XI Congrs Cientfic

La cincia feta pels infants

Collegi Santa Caterina de Siena Vic

Alumnes de Sis de Primria

Presentaci

LLUMS i OMBRES

Qu volem saber?

Per qu cau pedra? Per qu vola un avi de paper? Per qu el velcro enganxa? Sn necessaris els productes qumics en els aliments? Per qu hi ha diferents colors? Per qu els colors ens provoquen sensacions? Per qu hi ha gravetat? Don surt? Per qu el diamant es tant fort? Per qu noms es ratlla amb ell mateix? Per qu el pebre pica el nas? Per qu els animals veuen els colors diferents? Per qu els materials responen de diferent manera a diferents direccions de forces? Per qu el Sol produeix cncer? Per qu hi ha animals que detecten la calor? Per qu alguns animals tenen ms desenvolupat lolfacte? Per qu lombra no coincideix amb lobjecte o cos? Per qu tenim imaginaci? Per qu la gent s flexible?

Votacions

Per qu lombra no coincideix amb lobjecte o cos?

Coincideix la mida dun objecte o cos amb la mida de la seva ombra?

Com ho fem?

Mtode cientfic

1. Observaci 2. Formulaci dhiptesis 3. Experimentaci 4. Extracci de conclusions 5. Elaboraci duna teoria

Treballem

Observem

Hiptesis

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.

Lombra depn de langle dincidncia de la llum La mida de lombra depn de lobjecte i la posici de la llum La mida de lombra depn de la distncia entre lobjecte i la superfcie Si lobjecte est pla a la superfcie lombra s de la mateixa mida La intensitat de lombra depn de la distncia entre lobjecte i la llum A vegades un objecte te dues ombres Si hi ha ms punts de llum, hi ha diverses ombres Les ombres depenen de la superfcie on sn projectades Lombra va en la mateixa direcci de la llum Les ombres depenen de les estacions de lany Les ombres depenen del lloc de la Terra on estan

Com ho podem fer?

Pensem experiments

Material necessari

Fitxa dobservaci Llapis i goma Cinta mtrica Bruixola Lot Diferents superfcies Diferents objectes Paper dembalar Pal llarg Garrafa daigua

Fitxes dobservaci

Experimentem

1. L ombra depn de langle dincidncia de la llum

9:00

10:00

11:00

12:00

13:00

16:00 14:00

15:00

16:00

17:00

No hi ha sol

No hi ha ombra

Aquesta hiptesis s...

Certa

2. La mida de lombra depn de lobjecte i la posici de la llum

Aquesta hiptesis s...

Certa

3. La mida de lombra depn de la distncia entre lobjecte i la superfcie

Aquesta hiptesis s...

Certa

4. Si lobjecte est pla a la superfcie lombra s de la mateixa mida

Aquesta hiptesis s...

Falsa

5. La intensitat de lombra depn de la distncia entre lobjecte i la llum

Aquesta hiptesis s...

Certa

6. A vegades un objecte te dues ombres

Aquesta hiptesis s...

Certa

7. Si hi ha ms punts de llum, hi ha diverses ombres

Aquesta hiptesis s...

Certa

8. Les ombres depenen de la superfcie on sn projectades

Aquesta hiptesis s...

Falsa

9. L ombra va en la mateixa direcci de la llum

Aquesta hiptesis s...

Certa

10. Les ombres depenen de les estacions de lany

El moviment de les ombres i de la terra

Leix de rotaci de la terra sempre mant la mateixa direcci, cap al Pol Nord Celeste (que aproximadament coincideix amb lestrella Polar) . Leix de rotaci dela terra est inclinat 23 27 respecte al pla de lorbita de desplaament de la terra al voltant del sol. Degut aix, langle dincidncia dels rajos del sol varia al llarg de lany.

En el solstici dhivern amb un angle de 23 27 respecte al pla eqatorial. Des de lequinocci de tardor fins al de primavera, es a dir, durant la tardor i lhivern, lombra de lestilet es projecta sobre la cara inferior del quadrant, deixant la superior a lombra. En el solstici destiu ho fan amb un angle de 23 27 respecte al pla de leqador . Des de lequinocci de primavera fins al de tardor, es a dir, durant la primavera i lestiu, lombra de lestilet es projecta sobre la cara superior del qadrant i romandr a lombra.

