Disseny de peces de plstic per a injecci

Antoni Gonzlez de Cabanes

Enginyer de materials. Departament de plstics tcnics de BASF Espaola SA

Elements de disseny de la pea

El disseny estructural d'una pea concebuda per ser transformada amb plstic pot comenar per l'anlisi del quadern de crregues de l'aplicaci en qesti. Quan coneguem el tipus i la magnitud de les sollicitacions podrem portar a terme un estudi mecnic, i d'aquesta manera obtindrem un predimensionat i un clcul aproximat dels gruixos. Aquestes indicacions, que serien vlides per al disseny en general de materials, han d'anar acompanyades d'altres que s'utilitzaran exclusivament per al disseny amb materials plstics. Altres consideracions -com sn la uniformitat de gruixos en les diferents zones de la pea, la facilitat de desemmotllar la pea, la capacitat de la pea per ser emplenada de manera que el material fos pugui accedir a totes les zones de la cavitat del motlle de manera uniforme i evitar al mxim els defectes provocats per lnies d'uni, inclusions d'aire, zones amb material fred, etc.seran especialment estudiades quan es dissenyi la pea per ser fabricada amb un material plstic.

Santiago Gonzlez Mestre

Arquitecte. Estudi d'arquitectura G.L.

Resum
Aquest article pretn oferir una visi genrica dels punts necessaris per realitzar el disseny d'una pea amb material plstic que ser transformada mitjanant un procs d'emmotllat per injecci. Per obtenir una bona pea injectada de plstic s important que es tinguin coneixements del disseny de la pea, del motlle d'injecci, de la matria primera i del procs de transformaci. Per aix tamb es pretn donar a conixer al dissenyador la problemtica que presenten el procs d'injecci de termoplstics i el motlle respecte del disseny de la pea. Un bon disseny ser, doncs, el que vinculi tots aquests aspectes. Les diverses taules i figures que acompanyen el text aporten les dades necessries per iniciar-se en el disseny de peces amb material plstic.

Gruix de les parets

Paraules Clau
Disseny, selecci de materials, materials plstics, moldeig per injecci.

Podem generalitzar i dir que com ms regulars siguin els gruixos de la pea menys problemes tindrem en els processos d'injecci i postinjecci. Si fos el cas que hi hagi gruixos de paret molt diferents, cal procedir al canvi d'una dimensi a una altra de la manera ms gradual possible. Aquesta regularitat en el disseny ens ajudar a evitar turbulncies de flux importants durant el procs d'emplenament de la pea. No s'ha d'oblidar que les turbulncies dificulten en qualsevol cas una ordenaci entre les diferents cadenes moleculars i que, per tant, provoquen una orientaci que no s la ms idnia perqu la pea treballi al mxim rendiment. A la Figura 1 es mostra un exemple d'una pea dissenyada amb gruixos constants. Cal tenir present que la pea que s'est dissenyant seguint els conceptes que s'exposen en aquest article s'obtindr mitjanant un procs de transformaci per injecci de termoplstics. Aquest procs ens obliga a

55

Diseo de piezas de plstico para inyeccin

definir en la pea un punt pel qual s'introduir el material en estat fos. En la major part de casos s aconsellable situar el punt d'injecci a la zona gruixuda de la pea. D'aquesta manera s'assegura millor l'emplenament de la cavitat i els conductes per on passa el material es mantenen oberts el mxim temps possible.

del motlle. En aquest cas el material no l'omple de manera homognia i per aix la qualitat superficial presenta molts defectes. Per tant, si per motius de fabricaci calgus omplir la pea de part prima a part gruixuda, haurem de dotar la cavitat amb canals interns o canvis que permetessin l'emplenament amb una repartici homognia a tota la cavitat. En l'esquema realitzat a la Figura 3 s'observa un exemple de l'efecte jetting.

Figura 1. Secci de pea que presenta un gruix nic

Tamb cal tenir en compte que durant el procs de postinjecci es produiran en la pea fenmens de contracci, produts per ordenacions posteriors de les cadenes polimriques. A les zones on les parets tinguin ms gruix s on es produiran percentatges de contracci ms alts, per aix s important que aquestes zones siguin a prop del punt d'injecci per rebre material fos durant el mxim temps possible i poder compensar la contracci produda. En cas contrari es podrien produir defectes com peces faltades o zones internes buides de material, a ms de possibles problemes de xuclets o fortes tensions internes provocades per les diverses contraccions que tenen lloc quan partim de gruixos molt diferents en zones properes. A la Figura 2 es mostra un exemple de l'emplenament d'una pea amb diversos gruixos. En aquest cas s'observa clarament com es realitza un canvi de gruix gradual.

