaci correcta. El sistema operatiu MS-DOS ens dna la possibilitat de demanar-li ajuda en qualsevol moment que ho necessitem (per exemple, nom_ordre /?, help nom_ordre o help).
Comodins
Si volem fer una mateixa tasca per a un conjunt de fitxers, no s necessari repetir lordre corresponent una vegada per a cada fitxer, sin que podem utilitzar els comodins per especificar el conjunt de fitxers.
47
Els comodins sn una srie de carcters que podem utilitzar en el sistema operatiu DOS per identificar diferents arxius. Els comodins es poden utilitzar tant per representar els noms de fitxers com per a lextensi dels fitxers. Hi ha dos carcters que actuen com a comodins: 1) Interrogaci final (?). Aquest smbol sutilitza per substituir un sol carcter i qualsevol carcter. 2) Asterisc (*). Aquest smbol sutilitza per substituir una cadena de carcters.
En les figures 3 i 4 teniu exemples ds dels comodins ? i *.

Figura 3. s del comod ?
Figura 4. s dels comodins ? i *
Gesti dels directoris

DOS disposa de moltes ordres per fer diferents operacions, algunes orientades cap a la gesti dels seus recursos, lorganitzaci del disc, la manipulaci de dispositius, etc.
48
Per organitzar les dades en els discos, el sistema operatiu DOS fa servir una estructura en arbre. Aquesta estructura t com a base: les unitats, els directoris i els fitxers.
Estructura darbre Lestructura en arbre s una manera dorganitzar la informaci en un disc, semblant en la forma, a la dun arbre, per al revs.
La posici que adopten les unitats, els directoris i els fitxers dins de lorganitzaci de les dades recorda un arbre al revs, en el qual tenim les unitats (arrels), el directori principal o arrel (tronc), format per alguns subdirectoris (branques) en qu es troben els arxius (fulles).
Unitats
Les unitats sn els suports en qu semmagatzema la informaci. Es representen per una lletra. En la taula 5 teniu informaci referent a la gesti de les unitats.
Taula 5. Gesti de les unitats UNITAT: UNITAT: Objectiu Permet canviar dunitat activa i fer referncia a una unitat. Exemples de lordre A: C: Resultat de lordre Canvia o fem referncia a la unitat A. Canvia o fem referncia a la unitat C.
Per poder gestionar correctament les unitats de disc, cal diferenciar el concepte dunitat fsica i unitat lgica.
Una unitat fsica s la que podem veure i tocar, s a dir, t una existncia fsica real. s formada per un tot. Per exemple, les unitats A i B (unitats de disquets), C (unitat de disc dur), E (unitat de CD), etc. Una unitat lgica s la que sobt a partir duna unitat fsica per successives divisions. Per identificar-les sutilitzen les lletres no aplicades en les unitats fsiques. Podem utilitzar fins a la lletra Z. Per exemple, en una unitat de disc dur (C:), podem crear diverses unitats lgiques que poden tenir els noms de H:, I: i J:.
No ens hem doblidar del concepte dunitat activa. s aquella unitat en la que estem situats en el moment dexecutar una ordre. Una manera de saber-ho cal noms observar lindicador del sistema. La primera lletra que sindica en ell es correspon amb la unitat activa (C:\> aquest indicador del sistema operatiu ens informa que tenim com a unitat activa la C).
49
Directoris i subdirectoris
Els directoris i els subdirectoris sn components bsics en lorganitzaci de la informaci en els sistemes operatius monousuari (per exemple, el DOS).
Directori i carpeta sn termes equivalents.
Un directori s una taula de fitxers en qu cadascuna de les entrades desa informaci relacionada amb aquests fitxers. Cada unitat activa t una zona situada en el primer sector darrencada de cada unitat activa en qu se situa el directori arrel a partir del qual sorganitza lestructura en arbre.
En una estructura en arbre podem diferenciar els directoris segents: 1) Directori arrel o principal. Aquest directori es crea en el moment de formatar el disc, s nic i s el directori principal dels discos. Hi podem posar altres directoris i/o fitxers dins. El directori arrel es representa pel smbol \. 2) Subdirectori. s un directori creat dins dun altre directori. Shi poden emmagatzemar fitxers i/o subdirectoris nous. 3) Directori actiu. s el punt de lestructura en arbre on se situa lusuari, preparat per executar una ordre. El directori actiu canviar segons anem navegant per lestructura en arbre. Lindicador del sistema informa de la unitat i del directori actiu en cada moment. Tamb cal indicar que en tota estructura en arbre hi ha dos directoris especials: el directori <.> i el directori <..>.
Identificaci dun directori Un directori sidentifica per un nom. La manera didentificar un directori s la mateixa que la utilitzada pels fitxers. Hi ha una norma no definida per ning, per acceptada per tothom, que sexclou el punt i lextensi del nom dun directori per diferenciarlo dun fitxer.
El directori . representa en lestructura en arbre el directori on ens situem. El directori .. representa el directori pare del directori actual en lestructura en arbre.
Desplaament en lestructura en arbre

Una manera que t el sistema operatiu DOS dorganitzar la informaci s a partir duna estructura en arbre. Per poder accedir als diferents llocs on s aquesta informaci necessitem utilitzar un determinat cam.
El cam en una estructura en arbre fa referncia a la trajectria que cal seguir per arribar a un determinat lloc daquesta organitzaci.
50
Per fer referncia al cam cal indicar: el nom de la unitat, els noms dels diferents directoris pels quals hem de passar amb el smbol \ com a separaci entre cadascun dells i el nom del fitxer.
Hi ha dues maneres dindicar el cam en una estructura darbre: 1) Mitjanant el cam absolut. s el cam en qu sempre es comena en el directori arrel o principal de lestructura en arbre. 2) Mitjanant el cam relatiu. s el cam en qu sempre es comena a partir del lloc on som situats en lestructura en arbre.
Manipulaci dels directoris

Tots els directoris tenen lorigen en el directori arrel i dins dels directoris i subdirectoris semmagatzemen els fitxers. El sistema operatiu monousuari DOS disposa dordres que permeten crear, modificar, eliminar, desplaar el contingut, fer-ne una llista, moure, visualitzar lestructura darbre, etc. (per exemple, md, cd, rd, dir, move, xcopy, tree, deltree, etc.).
Gesti dels fitxers

El treball amb fitxers s la base del sistema operatiu DOS.
Un fitxer o arxiu s un conjunt dinformaci homognia emmagatzemada en un directori del disc.
Podem diferenciar els tipus de fitxers segents en el sistema operatiu DOS: Executables. Sn un tipus de fitxers que el sistema s capa dexecutar. El sistema operatiu DOS els nics fitxers que pot executar sn els que tenen lextensi COM, EXE i BAT. Usuari. Sn fitxers creats pels usuaris i que el sistema no pot manipular duna manera directa, cal utilitzar programes de suport. Per exemple, els fitxers amb lextensi DOC, C, COB, FOR, SYS, etc. El sistema operatiu monousuari DOS disposa dordres que afecten els fitxers i que permeten crear/editar, modificar, eliminar, canviar el nom, moure, visualitzar, etc. (per exemple, copy, xcopy, del, ren, move, type, attrib, etc.).
Editors i processadors de textos

Una de les operacions ms importants en el mn informtic s la creaci de fitxers de tipus text. Per crear un fitxer daquest tipus, cal, de primer,
51
analitzar-lo i desprs escriurel mitjanant algunes de les eines anomenades editors i/o processadors de textos. Al mercat, hi ha molts programes que ens permeten fer aquestes tasques. Les eines de qu disposa el mn informtic per crear i modificar els fitxers de tipus text es poden classificar en: 1) Els processadors de textos sn programes que permeten gestionar fitxers duna manera especial.
Usos dels processadors de textos Els processadors de textos permeten, per exemple, gestionar el tipus de lletra, la grandria i el color, els pargrafs, les ombres i els marcs, els formats de columnes i periodstics, els correctors ortogrfics, els grfics estadstics, les imatges, les taules, les plantilles, etc.
Els processadors de textos sn programes especfics per dissenyar documents escrits. Cal tenir en compte que internament utilitzen unes marques determinades per saber quina acci han de fer en cada moment. En determinades situacions, pot ser que no interessi aquesta manera de treballar i que sigui ms convenient utilitzar una altra tcnica.
Pertanyen al grup de processadors de textos, entre daltres, els programes segents: Microsoft Word, OpenOffice, etc.
2) Els editors de textos sn els programes que permeten escriure documents de tipus text en format ASCII. Sn programes en qu les prestacions descriptura no estan al nivell dels processadors de textos, per sn suficients per escriure fitxers destinats, per exemple, a la creaci de programes font, fitxers de lots (batch), etc.
Els editors de textos no posen marques internes per controlar el format descriptura a diferncia dels programes que pertanyen al grup dels processadors de textos.
Podem classificar els editors de textos en: a) Editors de lnies. Sn un tipus deditors que noms permeten modificar una lnia a la vegada. Actualment no sutilitzen, a causa de la dificultat de treballar-hi. El representant principal nera EDLIN, fitxer incorporat en algunes versions del sistema operatiu MS-DOS. b) Editors de pantalla. Sn editors que permeten modificar qualsevol informaci que en aquells moments visualitzem en pantalla. Sn fcils de gestionar i normalment els editors davui dia sn tots daquest tipus. El principal representant ns lEDIT.
52
LEDIT s un editor de fitxers que permet crear, modificar i imprimir el contingut dels fitxers de tipus text amb format ASCII duna manera rpida i senzilla.
Canvis dadrea
Les ordres del DOS reben les dades a partir del teclat i donen els resultats per pantalla; en resum, lentrada estndard de dades s per teclat i la sortida estndard s per pantalla. Algunes vegades, interessa modificar aquesta forma dentrada o sortida de lordre. Per fer-ho, sutilitzen els canvis dadrea.
Un canvi dadrea s una tcnica que consisteix a canviar lentrada o la sortida de les dades per un altre dispositiu diferent de la pantalla o el teclat.
Per al canvi dadrea, sutilitzen una srie de smbols o operadors (vegeu la taula 6).
Taula 6. Canvis dadreament Canvi adrea dentrada < > Canvia lorigen de lentrada de dades. Canvia la destinaci de la sortida de dades. Incorpora la informaci de la sortida duna ordre en el contingut dun fitxer.
Canvi adrea de sortida
Canvi adrea daddici
>> Ordre operadors dispositiu | fitxer
Operadors: >; <; >>; < > Objectiu
Canviar lentrada o la sortida estndard duna ordre.

Exemples de lordre DIR C: \*.* > PRN TYPE C: \ALFA\landa.c > fita DATE < A: \hora.doc TYPE C: \omega.doc >> fita.doc TYPE <C: \omega.doc> A: \fita Resultat de lordre Treu el contingut de larrel de la unitat C per la impressora parallela que est connectada al primer port. Copia el contingut del fitxer landa.c en un fitxer anomenat fita, tamb situat en el directori ALFA. Lordre DATE agafa els valors de la data del fitxer hora.doc que representa que cont els valors de la data. Posa el contingut del fitxer omega.doc a continuaci del contingut del fitxer fita.doc i el desa com a fita.doc. Agafa de la unitat C el contingut del fitxer omega.doc i el copia en la unitat A, amb el nom de fita.
Pipelines i filtres
Una altra tcnica que tamb sutilitza en el sistema operatiu DOS s la que sanomena pipeline.
53
El processament pipeline s una tcnica que consisteix que la informaci de sortida duna ordre sutilitza com a entrada duna altra ordre. El smbol dels pipelines s |.
Smbol de pipelines Si el smbol dels pipelines no apareix en el teclat, per seleccionar-lo cal prmer a la vegada les tecles <ALT> i <124> (smbols de la zona numrica).
La tcnica de pipeline normalment sutilitza juntament amb una srie dordres anomenades filtres.
El sistema operatiu DOS disposa de tres ordres de tipus filtre: el MORE, el SORT i el FIND.
Els filtres sn unes ordres que ens permeten seleccionar la informaci.
Les ordres more, sort i find sn exemples de la tcnica dels filtres.
2.4.2. Sistemes operatius en entorn grfic

Els sistemes operatius en mode text es basen a utilitzar tot un seguit dordres que els ordenin que facin les accions que els usuaris necessitem. Aix implica recordar el nom de lordre i escriure-la seguint la sintaxi establerta. De cara als usuaris, tota aquesta situaci pot implicar una complicaci en la utilitzaci del sistema operatiu. Per intentar millorar lentorn dutilitzaci dels sistemes operatius de cara als usuaris van aparixer els sistemes operatius en entorns grfics.
Elements dels entorns grfics Els sistemes operatius en entorns grfics utilitzen tot un seguit deines grfiques, com, per exemple, les finestres, els botons, les caixes de text, les icones, els enllaos, etc., per aconseguir que la utilitzaci del sistema operatiu sigui ms fcil i cmoda per a lusuari.
Els sistemes operatius en entorns grfics permeten una utilitzaci cmoda, flexible i eficient del sistema operatiu.
Totes les operacions disponibles en els sistemes operatius en mode text (per exemple, la gesti dels permisos, la gesti dels directoris i la gesti dels fitxers), les podem fer utilitzant eines grfiques que avui dia tenen la majoria dels sistemes operatius. No pretenem fer un estudi exhaustiu de la utilitzaci daquestes eines sin simplement indicar que existeixen i que les podem utilitzar en lentorn grfic. Els sistemes operatius en entorns grfics tenen algunes eines grfiques que permeten fer les accions segents:
Comoditat dels entorns grfics
La gesti dels directoris: crear-los, visualitzar-los, eliminar-los, mourels, canviar-los el nom, desplaar-los per lestructura darbre, etc. La gesti dels fitxers: crear-los, visualitzar-los, copiar-los, eliminar-los, canviar-los el nom, etc.
La majoria de les accions que podem fer utilitzant els sistemes operatius monousuari i multiusuari en entorn text, les podem fer duna manera ms cmoda en entorns grfics.
54
La gesti dels permisos: la creaci, la modificaci, la gesti del propietari, del grup del propietari i dels altres usuaris.
Gesti de directoris i fitxers

Levoluci dels sistemes operatius en mode grfic ha estat constant des de la dcada de 1980 i podem destacar dues empreses en aquest sector: Microsoft i Apple. Per qestions diverses i de mrqueting, lempresa Microsoft s fins a aquests moments la que t un ndex ms alt dutilitzaci dels seus sistemes operatius en mode grfic en els equips microoinformtics. Per tot aix, les eines grfiques que es comentaran seran les relacionades amb les de lempresa Microsoft i en particular lentorn Windows. Per a la gesti dels directoris i dels fitxers en mode grfic, els sistemes Windows disposen deines grfiques que podem utilitzar per gestionar tots els aspectes relacionats amb aquest tema, per exemple, MiPC (figura 5).
Figura 5. Finestra MiPC en Windows XP Entorns grfics Windows De sistemes operatius en lentorn grfic Windows, nhi ha diversos, per exemple, el Windows XP Professional Edition, Windows 2003 Server, Windows Vista i Windows 7.
Gesti dels permisos daccs a fitxers i directoris

