Comptabilitat bsica 1 Melanie Nogu Fructuoso

TEMA 4 TRANSACCIONS
Recordem que el resultat s una magnitud que es mou entre els mnims i uns mxims. Amb aix, es produeix una relativitat la qual ve donada per: Variaci dexistncies. Amortitzacions. Provisions. Periodificacions.

A ms, les existncies (sn < 1 any) romanen invariables en tot lexercici comptable, amb la qual cosa: Entrades dexistncies COMPRES. Sortides dexistncies VENDES.

Aleshores, en parlar de les existncies el que fem s interpretar la informaci comptable. A ms, dins el grup 3 trobem: 30_ COMERCIALS O MERCADERIES 31_ PRIMERES MATRIES 32_ ALTRES APROVISIONAMENTS: poden ser emmagatzemats o b elements incorporables com per exemple una fbrica de cotxer que utilitzi motors duna altra fbrica. O b, materials doficina, combustibles... 33_ PRODUCTES EN CURS. 34_ PRODUCTES EN FASE DE FABRICACI (SEMIACABATS). 35_ PRODUCTES ACABATS. 36_ SUBPRODUCTES, RESIDUS I MATERIALS REPARABLES.

CICLE DEXPLOTACI DUNA EMPRESA

Periode mig de maduraci

Aprovisionament Fabricaci Productes acabats Clients

Provedors

Periode mig de maduraci financer

Comptabilitat bsica 2 Melanie Nogu Fructuoso s important saber quant de tems fa falta per recuperar 1 unitat monetria invertida i que vingui per parts dels clients. A ms, hi ha un subperode que sanomena provedors i vol dir el temps que triguem en pagar. La segent fletxa indica el temps que passa des que paguem i cobrem. Hi ha dos criteris de valoraci o convenis: i. ii. iii. Preu mig ponderat (PMP). FIFO: first in, first out. Altres: LIFO, NIFO, HIFO...

Els ms importants sn els dos primers. A ms, aquests criteris de valoraci no tenen a veure amb les existncies fsiques, sin amb el preu daquestes, s a dir, el preu de compra (=preu dadquisici). Important destacar que no interessa el PVP.

1. Preu mig ponderat (PMP)

Per exemple, si comprem 100 a 10/ut i 200 a 15/ut tenim un cost de 4.000 i 300 uts. Per a calcular el PMP, el que es fa s:

Aix s el que mha costat realment.

2. FIFO
Comptem amb lexemple anterior, per en aquest cas les valorar a 10, s a dir, al preu ms baix. Tenint els dos casos, veiem un quadre comparatiu amb els dos valors diferents: FIFO ENTRADES SORTIDES EXISTNCIES DATA OPERACI Uts /ut Import Uts /ut Import Ut ut Import 05/01 Compra 400 20 8.000 400 20 8.000 400 20 8.000 20/01 Compra 300 22 6.600 300 22 6.600 200 20 4.000 31/01 Venda 200 20 4.000 300 22 6.600 200 20 4.000 05/02 Compra 160 23 3.680 300 22 6.600 160 23 3.680 200 20 4.000 200 22 4.400 10/02 Venda 100 22 2.200 160 23 3.680 80 22 1.760 28/02 Venda 120 22 2.640 160 23 3.680 80 22 1.760 05/03 Compra 180 24 4.320 160 23 3.680 180 24 4.320 30/03 Venda 80 22 1.760 100 23 2.300

Comptabilitat bsica 3 Melanie Nogu Fructuoso 60 23 1.380 180 24 4.320

DATA 05/01 20/01 31/01 05/02 10/02 28/02 05/03 30/03

PMP ENTRADES SORTIDES OPERACI Uts /ut Import Uts /ut Import Compra 400 20 8.000 Compra 300 22 6.600 Venda 200 20,85 4.171,4 Compra Venda Venda Compra Venda 180 24 4.320 140 22,5 3.150 160 23 3.680 300 21,93 120 21,93 6.578,4 2.565

Uts 400 700 500 660 360 240 420 280

EXISTNCIES /ut Import 20 8.000 20,85 14.600 20,85 10.428,6 (20,85+ 23)/2= 14.108,6 21,93 21,93 7.695 21,93 5.130 (21,93+ 24)/2= 9.450 22,5 22,5 6.300

Com veiem, amb el FIFO valora per damunt les existncies ja que els preus de compra sn ascendents.

Hi ha certs problemes a lhora de comptabilitzar les vendes com per exemple si hi ha un rpel, una devoluci, regals... Les devolucions tornaran a entra si es pot posar a vendre un altre cop.

