EL CICLE CEL LULAR. Estudi de La Interfase I La Mitosi

El cicle cellular
Estudi de la interfase i la mitosi
Autora: Laura Pujals Pont

Tutora: Josefa Pinis Data: 20-12-2012
Moltes grcies a tota la meva famlia i a la meva tutora per la pacincia que han tingut, els nims que mhan donat, i per ajudar-me amb tot el que podien.
NDEX
1. 2. 3. 4. Introducci .................................................................................Pgina 1 Objectius .....................................................................................Pgina 2 Hiptesi.......................................................................................Pgina 3 La cllula ...................................................................................Pgina 3 4.1 Qu s?...................................................................................Pgina 3 4.2 Parts de la cllula...................................................................Pgina 5 4.2.1 La membrana plasmtica.................................................Pgina 5 4.2.2 El citoplasma....................................................................Pgina 5 4.2.3 El nucli..............................................................................Pgina 6 4.2.3.1 Parts del nucli...........................................................Pgina 7 4.2.3.1.1 Membrana nuclear .............................................Pgina 7 4.2.3.1.2 El nucleoplasma................. ................................Pgina 8 4.2.3.2 Funci del nucli ... .... ...Pgina 8 4.2.3.3 Relaci nucleoplasmtica (RNP).......................Pgina 9 4.3 Les funcions de la cllula.................... .........................Pgina 10 4.3.1 La funci de relaci ....................... ..................Pgina 10 4.3.1.1 La irritabilitat.................... .........................Pgina 10 4.3.1.2 La mobilitat.............................. .................Pgina 10 4.3.2 La funci de nutrici............... ..........................Pgina 10 4.3.2.1 La nutrici auttrofa................................................Pgina 10 4.3.2.2 La nutrici hetertrofes...........................................Pgina 11 4.3.3 La funci de reproducci......... ...... .....................Pgina 11 4.3.3.1 La mitosi.................................................................Pgina 11 4.3.3.2 La meiosi................................................................Pgina 12 5. El cicle cel lular ........................................ .................Pgina 12 5.1 Les fases del ci cle cellular i la seva duraci.. ..................Pgina 13 5.1.1 La interfase................................ ....................Pgina 13 5.1.2 La mitosi........ ................... ......................... ...Pgina 14 5.2 La regul aci del cicle cellular............. ..................Pgina 16 5.2.1 Punts de contr ol................... ..................................Pgina 18 5.3 Comparaci del cicle cellular animal i el vegetal.................Pgina 20 6. Si la mitosi s correcta . .....Pgina 21 7. Si la mitosi s incorrecta ...... ...Pgina 21 7.1 Tipus de mutaci ons.................... ................................Pgina 22 7.1.1 Mutaci cromosmica............... ... ......................Pgina 22 7.1.1.1 Aneuplodi a .................. ..........................Pgina 22 7.1.1.2 Deleci cromosmica............ ..................Pgina 23 7.1.1.3 Inversi.................. ..................................Pgina 24 7.1.1.4 Duplicaci............ .................. .................Pgina 24 7.1.1.5 Transposici.......... .................. ...............Pgina 25 7.1.1.6 Translocaci.................. ..........................Pgina 25
7.1.2 Mutaci gnica.............. .................. ..................Pgina 25 7.1.2.1 Substituci...................... ...... ...................Pgina 25 7.1.2.2 Deleci.................. ......................................Pgina 26 7.1.2.3 Adici .................. ....................................Pgina 26 7.1.2.4 Transposici............................ .................Pgina 26 8. Estudis recents sobre el cicle cellular ... .. ............. Pgina 27 8.1 Descobriment dun nou mecanisme clau en la divisi cellular.................................. .................. .................Pgina 27 8.2 Les cllules en situacions destrs detenen el seu cicle cellular.................. .................................................... Pgina 27 9. Treball de camp .................. ......................................Pgina 27 9.1 Introducci .......................................... ..................Pgina 27 9.2 Laboratori.................. ............................................. ..Pgina 29 9.2.1 Introducci................................... ..................Pgina 29 9.2.1.1 Resultats esperats. ................ ................Pgina 29 9.2.1.2 Planificaci...................................................... Pgina 30 9.2.1.3 Tipus de mostr es utilitzades..................................Pgina 31 9.2.2 Preparaci de la mostra. ................ ..................Pgina 32 9.2.3 Observacions de cada sessi ........... ........ ......Pgina 32 9.2.3.1 Obser vacions de la interfase..................................Pgina 34 9.2.3.2 Obser vacions de la mitosi......................................Pgina 35 9.2.4 Resultats de les obser vacions... ........................Pgina 38 9.3 Entrevista ............................................................. ..Pgina 43 10. Conclusions.......................................................................... Pgina 45 11. Bibligrafia.............................................................................. Pgina 47 12. Webgrafia.............................................................................. Pgina 47 13. Glossari .....................................................................................Pgina 51 14. Annexos....................................................................................Pgina 53 Annex 1................. ...................................................................Pgina 54 Annex2.................. ...................................................................Pgina 58 Annex 3 ................ ...................................................................Pgina 59 Annex 4................. ...................................................................Pgina 66 Annex 5 ................ ...............................................................................CD
Treball de recerca 1 El cicle cellular
1. Introducci Estic bastant convenuda que per tots els alumnes que realitzem el treball de recerca la part ms difcil s escollir el tema ja que aquesta decisi portar moltes conseqncies. Laspecte ms important a tenir en compte s que ha de ser un tema que ens interessi i que vulguem conixer amb profunditat, ja que en el nostre cas haurem destar aproximadament 6 mesos buscant informaci, experimentant i relacionant els coneixements adquirits durant la recerca de la informaci amb el resultats experimentals obtinguts. Un altre factor a tenir en compte a lhora descollir el tema s el temps que es necessita per realitzar el treball, ja que hi ha temes en que la part experimental s ms llarga que el temps del que disposem per fer el treball. En el meu cas aquest ltim factor del temps s el que em va impedir fer el treball de recerca que jo volia fer, la hipoterpia. A ms ja shavien fet treballs sobre el mateix tema a linstitut i els meus coneixements sobre el tema eren molt baixos i els professors van pensar que el millor que podia fer era canviar de treball de recerca. L havia escollit perqu cap dels temes proposats per linstitut macabava de convncer, aix que quan em van denegar la proposta seguia estant indecisa sobre el tema del treball, finalment linstitut em va adjudicar un dels temes de cincies que van interpretar que em podria interessar i ser til per la meva formaci acadmica, i amb el que no ti ndria tants problemes amb el temps com tenia amb laltre treball que havia proposat. Havia de fer un treball de recerca sobre la mitosi en la cllula de ceba. Finalment, vam canviar lenfocament del treball i en lloc destudiar la mitosi en la cllula de ceba, he fet un estudi del cicle cellular en general i mhe centrat en la mitosi per poder reconixer fcilment les seves fases en el treball de camp. He estudiat on succea la mitosi, les seves fases, la seva regulaci, el tipus de mutacions que es poden produir i la situaci actual de les investigacions, ja que per mi era el ms interessant del cicle cellular. En la part de treball de camp, per observar i treballar conceptes que havia de comentar en la part terica s que utilitzo cllules meristemtiques de les arrels de ceba. La realitzaci daquest treball mha perms repassar i aprofundir en conceptes sobre el cicle cellular i les mutacions estudiats a lassignatura de biologia de primer de batxillerat. Per realitzar el treball he utilitzat el mtode cientfic, seguint els passos apresos anteriorment, primer de tot desprs de tenir el clar el tema a treballar he elaborat una hiptesis; desprs, buscar informaci sobre el
tema; a continuaci , intentar demostrar la hiptesi amb experiments; finalment, extreure les conclusions dels experiments per poder observar si la hiptesi es correcta o no. El meu treball lhe dividit en dos captols clars, en primer lloc la part terica on he fet una i ntroducci sobre qu s la cllula, les seves parts i funcions; qu s el nucli i les seves par ts; les fases, la duraci i la regulaci del cicle cellular; les diferncies entre la mitosi en les cllules animals i vegetals; les conseqncies de la mitosi; les conseqnci es duna mitosi incorrecta, les mutacions; i finalment, els estudis recents. El segon captol s la part prctica que est dividida en dos parts, la primera on faig un treball de laboratori intentant comprovar el percentatge teric de cllules que es troben en cada fase i la segona part s lentrevista en un expert/a sobre un dels estudis recents dels que he comentat en la part terica per poder-hi aprofundir una mica ms. Per qu aix la part terica em serveix per comprovar i complementar la part terica del treball. Sense aquesta part prctica no utilitzaria el mtode cientfic i no podria comprovar si la meva hiptesi s correcta o no. Aix que podria afirmar que s la part bsica del treball, ja que s on suneixen els coneixements terics i la prctica i em permeten extreure conclusions del que he estat obser vant. A lannex 1 hi podem trobar lentrevista sencera realitzada a Ethel Queralt, bioqumica especialitzada en el cicle cellular. A lannex 2 hi podem trobar com sutilitza el microscopi i el programa Motic Pro. A lannex 3 podem trobar-hi les taules amb la informaci de cada fotografia de la mostra. A lannex 4 hi podem trobar estudis recents sobre les cllules mare i els nadons medicament, ja que sn temes que minteressaven per que no tenen una r elaci directa amb el treball. A l annex 5 que es t roba en un CD hi podem trobar totes les imatges preses durant les observacions. 2. Objectius Els objectius daquest treball de recerca sn: a) comprendre millor la reproducci cellular, concretament la mitosi; b) estudiar-la de forma prctica; c) conixer lestat de les investigacions, per tal dactualitzar els coneixements previs;
d) comprovar si les dades teriques sobre la duraci del cicle cellular i la quantitat de cllules que es troben en cada f ase eren valors reals. e) adquirir prctica i rapidesa en la utilitzaci del microscopi, i ms concretament apr endre a utilitzar un microscopi amb cmera. 3. Hiptesi La majoria de cllules que observarem les trobarem en interfase, ja que s la fase on les cllules fan les seves funcions vitals, on duplica el DNA i on corregeix els errors de duplicaci, per tant, s lgic que sigui la fase que tardar ms en dur-se a terme i que, per tant, veurem en ms quantitat que la resta de cllules que s estiguin dividint. 4. La cllula 4.1 Qu s? La cllula s lestructura ms petita capa de realitzar per si sola les tres funcions vitals, s a dir, relaci, nutrici i reproducci, el meu treball es centra concretament en la funci de reproducci que en les cllules somtiques, les cllules que no sn sexuals, aquest procs sanomena mitosi. En aquesta imatge podem veure una imatge duna cllula amb les seves tres parts principals el citoplasma, la membrana plasmtica i el nucli. Existeixen dos grans grups dorganismes segons el nombre de cllules que el formen.
Formats per una cllula Ho sn la majoria dorganismes de la Eucariotes: Protozous, fongs i algues UNICELLULARS Procariotes: Bacteris Formats per ms duna cllula Sn els ms evolucionats Totes les cllules estn especialitzades i Coordinades entre elles, no podrien viure independentment Totes sn eucariotes: Vegetals, animals i algues i fongs pluricellulars
ORGANISME
PLURICELLULARS
La mida i forma de les cllules pot ser molt variada:

MIDA Variada Bacteris Fongs
1-2 micres 10-100 micres 7 micres (eritrcit) 150 micres (vul hum) 7 cm (vul destru) 50 micres (cellules epitellials) 200-300 micres (pollen)
Cllules animals Cllules vegetals