Figura 3. Possible soluci a l'efecte jetting

La selecci d'un gruix nominal depn tamb del plstic amb qu fabricarem la pea. En l'emplenament de la pea influiran de manera decisiva les propietats viscoses del material en estat fos. A la Taula 1 podem observar els gruixos recomanats per a cada tipus de plstic.

Plstico
mxlmo(mm)

Espesor
mnlmo(mm)

Espesor
medio(mm)

Espesor

Resina Acettica

0,38 0,76 0,65

1,6 2,3 2,4 1,6 2,5 1,5 1,5 2,0 1,6 2,5

3,2 3,2 6,5 9,0 9,5 6,5 6,5 8,0 6,5 9,5

ABS
Acrlicos

Poliamidas Policarbonatos
ttXUOOK AMCC 00. IMCIWi

0,4 1,0 0,5 0,9 0,6 0,7 1,0

Polietinelo baja densidad Polietileno alta intensidad Polipropileno

SAN
Figura 2. Canvi gradual de secci en una pea de plstic

PVC

Per millorar de manera notable l'aspecte superficial de la pea tamb s adequat comenar a omplir per la part gruixuda. Sin, durant el procs d'emplenament poden aparixer problemes de "jetting" o "cuquet". Aquest efecte s produt pel contacte del material, que entra en la cavitat en forma de cuc, directament amb les parets

Tabla 1. Gruixos recomanats en funci del material

En l'aspecte econmic, el temps del cicle d'injecci de la pea t una importncia rellevant per al seu cost final. En un cicle d'injecci, el perode corresponent al

56

Antoni Gonzlez de Cabanes

temps de refredament de la pea s superior al 60 % del temps total. Aix doncs, s important saber que el temps de refredament depn exponencialment del gruix de la pea. Amb aix volem remarcar que amb parets de gruix prim no s'aconsegueix exclusivament un estalvi de material, sin tamb, i encara s ms important, una important millora en el temps de producci de la pea i, en conseqncia, una important reducci en el cost final. El disseny ha d'intentar, en funci de les circumstncies, adaptar-se a gruixos no superiors a 3 mm. Per mantenir aquest lmit es poden utilitzar recursos com zones amb nervis o canvis de geometria, amb la qual cosa no sols millorarem el cicle, com ja hem dit, sin que a ms optimitzarem el pes de la pea. D'altra banda, es recomanen gruixos mnims de treball d'1,2 mm. Aix es facilita l'emplenament a totes les zones de la cavitat. Aquests valors s'han pogut observar a la Taula 1. A la Figura 4 es mostren alguns exemples en qu els espessors gruixuts s'eviten mitjanant canvis en la geometria. Cal recordar que les zones amb una important acumulaci de material sn, inevitablement, punts de formaci de xuclets, alguns molt visibles a la superfcie de la pea.
DISEO NO ADECUADO DISEO MEJORADO

Figura 4. Solucions per al disseny de peces

Angles de desemmotllat
Qualsevol pea que es dissenyi per ser transformada per un procs d'injecci s'ha de concebre perqu es pugui desemmotllar amb facilitat. Per aix caldr dotar la pea d'angles prou generosos a les parets a fi de portar a terme el procs de desemmotllat sense problemes. En general, les parets, els nervis, els forats, les torretes, etc., hauran de tenir una inclinaci mnima d'l. Es consideraran casos especials les geometries en qu la profunditat de les parets sigui important; en aquest cas s'augmentar l'angle. Caldr prestar molta atenci als casos en qu la superfcie de la pea hagi de ser texturitzada. En aquests casos s'hauria d'intentar que la direcci del texturitzat sigui la mateixa que la direcci de l'extracci de la pea. A ms s'hi afegir, per la dificultat que el texturitzat oposa a l'extracci, Pl d'inclinaci per cada 0,025 mm de profunditat que tingui la textura. A la Figura 5 es mostra un esquema per afegir l'angle de desemmotllat a la inclinaci de les parets, i a la Taula 2 s'ofereix un seguit de dades per al clcul d'aquest angle. A ms de no permetre extreure la pea correctament, no dissenyar-la amb prou angles de desemmotllat pot causar en la superfcie la formaci d'arraps o estripament de material causats per la fricci entre el metall de la cavitat i el plstic durant el procs d'extracci.