SORTIDES: el que sigui que surti del magatzem i segueixi formant part del cost de les vendes, encara que es cremin, es robin... ENTRADES: noms entraran les compres i all que ens retornin que haguem venut i es pugui tornar a posar a vendre.

3. Variaci dexistncies
Al final de lexercici es fa un assentament daquest tipus: ______________________________31/12/X1________________________________ Saldo inicial Variaci dexistncies a Existncies Saldo inicial Saldo final Existncies a Variaci dexistncies Saldo final Baixa de les existncies inicials Alta de les existncies finals

Aquests dos assentaments necessriament han danar junts, un dalta i un de baixa. Recorda que hi ha 2 (bsicament) tipus: aprovisionament i exercici. s per aix que sinicia.

Comptabilitat bsica 4 Melanie Nogu Fructuoso

3.1.

Aprovisionaments

______________________________XX/XX/XX________________________________ Saldo inicial 61_ a 30_ 31_ 32_ Saldo inicial Saldo final 30_ 31_ 32_ a 61_ Saldo final Si el saldo inicial s 0, no fa falta aquest assentament. Si el saldo final s 0, no fa falta

3.2.

Fabricaci

______________________________XX/XX/XX________________________________ Saldo inicial 71_ a 33_ 34_ 35_ 36_ Saldo inicial Saldo final 33_ 34_ 35_ 36_ a 71_ Saldo final El compte 61 t anotacions tant en deure com haver. o Si Si > Sf Saldo deutor, amb la qual cosa suma aprovisionaments. Vol dir que has consumit tot el que has comprat. o Si Si < Sf Saldo creditor, resta a aprovisionaments. Fabricaci: o Si > Sf Saldo deutor Resta. o Si < Sf Saldo creditor Suma.

RECORDATORI TEMA 4
Transaccions: o Existncies. o Operacions de trfic. Provedors (compres). Clients (vendes). Creditors (serveis exteriors). Deutors (diversos). Personal Administracions pbliques.

4. Provedors
Segons el PGC (grup 4) els provedors en general estan inclosos en el subgrup 40_. El que ms utilitzarem s el 400, ja que el 401 noms susar en casos molt especfics. Definici: deutes amb els subministradors de mercaderies i daltres bns definits en el grup 3. Shi inclouran els deutes amb el subministradors dels serveis emprats en el procs productiu. Per tant, figurar en el passiu corrent del balan.

Comptabilitat bsica 5 Melanie Nogu Fructuoso

i.

Shi abonaran: i. Per una compra (recepci de remeses dels provedors) amb crrec als comptes del subgrup 60_. 60_ Despesa A 400 Provedors XXXX

XXXX

ii. Els envasos i embalatges carregats a la factura dels provedors amb la facultat de tornar-los-els, amb crrec al 406: XXXX 406 Envasos i embalatges a retornar A 400 Provedors XXXX

iii. La despesa financera acreditada (si escau) amb crrec a la 662: XXXX 662 Interessos de deutes A 400 Provedors XXXX

ii.

Shi carregaran: i. Formalitzaci del deute en efectes de gir acceptats, amb abonament al compte 401: 400 Provedors A 401 Ef. Com. A pagar XXXX

XXXX

ii. Cancellaci total o parcial dels deutes amb aquests, amb abonament a tresoreria: XXXX 400 Provedors A 57_ Tresoreria XXXX

iii. Rpels sobre compres, concedits pels provedors, amb abonament al compte 609: XXXX 400 Provedors A 609 Rpels per compres XXXX

iv. Descomptes per pagament immediat, amb abonament 606: XXXX 400 Provedors A 606 Desc. ppi XXXX

v. Devolucions de compres fetes, abonant al compte 608:

Comptabilitat bsica 6 Melanie Nogu Fructuoso XXXX 400 Provedors A 608 Devolucions de compres XXXX

vi. Envasos i embalatges retornats, abonant al compte 406: XXXX 400 Provedors A 406 Envasos i embalatges a retornar XXXX

Si comprem mercaderies que van envasades, en realitat el que comprem s la mercaderia i lenvs. Els assentaments, en aquest cas serien: 1.000 100 600 406 A 400 1.100

Sha de veure si lenvs s retornable. Si ho s sha de comptabilitzar amb el 406, sin es fa directament. En el cas de retornar, en el moment de fer-ho lassentament s: 50 400 Provedors A 406 50

Limport a retornar pot ser total o parcial, depenent de lestat dels envasos, de si shan perdut... Ara b, si no es poden retornar, lassentament s aix: 50 602 Compres daltres aprovisionaments A 406 Envasos a retornar 50

Per a calcular els aprovisionaments sha de tenir en compte:

5. Clients
Sn els crdits amb els compradors de mercaderies i daltres bns definits en el grup 3, aix com amb els usuaris dels serveis que presta lempresa, sempre que constitueixin una activitat principal. Els comptes complementaris sn els del grup 7 (sumin o restin). En aquest cas no ens interessaran els grups: 432 (operacions de factoring), 433 (empreses del grup), 434 (empreses associades) i 435 (altres parts vinculades). Els clients figuraran en lactiu corrent del balan, i els seus moviments naturals sn: i. Shi carregaran: i. Vendes realitzades amb abonament a comptes del grup 7:

Comptabilitat bsica 7 Melanie Nogu Fructuoso XXXX 430 Clients A 70_ Vendes XXXX

ii. Envasos i embalatges carregats a la factura amb la possibilitat de que es retornin, abonant al compte 437:

XXXX

430 Clients

437 Envasos per tornar pels clients

XXXX

iii. Ingrs financer acreditat amb abonament al 762. Aquest per no ens interessa de moment. Lexplicaci de laddici dinteressos s per que segons la llei, si el crdit s major al que dictamina se li han daplicar uns interessos. XXXX 430 Clients A 762 Ingressos de crdits XXXX

ii.

Shi abonaran: i. Formalitzaci del crdit en efectes de gir acceptats pels clients, carregant al compte 431: 431 Ef. Com. A cobrar A 430 Clients XXXX

XXXX

ii. Cancellaci total o parcial dels deutes dels clients, amb crrec a tresoreria: XXXX 57_ Tresoreria A 430 Clients XXXX

iii. Quan sigui classificat com a client de cobrament dubts, es carregar el compte 436: XXXX 436 Clients de cobrament dubts A 430 Clients XXXX

iv. La part que sigui totalment incobrable, es carregar al 650: XXXX 650 Prdues de crdits comercials incobrables A 436 Clients de cobrament dubts XXXX

v. Rpels sobre vendes, amb crrec al 706:

Comptabilitat bsica 8 Melanie Nogu Fructuoso XXXX 706 Rpels sobre vendes A 430 Clients XXXX

vi. Descomptes per pagament immediat sobre les vendes: XXXX 706 Desc. Ppi A 430 Clients XXXX

vii. Devolucions de vendes, carregant al 708: XXXX 708 Devolucions de vendes A 430 Clients XXXX

viii. Envasos i embalatges tornats pels clients i carregats inicialment a la factura, amb crrec a 437: XXXX 437 Envasos retornats pels clients A 430 Clients XXXX

6. Creditors
410 Creditors 411 Creditors, EC que pagar 4109 Creditors, factures pendents de formalitzar

XXXX

62_ SERVEIS EXTERIORS

XXXX

No obstant, el compte que ms utilitzarem s el 401. Ara b, sha de tenir en compte que hi ha dos assentaments dacord amb la corrent real i la financera. La primera s el que hem fet al principi, comptabilitzant la despesa, i la financera ser aquesta: XXXX 410 Creditors A 57_ Tresoreria XXXX

7. Deutors
Aquests tamb tenen les dues corrents esmentades: la real i la financera, essent: Real: 440 Creditors A 75_ ALTRES INGRESSOS DE GESTI XXXX

XXXX

Comptabilitat bsica 9 Melanie Nogu Fructuoso Financera: 57_ Tresoreria A 440 Creditors XXXX

XXXX

8. Personal
Compte 460: acomptes de remuneracions sn els lliuraments a compte de les remuneracions dels treballadors de lempresa. Es tracta dun actiu corrent. Compte 465: remuneracions pendents de pagament es tracta de dbits (passiu) de lempresa amb el personal daquesta. Est relacionat amb els comptes de despeses. Aix, per saber si una empresa s fiable el que shauria de fer s aquest assentament: 476 Org. De la SS creditors** Sou brut 640 Sous i salaris a 4751 HPC per retencions 460 Acomptes de remuneracions SS a crrec de lempresa + SS a crrec del treballador IRPF Sou net

SS a 642 SS a crrec de lempresa crrec de lempresa*

*Sobre el total del sou brut, lempresa contribueix a la SS. El percentatge oscilla del 30 al 50%. Tamb sanomena quota empresarial. **Suma de la quota empresarial ms la quota de lempresa. El que paga sanomena ingressar a Hisenda i no pas pagar a Hisenda (manies del professor).

8.1.

Exemple dun assentament per a comptabilitzar una nmina:

Li paguem un sou de 10.000, amb una quota empresarial del 36% i una retenci del treballador a la SS del 6%. LIRPF s del 12%: 476 10.000 3.600 640 642 a 4751 465 8.200 465 a 57_ Tresoreria 4.200 (3.600+600) 1.200 8.200 8.200

Comptabilitat bsica 10 Melanie Nogu Fructuoso

9. Administracions pbliques (AAPP)

Cal saber distingir la condici de lentitat amb la que estem tractant. No obstant, sempre es comenar amb els comptes 47_ anomenats ADMINISTRACIONS PBLIQUES.