(generalment ms grans que les animals)
FORMA
Adaptada a la seva funci
La cllula est formada per molcules, les principals molcules que formen la cllula sn les protenes, els lpids, els glcids i els cids nucleics. Les protenes sn macromolcules formades per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. Aquests elements formen els aminocids i les protenes sn cadenes daminocids units per enllaos peptdics. Principalment les protenes tenen una funci plstica, s a dir, de construcci i regeneraci de teixits, per tamb tenen funcions enzimtiques, estructural, contrctil, immunolgiques, de transport, homeosttica, transducci de senyals i en casos de necessi tat pot teni r una funci energtica. Els lpids sn biomolcules orgniques formades principalment per carboni i hidrogen i en menor percentatge oxigen. Hi ha molts tipus diferents de lpids per tots tenen en com que sn hidrfobs i per tant insolubles amb aigua i que s que sn solubles en dissolvents orgnics. Els lpids tenen cinc funcions importants, la funci de reserva energtica, de transport, estructural, hormonal i biocatalitzadora. Els glcids sn biomolcules formades per carboni, hidrogen i oxigen, la seva formula general acostuma a ser (CH2O) n. Les principals funcions sn la energtica i la estructural per la ribosa i la desoxiribosa, components del DNA i el RNA, tamb sn gl cids.
Els cids nucleics sn molcules constitudes per la uni de diferents nucletids. El RNA est format per riboses i els diferents nucletids sn la adenina, la guanina, la citocina i luracil. En canvi el DNA est format per desoxiriboses i els diferents tipus de nucletids sn la adenina, la guanina, la citocina i la tiamina. Les funcions de el DNA sn lemmagatzematge de la informaci gentica, la codificaci de les protenes i la seva prpia duplicaci. La funci del RNA s ajudar en el pas de la informaci gentica a les protenes, el RNA missatger porta la informaci del nucli al citoplasma, el RNA ribosmic forma la maquinria necessria per la sntesis proteica i finalment el RNA de transferncia transporta els aminocids necessari s per crear la nova cadena peptdi ca. 4.2 Parts de la cllula Les tres parts bsiques de la cllula sn la membrana plasmtica, el citoplasma i el nucli. 4.2.1 La membrana plasmtica s una bicapa lipdica on tamb hi ha protenes que envolta totes les cllules. Aquesta membrana s semipermeable per tant noms algunes molcules podem passar a travs della, daquesta forma la cllula es troba allada de lexterior. 4.2.2 El citoplasma Est format principalment per aigua i hi trobem en dissoluci o en suspensi protenes, enzims, glcids, lpids, sals minerals..., aquestes substncies emmagatzemades seran els nutrients per la cllula. s una substncia semi lquida que es troba envoltada per la membrana cellular, que tamb envolta al nucli, i s en el citoplasma on trobem en suspensi els orgnuls cellulars, que sn estructures intracellulars que tenen una funci determinada i permeten la vida de la cllula.
4.2.3 El nucli s l orgnul que cont gai reb tot el material gentic de les cllules eucariotes, que sn les cllules que tenen el material gentic separar del citoplasma i envoltat per una membrana nuclear. No totes les cllules tenen nucli, les cllules procariotes no tenen un nucli cellular definit i el seu material es troba dispers en el citoplasma, en una zona anomenada nucl eoide. El nucli s generalment l'orgnul ms gran de la cllula i va ser el primer que es va poder observar al microscopi ptic. Acostuma a ocupar una posici central en les cllules joves, per en les cllules adultes pot trobar-se desplaat en qualsevol lloc del citoplasma, ja que al augmentar el volum dels vacols. La mida del nucli varia d'una cllula a una altra, per sempre mesura entre 1 i 20 micres. En el nucli hi ha lcid desoxiribonucleic (DNA), que el podem trobar tant en for ma de cromatina com en forma de cromosomes. El DNA s un material hereditari en la majoria d ssers vius. Gaireb totes les cllules tenen el mateix DNA, la majoria del DNA es troba en el nucli cellular en les cllules eucariotes per tamb podem trobar DNA en els mitocondris i als cloroplasts en menor quantitat. La informaci en lDNA semmagatze ma com un codi format per quatre bases qumiques: adenina (A), guanina (G), citosina (C) i tiamina (T). El DNA est format per dues cadenes antiparalleles i complementries, els nucletids suneixen dues llargues cadenes que es troben en forma de doble hlix. Ladenina saparella amb la tiamina i la citocina amb la guanina. Cada base est unida a una ribosa, que en el cas del DNA s una desoxiribosa, i a un grup fosfat, aquesta uni forma un nucletid.
El DNA hum est for mat per 3 mil milions de parells de bases, ms del 99 per cent de les bases sn les mateixes en tots els ssers humans. La seqncia de les bases codifica protenes que shan de crear i sn aquestes protenes les que determinen els carcters de lindividu, per tant, la correcta codificaci de les protenes permet el creixement i el manteniment de l organisme. Una propietat important del DNA s que es pot replicar, s a dir, fer copies idntiques de la seva i nformaci, ja que aix permet la divisi de les cllules manteni nt la mateixa informaci gentica.
4.2.3.1 Parts del nucli 4.2.3.1.1 Membrana nuclear s un embolcall nuclear que limita i separa el nucli del citoplasma. Est formada per dos membranes concntriques perforades per porus nuclears. A travs dels porus es produeix el transport de molcules entre el nucli i el citoplasma. La seva funci s organitzar la cromatina i regular el creixement de l'embolcall nuclear desprs de la mitosi. La membrana exterior pot tenir ribosomes, ja que s la continuaci de les membranes que formen el reticle endoplasmti c.
4.2.3.1.2 Nucleoplasma s el medi intern del nucli on es troben suspesos la resta dels components nuclears, com la cromatina i els nuclols. Noms s visible al microscopi ptic durant la interfase i en algunes fases de la divisi cellular. La cromatina est formada per DNA i protenes. Quan la cllula entra en divisi la cromatina s'organitza en estructures individuals que sn els cromosomes. A l'acabar la divisi cellular, la cromatina torna a la seva forma habitual. Durant la interfase podem distingir dos tipus de cromatina: Leucromatina s cromatina genticament activa, desenrotllada en interfase i es tenyeix ms intensament durant la mitosi en la qual adquireix un estat condensat en forma d'hlix, els cromosomes. La heterocromatina s el fragment de cromatina que no es transcriu. L'heterocromatina facultativa est constituda per eucromatina que adquireix les caracterstiques de l'heterocromatina en determinades fases del cicle cellular 4.2.3.2 Funci del nucli La funci principal del nucli s contenir el DNA i en segon lloc permetre la replicaci i la transcripci del DNA, ja que grcies a aquest procs la informaci que trobem al DNA es transcriu la seva informaci a lRNA missatger, que transporta la informaci cap els ribosomes, orgnuls que es troben al citoplasma, on es sintetitzen les protenes. Llavors lRNA de transferncia suneix a lRNA missatger dins dels ribosomes i llegeix la infirmaci que es troba en lRNAm codificant aix noves protenes, segons les protenes que sexpressin la cllula tindr diferents caracterstiques i funcions.
4.2.3.3 Relaci Nucleocitoplasmtica (RNP) s la relaci entre la mida del nucli en relaci amb el citoplasma. Aquesta relaci sutilitza com a ndex de comparaci entre cllules normals i cllules anormals, ja que les cancergenes acostumen a tenir una relaci molt ms baixa. Quan aquesta relaci arriba a un valor determinat en una cllula normal, com que el nucli ja no pot controlar el volum total de la cllula arriba el moment en que la cllula sha de dividir, aix la RNP disminueix i el nucli pot controlar el funcionament de tota la cllula. Laltre opci si la cllula ja ha arribat al nombre mxim de divisions possibles es produeix lapoptosi, s a dir, la mort cellular genticament programada. La relaci nucleocitoplasmtica es calcula a partir de la formula segent: RNP .
En aquesta imatge podem observar una cllula on la RNP s molt baixa ja que el volum del citoplasma s molt elevat amb comparaci amb el nucli, el que significa que shavia de dividir al cap de poc. Si no es divideix o entra en apoptosis, el nucli no pdria controlar el citoplasma i es convertir en una cllula anormal o cancergena.
A la segent imatge podem observar una cllula amb la RNP molt alta, el que significa que feia poc que shavia dividit i per tant no havia crescut encara i tamb podem observar una cllula que es troba en el final de la divisi on tamb podem observar que quan es produeixi la divisi del citoplasma els nuclis de les dues noves cllules ser bastant gran en comparaci al volum del citoplasma de la cllula.
4.3 Les funcions vitals de la cllula La cllula fa tres funcions vitals la funci de relaci, la funci de nutrici i la de reproducci 4.3.1 La funci de relaci Consisteix en la elaboraci de les respostes corresponents als estmuls captats. La cllula t dues formes de resposta: 4.3.1.1 La irritabilitat
s la propietat que li permet respondre als canvis constants en el medi exterior, aquests estmuls poden ser mecnics, fsics o qumics i la cllula hi respon amb moviments dorientaci, de translaci o activant les cllules secretores. 4.3.1.2 La mobilitat
Podem distingir dos moviments en les cllules, els interiors que sn corrents citoplasmtiques que segueixen una mateixa direcci per poder moure els orgnuls o els moviments exteriors si es produeixen a la part externa de la cllula, aquest moviments poden ser de pseudpodes , vibrtils o contrctils.
4.3.2 La funci de nutrici Hi ha dos tipus de nutrici classificades segons quina si gui la font de carboni, 4.3.2.1 La nutrici auttrofa
Si fabriquen la seva prpia matria orgnica a partir de la matria inorgnica del medi fsic que l'envolta, utilitzant l'energia qumica continguda en la matria inorgnica per poder nodrir-se, sn un exemple, les plantes, les algues o alguns bacteris, aquest tipus dorganismes sn la base de la cadena
alimentaria. En aquesta imatge podem veur e un esquema de la fotosntesi s, que s un procs que transfor ma lenergia lluminosa en energia qumica, a partir del CO 2, els minerals i laigua amb l ajuda de la llum del sol es transforma en sucres, i com a residu de la reacci es desprn oxigen. Daquesta forma obt el carboni del CO 2, s a dir matria inorgnica 4.3.2.2 La nut rici hetertrofa Laltre tipus de nutrici s la que realitzen les cllules hetertrofes, que fabriquen la seva prpia matria orgnica a partir de la matria orgnica que contenen els aliments que ingereix, sn hetertrofs tots els organismes que salimenten a partir dorganismes auttrofs, s a dir, els animals i alguns tipus de bacteris (els que no sn auttrofs), obt el carboni de matria orgnica. 4.3.3 La funci de reproducci Segons si s un a cllula somtica o sexual es reproduir duna de les segents formes, 4.3.3.1 La mitosi
s el procs de formaci de noves cllules a partir d'una cllula inicial, o cllula mare. Hi ha dos tipus de processos de reproducci cellular, mitjanant la mitosi, on com podem observar a la imatge, a partir d'una cllula mare (2n) s'originen dues cllules filles amb la mateixa dotaci cromosmica (2n) que la cllula mare. Aquest procs es dna grcies a una duplicaci del DNA abans de que el nucli es divideixi i aix les dues cllules filles acabaran tenint la mateixa dotaci cromosmica que la cllula mare abans de duplicar el seu DNA. En el nucli el DNA el trobem en forma de cromatina que es condensa formant cromosomes, la meitat dels cromosomes sn atrets cap a un costat de la cllula i la resta cap a laltre costat i un cop separats es crea una membrana cellular que envolti els cromosomes, que es descondencen i tornen a
ser DNA, tot i que no ho podem observar en la imatge aquest procs queda detallat en un altre apartat. Finalment aquesta cllula amb dos nuclis es divideix i a partir daquest procs obtenim noves cllules somtiques i evitem lenvelliment cellular. Aquest procs tamb s utilitzat per els organismes unicellulars eucariotes per la seva reproducci com a organisme. 4.3.3.2 La mei osi Mitjanant la meiosi, laltre tipus de divisi cellular, a partir d'una cllula mare es formen quatre cllules filles, tenint totes elles la meitat de la dotaci cromosmica que t la cllula mare (2n), grcies a aquest procs obtenim els gmetes, que sn les cllules sexuals. En aquest procs, com el que veiem a la imatge, la cllula mare duplica el seu DNA i es divideix igual que en la mitosi, aconseguint dues cllules filles idntiques a la inicial (2n), per en la segent divisi el DNA no es duplica, per tant, les quatre cllules filles tenen l a meitat de la dotaci cromosmica(n) que la cllula inicial, aix permet que com que els vuls i els espermatozoides tenen la meitat de la dotaci cromosmica, al fecundar lvul, el zigot ser (2n) i en canvi se els espermatozoides i els vuls fossin 2n el zigot seria 4n i no seria viable.
