Llei Orgnica dEducaci (LOE):

11/12/2009
Nieves Tobaruela Mendoza Sonia Cardona Ferrer Marta Cabrera Vega (Eivissa)

En aquest treball, hem realitzat una investigaci sobre la llei deducaci vigent actualment al nostre pas. Ens referim a la LOE (Llei orgnica dEducaci) 2/2006, del 3 de maig, aprovada per les Corts Generals i sancionada pel Rei dEspanya, Juan Carlos I. Daquesta manera, ens centrarem concretament en el tema que ens ocupa, s a dir, lEducaci Infantil (de 0-6 anys) tot i exposant els seus principis generals, fins i objectius entre daltres. Duna banda, el Captol I del Ttol primer (Les Ensenyances i la seva Ordenaci) de la LOE 2/2006, del 3 de maig apartat que es centra en lEducaci Infantil, es compon de quatre articles bsics que sn els segents:

Article 12: Principis generals. Aquest article recull els principis generals de lEducaci Infantil, s a dir, contempla

el fet que acull als nens i nenes des de que neixen fins als sis anys de manera voluntria per tal de cooperar amb els pares en el desenvolupament integral del nen. Article 13: Objectius. Aquest article recull els objectius que es proposen amb lEducaci Infantil, s a dir, desenvolupar al mxim les capacitats dels nens i nenes tant fsicament com psicolgica de manera que puguin: conixer, aprendre, respectar, observar i explorar, adquirir autonomia, desenvolupar les seves capacitat afectives, relacionar-se, adquirir pautes de convivncia i relaci social, resoldre conflictes i desenvolupar diferents habilitats i competncies com ara lingstiques, lgic-matemtiques i de la lecto-escriptura, etc. Article 14: Ordenaci i principis pedaggics. Aquest article, recull la ordenaci i els principis pedaggics daquesta etapa de leducaci de la manera segent: El primer punt, exposa les etapes en que es divideix lEducaci Infantil, s a dir, en un primer Cicle (nens de 0-3 anys), i un segon cicle (nens de 3-6 anys); El segon punt, mostra lautonomia dels centres en lelecci del carcter educatiu de cadascun dels cicles que lintegren; El tercer punt, exposa latenci requerida al nens per al seu desenvolupament com a ssers socials, per a la integraci de tots, tot i fomentant la construcci duna bona autoestima per tal de que adquireixin una autonomia personal en el futur; El quart punt, fa referncia als continguts educatius on afavoreix i impulsa el seu carcter globalitzador per contra de la multidisciplinarietat,

amb la qual cosa, les activitats es duran a terme per mitj de lexperincia per t al de crear un major inters i significativitat; El cinqu punt, fa referncia a la responsabilitat de les administracions educatives de fomentar la lectura, lescriptura, les habilitats numriques, les TIC i les TAC, aix com lexpressi visual i musical; El sis punt, fa referncia als mtodes de treball assentat sobre les bases del joc i lafecte per tal dassegurar la integraci de tothom; I, per ltim, el set punt exposa que les administracions educatives seran els encarregats de determinar els continguts educatius aix com de regular el requisits que hagin de complir com ara el nombre dalumnes i professorat, les installacions etc. Article 15: Oferta de places i gratutat. Aquest article, recull loferta de places i la gratutat daquesta etapa de leducaci. Daquesta manera, aquest article atorga a leducaci infantil un carcter gratut sense fins lucratius amb lobjectiu datendre les demandes de les famlies. A ms, determina que les administracions pbliques promouran loferta de places pbliques i privades per al primer cicle daquesta etapa. Un altre aspecte que recull aquest article s qu els centre disposaran del primer cicle, del segon o dambds. Daltra banda, exposarem les qestions bsiques del REIAL DECRET 1630/2006 del 29 de desembre, a proposta de la Ministra dEducaci i Cincia dacord amb el Consell dEstat i prvia deliberaci del Consell de Ministres en la reuni del dia 29 de desembre de 2006, pel qual s'estableixen els ensenyaments mnims del segon cicle d'Educaci infantil. Etapa educativa amb identitat prpia, lobjectiu de la qual s el desenvolupament integral de la persona. Els nou articles que disposa sn els segents:

Article 1: Principis generals. Aquest article recull els principis generals de lEducaci Infantil, s a dir, contempla

el fet que acull als nens i nenes des de que neixen fins als sis anys, que aquesta etapa es divideix en dos cicles: el primer, que abraa dels 0 als 3 anys; i, el segon, que abraa dels 3 anys dedat fins als 6. I, per ltim, que aquesta etapa educativa t carcter voluntari i que el segon cicle s gratut.