En el solstici d'estiu els raigs solars incideixen gaireb sobre el cap de l'observador, i per tant, el sol es troba molt alt sobre l'horitz. En canvi, en el solstici d'hivern el sol es troba a l'altura dels ulls, s a dir, molt avall.

Aquesta hiptesis s...

Certa

11. Les ombres depenen del lloc de la Terra on estan

El sol, al llarg de l'any, surt per l'est i es pon per l'oest, per no sempre pels mateixos llocs, ni exactament en els punts est i oest. El sol, per tant varia en l'altura que assoleix. L'eix de rotaci de la terra no s perpendicular a la seva orbita sin que t una inclinaci de 66,5 i mant sempre la mateixa direcci, paral.lel a si mateix (apuntant a l'estrella Polar). La terra gira amb una inclinaci de 66,5 . Aix provoca que a la meitat nord de la terra, en el solstici d'hivern hagi major porci en ombra que assolellada, per tant en aquest perode la nit ser ms llarga que el dia. Al contrari succeeix a la meitat sud. En el solstici d'estiu ocorre el fenomen contrari. En el Pol Nord s de nit durant les 24 hores del dia i en el Pol Sud s de dia durant el mateix perode.

El moviment de les ombres

Incideixen parllels al pla eqatorial en els equinoccis de primavera i tardor. Aquests dos dies no podrem utilitzar el rellotge de sol, ja que no es projectar cap ombra sobre el quadrant per aquest fet ens indicar de larribada de la primavera o la tardor.

Aquesta hiptesis s...

Certa

Conclusions

 Si no hi ha llum, no hi ha ombra.

La mida de lombra varia segons langle dincidncia de la llum.

Si varia la distncia entre lobjecte i la superfcie, lombra canvia de mida i intensitat. Quan lobjecte est pla a la superfcie lombra coincideix amb la seva mida si la llum s perpendicular a ell. (En hora solar a les 12h, en el nostre rellotge a les 14h) Un objecte pot tenir ms duna ombra.

La mida de la penombra depn de la dimensi de lobjecte.

 Per cada punt de llum hi ha una ombra, per tant un objecte tindr tantes ombres com punts de llum. Les superfcies no influeixen en el tamany de les ombres, excepte amb laigua.

Les ombres van en la mateixa direcci de la llum.

Com que el sol no incideix de la mateixa manera a tots els llocs del globus terraqui, les ombres es projecten de diferent manera a cada lloc En la nostra situaci els rajos del sol incideixen de diferent manera segons les diferents estacions de lany.

Teoria

Lombra
Una ombra s una regi de foscor on la llum s obstaculitzada. Una ombra ocupa tot lespai darrera dun objecte opac amb una font de llum davant d ell. Existeixen graus intermedis dombra i llum entre les superfcies completament illuminades i la completa foscor: la penombra.

Quan major s langle entre la direcci de la llum i un objecte hi haur ms distorsions.

Si hi ha mltiples fonts lluminoses , hi haur mltiples ombres.

Quan una persona o un objecte est en contacte amb la superfcie les ombres convergeixen al punt de contacte.

 Una ombra mostra, distorsi a part, la mateixa figura que la silueta dun objecte vist des del punt de vista de la font de llum. Les ombres sn la conseqencia de la llum.

Les ombres del propi objecte, lombra directa que lobjecte produeix, les ombres prximes o llunyanes projectades per altres objectes, i els reflexes de la llum que al mateix temps poden produir aquests objectes afecten de forma directa a la concepci espacial del nostre treball.

CURIOSITAT
El rellotge de sol
El principi de funcionament dels rellotges de sol s senzill: Lestilet s parallel al eix de rotaci terrestre i el sol, en el seu moment diurn apart ( degut a la rotaci de la terra al voltant del seu eix) dona una volta completa ( 360) al voltant daquest en vint-i-quatre hores.

Per tant, cada hora gira 360/ 24 hores = 15/ hora. I lombra de lestilet tamb girar sobre el quadrant 15 cada hora.

GRCIES