Un element bsic per articular la seguretat s la possibilitat de dotar els fitxers i directoris de permisos daccs als usuaris. Per aix, cada arxiu o directori pertanyer a un usuari, que ser lencarregat de concedir permisos a la resta perqu puguin accedir a aquest recurs. Per cal destacar que una estructura de directoris sha de protegir. El propietari o el creador de la carpeta i/o fitxer nha de tenir el control i ha de
55
decidir qui els pot utilitzar, qui hi t accs i qu pot fer; s a dir, ha de donar permisos a diferents usuaris sobre la carpeta i/o fitxer. Els tipus daccs que es poden donar sn els segents: llegir, escriure, executar, afegir, esborrar, etc. En Windows, aquest tipus de permisos es concedeixen a dos nivells: 1) Els permisos per compartir en xarxa. Es concedeixen als fitxers i directoris quan el nostre sistema operatiu est configurat per poder treballar en una arquitectura de xarxa drea local, cosa que en aquests moments no s el cas i, per tant, no en comentarem el funcionament. 2) Els permisos locals . Sn els que permeten restringir laccs als nostres arxius i directoris a altres usuaris del nostre equipament informtic. En Windows, aquests permisos estan disponibles per a unitats formatades amb el sistema NTFS; no obstant aix, no existeixen en unitats FAT. Podem destacar dos tipus de permisos estndard NTFS:
Permisos NTFS
Permisos estndards NTFS per a fitxers. Sn els segents: Perms de lectura. Aquest perms permet veure el contingut del fitxer, les seves dades, els seus atributs i permisos, i tenir-hi accs. Perms descriptura. Permet afegir dades al fitxer, escriuren els atributs i visualitzar-ne els permisos. Perms de lectura i perms dexecuci. Permeten veure el contingut del fitxer, els seus atributs i permisos, executar-lo i tenir-hi accs. Perms de modificaci. Amb aquest perms es pot llegir, escriure i/o eliminar el fitxer. Control total. Permet llegir, escriure, modificar i/o eliminar el fitxer, a ms de canviar permisos i prendre la possessi del fitxer. Permisos estndards NTFS per a un directori. Sn els segents: Perms de lectura. Permet veure els fitxers i subdirectoris del directori corresponent i fer-ne una llista. Perms descriptura. Permet afegir fitxers i subdirectoris al directori corresponent. Perms de lectura i perms dexecuci. Permeten veure fitxers i subdirectoris del directori corresponent i fer-ne una llista, a ms dexecutar fitxers. Perms de modificaci. Cont els permisos descriptura, de lectura i dexecuci, a ms de poder eliminar el directori. Perms de fer una llista del contingut de la carpeta o directori. Permet veure fitxers i directoris i fer-ne una llista.
Els permisos NTFS noms els pot establir i canviar el propietari o lusuari que hagi rebut el perms del propietari. Una vegada establerts els permisos, afectaran els arxius i directoris que en depenen, tant els que es creen posteriorment com els que ja hi eren prviament (aquest fet sanomena herncia). Si no volem que sheretin caldr indicar-ho expressament quan sindiqui el perms.
56
Control total. T totes les acciones permeses per a la resta de permisos; a ms, pot canviar els permisos del directori, prendre possessi de qualsevol subdirectori o fitxer i eliminar-los. Cal destacar que, si un usuari t control total sobre una carpeta, pot eliminar els fitxers que cont independentment dels permisos dels fitxers. Podem indicar que: Els permisos sassocien a un usuari i a grups dusuaris. Els permisos es poden concedir, denegar o simplement no preveurels i sempre preval la denegaci. Si, per exemple, un usuari no t concedit el perms de lectura sobre un arxiu, ni com a usuari ni com a grup, no podr accedir al contingut. Aix mateix, si, duna banda, t concedit el perms i, de laltra, el t denegat explcitament, tampoc no podr accedir al fitxer. Els permisos de directoris i fitxers poden ser contradictoris, en cas que prevalgui el perms sobre el fitxer. De totes maneres, si un usuari pot eliminar arxius duna carpeta, els permisos sobre el fitxer no ho podran impedir. Per defecte, els permisos shereten des del directori pare. Aix provoca que salterin en copiar un arxiu o directori, encara que es conserven si es tracta de canviar-los dubicaci dins de la unitat lgica. Generalment, tot el que necessitarem per protegir els directoris i els fitxers sn els permisos estndard (indicats anteriorment). No obstant aix, si volem poder crear un sistema personalitzat de permisos, podem utilitzar els permisos especials. Podem establir permisos especials per a directoris, per a arxius. Aquests permisos noms els pot establir i canviar el propietari o lusuari que hagi rebut el perms del propietari. Noms s possible establir permisos especials per a arxius dunitats formatades en el sistema NTFS. Els permisos especials per a directoris i arxius sn: Recrrer carpetes / executar arxiu. El perms recrrer carpeta (noms afecta els directoris) implica el desplaament per les carpetes. El perms executar arxiu implica lexecuci darxius de programa. Fer una llista de carpetes / llegir dades. El perms fer una llista de carpetes (noms afecta els directoris) implica visualitzar els noms dels arxius i directoris de la carpeta. El perms llegir dades implica visualitzar les dades dels arxius.
57
Atributs de lectura. Implica visualitzar els atributs dun arxiu o directori. Atributs estesos de lectura . Implica visualitzar els atributs estesos dun arxiu o directori. Crear arxius / escriure dades. El perms crear arxius (noms afecta els directoris) implica la creaci darxius dins de carpetes. El perms escriure dades (noms afecta els fitxers) implica els canvis en els arxius. Crear carpetes / annexar dades. El perms crear carpetes (noms afecta els directoris) implica la creaci de directoris dins de la carpeta. El perms annexar dades (noms afecta els arxius) implica afegir contingut a larxiu per no canviar, eliminar ni sobreescriure les dades existents. Atributs descriptura. Implica el canvi dels atributs dun arxiu o directori. Atributs estesos descriptura. Implica el canvi dels atributs estesos dun arxiu o directori. Eliminar subcarpetes i arxius. Implica leliminaci de subcarpetes i arxius. Eliminar. Implica leliminaci de larxiu o directori. Permisos de lectura. Implica visualitzar els permisos de larxiu o directori. Canviar els permisos. Implica el canvi dels permisos dels arxius o directoris. Prendre possessi. Implica agafar la possessi de larxiu o directori. El propietari dun fitxer o duna carpeta sempre en pot canviar els permisos, independentment dels permisos existents que protegeixen larxiu o la carpeta. En la taula 7, teniu informaci de la relaci entre els permisos estndard i els permisos especials NTFS.
Taula 7. Relaci entre els permisos estndard i els permisos especials NTFS Permisos especials Recrrer carpeta o executar arxiu Visualitzar llista de carpetes o llegir dades Llegir atributs Llegir atributs estesos Control total X Modificar X Llegir i executar X Visualitzar el contingut de la carpeta X Llegir Escriptura
X X
X X
X X
X X
X X
58
Permisos especials Crear arxius o escriure dades Crear carpetes o afegir dades Escriure atributs Escriure atributs estesos Eliminar subcarpetes i arxius Eliminar Permisos de lectura Canviar permisos Prendre possessi
Control total X X X X
Modificar X X X X
Llegir i executar
Visualitzar el contingut de la carpeta
Llegir
Escriptura X X X X
X X X X
X X X X X X
Si el vostre sistema operatiu s Windows XP, s possible que abans de comenar a gestionar els permisos hagueu de desmarcar la casella de verificaci Utilizar uso compartido simple de archivos. Per fer-ho, cal anar a MiPC, seleccionar el men Eines, escollir Opcions de carpeta, obrir el men Veure i desmarcar la casella indicada anteriorment (figura 6). Daquesta manera, els mens contextuals sobre els arxius i les carpetes, apareixen i, en particular, la fitxa Seguretat que ens permet gestionar els permisos dels fitxers i directoris.
Figura 6. Gesti de la utilitzaci de ls compartit simple de fitxers
59
El procs que cal seguir per gestionar els permisos s el segent: 1) Seleccionar la unitat. 2) Seleccionar la carpeta i, si escau, el fitxer que cal gestionar (figura 7).
Figura 7. Selecci de carpeta
3) Obrir el men contextual (bot dret del ratol) i seleccionar Propietats (figura 8).
Figura 8. Propietats des del men contextual
60
4) Seleccionar la fitxa Seguretat (figura 9).

Figura 9. Fitxa Seguretat
5) Gestionar el permisos adequats (figures 10 i 11).

Figura 10. Permisos estndard
61
Figura 11. Permisos especials
2.5. Compressi i descompressi de fitxers

A vegades, ens podem trobar que hem denviar informaci utilitzant suports magntics o ptics o potser, tamb, via dInternet i que tenim una limitaci en la grandria dels fitxers enviats. Aquesta limitaci en la grandria de la informaci per enviar pot ser determinada per la capacitat del suport que sha dutilitzar o b per la bstia de recepci de la informaci. En aquestes situacions s quan podem utilitzar les tcniques anomenades de compactaci i de compressi de fitxers i/o directoris.
La compactaci o lempaquetament de fitxers i/o directoris s una tcnica que consisteix a agrupar en un nic fitxer diversos arxius i/ o directoris. El procs contrari sanomena descompactaci o desempaquetament. La compressi de fitxers i/o directoris s una tcnica basada a aplicar un algorisme que far que larxiu i/o directori ocupi menys espai en el suport. El procs contrari sanomena descompressi.
Un algorisme s el conjunt daccions que hem de dur a terme per aconseguir un objectiu determinat.
Per dur a terme els processos de compactaci/descompactaci i compressi/descompressi els sistemes operatius disposen de tot un conjunt deines que podem utilitzar en mode text i en mode grfic.
62
Avui dia la majoria de les eines de compactaci/descompactaci i de compressi/descompressi dels sistemes operatius sn eines dissenyades per ser utilitzades en entorns grfics. Deines daquests tipus, en podem trobar moltes, per exemple, el WinRaR, el WinZip, el KGB Archiver, el Complete Compressor, etc.
2.6. Actualitzaci del sistema operatiu

Un sistema operatiu s un conjunt de programes destinats a permetre la comunicaci de lusuari amb lordinador i gestionar-ne els recursos duna manera eficient. El programari pot plantejar problemes de seguretat: virus, programes maliciosos, etc. El fet de treballar cada cop ms amb Internet tamb agreuja la vulnerabilitat. Quan es llana un sistema operatiu, shi van trobant vulnerabilitats importants que no shavien tingut en compte i sn els mateixos fabricants de programari els que posen a la disposici dels usuaris actualitzacions per compensar-ne les deficincies. Els sistemes operatius necessiten actualitzacions peridiques per diversos motius: Actualitzacions de maquinari: com que el maquinari dels diferents dispositius que formen els ordinadors evoluciona, s necessari crear programes capaos de gestionar aquest nou maquinari. Actualitzacions dels programes: de vegades, es detecten vulnerabilitats o errors en els programes que sn resolts en actualitzacions posteriors. Funcionalitats noves: amb freqncia, els sistemes operatius incorporen noves funcionalitats que els usuaris poden aprofitar descarregantse-les en les actualitzacions. En alguns sistemes (per exemple, en els sistemes Windows), les actualitzacions sofereixen en forma de peda o de seguretat. Quant als tipus dactualitzacions, en trobem de diferents nivells i en podem destacar els tipus segents: Alta prioritat. Sn les actualitzacions crtiques, les de seguretat, els service packs i els paquets acumulatius de revisions. Programari (opcional). Sn les revisions no crtiques per a aplicacions. Maquinari (opcional). Sn les revisions per a controladors i altres dispositius de maquinari, com les targetes de so, les impressores, etc.
Exemples dactualitzacions Les actualitzacions dels sistemes operatius contenen programari nou que permet mantenir actualitzat lequip informtic. Alguns exemples dactualitzacions sn els service packs, les actualitzacions de versions, les actualitzacions de seguretat i els controladors.
63
Les actualitzacions crtiques sn essencials per al funcionament de lequip i, en molts casos, tenen per objecte la resoluci de problemes de seguretat, per la qual cosa es recomana installar-les sempre.
Mitjans dactualitzaci Les actualitzacions es poden fer per mitj de CD/DVD o via Internet. Avui dia, aquesta ltima opci s la que saplica ms.
Un tipus dactualitzaci pot estar relacionada amb el canvi de versi (anomenada tamb migraci), per exemple, de Windows XP Professional Edition a Windows Vista.
Abans de fer la migraci a un altre sistema operatiu, cal fer tot un seguit de comprovacions per esbrinar si en podem fer lactualitzaci sense problemes: Assegurar-nos que el maquinari suporta el sistema operatiu nou. Comprovar que els perifrics seran compatibles amb el sistema operatiu nou. Tamb cal comprovar que el programari installat funcionar correctament amb el sistema operatiu nou. Tamb hem dassegurar-nos que el sistema nou i la versi que tenim installada es pot actualitzar en el sistema nou. Abans de fer-ne lactualitzaci cal fer tot un seguit doperacions per intentar minimitzar els riscos que es poden presentar i per intentar que lactualitzaci es dugui a terme amb xit: En primer lloc, cal fer una cpia de seguretat de les nostres dades. Si hi ha algun programa incompatible amb el nostre sistema, lhem de desinstallar. Tamb haurem de desinstallar tots aquells perifrics que no siguin compatibles o que necessitin controladors nous. Haurem de deshabilitar (o millor desinstallar) qualsevol antivirus resident i els tallafocs que poden ser causa de problemes a lhora de fer lactualitzaci del sistema operatiu. Shan de seguir molt atentament els missatges de linstallador del sistema operatiu nou. Una vegada installat el sistema operatiu nou shan dinstallar els controladors dels diferents perifrics. Windows Server Update Services subministra actualitzacions de seguretat per als sistemes operatius Microsoft. El lloc web de Windows Update (figura 12) s format per un repositori de paquets dactualitzaci de Microsoft, un servei que descarrega les actualitzacions dun servidor que permet comprovar si tenim installades les actualitzacions crtiques. En cas que no, ens en suggereix la descrrega i la installaci posterior. Un cop fet aquest procs prioritari, podrem mirar quines actualitzacions queden pendents de descarregar i decidir el tipus dactuaci.
64
Figura 12. Lloc web de Microsoft Update
En qualsevol moment, podem visitar Windows Update per conixer el nostre historial. Amb aquesta opci, podrem veure quines actualitzacions ja shan aplicat, en quines dates i quin nha estat el resultat. En aquest procs, podem escollir entre fer la installaci rpida o personalitzada. La primera opci s la ms senzilla i ens permet fer actualitzacions dalta prioritat fent un sol clic. En el segon cas, la personalitzada ens permet installar tant les actualitzacions ms importants, com les opcionals, seleccionant-les una a una (figura 13).
Figura 13. Finestra dinstallaci personalitzada de Windows Update
Reinstallaci dactualitzacions En cas que es faci el procs de reinstallaci del sistema operatiu, s important installar-hi novament les actualitzacions. Normalment, en aquest procs, sens demana reiniciar la mquina.
65
2.6.1. Configuraci dactualitzacions automtiques

Una vegada hem utilitzat Windows Update per actualitzar el sistema operatiu, disposem de leina servei dactualitzacions automtiques per mantenir-lo al dia. La configuraci, la farem des dInici/Configuraci/ Panell de control/Centre de seguretat/Actualitzacions automtiques (figura 14).
Figura 14. Centre de seguretat de Windows XP
Tipus dactualitzacions automtiques Windows Update ens dna les opcions dactualitzaci segents: 1) Automtiques (recomanat). En aquest cas, es configura un dia i una hora per carregar i installar les actualitzacions. Recordeu que sn les actualitzacions crtiques. Desprs daix, ens podem despreocupar totalment de les actualitzacions, ja que el mateix sistema busca les actualitzacions noves. s recomanable configurar aquesta opci perqu sactivi cada dia. 2) Descarregar automticament. Ens demana que escollim el moment de la installaci. 3) Notificaci. Aquesta opci ens avisar quan hi hagi actualitzacions noves i ens permetr seleccionar les que volem descarregar i installar.
La diferncia entre les actualitzacions automtiques i laplicaci web de Windows Update s que, en el primer cas, tan sols ens ofereix actualitzacions dalta prioritat.
En la figura 15 podeu veure la finestra dactualitzacions automtiques.
66
Figura 15. Actualitzacions automtiques
2.6.2. Funcionament de la descrrega de les actualitzacions