TEMA 4, REPS FINAL

1. 2. 3. 4. 5. 6. Compres 60_ a 40_ Vendes 43_ a 70_ Despeses per serveis 62_ a 41_ Ingressos per serveis 44_ a 75_ Personal 640+642 a 476+4751+465 (fet real) i 465 a 57_ (fet financer) AAPP 47_ a. HP creditora 475 Saldo creditor b. HP deutora 473 Saldo deutor (normalment). c. 630: impost de societats i similars impost que penalitza el rendiment econmic de lempresa. d. 631: Altres impostos 63_ a 475

10.

Tractament comptable de lIVA

IVA repercutit

Empresa

IVA soportat

Magnitud flux

Clients

Provedors

Tresoreria
A ms, si recordem:

I lIVA a ingressar s el total de:

Comptabilitat bsica 11 Melanie Nogu Fructuoso LIVA (impost sobre el valor afegit) s un impost que grava el consum. La millor manera de gestionar-lo s tenir en compte ntegrament la xifra que he repercutit menys la que he suportat, donant el valor que he de liquidar. Aquest normalment s positiu, encara que en alguns casos pot ser negatiu i per tant Hisenda ens ha de retornar. A ms, lIVA grava totes les transaccions econmiques menys les que afegeixen valor com: Personal. Operacions financeres (interessos, comissions...). Amortitzacions. Provisions: prdues potencials de valor Impostos: totes les operacions que comencen per 63_ no tenen IVA.

Comptablement, lIVA no afecta al resultat per s que afecta al balan (document elaborat per a tercers). Les posicions deutora i creditora que lempresa t per tractar lIVA sn: 4700 HPD per IVA 4750 HPC per IVA

Els quals sn subcomptes que pertanyen al compte dHisenda Pblica. A ms, reflecteixen el dbit i el crdit amb Hisenda. No obstant, hi ha uns altres dos: 472 HP IVA suportat 477 HP IVA repercutit

Els quals NO FORMEN PART DEL BALAN, ja que sn comptes de caire transitori i reflecteixen la magnitud de limpost, per tant, no impliquen dret ni obligaci. Noms serveixen per a gestionar limpost. Per a comptabilitzar-lo en una compra ho realitzarem aix: XXXX 60_ Despeses 472 HP IVA suportat A 40_ Provedors XXXX

En el cas duna venda: XXXX 43_ Clients A 70_ Vendes 477 HP IVA repercutit XXXX

En el cas duna despesa per serveis exteriors: XXXX 62_ Despeses per serveis exteriors 472 HP IVA suportat A 41_ Creditors XXXX

Comptabilitat bsica 12 Melanie Nogu Fructuoso Atenci! Tindran IVA tots els comptes del subgrup 62_ menys el 625 ja que es tracta duna operaci financera. En el cas dun ingrs per altres gestions: 75_ Altres ingressos de gesti 477 HP IVA repercutit

XXXX

44_ Deutors varis

XXXX

A ms, totes les operacions relacionades amb IMMOBILITZAT INTANGIBLE (20) i IMMOBILITZAT MATERIAL (21) van amb el 472 HP IVA suportat.

10.1. Liquidacions
Aquestes poden ser mensuals o trimestrals. Les primeres sn emprades sobre tot per a empreses grans i/o exportadores. A nosaltres ens interessa les liquidacions trimestrals. Cal destacar que les regularitzacions de compres i despeses porten IVA suportat, s a dir: 608 Devolucions s/compres 472 HP IVA suportat

XXXX

40_ Provedors

XXXX

Vegem un exemple: Si SH > SD:

1er trimestre any X1 XXXX Saldo creditor 477 A 472 saldo deutor 4750 HPC XXXX

Si SH < SD: 1er trimestre any X1 XXXX Saldo creditor 477 A 472 saldo deutor 4700 HPD XXXX

Si surt a ingressar, es tenen 15 dies per fer-ho. El mateix passa si surt a cobrar.