Figura 5. Angle de desemmotllat

57

Diseo de piezas de plstico para inyeccin

Profundidad ngulos de inalacin (en mm) (en mm) 1/4 1/2 1 10 0,067 0,17 0,004 20 0,067 0,175 0,35 30 0,131 0,51 0,26 40 0,68 0,175 0,35 50 0,85 0,218 0,43 60 0,262 1,02 0,52 70 0,305 0,61 1,2 80 1,36 0,349 0,69 90 0,392 1,53 0,78 100 0,436 0,87 1,7

11/22 0,26 0,35 0,52 0,7 1,05 0,78 1,04 1,4 1,3 1,75 1,56 2,1 1,82 2,45

2,1
2,34

2,8
3,15

aran la geometria de la pea sense necessitat d'augmentar-ne la massa i ens permetran arribar a estats de rigidesa ms elevats sense necessitat d'augmentar-ne el gruix. Aquests nervis es collocaran generalment en parts de la pea on l'esttica no sigui rellevant. Per treure'n el mxim partit se situaran en zones en qu l'estructura rebi sollicitacions mximes o on es produeixin fletxes mximes. Per obtenir un disseny correcte haurem de tenir en compte els conceptes segents: Els radis entre el nervi i la paret de la pea hauran de ser de tal manera que no facilitin una important acumulaci de material, ja que aix podria donar lloc a problemes de xuclet de la pea durant el perode de postinjecci. Els nervis han d'estar dissenyats amb uns angles de desemmotllat adequats, s a dir, que permetin extreure fcilment la pea. Els gruixos han de mantenir entre si una proporci geomtrica que ens permeti distribuir les zones de material de manera homognia perqu la diferncia dels temps de refredament a cada zona sigui al ms petita possible. Pel que fa a la geometria, es recomanen canvis graduals en les diferents zones dels nervis. D'aquesta manera es facilita l'emplenament dels nervis, es redueixen els punts de concentraci de tensions i s'evita l'acumulaci de gasos o d'altres defectes derivats d'un emplenament incorrecte. Les zones on conflueixen els nervis sn indrets de rpida circulaci del flux. Aquest efecte ens pot produir un emplenament de la pea que, de vegades, no s l'esperat, i pot donar lloc a lnies de reuni en indrets on no es desitja. A la Figura 7 es presenta un esquema del disseny d'un nervi.

2,6

3,5

Taula 2. Conicitats per a diferents angles d'inclinaci (en mm)

Radis
L's adequat de radis durant el disseny redueix de manera important la concentraci de tensions a la pea. Eliminar les zones en qu es produeix un elevat ndex de concentraci de tensions permet realitzar un model de constituci ms fort i eliminar, sens dubte, possibles zones d'inici d'una fractura. En definitiva, eliminant angles aguts en la geometria fem possible que s'allargui la vida de la pea. Per tant, sempre que la funcionalitat de la pea ho permeti, per realitzar la transici d'una paret a una altra utilitzarem corbes al ms obertes possible. A la Figura 6 es presenten uns esquemes que mostren un seguit de proporcions aptes per al disseny de corbes amb materials plstics.
T> 1/3T. pero no menos de 0.015 t"~1/2 T o mayor. inc.

Se recomiendo

R = 3/2T.

o moyor.

El espesar ha de mantenerse entre el radio mayor y el menor

Figura 6. Radis recomanats per al disseny

Angulo & d*s*obl.

{1.5"<9<

H- Mimo -3iW T - Maximo -w .mnima -W/2

Nervis reforants
Tal com hem comentat en els primers punts, en el procs de disseny d'una pea s important emprar gruixos prims, no sols per estalviar material sin tamb per obtenir millors temps de cicle de la pea a injectar. Per aix en molts casos emprarem zones nervades, que refor-

H- >l/4

R-1/32 R-J/32

H- l/ y 1/2 ->

H- 1/2 o 3/4 -*

R-l/S

Figura 7. Detalls per al disseny d'un nervi.