En connectar-nos a Internet, el sistema operatiu envia informaci al lloc web Windows Update, el qual detecta si ens falta algun tipus dactualitzaci. En cas que hi hagi algun error en la descrrega, en tornar la connexi, continua en el punt en qu havia finalitzat la connexi. Aquesta descrrega es fa en segon pla i aix no interfereix amb altres descrregues.
2.6.3. Funcionament de la installaci de les actualitzacions

Una vegada hem fet la descrrega, cal iniciar el procs dinstallaci, tenint en compte que si hem escollit lopci automtica, les actualitzacions noves sinstallaran en lhora i en el dia que hgim escollit. En cas que hagussim programat el procs en un moment en qu lordinador est apagat, la installaci es faria quan tornssim a iniciar lordinador.
Classificaci dels service pack Els service pack es poden classificar en: 1) Incrementals: en qu cada SP no cont actualitzacions anteriors, per la qual cosa sha dinstallar lSP anterior abans de lSP segent. 2) Acumulatius: en aquest cas, cada SP cont lSP anterior, aix fa ms fcil i rpida lactualitzaci.
2.6.4. Service pack

Els programes anomenats service pack (SP) sn un grup de pedaos que actualitzen, corregeixen i milloren aplicacions i sistemes operatius. Aquesta denominaci va se popularitzada per Microsoft quan va comenar a empaquetar grups de pedaos que actualitzaven els seus sistemes operatius (per exemple, el Service Pack 1, 2 i 3 de Microsoft Windows XP i el Service Pack 1 i 2 de Microsoft Windows Vista).
67
2.7. Agregaci, configuraci, eliminaci i/o actualitzaci de programari del sistema operatiu
De la mateixa manera que podem actualitzar el sistema operatiu, tamb podem afegir, eliminar i/o actualitzar i configurar el programari de diferents tipus que sutilitza en el sistema operatiu utilitzant eines tant de tipus text com de tipus grfic. En el cas de sistemes operatius propietaris en entorn grfic com poden ser els sistemes Windows, la gesti del programari corresponent al sistema operatiu (figura 16) es pot operar a partir del men Inici/Configuraci/ Panell de control/Afegir o treure programes/Afegir o treure components de Windows.
Figura 16. Gestor de components de Windows
Installaci de perifrics Per poder utilitzar els perifrics hem de tenir installats i configurats els seus controladors corresponents. Avui dia, molts sistemes operatius ja disposen de la majoria dels controladors necessaris per poder utilitzar els principals perifrics que sestan comercialitzant. En el moment en qu fem la installaci del sistema operatiu els controladors incorporats al sistema queden a la seva disposici per poder-los utilitzar. Avui dia tamb grcies a la caracterstica que tenen molts dispositius de ser Plug and Play, el procs dinstallaci i de configuraci dels perifrics es fa duna manera automtica.
2.8. Configuraci de lentorn de xarxa

Avui dia seria molt difcil trobar una persona que no hagi vist mai un ordinador i que tampoc no lhagi utilitzat. Un ordinador o computadora s format per molts dispositius o mquines.
Un ordinador s un conjunt de dispositius connectats duna manera lgica i racional i que tenen com a objectiu final el tractament de la informaci de manera automtica.
68
No tots els dispositius que formen lordinador sn del mateix tipus. Aix podem parlar dels dispositius: Dentrada: la seva funci s entrar la informaci en els dispositius de procs. Per exemple, el teclat, el ratol, el micrfon, etc. De procs: sencarreguen de tractat o manipular la informaci. Tamb sels coneix com a UCP o CPU. Per exemple, podem destacar la memria principal, el processador, etc. De sortida: la seva funci s agafar la informaci manipulada en els dispositius de procs i distribuir-la externament. Per exemple, podem destacar les impressores, el monitor, etc. Dentrada/sortida: sn dispositius als quals el mateix mecanisme permet entrar i dels quals fan sortir la informaci dels dispositius de procs. Per exemple, els dispositius magntics com els discos durs, els disquets, etc. Els dispositius tamb poden ser identificats amb el nom de perifrics. Per poder utilitzar els perifrics els usuaris necessitem els sistemes operatius. Aquests actuen dintermedi entre lusuari i el perifric. Per fer aquesta funci, els sistemes operatius utilitzen programes especfics per a cada perifric anomenats controladors (drivers).
Els controladors sn un tipus de programari que permet als sistemes operatius gestionar els diferents perifrics que formen un ordinador. Aix, podem parlar dels controladors de la targeta de so, dels controladors de la targeta grfica, dels controladors duna determinada impressora, dels controladors de la targeta de xarxa, etc.
Els dispositius que gestionen alguns perifrics sanomenen controladors o targetes controladores.
La controladora de xarxa drea local, la targeta grfica, etc., sn alguns exemples de targetes controladores.
Els controladors o targetes controladores sn uns dispositius normalment formats per circuits integrats que utilitzant un programari especfic com poden ser els drivers gestionen el funcionament dalguns perifrics.
Que passa quan un sistema no disposa dels controladors correctes? Doncs molt senzill, que no podrem utilitzar el dispositiu fins que els hgim obtingut, installat i configurat.
69
Els sistemes operatius davui dia disposen deines automtiques per obtenir, installar, configurar, verificar, actualitzar i desinstallar els controladors dels perifrics que formen lordinador. El procs per poder gestionar els perifrics pot ser el segent: 1) Determinar els objectius del procs. 2) Obtenir els controladors corresponents, si escau (per exemple, per a una installaci, per a una configuraci, per a una actualitzaci, etc.). 3) Executar el procs segons la documentaci tcnica. 4) Comprovar-ne els resultats. 5) Documentar el procs dut a terme. Els sistemes operatius Windows disposen de moltes eines de tipus grfic per gestionar els controladors utilitzats en els diferents perifrics que formen lordinador. Seguidament indiquem algunes de les accions que podem fer en els perifrics: Determinaci dels dispositius installats (figura 17).
Figura 17. Administraci del maquinari
Gesti dels dispositius: habilitar/deshabilitar, gestionar el controlador, les propietats, etc. En la figura 18 teniu un exemple dadministraci duna targeta de xarxa.
70
Figura 18. Administraci de la targeta de xarxa
Gesti de controladors: via Windows Update (figura 19) i firma de controladors (figura 20).
Figura 19. Windows Update per gestionar controladors
Una altra situaci que ens podem trobar s que el mateix sistema no disposi dels controladors corresponents per poder gestionar el perif-
71
ric. En aquest cas, hem de cercar el controlador en el material tcnic que acompanya el perifric corresponent, o b en la pgina web del fabricant o a Internet. Seguidament, cal dur a terme el procs de gesti del perifric: la installaci, la configuraci, lactualitzaci, etc. Normalment aquest procs es fa utilitzant algun tipus dassistent de qu disposa el mateix programari de gesti del perifric.
Figura 20. Firmes del controlador
Una manera de poder utilitzar els diferents components que tenim en un sistema informtic pot ser duna manera privada o local o duna manera compartida. Cada sistema t els seus avantatges i els seus inconvenients. Una manera de compartir els diferents recursos disponibles en un sistema informtic (per exemple, les impressores, els fitxers, les unitats de CD/DVD, etc.) s utilitzant un sistema informtic en xarxa.
Un sistema informtic en xarxa s aquell que grcies a un conjunt delements tant de maquinari com de programari permet compartir tot un seguit de recursos entre els usuaris del mateix sistema o altres sistemes informtics.
Una manera de classificar els sistemes informtics en xarxa pot ser en funci de lmbit dacci; aix, podem diferenciar: Les xarxes drea local o LAN. Sn xarxes de dimensions no gaire grans (per exemple, duna extensi de 2.000 metres). Aquests tipus de xarxes sn les que utilitzarem per configurar els sistemes operatius per treballar en xarxa.
72
Les xarxes metropolitanes o MAN. Sn xarxes de dimensions de prop de 50 km (per exemple, la xarxa informtica de la UPC de Barcelona). Les xarxes esteses o WAN. Sn xarxes de dimensions de milers de km (per exemple, la xarxa Internet). Utilitzarem les xarxes drea local per poder compartir recursos informtics entre usuaris del mateix sistema informtic o entre usuaris de diferents sistemes informtics. Per poder dissenyar un sistema informtic en xarxa drea local, cal definir tot un seguit delements que afecten: La installaci fsica de la xarxa: com poden ser larquitectura, la topologia, el tipus de mitj de transmissi (per exemple, la xarxa per cable o sense cable), les normatives que afecten la installaci del cablatge, dels armaris de comunicacions, els sistemes de seguretat, etc. El maquinari implicat en el seu funcionament, com poden ser els repetidors (hubs), els commutadors (switches), els encaminadors (routers), la targeta de xarxa o NIC, etc. La lgica de la xarxa i que correspon a com sidentifiquen els diferents components dins de la xarxa, per exemple, ladrea MAC de cada mquina, ladrea lgica o IP, ladrea de xarxa de cada mquina, els protocols TCP/IP, ladrea de la passarella o porta daccs per defecte, ladrea IP dels servidors DNS, servidor intermediari (proxy), DHCP, Web, etc. Hem de saber configurar els sistemes operatius per poder funcionar com un sistema en xarxa. Avui dia, la majoria de sistemes operatius poden funcionar en xarxa drea local (per exemple, els sistemes Windows). Aix es possible grcies al fet que aquest sistema incorpora el protocol TCP/IP.
UPC s labreviatura dUniversitat Politcnica de Catalunya.
NIC s labreviatura de network interface card.
MAC s labreviatura de media access control address; DNS, de domain name service, i DHCP de dynamic host control protocol.
El procs per configurar un sistema operatiu en xarxa drea local es pot fer en alguns sistemes durant la installaci del sistema operatiu o b posteriorment, s a dir, una vegada installat el sistema operatiu.
El procs de configuraci dun sistema operatiu en xarxa es pot fer seguint les fases segents: 1) Determinar els objectius del procs. 2) Interpretar la documentaci tcnica. 3) Executar el procs establert en la documentaci tcnica del sistema operatiu. Aquest procs el podem resumir en les accions segents: a) Gestionar la targeta de xarxa. b) Installar i configurar el protocol TCP/IP: normalment, els sistemes operatius actuals ja porten installat el protocol TCP/IP i noms cal confi-
73
gurar-lo. Aix pot implicar establir ladrea IP, cosa que podem fer de manera manual o automtica (per exemple, utilitzant un servidor DHCP); tamb hem de fixar ladrea de la mscara de subxarxa i, si volem interconnexi entre xarxes drea local, cal establir ladrea IP de la porta denlla predeterminada o passarella, i si volem connexi a Internet les adreces IP dels servidors DNS. c) Cal fixar el tipus darquitectura de xarxa que sha utilitzar: s a dir, per exemple, si es tracta duna arquitectura en grup de treball o una arquitectura amb un sistema de controlador de domini. Un grup de treball s un conjunt de mquines connectades en xarxa. Les mquines poden actuar com a clients i/o servidors.
Un sistema informtic configurat com a grup de treball (tamb anomenat digual a igual o peer-to-peer) s un sistema en xarxa en qu les mquines que formen la xarxa poden ser totes mquines clients i/o mquines servidores. Aix implica que no hi ha una estructura jerrquica i, per tant, hi pot haver tantes mquines servidores i clients com vulguem. Tamb sha dindicar que una mateixa mquina pot ser a la vegada client i servidora.
Un domini s el nom que sassigna a un conjunt de mquines connectades en xarxa una de les quals actua com a servidor (controlador del domini), i les altres actuen com a clients.
Els dominis poden ser jerrquics i no jerrquics. Un sistema en xarxa de controlador de domini s un conjunt de mquines una de les quals actua com a servidor i les altres actuen com a mquines clients, s a dir, funcionen com un domini. La mquina servidora sanomena tamb controlador de domini, ja que gestiona laccs al sistema dels usuaris a partir de les mquines clients. Un servidor s la mquina que ofereix els seus serveis a altres mquines i un client s la mquina que demana determinats serveis a altres mquines.
Servidors i clients Podem parlar de servidors i clients de fitxers, de pgines web (servidors HTTP), dadreces IP (servidors DHCP), de transmissi de fitxers (servidors FTP), de servidors DNS, etc.
d) Una vegada definit el tipus darquitectura en xarxa (grup de treball o domini), cal establir un nom identificatiu per al grup de treball o per al domini. e) Seguidament hem de fixar el tipus de servei que far el maquinari, s a dir, si ser un client i/o servidor. 4) Una vegada feta la configuraci del sistema operatiu en xarxa, cal comprovar-ne el funcionament. Una de les eines que podem utilitzar sn les ordres ping i ipconfig. 5) Finalment, hem de documentar el procs dut a terme.
HTTP s labreviatura dhypertext transmission protocol; FTP, de file transmission protocol.
74
2.9. Implantaci de pedaos del sistema i mduls de codi

