1.

Situaci del text en el context histrico-poltic

Aquest s un dels fragments que conforma El Prncep, tractat poltic escrit cap a lany 1513 per lescriptor itali Nicolau Maquiavel. Del context que envolta lobra cal destacar dos trets fonamentals que poden aplicar-se a prcticament tot lmbit europeu i que caracteritzen aquest perode: Un progressiu reforament de lautoritat del monarca a linterior de cada regne i un progressiu reforament de lhegemonia en lesfera internacional. Aix doncs, la cada vegada major concentraci del poder en mans del monarca en els respectius regnes que desembocar finalment en lassoliment de la monarquia absoluta com a sistema poltic estar acompanyada duna poltica expansionista i de conquesta per part daquests, duta a terme en Europa i acrescuda pel descobriment dAmrica en 1492 per part de la monarquia hispnica. Ser precisament el control de la Itlia del Renaixement el factor final que decidir lhegemonia en la resta del continent, disputada per Carles I dEspanya i Francesc I de Frana: Una Itlia fragmentada en diverses lluites internes per lhegemonia a la pennsula entre les diferents ciutatsestat i el papat i objecte de disputa pel seu domini per part de potncies superiors com eren Espanya i Frana.

2. Resum del contingut

En aquest text, Maquiavel pretn explicar quin s el domini que exerceix la fortuna sobre les qestions humanes i quina part daquestes correspon exclusivament a la voluntat de lhome. En altres paraules, s lhome un objecte en mans de la Providncia que res pot fer per canviar les seves circumstncies , o s ms b un ser subjecte a aquesta en la meitat de les seves accions i subjecte en laltra meitat al seu lliure albir? Com b assenyala lautor, lopini imperant en el seu temps s la de que lhome s un ser subjecte en la seva totalitat al poder de la fortuna i que res es pot fer ms que deixar-se portar per aquesta sense oposar resistncia. Tanmateix, encara que en un primer moment sembli que lautor puga estar en part dacord amb tot all que implica aquesta afirmaci, dna a entendre al lector que no considera que sigui del tot certa degut a lexistncia dun altre factor al seu parer de la mateixa o, al menys, de gran importncia , com s el lliure albir implcit en la figura de lhome. Aix doncs, desprs dun primer pargraf al qual presenta el nucli de la qesti, lautor es disposa en el segon pargraf a plantejar la seva tesi mitjanant un exemple: La fortuna s com un gran riu embravit el qual arrasa amb tot all que troba al seu pas. Si lhome no construeix canals i dics que puguen contenir el seu poder devastador , s a dir, si per la seva prpia voluntat lhome no du a terme els mitjans dacci necessaris per evitar les possibles dificultats que sorgeixin quan les seves decisions no es corresponguin amb el temps i les circumstncies que lenvolten, el seu cam i les seves accions s que es veuran subjectes en la seua totalitat al poder devastador de la fortuna. Dit a, en els segents tres pargrafs el cos del text lautor empren la tasca de fonamentar la seva tesi mitjanant exemples reals del seu temps que actuen com a arguments: En primer lloc ens planteja la qesti del panorama poltic a Itlia, la qual es troba submergida en una constant espiral de guerres internes per tamb externes, amb les altres potncies europees i amb el propi papat. Itlia, pennsula que alberga gran quantitat de ciutats-estat independents unes daltres i amb plena autonomia deslligades de qualsevol tipus de poder superior que centralitzi el poder de tot aquest territori, deu la seva sort segons Maquiavel al fet de no haver disposat en cap moment dun exrcit i uns mitjans defensius adequats com els de les altres potncies per tal devitar el desbordament del riu.

Seguidament, lautor fica com a exemple el cas dun prncep podem deduir que es tracta de Lloren II de Mdici al qual dedica la seva obra el qual, sense haver canviat de carcter ni de qualitats, cau en desgracia degut a que no fa altra cosa ms que recolzar-se en la fortuna. Per tant, aquell que no actua en consonncia en els seu temps i du a terme els mateixos actes infrangiblement, independentment de la direcci en que bufa el vent, deixa en mans de la fortuna el seu avenir. Finalment ens planteja el cas del papa Juli II: En contraposici al cas anterior del prncep, ens presenta el carcter impetus del papa que li permet trobar lxit al final de cadascuna de les empreses que inicia. Aquest mpetu evita que aquest personatge puga caure en la monotonia que li faja regir-se sempre pels mateixos criteris i prendre sempre decisions de la mateixa naturalesa, fet aplaudit per Maquiavel que destaca la seva actuaci davant el desig de sotmetre Bolonya. Segons aquest, degut a la rpida maniobra davant les inseguretats dels venecians, espanyols i francesos, va ser possible el compliment de les seves expectatives. Per tant, com a conclusi i per tal de tancar aquest text destructura circular, Maquiavel torna a assenyalar la importncia de saber concordar qualsevol tipus dacci amb la fortuna mateixa, s a dir, que lindividu obstinat en el mateix mode de procedir trobar la seva desgracia degut a que hi haur un moment en que aquest estar en discordana amb la fortuna. Per aix aplaudeix el carcter del papa Juli II i estima que la fortuna s ms propicia a la joventut, ja que considera que aquesta, al igual que una dona, es deixa guanyar ms per aquells que la tracten amb violncia que per aquells que la tracten delicadament, i sn els joves precisament els que es caracteritzen per un carcter ms irascible i impetus.

3. Conclusi
Realitzat lanlisi pertinent del text, podem arribar a la conclusi de que all que realment defensa i pretn destacar Maquiavel en aquest fragment de la seva obra s que lhome no s ni deu considerar-se objecte de la fortuna. Per tant, pretn desmitificar el pensament ests en la societat del seu temps basat en la infravaloraci del poder de la voluntat humana, s a dir, lhome disposa dels mitjans necessaris per salvaguardar-se dels possibles esdeveniments que podrien afectar-li duna manera negativa. Aquests mitjans, com ja hem dit, es basen en la capacitat de saber adequar el seu criteri i orientar les seves accions en la direcci en que corren els temps. Aix doncs, daquesta tesi podrem nosaltres, lectors a distncia del fragment duna obra del s. XVI, extraure les nostres prpies conclusions: Tenint en compte que es tracta dun autor itali, que planteja les seves teories sempre recolzant-se en el panorama poltic itali i que dirigeix lobra a una de les personalitats ms importants i influents de la Itlia del s. XVI, podrem deduir que pretn establir unes bases poltiques necessries, al seu parer, i orientades a aportar les solucions per tal de fer sortir el pas de la situaci en la que es veu sumida, nacionalment i internacional. La segona i ltima conclusi que podem extraure s que aquest impuls i importncia que dna lautor a la voluntat de lhome front a la figura dun sser dominat en tot moment per la fortuna o la Providncia, podria ser el resultat del Renaixement cultural que experimenta Itlia en aquest moment, el qual suposa un canvi de la cosmovisi teocntrica medieval, a una nova cosmovisi antropocntrica: Lhome com a centre de lunivers.