58

Antoni Gonzlez de Cabanes

Disseny d'una torreta

La major part dels gruixos de les parets d'una pea de plstic sn insuficients per resistir la sol-licitado d'un cargol, o senzillament no tenen prou secci per allotjar l'element enroscant. Per donar lloc a la collocaci de cargols i reforar les zones o els forats on es collocaran aquests elements dissenyem torretes, que ens permetran dimensions fsiques suficients i reforaran la zona. Incrementar simplement el gruix no ser una mesura recomanable per les raons comentades a l'apartat 1.1. Les geometries ms utilitzades en torretes es mostren a la Figura 8. s molt freqent situar nervis al costat d'aquests elements.

donar la possibilitat d'injectar la pea i, per tant, de poder fabricar-la. A la Figura 9 es mostra un esquema i a la Taula 3 es recomanen unes distncies mnimes entre forats contigus i entre forats i el lmit de la pea. Podem destacar que per a sries de producci curtes es recomana practicar els forats mitjanant un procs de trepat, que es realitzar posteriorment al procs d'injecci.

Figura 8. Diferents geometries recomanades per al disseny de torretes

Figura 9. Distncies recomanades per al disseny amb forats

Forats
A l'hora de dissenyar forats en les diverses zones de la pea de plstic cal tenir en compte les dificultats que comportar en el moment de fabricar el motlle. A grans trets, podem diferenciar tres tipus de forats: no passants o cecs, passants i amb esgla. Des del punt de vista de la construcci del motlle, el disseny d'un forat passant ser ms senzill i permetr que el passador recolzi en ambds costats del motlle, amb la qual cosa s'aconsegueix ms resistncia del passador a les pressions internes durant el perode d'emplenament del motlle. Ben al contrari, dissenyar un forat no passant obliga a construir un passant ms robust, perqu com noms recolza en una zona del motlle sempre tindr ms possibilitats de trencar-se i, per tant, el manteniment ser ms costs. s important tenir en consideraci que dissenyar els forats amb el seu eix, parallel al moviment d'obertura del motlle, sempre facilitar l'acci del moviment dels passants. En conseqncia, seran ms recomanables que els que tenen l'eix perpendicular als moviments d'obertura del motlle. El disseny d'una pea de plstic no s'ha de deslligar del disseny del motlle. Aquest ltim s el que ens

Dimetre del forat

Distncia mnima des del lmit

Distncia mnima entre forats

1,75 2,36

2,36 2,77 3,46 6,35 8,71

2,64 4,75 6,35

3,175
6,35 9,52 12,7

11,09 22,25 22,25

11,08

Taula 3. Les mesures sn en mm.

Aspectes de la injecci associats al disseny

Un disseny per a una pea de plstic que posteriorment ser injectada s'ha de realitzar amb la idea preconcebuda que la pea s'ha de transformar mitjanant l'emplenament d'una cavitat. Aquesta cavitat formar part d'un motlle d'injecci, el qual disposar de colada, canals, punts d'injecci, plnol de partici, a ms de sortides de gasos, nodes, parts mbils, etc.

59

Diseo de piezas de plstico para inyeccin

Disposici del punt d'injecci

Determinar la situaci del punt pel qual el fluid entrar a la cavitat s de gran importncia, no sols per obtenir una bona qualitat de la pea injectada i possibilitar un emplenament adequat, sin tamb per aconseguir millors temps d'emplenament i reduir aix els temps de fabricaci. Controlar la temperatura a la qual la massa arriba en estat fos als diferents punts del motlle ens permetr conixer la viscositat del plstic en aquests punts i, en conseqncia, la facilitat amb qu es podr reproduir la superfcie del motlle. Aquest parmetre ens donar una idea de la qualitat superficial que obtindrem. A continuaci exposem amb detall diferents consideracions a tenir en compte a l'hora de determinar la situaci del punt d'injecci: El punt d'injecci se situar, sempre que ens ho permeti la geometria de la pea, prop del centre geomtric d'aquesta. Aix s'aconsegueix un emplenament equilibrat en pressi, temperatura i temps en les diverses zones de la cavitat. El punt d'injecci se situar prop de la superfcie vista de la pea. Amb aix es pretn que el material arribi a temperatura alta i reprodueixi amb ms qualitat aquesta superfcie. En el cas que aquesta superfcie sigui texturitzada, aquesta situaci ser important per reproduir millor el gravat. Cal tenir en consideraci que a la zona on se situ l'entrada obtindrem un senyal causat per la marca que deixa el broquet de la injectora. Aquest senyal es podr dissimular ms o menys, per sempre ser ms fcil situar aquesta entrada en una zona que no sigui visible segons la funcionalitat de la pea. Caldr evitar que el punt d'injecci estigui situat en zones on a prop hi hagi elements geomtrics que obstaculitzin la correcta circulaci del fluid. Igualment s'estudiaran les circulacions del plstic fos segons les diverses opcions d'ubicaci del punt d'emplenament i es tindr en compte l'opci que aporti menys lnies de reuni a la pea. Una bona orientaci i una circulaci lliure del fluid permetran una bona distribuci de les cadenes polimriques i una millora en les propietats mecniques de la pea. Noms analitzant el recorregut del plstic en omplir la cavitat segons les condicions d'injecci seleccionades obtindrem un coneixement de l'orientaci molecular, o de les fibres, en el cas que el material vagi carregat. Aquesta anlisi ens permet optimitzar la resposta din-