El sistema Windows, igual que altres sistemes operatius, ve amb actualitzacions per resoldre errors (bugs), millorar-ne el rendiment i afegir-hi caracterstiques noves. Aquesta actualitzaci pot tenir dues formes: una nova versi completa del nucli (kernel) o un peda. Els nuclis nous complets treballen b per a gent que no t el nucli complet baixat. Per a aquells que tenen un nucli complet, els pedaos sn la millor soluci perqu noms contenen el codi modificat.
Un peda s una secci de codi que sintrodueix en un programa. Aquest codi pot tenir diversos objectius: substituir codi erroni, afegir funcionalitat al programa, aplicar una actualitzaci, etc.
Els pedaos es poden aplicar tant a un programa binari executable com al codi font; qualsevol programa, incls un sistema operatiu, pot ser objecte dun peda. Molt sovint un peda consisteix en una actualitzaci de larxiu executable dun programa. Es poden actualitzar sistemes operatius a cpia de pedaos utilitzant Internet. Podem destacar els tipus de pedaos segents: Pedaos de depuraci: lobjectiu daquest tipus de peda s reparar errors de programaci. Pedaos de seguretat: sutilitzen freqentment en programes que sn atacats per pirates (crackers) i se centren a resoldre les vulnerabilitats dels programes. Pedaos dactualitzaci: consisteixen a modificar un programa per convertir-lo en un programa que utilitzi metodologies ms noves.
Els pedaos nous per al nucli els podem trobar en molt llocs dInternet.
2.10.
Funcionament correcte de les configuracions fetes
Una vegada fetes les configuracions corresponents als diferents tipus de manteniments que podem efectuar en els sistemes operatius hem de comprovar que el nou estat del sistema informtic funciona correctament i dna el rendiment esperat. Quines actuacions podeu desenvolupar per tal de comprovar el funcionament del nou programari installat i configurat i del mateix sistema informtic en general? Doncs, entre daltres, podem dur a terme les accions segents: Determinar prviament els objectius del procs. Establir un pla de treball.
75
Establir procediments per avaluar el funcionament del programari installat. Fixar procediments per determinar la correcta compatibilitat entre el programari configurat nou i el sistema informtic existent. Avaluar els resultats de les comprovacions i actuar en conseqncia. Documentar el procs desenvolupat.
2.11.
Inventari del programari installat
Una vegada acabada la configuraci del sistema operatiu i comprovat el seu funcionament correcte, hem de documentar el programari installat; dit duna altra manera, hem dinventariar o documentar el programari utilitzat en lactualitzaci o en el manteniment del sistema operatiu. Aquest inventari o documentaci formen part de lanomenat bloc general descriptiu del programari del sistema informtic (documentaci del programari). La documentaci del programari cont les caracterstiques generals del programari del sistema (per exemple, el programari base dels ordinadors i daltres dispositius, les aplicacions informtiques, etc.).
Per inventari o documentaci del programari utilitzat en lactualitzaci del sistema operatiu podem interpretar el procs que consisteix a recollir tota la informaci del programari utilitzat en el manteniment del sistema operatiu i documentar-ho.
Un tipus de documentaci que forma part de la documentaci del programari del sistema informtic s la documentaci corresponent a les actualitzacions o als manteniments fets en els sistemes operatius.
2.12.
Documentaci del procs de configuraci. Interpretaci de la documentaci tcnica
Hem de documentar tot el procs de configuraci del sistema operatiu fet. El procs que cal seguir podria ser el segent: 1) Establir els objectius del procs. 2) Explicar el procediment desenvolupat. 3) Indicar les incidncies aparegudes i les actuacions adoptades. 4) Avaluar la documentaci produda i actuar en conseqncia. 5) Incorporar la documentaci del procs de configuraci dun sistema operatiu a la documentaci del cicle de vida del sistema informtic.
!!
Per a ms informaci sobre la gesti de la documentaci, podeu consultar el subapartat Documentaci del procs dinstallaci i incidncies, dins de lapartat Installaci de sistemes operatius propietaris daquesta mateixa unitat.
76
La interpretaci de la documentaci tcnica en la configuraci de sistemes operatius sutilitzar com a guia durant el procs dinstallaci i de configuraci i en la fase de comprovaci per avaluar els resultats obtinguts i les incidncies detectades.
77
3. Administraci dels sistemes operatius propietaris
Qualsevol sistema informtic, des del ms petit fins al ms gran, necessita la figura de ladministrador del sistema. Aquesta persona (o grup de persones en el cas dun sistema gran) s lencarregada de mantenir en perfectes condicions tot el sistema informtic de lempresa, tant el programari (software) com el maquinari (hardware).
Tasques dun administrador del sistema Entre les tasques ms habituals que ha de dur a terme un administrador, en podem indicar les segents: 1) La installaci i la configuraci del maquinari.
Un administrador dun sistema informtic s la persona responsable del funcionament del sistema informtic. A vegades, aquesta funci s compartida entre diverses persones quan les tasques per desenvolupar poden ser molt extenses.
2) La installaci i la configuraci del programari. 3) La seguretat de laccs al sistema. 4) La seguretat de la informaci. 5) La installaci i la configuraci dels diferents servidors del sistema informtic. 6) La gesti de diferents tipus de documentaci.
Una de les eines de qu disposa un administrador per gestionar la seguretat del sistema informtic s la gesti dels usuaris.
3.1. Creaci i gesti dusuaris i grups. Gesti de perfils dusuaris i de grups locals. Contrasenyes. Permisos
Una de les funcions de ladministrador dun sistema informtic s la gesti de laccs dels usuaris al sistema informtic. Aix qu vol dir? Doncs que ladministrador ha de cercar la manera que noms puguin accedir al sistema informtic els usuaris que ell hagi determinat. No tots els sistemes operatius al llarg de la histria de la informtica han suportat aquesta possibilitat.
Per mantenir un bon nivell de seguretat que garanteixi la privacitat i la integritat de les dades, s indispensable fer una bona gesti dels usuaris.
La gesti de la seguretat ha anat evolucionant amb el temps. En un primer moment, es va idear un nivell de seguretat anomenat accs simple, de manteniment molt fcil. Utilitzava el parell usuari/contrasenya per controlar laccs als recursos del sistema i, una vegada validat lusuari, aquest ja tenia accs no restringit a tots els recursos. Ms endavant, es va veure que aquest sistema no protegia uns usuaris dels altres del mateix sistema. Aix va fer concebre un nivell de seguretat superior, anomenat accs als recursos, que tractava de donar a determinats usuaris autoritzaci per accedir a determinats recursos.
78
Era una mica ms costs de mantenir, ja que calia conservar les altes i les baixes dusuaris i dels recursos autoritzats. A ms, es va descobrir que tamb presentava limitacions, ja que no es podia definir per a cada usuari un tipus dautoritzaci depenent del recurs (no s el mateix tenir perms per llegir que per modificar); aix que es va dissenyar un nivell encara ms complex de seguretat anomenat accs dusuari.
Laccs dusuari consisteix en la creaci de diferents tipus dautoritzacions relacionades amb les accions que un usuari o grups dusuaris poden dur a terme amb cada recurs.
Per gestionar laccs dels usuaris als sistemes informtics els administradors utilitzen els comptes dusuaris.
Utilitzaci dun compte dusuari En el nivell de seguretat daccs dusuari, un compte dusuari sutilitza per: 1) Autentificar la identitat de lusuari. 2) Autoritzar o denegar laccs a determinats recursos. 3) Auditar les accions efectuades amb el compte dusuari.
3.1.1. Comptes dusuari

Avui dia, per poder accedir a la majoria dels sistemes informtics tant en mode text com en mode grfic hem de disposar dun compte dusuari definit en el sistema informtic corresponent.
Un compte dusuari s una identificaci que utilitzen els sistemes operatius per gestionar laccs dels usuaris al sistema informtic. Aquests comptes sn gestionats per ladministrador del sistema informtic.
Seguretat de les dades El primer que ha de tenir clar tot administrador de sistemes s que el ms important sn les dades i, per tant, la gesti de la seguretat de les dades ha de ser el tema cabdal de la seva tasca. Per mantenir un bon nivell de seguretat de les dades, sha de fer una bona gesti dusuaris i dels grups dequips.
La gesti dels usuaris implica, entre daltres, les tasques segents: Altes, baixes i modificacions dels comptes dusuari. Definici dels diferents nivells de seguretat dels usuaris. Altes, baixes i modificacions dels comptes de grup. Definici dels diferents nivells de seguretat dels grups. Installaci i gesti dels equips informtics. Control del rendiment dels equips i del sistema en general.
3.1.2. Gesti dusuaris

Durant la installaci dels sistemes operatius de la famlia Windows el procs ens pregunta qui utilitzar lordinador i ens obliga a posar-hi un nom com a mnim. Per si volem crear altres comptes dusuari, en cas que altres persones vagin a utilitzar lequip, ser possible en qualsevol moment sempre que disposem de la contrasenya de ladministrador.
79
Quan vulguem crear un usuari nou, cal decidir de quin tipus ser entre dues possibilitats: 1) Administrador. s el propi dels usuaris que no tenen restricci daccs i que poden administrar els recursos del sistema. Aquest usuari pot canviar tota la configuraci de lequip, installar-hi programes nous, t accs a tots els arxius, i pot crear, modificar i eliminar comptes dusuaris. 2) Limitat. Pot canviar o eliminar les seves contrasenyes, canviar la seva imatge, el seu tema i altres configuracions de lescriptori; tamb pot visualitzar els seus arxius creats i veure els arxius de la carpeta Documents compartits. No pot installar programes. Un altre tipus de classificaci dels usuaris pot estar relacionada amb lmbit dacci que un usuari o un grup dusuaris poden fer en cada recurs. En Windows, hi ha els tipus dusuaris segents: 1) Usuaris globals. Es tracta dusuaris que es creen en equips que sn controladors de domini i que es poden utilitzar per connectar-se als dominis que decidim. 2) Usuaris locals. Es tracta dusuaris que noms controlen la mquina en qu van ser creats i que, per tant, no es poden connectar a cap domini. En Windows 2003/XP tenim dos usuaris predefinits (per exemple, els usuaris administrador i invitat), que ens serveixen per iniciar sessions i tenir accs als recursos. Aix, doncs, podem destacar els tipus de comptes dusuari segents: a) El compte dusuari dadministrador. s el propi dels usuaris que no tenen restricci daccs i que poden administrar els recursos del sistema. Tot sistema informtic ha de ser segur i, per tant, ha de garantir la privadesa i la integritat de les dades, impedir que usuaris no autoritzats accedeixin a recursos i permetre laccs als recursos als usuaris que hi estan autoritzats i els necessiten. b) El compte dusuari limitat. Aquest compte t limitades les acciones que es poden fer en el sistema. Pot canviar o eliminar les seves contrasenyes, canviar la seva imatge, el seu tema i altres configuracions de lescriptori; tamb pot visualitzar els seus arxius creats i veure els arxius de la carpeta Documents compartits. No pot installar programes. c) El compte dusuari invitat. Normalment aquest compte es troba deshabilitat i serveix per entrar al sistema sense necessitat de contrasenya (password), tant en els dominis com en els equips. Igual que el compte dusuari limitat, no pot installar cap tipus de programari ni maquinari, per pot tenir accs als programes installats. No pot canviar ni el tipus de
Un compte deshabilitat s un tipus de compte dusuari que no podem utilitzar fins que ladministrador del sistema operatiu lactivi (habiliti).
Domini Un domini s un tipus dorganitzaci en xarxa en qu un la utilitzaci dun conjunt dordinadors anomenats clients s gestionada a partir dun altre ordinador anomenat controlador de domini.
Compte deshabilitat
80
compte, ni la imatge, ni crear una contrasenya. Aquest compte noms el pot activar o desactivar un administrador de lequip. En la taula 8, es presenten els permisos disponibles per a aquests tres tipus de comptes dusuari en Windows XP Professional Edition.
Taula 8. Tipus dusuaris en Windows XP Perms Crear comptes dusuari Canviar els arxius del sistema Canviar la configuraci del sistema Llegir arxius daltres comptes dusuari Afegir o treure maquinari Canviar les contrasenyes daltres comptes dusuari Canviar les contrasenyes del propi compte dusuari Installar qualsevol programa Installar la majoria dels programes Desar documents Utilitzar els programes installats Administrador X X X X X X X X X X X X X X X X X Limitat Invitat
La contrasenya (password) s una clau daccs.
Gesti de comptes dusuari en sistemes operatius del tipus Windows En els sistemes operatius de tipus Windows (per exemple, Windows XP Professional Edition), podem gestionar els comptes dusuari de dues maneres: 1) Administraci simple. Podem gestionar els usuaris duna manera molt fcil. El volum dinformaci implicat en la gesti s redut (per exemple, el nom del compte, el tipus de compte, etc.). 2) Administraci avanada. Permet gestionar els usuaris duna manera ms completa. En aquesta gesti est implicat, per exemple, el nom del compte de lusuari, el seu nom complet, la descripci del compte, la gesti de la contrasenya i lestat del compte habilitat.
3.1.3. Grups dusuaris

Moltes vegades ens podem trobar que necessitem gestionar diversos usuaris amb les mateixes caracterstiques (per exemple, els mateixos permisos). Una manera de fer-ho s gestionar-los duna manera independent repetint les mateixes accions per a cada usuari, o b gestionar-los duna manera conjunta o en grup dusuaris.
Utilitat dels comptes de grup dusuaris La utilitzaci dels comptes de grup per agrupar diferents usuaris permet no fer una limitaci usuari a usuari, sin de grups en grups. Els comptes de grup sn molt tils a lhora de controlar el sistema, ja que, grcies a ells, es pot tractar diferents usuaris de la mateixa manera i no cal configurar usuari a usuari, sin que configurant el grup ja es configuren tots els usuaris que hi pertanyen. En cada grup, hi pot haver tants usuaris com facin falta; a ms, un usuari pot pertnyer a diferents grups.
Un grup dusuaris s un conjunt de comptes dusuaris que tenen caracterstiques comunes i, per tant, en alguns aspectes es poden gestionar duna manera conjunta. Un grup dusuaris o un compte de grup dusuari s un compte definit en el sistema.
81
Cal eliminar els usuaris del sistema que no sutilitzen, ja que si shi deixen poden crear molta confusi a ladministrador, perqu, a lhora de controlar els usuaris, no sap si un usuari encara est en s i, per tant, si se li han de mantenir totes les dades intactes. Els sistemes operatius incorporen diferents tipus deines per gestionar els comptes de grups dusuaris.
3.1.4. Gesti de grups dusuaris

Durant la installaci dels sistemes operatius de la famlia Windows es creen per defecte una srie de grups dusuaris que tenen funcions especfiques. Podem classificar el grups dusuaris segons lmbit daplicaci en: 1) Grups dusuaris de dominis. Sn comptes de grups dusuaris definits en equips que sn controladors de dominis. 2) Grups dusuaris locals. Sn comptes definits en equips que no sn controladors de dominis. Dins daquest grup, podem destacar els grups dusuaris segents: a) Administradors. Aquest grup t privilegis gaireb totals en el sistema, t potestat daccedir, veure, crear, modificar quasi tots els fitxers del sistema, i tamb establir privilegis a altres grups dusuaris o usuaris especfics. b) Usuaris. Els usuaris noms tenen privilegis daccs per no descriptura en els directoris del sistema, bsicament aquest s el grup que caldria utilitzar per al nostre treball normal. c) Usuaris avanats. Els usuaris daquest grup tenen ms permisos que els del grup usuaris, per menys que els del grup administradors; per tant, podem dir que sn usuaris amb permisos intermedis. Els usuaris avanats no poden modificar arxius del sistema, no poden installar serveis nous, no poden fer installacions de programes que impliquin modificacions en arxius del sistema ni creaci de serveis, no es poden afegir com a usuaris administratius ni tampoc tenen perms daccs per visualitzar els documents daltres usuaris. d) Invitats. El grup dinvitats realment t molt pocs privilegis; noms poden accedir a poques zones i escriure en directoris predefinits com el directori de Documents compartits.
Per gestionar els comptes de grups, shan de seguir uns passos molt similars als que se segueixen quan es gestionen els usuaris.
Gesti dels comptes de grups
3.1.5. Perfils dels usuaris

Una de les caracterstiques dels sistemes operatius actuals s que permeten als usuaris i als administradors del sistema informtic configurar len-
82
torn de treball de cada usuari, s a dir, que cada usuari pot decidir la manera diniciar una sessi i laparena i el contingut de lescriptori. Aix s possible grcies als perfils dels usuaris.
Els perfils dels usuaris contenen la informaci que descriu lentorn de treball de cada usuari. Sn una de les eines ms potents que hi ha associada als usuaris. Els perfils poden especificar laspecte de lescriptori, la barra de tasques, el contingut dels mens de lescriptori, etc.
En els sistemes operatius en mode grfic (per exemple, lentorn Windows), podem diferenciar depenent del lloc des del qual shi accedeixi, els tipus de perfils segents: 1) Perfil local. Aquest perfil dusuari va associat a cada usuari i semmagatzema a cada estaci de treball; aix, si lusuari entra en diferents estacions de treball, tindr un perfil local associat a cadascuna. Aquest perfil noms s accessible des de lestaci de treball en qu va ser creat. 2) Perfil de xarxa. Els perfils tamb es poden emmagatzemar en el servidor de la xarxa; llavors aquest perfil ser accessible des de qualsevol estaci de la xarxa. Daquests perfils, en podem trobar de dos tipus: a) Perfil mbil. Si b aquest perfil s especificat pels administradors de xarxa, els usuaris en poden modificar les caracterstiques, i els canvis es conservaran quan surtin de la sessi. b) Perfil fix. Si b els usuaris tamb poden modificar aquest perfil, quan tornin a entrar en una altra sessi, els canvis shauran perdut. Aix serveix perqu tots els usuaris tinguin el mateix entorn de treball quan shi connectin. Aquests perfils defineixen lescriptori, els favorits, les impressores, el men dinici, els meus documents, lentorn de xarxa, les dades de programes, la configuraci local, les galetes, els documents recents, les plantilles i les imatges.
3.2. Gesti del sistema darxius. Eines grfiques i de consola