Comptabilitat bsica 13 Melanie Nogu Fructuoso

Vegem-ne un exemple amb nmeros sobre la liquidaci: 31/03/X1 1.000 477 IVA repercutit 20/04/X1 400 1.200 800 900 4750 HPC 30/06/X1 477 IVA repercutit 4700 (surt a retornar)* 30/09/X1 477 IVA repercutit a 472 IVA suportat 4700 HPD 500 400 a 472 IVA suportat 2.000 a a 472 IVA suportat 4750 HPC 572 600 400 400

*Com que Hisenda ens deu diners, el que faig s compensar ja que em tocaria ingressar. 31/12/X1 2.000 477 IVA repercutit A 472 IVA suportat 4700 HPD* 4750 HPC** 900 400 700

*Encara Hisenda ens devia 400, per aix eliminem el compte. **s lnic que anir al balan. 20/01/X2 700 4750 HPC A 572 700

Aqu hem liquidat lIVA que sortia. Es va al banc per a fer-ho. Podem fer una altre versi de lassentament 4 anterior: 31/12/X1 1.400 477 IVA repercutit A 472 IVA suportat 4700 1.200 200*

*Tenim com a sd=800 i com a sh=600, per tant ens queda de sd= 200. A Hisenda li hem de dir que els 200 que queden els volem amb diners o b compensar. Si decidim que ens els retorni, lassentament seria:

Comptabilitat bsica 14 Melanie Nogu Fructuoso X 200 572 A 4700 200

11.

Operacions dimmobilitzat (2_ _)

20_ i 21_ 472 IVA suportat 523* 173 173 Provedors immobilitzat l/t XXXX 523 Provedors immobilitzat c/t XXXX 572 523 XXXX

XXXX XXXX XXXX

A A A

*Fet financer Un provedor dimmobilitzat a llarg termini passa a curt termini i sanomena reclassificar. Al final de lany, sha de tenir en compte els deutes a c/t i ll/t. Lacci correcte s que a final dany, shauria de reclassificar els de l/t i passar-los a c/t a efectes de tresoreria i dems. Aqu estem aplicant el principi dimportncia relativa.

12.

Correccions de valor, amortitzacions i provisions 12.1. Amortitzacions:

i. ii. iii. iv. v. vi. vii. viii. ix.

Definici. Necessitat. Causes. Concepte. Subjecte. Excepcions. Fiscal Sistema de clcul. Tractament comptable.

Tot el que lempresa t en forma de actius est sotms a una prdua de valor. Nhi ha de detectables i daltres que no com per exemple les existncies, els diners de caixa... Aquestes prdues de valor poden ser reversibles o irreversibles. Les segones sn el que anomenem amortitzacions.

12.1.1. Definici
Prdua irreversible de valor que pateix un b (actiu NO CORRENT) per la seva contribuci al procs productiu.

Comptabilitat bsica 15 Melanie Nogu Fructuoso Tenim la necessitat damortitzar per conservar el valor del patrimoni (o evitar la descapitalitzaci), a ms tamb per reconstruir lactiu i finalment per mantenir el grau deficincia (maximitzar la rendibilitat) de lempresa.

12.1.2. Causes
En distingim 3 de causes: x. Materials o tcniques: a. Perd valor pel seu s o desgast diari. b. Per esgotament o disminuci de quantitat: p.ex.: electrodomstic. c. Pas del temps o envelliment. Causes jurdiques: limitaci ds dun immobilitzat com les patents, concessions administratives o marques (es disposa dun tems limitat pel seu s). Causes econmiques: a. Obsolescncia: envelliment per causes tecnolgiques. Actualment, els avenos tecnolgics i informtics fan que els aparells daquest caire es quedin obsolets. b. Canvis de demandes: canvis de moda.

xi.

xii.

12.1.3. Subjecte
s amortitzable tot lactiu no corrent (immobilitzat tangible, material i inversions dimmobilitzat) els quals els trobem en els comptes 20_ , 21_ , 22_ . A ms, altres elements que S sn subjecte sn els terrenys (es revaloritzen), bns naturals (depenen de la situaci)...

12.1.4. Excepcions
Immobilitzat financer: tots els comptes que en la seva denominaci contingui el concepte financer no sn susceptibles damortitzaci. Sn els subgrups 24_ , 25_ ...

12.1.5. Fiscal
Hi ha normes fiscals que afecten al percentatge damortitzaci, s a dir, hi ha una amortitzaci fiscal. Aquestes normes dicten el percentatge i es pot consultar a la web dHisenda.

12.1.6. Sistema de clcul

Primer vegem un quadre amb la terminologia emprada per a fer el clcul:

Comptabilitat bsica 16 Melanie Nogu Fructuoso =valor inicial =valor residual t=tant damortitzaci B= A a n VNC= Valor que t el b en el moment de ser utilitzat. Valor que t el b quan ha deixat de funcionar. s el valor final de la seva vida til. Expressat en temps. A ms s igual a Base damortitzaci Amortitzaci acumulada ( ) fins lany. s la suma de les amortitzacions. Quota anual Temps damortitzaci, el qual no t perqu coincidir amb el tant (t) Valor net comptable o valor en llibres

12.1.6.1. Constants
Sn lineals en el temps, i tenim: Lineal o quotes fixes:

Funcional (no acceptat per Hisenda): amortitzar en base a la funcionalitat.