mica de la pea a unes tensions externes ja conegudes. D'aquesta manera, el polmer treballar a les mximes prestacions i podrem exigir en cada part una bona resposta a cada sol-licitado.

Lnies de reuni
Com ja hem comentat, una pea de plstic ha de ser dissenyada amb la premissa que les diverses parts del motlle s'emplenaran amb una massa en estat fos. Aix implica que quan es trobin dos fronts de flux, a causa de la geometria de la pea, apareixer una lnia de soldadura. De vegades aquestes lnies sn inevitables i d'altres vegades es poden eliminar movent el punt d'injecci, canviant el concepte d'emplenament o b modificant la geometria. A continuaci es mostra en un grfic (Figura 10) com es posicionen les cadenes moleculars en una lnia de reuni. A nivell molecular, les lnies de reuni, anomenades tamb lnies de soldadura, presenten una desorientaci. En aquesta zona el material es comporta d'una manera diferent. El comportament mecnic de la pea ser menor perqu existeix una heterogenetat del material.

00

Figura 10. Formaci d'una lnia de reuni

En aquestes zones existeixen, doncs, ms possibilitats d'inici de la ruptura que a la resta del material. Per aquest motiu sempre s'intentar evitar que en el mateix punt coincideixin una lnia de soldadura amb zones altament sollicitades de la pea. L'efecte d'una lnia de soldadura es pot minimitzar amb una bona selecci dels parmetres de transformaci com ara: una temperatura del motlle alta quan estem transformant el material, una temperatura de la massa del material alta durant la injecci, unes velocitats d'injecci adequades i una compactaci del material adequada.

60

Antoni Gonzlez de Cabines

Tolerncies
En el disseny de peces amb plstic, obtenir valors molt precisos en les dimensions de les peces s extremament difcil i costs. Qualsevol exigncia a nivell de les dimensions encarir l'estudi de la pea i la construcci del motlle. Per aix, en cas que no sigui necessari, els valors de les tolerncies seran folgats. Les dimensions que finalment adquirir la pea estaran infludes no sols pel comportament intrnsec de cada plstic, sin tamb per les condicions de transformaci utilitzades per a la transformaci de la pea. Variables del procs d'injecci com sn la temperatura de la massa del material fos, la temperatura de treball del motlle, les pressions d'injecci emprades o les velocitats d'emplenament influiran decisivament en aquestes dimensions.
Mida de la pea Material
25,4 mm

101,6mm
0,15 0,25

152,4 mm

304,8 mm
0,76 1,52 1,01

ABS POM
Acrlic

0,101 0,152

0,3
0,51 0,38

0,1
0,15

0,2 0,3
0,38

PA PE PP PC PS

0,5
0,76

1,9
1,77

0,2
0,17 0,08

0,3 0,2 0,2

0,6 0,3
0,38

1,5
0,76 1,01

0,1

Taula 4. Tolerncies superior i inferior recomanades

A la taula 4 es mostren uns valors mnims de tolerncia aconsellables en funci de diferents mides de la pea i d'una selecci de plstics. Els valors inferiors als recomanats suposen uns marges molt estrets en els parmetres d'injecci que podrien fer inviable aplicar-la correctament o b encaririen de manera important el preu de la pea acabada.