Els sistemes operatius actuals de Windows fan servir una estructura jerrquica de fitxers en forma darbre. El sistema permet crear directoris i inserir dins de cada directori fitxers i directoris nous. Tota lestructura comena des de larrel que constitueix el directori principal o directori arrel. Aquest directori es representa mitjanant el smbol \ i cont
83
els altres directoris i fitxers. Des daquest directori neix tota lestructura en arbre.
En els sistemes Windows podem veure unitats individuals, s a dir, cada unitat t la seva estructura en arbre corresponent.
Un sistema de fitxers s un component dels sistemes operatius que ens ajuda a organitzar la informaci en un suport. En els sistemes operatius (per exemple, Windows), tenim eines tant en mode text com en mode grfic per gestionar el sistema de fitxers. En mode grfic podem seguir el procs segent: 1) Seleccionem la icona MiPC. 2) Seleccionem la unitat que cal manipular. 3) Seguidament, seleccionem lacci que sha de desenvolupar: gestionar directoris i/o gestionar fitxers. Tamb via MiPC, podem gestionar les unitats: formatar, crear el sistema de fitxers, etc.
3.3. Gesti dels processos del sistema i dusuari. Activaci i desactivaci de serveis
Hi ha diverses eines per mostrar i manipular els processos en sistemes operatius propietaris. En els sistemes operatius en mode grfic (per exemple, el sistema Windows), podem utilitzar leina anomenada administrador de tasques per controlar i gestionar els processos del sistema. Ho podem fer mitjanant la combinaci de les tecles Ctrl + Alt + Supr o situar-nos en la barra de tasques i fer clic amb el bot dret i seleccionar-hi administrador de tasques. Aquesta eina ens subministra informaci que fa referncia: A les aplicacions en qu podem gestionar els programes que sestan executant (per exemple, passar a, posar al davant, finalitzar la tasca i anar al procs), tal com es veu en la figura 21. Als processos (figura 22) en qu podem gestionar els processos associats als programes (per exemple, acabar, finalitzar larbre de processos, depurar i fixar-ne la prioritat). En el moment dexecutar un programa aquest es converteix en procs. Aix ho podem veure en seleccionar un programa i amb el bot dret podem anar al procs associat.
84
Figura 21. Apartat daplicacions dins de ladministrador de tasques de Windows XP
Hi ha molts processos que el sistema operatiu mant actius que per als usuaris passen desapercebuts; aquestes tasques o processos sanomenen dimonis (o daemon).
Els dimonis sn processos que normalment es comencen a executar en arrencar el sistema i no ho deixen de fer mentre funciona.
Normalment, els dimonis sn processos que es comencen a executar en iniciar-se el sistema i no es paren dexecutar fins que sapaga la mquina, encara que tamb els podem iniciar i aturar manualment. Un tipus de processos dimoni que contnuament sestan executant en segon pla sn els processos anomenats serveis.
Exemples de serveis Alguns exemples de serveis sn els serveis dimpressi per poder imprimir, els serveis de pgines web per poder visualitzar pgines web, els serveis de xarxa per fer comunicacions amb altres dispositius, etc.
Els serveis sn programes que llana el sistema operatiu i que sestan executant duna manera continuada i que tenen com a objectiu donar respostes a determinades peticions.
85
Figura 22. Apartat de processos dins de ladministrador de tasques de Windows XP
Els sistemes Windows actuals disposen deines grfiques (figura 23) per gestionar els serveis. Podem establir el tipus dinici del servei: manual, automtic, habilitat o deshabilitat. Tamb podem gestionar lestat del servei: parar, posar en pausa, iniciar i reiniciar. El cam per gestionar els serveis en Windows pot ser: Inici/Configuraci/Panell de control/Rendiment i manteniment/Eines administratives/Serveis.
3.4. Optimitzaci de la memria i del funcionament dels dispositius demmagatzematge

Lordinador s un conjunt de dispositius que t com a objectiu principal executar programes, per per poder-ho fer necessita disposar de la memria.
La memria s un conjunt de components electrnics encarregats de lemmagatzematge dels programes i de les dades que ha dexecutar.
86
Figura 23. Eina grfica de gesti dels serveis en Windows
En la memria podem diferenciar els elements segents: La capacitat demmagatzematge. Fa referncia a la quantitat dinformaci que pot emmagatzemar. Sutilitzen les mateixes unitats de mesurament que per a la informaci, per exemple, MB, GB, etc. La velocitat daccs. El temps que triga lordinador a dipositar la informaci a la memria o obtenir-lan, des que es fa una operaci descriptura o lectura. Dit duna altra manera, el temps que implica la transferncia de les dades entre el processador i la memria. Es mesura en ms, s i ns. El temps de cicle de la memria. s el temps passat entre operacions fetes en la memria. Dins del sistema informtic tenim diferents tipus de memria, cadascuna amb les seves caracterstiques: 1) La memria principal, central o convencional s la memria en qu semmagatzemen les dades i els programes que ha dexecutar el processador. T poca capacitat demmagatzematge comparada amb la dun dispositiu demmagatzematge secundari (per exemple, un disc dur), per t una gran velocitat de procs. Per executar un programa, prviament es carreguen les instruccions i les dades en la memria principal i el processador va executant les diferents ordres del programa que estan situades en la memria principal. Una vegada acabada lexecuci del programa, la memria principal queda lliure per poder-hi carregar un altre programa.
1 ms = 103 s 1 s = 106 s 1 ns = 109 s
!!
En lapartat Caracteritzaci dels sistemes operatius, tipus i aplicacions de la unitat Introducci als sistemes operatius sestudien diversos aspectes relacionats amb la memria. Seria convenient que fssiu un recordatori dels seus continguts, ja que us ajudaran a entendre com gestiona la memria el sistema operatiu i la importncia de la seva optimitzaci.
87
2) La memria cau s un tipus de memria que proporciona una velocitat daccs molt superior a la memria principal, encara que avui dia t un preu molt elevat. La majoria dels ordinadors disposen duna petita quantitat de memria cau suficient per accelerar el rendiment del sistema. 3) Els registres de memria sn petites memries demmagatzematge temporal de dades del processador que tenen un accs molt rpid i que sutilitzen per desar informaci mentre el processador les manipula. Sn ms rpides que la memria cau, per tenen menys capacitat. Ladministraci de la memria la fa el sistema operatiu i la manera de ferho s diferent en els sistemes monousuari, multiusuari i multiprocs. A ms a ms, per poder executar un programa en un ordinador cal que aquest estigui carregat en la memria principal. Qu passa quan un programa s ms gran que la memria principal disponible? Antigament succea que no es podia executar el programa, ja que havia destar tot carregat en la memria principal. Avui dia, aquest problema est resolt mitjanant la utilitzaci de la tecnologia de la memria virtual. La memria virtual s una tcnica de gesti de la memria principal que permet executar programes ms grans que la memria principal disponible. Com ho fa? Doncs duna manera molt senzilla, carregant en la memria principal noms els trossos del programa que en aquells moments ha dexecutar el processador.
Tipus de memria cau Hi ha dos tipus de memria cau: 1) La memria cau de primer nivell (L1) s en la part interna del mateix processador. 2) La memria cau de segon nivell (L2) s en la part externa del mateix processador.
Els sistemes operatius disposen deines per gestionar la memria virtual. Per efectuar aquesta gesti en els sistemes Windows el cam pot ser: MiPC/Bot dret/Propietats/Opcions avanades/Rendiment/Configuraci/ Opcions avanades (figures 24 i 25).
Figura 24. Gesti de la memria en Windows
88
Figura 25. Eina grfica de gesti de la memria virtual en Windows
La utilitzaci de la memria virtual per a lexecuci dels programes informtics implica la utilitzaci duna certa quantitat despai del disc dur necessria per a la creaci de la memria virtual, s a dir, necessitem dispositius demmagatzematge per crear la memria virtual.
Els dispositius demmagatzematge o memries secundries sn els suports dinformaci que tenen com a caracterstica principal que la informaci no es perd quan no hi arriba el corrent elctric a diferncia de la memria principal. En podem indicar com a exemples, els discos durs, les unitats de CD/DVD, etc.
Com podem gestionar alguns daquests dispositius demmagatzematge que tenen tanta relaci amb la memria virtual? Doncs en el cas de sistemes Windows ho podem fer de la manera segent: el mateix sistema operatiu ja disposa deines per fer aquesta tasca de gesti com ladministrador de discos (figura 26), al qual podem accedir pel cam Inici/Configuraci/Eines administratives/Administraci dequips/Administraci de discos. Entre altres accions podem executar: obrir, explorar, marcar la partici activa, formatar, eliminar propietats, etc. Tamb hi ha eines especfiques per dur a terme una gesti ms completa dels dispositius demmagatzematge que les eines aportades pels mateixos sistemes operatius. Entre aquestes eines especfiques, en podem destacar el programari Partition Magic, Qparted, Paragon Partition Manager, Qtparted, Acronis Disk Director Suite, etc.
89
Figura 26. Administrador de discos en Windows
3.5. Rendiment del sistema. Eines del sistema de seguiment i de monitoratge

Hi ha diferents mecanismes per obtenir informaci del sistema. Podem obtenir informaci grcies a diverses eines del mateix sistema durant larrencada i durant el funcionament, tant informaci instantnia del moment, com la que es va enregistrant sobre tot all que li passa al llarg de la seva vida til. Amb aquestes dades, podrem prendre decisions per millorar, mantenir i reparar tot el sistema. Aquestes decisions tamb tenen a veure amb ladministraci de dispositius, de recursos, dusuaris i de serveis, per la qual cosa aprendrem a gestionar-los des del punt de vista de la diagnosi i del rendiment. El sistema ens aporta informaci tant durant larrencada com durant el funcionament. Aquesta informaci s molt important per conixer la integraci de cada component del maquinari, per detectar-lo en el sistema operatiu, i per detectar-ne i diagnosticar-ne amb certesa les possibles fallades. Quan un sistema arrenca, acostuma a estar configurat per mostrar informaci del BIOS relativa a la detecci del maquinari. Hi podem trobar informaci sobre el processador, la freqncia i el tipus, la memria RAM, lautodetecci de dispositius demmagatzematge com discos i lectors de CD/DVD, i sobre targetes de Plug and Play, PCI, etc. Posteriorment, dins el primer disc dur se cerca el primer sector dinformaci, el registre MBR. Aquest sector cont el codi que detecta particions
PCI s labreviatura de peripheral component interconnect. En installar el sistema operatiu, aquest es configura automticament amb unes opcions per defecte que determinen el rendiment de lequip. El rendiment de lequip informtic pot ser superior o inferior en funci de les caracterstiques grfiques, la memria virtual assignada, la gesti dels dispositius demmagatzematge, etc.
Rendiment de lequip informtic
90
i va a la partici activa a iniciar el seu sector darrencada. Dins aquest sector, hi pot haver un programa selector de sistema operatiu. En Windows, es gestiona amb larxiu BOOT.INI. Cada sistema operatiu ofereix mecanismes perqu ladministrador del sistema investigui les interioritats del sistema operatiu i per configurar els parmetres quan ho necessiti. Les distribucions de Windows ho permeten fer en un cert grau mitjanant la consulta del registre.
El registre s una base de dades en qu es desa la configuraci del sistema Windows installat i configurat. Podem visualitzar el contingut del registre a partir de leditor del registre de configuracions.
Missatges destat i missatges derror Durant la utilitzaci del sistema, diverses parts generen missatges destat. A ms, tamb es generen missatges derror quan sorgeixen problemes de maquinari o de programari.
Per iniciar leditor del registre de configuracions seleccionem el men Inici, escollim Executar i executem el fitxer regedit.exe (figura 27). El resultat de la consulta s una pantalla que es troba dividida en dues parts. En la part esquerra hi ha les categories i en la part dreta es visualitza el nom de lentrada, el tipus de dades i el valor actual (figura 28).
Figura 27. Utilitat regedit.exe
Recursos del sistema i rendiment
El rendiment del sistema depn de com sutilitzen els diferents recursos duna manera eficient. La demanda dels recursos, la generen els diversos treballs que funcionen en el sistema. Quan ens manca algun recurs, tenim principalment dues opcions per intentar-ho solucionar: augmentar-lo o reduir-ne el consum. Ens fan falta eines que ens permetin mesurar locupaci dun recurs.
Els aspectes dels recursos de sistema ms importants des del punt de vista del rendiment sn els segents: 1) El processador. 2) La memria. 3) Les entrades i les sortides de disc. 4) Les entrades i les sortides de xarxa.
91
Figura 28. Components del registre
Pel que fa a lemmagatzematge, podem estudiar el rendiment dels discos en dos vessants: la velocitat en les transferncies i laprofitament de lespai. Les alarmes sn un altre tipus deina de qu disposen alguns sistemes operatius que ens serviran per notificar a un usuari o a nosaltres mateixos si sha excedit algun parmetre del sistema o si ha fallat alguna configuraci especfica.
Mitjanant ls de les alarmes, definim valors que provoquen accions, com, per exemple, enviar un missatge, executar un programa o iniciar un registre (log). Els registres (log) sn uns fitxers de tipus ASCII que contenen informaci corresponent als missatges generats en el sistema informtic corresponents a situacions determinades. Aquests fitxers tenen lextensi log (per exemple, missatges.log).
Les alarmes sn tils si no estem contnuament pendents del control dun parmetre particular perqu volem ser notificats quan supera un valor predefinit o quan en queda per sota i, daquesta manera, poder intentar esbrinar la causa del canvi. Pel que fa a les alarmes que podrem tenir en un sistema, dividim el tema en dos mbits ben diferenciats: Alarmes externes. Considerem alarmes externes tots els sistemes independents del sistema operatiu dissenyats per detectar alguna anomalia.
Funcions duna alarma Algunes de les funcions duna alarma sn: 1) Escriure una entrada en el registre dels esdeveniments. 2) Iniciar un registre quan sexcedeix el comptador relacionat amb el parmetre que volem controlar o quan en quedem per sota. 3) Enviar un missatge. 4) Executar un programa.
92
Habitualment, el sistema rep una notificaci i actua en conseqncia. Aqu, encabim tots els tipus dalarmes que es poden programar en el BIOS. Hi ha ordinadors que permeten programar alarmes acstiques i dapagada; de manera que, quan el processador arriba a una temperatura llindar extrema, i per tal devitar que el maquinari es malmeti, el sistema sapaga, i fins i tot sense avisar-ne el sistema operatiu. Alarmes internes. Hi ha utilitats i BIOS que permeten conixer lestat del maquinari al sistema. Amb els controladors adequats dins el sistema operatiu, aquest pot detectar algunes anomalies com, per exemple, un ventilador que gira a molta menys velocitat de ladequada, o que, fins i tot, ha deixat de girar. Normalment, sautomatitzen els avisos perqu arribin al compte de correu de ladministrador; per exemple, per fer la reparaci corresponent. Fixem-nos que aquest tipus de deteccions les fa el mateix sistema, per la qual cosa les podem anomenar alarmes internes. Lavaluaci del rendiment del sistema, la podem fer utilitzant eines grfiques. Les eines grfiques ens permeten gestionar el rendiment del sistema duna manera ms fcil i cmoda. Molts sistemes operatius disposen de les seves prpies eines per fer aquesta gesti.
3.6. Compartici de recursos