5. El cicle cellular s una seqncia cclica de processos que consta de dues fases principals, la interfase i la mitosi. Durant aquest cicle augmenta la quantitat de molcules i orgnuls de les cllules provocant un augment de mida i massa, i a causa daquest augment es produeix una duplicaci i segregaci dels cromosomes per tal de poder dividir-se posteriorment en dues cllules filles genticament iguals. La regulaci del cicle cellular pot variar segons el tipus de cllula. Per exemple la majoria de cllules nervioses adultes no tenen capacitat de dividir-se ja que sn al tament especial itzades i aquest ti pus de cllules tant especialitzades es reprodueixen menys, altres cllules com les heptiques conserven la capacitat de divisi tot i que noms la utilitzen en cas que es
tregui una part del fetge, i es divideixen fins que el fetge torna a tenir la mida normal, per ltim trobem la majoria de cllules somtiques que desprs de fer la seva funci i augmentar el seu volum fins a un punt determinat pateixen la mitosi. 5.1 Les fases i la seva duraci El cicle cellular est dividit en dues fases, la primera que s la interfase est dividida en tres fases: 5.1.1 La interfase La primera fase sanomena GAP1(G1) i s el perode en que la cllula creix, ja que les noves cllules filles tenen una gran activitat metablica, que produeix un augment accelerat del volum cellular. Tamb es produeix la sntesis de RNAm, RNAt i RNAr (molcules que permeten la lexpressi gentica), aquest cids seran utilitzats per sintetitzar protenes estructurals, per la construcci i/o augment dels orgnuls i protenes. Un cop acabat el creixement fa la seva funci, el perode concret en que fa la funci sanomena G0, abans darribar a la segent fase es produeix la duplicaci dels centrols. Un cop passat el punt R, punt de no retorn, la cllula ha de passar a la fase S i no pot quedar-se al G1. Com ms llarg s el cicle cellular, la duraci de la G1 tamb s mes elevada. s tamb en aquesta fase on es sintetitzen els enzims necessaris per la duplicaci de lDNA. Quan acaba la G1 sinicia la fase S on hi ha una duplicaci o replicaci del DNA per permetre que les dues cllules filles que hi haur desprs de que es produeixi la mitosi tinguin la mateixa dotaci cromosmica, com que aquest a sntesi es produeix a gran velocitat s possible que es produeixin errades, per aquest motiu lltima fase de la interfase, la G2 t com a objectiu reparar aquestes errades i s tamb en aquesta fase on es formen les estructures necessries per la separaci de les dues cl lules filles durant la divisi cellular.
5.1.2 La mitosi s la fase en que es produeix la divisi cellular concretament de les cllules somtiques, la mitosi sinicia si la relaci nucleoplasmtica s inferior a un valor determinat i, per tant, el nucli ja no pot controlar la totalitat dels processos de la cllula. La mitosi la podem dividir en dues etapes, la cariocinesi i la citocinesi. La cariocinesi s la etapa on hi ha una divisi del nucli cellular, la primera fase de la cariocinesi s la profase. Durant la profase, tal i com podem observar en els dibuixos adjunts, la cromatina es condensa formant cromosomes, hi ha una desaparici del nuclol i de lembolcall nuclear com podem observar els cromosomes queden dispersos pel citoplasma, els centrols es separen als pols oposats de la cllula i formen les fibres del fus acromtic on es comencen a unir els cromosomes . A continuaci es produeix la metafase, que s la segona fase de la cariocinesi, on els cromosomes, que es troben en un estat de mxima condensaci , es colloquen de forma lineal al pla equatorial de la cllula unint el seu cinetocor al fus acromtic, format per microtbuls, i que ja s visible. Per tal que la mitosi surti correctament i no es produeixin errors s molt important que els cromosomes estiguin totalment alineats el pla equatorial de la cllula. Durant la anafase, la tercera fase de la cariocinesi, el fus acromtic separa les dues cromtides dels cromosomes, saconseguei x atraure cada cromtide cap a un pol diferent de la cllula grcies a que els centrols van degradant el fus acromtic i aquest es va escurant i aix estira les cromtides cap a cada pol oposat, com podem veure a la imatge. I finalment es forma un solc de segmentaci . Un cop separades les cromtides cada cromtide es considera un cromosoma, per aquest motiu durant aquesta fase hi ha el doble de cromosomes que t una cllula amb normalitat.
La ltima fase de la cariocinesis que trobem s la telofase, on torna a aparixer el nuclol, lembolcall nuclear i els centrols i es produeix una descondensaci dels cromosomes tornant a estar en forma de cromatina tot i que aquest dos nuclis encara es troben dins la mateixa cllula. Normalment quan sinicia la telofase tamb hi ha una divisi del citoplasma o citocinesi, en aquesta etapa, en les cllules animals, es forma el solc de segmentaci que sestreny de forma progressiva fins a acabar separant la cllula mare en dues cllules filles idntiques genticament a la cllula mare. Quan acaba la citocinesis, tamb acaba la mitosi i automticament la cllula entra en interfase, tal i com podem observar en aquest esquema de la mitosi.
La duraci del cicle cellular pot variar segons el tipus de cllula i segons a quina espcia pertany. Tamb varia segons la temperatura, el pH i els nutrients que hi hagi en el medi, aquestes variacions fan disminuir la velocitat de di visi de la cllula. En els ssers unicellulars el cicle s molt curt, ja que la intenci s dividir-se rpidament.
En els ssers pluricellulars la duraci depn del tipus de cllula. En la majoria de cllules animals el cicle cellular dura entre 8 hores i 100 dies, el cicle dels mamfers dura entre 10 i 30 hores, aproximadament estan el 90% del cicle cellular en interfase. Les cllules intestinals, la mucosa bucal o lepiteli pulmonar tenen cicles molt curts, poden arribar a les 8 hores. Aproximadament, la fase G1 dura entre 6 i 12 hores, un 42% del cicle cellular; la fase S entr e 6 i 8, que seria un 30% i per ltim la fase G2 que dura entre 3 i 4 hores, que aproximadament seria un 17%. La profase seria un 75% de la duraci del cicle que suposaria entre 1 i 2 hores, la metafase un 1% que seria aproximadament uns 10 minuts, lanafase un 0,5% i duraria uns 5 minuts i finalment, la telofase que sn un 2%, duraria aproximadament 20 minuts, segons el tipus de cllula i el medi en que es t robi. Aix significa que la interfase s el 89% del cicle cellular i en canvi, la mitosi noms l11%, el temps s suposant que el cicle dura 24 hores Tot i que hi ha cllules com els eritrcits, les neurones o les fibres musculars esqueltiques que no es divideixen i per tant estan el 100% de la seva vida en interfase, el motiu daquesta caracterstica s que com ms elevada s lespecialitzaci, menys vegades es divideixen i en aquest cas, al estar tant especialitzades no es divideixen mai. Els eritrcits, sn una excepci, no es divideixen perqu no tenen nucli i per tant no poden f er la mitosi, aix que se n ha de crear de nous. 5.2 Regulaci del cicle cellular El cicle cellular s un procs fisiolgic molt complexa, per aquest motiu hi intervenen una gran quantitat denzims per controlar que no es produeixin errors durant aquest procs i aix la cllula es divideixi correctament. La regulaci depenen de diferents protenes com la ciclina, les quinases dependents de les ciclines (CDK), els inhibidors de CDK i esdeveni ments fosforil ants. La transici d'una fase del cicle cellular a un altre es produeix d'una manera ordenada i s regulada per diferents protenes cellulars. Les principals protenes reguladores sn les quinases dependents de ciclina (CDK). Les CDK formen part de la famlia de serina-treonina quinases que sn enzims que s'activen en punts especfics del cicle cellular. Fins ara, shan identificat nou CDK dels quals cinc estan actius durant el cicle cellular. Els nivells de protenes CDK romanen estables durant el cicle
cellular, en canvi, el nivell de les protenes activadores de les CDK, les ciclines, varien durant el cicle cellular i d'aquesta manera s'activen peridicament les CDK. A cada fase del cicle cellular sn necessries diferents tipus de ciclines. Les ciclines de tipus D (ciclina D1, D2, D3) s'uneixen a la CDK4 i CDK6 i CDK-ciclina D aquests complexes sn essencials per a la entrada a la fase G1. La ciclina D no s'expressa peridicament, per es sintetitza com sempre que l'estimulaci del factor de creixement persisteix . Un altre ciclina que sexpressa durant la fase G1 s la ciclina E, que s'associa amb CDK2 per regular la progressi de G1 a la fase S. La ciclina A s'uneix amb la CDK2 i que s un complex necessari durant la fase S . Al final de la fase G2 i a principis de la M, la ciclina A forma un complex amb CDK1 per promoure l'entrada a la mitosi. La mitosi es veu regulada grcies al complex de la ciclina B amb CDK1. Fins ara shan identificat setze ciclines per, igual que en el cas de les CDK, no tots elles sn regulen el cicle cellular. Sexpressen Ciclines D (D1,D2,D3) Ciclina E Ciclina A Ciclina B Sassocien CDK4 i CDK6 CDK2 CDK1 CDK1 Comporta Entrada a la fase G1 Pas de G1 a S Entrada en la mitosi Regulaci mi tosi
Com a resum podem observar en aquest esquema qui nes ciclines i quines CDK s uneixen per donar pas a cada f ase.
Lactivitat de les CDK pot ser contrarestada per protenes inhibidores del cicle cellular, anomenades inhibidores de CDK (CKI), que s'uneixen a les CDK o amb el complex CDK-ciclina i aix regular l'activitat de CDK. Les CDKI estan regulades per senyals internes i externes. Existeixen dues famlies d inhibidors de, la famlia de INK4 famlia i Cip / Kip. La famlia INK4 inclou les protenes p15,p16 i p18 que impedeixen la formaci del complex entre la ciclina D i les CDK4 i CDK6, inactivant l entrada a la fase G1. La famlia Cip / Kip, inclou les protenes p21, p27, p57, que inactiven els complexes CDK-ciclina i alguns complexes CDK1-ciclinaB . La protena p21 tamb inhibeix la sntesis de DNA, la expressi de la protena p21 est controlada per el gen supressor de tumors p53, el promotor del gen p21 t un lloc duni amb el gen p53, que permet activar la transcripci del gen p21. Lexpressi de les protenes p15 i p27 contribueix a que el factor de creixement inhibeixi el creixement de la cllula. Famlia inhibidors INK4 Inclou protenes P15 P15 P18 P21 Comporta Impedeix que el complex ciclina D+CDK4 i CDK6, impedeix la entrada a G1 Inactivar CDK-ciclina i CDK1ciclina B. La p21 inhibeix la sntesi de DNA, la seva expressi est regulada pel gen supressor de tumors p53. P15 i p27 inhibeixen el creixement de la cllula.
Cip/Kip
P27
P57
5.2.1 Punts de cont rol Les cllules controlen el punt dinici de cada fase del cicle cellular, per tal devitar errors. Per aquest motiu les cllules tenen tres punts de control on poden evitar lavanament del cicle cellular si en alguna de les fases anteriors al punt de control sha produt algun error.
El primer punt de control que trobem en el cicle cellular es troba al final de la fase G1 abans d arribar a la fase S. En aquest punt es contr ola que el DNA no hagi estat malms, que a lentorn hi hagi nutrients per permetre el creixement de la cllula i si el volum de la cllula s ladequat perqu es divideixi . Normalment durant aquesta fase el nivell dexpressi de la p53 s baix, per si en aquest punt de control es detecta algun error, el gen p53 estimula la transcripci de protenes com la p21 i p16 que eviten lactivitat de la CdK2, que s la protena que permet la replicaci. En cas que les cllules estiguin molt malmeses la protena p53 indueix la mort cellular grcies a lactivaci dels gens que estan involucrats en la senyal apopttica.
+p53=expressi de p21 ip16= inhibici de CdK2
Punt de control G1:
Dany perills=p53 provoca lapoptosis
Inici de de la fase G1=Ciclines+CDK
Mida de la cllula? Entorn? ADN malms?