Article 2: Fins. Aquest article, recull els fins de deducaci infantil que sn: el desenvolupament no

noms integral de la persona tan psicolgicament com fsica, sin tamb al desenvolupament afectiu, corporal i comunicatiu, a la creaci duns hbits, al descobriment del medi, a la creaci duna auto imatge positiva de s mateix i que adquireixin una autonomia personal. Article 3: Objectius. Aquest article recull els objectius que es proposen amb lEducaci Infantil, s a dir, desenvolupar al mxim les capacitats dels nens i nenes tant fsicament com psicolgica de manera que puguin: conixer, aprendre, respectar, observar i explorar, adquirir autonomia, desenvolupar les seves capacitat afectives, relacionar-se, adquirir pautes de convivncia i relaci social, resoldre conflictes i desenvolupar diferents habilitats i competncies com ara lingstiques, lgic-matemtiques i de la lecto-escriptura, etc. Article 4: rees. Aquest quart article fa referncia a la metodologia densenyana/ aprenentatge daquesta etapa educatiu. De tal forma, exposa que els continguts educatius sorganitzaran per rees corresponents a mbits propis de lexperincia les quals sabordaran per mitj dactivitats globalitzades dotades significat pels nens. Aix com que els mtodes de treball estaran basats en el joc en un ambient dafecte i confiana per potenciar una bona autoestima i integraci per part dels nens. Article 5: Continguts educatius i currculum. Aquest article exposa que les administracions educatives, seran les encarregades de determinar els continguts educatius del primer cicle de leducaci infantil mentre que, les administracions educatives seran les encarregades destablir el currculum del segon cicle dinfantil. A ms, exposa que les administracions educatives seran les encarregades de fomentar la lectura, lescriptura, les habilitats numriques, les TIC i les TAC, aix com lexpressi visual i musical. I, per ltim, exposa que els centres docents seran els encarregats, en ltima instncia, de desenvolupar els continguts educatius del primer cicle i de concretar el currculum del segon cicle dinfantil.

Article 6: Ensenyances mnimes del segon cicle deducaci infantil. Aquest article, fa menci de les rees prpies que li pertoquen al segon cicle

daquesta etapa educativa que sn: 1) Coneixement de s mateix i autonomia personal, 2) Coneixement de lentorn. I 3) Llenguatges: Comunicaci i Representaci. Lobjectiu final daquestes ser el desenvolupament integral de la persona per interpretar el mn tot i atribuint-li significat per tal de facilitar la seva participaci activa en ell. Article 7: Avaluaci. Aquest set article, recull com s el tipus davaluaci daquest segon cicle dinfantil. De tal manera, exposa que ser global, contnua i formativa, essent lobservaci contnua, el principal procs davaluaci. La finalitat daquesta, ser per facilitar la identificaci dels coneixements assolits aix com el ritme i caracterstiques devoluci del nen atenent als criteris davaluaci de cada rea. A ms a ms, els mestres, a banda davaluar als nens, tamb avaluar la seva prpia prctica educativa. Article 8: Atenci a la diversitat. Aquest article contempla el principi a la diversitat per la qual cosa, exposa que les administracions pbliques aix com els centres educatius de que lacci educativa sadapti a les demanades dels nens. Article 9: Autonomia dels centres. Aquest nov i ltim article, recull lobligaci de les administracions educatives de fomentar lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres tot i afavorint el treball en equip. Els centres, desenvoluparan el currculum establert per les administracions educatives adaptant-los a les necessitats dels nens i, a ms, facilitaran lestreta relaci amb els pares per tal de que cooperin en el procs educatiu dels seus fills.

Disposici addicional nica.

Ensenyances de religi.

Lensenyana de la religi sinclour al segon cicle i ho far de manera n o obligatria respectant el dret a sollicitar-la aix com el respecte a aquell que no ho facin. A ms, el currculum daquesta, ser competncia de les autoritats religioses.

Seguint amb lexposici de les qestions bsiques del REIAL DECRET 1630/2006 del 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mnims del segon cicle d'Educaci infantil, procedirem a mostrar les rees de les que disposa:

1) Coneixement de s mateix i autonomia personal. Aquesta rea del coneixement, fa referncia a la construcci de la maduresa emocional, establiments de relacions afectives i autonomia dels nens. Lmfasi daquesta radica en la interacci social i amb el medi, el control motor, el desenvolupament de la conscincia emocional, la constataci de les seves possibilitats i limitacions, la creaci de la identitat arran de la construcci duna bona autoimatge consolidada per un ambient dafectivitat i seguretat, per tal de garantir una major autonomia per part dels nens. Els professors velaran per la integraci dels nens, atenent a la diversitat perqu no es produeixin actituds discriminatries. A ms, el joc ser el mitj principal a travs del qual aconseguir tots aquestos objectius educatius aix com ladquisici de bons hbits de salut, dhigiene i nutrici per garantir el benestar del nen. 1.1) Objectius: Lobjectiu principal daquesta rea s el desenvolupament de les segents capacitats: 1) La formaci duna bona autoimatge arran de la interacci amb els altres; 2) Conixer i representar el seu cos per tal de controlar els seus gents i moviments; 3) Identificar els propis sentiments, emocions, necessitats, respecte els dels altres, per ser capaos de denominar-los, expressar-los i respectar-los; 4) Realitzar de manera autnoma activitats simples per augmentar la seva confiana i iniciativa; 5) Fonamentar el seu respecte, ajuda i collaboraci amb els altres, evitant comportaments de domini; 6) Adquirir hbits saludables de seguretat i higiene per garantir el seu benestar.

1.2)

Continguts:

Bloc 1: El cos i la prpia imatge. Es treballar el cos hum realitzaran activitats

que atenguin a lexploraci i acceptaci del mateix. A ms, es faran servir els sentits (sensacions i percepcions) per tal de conixer les necessitats bsiques del cos, tot i identificant les prpies amb les dels companys, per tal devitar actituds discriminatries.