La utilitzaci dels recursos dun sistema informtic, lha de fixar ladministrador del sistema i es poden establir de manera que noms els puguin utilitzar els usuaris locals de lequip o tamb que els puguin utilitzar altres usuaris no locals de lequip. La possibilitat que tant usuaris locals com usuaris remots puguin utilitzar els mateixos recursos t els seus avantatges i tamb els seus inconvenients. El procs de poder utilitzar els mateixos recursos per usuaris diferents sanomena compartici de recursos. La manera per posar en prctica aquest tipus de sistema implica la utilitzaci de sistemes de comunicacions especials com poden ser les xarxes drea local i sistemes operatius que funcionin en xarxa drea local.
La compartici de recursos en una xarxa s posar a disposici dels usuaris daquesta xarxa qualsevol recurs (des duna carpeta i/o fitxer fins a una impressora) i, per tant, s important establir qui i com pot accedir a aquests recursos.
Sistema operatiu de xarxa Un sistema operatiu de xarxa s un sistema que mant dos o ms equips informtics units a partir dalgun medi de comunicaci, ja sigui fsic o no, amb lobjectiu principal de compartir diferents recursos i informaci.
Cal destacar que, abans de poder compartir recursos amb altres equips, lequip ha de tenir un programari client (customer software) installat i ha de ser client duna xarxa. (Aquest procs depn del sistema operatiu que es faci servir i del sistema operatiu de xarxa amb qu es treballi.) Des-
93
prs, sha de permetre la configuraci del recurs i definir els privilegis daccs per als recursos. Els recursos que es poden compartir sn els segents: carpetes, fitxers, unitats de disc i impressores. La compartici de fitxers s la manera ms senzilla de compartir un recurs, ja que noms caldr connectar dos equips mitjanant el port de comunicacions srie (COM) de cada equip. Per fer aquesta connexi, noms es requereix un determinat tipus de cablejat i un programari de comunicaci (communication software). Una altra manera de compartir un recurs s fer-ho en un grup de treball; s a dir, es comparteixen les dades pel que fa a unitats de disc o carpetes. En aquest model de compartici cada usuari s el responsable de configurar la manera de compartir el recurs, independentment del sistema operatiu que es faci servir, perqu noms cal habilitar lopci de compartir fitxers i/o carpetes i impressores (que depn del sistema operatiu amb qu es treballi).
Un grup de treball s un conjunt de mquines connectades en xarxa. Les mquines poden actuar com a clients i/o servidors. Un sistema informtic configurat com a grup de treball (tamb anomenat digual a igual o peer-to-peer) s un sistema en xarxa en qu les mquines que formen la xarxa poden ser totes mquines clients i/o mquines servidores. Aix implica que no hi ha una estructura jerrquica i, per tant, hi pot haver tantes mquines servidores i clients com vulguem. Tamb cal indicar que una mateixa mquina pot ser a la vegada client i servidora. Un servidor s aquella mquina que ofereix els seus serveis a altres mquines i un client s aquella mquina que demana determinats serveis a altres mquines. Per exemple, podem parlar de servidors i clients de fitxers, de pgines web (servidors HTTP), dadreces IP (servidors DHCP), de transmissi de fitxers (servidors FTP), servidors DNS, etc.
El procs de configuraci dun sistema operatiu en xarxa es pot dur a terme seguint les fases segents: Determinar els objectius del procs. Interpretar la documentaci tcnica. Executar el procs establert en la documentaci tcnica del sistema operatiu. Aquest procs el podem resumir en les accions segents: Gestionar la targeta de xarxa.
94
Installar i configurar el protocol TCP/IP: normalment, els sistemes operatius actuals ja porten installat el protocol TCP/IP i noms cal configurar-lo. Aix pot implicar establir ladrea IP, la qual cosa podem fer duna manera manual o automtica (per exemple, utilitzant un servidor DHCP); tamb hem de fixar ladrea de la mscara de subxarxa i, si volem interconnexi entre xarxes drea local, cal establir ladrea IP de la porta denlla predeterminada o passarella, i, si volem connexi a Internet, les adreces IP dels servidors DNS. Cal fixar el tipus darquitectura de xarxa que sha dutilitzar: s a dir, per exemple, si es tracta duna arquitectura en grup de treball o una arquitectura amb un sistema de controlador de domini. Dels controladors de domini es tractar especficament en el mdul formatiu anomenat Sistemes operatius en xarxa. Una vegada definit el tipus darquitectura en xarxa (grup de treball o domini), cal establir un nom identificatiu del grup de treball o del domini. Seguidament hem de fixar el tipus de servei que far el maquinari, s a dir, si ser un client i/o un servidor. Una vegada configurat el sistema operatiu en xarxa, cal comprovar-ne el funcionament. Una de les eines que podem utilitzar sn les ordres ping i ipconfig. Finalment, hem de documentar el procs dut a terme. Per tal de configurar una xarxa per compartir recursos necessitem: Disposar duns determinats requisits de maquinari. Integrar lequip en un grup de treball. Assignar una adrea IP a cada equip dins de la mateixa xarxa fsica. Fixar lequip client i/o servidor. Fixar els recursos que cal compartir en xarxa.
3.6.1. Configuraci de xarxes en grup de treball

Les fases que cal desenvolupar en la configuraci de xarxes LAN del tipus PPP (protocol punt a punt) per compartir recursos sn les segents: 1) Configurar els dispositius de maquinari per treballar en xarxa LAN com a grup de treball. 2) Identificar i integrar lequip en un grup de treball. 3) Installar i configurar el protocol TCP/IP. 4) Establir els equips clients i/o clients/servidors i assignar-los el tipus de servei que han de dur a terme. 5) Comprovar el procs executat.
PPP s labreviatura de protocol punt a punt (point-to-point protocol).
95
3.6.2. Compartir recursos en xarxa

Perqu els usuaris del mateix grup de treball puguin compartir i utilitzar un recurs dun equip en xarxa s necessari que: El nostre equip tingui un nom diferent de qualsevol altre del grup de treball. Lequip pertanyi al mateix grup de treball. Lequip tingui una adrea IP diferent de la de qualsevol equip del grup de treball. La mscara de subxarxa sigui la mateixa en tots els equips del grup de treball. En els sistemes Windows podem trobar dos tipus de recursos compartits: 1) Els recursos compartits especials. Sn un tipus de recursos que crea el sistema operatiu per a tasques administratives i que, en la majoria dels casos, no han de ser eliminats ni modificats encara que els usuaris puguin crear aquest tipus de recurs compartit. Podem destacar els segents recursos compartits especials (figura 29): a) ADMIN$. s un recurs que utilitza el sistema durant ladministraci remota de lequip. s el directori en qu sinstalla el sistema operatiu Windows. b) PRINT$. s el recurs utilitzat per ladministraci remota de les impressores. c) Lletra_unitat$. s un recurs que permet connectar amb el directori arrel dun dispositiu demmagatzematge.
Figura 29. Carpetes compartides especials
96
2) Els recursos de carpetes compartides. Sn directoris que ladministrador del sistema ha decidit compartir entre els equips dun mateix grup de treball. Un element que afecta les carpetes compartides sn els permisos assignats a aquestes carpetes i que tenen per nom el de permisos de carpetes compartides.
Els permisos de carpetes compartides sn aquells permisos assignats a les carpetes compartides i que afecten determinats usuaris o grups dusuaris.
Quan sestableixen els permisos dun directori compartit, nicament sn efectius quan es t accs al directori per la xarxa, s a dir, no protegeixen els directoris quan sobren localment en el servidor. Per als directoris locals shan dutilitzar els permisos NTFS.
Els permisos sobre carpetes compartides sapliquen a tots els arxius i subdirectoris del directori compartit i especifiquen laccs mxim per mitj de la xarxa.
Els permisos sobre carpetes compartides es poden definir en unitats formatades segons els sistemes de fitxers NTFS, FAT32 o FAT. nicament poden establir aquests permisos els membres dels grups administradors, operadors de servidors o usuaris avanats.
Els permisos de carpetes compartides que es poden assignar sn: 1) Sense accs. No t assignat cap perms sobre el directori. 2) Canvi. T els mateixos permisos que Llegir i, a ms, crear subdirectoris i arxius, modificar arxius, eliminar arxius i subdirectoris. 3) Llegir. Permet veure els noms dels arxius i subdirectoris, veure dades dels arxius i executar programes. 4) Control total. Assigna tots els permisos anteriors i, a ms, en un sistema darxius NTFS permet modificar permisos i prendre possessi.
97
3.6.3. Explorar els equips de la xarxa

Una vegada ja tenim configurats els equips de la xarxa i hem creat els directoris compartits en els servidors, els usuaris hi poden accedir des daltres equips de la xarxa. El procs per accedir-hi dependr del sistema operatiu en xarxa utilitzat.
3.6.4. Mapejar unitats lgiques

Quan estem utilitzant un recus compartit duna altre equip de la xarxa, podem assignar a una carpeta compartida una unitat lgica; daquesta manera, podem accedir ms rpidament a aquest recurs que utilitzant lentorn de xarxa. Aquest procs sanomena mapatge dunitats lgiques.
El mapatge dunitats lgiques consisteix a assignar una unitat lgica a una carpeta compartida de duna xarxa.
3.7. Interpretaci del comportament del sistema operatiu

Una de les funcions dun administrador dun sistema informtic s la identificaci i la interpretaci de les dades de la configuraci del sistema operatiu, del maquinari i de les aplicacions installades. Aix ho podem determinar per diferents camins i, entre daltres, podem estudiar els aspectes segents: El procs darrencada del sistema informtic. La utilitzaci de la CPU. Loptimitzaci de la memria. La verificaci del rendiment del sistema. Ladministraci dels dispositius. Ladministraci del programari corresponent al sistema operatiu. Les distribucions actuals de Windows disposen deines que permeten conixer la configuraci del sistema operatiu utilitzat i a partir daqu en podem interpretar les caracterstiques. Entre la informaci que podem obtenir, cal destacar-ne la segent: 1) Informaci general: el nom del sistema operatiu, la versi, el fabricant, el tipus de sistema, el processador, el BIOS, el directori del sistema, el nom de lusuari, la zona horria, la memria fsica total, la memria fsica disponible, la memria virtual total, la memria virtual disponible, etc. (figura 30).
La majoria dels sistemes operatius disposen deines que ens permeten obtenir informaci sobre el sistema operatiu installat i configurat. Tamb podem utilitzar programari disponible tant de caire pblic com privat.
Informaci sobre el sistema operatiu
98
Figura 30. Resum del sistema en Windows
2) Recursos de maquinari: els recursos compartits, DMA, E/S, IRQ, la memria, etc. (figura 31).
DMA s labreviatura de direct memory access; E/S, dentrada/ sortida, i IRQ, dinterrupt request.
Figura 31. Recursos de maquinari utilitzant Windows
3) Components: multimdia, CD-ROM, dispositiu de so, infrarojos, entrada (per exemple, el teclat), mdem, xarxa (per exemple, ladaptador, el protocol, etc.), ports (per exemple, srie i parallel), emmagatzematge (per exemple, les unitats, els discos, SCSI, IDE), imprimir, USB. En la figura 32 teniu com a exemple la informaci obtinguda dun adaptador.
IDE s labreviatura dintegrated drive electronics; USB, duniversal serial bus, i SCSI de small computer system interface.
99
Figura 32. Caracterstiques de ladaptador de xarxa utilitzant Windows
4) Entorn de programari: controladors del sistema, variables dentorn, treballs dimpressi, connexions de xarxa, tasques que sexecuten, mduls carregats, serveis, programes dinici, informes derrors.
5) La majoria de les distribucions actuals de Windows sn capaces dexecutar aplicacions de tipus DOS, Windows 3.x, Windows 9.x i Windows NT. s a dir, poden executar aplicacions de 8, 16 i 32 bits. Tamb hi ha en el mercat distribucions de Windows dissenyades per executar aplicacions de 64 bits.
Per installar una aplicaci, podem fer doble clic en el fitxer executable que cont laplicaci, o b en alguns casos en la icona Instalar, Install o Setup que incorporen alguns programes.
Per gestionar el programari en algunes distribucions de Windows podem utilitzar lopci Afegir o treure programes disponible en la distribuci Windows (figura 33).
En lentorn Windows, desprs de desinstallar una aplicaci algunes vegades no selimina per complet tota la informaci corresponent a les entrades del registre. A vegades, les aplicacions installades no estan preparades per eliminar completament la informaci que es genera en el registre; per aix, en el mercat hi ha disponibles aplicacions (per exemple, RegCleaner) que podem utilitzar per eliminar completament entrades en el registre que no sutilitzen i que lnic que fan s que lequip vagi cada vegada ms lent.
El registre El registre s una base de dades en qu es desa informaci del maquinari, del programari i dels usuaris del sistema informtic.
100
Figura 33. Administraci del programari corresponent al sistema operatiu Windows
3.8. Automatitzaci de tasques

En la majoria dels sistemes operatius, i en particular en les distribucions de Windows, s possible automatitzar lexecuci de determinades tasques o determinats procediments. Lautomatitzaci de tasques s una tcnica a partir de la qual, mitjanant la utilitzaci de determinades eines de qu disposen alguns sistemes operatius, podem crear uns programes que sexecutaran en uns dies i hores determinats sense la intervenci de lusuari (per exemple, la compactaci del disc, la impressi de determinats documents, etc.).
Programaci duna tasca Lautomatitzaci respon a la necessitat que podem tenir els usuaris de fer tasques repetitives duna manera peridica. Les tasques es programen quan volem utilitzar determinats programes informtics i amb una freqncia determinada. A lhora de programar una tasca es pot indicar: 1) El perode dexecuci: diria, setmanal, mensual, etc. 2) El moment en qu sexecutar: en engegar lordinador, quan est inactiu, quan est en mode de suspensi (baix consum denergia), etc.
Lautomatitzaci de tasques en els sistemes operatius propietaris es pot fer en mode text i en mode grfic. Seguidament, comentarem tot un seguit dordres que ens permeten gestionar lautomatitzaci de tasques. La majoria de les distribucions de Windows donen la possibilitat de planificar tasques des de la lnia dordres utilitzant les ordres at i schtasks. 1) Ordre at. Lordre at s una ordre Windows que sutilitza per programar tasques. La podem utilitzar per programar una ordre, una seqncia dordres o un programa que sha dexecutar en una data i hora especfiques.
101
Tamb podem utilitzar aquesta ordre per visualitzar les tasques programades existents. De manera predeterminada, les ordres sexecuten a partir del compte de sistema amb privilegis administratius. Hi ha la possibilitat que altres usuaris puguin executar aquesta ordre. 2) Ordre schtasks. Lordre schtasks (scheduler, planificador, i tasks, tasques) s la utilitat que substitueix lordre at i que habilita un administrador a crear, eliminar, consultar, canviar, executar i acabar tasques programades en un sistema local o remot. Aquesta automatitzaci de tasques en els sistemes operatius que utilitzen lentorn Windows es poden fer actualment duna manera ms fcil utilitzant eines especfiques de lentorn grfic.
3.9. Execuci de programes i guions administratius