+Ciclina activaci CdK2=Promotor de la replicaci
Nivel baix de p53
Un altre punt de control es troba al final de la fase G2 abans darribar a la fase M per aix detectar els possibles errors que hi hagi hagut durant la replicaci en la fase S i que tot el material gentic estigui replicat, que lentorn sigui favorable i tamb que el volum de la cllula sigui prou gran per dividir-se. Tot i que en principi els errors que s hagin produt durant la replicaci shan dhaver solucionat durant la fase S. Si tot s correcte sactiva la ciclina mittica que suneix amb CdK2,que permet linici de la mitosi. Si es produeix algun dany en el DNA durant la G2, les cllules sn capaces diniciar una detenci del cicle cellular tant en presncia com en absncia de p53. Per tal dimpedir lentrada a la mitosi es pot mantenir la CDK1 inhibida i mantenir el complex CDK1-ciclina fora del Dany en el DNA: apoptosis amb o nucli. sense p53
Punt de control G2: Duplicaci DNA correcta? Entorn? Volum? Impedir la M: inhibir CdK1, evitar lentrada de CDK1-ciclina fora del nucli +ciclina mittica, uni amb CdK2=Inici de la mitosi M
G2
Durant la mitosi trobem un altre punt de control anomenat punt de control de leix, aquest punt de control es troba concretament en la metafase i es controla la correcta alineaci dels cromosomes en el pla equatorial i la seva correcta uni al fus acromtic. Si algun dels cromosomes no est correctament alineat, el cicle cellular es queda parat, per permetre que els mecanismes de reparaci arreglin els errors. Si passat un cert temps lerror no ha estat resolt, la cllula haur de realitzar lapoptosi per tal devitar que hi hagi mutacions cromosmiques com la aneuplodia.
Punt de control: Alineaci dels cromosomes? Uni al fus?
Pausa de la mitosi, permetre la reparaci Apoptosis Continuaci de la mitosi
Profase Metafase
Condicions favorables
Anafase
Telofase
G1
5.3 Comparaci del cicle animal i el vegetal El cicle cellular animal i vegetal sn molt semblants per existeixen tres diferncies importants. La primera diferncia s que les cllules animals tenen centrols i per tant formen un fus astral i en canvi les cllules vegetals no en tenen, per tenen centres organitzadors dels microtbuls que acaben realitzant la mateixa funci que els centrols i el seu fus s anast ral. La segona diferncia que trobarem seria que els cromosomes de les cllules animals tenen tendncia a alinear-se a la zona perifrica de la placa metafsica i en canvi els cromosomes de les cllules vegetals acostumen a ocupar tota la placa equatori al. Una altra diferncia s la morfologia dels cinetocors de ambdues cllules, en les cllules animals trobem cinetocors discodals i amb estructura trilaminar i en canvi en les cllules vegetals els cinetocors sn esferodals. La ltima diferncia que trobem, com es pot veure en lesquema inferior, s que durant la citocinesi en les cllules animals la membrana cellular
comena a fer-se estreta en la zona del pla equatorial. Poc a poc la zona de contacte entre les cllules va disminuint fins a tenir dues cllules separades. En canvi en les cllules vegetals la membrana es va formant des del centre de la cllula, entre els dos nuclis, i va augmentant de cap a la perifria de la cllula fina a arribar a la membrana plasmtica que envoltava anteri orment a la cllula mare.
6 Si la mitosi s correcta Si la mitosi s correcte el que acabarem obtenint, tal com pretenem i com podem observar a la imatge, sn dues cllules filles amb les mateixes caracterstiques fisiolgiques i morfolgiques, tot i que amb un volum menor, que la cllula mare. Aquestes dues cllules filles tindran la mateixa dotaci cromosmica que la cllula mare, aix s el que obtenim a nivell gentic. I a nivell de lorganisme pluricellulars podem obtenir noves cllules per tal de substituir les velles o desgastades i permetre el creixement de lorganisme, ja que en un principi noms tenem una cl lula i com a resultat del procs nobtenim dos. En cas dels organismes unicellulars quan es produeix la mitosi el que obtenim s un nou or ganisme idntic al progenitor, per tant s una forma de reproducci asexual. 7 Si la mitosi s incorrecta Com ja hem comentat la mitosi s un procs complex i per aquest motiu hi ha punts de control per evitar que es produeixin errors, per tot i aix, sen produeixen, especialment en les primeres divisions del zigot. Els errors mittics sn molt perillosos ja que despr s de que apar eixi una cll ula amb alguna mutaci, shauria de produir lapoptosi per evitar que la cllula es segueixi dividint i per tant existeixin ms cllules amb aquest error, per aix no sempre succeeix, per tant aquesta cllula creix descontroladament i es divideix, aix passem a tenir 2 cllules mutades en lloc duna, i aix la mutaci es va estenent fins que es produeix lapoptosi. Es poden produir molts tipus d errors i en fases diferents.
En general, una mutaci s qualsevol canvi en la quantitat o estructura del material hereditari de qualsevol organisme, que t com a conseqncia un canvi de les caracterstiques de lorganisme. Les mutacions es poden classificar de diferents formes, segons si les cllules afectades sn cllules somtiques o cllules germinals; segons si la causa de la mutaci s natural o provocada per algun agent mutagen; segons si els seus efectes sn beneficiosos, perjudicials o neutrals; o segons si s una mutaci recessiva o dominant; per en general es classifiquen segons el punt on es produeix la mutaci, si es produeix un canvi de seqncia en un gen, s una mutaci gnica; tamb pot ser una mutaci cromosmica a nivell estructural on hi ha un canvi en lestructura, la forma o el volum del cromosoma, o mutaci cromosmica a nivell numric on trobem una variaci de la quantitat normal de cromosomes de la cllula.
7.1 Tipus de mutaci ons