 Bloc 2: Joc i moviment. Es treballar el joc i el moviment per mitj del: control
postural, s a dir, control del to, lequilibri i la respiraci; Lexploraci de les possibilitats i limitacions de motrius en quant a orientaci i coordinaci de moviments propis i dels altres; i la comprensi i acceptaci de les normes i regles del joc.

Bloc 3: Lactivitat i la vida quotidiana. Es treballar la realitzaci autnoma de

les activitats quotidianes i coneixement de les seves normes, de les hbits elementals dorganitzaci, constncia, atenci, iniciativa i esfor, aix com habilitats per a la interacci i collaboraci amb els altres. A ms, del gust pel treball ben fet.

Bloc 4: La cura personal i la salut. Es treballaran accions i situacions que

reforcin aquetes qualitats aix com la prctica dhbits saludables (higiene corporal, alimentaci i descans). Es treballar la cura dobjectes, la petici i acceptaci dajuda, lacceptaci de les normes de comportament establertes durant aquestes accions i la valoraci ajustada de la importncia de les malalties i els seus efectes, de les situacions de risc i adopci de comportaments de prevenci i seguretat dels mateixos.

1.3)

Criteris davaluaci: 1) Els nens, hauran de donar mostres progressives del coneixement i control del

seu propi cos, essent capaos de reconixer i nombrar les distintes parts que t i ubicarles espacialment. Tamb savaluar la creaci duna bona autoimatge, la con fiana mostrada en les seves possibilitats i el respecte i acceptaci que tenen cap als altres. 2) Savaluar la participaci en jocs, les seves destreses motores i habilitats manipulatives, regulaci de sentiments, participaci i utilitzaci adequada de les normes que regeixen el joc i si mostren actituds de collaboraci i ajuda en jocs, evitant postures de domini o submissi, especialment entre nens i nenes. 3) Savaluar si es du a terme o no la realitzaci autnoma i amb iniciativa dactivitats que satisfacin necessitats bsiques consolidant aix, hbits de cura personal com ara dhigiene, salut i ben estar, aix com el grau dautonomia en la realitzaci de les mateixes i el gust per voler participar en aquest tipus dactivitats collaborant en la creaci dun ambient generador de ben estar.

2) Coneixement de lentorn. Aquesta rea del coneixement, pretn afavorir el descobriment dels diferents contextos que componen lentorn infantil. La interacci amb el medi que lenvolta, els faran crixer, ampliar els seus coneixements, desenvolupar habilitats, destreses i competncies noves. Per conixer-lo, el nen explora, identifica, reconeix les sensacions, santicipa als efectes, detecta semblances i diferncies, compara, ordena, quantifica, passant aix de la manipulaci a la representaci. Daquesta manera, estructuren el seu pensament, interioritzen seqncies i van adquirint major autonomia. A ms, la vida escolar, afavoreix lestabliment de vincles, actituds de confiana, empatia, apego i respecte a les diferents cultures les quals constitueixen la base de la socialitzaci. 2.1) Objectius: Lobjectiu principal daquesta rea s el desenvolupament de les segents capacitats: 1) Observar i explorar el seu entorn mostrant inters en el seu coneixement; 2) Relacionar-se amb els altres, interioritzant les pautes de comportament social; 3) Conixer distints grups socials generant actituds de confiana, respecte i aprecio; 4) Iniciar-se en les habilitats matemtiques; 5) Conixer i valorar el medi natural.

2.2)

Continguts:

Bloc 1: Medi fsic: Elements, relacions i mesura. Es treballaran els objectes i

matries presents en el medi aix com la seva funci i s. s contextualitzat dels primers nombres ordinals i cardinals aix com els instruments de mesura. Aproximaci intutiva del temps, de les formes planes i tridimensionals.

Bloc 2: Apropament a la natura: Es treballar la identificaci dels ssers vius i

matria inerta com la seva importncia per a la vida atenent a la curiositat, respecte i cura cap a ells. Observaci de fenmens meteorolgics i goig en contacte amb la natura.

Bloc 3: Cultura i vida en societat: La famlia i lescola com a primers grups

socials de pertinena. Incorporaci de pautes adequades de comportament per tal de resoldre conflictes per mitj del dileg i de manera autnoma. Reconeixement de senyes didentitat de la prpia cultura. I, per ltim, identificaci dels canvis del mode de vida al llarg del temps.

2.3)

Criteris davaluaci: 1) Discriminaci dobjectes i elements de lentorn i lactuaci que duen a terme

sobre ells. Es valorar el reconeixement de les magnituds relatives al nombres elementals aix com la comprensi dels nombres cardinals i ordinals. Es tindr amb compte el maneig de les nocions bsiques espacials, temporals i de mesura. 2) Donar mostres dinters pel medi natural, identificar i nombrar els seus components aix com respectar-los i tenir-ne cura del mateix. Es valorar la capacitat destablir relacions entre el medi fsic i social i els canvis naturals que hi tenen lloc. 3) Identificar i conixer els grups socials ms significatius del seu entorn aix com la incorporaci de les normes i valors que les regeixen per tal de resoldre situacions conflictives. Identificaci de la prpia cultura i daltres atenent al respecte i lafecte.