On U s la funcionalitat total, com per exemple el nmero de km que el vehicle pot recrrer sense patir reparacions. La s el nombre dunitats que ha consumit en lany. Si fem un exemple dun cotxe, el qual el valor inicial s de 35.000, el residual de 5.000, amb una funcionalitat total de 100.000km i ja nhem fet 20.000km, essent:

Proporcional: srie de nmeros naturals (1,2,3...). Es tracta dun sistema de dgits.

On s el temps que ho volem amortitzar. Per exemple, si ho volgussim amortitzar en 5 anys, el denominador de la frmula seria 1+2+3+4+5. K s lany en el que estem. s un sistema damortitzaci creixent, que econmicament vol dir que t un rendiment creixent. No obstant, aquest es pot fer decreixent, que en realitat t ms

Comptabilitat bsica 17 Melanie Nogu Fructuoso sentit ja que la mquina ser ms productiva al principi de la seva vida til i menys a final. Aleshores atorgarem a la :

Seguint amb lexemple de que ho volem amortitzar amb 5 anys.

12.1.7. Tractament comptable

La reflectim com una transacci comptable. Sutilitzar un assentament, com a mxim una vegada lany. XXXX 68_ Amortitzacions imm. Intangible A 28_ Amortitzaci acumulada de limm. Intangible XXXX

Compte de dotaci de lamortitzaci

Forma part del passiu (amb saldo creditor), s un compte patrimonial. No obstant, s informatiu, per tant figurar restant a lactiu.

Si ho apliquem a lexemple del cotxe: 3.000 681 A 281 3.000

El 281 amb un saldo actual de 32.000 s el que figura en el balan. Ara b, loperaci simple matemtica reflectint la quota que ja hem restat figurar en la memria aix:

12.2. Provisions
Prdua reversible de valor que pot patir un actiu. Al igual que les amortitzacions, obeeix el principi de prudncia (estimar el valor duna prdua encara que sigui potencial/reversible).

Comptabilitat bsica 18 Melanie Nogu Fructuoso

12.2.1. Causes
Si hi ha un deteriorament, lassentament s: XXXX XXXX 69_ PRDUES PER DETERIORAMENT I ALTRES DOTACIONS 29_/39_/49_/59_ A A 29_/39_/49_/59_ 79_ EXCESSOS I APLICACIONS DE PROVISIONS XXXX XXXX

El 69_ i el 79_ sn sobre lexplotaci i per aix no van al balan. Per exemple, si tenim un saldo de 300.000 en clients (430), per el 5% el tenim com a morosos, al final de lany sha de fer: 15.000 694 Prdues per deteriorament dexistncies A 490 Deteriorament de crdits 15.000

Al final de lany segent, ja tenim dades (com per exemple jurdiques) per a fer el segent: 15.000 490 Det. Crdits A 794 Reversi de det. De crdits 15.000

A ms, s probable que al segon any tamb haguem tingut un percentatge de morositat, tornant a obrir un nou assentament com el primer. El 694 i el 794 resten i sumen respectivament en el compte de resultats. Un altre exemple aplicant que cobrem una part: 10.000 10.000 3.000 3.000 436 Clients de cobrament dubts 694 Prdues per det. Dexistncies 572 490 Det. Crdits A A A A 43_ 490 Det. Crdits 436 Clients de cobrament dubts 794 Reversi de det. De crdits 10.000 10.000 3.000 3.000

Comptabilitat bsica 19 Melanie Nogu Fructuoso

12.3. Periodificacions
El cicle comptable est format per com a mxim 1 any. Un cop finalitza aquest, el cicle continua, se segueixen pagant despeses i rebent ingressos. No obstant segons la llei comptable es comptabilitza a lany que succeeix seguint el principi del devengo. A ms, el problema pot ser que sinici una despesa i finalitzi a lany segent, s a dir, que comprn dos cicles comptables. Hi ha despeses/ingressos i cobraments/pagaments que sanomenen anticipats o diferits i ens estem referint a les periodificacions, les quals eliminen als diferits. Cobr/pagm Despesa Cobr/pagm

Si anem al final de lactiu, trobem el compte 480 DESPESES ANTICIPADES i laltre del passiu 485 que sanomena INGRESSOS ANTICIPATS: 480 Despesa comptabilitzada en lexercici que es tanca. Es carregar el 480 amb abonament a 6_ _ i loperaci que va a continuaci diu que sabonar al principi de lexercici segent, essent:

_______________________________31/12/X0________________________________ XXXX 480 A 6_ _ XXXX

_______________________________01/01/X1________________________________ XXXX 6_ _ A 480 XXXX

485 sabonar amb crrec a comptes del grup 7_ _. Tindr la segent forma:

Comptabilitat bsica 20 Melanie Nogu Fructuoso _______________________________31/12/X0________________________________ XXXX 7_ _ A 485 XXXX

_______________________________01/01/X1________________________________ XXXX 485 A 7_ _ XXXX

Aquests processos sanomenen DIFERIDES, en les quals seran les niques que es podr comptabilitzar un ingrs que en realitat NO SHA PRODUIT. En el cas de les anticipades: PRIMES DASSEGURANCES ________________________________01/10/12_______________________________ 4.000 625 A 572 4.000 ________________________________31/12/12_______________________________ 3.000 480 A 625 3.000 ________________________________01/01/13_______________________________ 3.000 625 A 480 3.000 En aquest cas s que lIVA es comptabilitzaria en el moment de la despesa/ingrs. A ms, lnica opci en la que es pot abonar en un compte de despesa (6_ _) s en una periodificaci.

12.3.1. Diferides
Seguint el principi de importncia relativa es pot escollir no periodificar certes coses. No obstant, si es fa una shaur de periodificar totes. Suposem que tinc un ingrs a punt de ser facturat:

________________________________31/12/X0_______________________________ 18.000 4309 A 705 18.000 ________________________________31/12/12_______________________________ 705 12.000 36.300 430 A 4309 18.000 477 6.300

13.

Reclassificacions

Tamb, com a mnim succeiran en lltim dia del cicle comptable, on es distingir el curt del llarg termini. s a dir, en els comptes anuals (documents per a tercers) distingirem del c/t del l/t.

Comptabilitat bsica 21 Melanie Nogu Fructuoso Ara b, es pot portar la comptabilitat noms amb un compte, encara que a lhora delaborar els comptes ho hem de diferenciar. Per exemple, tenim: 50.000 10.500 213 Maquinria 472 IVA suportat A 173 Prov. l/t 523 Prov. c/t 57 Tresoreria 40.000 10.000 10.500

Per els comptes selaboraran: ________________________________31/12/X0_______________________________ 10.000 173 Prov. l/t A 523 Prov. c/t 10.000

173 amb 523 170 amb 520

14.
XX XX XX XX

Regularitzar ingressos/despeses
129 Resultat exercici 706,708,709 6_ _ 630 Impost sobre b 129 A A A A 6_ _ 706,708,709 129 Resultat exercici 4752 HPC per impost 630 XX XX XX

15.

Compte de resultats
MARGE BRUT Despeses personal Amortitzacions Despeses generals +/- Altres (provisions) + altres ingressos

Vendes (+) Cost vendes (-) - Compres - Pagam. Imm. - Rpels s/compres +/- variaci exist.

RESULTAT EXPLOTACI (b abans dimpostos BAII) + ingressos financers Despeses financeres

MARGE BRUT

RESULTAT DE LEXERCICI (BAT, b abans de taxes)

Comptabilitat bsica 22 Melanie Nogu Fructuoso Els que ens interessa ms a comptabilitat s el BAII i el BAT. Una vegada apliquem limpost de societats, obtindrem el RDI (resultat desprs dimpostos).

16.

Comptes 6_ _ i 7_ _

Tota la comptabilitat continental parteix del balan, el qual dna informaci. Est format per lactiu (reflecteix el conjunt de bns i drets) i el passiu (conjunt dobligacions) ms patrimoni net. ACTIU BNS I DRETS 4 ACTIU NO CORRENT (actiu fix o immobilitzat) 1 NET PATRIMONIAL PASSIU + PN OBLIGACIONS

3 ACTIU CORRENT 2 1234Recursos permanents Passiu circulant Immobilitzat fix Actiu circulant

PASSIU NO CORRENT PASSIU CORRENT

Actiu corrent: format per existncies, deutors i tresoreria. Passiu corrent: tots els deutes a c/t (venciment dins daquest any). A ms provedors i altres creditors com AA.PP, personal... A lhora de vendre, obtenim uns beneficis els quals sn la diferncia entre el preu dadquisici i el PVP. Aquest benefici afecta directament al net patrimonial. Limport de limpost societats pot ser positiu o negatiu (depenent de si sha dingressar o cobrar de les AA.PP). Abans de limpost s el resultat comptable.