Cromosmica Tipus de mutacions segons el nivel al que es donen Gentica Intracromosmic a
Aneuploidia Delecci Inversi Duplicaci Transposici Translocaci
Intercromosmic a Substituci Delecci Adici Transposici
7.1.1 Mutaci cromosmica Sn aquell es mutacions que afecten el nombre o l'estructura dels cromosomes. 7.1.1.1 Aneuplodi a s una mutaci intracromosmica, ja que aquesta mutaci succeeix quan en lanafase un dels cromosomes homlegs no es separa correctament, aquest fenomen es coneix com a no disjunci, a causa d aix una cllula rebr dos cr omosomes parells i laltre cllula filla no en rebr cap, per tant no tindr cap informaci gentica que codi fiqui per certs carcter. Les cllules cancergenes en molts casos son aneuploides i per aquest motiu durant ms de 100 anys sha identificat laneuplodia
duna cllula com a una causa del cncer, per actualment sha demostrat que en alguns casos laneuplodia inhibeix la tumorignesi, per tant no sempre s una causa de cncer . En el cas de que laneuplodia es produeixi en cllules sexuals, trobem diferents tipus de sndromes:
a)Si el zigot noms cont 1 cromosoma de la parella de cromosomes sexuals (2n-1) patir el sndrome de Turner(45,X0); b) Si no hereta cap cromosoma duna de les parelles (2n-2) morir; c) Si hereta un cromosoma de ms patir una trisonomia(2n+1), si la trisonomia s en el cromosoma 13 o el 15 tindr el sndrome de Patau, si s en el cromosoma 18 el sndrome dEdwards i si s en cromosoma 21, tindr el sndrome de Down; d)Finalment tamb trobem disomies(n+1), per exemple les persones que pateixen el sndrome de Prader-Willi, la informaci gentica de la mare ja tenia una parella de cromosomes, i per tant el zigot no rebr un cromosoma de la mare i un del pare sin que tots dos seran de la mare, per aquest motius sanomena una disomia uniparental materna, tot i que el Prader-Willi tamb pot ser causat per una deleci dun dels allels del cromosoma.
7.1.1.2 Del eci cromosmica s una mutaci intracromosmica estructural, un individu s portador duna deleci quan li falta un segment de cr omosoma.
La deleci ms estudi ada, abundant i que succeei x en la mitosi, en els humans s Cri du chat, s causada per una deleci del bra curt del cromosoma 5, que provoca retrs mental i el sndrome principal s el crit que fan el qual recorda al dun gat. Com ja he comentat abans la deleci dun bra dun cromosoma tamb provoca el sndrome de Prader-Willi. A causa de la letalitat del desequilibri orgnic i cromosmic que produeixen les delecions, la selecci natural tendeix a eliminar-les i per aquest motiu no tenen un paper important en la evoluci. 7.1.1.3 Inversi s una mutaci intracromosmica que succeeix quan un segment dun cromosoma canvia dorientaci dins del cromosoma. Com podem observar a la imatge, perqu es produeixi aquest succs s necessari una doble ruptura i un gir de 180 del segment format per les ruptures. Existeixen dos tipus d inversions segons com afecti al centrmer: a)si inclouen el centrmer sanomenen pericntriques, com en la imatge, aquestes mutaci ons sn fcil s de detectar al microscopi ja que provoquen un canvi de forma del cromosoma.
b)Les que no inclouen el centrmer sanomenen paracntriques, com la segent imatge, i per tant no afecten a la forma del cromosoma.
7.1.1.4 Duplicaci s una mutaci intracromosmica estructural que succeeix quan un segment cromosmic es replica ms duna vegada, com observem en el dibuix, com a producte duna reorganitzaci cromosmica de tipus estructural.
Una altra opci s que durant el procs de recombinaci gentica hi hagi un error i per tant un cromoso ma tingui part de laltre cromosoma, per tant en un cromosoma hi haur una duplicaci i a laltre una deleci. La duplicaci s una font de nou material gentic, per tant dun augment del genoma, el que fa ms pr obable les mutacions.
7.1.1.5 Transposici s una mutaci intracromosmica estructural que succeeix quan hi ha un canvi de posici dun determinat fragment dun cromosoma canvia de lloc dins del mateix cromosoma. Com podem observar a la imatge el fragment BC que estava situat al bra llarg del cromosoma, passa al que abans era el bra curt situant-se en mig d altres fragments.
7.1.1.6 Translocaci s una mutaci intercromosmica estructural, s a dir, hi ha un moviment dun fragment de cromosoma a un altre cromosoma no homleg. La translocaci produda per intercanvi de segments entre dos cromosomes sense prdua de material gentic, sanomena translaci recproca o equilibrada, com la que podem observar en la imatge.
7.1.2 Mutaci gnica Sn aquelles mutacions que es produeixen quan saltera la seqncia de nucletids del gen. 7.1.2.1 Subs tituci Sn mutacions gniques produdes per canvis d'una base per una altra. Les substitucions provoquen lalteraci dun sol triplet i, per tant, no acostumen a ser perjudicial a no ser que afectin un triplet molt important. Com que hi ha dos tipus de bases, les purines (A i G) i les pirimidines (T i C), es distingeixen dos tipus de substitucions de bases: Sanomenen transicions quan es substitueix una purina per una altra, o una pirimidina per una altra. Sanomenen transversions quan es produeixen substitucions d'una purina per una pirimidina, o a l'inrevs. En l a majoria de casos aquesta mutaci no t conseqnci es, per s una de les causes del daltonisme.
7.1.2.2 Deleci Mutaci gentica que es produeix per un error durant la replicaci que provoca que un o ms nucletids siguin eliminats per error, el que provoca un canvi en lordre de la resta de triplets desprs de que es produeixi la mutaci. Aix provoca que la resta de triplets deixin de ser funcionals, i com a conseqnci a el gen tamb ho deixar de ser. Si lerror es troba en algun gen important com el p53, podria provocar cncer si no es produeix lapoptosi. 7.1.2.3 Adici s una mutaci gnica en que apareix una o ms bases nitrogenades dins del gen, igual que en el cas de la deleci tots els triplets que trobem desprs de la mutaci hauran canviat lordre de les seves bases, per tant, el gen en que shagi produt la mutaci tampoc ser funcional i si afects al p53 podria causar cncer.
7.1.2.4 Transposici
s una mutaci gnica en que, igual que en les transposicions cromosmiques, un fragment del genoma canvia de lloc, aquest tipus de mutaci tamb comporta que el gen o els diferents gens que hagi afectat deixin de ser funcionals, segons quin sigui el gen afectat, igual que en el cas de delecions i adicions, podria tenir conseqnci es greus per lorganisme.
8. Estudis recents sobre el cicle cel lular 8.1 Descobriment d un nou mecani sme clau en la divisi cellular Linstitut dinvestigaci biomdica de Bellvitge ha estudiat i descobert el mecanisme que regula lactuaci de la protena Zds1 a la mitosi. Aquesta protena regula la mitosi i coopera amb lenzim separasa per assegurar la correcta herncia gentica dunes cllules a les seves cllules filles, s a dir, la seva funci principal s contribuir en la segregaci dels cromosomes en lanafase sigui correcta. Aquest descobriment pot ser molt til per entendre i trobar frmacs per les aneuplodies, una de les causes del cncer, i per tant per trobar terpies per evitar la replicaci de les cllules tumorals. 8.2 Les cllules en situacions destrs detenen el seu cicle cellular per adaptar-se Un equip dinvestigaci de la UIC conjuntament amb la UPF ha descobert que en situacions destrs el cicle cellular les cllules es pausa durant uns minuts per evitar lesionar-se, aquesta pausa permet a les cllules adaptar-se a les noves situacions de perill i desprs seguir el seu cicle cellular, la protena que permet aquest procs s la MAPcinasa Hog1. Aquest descobriments podrien tenir implicacions en dos tipus diferents de patologies: en el cncer on la protena Hog1 hauria dinhibir-se i en les patologies inflamatries on hauria dactivar-se.
9. Treball de camp 9.1 Introducci El meu treball de camp est di vidit es dos apar tats, en pri mer lloc el treball de laboratori i en segon lloc una entrevista a una bioqumica especialista en el cicle cellular. En el treball de laboratori he intentar complir quatre dels objectius del treball. En primer lloc he intentat complir el primer i segon objectiu on pretenia comprendre millor la reproducci cellular, concretament la mitosi; en segon lloc, estudiar-la de forma prctica; per fer-ho he intentat estudiar jo mateixa el cicle cellular utilitzant els coneixements que havia adquirit i repassat prviament fent la part terica del treball de recerca. Llavors he intentat complir el quart objectiu que era comprovar si les dades teriques sobre la duraci del cicle cellular i la quantitat de cllules que es troben en cada fase eren valors reals o almenys si les
dades teriques i les que jo obtenia de forma prctica sassemblaven i tenien una certa relaci. Per poder complir el quart objectiu tamb he intentat complir el cinqu que era adquirir prctica i rapidesa en la utilitzaci del microscopi, i ms concretament aprendre a utilitzar un microscopi amb cmera, per poder aconseguir aquest objectiu i obtenir uns resultats prctics semblants als terics he hagut de fer i observar mltiples preparacions, fet que mha comportat adquirir una gran rapidesa i prctica tant a lhora de preparar mostres com a fer servir el microscopi. Tot i que la prctica dobservar cllules meristemtiques de larrel de ceba ja lhavem fet tant al curs de biologia i geologia de 4t dESO com a Biologia a 1r de Batxillerat on ho vam intentar en dues sessions diferent, noms havem aconsegui t una mostra en que pogussim observar les cllules en divisi, la resta de mostres , o shavien cremat o no estaven en divisi. Per tant per mi tamb era un repte poder preparar mostres on pogussim observar b les cllules i que aquestes a ms estiguessin en divisi per poder efectuar el recompte i comprovar la part terica. Tres de les mostres no em van sortir correctament, per cap delles sem va cremar. La segona part del treball s una entrevista amb la que pretenc complementar el tercer objectiu que era conixer lestat de les investigacions, per tal dactualitzar els coneixements previs, com que un dels estudis dels que havia parlat anteriorment a lapartat destudis recents era un descobriment realitzat per lInstitut de Recerca Biomdica de Bellvitge vaig decidir estudiar-lo i intentar comprendre ms la seva investigaci i els mecanismes dels seus descobriments. Tamb vaig informar-me sobre el currculum de la cap de grup, per saber l experincia que tenia amb el cicle cellular i vaig veure que era molt gran, aix que vaig pensar que seia una bona opci . A ms lidioma no era cap problema i a la pgina oficial dIDIBELL donaven le-mail de contacte amb la cap de lequip dinvestigaci aix vaig decidir que lentrevista la faria sobre aquesta investigaci, ja que al poder utilitzar el mateix idioma em permetia ser ms concreta amb les preguntes. La informaci que maporta lentrevista em per met comprendre millor el seu descobri ment, una par t de la regulaci del cicle cellular i tamb com funciona la indstria farmacutica i quins errors cometen a lhora de fabricar futurs medicaments.
Daquesta forma utilitzo la part prctica del treball com a suport per comprendre millor i aprofundir en els apartats terics del treball de recerca que he trobat ms convenients a ampliar i que es podien profunditzar amb els mitjans que disposo, principalment lapartat que he treballat ha estat el de fases i duraci del cicle cellular. Disposava de tot el material necessari per comprovar i treballar amb aquest apartat, tot i que observant les diferents cllules al microscopi he pogut repassar parts del treball com les parts de la cllula o la relaci nucleoplasmtica. 9.2 Laboratori 9.2.1 Introducci 9.2.1.1 Resultats esperats La prctica al laboratori ha consistit en observar cllules darrel de ceba i anotar en quina fase es trobaven per tal de poder observar i demostrar les segents dades teriques: Aproximadament, la fase G1 dura entre 6 i 12 hores, un 42% del cicle cellular; la fase S entre 6 i 8, que seria un 30% i per ltim la fase G2 que dura entre 3 i 4 hores, que aproximadament seria un 17%. Com que no puc diferenciar en quina fase es troben, noms puc afirmar que es troben en interfase. Aix significa que el 89% de les cllules es trobaran en interfase. En canvi, les cllules que es troben en mitosi si que podem distingir en quina fase es troben. Un 75% sn cllules estan en profase que dura entre 1 i 2 hores, la metafase que dura ens 10 minuts la trobem en un 1%, en anafase un 0,5% ja que dura uns 5 minuts i finalment en telofase que la trobem en un 2% i dura uns 20 minuts, aproximadament. El total de cllules que podrem trobar en interfase s de l11%. Segons el tipus de cllula i el medi en que es trobi els valors poden canvi ar. Fase G1 S G2 Profase Metafase Anafase Telofase Temps 6-12 hores 6-8 hores 3-4 hores 1-2 hores Aprox. 10 minuts Aprox. 5 minuts Aprox. 20 minuts Percentatge 42% 30% 17% 75% 1% 0,5% 2%
Interfase
89%
Mitosi
11%
Com podem observar a la taula anterior com ms llarga s la duraci de cadascuna de les fases, el percentatge en que les trobarem a la mostra tamb s ms elevat. Hem de preveure que com ms temps duri cadascuna de les fases, podrem trobar-les amb ms facilitat a la mostra. En un primer moment vaig intentar veure cada quan canvi ava la cllula de fase mittica, per veure si era possible fer-ho vaig buscar una cllula que estigus en mitosi i la vaig deixar centrada al microscopi, lendem, vaig tornar al laboratori per observar si havia canviat de fase o no, tot i que en un primer moment no la vaig localitzar desprs l a vaig trobar i vaig veure que seguia exactament igual: com podeu veure a les imatges segents:
Aix em va permetre saber que podia utilitzar la mateixa mostra ms dun dia, ja que no canviava i que no podria calcular el temps que durava cada fase, per tant ho havi a de treballar amb percentatges.
9.2.1.2 Planificaci Per tal de poder observar, editar i guardar imatges de les cllules que he trobat durant les sis sessions daproximadament dues hores i 16 mostres que he fet, he utilitzat el microscopi Motic i el programa Motic Pro, que mhan perms capturar imatges de les mostres permetent-me aix treballar amb aquestes imatges posteri orment. Abans de comenar a treballar amb les mostres vaig fer tres sessions tamb de dues hores de prctica amb el programa i el microscopi per tal de veure com anava i aix quan comencs a fer les prctiques reals conixer b el programa i totes les seves eines i evitar tenir problemes dltima hora.