3) Llenguatges: Comunicaci i representaci. Aquesta rea del coneixement, pretn afavorir les relacions entre el nen i el medi, ja que fa possible la representaci de la realitat, lexpressi de pensaments, sentiments i vivncies i les interaccions amb els altres. Treballar educativament la comunicaci, implica potenciar les capacitats relacionades amb la recepci, interpretaci de missatges i la expressi original, imaginativa i creativa. Les diferents formes de comunicaci i representaci que sintegren en aquesta rea sn: el llenguatge verbal i lescriptura, com a mitjans per a expressar els seus desitjos, gustos, interessos i sentiments que configuren la identitat personal. Es valorar el inters en la introducci de la llengua estrangera; el llenguatge artstic, fa referncia duna banda, al llenguatge plstic que te a veure amb la manipulaci dobjectes i instruments i, el llenguatge musical, que te a veure amb la percepci, el cant, la utilitzaci dinstruments sonors, el moviment corporal etc; el llenguatge corporal, que te a veure amb la utilitzaci del cos, els gestos, les actituds i els moviments. Aqu t especial rellevncia el joc simblic i la dramatitzaci; el llenguatge audiovisual; i de les tecnologies de la informaci i comunicaci. Tot aix, contribuir al desenvolupament integral del nen en aspectes com ara la imaginaci i la creativitat entre daltres, ja que el llenguatge s leina fonamental delaborar de la identitat cultural.

3.1)

Objectius: Lobjectiu principal daquesta rea s el desenvolupament de les segents

capacitats: 1) Utilitzar la llengua oral com a instrument comunicatiu; 2) Expressi democions, sentiments i desitjos mitjanant el llenguatge; 3) Comprendre les interaccions i missatges dels altres; 4) Comprendre, reproduir i recrear texts literaris; 5) Iniciar-se en els usos orals de la lectura i escriptura; 6) Inters en el coneixement dobres artstiques; 7) Iniciar-se en ls oral de la llengua estrangera mostrant inters.

3.2)

Continguts:

Bloc 1: Llenguatge verbal.

Escoltar, parlar i conversar: Utilitzaci de la llengua oral per a comunicar fets, sentiments i idees i com ajuda per a regular el comportament dels altres. s dun lxic variat, bona estructuraci de les frases, pronunciaci clara, interpretaci de missatges i textos, respecte als torns de paraula i a la llengua estrangera. Aproximaci a la llengua escrita: Utilitzaci del codi escrit com a mitj

de comunicaci. Diferenciaci de formes escrites amb altres grafies aix com la identificaci entre paraules i frases. Inters en lescolta de narracions llegides per altres. Gust per reproduir missatges llegibles. Aproximaci a la literatura: Escolta i comprensi de contes com a font daprenentatge. Recitat de texts de carcter potic. Participaci creativa en jocs lingstics per divertir-se i aprendre. I utilitzaci de la biblioteca de forma respectuosa.

Bloc 2: Llenguatge audiovisual i tecnologia de la informaci i la comunicaci.

Iniciaci en ls dinstruments tecnolgics com ara ordinadors, cmeres o reproductors, aix com de les produccions audiovisuals com ara pellcules o videojocs. Distinci entre la realitat i la representaci audiovisual i toma de conscincia de la necessitat dun s moderat dels mateixos.

Bloc 3: Llenguatge artstic.

Experiment i descobriment delements que configuren el llenguatge plstic (lnea, forma, color, textura i espai). Expressi de fets, sentiments i vivncies per mitj dels dibuixos. Reconeixement de sons de lentorn natural i social, i discriminaci de contrastes bsics com ara curt-llarg, fort-suau etc. I participaci activa en els mateixos.

 Bloc 4: Llenguatge corporal.

Descobriment i experimentaci de gestos i moviments com a recursos corporals per a lexpressi de la comunicaci. Representaci de personatges, fets i situacions en el joc simblic, en la dramatitzaci i altres jocs dexpressi corporal.

3.3)

Criteris davaluaci: 1) Savaluar la utilitzaci o no de la llengua oral per a comunicar-se tot i

mostrant una actitud de respecte (escolta, respecte al torn de paraula etc.). Es valorar el gust i el inters per la utilitzaci del mateix com a mitj per regular la conducta. 2) Savaluar si mostra o no inters pels texts escrits, si sinicia en el seu s i en el inters per la comprensi del codi escrit aix com el coneixement dalgunes de les seves caracterstiques. 3) Savaluar si sexpressa i comunica amb utilitzant les diferents llenguatges artstics i audiovisuals. Sobservar a ms, el gust per experimentar i explorar les possibilitats expressives dels gests, els moviments, la veu, el color, la textura o els sons aix com el desenvolupament de la sensibilitat esttica i el inters en tot all esmentat.

En definitiva, podem concloure, tal i com afirma la LOE, que lEducaci Infantil constitueix una etapa educativa amb identitat prpia, que es divideix en dos cicles fonamentals i que promou reiteradament aspectes de caire constructivista. Alguns dels aspectes ms rellevants que ho fonamenten sn: la integraci social de tots els nens i nenes sense distinci de raa i/o possibles patologies de manera que els acollin i els ensenyin per tal de potenciar al mxim les seves possibilitats; la construcci duna bona autoimatge del nen per mitj de lestabliment dun clima afectiu, respectus i solidari per part del docent; Fomentar el joc com a mtode per excellncia a travs del qual ensenyar al nen i que aquest en mostri inters i gust pel que aprn; i, per ltim, el carcter globalitzador de les tres assignatures del segon cicle dinfantil que noms tenen sentit en la seva totalitat. En conclusi, el docent ha de fomentar tots aquest aspectes i, sobre tot, complir la llei vigent per dur a terme un bon mestratge i concebre nens ms competents en el futur.