Comptabilitat bsica 23 Melanie Nogu Fructuoso

17.
Podem distingir entre: Percentatges horitzontals: o Variacions:

Anlisis estructural

Nmeros ndex:

aquests (ndex) els utilitzem per a establir tendncies ja que sn indicadors horitzontals. Percentatges verticals: demostren que amb els percentatges es veuen les importncies relatives de les diferents partides. Per exemple: 2009 2.000 3.000 5.000 % 40,00 60,00 100,00 2010 3.000 3.000 6.000 % 50,00 50,00 100,00

PARTIDES Actiu n/corrent Actiu corrent Total actiu

Lactiu corrent sha mantingut sha mantingut per ha perdut pes relatiu ja que i ha una partida que destaca. s important posar-hi els dos decimals.

Comptabilitat bsica 24 Melanie Nogu Fructuoso

1. REPS, LES RATIOS I RENDIBILITAT

Recordem les relacions de les parts del balan: 2. ACTIU BNS I DRETS 4 ACTIU NO CORRENT (actiu fix o immobilitzat) 1 NET PATRIMONIAL PASSIU + PN OBLIGACIONS

3 ACTIU CORRENT 2

PASSIU NO CORRENT PASSIU CORRENT

1234-

Recursos permanents (RP) Passiu circulant (PC) Immobilitzat fix (AF) Actiu circulant (AC)

Si lempresa passs per un procs de liquidaci, existeix una preferncia de crdit, la qual segueix aquest ordre: i. ii. iii. iv. v. AA.PP Personal. Banca. Creditors. Propietaris.

A ms cal destacar que:

Principi de no compensaci relacionat amb la apropiaci indeguda.

1.1.

Fons de maniobra (FM) o capital circulant (CC)

Comptabilitat bsica 25 Melanie Nogu Fructuoso FM: part dels recursos permanents destinats a finanar lactiu no circulant i circulant. A ms, sutilitza tamb la definici de capital circulant (CC), el qual s lexcedent dactiu constitut per elements dexplotaci. Quan FM=0 o FM<0, lempresa va en fallida o suspensi de pagaments tcnica. El FM ens pot servir per calcular la tendncia de lempresa, ja que si per exemple, en nmeros ndex tenim: 2009 100 2010 90 2011 85

La tendncia s a la baixa. s convenient calcular el FM en percentatge i representar-ho en un grfic, aix podrem dir que lequilibri intern es deteriora any rere any.

2. Les ratios
Principalment les dividim en solvncia a c/t i a l/t.

i.

Solvncia a curt termini o b ratio de circulant.

RATIO DE SOLVNCIA

Indica la cobertura del AC (recursos circulants de lactiu) per poder pagar els passius circulants PC. Per exemple, si una empresa A t una RS de 2,00, vol dir que hi ha 2 de lactiu circulant per cada 1 del passiu circulant. No implica que sigui ms o menys solvent vers a una empresa que tingui un RS de 1,5. Si fos RS<1, pot portar a situaci dinestabilitat financera, per no dinsolvncia.

RATIO DE LIQUIDITAT O PROVA CIDA (ACID-TEST)

Diu quina cobertura tinc del que tinc pel que dec, s a dir, dna una visi del qu trigo en cobrar i pagar. RATIO DEFECTIU O TRESORERIA

Comptabilitat bsica 26 Melanie Nogu Fructuoso On IFT vol dir inversions financeres temporals. Vol dir la cobertura immediata de pagament. Les IFT representen un 60% com a mxim del que devem en PC, per tant, la ratio ha de prendre valors compresos entre 0,4 i 0,6. Recorda: es preferible tenir diners per poder cobrir pagaments a curt termini com a 30 dies encara que els provedors shagin de pagar a 60 dies com a mxim per llei.

ii.

Solvncia a llarg termini o ratios dendeutament.

Miren si lestructura de PN+P s la ideal per cobrir lactiu. Es tracta de mesurar la qualitat de lendeutament, per aix s important veure el pes que t el PN, PC i el PNC. ENDEUTAMENT TOTAL

Sn els euros que es deuen per cada unitat monetria aportada pels socis. ENDEUTAMENT

Del total de lestructura financera quin s lendeutament. RATIO DE CONSISTNCIA O FERMESA

RATIO DE GARANTIA

Quan ms superior a 1, millor. RATIO DESTABILITAT

Si el FM<0, vol dir que lANC ha de ser finanat tamb amb els recursos a curt termini. s a dir, que els recursos a llarg termini no sn suficients per finanar lANC i necessita dels de c/t.

Comptabilitat bsica 27 Melanie Nogu Fructuoso

3. Rendibilitat

RENDIBILITAT ECONMICA (ROA)

El marge: quin s el marge que tinc sobre les vendes. La rotaci: quantes voltes li dna lactiu a les vendes. RENDIBILITAT FINANCERA (ROE)

On BDI s el benefici desprs dimpostos i FP sn els fons propis o patrimoni net.