Vaig seguir el calendari segent: DIA 13-9-2012 20-9-2012 27-9-2012 3-10-2012 10-10-2012 17-10-2012 24-10-2012 7 i 8-11-2012 13-11-2012 14 i 15-11-2012 FEINA Sessi amb l ordinador i el microscopi Sessi amb l ordinador i el microscopi Sessi amb l ordinador i el microscopi Mostra 1 Mostres 2 i 3 (la mostra 3 no sur t correctament) Mostres 4,5,6 (la mostra 7 no surt corr ectament) Prctica amb el llevat Mostra 8 i 9 Mostra 10,11,12 i 13 (12 no s cor recta) Mostra 14, 15 i 16
9.2.1.3
Tipus de mostr es utilitzades
Com ja he comentat, vaig escollir fer les prctiques per comprovar el percentatge en que es troba cadascuna de les fases del cicle cellular amb cllules meristemtiques darrels de ceba. El motiu pel que he escollit larrel de ceba s per qu larrel de ceba el s divideix elevadament en les puntes, ja que les arrels estan creixent constantment i per tant, veure cllules en mitosi ser ms fcil que si observssim cllules d un teixit que no sestigui dividint tant rpidament. La identificaci de les fases en una bona mostr a s fcil i ens permetr fer un bon tr eball. A part de lobservaci de cllules darrel de ceba tamb he observat llevat per intentar observar la duraci del cicle cellular, per tot i que he pogut observar-ne les cllules no he pogut observar el DNA, tal i com podem observar a la imatge, per tant, no mha servit per poder diferenciar en quina fase es trobaven les cllules i no em permetia calcular la durada de la divisi cellular. Com podem veure en la imatge no podem observar en quina fase es troba cadascuna de les cllules.
9.2.2 Preparaci de la mostra Per la preparaci de la mostra de cllules darrel de ceba he utilitzat el segent pr otocol: El material necessari sn: portaobjectes, cobreobjectes, vidres de rellotge, pinces, tisores, Orcena A i orcena B, bulb de ceba amb arrels noves, pinces de fusta i una placa calefactora. Preparaci: Uns cinc dies abans de la prctica posem el bulb de ceba sobre un got amb aigua, on laigua arribi fins a la base de la ceba, permetent aix el creixement de noves arrels, quan aquestes tinguin uns tres centmetr es podem fer la prctica. El primer que hem de fer s tallar els ltims 5 millmetres duna de les noves arrels i posar-les sobre el vidre de rellotge on cobrim la mosta amb dues gotes de Orcena A que deixem actuar durant 5 minuts. A continuaci agafem el vidre de rellotge amb les pinces de fusta i el posem sobre de la placa calefactora i fem que sescalfi poc a poc, posant i traient la mostra de sobre la placa calefactora evitant aix que la orcena bulli i que les cllules es cremin, quan la quantitat dorcena shagi redut a la meitat retirem la mostra i apaguem la placa cal efactora.
Amb lajuda de les pinces traslladem el tros darrel al portaobjectes, afegim dues gotes dorcena B i deixem que actu durant 5 minuts. Desprs de dei xar-lo actuar amb un tros de paper eixuguem el colorant restant i finalment posem el cobreobjectes sobre larrel.
Posem un tros de paper sobre el cobreobjectes, amb el dit polze comencem pressionant suaument sobre el paper i cobreobjectes i desprs augmentem la pressi mentre fem girar el cobreobjectes 180, aquesta tcnica sanomena squash .
Finalment, ja podem observar la mostra al microscopi comenant per laugment ms petit i anem augmentant progressivament, mentre observem la mostra hem danar prenent anotacions i fent fotos del que trobem i observem per tal de poder observar-ho millor desprs i fer un recompte del que hem trobat.
La preparaci que observem s una dispersi de cllules on veiem tenyits de color morat, grcies a lorcena, els nuclis i els cromosomes, aix podem identificar en quina fase es troben les diferents cllules de la mostra. Les cllules meristemtiques darrel duna ceba tenen 16 cromosomes, i per tant les noves cl lules filles tamb en ti ndran 16.
9.2.3 Observacions de cada sessi : Com ja he comentat, un dels objectius daquest treball i concretament del treball de camp s, a part daprendre a identificar les diferents fases de la mitosi, intentar demostrar la proporci en es troba cada fase segons la teoria descrita anteriorment.
Per aquest motiu shan de fer moltes mostres per poder tenir una amplia perspectiva. Tot i que coneixem el percentatge teric aproximat existent de cadascuna de les fases, es poden produir erros o diferents situacions que ens facin obtenir valors diferents, com per exemple: a) no a totes les zones ni en moments concrets la quantitat de cllules en cada fase s la mateixa, b) s possible que tot i trobar-se en la mostra ho passem per alt, c) que no hagi quedat ben tenyi t i per tant no ho registrem. Podem trobar mostres on hi hagi una gran quantitat danafases i molt poques metafases tot i que tericament haurem de trobar el doble de metafases que danafases , per tant, hem de fer ms mostres per tal de tenir una visi ms real del procs i la freqncia en que es troba cadascuna de les fases. 9.2.3.1 Obser vacions de la interfase Inicialment vaig intentar fer el recompte de la primera mostra tant de l es cllules que es trobaven en interfase com de les que estaven en mitosi, i vaig obtenir els segents resultats:
Fase Interfase Profase Metafase Anafase Telofase N de cllules 200 76 4 6 9
Si calculem el percentatge en que es troba cadascuna de les fases comparant-o amb la teoria ens dna el s segents resultats:
%experimental 68% 25,70% 1,30% 2,03% 3,05%
Fase Interfase Profase Metafase Anafase Telofase
%teric 89% 7,50% 1% 0,50% 2%
Si observem el percentatge de la interfase s molt menor al que hauria de ser realment ja que el que significa que no les hem contat totes les
que hi havia, tot i fer bastantes fotografies on es veien el conjunt de cllules en general, com l a que podem obser var a continuaci.
Per fer una menor quantitat derror noms he registrat les cllules que es trobaven en mitosi ja que noms sn aproximadament un 11 % del total de les cllules de la mostra, ja que si tamb hagus i ntentat fer un recompte de les que es troben en interfase hagus hagut de contar cadascuna de les cllules que veia i fer-li una foto. Com que aix s impossible i cometia molts errors, he fet un nicament recompte de les cllules que es trobaven en mitosi i aix posteriorment podr extrapolar els valors obtinguts de cllules en mitosi a la quantitat de cllules que es trobaven en interfase. 9.2.3.2 Obser vacions de la mitosi Aix que vaig prendre la decisi d extrapolar els valors obtinguts amb l a profase per obtenir el valor de les cllules en interfase de forma ms aproximada a la realitat. El que he fet s comparar el percentatge de cllules trobades en cadascuna de les fases de la mitosi amb el percentatge de cadascuna de les fases dins de la mitosi. Tericament el 68 1% de les cllules que trobem en mitosi estaran concretament en profase(la profase dins del total del cicle cellular representava un 7,5%), el 909% en metafase(dins el cicle cellular representava un 1), un 454% en anafase(que dins el cicle cellular era el 05%) i el 181% en telofase ( que dins el cicle cellular era el 9%). Fase Dins del cicle cellular Dins de la mitosi Profase Metafase Anafase Telofase 7,5% 1% 0,5% 2% 68,1% 9,09% 4,54% 18,1%
Per observar la mostra ho faig amb ordre, comenant per un dels extrems de la mostra i anar baixant buscant cllules que es trobin en mitosi, quan arribo a lextrem inferior de la mostra la desplao lateralment i torno a desplaar-me cap a lextrem superior, aix successi vament per intentar evitar no veure alguna cllula que es trobi en mitosi i poder fer un recompte de cl lules en mitosi correcte.
Cada vegada que trobava una cllula en mitosi capturant una imatges. Desprs etiquetava cadascuna de les fotografies preses anotant ant amb quin augment shavia pres i qu hi observava, tal i com podem observar en les imatges segents. La resta d imatges es poden tr obar a lannex 5 en for ma de CD. A la imatge 1 podem observar una profase i 6 interfases, tot i que, com tamb podreu veure tant en aquesta com en la resta dimatges en el recompte no he expressat les interfases, tal com vaig decidir. En la imatge 2 tamb hi observem una profase.
Imatge 1
Imatge 2
A la imatge 3 podem observar dues metafases, una profase i 11 interfases. A la imatge 4 hi ha una metafa se i 14 interfases.
Imatge 3
Imatge 4
A la imatge 5 podem observar una anafase i 13 interfases, a la imatge 6 hi veiem una 3 anafases.
Imatge 5
Imatge 6
A la imatge 7 podem observar una telofase, 3 profases i 13 interfases, i a la imatge 8 podem obser var-hi tres telofases i 13 interfases.
Imatge 7
Imatge 8
A la imatge 9 podem observar una metafase, una anafase, 2 telofases i 4 profases. A la imatge 10 tamb hi podem observar una metafase, una anafase, una telofase i 12 profases.
Imatge 9
Imatge 10
9.2.4 Resultats de les observacions Quan tinc totes les imatges de cadascuna de les prctiques fetes (es troben a lannex 5), faig una taula on relaciono la imatge amb laugment que es troba (es troben a lannex 3) i finalment, faig un reps a les imatges per comprovar que no mhe deixat res, mentre faig el recompte de la quantitat de cl lules que es troba en cada etapa de la mitosi. A continuaci, podem veure les taules del recompte obtingudes a cada mostra.
10-10-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase N cllules 37 6 3 6 76 4 6 9
03-10-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase N cllules
17-10-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase 14 i 15-11-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase N cllules 316 42 21 74 319 66 23 84 N cllules 94 6 14 20
7/8/9-11-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase N cllules 47 20 10 12 Fase Profase
13-11-2012 N cllules
Metafase Anafase Telofase Taula final Fase Profase Metafase Anafase Telofase
N cllules 889 144 77 205
Finalment, a partir de cadascuna de les taules de recompte calculo en quin percentatge dins de la mitosi es troba cada etapa i faig un grfic amb lExcel comparant els valors obtinguts experimental ment transformats en percentatges, amb els valors terics. A continuaci , podem observar les taules amb l a comparaci de percentatges i els grfics obtinguts.
Treball de recerca 39 El cicle cellular 03-10-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase %experimental % teric 80,00% 4,20% 6,30% 9,47% 10-10-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase %experimental % teric 71,15% 11,53% 5,70% 11,53% 17-10-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase % experimental 70,15% 4,48% 10,45% 15,00% 7/8/9-11-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase % experimental % teric 52,00% 22,47% 11,24% 13,48% 68,10% 9,09% 4,54% 18,10%
Profase
3-10-2012
%experimental 80,00% 68,10% % teric 18,10% 9,09% 6,30% 4,20% 4,54% 9,47% Profase Metafase Anafase Telofase
68,10% 9,09% 4,54% 18,10%
%experimental 71,15% 68,10%
10-10-2012 % teric
68,10% 9,09% 4,54% 18,10%
18,10% 11,53% 9,09% 5,70% 4,54% 11,53% Profase Metafase Anafase Telofase
% teric 68,10% 9,09% 4,54% 18,10%
17-10-2012
% experimental 70,15% 68,10% % teric
18,10% 15,00% 9,09% 10,45% 4,48% 4,54% Profase Metafase Anafase Telofase
7/8/9-11-2012
% experimental 68,10% 52,00% % teric
22,47% 18,10% 13,48% 9,09% 11,24% 4,54% Metafase Anafase Telofase
13-11-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase % experimental % teric 64,80% 13,40% 4,67% 17,07% 68,10% 9,09% 4,54% 18,10%
Profase
13-11-2012
% experimental 68,10% 64,80% 18,10% 17,07% 13,40% 9,09% 4,67% 4,54% Metafase Anafase Telofase % teric
Treball de recerca 40 El cicle cellular 14 i15-11-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase % experimental % teric 69,76% 9,27% 4,43% 16,33% 68,10% 9,09% 4,54% 18,10%
Profase
14 i 15-11-2012
% experimental 69,76% 68,10% 18,10% 16,33% 9,27% 9,09% 4,43% 4,54% Metafase Anafase Telofase % teric
En el segent grfic podem observar que els valors obtinguts experimentalment, en alguns casos sn majors als terics, en alguns casos menors i en altres molt semblants i s per aquest motiu pel que necessitem realitzar moltes mostres, perqu cada sessi i per tenir un resultat el ms real possible necessitem fer-ne el mxim possibles per tal dobtenir molts valors diferents per per poder trobar-ne la mitjana entre tota aquesta varietat i que aquesta mi tjana sigui semblant a la teoria.
Grfic general
90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00%
Profase Metafase Anafase Telofase
Quan tenim totes les dades finalment realitzem un grfic comparatiu on hi ha les dades de totes les mostres, aquest grfic hauria de ser molt semblant a les dades teriques ja com que en algunes grfiques una fase tenia valors experimentals superiors als terics per en altres grfiques tenem valors inferiors sacaba fent una mitjana i hem d obtenir una grfica experimental que hauria de ser molt semblant a la teri ca.
Lobjectiu del treball seria que els valors terics i experimentals a la grfica comparativa final fossin els mateixos, daquesta forma sabrem que el recompte sha fet correctament i que hem fet una quantitat de mostres suficients per tal dobtenir aquesta mitjana que necessitvem. Si els valors obtinguts sn molt semblants significa que haurem de fer alguna prctica ms per aconsegui r aquesta mitjana que desitgem obtenir per poder complir lobjectiu de demostrar amb la part prctica una de les dades teri ques. Aquest grfic final lhe fet com un grfic de dispersi en lloc dun grfic de barres per poder observar millor quina s la diferncia entre els valors obtinguts experimentalment i els terics. Si noms observem un dels punts (el del valor teric) s que hem obtingut els resultats esperats, si el punt del valor experimental apareix en part per dalt o per baix significa que els valors sn molt semblants per no exactes. Finalment si podem observar els dos ponts significa que hi ha hagut errors i que shauria de fer ms mostres.
80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% 0
Grfic comparatiu final