Legislaci Caib
(LOE):
11/12/2009 Nieves Tobaruela Mendoza Sonia Cardona Ferrer Marta Cabrera Vega (Eivissa)

El treball que trobareu a continuaci est basat en el Decret.71/2008, de 27 de juny pel qual sestableix el currculum de leducaci infantil a les Illes Balears el qual exposa que segons la reforma de lestatut de les Illes Balears, el Govern central sols ha destablir els ensenyaments mnims, mentre que al govern de les Illes li correspon la competncia dexecuci i legislaci de lensenyament en tota la seva extensi. Per tant, segons aquest trasps de funcions, el Govern de les Balears establir el currculum i la Conselleria dEducaci i Cultura el definir.

En lany acadmic 2008-2009 shan dimplantar els dos cicles deducaci infantil, segons la nova reforma. Aquests han dincloure les segents disposicions generals:

s del catal com a llengua principal en lensenyament oficial, per afavorir la normalitzaci lingstica, en els centres no universitaris.

Introducci primerenca de les TIC, una llengua estrangera, lectura, escriptura, expressi artstica i adquisici dhabilitats lgiques i numriques.

Establiment de vincles afectius que creen un bon ambient dins laula, afavorint lequilibri emocional, fent possible la realitzaci dunes activitats ms significatives i realitzades cada cop de forma ms autnoma.

Establir una relaci de cooperaci entre tots els agents de leducaci i sobretot una estreta relaci entre els familiars i el docent.

 Aprenentatge ents com a procs dinmic dexploraci, interacci amb lentorn i autoregulaci del procs. El docent sempre ha dadequar la seva prctica educativa a cada infant, ja que cadascun s nic.

La configuraci del currculum ha de perseguir el desenvolupament integral de la persona perqu li faciliti laccs a nous aprenentatges, tractant de solucionar les desigualtats, i educant des de la diversitat, per tal que cada infant desenvolupi les seves capacitats al mxim. Perqu aix resulti possible, el currculum ha de ser flexible i adaptar-se a les caracterstiques i a lentorn de linfant.

El currculum sha denfocar des duna perspectiva globalitzadora del aprenentatge i significativa, a ms a ms de funcional.Aquest decret cont els segents articles: En el primer article explica que lobjecte daquest decret s establir el currculum deducaci infantil en les Illes Balears, que saplicar en tots els centres docents pblics i privats.

En el segon article exposa els principis generals; el primer dels quals consisteix en la denominaci de letapa deducaci infantil com a cicle diferenciat dels altres, de caire voluntari. Ha destar dividit en dues etapes ( dels 0-3 i dels 3-6 anys), la segona etapa s gratuta i ha de ser impartida per un docent amb el ttol de mestre. Aquest cicle ha de resultar coherent amb la primria per a facilitar la transici.

Al tercer article sexposen les finalitats, que sn la contribuci al desenvolupament integral de la persona i ajudar al desenvolupament emocional, motriu, de comunicaci, inculcar pautes de convivncia i socialitzaci, aix com elaborar-se una imatge prpia ajustada i positiva.

 En el quart article parla de la necessitat dajudar als infants a desenvolupar les capacitats que li permetin: Descobrir i conixer el cos, les possibilitats dacci i les diferncies, aprenent a respectar-les. Observar, explorar i reflexionar amb esperit crtic sobre tot el que els envolta. Adquirir autonomia de forma progressiva en activitats quotidianes, temporals i espacials Desenvolupar capacitats afectives, per que actun amb ms confiana i seguretat. Relacionar-se positivament i adquirir pautes socials. Exercitar-se en la resoluci pacfica de conflictes. Desenvolupar activitats comunicatives en diferents llenges. Iniciar-se, desenvolupar i adquirir : habilitats logicomatemtiques, de comunicaci en llengua estrangera, de les TIC, de lectoescriptura, motrius, artstiques i musicals. Gaudir de les manifestacions culturals de lentorn i conixer-les, a ms de respectar les altres Adoptar els hbits bsics de salut i alimentaci Desenvolupar de forma global capacitats cognitives, motrius i sensorials i de reconeixement i construcci de les emocions a travs del joc. En el quint article ens parla dels principis metodolgics i pedaggics com latenci a la diversitat per a aconseguir la mxima evoluci i prevenir i respondre les dificultats daprenentatge. Tamb proposa orientar lactivitat educativa per a formar una identitat prpia i una imatge positiva i equilibrada sobre ells mateixos.

Els continguts shan dabordar de forma globalitzada i significativa, a travs de mtodes de treball basats en experincies quotidianes, establint vincles afectius, i a travs del joc en un bon ambient dins laula, que potenciar lautoestima i la integraci social del infants. I com a ltim punt a destacar en aquest article s la fomentaci del treball entre docents, afavorint la coordinaci dels mestres.

El sis article fa referncia al catal com a llegua vehicular de lensenyament, aprenentatge i comunicaci amb la finalitat de que lalumnat adquireixi la competncia per a comunicar-se en aquesta i pugui seguir les rees impartides en ella.