Un ordinador s un conjunt de mquines connectades duna manera lgica i que tenen com a objectiu el tractament automtic de la informaci. Tots aquests dispositius no tenen la capacitat per resoldre ni el problema ms senzill que puguem imaginar. Per poder-ho fer, cal descriure amb detall i en el seu llenguatge tots els passos que shan de fer per resoldre el problema. Per aconseguir-ho, utilitzem el que sanomena programa informtic.
Un programa informtic s el conjunt daccions que ha dexecutar un ordinador per resoldre un problema determinat.
El disseny dels programes informtics no s una feina fcil i implica diverses fases que les podem resumir en les segents: 1) Anlisi. Consisteix en lestudi detallat del problema amb la finalitat dobtenir unes especificacions a partir de les quals queda totalment definit el procs dautomatitzaci del problema. Es tracta dobtenir una soluci o un algorisme del problema plantejat. Aquesta soluci es dissenya utilitzant una notaci intermdia (pseudocodi), o b mitjanant algunes de les notacions grfiques com els ordinogrames, sense tenir en compte el llenguatge de programaci que sutilitzar en letapa segent.
Tipus dalgorismes Un algorisme s el conjunt daccions que hem de seguir per resoldre un problema determinat. Podem parlar de dos tipus dalgorismes: 1) El pseudocodi s un tipus dalgorisme en qu les acciones sespecifiquen utilitzant un llenguatge molt proper al llenguatge natural. 2) Lordinograma s un tipus dalgorisme en qu les accions sespecifiquen utilitzant uns elements grfics estndard.
Un algorisme s una tcnica mitjanant la qual sespecifiquen les accions que shan de seguir per resoldre un problema determinat. Podem utilitzar algorismes de tipus natural o pseudocodi (les accions sespecifiquen utilitzant el mateix llenguatge natural), o b de tipus grfic, tamb anomenats ordinogrames (les accions sespecifiquen utilitzant un smbols estndard grfics).
102
2) Programaci. En aquesta etapa, actua el programador i sutilitzen les tcniques de disseny de programes com la programaci estructurada i el disseny modular. En aquesta fase es codifica lalgorisme.
Programaci estructurada La programaci estructurada s una tcnica de programaci mitjanant la qual determinades accions que shan de dur a terme dins del programa shan despecificar de determinades maneres per intentar aconseguir una millor eficincia del programa.
La codificaci s la fase del procs de creaci dun programa informtic en la qual un algorisme sescriu utilitzant un llenguatge de programaci.
El desenvolupament de les capacitats del maquinari ha experimentat una importncia molt gran en els ltims anys, per laprofitament daquestes possibilitats no s ptim si no es disposa del programari adequat. Amb aquesta finalitat, shan dissenyat diversos llenguatges de programaci: els uns de propsit general, s a dir, per a tot tipus daplicaci, i els altres daplicaci particular en alguns dels camps de lmbit informtic.
Disseny modular El disseny modular s una tcnica de disseny de programes basada en la programaci per trossos, s a dir, dividir el programa en parts amb la finalitat de fer-lo ms llegible i manipulable.
Un llenguatge de programaci s una notaci per escriure programes amb els quals ens podem comunicar amb el maquinari i donar les ordres adequades per dur a terme un determinat procs. Un llenguatge s definit per una gramtica o un conjunt de regles que sapliquen a un alfabet format per un conjunt de smbols utilitzats.
Els llenguatges de programaci els podem classificar de moltes maneres; una pot ser tenint-ne en compte la proximitat al llenguatge mquina o al llenguatge de les persones (llenguatge natural): a) Llenguatges de baix nivell. Un exemple dels llenguatges de baix nivell s el llenguatge mquina, lnic que entn directament lordinador. Utilitza lalfabet binari, que consta de dos smbols, 0 i 1, anomenats bits. Va ser el primer llenguatge utilitzat en la programaci dels ordinadors, per es va deixar dutilitzar a causa de la seva dificultat i complicaci, de manera que va ser substitut per altres llenguatges ms fcils daprendre i dutilitzar. Generalment, en la codificaci dels programes sutilitzava el sistema hexadecimal per simplificar el treball descriptura. b) Llenguatges intermedis. Un exemple de llenguatges de programaci s el llenguatge dassemblador. El llenguatge dassemblador s el primer intent de substituir el llenguatge mquina per un altre ms similar als utilitzats per les persones. En aquest llenguatge, cada ordre equival a una instrucci en llenguatge mquina, que utilitza en la seva escriptura paraules mnemotcniques en lloc de cadenes de bits. Daltra banda, tant el llenguatge mquina com el llenguatge dassemblador tenen lavantatge docupaci de memria mnima i dun temps dexecuci mnim en comparaci del resultat de la compilaci del programa equivalent escrit en altres llenguatges de programaci.
Sistema hexadecimal El sistema hexadecimal s un sistema de codificaci que utilitza 16 smbols: deu de numrics (0, 1, ..., 9) i sis dalfabtics (A, B, C, D, E i F).
Bit s labreviatura de binary digits.
103
Problemes del llenguatge dassemblador El llenguatge dassemblador t com a inconvenients: 1) Cada model dordinador t un llenguatge dassemblador propi diferent. 2) El programador ha de conixer perfectament el maquinari de lequip, ja que treballa directament les posicions de memria, els registres i altres components fsics. 3) Totes les ordres sn elementals, s a dir, en el programa shan de descriure amb el mxim detall totes les operacions que shan de fer en la mquina per executar qualsevol procs.
c) Llenguatges dalt nivell. Els llenguatges dalt nivell apareixen a continuaci dels anteriors amb els objectius segents: Aconseguir independncia de la mquina: el mateix programa es pot utilitzar en diferents equips amb lnica condici de disposar dun programa intrpret o del programa compilat. Aproximar-se al llenguatge natural, perqu el programa es pugui escriure i llegir duna manera ms senzilla. Incloure rutines ds freqent, com funcions matemtiques, etc., que figuren en una espcie de biblioteca del llenguatge de manera que es poden utilitzar sempre que ho necessitem sense necessitat de programar-les cada vegada. 3) Edici. Ledici s la fase en la qual transcrivim lalgorisme a lordinador i emmagatzemem el programa en una memria auxiliar per mitj dalgun programa editor. Aquests programes emmagatzemats a lordinador i escrits utilitzant algun llenguatge de programaci sanomenen programes font . 4) Traducci. Perqu un ordinador pugui executar un programa cal que aquest programa estigui codificat en llenguatge mquina. Com que s molt complicat treballar en llenguatge mquina, sutilitzen els llenguatges de programaci dalt nivell. Aquests llenguatges de programaci sn fcils i cmodes dutilitzar per un programador, per lordinador no els entn i, per tant, no els pot executar. Per aix, necessitem un traductor.
Problemes dels llenguatges dalt nivell El principal problema que presenten els llenguatges de programaci dalt nivell s la gran quantitat que hi ha en s actualment (per exemple, podem indicar els llenguatges Fortran, Cobol, C, Java, Ada, etc.).
Un traductor s un tipus de programa que converteix un programa font en un programa executable.
Compilador universal Alguns llenguatges de programaci treballen amb compiladors. No tots els llenguatges de programaci tenen compilador ni existeix un compilador universal. Cada llenguatge de programaci t el seu compilador. Aix, per exemple, hi ha els compiladors dels llenguatges C, C++, Cobol, Pascal, Ada, etc.
Hi ha dos tipus de traductors: a) Compiladors. Els compiladors sn un tipus de programes traductors que entre altres coses comproven la sintaxi de les ordres del programa font i si no hi ha cap error creen un programa anomenat programa objecte
104
codificat en llenguatge mquina per no executable encara. Seguidament, perqu el programa objecte sigui executable cal dur a terme el procs anomenat enlla o link. Lenlla dun programa s un procs mitjanant el qual un programa objecte es transforma en un programa executable. Aquest procs consisteix a integrar el programa objecte juntament amb algunes rutines de determinades biblioteques i construir un programa nou anomenat programa executable. El programa executable ja est escrit en llenguatge mquina i, per tant, lordinador el pot executar.
Els programes executables generats a partir del procs de compilaci en els sistemes propietaris tenen lextensi .exe.
b) Intrprets. Els intrprets sn un tipus de programes traductors que transformen un programa font en un programa executable. Per fer-ho, agafem cada lnia del programa font i en comproven la sintaxi, i si no hi ha errors passen lordre a llenguatge mquina i lexecuten. Aix ho fan per cada ordre del programa. Si en alguna ordre hi ha algun error de sintaxi avorten el procs. Aquest procs es repeteix cada vegada que sexecuta un programa que utilitza llenguatges de programaci interpretats. Els llenguatges de programaci interpretats tamb es coneixen amb el nom de llenguatges de scripts o de guions o llenguatges dordres. Podem indicar com a exemples de llenguatges interpretats els intrprets dMS-DOS i de Windows amb motor NT, etc.
PHP s labreviatura de preprocessador d'hipertext de pgina d'inici personal (PHP hypertext preprocessor).
El nom de llenguatges dordres que reben els llenguatges de programaci interpretats es refereix al fet que el gui es planteja bsicament com una seqncia dordres que es van executant successivament. Histricament, van aparixer com un mecanisme per governar en lot (batch) (sense interacci amb lusuari) el funcionament dels primers ordinadors i sistemes operatius.
En els sistemes operatius del tipus MS-DOS o Windows 9x (16 bits) els llenguatges dordres sanomenen processos per lots (batch) i els fitxers generats tenen lextensi .bat. Utilitzen com a intrpret dordres el fitxer COMMAND.COM. En Windows amb motor NT (32 bits) els llenguatges dordres sanomenen guions i els fitxers generats tenen lextensi cmd. Utilitzen com a intrpret dordres el fitxer CMD.EXE.
Exemple de fitxer batch Seguidament, teniu un exemple dun fitxer de lot: @echo off rem Aix s un exemple de fitxer bat
105
cls echo Hola. Benvingut al sistema!!! echo Premeu tecla per continuar. pause>nul cls exit
5) Execuci. Una vegada ja tenim el programa executable o el programa interpretat s el moment en el qual el podem executar.
Un programa, per poder-lo executar en els sistemes propietaris, ha de tenir lextensi .exe, .bat o .cmd.
Els programes els podem executar en diversos entorns: a) Text o mode ordre. En aquest mode, es tracta descriure el nom del programa o el cam on s el programa que volem executar. En el sistema MSDOS, noms cal indicar el nom o el cam i els noms del programa per executar en el smbol del sistema. En el sistema Windows, cal obrir una consola de text i seguidament indicar el nom o el cam del programa per executar. Per saber ms sobre la manera dexecutar programes en el mode text, podeu consultar la taula 9.
Taula 9. Execuci de programes en mode text nom_programa_executable 1) nom_programa_executable.extensi 2) nom_programa_executable 3) unitat:\cam\nom_programa_executable. extensi 4) unitat:\cam\nom_programa_executable 5) nom_programa_executable.extensi arg1 arg2...argn 6) nom_programa_executable arg1 arg2...argn 7) unitat:\cam\nom_programa_executable. extensi arg1 arg2...argn 8) unitat:\cam\nom_programa_executable arg1 arg2...argn Opcions extensi: indica el tipus de programa i s opcional. arg1 arg2...argn: representa la informaci que passem al programa executable des del mode ordre. Objectiu 1) 2) 3) i 4): maneres dexecutar els programes executables en mode ordre. 5) 6) 7) i 8): maneres dexecutar els programes executables en mode ordre amb pas darguments o parmetres. Els arguments o els parmetres sn informaci que es manipular dins del fitxer executable (normalment el pas darguments o parmetres sutilitza principalment en els fitxers de lot i en els guions de Windows (motor NT; s a dir, amb lintrpret CMD.EXE)). Exemples de lordre Resultat de lordre Buscar el programa exemple.exe a larrel de la unitat C i lexecutar. El programa exemple.exe s un programa compilat, ja que t lextensi .exe. Buscar un programa anomenat exemple que tingui lextensi .exe, .bat, .cmd o .sys a larrel de la unitat C i lexecutar.
Execuci de programes Els programes executables els podem executar durant el procs darrencada o b una vegada ja arrencat el sistema. En el primer cas, caldr configurar el sistema i la manera de fer-ho dependr del sistema operatiu utilitzat.
C:\ exemple.exe
C:\ exemple
106
Exemples de lordre
Resultat de lordre Buscar el programa exemple.bat a larrel de la unitat C i lexecutar. El programa exemple.bat s un gui o, tamb dit duna altra manera, un fitxer de lot. El programa exemple.bat s un programa interpretat, ja que utilitza lintrpret COMMAND.COM. Buscar el programa exemple.cmd en el directori prova1 que penja del directori prova que se situa a larrel de la unitat C i lexecutar. El programa exemple.cmd s un programa interpretat pel fitxer CMD.EXE. Donar un error, ja que lextensi del programa no correspon a la dels programes executables. Buscar el programa exemple.bat a larrel de la unitat C i lexecutar. Aquest s el cas de lexecuci de programes amb pas de parmetres. Els valors josep, esteve i estruch corresponen al primer, segon i tercer argument, respectivament, que sn passats al programa perqu els utilitzi. El programa exemple.bat s un gui o, tamb dit duna altra manera, un fitxer de lot. El programa exemple.bat s un programa interpretat, ja que utilitza lintrpret COMMAND.COM.
C:\ exemple.bat
C:\ prova\prova1\exemple.cmd
C:\ exemple.pep
C:\ exemple.bat josep esteve estruch
b) Entorn grfic. Una altra manera dexecutar els programes en sistemes operatius propietaris s utilitzar el mode grfic que s una manera ms cmoda i rpida. Normalment, els programes o les aplicacions informtics installats en mode grfic tenen grups de programes, icones o enllaos que podem seleccionar i que ens permeten executar el programa.
3.10.
Mtodes per a la recuperaci del sistema operatiu
Els ordinadors sn mquines i, per tant, estan exposades a problemes de funcionament. Els ordinadors sn cada vegada ms utilitzats per ms gent i, en conseqncia, s ms freqent laparici de problemes amb els sistemes operatius. Les causes daquests problemes les podem resumir en les segents: s indegut del programari. Ats qu els usuaris han perdut la por per la manipulaci del sistema originen a vegades una certa imprudncia i sinstallen a lordinador tot el que els arriba a les mans. s indegut del sistema operatiu. Com en el cas anterior, la prdua de la por origina que qualsevol persona es vegi capacitada per modificar aspectes de la configuraci del sistema que no sempre produeixen els resultats volguts. Aparici de virus. La installaci indiscriminada de programari comporta laparici de virus que ataquen lordinador i desestabilitzen el sistema operatiu.
107
A ms de les causes comentades, en les quals lusuari t un paper protagonista, nhi ha daltres que no sn fruit de la mala manipulaci, sin ms aviat qesti de latzar i, per qu no dir-ho, de la mala sort: fallades en el sistema dalimentaci elctrica, mal funcionament dalgun dels components de lordinador, problemes amb la font dalimentaci, el disc dur, la placa base... Com diu una dita val ms curar-se en salut. Aix s el que sha dintentar: plantejar una srie daccions per prevenir aquests problemes: Fer s dels punts de restauraci. s necessari fer de manera peridica punts de restauraci del sistema i sobretot cada vegada que es duu a terme qualsevol manipulaci del maquinari del sistema o la installaci de qualsevol programari que pot comprometre lestabilitat del sistema. Daquesta manera, sempre podrem restaurar el sistema operatiu al punt anterior davant de qualsevol problema que sorgeixi com a resultat dels canvis. Mantenir el sistema actualitzat. Mantenir el sistema actualitzat s necessari mitjanant les actualitzacions o pedaos de seguretat. Actualitzacions dels controladors. Tamb cal mantenir actualitzat el programari que acompanya el maquinari que tenim installat a lordinador. Molts fabricants proporcionen actualitzacions i pedaos que eviten les fallades dels controladors. Cpies de seguretat. Cal fer cpies de seguretat de totes les dades que considerem importants i, si s possible i la seva capacitat ho permet, dividir el disc dur en particions independents per al sistema operatiu i per a les dades, fins i tot utilitzar discos independents. Una vegada detallats els problemes i plantejades les recomanacions, hem dabordar com podem recuperar un sistema operatiu quan no arrenca.
Recuperar un sistema operatiu s el conjunt de processos que ens donen la possibilitat de poder arrencar un sistema operatiu i ens permeten tornar-lo a tenir operatiu.
Una manera que tenen algunes distribucions de Windows de poder recuperar un sistema s el component anomenat restaurar sistema, que podem utilitzar per restaurar lequip a un estat anterior, si es produeix algun problema, sense perdre els arxius de dades personals. Restaurar el sistema supervisa els canvis que es fan en el sistema i en alguns arxius daplicaci i crea automticament punts de restauraci que es poden identificar fcilment.
108
3.10.1. Punts de restauraci