% experimental % teric
0,5 Profase 1
1,5 Metafase 2
2,5
Anafase 3
3,5 Telofase 4
4,5
Fase Profase Metafase Anafase Telofase
% experimental % teric 67,46% 10,95% 5,80% 15,58% 68,00% 9,09% 4,54% 18,10%
Com podem observar en aquesta grfica i a la taula comparativa final els resultats terics i els experimentals no han sortit exactament iguals, tot i que, per la quantitat de prctiques que hem fet, sassemblen bastant. El resultat ms semblant s el de les profases on havem dobtenir que eren el 68% i segons els meus clculs han estat el 6747%. En canvi, si observem els resultats de la metafase i lanafase podem observar que el valors experimentals sn ms alts que els terics. Haurem dhaver trobat el 909% de cllules en metafase i el 454% en anafase, per en lloc daquests valors hem trobat un 1095% i un 580% respectivament. El cas de la telofase s el contrari, hem obtingut que les telofases es troben en un 15 58% quan hauria de ser un 1810%. Com que els valors obtinguts experimentalment en la metafase, lanafase i la telofase tenen una diferncia mitjana dun 188% haurem de realitzar ms prctiques fins aconseguir igualar els resultats o disminuir notablement la diferncia entre els valors. Per poder saber si les mitjanes obtingudes han estat els correctes hem de calcular la variana amb lExcel. Si la variana s semblant a la mitjana significa que els valors obtinguts sn correctes i no els hem obtingut per casualitat. Si calculem la variana dels nostres resultats obtenim els segent:
Profase Resultat teric Resultat experimental Mitjana Sessi 1 Sessi 2 Sessi 3 Sessi 4 Sessi 5 Sessi 6 Variana 894,20 889,00 70,5 32 37 94 47 319 316 Metafase 119,5 144 13 4 6 6 20 66 42 Anafase 59,7 77 12 6 3 14 10 23 21 Telofase 238 205 16 9 6 20 12 84 74
40533455,11 51886,1521 833,006945 167317,362
Com podem observar la variana s molt diferent de la mitjana, per tant podrem dir que els valors obtinguts sn err onis, per aquest error t
una ra molt simple. Al fer 16 mostres de les quals 3 no em van sortir b, per tant tenim els valors de 13 mostres per noms 6 sessions, aix significa que en algunes observacions hi ha valors de ms duna mostra i en canvi, en altres observacions com en l a primera o la segona, noms hi ha el valor de cllules trobades en una mostra. Com hem pogut observar al calendari no vaig fer el mateix nombre de mostres a cada sessi, ni vaig donar importncia a quina imatge pertanyia cada mostra ja que jo contava fer una mitjana entre totes les dades i no sabia que havia de calcular la variana, ni que per calcular la variana necessitaria els valors per mostra i no per sessi tal i com jo els havia pres, i fis ara no madono de lerror coms a lhora de prendre les dades. Coneixent el motiu de lerror de la variana i havent vist que en el grfic comparatiu entre els valors terics i els experimentals era bastant semblant, podem extrapolar amb el nombre de cll ules que es trobaven en mitosi per poder calcular el nombre de cllules que estaven en interfase. Tenint els valors terics obtinguts en una web ja es podia veure clarament que la majoria de cllules es trobaven en interfase, aquesta fase s la que dura ms ja que s quan les cllules estan creixent i realitzant la seva funci. Per observant les mostres al laboratori tamb ho he pogut observar, a ms veient que els valors terics de la quantitat de cllules en mitosi era ms o menys la correcta, podem afirmar que els valors terics de cllules en mitosi tamb sn cor rectes. Sabent que he trobat 1315 cllules en mitosi i noms un 11% de la cllules de la mostra es troben en mitosi, per tant, el 89% restant es troben en interfase, s a dir, en el total de mostres que he observat hi havia aproximadament 10640 cl lules en interfase. 9.3 Entrevista Com a part del treball de camp he fet una entrevista a Ethel Queralt, bioqumica que actual ment treballa a lInstitut dInvestigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL) i que ha fet una estada postdoctoral de quatre anys al London Research Institute estudiant el cicle cellular, la regulaci de la mitosi i la segregaci cromosmica. La seva investigaci actual es centra en els mecanismes que asseguren el manteniment de la integritat genmica durant el creixement cellular, particularment en el sistema molecular que s responsabl e d'iniciar la
sortida de mitosi. Recentment, el seu equip dinvestigaci format per tres becaris predoctorals i un tcnic de laboratori i Ethel com a cap del grup, ha estudiat i descobert a travs de la Saccharomyces cerevisiae el mecanisme que regula lactuaci de la protena Zds1 en la mitosi. Aquesta protena regula la mitosi i coopera amb lenzim separasa per assegurar la correcta herncia gentica d unes cllules a les seves cl lules filles. Ethel explica en l entrevista que han estat uns dos anys i mig fent aquesta investigaci sobre lactuaci de la protena Zds1 en la mitosi. Han utilitzat la Saccharomyces cerevisiae ja que s un tipus de fongs molt fcil de manipular genticament, ja fa trenta anys que sen coneix el genoma complet, es t un coneixement molt ampli del seu metabolisme; a ms, han aconseguit un 90% de les cllules sincronitzades i marcadors biolgics. Considera que el descobriment permet un millor coneixement de el mitosi, ja que , abans no es coneixia la participaci de la Zds1 en la regulaci mittica i aix pot permetre noves investigaci ons i enfocaments. Moltes vegades les protenes sn les responsables del cncer per si es crea un frmac contra aquesta protena i aquesta protena t altres funcions desconegudes no serviria de res, perqu aquesta protena diana t ms duna funci, que en molts casos s oposada. Per tal de poder fer una bona recerca clnica cal tenir una bona recerca bsica, per evitar assaigs clnics que no funcionaran i evitar donar falses esperances. Tot i conixer que la correcta coordinaci entre la Zds1 i la separasa eviten les aneuplodies, una de les causes del cncer, no s suficient per crear nous frmacs contra el cncer ja que abans de trobar una combinaci de frmacs, per tal devitar que si es produeix una mutaci del receptor apareixin protenes resistents, sha destudiar molt b el seu mecanisme per poder crear una bona combinaci de frmacs i obtenir un tractament adequat. El seu equip dinvestigaci desprs daquest descobriment est estudiant el mecanisme amb el qual la Zds1 regula la mitosi i volen identificar sobre quines protenes actua a par t de la PP2A.
10 Conclusions Desprs de realitzar el treball de camp, fer el recompte de les cllules que estaven en mitosi i calcular la quantitat de cllules que estaven en interfase extrapolant els valors he pogut demostrar que la meva hiptesis que era La majoria de cllules que observarem les trobarem en interfase ja que s la fase on les cllules fan les seves funcions vitals i, per tant, s lgic que sigui la fase que tardar ms en dur-se a terme i que, per tant, veurem en ms quantitat que la resta de cllules que sestiguin dividint era correcta, ja que tenem un total de 1315 cllules en mitosi, que sn les que s estan dividint, respecte un total de 10640 cll ules en interfase. Com hem pogut veure en el treball de camp per arribar a aquest resultat he fet en primer lloc un recompte de totes les cllules en mitosi, com que aquest recompte s molt semblant als valors que havem dobtenir segons la teoria, en un pri ncipi els vaig prendre com a correctes. Per quan vai g fer el clcul de la variana i aquesta no sassemblava gens a la mitjana entre les observacions. Aix ens va portar a pensar que els valors obtinguts no eren correctes. Desprs vam buscar una causa per aquest error i vam adonar-nos que a cada sessi havia fet un nombre de mostres diferent i com que a linici del treball de camp no havia previst que hauria de fer aquest clculs, no mhavia guardat el full on indicava de quines fotografies pertanyien a cada mostra, per tant em va ser impossible fer un recompte per mostres, que s el que hauria dhaver fet per aconseguir una variana menor i ms semblant a la mitjana estre mostres. Per com que cada sessi en funci del temps que tenia feia ms o menys mostres els resultats eren molt diferents i per tant la variana tamb ho er a. Un cop justificat lerror prenem els resultats obtinguts com a bons i a partir daquests resultats calculem el nombre de cllules en interfase i observem que el resultat s molt ms elevat. Tot i que sense calcular el nombre cllules en interfase extrapolant els valors de les cllules en mitosi tamb hagussim pogut dir que la hiptesis era correcta, ja que experimentalment durant lobservaci de les mostres havia pogut veure que gaireb totes les cllules es trobaven en interfase i noms la minoria en mitosi, i la teoria ho confirmava dient que el 89% de les cllules es trobaven en interfase i l11% en mitosi. Per tant, tot i que els resultats terics i els meus resultats prctics fossin erronis, experimentalment observant les mostres podia afirmar que la majoria de cllules es troben en interfase.
A ms he complert tots els meus objectius: El primer objectiu que era comprendre millor la reproducci cellular, concretament la mitosi, sha complert totalment fent la part terica del treball i desprs complint el segon objectiu, s a dir, aplicant els coneixements adquirits en la part terica en la part prctica he acabat daprofundir i aplicar tota la teoria. Com es pot observar durant tot el treball de camp he estat utilitzant informaci de la part terica del treball i sense aquesta part terica seria impossible haver reconegut les fases de la mitosis en les cllules El tercer objectiu que era conixer lestat de les investigacions, per tal dactualitzar els coneixements previs, ha quedat tamb complert desprs de la recerca de descobriments recents que trobem a la pagina 27 i que he pogut complementar i aprofundir en un treball en concret amb lentrevista realitzada a Ethel Queralt, que podeu trobar un resum a la pgina 43 i lentrevista sencera a lannex 1. El quart objectiu que era comprovar si les dades teriques sobre la duraci del cicle cellular i la quantitat de cllules que es troben en cada fase eren valors reals, tamb lhe pogut complir ja que desprs de tot el treball de laboratori i el recompte, he pogut observar que tot i que el resultat no era exacte al teric era molt semblant i noms hi ha hagut una petita desviaci, com es pot obser var a la pgina 41. El cinqu objectiu que era adquirir prctica i rapidesa en la utilitzaci del microscopi, i ms concretament aprendre a utilitzar un microscopi amb cmera, ha quedat complert grcies a la prctica que he obtingut desprs de fer totes les mostres necessries per complir el quart objectiu. Totes les imatges fetes amb el microscopi es poden observar a lannex 5 que es troba en format CD. Tamb podeu veure a les pgines 36 i 37 exemples dimatges realitzades al microscopi. Tot i que el valor de la variana no ha sortit correctament, hem trobat un motiu lgic que pot provocar que hagi sortit malament. Si no hagussim trobat un motiu que justifiqus aquest error significaria que els resultats, tot i ser semblants als terics, sn erronis. Per poden justificar quin s lerror que he coms podem considerar que els valors seran ms o menys correctes.
Com a recomanacions per alumnes que volguessin continuar aquest treball de recerca podrien fer ms prctiques i unir els seus resultats amb els meus per poder aconseguir, uns resultats molt ms semblants o iguals als terics. Una altra forma de continuar el treball seria desprs de saber que aquests resultats terics sn certs intentar observar com afecten variables com la temperatura, el pH i la quantitat de nutrients del medi en la velocitat de divisi cellular. 11 Bibliografia KATRIEN VERMUELEN, DIRK R. VAN BOCKESTAELE, ZW I N.BERNEMAN (2003) The cell cycle: a review of regulation, deregulation and therapeutic targets of cancer . BETH A.A.WEAVER, DON W. CLEVELAND ( 2007) Aneuploidy. Instigator and Inhibitor of tumorigenesis. ROBIN M. RICKE, J ANNINE H. V AN REE, JAN M.VAN DEURSEN (2008) Whole chromosome instability and cancer : a complex relationship. INES CALABRIA, BARBARA BARO, JOSE -ANTONIO RODRIGUEZ RODRIGUEZ , NURIA RUSSINYOL, ET HEL QUERALT (2012) Zds1 regulates PP2A Cdc55activity and Cdc14 act ivation during mitotic exit through its Zds_C motif. M.M.SW ANN (1957) T he Control of Cell Division: A review: I.General mechanisms GARETH H WILLIAMS, KAI ST OEBER (2011) The cell cycle and cancer VAZQUEZ, Agustn. Diccionario de biologa . Complutense, 1998. MANSON, Ania. Lo esencial en clula y gent ica. Elsevier Espaa, 2003
ANTONIO JIMENO, LUIS UGEDO Biologia 1r Batxillerat. Santillana, 2008 Apunts de biologa de 1r de batxillerat. 12. Webgrafia http://www.cel ulas.org/ http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/Celula.htm parts de la cllula www.xtec.cat/~jgurrera/parts.htm parts de la cl lula
http://biologia.laguia2000.com/ci tologia/forma-y-tamao-de-las-clulas forma i mida de les cllules http://rbastom08.bl ogspot.com.es/2011/04/f orma-tamano-y-numero-delnucleo.html forma, nombre i mida del nucli http://www.dui ops.net/ser esvivos/celula_actividad_fc.html funcions de la cllula http://ies.rayuela.mostoles.educa.madr id.org/Publicaciones/ApuntesAnat om iaAplicada/1-base/Celulas.htm funcions de la cllula. http://protei nas.org.es/sintesis-proteinas sntesis de proteines http://www.col egiomaravillas.com/BIO/BACH/downloads/nucleocelular.pdf nucli cellular http://ciencia.glosario.net/genetica/ heterocromatina i eucromatina http://www.bi ologia.edu.ar/cel_euca/ciclo.htm cicle cellular http://cyber bridge.mcb.harvard.edu/mitosis_5.html fases de la mitosi http://www.unad.edu.co/cur so_biologia/divcelular.htm fases de la mitosi i la meiosis http://genomasur .com/lecturas/Guia12a.htm fases de la mitosi, regulaci del cicle cellular i replicaci del DNA http://www.bi ologia.arizona.edu/cell /tutor/mitosis/cells2.html cicle cellular http://www.bi ologiasur.org/mitosis/96-mitosis-soluciones.html duraci del cicle cellular http://www.uc m.es/info/genetica/grupod/mitosis/mitosis.htm duraci del cicle cellular http://escritorioalumnos.educ.ar /datos/recursos/pdf/biologia/ciclo_celular.pdf duraci del cicle cellular http://www.googl e.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&ved=0 CEIQFjAD&url=http%3A%2F %2Fwww.portaleso.com%2Fportaleso%2Ftrab ajos%2Fbiologia%2Ffisiologiace%2Fciclo_celular.doc&ei=XndIUMOSF YfM hAeQnYBA&usg=AF QjCNF9xyEjvjFWHGZtYTyYqiRHL3CwVg&si g2=FN5K _almuCXA5HjPDidKOg duraci del cicle cellular
http://biologia-lacienciadelavida.blogspot.com. es/2010/08/ci clo-celular-deuna-celula-eucariota-4.html http://www.iespando.com/web/depar tamentos/bi ogeo/web/depar tamento/2B CH/PDFs/18Mitosis.pdf duraci del cicle cellular http://www.bi ologia.edu.ar/cel_euca/regulacion.htm regulaci del cicle cellular http://www.bi ocancer.com/journal/1220/42-regulacion-negativa-del-ciclocelular regulaci del cicle cellular http://canalbq.spb. pt/docs/Canal BQ_0009-40-47.pdf regulaci del cicle cellular http://outreach.mcb.harvard.edu/animations/checkpoi nts.swf regulaci del cicle cellular http://www.maristasgranada.net/webcol e/documentos/Ci encias/Bach2%BA/Biologia/2_Citologia/Mitosis+Meiosis/CicloCelular_Control.pdf control del cicle cellular http://www.unav.es/cdb/unbebemedi camento.html nadons medi cament http://www.obser vatoriobioetica.com/presentaciones/bebes_medi camento.p df nadons medi cament http://www.ti me.com/time/magazine/article/0,9171,998238,00. html nad medicament http://www.5280.co m/magazine/2005/08/mi racle-molly nad medicament http://www.rtve.es/noti cias/20090313/bebe -medicamento-logra-salvar-suhermano-gracias-transplante/248499.shtml nad medi cament http://www.rtve.es/noti cias/20081014/nace -espana-primer-bebemedicamento-puede-salvar-su-hermano/177528.shtml nad medi cament http://www.bi ologiasur.org/mitosis/96-mitosis-soluciones.html diferncies entre la mitosi de cllules animals i vegetals. Fus astral i anastral. http://www.equi posylaboratorio.com/sitio/contenidos_mo.php?i t=3223 mitosi i les seves conseqnci es http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/8448166655.pdf organismes unicellulars i pluricellulars
http://www.enbuenas manos.com/articulos/muestra.asp?art=546 protenes http://www.aul a21.net/Nutri web/grasas.htm lpids http://es.wi kipedia.org/wiki/Glucido glcids http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachil lerato/biomol/contenido s17.htm cids nucleics http://www.u m.es/molecula/anucl .htm cids nucleics http://benitobi os.blogspot.com.es/2009/06/funci ones-del-arn.html funcions de l RNA http://cienciasenbachillerato.blogspot.com.es/2009/09/ funcion-biologica-deladn.html funcions de lADN http://genomasur .com/lecturas/Guia12a.htm replicaci de lADN http://glosarios.servidor-alicante.com/geneti ca/elemento-de-transposicion transposici http://www.iesguillemcifre.cat/menu7/menu7_2/biob2/ TEMES/T14%20Les% 20mutacions%201112. pdf substitucions http://www.rettsyndrome.org.es/informacion/diccionario/translocacion.html translocaci, transposici http://www.geneti caycancer.es/doc.php?op=mol ecular&ap=tecnicas_molec ular&id=11 monosomia http://delucalab.colostate.edu/page9/page4/ aneuplodia http://www.cancer quest.org/index.cfm?page=280&l ang=spanish aneuplodia, duplicaci, inversions http://www.el referente.es/actualidad/ciencia/el-control-de-la-reproduccioncelular-ayudara-a-inhibir-el-cancer-20909 Descobriment d un nou mecanisme clau en la divisi cellular http://www.idibell.cat/modul/cicle-cellular/ca Descobriment d un nou mecanisme clau en la divisi cellular http://www.idibell.cat/modul/noticies/ca/367/descober t-un-nou-mecanismeclau-en-la-divisio-cellular Descobriment d un nou mecani sme clau en la divisi cellular
http://www.uni ca.edu/web/i mags/060604cl otet.pdf http://www.medicineworld.org/cancer/lead/12-2008/insight-on-wonder-ofcell-division.htmldetenci del cicle cellular en cas destrs http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/stem.1177/abstr act Deteriorament de les cllules mare embrionries http://dvice.com/archives/2012/04/ brain-stem-cell.php De cllules mare a cllules neuronals: http://www.lunduniversity.lu.se/o.o.i.s?id=24890&news_i tem=5869 cllules mare neuronals http://abcnews.go.com/Heal th/stem-cell-therapy-promising-regeneratingdamage-heart-muscle/story?id=15576909#.UAp 6T2G0AaA regeneraci del teixit cardac a travs de les cllules mare
http://www.noti ciasdegaia.com/2012/06/ identificado-comportamientoaltruista.html Conseqncies del nivell de p53 en les cllules mare http://recursos.cnice.mec.es/biologia/bachillerato/segundo/bi ologia/ud03/02 _03_04_03.html Procediment observaci de la mitosi a larrel de ceba
15. Glossari Eucariota: s el domini d'organismes cellulars amb nucli diferenciat. Cllula meristemtica: s una cllula que sintetitza protoplasma i produeix noves cllules a travs de la divisi. Procariota: organismes unicellulars caracteritzats per no disposar de nucli cellular diferenciat, s a dir, el seu ADN no est confinat a l'interior d'una membrana, sin que est en el mateix citoplasma. Auttrofa: s la nutrici en la que lorganisme pren del medi matria inorgnica. Aquesta matria inorgnica pot ser transformada en matria orgnica. Hetertrofa: s la nutrici en la que es capta matria orgnica.
ATP: transporta energia qumica a l'interior de les cllules mitjanant el metabolisme. s una font d'energia produda durant la fotosntesi i la respiraci cellular i s consumit per molts enzims en una multitud de processos cellulars, incloent les reaccions de biosntesi, motilitat i divisi cellular. Orgnul: cadascuna de les parts formades per material orgnic microscpic que formen part i, per tant, integren una cllula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cellulars. Biocatalitzador: s un catalitzador de les reaccions bioqumiques dels ssers vius. Es consideren biocatalitzadors els enzims, les hormones i les vitamines. Cromatina: s el material gentic de la cllula eucariota que es troba al nucli. Antiparalleles: dues molcules sn antiparalleles si s'estenen l'una al costat de l'altra en direccions oposades .