En el set article parla de les rees de coneixement, que en aquesta etapa sn les segents:

- Coneixement de si mateix i autonomia personal: Aquesta rea fa referncia a la progressiva construcci de la prpia identitat, de la maduresa emocional, de lestabliment de vincles afectius i assoliment duna major autonomia personal. Els objectius i continguts sorienten cap a lassoliment de les capacitats que permetran als alumnes adquirir les competncies que es consideren bsiques. Els objectius generals daquesta rea sn:

a) Incrementar la conscincia prpia i formar-se una autoimatge positiva i ajustada. b) Conixer i representar el propi cos, les funcions, descobrint les doperaci i expressi, coordinant i regulant el moviment, el to i la postura. c) Identificar les prpies possibilitats i limitacions, desenvolupant lautoestima i autonomia personal. possibilitats

d) Identificar i acceptar els sentiments, emocions, necessitats, preferncies i ser capaos dexpressar-los i regular-los. e) Identificar i respectar les diferncies i preferncies dels altres, valorant-los i rebutjant les actituds discriminatries. f) Adquirir seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals. g) Realitzar autnomament activitats habituals i tasques senzilles quotidianes, augmentant lautoconfiana i la iniciativa h) Orientar-se ms autnomament en els espais quotidians relacionats amb les rutines, utilitzant termes bsics relatius a lorganitzaci de lespai i del temps. i) Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la vida quotidiana i del grup. j) Progressar en ladquisici dhbits i actituds relacionades amb el benestar, la seguretat, la higiene, la salut, lordre i el treball, valorant positivament situacions quotidianes dequilibri i benestar k) Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats dels altres,

desenvolupant actituds i hbits de respecte, ajuda, cooperaci i responsabilitat, evitant comportaments de submissi o domini.

Est dividida en els segents blocs: 1. El cos i la prpia imatge 2. Joc i moviment 3.Lactivitat i la vida quotidiana 4.La cura personal i la salut

- Coneixement de lentorn: Aquesta rea pretn afavorir els processos de descobriment i representaci dels diferents contextos que composen lentorn infantil, per a facilitar-hi la seva inserci de manera reflexiva i participativa. Els objectius de la segent rea sn:

a) Observar i explorar de forma activa estmuls sensorials , el propi entorn i identificar-ne els principals elements mostrant inters i generar interpretacions b) Observar i explorar els canvis dobjectes a travs de lexperimentaci i la

manipulaci,anticipant i comprovant els resultats de les accions. c) Relacionar-se amb els altres, equilibrada i satisfactriament, interioritzant les pautes del comportament social. d) Participar activament en la preparaci i realitzaci de les activitats de lento rn escolar i en la presa de decisions de grupal collaborant en el manteniment i cura dels objectes i espais collectius. e) Conixer diferents grups socials ,valors i formes de vida, generant actituds damistat, confiana, respecte i estimaci. f) Conixer alguns elements de lentorn sociocultural proper identificant-lo i valorant-lo g) Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears , a ms de participar-hi. h) Respectar les cultures diferents valorant-les com a font denriquiment . i) Iniciar-se en les habilitats matemtiques i en el seu llenguatge a partir de situacions significatives I manipulant funcionalment elements. j) Descobrir algunes aplicacions de la matemtica en la realitat quotidiana i participar de forma activa.

k) Identificar alguns canvis de lentorn i del propi cos lligats al pas del temps i a les rutines quotidianes. l) Conixer i valorar els components bsics del medi natural desenvolupant actituds de cura, contribuint al seu equilibri i conservaci. m) Mostrar inters pel coneixement ,cura dels ssers vius i altres elements. i objectes del medi natural i social, valorant-los adequadament.

Aquesta rea es divideix en aquests blocs: 1. Medi fsic: elements, relacions i mesura 2. Aproximaci a la natura 3. Cultura i vida en societat

- Llenguatge: comunicaci i representaci: Aquesta rea de coneixement i experincia pretn tamb millorar les relacions entre linfant i el medi. Les diferents formes de comunicaci i representaci serveixen denlla entre el mn exterior i linterior, ja que sn instruments que fan possible la representaci de la realitat, lexpressi dels pensaments, necessitats, sentiments i vivncies i les interaccions amb els altres.

Els objectius generals daquesta sn: a) Utilitzar la llengua com a instrument de comunicaci, de representaci, aprenentatge, plaer i expressi. b) Expressar-ho tot mitjanant la llengua oral i a travs daltres llenguatges, triant el que millor sajusti. c) Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, dobjectes,

materials i instruments. d) Adquirir progressivament els recursos conversacionals ,augmentant el bagatge lxic i ajustant el missatge als diferents contextos i interlocutors. f) Comprendre les intencions i missatges , adoptant una actitud positiva envers la llengua, tant prpia com estrangera. g) Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradici cultural mostrant actituds de valoraci, plaer i inters cap a ells. h) Usos socials de la lectura i lescriptura explorant el seu funcionament i valorant-les i) Emprar el llenguatge artstic com a instrument dexpressi personal i de representaci dexperincies , mostrant-hi curiositat. j) Aproximar-se al coneixement dobres artstiques expressades en diferents llenguatges k) Interessar-se, apreciar i respectar les produccions artstiques i expressives prpies i les dels seus companys. l) Respectar i estimar la cultura i la llengua prpia de les Illes i reconixer algunes de les seves manifestacions artstiques ms rellevants. m) Identificar i respectar algunes manifestacions artstiques i expressives daltres cultures. n) Iniciar-se en la utilitzaci de les tecnologies de la comunicaci i la informaci com a recurs daprenentatge i recerca, dexpressi i de joc, fent-ne un s cada cop ms responsable i crtic. o) Iniciar-se en ls oral duna llengua estrangera per comunicar-se en activitats dins laula, de forma activa.