Si ens trobem davant de la situaci que, desprs dinstallar un dispositiu i/o programa o desprs de fer canvis en la configuraci del sistema, detectem un mal funcionament del sistema operatiu, una eina molt til de qu disposen alguns sistemes operatius (per exemple, algunes distribucions de Windows) sn els punts de restauraci, que s una manera de restaurar el sistema operatiu.
Els punts de restauraci representen un estat demmagatzematge de lequip. Els punts de restauraci els crea el sistema a intervals especfics i quan detecta el comenament de la realitzaci de canvis en lequip. A ms, els punts de restauraci es poden crear manualment en qualsevol moment. Aquests punts de restauraci permeten recuperar el sistema a un estat anterior. Es creen diriament i quan es produeixen successos importants en el sistema (per exemple, en installar una aplicaci o un controlador). Tamb podem crear punts de restauraci propis en qualsevol moment i assignar-los un nom.
Observacions sobre els punts de restauraci Sobre els punts de restauraci, sha de tenir en compte: 1) Si es restaura el sistema a un punt anterior a la installaci dun programa, aquest programa no funcionar posteriorment. Si volem utilitzar el programa caldr installar-lo novament. 2) Restaurar el sistema no substitueix el procs de desinstallaci dun programa. 3) Restaurar el sistema no restaura el contingut de cap opci de configuraci associada amb els perfils dels usuaris mbils. 4) Restaurar el sistema nicament restaura les particions i les unitats per les quals est configurat. 5) Les utilitats antivirus poden afectar la capacitat del sistema de restaurar-se a un punt anterior.
Una caracterstica important dalgunes distribucions de Windows s el fet de poder crear punts de restauraci, amb la finalitat de desar-hi la configuraci del nostre equip en un moment determinat. Daquesta manera, en el cas de tenir un problema de configuraci per causa dun programa o per una altra causa similar, podrem restaurar la configuraci del nostre equip en el moment en qu vam crear el punt de restauraci, configuraci en qu el nostre equip funcionava correctament. El mateix sistema crea els seus punts de restauraci, per s recomanable crear-ne alguns quan estem a punt de fer un canvi important de programari o maquinari en el nostre equip.
3.10.2. Inici en mode a prova derrors

La majoria de les versions de Windows tenen la caracterstica que permet reparar un sistema que no es pot iniciar o carregar utilitzant el mtode dinici del sistema en mode a prova derrors. Aquestes caracterstiques sn tils quan alguns dels arxius del sistema estan danyats o sn eliminats
109
accidentalment, o quan sha installat programari o controladors de dispositius que fan que el sistema no funcioni correctament.
Fracs del mode a prova derrors El mode a prova derrors no funcionar si els arxius del sistema estan danyats, o no sn presents, o si el disc dur est danyat o t errors.
El mode a prova derrors permet iniciar el sistema amb un mnim de controladors de dispositius i de serveis. Daquesta manera, si un nou controlador de dispositiu o un programa installat impedeix que lequip sinici, ho podr fer en mode segur i desprs podrem eliminar el programari o el controlador del dispositiu de lequip responsable del problema.
Les opcions dinici en mode a prova derrors sn: Mode segur. Permet iniciar el sistema nicament amb els arxius i controladors bsics (per exemple, el ratol, el monitor, el teclat, les unitats de disc, el vdeo VGA, els serveis predeterminats del sistema i cap connexi de xarxa). Mode segur amb funcions de xarxa. Permet iniciar el sistema nicament amb els arxius i els controladors bsics indicats anteriorment juntament amb les connexions de xarxa. Mode segur amb smbol del sistema. Permet iniciar el sistema nicament amb els arxius i els controladors bsics indicats anteriorment. Desprs diniciar una sessi, es presenta el smbol del sistema. Habilitar el registre dinici. Permet iniciar el sistema mentre es registren tots els controladors i els serveis que el sistema carrega en un arxiu. Habilitar el mode VGA. Permet iniciar el sistema amb el controlador bsic de vdeo VGA. Sutilitza quan sha installat un controlador nou per a la targeta de vdeo que fa que no arrenqui correctament el sistema. Habilitar lltima configuraci vlida coneguda. Permet iniciar el sistema amb la informaci del registre que el sistema tenia abans dels ltims canvis desats fets en el registre i que provoquen que el sistema no sinici. Mode de restauraci de servei de directori (Servei directori). Sutilitza nicament en equips que sn controladors de domini de Windows. Mode depuraci. Permet iniciar el sistema mentre senvia informaci de depuraci a un altre equip per un cable srie.
VGA s labreviatura de video graphics adapter.
Registre El registre s una base de dades que tenen algunes distribucions del sistema Windows en qu es desa informaci de la installaci, configuraci del sistema operatiu i del programari installat.
110
3.10.3. Consola de recuperaci

Si el mode a prova derrors i altres opcions dinici no funcionen, podem considerar la possibilitat dusar la consola de recuperaci.
La consola de recuperaci permet reparar problemes del sistema utilitzant un nombre limitat dordres des de la lnia dordres. Aquesta caracterstica concedeix un control mxim sobre el procs de reparaci i, per tant, caldria ser utilitzada nicament per usuaris avanats i administradors. Mitjanant la consola de recuperaci podem habilitar i deshabilitar serveis, formatar unitats, llegir i escriure dades en unitats locals i fer altres tasques administratives.
3.10.4. Disc de reparaci demergncia

Una altra manera de reparar un sistema que no es pot iniciar o carregar s mitjanant el disc de reparaci demergncia (per exemple, en distribucions de Windows).
Per poder utilitzar el disc demergncia s necessari crearlo prviament.
El disc de reparaci demergncia (ERD) ajuda a reparar els problemes relacionats amb els arxius de sistema, de lentorn dinici i de la partici del sector darrencada del volum del sistema.
Clonar La clonaci s loperaci que ens permet tenir una cpia exacta de la informaci continguda en diferents tipus de dispositius informtics.
3.10.5. Altres procediments de recuperaci del sistema operatiu

Quan tots els mtodes de recuperaci del sistema operatiu no permeten arrencar-lo en les condicions exigides caldr fer-ne una installaci nova o utilitzar algun mtodes de recuperaci utilitzant algun tipus de clonaci.
Administrador i cpies de seguretat
3.10.6. Cpies de seguretat

Qu passaria si per error, distracci, etc., es produeix una prdua de dades important? Doncs no passaria res si disposem dun bon sistema de cpies de seguretat de les dades que permeti restaurar la informaci prcticament al mateix nivell que es trobava abans de la prdua. Disposem de diversos mtodes per fer les cpies de seguretat: Cpia de seguretat diria. Es fa amb arxius seleccionats que shagin modificat en el dia en qu es fa la cpia de seguretat. Els arxius no es marquen com a copiats de tal manera que es puguin tornar a copiar.
Alguns administradors deixen els processos de cpies de segureta a usuaris individuals, cosa que significa que cadascun es responsabilitza de desar els seus propis fitxers. Aquesta manera dactuar no s bona, ja que els usuaris no dediquen el temps ni la periodicitat necessaris per fer la cpia de seguretat adequada dels seus arxius. Per tant, s molt ms positiu que sigui ladministrador, com a responsable de mantenir el funcionament i el manteniment del sistema, qui sencarregui de les tasques de cpies de seguretat o delegui alg que tingui els permisos necessaris per fer-ho.
111
Cpia de seguretat diferencial. Es fa amb els arxius creats o modificats des de lltima cpia de seguretat normal o incremental. Els arxius no es marquen com a copiats de tal manera que es puguin tornar a copiar. Cpia de seguretat incremental. Es fa amb els arxius creats o modificats des de lltima cpia de seguretat normal o incremental. Els arxius es marquen com a copiats i ja no es podran tornar a copiar fins que es modifiquin. Cpia de seguretat intermdia. Es fa amb tots els arxius seleccionats. Aquests arxius no es marquen com a copiats de tal manera que es puguin tornar a copiar. Cpia de seguretat normal. Es fa amb tots els arxius seleccionats. Aquests arxius es marquen com a copiats i ja no es podran tornar a copiar fins que es modifiquin. Lintrpret dordres cmd ens ofereix lordre ntbackup per gestionar les cpies de seguretat de la mateixa manera que la versi grfica, per des del smbol del sistema. Les operacions de gesti de les cpies de seguretat en mode text tamb les podem fer actualment duna manera ms fcil i cmoda utilitzant eines especfiques de lentorn grfic.
Tipus de protecci de les dades Hi ha dos tipus diferents de protecci de les dades: 1) Les cpies de seguretat. 2) La cpia darxius. La diferncia bsica entre els dos sistemes est en el motiu de la seva realitzaci. Normalment es fa una cpia de seguretat del sistema per protegir les dades dels errors mecnics i humans. Les cpies de seguretat protegeixen dels problemes de maquinari (per exemple, errors del disc dur). La cpia dels arxius es fa per desar determinats arxius al llarg del temps.
3.11.
Comprovaci del funcionament del sistema operatiu
Qualsevol operaci duta a terme en el sistema informtic com a administrador del sistema sha de comprovar que sha fet correctament.
Per comprovar el funcionament del sistema, una vegada hem executat tasques dadministraci, podem fer les accions segents: 1) Determinar prviament els objectius del procs. 2) Establir un pla de treball. 3) Establir procediments per avaluar les tasques dadministraci desenvolupades especficament. 4) Establir procediments per determinar el funcionament correcte del sistema globalment. 5) Avaluar els resultats de les comprovacions i actuar en conseqncia. 6) Documentar el procs.
112
Una vegada comprovat el funcionament de les diferents tasques dadministraci, hem dinventariar i documentar els processos desenvolupats en el sistema informtic. Linventari permet disposar dinformaci referent a diversos aspectes relacionats amb la part del maquinari i de la part del programari implicat en el funcionament del sistema informtic. Linventari forma part del bloc general descriptiu del sistema informtic (documentaci general del sistema informtic), del bloc general descriptiu dels dispositius del sistema informtic (documentaci del maquinari) i del bloc general descriptiu del programari del sistema informtic (documentaci del programari).
3.12.
Documentaci referent a ladministraci, a les incidncies i a la informaci tcnica
Una de les tasques que ha de desenvolupar un administrador dun sistema informtic s la gesti de la documentaci referent al sistema informtic que administra. Normalment, els informtics odien fer aquesta feina, per s bsica per un a bon i correcte funcionament del sistema informtic i, per tant, sha de fer i duna manera correcta.
La documentaci referent a les tasques dadministraci dun sistema informtic no sha de deixar per al final del procs sin que sha de fer durant el mateix procs. La documentaci de les tasques dadministraci s el conjunt dinformaci que diu qu fa el sistema informtic, com ho fa i per a qu serveix.
!!
Per a ms informaci sobre la gesti de la documentaci, podeu consultar el subapartat Documentaci del procs dinstallaci i dincidncies, dins de lapartat Installaci de sistemes operatius propietaris daquesta mateixa unitat.
En tot procs dadministraci, un dels elements que hem de tenir en compte s la interpretaci de la documentaci tcnica de la tasca dadministraci que sha de desenvolupar. Aquest aspecte cal tenir-lo molt present, ja que ens donar la informaci necessria i ens permetr establir i avaluar el procs ms adient per a ladministraci per desenvolupar. La documentaci tcnica sutilitza principalment durant les fases de lanlisi prvia, de la installaci i de la configuraci.
La documentaci tcnica dun producte s un conjunt dinformaci en qu se nespecifiquen les caracterstiques generals.
113
Dexemples de documentaci tcnica, nhi ha molts; per esmentar-ne alguns tenim la compra dun televisor. Lequip sacompanya duna documentaci en qu sespecifiquen les caracterstiques tcniques del producte (la fitxa tcnica), el procs dinstallaci i de configuraci (manual dusuari), la garantia, etc. Un altre exemple que podem comentar de la importncia de la documentaci tcnica s la recuperaci del sistema operatiu. Abans dexecutar cap procediment de recuperaci del sistema operatiu, s necessari consultar la documentaci tcnica del sistema operatiu que sha de recuperar i la documentaci del sistema informtic en el qual s implementat el sistema operatiu en qesti i, a partir daquesta documentaci, avaluar-ne la convenincia del procediment. Quin tipus dinformaci hem dinterpretar? B, en podrem indicar la segent: 1) La descripci general del programari. En aquesta part es descriuen els objectius daquest programari, la seva funci i aplicaci (per exemple, en el cas del programari VirtualBox, lobjectiu s la virtualitzaci de plataformes del tipus x86, i daplicaci podem indicar que el podem installar en sistemes Windows, Linux, Mac OS X i Solaris). 2) Les versions disponibles. Algunes distribucions disposen de versions lliures i versions privades. Hem davaluar els avantatges i els inconvenients de cada distribuci. Tamb hem davaluar la versi que volem installar del programari. 3) El format del programari. Tamb un altre element que cal tenir en compte s el format del programari que cal installar (format binari, i per tant executable, o en format comprimit). 4) Lobtenci del programari. El procediment dobtenci del programari que sha dinstallar estar en funci de si el programari s de tipus lliure o propietari. En el cas de programari obert, la font dobtenci del programari ser a partir dun lloc web del qual podrem descarregar laplicaci informtica. El programari propietari es pot obtenir a partir dalgun distribudor del producte. 5) Els requeriments de maquinari. Un element que hem de tenir en compte sn el requeriments mnims de maquinari que necessita el programari informtic. 6) Els requeriments de programari. s un altre aspecte que hem de tenir en compte i fa referncia a quin programari hem de tenir installat i configurat per poder installar el programari. Per exemple, per poder installar el programari de creaci de mquines virtuals necessitem tenir installat i configurat algun sistema operatiu amfitri com, per exemple,
114
Windows XP Professional Edition o alguna distribuci del sistema GNU/ Linux amb el seu programari complementari corresponent (per exemple, els Service Packs de Windows XP). 7) El manual dusuari. Finalment, hem de saber dinterpretar el manual de lusuari corresponent a la tasca dadministraci que cal desenvolupar. En aquest document podem trobar informaci sobre el procediment que sha de seguir per dur a terme la tasca dadministraci fixada. El manual dusuari pot ser en diversos formats, per el tpic s el format pdf. Aleshores necessitarem tenir installat el programari corresponent per editar el document corresponent (per exemple, en els formats pdf necessitem el programari Adobe Reader).

Som 3º Evaluacion

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Som 3º Evaluacion

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Som 3º Evaluacion

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sistemes operatius propietaris

Josep Esteve Estruch

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

16. 17. 18. 19. 20.

21. 22. 23. 24. 25. 26. 27.

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

1. Installaci de sistemes operatius propietaris

Un sistema operatiu s el suport lgic que controla el funcionament de lequip fsic.

2) Des del punt de vista de lusuari:

3) Des del punt de vista de gestor de recursos:

4) Des del punt de vista del sistema i doperaci:

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

5) En funci de la comoditat i de leficincia:

6) Des del punt de vista de comunicaci entre lusuari i el maquinari:

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

1.1. Requisits tcnics del sistema operatiu que sha dinstallar

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

1.2. Selecci del sistema operatiu que sha dinstallar

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

1.3.1. Partici dun disc dur

OS/2 s labreviatura doperating system/2, i NT, de new technology.

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

1.3.2. Sistema de fitxers dun sistema operatiu Windows

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris

1.3.3. Formataci dun disc dur

Preparaci del disc dur durant la installaci

1.3.4. Clonaci dun disc dur

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius propietaris