EL CICLE CEL LULAR. Estudi de La Interfase I La Mitosi

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

EL CICLE CEL LULAR. Estudi de La Interfase I La Mitosi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El cicle cellular

Estudi de la interfase i la mitosi

Autora: Laura Pujals Pont

Treball de recerca 1 El cicle cellular

Treball de recerca 2 El cicle cellular

Treball de recerca 3 El cicle cellular

Treball de recerca 4 El cicle cellular

La mida i forma de les cllules pot ser molt variada:

Cllules animals Cllules vegetals

Adaptada a la seva funci

Treball de recerca 5 El cicle cellular

Treball de recerca 6 El cicle cellular

Treball de recerca 7 El cicle cellular

Treball de recerca 8 El cicle cellular

Treball de recerca 9 El cicle cellular

Treball de recerca 10 El cicle cellular

Treball de recerca 11 El cicle cellular

Treball de recerca 12 El cicle cellular

Treball de recerca 13 El cicle cellular

Treball de recerca 14 El cicle cellular

Treball de recerca 15 El cicle cellular

Treball de recerca 16 El cicle cellular

Treball de recerca 17 El cicle cellular

Treball de recerca 18 El cicle cellular

Treball de recerca 19 El cicle cellular

Punt de control G1:

Dany perills=p53 provoca lapoptosis

Inici de de la fase G1=Ciclines+CDK

Mida de la cllula? Entorn? ADN malms?

Nivel baix de p53

Treball de recerca 20 El cicle cellular

Punt de control: Alineaci dels cromosomes? Uni al fus?

Pausa de la mitosi, permetre la reparaci Apoptosis Continuaci de la mitosi

Treball de recerca 21 El cicle cellular

Treball de recerca 22 El cicle cellular

7.1 Tipus de mutaci ons

Aneuploidia Delecci Inversi Duplicaci Transposici Translocaci

Intercromosmic a Substituci Delecci Adici Transposici

Treball de recerca 23 El cicle cellular

Treball de recerca 24 El cicle cellular

Treball de recerca 25 El cicle cellular

Treball de recerca 26 El cicle cellular

Treball de recerca 27 El cicle cellular

Treball de recerca 28 El cicle cellular

Treball de recerca 29 El cicle cellular

Treball de recerca 30 El cicle cellular

Treball de recerca 31 El cicle cellular

Tipus de mostr es utilitzades

Treball de recerca 32 El cicle cellular

Treball de recerca 33 El cicle cellular

Treball de recerca 34 El cicle cellular

Fase Interfase Profase Metafase Anafase Telofase

%teric 89% 7,50% 1% 0,50% 2%

Treball de recerca 35 El cicle cellular

Treball de recerca 36 El cicle cellular

Treball de recerca 37 El cicle cellular

Treball de recerca 38 El cicle cellular

03-10-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase N cllules

7/8/9-11-2012 Fase Profase Metafase Anafase Telofase N cllules 47 20 10 12 Fase Profase

N cllules 889 144 77 205

68,10% 9,09% 4,54% 18,10%

%experimental 71,15% 68,10%

68,10% 9,09% 4,54% 18,10%