I es troba dividida en els segents blocs:

1. Llenguatge verbal: Escoltar, parlar i conversar, Aproximaci a la llengua escrita i Aproximaci a la literatura 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informaci i la comunicaci 3. Llenguatge artstic 4. Llenguatge corporal

Aquestes rees han destar enteses com a espais daprenentatge de tot tipus (actitudinals, procedimentals i conceptuals) que han daproximar-lo a la interpretaci del mn. El professorat ha datendre la comunicaci amb doble finalitat: en si mateixa com a recurs en laprenentatge de la lectoescriptura i altres habilitats i coneixements pertanyin a letapa. A ms, el p`professorat ha de contribuir en la manteniment de la identitat prpia, pel que haur de tractar la cultura i les tradicions a les rees.

En el vuit article apareix el currculum, ents (en leducaci infantil) com a una guia en la prctica educativa que cont un conjunt dobjectius, continuts, mtodes i criteris davaluaci. En la planificaci daquest sha de treballar de forma global tots els continguts (actitudinals , procedimentals i conceptuals). A ms ,a ms dintrodur de forma primerenca les llenges estrangeres. Els centres educatius han de completar el currculum a travs de les programacions didctiques, que formin part de la proposta pedaggica, inclosos en el projecte educatiu.

En el nov article fa referncia a lhorari ; ens informa que ha de ser flexible ,des duna perspectiva globalitzada) i adaptar-se a les necessitats del discents.

 En el dcim article fa referncia a les programacions didctiques, que sn les encarregades de completar els currculums dels centres. Han de ser elaborades per lequip de cicle tenint en compte les caracterstiques de linfant, del centre i als objectius generals de les rees. Tamb han de preveure les adequacions i els plans dactuaci per a facilitar als infants lassoliment dels objectius daquesta etapa. Les programacions shan de recollir en el projecte educatiu del centre i sn pbliques.

En larticle nmero onze parla de la tutoria de cicles i explica que cada grup t un mestre/ educador com a tutor, el qual ha de mantenir una relaci permanent amb les families. Encara que tot el conjunt de mestres que intervenen en el grup han dexercir-ne com a tutors. Pel que fa referncia als cicles, sn la unitat curricular temporal dorganitzaci i avaluaci. Per finalitzar aquest article, indica que sen ha dafavorir la continutat del professorat durant tot aquest. En el dotz article ens explica el tema de lavaluaci, que ens la defineix com a global,contnua i formativa. Que sellabora a travs de lobservaci sistemtica per part de lequip directiu. Aquesta ens ha de servir per a identificar els aprenentatges adquirits i levoluci de linfant. Lavaluaci ha de fer referncia tant a la consecuci dels objectius com al nivell dadquisici en les habilitats bsiques.

En larticle numero tretze comenta un aspecte clau en aquest decret : latenci a la diversitat,en el qual exposa : tot alumne t dret a una educaci adequada a les seves necessitats. Igualment, afirma que entenem per alumne amb necessitats especials aquell que requereix determinats suports especfics derivats duna discapacitat o dun trastorn. Aquests infants han de ser atesos per professionals amb la qualificaci adient. Reafirmant la seva posici, recolza la flexibilitzaci amb infants amb altes capacitats, possibilitant la seva psicopedaggic ho recomani. anticipaci de curs sempre que un informe

 En larticle decimoquart fa referncia a lautonomia que posseeixen els centres segons larticle 11 del Decret 67/2008.

En larticle decimoquint fa referncia a la necessria cooperaci que sha destablir entre els mestres i els familiars per recollir la informaci necessria del nen o nena, informar-los i orientar-los per aconseguir-ne un millora.

I finalment en l article nmero setze ens parla de la indispensable coordinaci per a la continutat del procs educatiu.

En referncia a lensenyament de religi ens diu el segent: Sha dincloure en el segon cicle de leducaci infantil Han de garantir a les families dels alumnes manifestar la seva voluntat de que la rebin o no, i escullin lopci que escullin, el centre ha de tenir latenci educativa adeqada perqu lelecci duna o altre opci no suposi cap discriminci. El currculum daquesta rea s competncia de les autoritats religioses.

ORIENTACIONS METODOLGIQUES

Lescola ha de ser un espai obert i receptiu al que succeeix al seu entorn , propiciant aix, que hi entri la realitat i la diversitat cultural. Lescola ha desdevenir una comunitat daprenentatge i socialitzaci amb els altres i amb lentorn, propiciant un intercanvi que enriqueixi mtuament.

Linfant s el protagonista del seu aprenentatge, aquest est orientat cap al desenvolupament de les capacitats que li permetran assolir les competncies bsiques ms endavant. En aquesta etapa, lestabliment de relacions afectives entre iguals i amb els adults s primordial per afavorir laprenentatge. Els infants aborden la realitat des de tots els mbits, per aix resulta imprescindible lenfocament didctic globalitzat I significatiu; per tant, aquest fet implica una programaci flexible basada en les experincies prpies i que parteixi dels coneixements previs del nen. Tamb ha de preveure ladopci de mesures per a atendre a tota la diversitat. En aquesta etapa sha demprar el joc per a crixer fsica,afectiva, intellectual i socialment.