Contraccions
El fenomen de la contracci, que es produeix en un grau ms o menys alt en qualsevol procs d'injecci, s la causa de molts errors comesos en el disseny de peces. Per aix les mesures necessries per contrarestar aquest efecte s'han de prendre originalment en el clcul i el disseny d'aquesta. Inicialment es portar a terme un estudi de com afecten les contraccions del material a la dimensi de la

pea, i posteriorment es procedir a dimensionar la cavitat del motlle amb aquesta informaci. Les contraccions produdes en el plstic dependran, tal com succea amb les tolerncies, de les caracterstiques intrnseques del plstic i dels parmetres emprats durant el procs d'injecci. s important tenir en compte que en una mateixa pea el material plstic no es contraur igual a totes les zones. Si el gruix varia, variar tamb el temps de refredament i l'ordenament a nivell molecular de les macrocadenes polimriques. Si varia l'ordre de les cadenes en les diverses zones, el grau de contracci tamb ser diferent. Per saber com actuar el polmer en cada cas, haurem de saber si estem dissenyant per a un plstic amorf 0 un de semicristall. El grau de cristallinitat que tingui el polmer desprs de la transformaci ens influir tamb en el grau de contracci que prendr la pea. Si el grau de cristallinitat s alt, la qual cosa s'aconsegueix amb un temps de refredament lent o amb additius nucleants en el polmer, l'estabilitat dimensional i les propietats mecniques seran millors. En la direcci d'emplenament de la pea i, per tant, en la direcci majoritria d'ordenaci de les cadenes del polmer, tindran lloc graus de contracci ms alts que en les direccions perpendiculars a la circulaci del flux de plstic fos. Tamb es tindr en compte que, en el cas de dissenyar una pea per a un material que vagi carregat amb fibres, les contraccions seran diferents a causa de l'efecte resistent de la fibra. En aquest cas les variacions dimensionals en el sentit longitudinal o transversal de la fibra seran molt diferents. Pel que fa a la secci longitudinal, hi haur menys contracci, a causa de l'efecte de la fibra, que a la secci transversal, on prcticament no actuar. Ats el gran nombre de parmetres que influeixen en la contracci, en les taules de disseny treballarem amb un rang de valors en funci de cada material i de cada circumstncia. A la Taula 5 es presenten uns valors orientatius en funci del material. Tal com hem comentat, modificant diversos parmetres de pressi i temperatura durant el procs d'injecci es pot evitar que el grau de contracci augmenti. Tanmateix, prendre les precaucions necessries durant el disseny facilitar posteriorment la injecci de la pea 1 permetr que els diferents parmetres del procs tinguin unes possibilitats de treball ms mplies. Aquesta amplitud en els parmetres ens permet transformar la pea amb menys tensions internes, obtenir graus ms

61

Diseo de piezas de plstico para inyeccin

alts de qualitat o ajustar el cicle per obtenir millors temps de producci.

maneig de les caracterstiques dins de cada famlia. El primer pas ser entendre les funcions que haur de realitzar la pea i identificar correctament les condicions de Contractaci en % treball a qu es veur sotmesa. Per determinar correcta(Direcci longitudinal/ transversal) ment aquestes condicions es poden tenir en compte els punts segents: PES/PSU 0.5/0.8 Determinar les condicions de crrega estructurals: ASA 0.3/0.8 S'estudiar el tipus de sollicitacions que afecten la SAN 0.3/0.7 pea, es quantificar el valor de les crregues que 0.4/0.7 ABS actuaran sobre el conjunt, la durada d'aquestes POM 2/1.9 crregues, la velocitat i la freqncia d'aplicaci dels PBT 1.5/1.5 esforos com tamb les possibles condicions de mal PA 6.6 0.9/0.9 s que es poden fer de la pea. PA 6 0.55/0.55 Determinar l'mbit de treball de la pea: Conixer l'ambient estndard que envoltar la pea durant el seu cicle de vida. En aquest cas s important coniTaula 5. Rang de contraccions recomanat per a una selecci de polmers. xer factors com ara l'existncia de substncies Contracci en el motlle qumiques agressives, les radiacions, la humitat, la temperatura de treball i els punts mxims de tempeAcabat superficial ratura, etc. Dissenyar amb materials plstics ofereix la possibilitat Exigncies dimensionals: Es determinaran les dimende triar una diversitat innumerable d'acabats superfisions finals que ha de tenir la pea, les tolerncies cials, des de superfcies llises amb efectes de mirall fins que s'exigeixen al plstic i les possibilitats d'encaix a efectes texturitzants, passant per acabats tipus fusta i dins d'un conjunt. gravats de diverses formes. Normatives existents en el camp d'aplicaci: Ser Hi ha plstics amb determinades caracterstiques, important conixer el camp d'aplicaci de la pea i com ASA, SAN, PMMA, PBT, etc., que faciliten una determinar quins plstics estan homologats per a superfcie brillant de la pea. De tota manera, els faccada aplicaci concreta. Com a exemples podem tors decisius per aconseguir acabats brillants de qualitat esmentar les normatives contra incendis que afecten a la pea passen per unes parets de la cavitat del motlle elements del sector de la construcci i elctric, les extremament llises i per uns parmetres d'injecci, com normatives que afecten les peces en contacte amb ara la temperatura de la massa i la temperatura del aliments o les peces que representen importants motlle, que facilitin que el plstic fos ompli la cavitat punts de seguretat en un vehicle i es regeixen per la del motlle copiant-ne exactament la superfcie. normativa del sector de l'autombil. Tal com hem comentat en l'apartat referent a l'angle Especificacions de mercat: Cal realitzar un estudi de de desemmotllat, en el cas que la superfcie sigui textuproducci de la pea especificant el cost per pea, la ritzada caldr tenir en compte la profunditat del dibuix vida en servei de la pea i les exigncies finals que es i fer coincidir, tant com sigui possible, la direcci del demanen al material plstic en consonncia amb la texturitzat amb la direcci d'expulsi de la pea. gamma de producte. Un cop realitzada l'anlisi anterior, podem exigir en cada una de les caracterstiques del material les prestacions adequades a les necessitats requerides. A continuaci s'enuncien les caracterstiques ms comunes a tenir en compte en el moment de seleccionar un material, a les quals haurem d'afegir les que es requereixen en cada aplicaci concreta. Propietats mecniques: rigidesa, resistncia a l'impacte, resistncia a fatiga, duresa, etc.

Selecci de materials plstics en el disseny Selecci de materials

Per seleccionar correctament els materials s important que el dissenyador tingui un coneixement general dels materials juntament amb una bona experincia en el

62

Antoni Gonzlez de Cabanes

Propietats a la fricci: es tindran en compte els coeficients de fricci, l'efecte de la fricci en la temperatura, la resistncia al desgast dels materials implicats i la possible utilitzaci de lubricaci. Propietats trmiques: temperatura mxima de servei, valor dels assaigs HDT, temperatura d'ablaniment Vicat i coeficient de dilataci trmica. Propietats de resistncia a la intemprie: resistncia a la humitat, resistncia als raigs UV, resistncia a l'oxidaci, etc. Propietats qumiques: resistncia qumica del plstic en diferents dissolvents i en diversos medis, resistncia qumica a altes temperatures i resistncia a la tensofisuraci en medis actius. Propietats ptiques: graus de transparncia del polmer, acabats superficials, brillantor de la pea, etc. Preu de la matria primera: un preu de la matria primera que sigui adequat per a la filosofia de costos de la pea. Ser important comenar determinant aquelles propietats que no influeixin directament en el disseny, com sn les propietats ptiques, trmiques, elctriques, qumiques, resistncia a la intemprie, etc. Realitzant aquesta anlisi es poden eliminar famlies senceres de productes que no compleixen les caracterstiques requerides. Finalment es realitzar un quadre resum en el qual es valoraran per a cada especificaci de la pea el comportament de cada material. Un cop s'haur determinat quines sn les especificacions ms importants, podrem valorar quin plstic s'ajusta ms a l'aplicaci.

Classificaci dels plstics

La gran varietat de plstics que existeixen en el mercat dels materials ens obliga a tenir-los en compte per a moltes aplicacions que sorgeixen contnuament. Cal destacar que, en comparaci amb els metalls, les caracterstiques dels plstics depenen molt directament de la temperatura a qu treballen. Per tant, ser imprescindible determinar el rang de les temperatures a qu la pea estar sotmesa. Aquest inconvenient pot ser compensat amb altres avantatges, com sn la resistncia a la corrosi, la baixa densitat dels plstics, un processat fcil, l'obtenci de producte acabat en un sol procs, etc. A continuaci exposem una breu introducci de les caracterstiques ms destacables d'una varietat de plstics utilitzats en l'enginyeria de disseny.