Espais i el temps: Tots els moments i els espais a lescola han de ser educatius i shan dorganitzar i distribuir segons els menesters de les criatures. La qualitat de lexperincia educativa passa per una adequada organitzaci temporal. Aquesta ha de ser flexible, oberta ,segura i accessible per a donar resposta a les necessitats i atorgar als infants una certa llibertat. Aix doncs, shan de combinar els espais comuns amb els individuals .

Diversitat a laula: Els mestres han daprofitar la diversitat dins laula com a font denriquiment personal i per als alumnes, aquesta s una ocasi de maduraci, perqu educar en la diversitat implica una concepci molt mplia, oberta i flexible de leducaci. Aix comporta el disseny dexercicis que respectin la diversitat de ritmes i

estils daprenentatge, que escoltin i respecti les diferncies lingstiques, socials i personals, que connectin amb els coneixements previs i incloguin una gesti del temps i espai flexible, amb el referent dels objectius curriculars. A ms, a ms, grcies a la interacci amb la resta, linfant descobreix el seu subjecte i construeix la seva prpia personalitat.

Per a poder ajustar lajuda als distints discents sha de recopilar informaci sobre el seu context i comprendre la seva histria personal i en conseqncia oferir-li activitats de treball que li permetin participar des del seu moment maduratiu, les seves capacitats adquirides i les seves caracterstiques personals, ja que cada alumne s nic. En el cas de lalumnat amb necessitats educatives especfiques, el suport ser reflectit en una proposta curricular concreta que partir de les caracterstiques especfiques de cada infant, les quals estaran reflectides al diagnstic psicopedaggic.

Famlia i escola: Sha destablir una estreta relaci entre la famlia i lescola, aquesta ha de ser un espai acollidor de infants i famlies que ingressen als centres educatius. Entre aquests agents ha dexistir una fluda comunicaci i unes pautes compartides dactuaci. Aquesta relaci no ha de ser sols de participaci, sin que ha de ser de cooperaci.

El paper de leducador: per a ser un bon mestre en lactualitat sha de tenir un perfil fora complex, ja que tenen una gran responsabilitat; han de ser compromesos, estar disposats a una formaci permanent pel seu propi creixement i per a ser uns bons professionals. Tamb ha de comptar amb competncies culturals, didctiques,

psicolgiques i psicopedaggiques. Ha de ser un professional comproms, crtic, amb la capacitat de treballar en grup i ser capa de prendre decisions constantment en un sistema dinmic i canviant.

Programaci: s la seqenciaci dels continguts. Perqu resulti eficient hauria de considerar aspectes com els coneixements previs, creaci de ZDP

adequades,predomini de continguts actitudinals i procedimentals per damunt dels conceptuals, adequaci al moment maduratiu de linfant etc.

Lavaluaci dels processos daprenentatge i de la prctica docent s un procs molt important tant per part de docent ,com per part del discent. La realitzada pel mestre ha de ser coherent amb el currculum i ha de valorar totes les caracterstiques del nen partint del fet, que tots som diferents i peculiars. Lalumnat ha de participar en el procs davaluaci propi i del grup. El principal instrument davaluaci ser lobservaci contextualitzada, sistemtica, contnua, processual i dinmica. Durant aquest procs, ser primordial el contacte amb les famlies, tant pel recull e interpretaci de la informaci com per mantenir-los informats del progrs. Els criteris davaluaci sn els segents:

Primer cicle:

1. Coneixement i control del propi cos. 2. Participaci en jocs , emprant habilitats manipulatives i motores bsiques. A ms de lexpressi dels sentiments i emocions de forma regulada. 3. Adaptaci a les rutines i hbits de la vida quotidiana, pel propi benestar i adquirint hbits bsics dhigiene i de cura personal 4. Inters per comunicar-se oralment i positivament amb els altres, desenvolupant latenci i el respecte. 5. Inters i participaci en situacions de lectura a laula. 6. Expressar-se i interessar-se artsticament, gaudint-ne delles i compartint-les.

7. Reconixer els elements de lentorn, les qualitats fsiques (color, forma, mida, textura), les sensacions que generen (gusts, olors, sons) i establir-hi relacions entre aquests. 8. Inters i curiositat pel medi natural, a ms de la identificaci de fenmens

atmosfrics, estacions de lany , animals i plantes de lentorn. 9. Identificaci dels grups socials prxims i l adquisici de pautes de convivncia i de relaci social.

Segon cicle:

Els criteris davaluaci del segon cicle vendrien a ser molt similars als del primer, encara que haurem dafegir un major grau de progrs , adquisici, consolidaci i autonomia. Ams a ms, aniran creant-se una imatge prpia , positiva i ajustada de si mateixos; aconseguint aix un major equilibri emocional, desenvolupant actituds cap als companys de collaboraci i respecte , sense oblidar ladequaci de la seva expressi oral ,depenent del seu receptor. Finalment tamb savaluaran aspectes com: ls duna llengua estrangera, iniciaci prctica en les habilitats logicomatemtiques i en la lectoescriptura, mantenint envers aquestes una actitud de inters i curiositat.