Termoplstics semicristallins Polietil (PE). Aquest material forma part del grup de plstics de gran consum i s'utilitza profusament en els sectors de l'embalatge i de la construcci. T tres disposicions moleculars: PE d'alta densitat, PE de baixa densitat i PE lineal de baixa densitat. s un material bo a impacte, flexible i molt resistent qumicament. No s adequat per a aplicacions de temperatures mitjanes i altes. Polipropil (PP). Aquest plstic comprn aplicacions molt diverses. Ms rgid que el seu antecessor, dins el grup dels termoplstics s el que t la densitat ms baixa. Bona rigidesa i amb resistncia qumica i vida a fatiga excellents. Poliamida (PA). Aquests materials sn dins del grup dels plstics tcnics. Aix implica que s'utilitzen per a peces que compleixen especificacions tcniques. Bona estabilitat dimensional (un cop ha finalitzat l'absorci d'humitat), resistncia a les altes temperatures (uns 200) i mduls resistents alts. Es important destacar que en l'etapa posterior al processat la PA absorbeix aigua. Aquest fenomen transfereix al material unes propietats d'impacte ptimes. Resina acetlica (POM). s un plstic tcnic i es caracteritza per una excellent capacitat de recuperar la forma desprs de ser deformat. T propietats mecniques semblants a la PA. La resistncia al desgast s molt alta, i la resistncia a l'impacte, bona. Bona fludesa durant el transformat. Idoni per a aplicacions amb alts nmeros de cicles a fatiga. Tereftalatos (PBT/PET). El PBT t bones propietats mecniques, alta estabilitat dimensional i estabilitat enfront de la calor. S'aconsegueixen alts graus de rigidesa i bona resistncia a l'abrasi. El PET, molt utilitzat en el sector de l'embalatge, s'ha utilitzat tamb per a la fabricaci de fibres txtils. Per a processos d'injecci no s'utilitza perqu presenta moltes dificultats. Tant el PBT com el PET presenten una baixa absorci d'aigua. Termoplstics amorfs PolietilPoliclorur de Vinil (PVC). Plstic amorf d'alt consum. Molt emprat en els sectors de l'embalatge i la construcci. Es caracteritza per tenir un bon allament elctric i bona resistncia a la intemprie. PolietilPoliestir (PS). Plstic de gran consum molt utilitzat en embalatge. Hi ha una gran diversitat de graus en la varietat de PS, des de graus d'alt impacte, graus d'alta rigidesa, graus d'alta fludesa, fins a

63

Diseo de piezas de plstico para inyeccin

graus per a extrusi. Es un material amb un alt nivell de transparncia. PolietilPolimetilmetacrilat (PMMA). Plstic que es caracteritza per Palta transparncia i les excellents propietats superficials. Bona resistncia a la intemprie i estabilitat dimensional. La resistncia a l'impacte s baixa. PolietilAcrilonitriloButadiEstir (ABS). s un copolmer de l'Estir amb bones propietats a l'impacte grcies al cautx natural. La resistncia a la intemprie no s bona, per aix en aplicacions per a l'exterior caldr recobrir-lo de capes de pintura. Excellent allant i apte per a galvanitzar, cromar, pintar, etc. PolietilPolicarbonat (PC). Forma part dels plstics utilitzats per a enginyeria. T bones propietats mecniques i duresa superficial. Els graus de transparncia sn alts i resisteix b a la temperatura. PolietilPolisulfones (PES/PESU). Formen part dels plstics denominats d'alta temperatura. Pot treballar en continu a temperatures superiors als 180 C i resistir pics de temperatura de 230 C. Molt bona resistncia a l'impacte, bones propietats ignifugues i bona estabilitat dimensional. Qumicament t problemes d'hidrlisi quan treballa amb aigua calenta.

Bibliografia
RICHARSOND & LOKENSGARD. Industria del plstico. Plstico industrial. Paraninfo 1999. C-MOLD v 1999-7. A.C Technology. Ithaca, New York. Actually Mold-Flow.
WWW.BASF.COM

ASM. Engineered Materials Handbook, Vol. 2 (1989): Engineering Plastics. ASM International, Metals Park, Ohio 44073, USA. R.B. SEYMOUR, Polymers for Engineering Applications, . ASM International, Metals Park, Ohio 44037, USA (1987). D.W. VAN KREVELEN, Properties of Polymers, 3RD EDITION, Elsevier, Amsterdam, Holland (1990). International Plastics Selector, Plastics, 9th Edition. Int. Plastics Selector, San Diego, Calif, USA (1987). Handbook of Plastics and Elastomers, Editor C.A. Harper. McGraw-Hill, New York, USA (1975).

64