Conferencies sobre el canvi climatic

La Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) va ser adoptada a Nova York el 9 de maig de 1992 i va entrar en vigor el 21 de mar de 1994. Permet, entre altres coses, reforar la conscincia pblica, a escala mundial, dels problemes relacionats amb el canvi climtic. OBJECTIUS: Aconseguir l'estabilitzaci de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera a un nivell que impedisca interferncies antropgenas perilloses en el sistema climtic i en un termini suficient per a permetre que els ecosistemes s'adapten naturalment al canvi climtic, assegurant que la producci d'aliments no es veja amenaada i permetent que el desenrotllament econmic prosseguisca de manera sostenible. En la definici d'este objectiu s important destacar dos aspectes: No es determinen els nivells de concentraci dels GEI que es consideren interferncia antropgena perillosa en el sistema climtic, reconeixent-se aix que en aquell moment no existia certesa cientfica sobre qu s'havia d'entendre per nivells no perillosos. Se suggerix el fet de que el canvi del clima s quelcom ja inevitable per la qual cosa, no sols han d'abordar-se accions preventives (per a frenar el canvi climtic) , sin tamb d'adaptaci a les noves condicions climtic.

CONFERENCIES: I Conferencia sobre Cambio Climtico (Berln, 1995) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc a Berln (Alemanya) del 28 de mar al 7 d'abril de 1995 va ser la I Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) . Va expressar la seua preocupaci per l'adequaci de la capacitat dels pasos per a complir els compromisos en el marc del Consell de Desenrotllament Cientfic i Tecnolgic (OSACT) i l'rgan Subsidiari d'Execuci (GOSE) . Es va decidir que les obligacions dels pasos industrialitzats no eren les adequades pel que els pasos assistents van decidir reunir-se novament per a enfortir-les.

II Conferencia sobre Cambio Climtico (Ginebra, 1996) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc en Ginebra (Sussa) del 8 al 19 de juliol de 1996 va ser la II Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) . DECISIONS:

* Acceptar les conclusions cientfiques sobre el canvi climtic oferida pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic (IPCC) en la seua segona avaluaci (1995) . * Rebutjar les 'polticas armonizadas' en favor de la flexibilitat. * Va exhortar a 'objetivos a mitj termini, legalment vinculant.

III Conferencia sobre Cambio Climtico (Kioto, 1997) - Protocolo de Kioto El Protocol de Kyoto sobre el canvi climtic s un acord internacional que t per objectiu reduir les emissions de sis gasos que causen el calfament global: * Dixid de carboni (CO2) * Gas met (CH4) * xid nitrs (N2O) * Tres gasos industrials fluorats: Hidrofluorocarbonos (HFC) , Perfluorocarbonos (PFC) i Hexafluoruro de sofre (SF6) . La reducci en un percentatge aproximat del menys un 5%, dins del perode que va des de l'any 2008 al 2012, en comparaci a les emissions a l'any 1990. Per exemple, si la contaminaci d'estos gasos l'any 1990 aconseguia el 100%, al terme de l'any 2012 haur de ser menys del 95%. s precs assenyalar que a no significa que cada pas haja de reduir les seues emissions de gasos regulats en un 5% com a mnim, sin que este s un percentatge a nivell global i, al contrari, cada pas obligat per Kyoto t els seus propis percentatges d'emissi que ha de disminuir. El protocol va ser inicialment adoptat l'11 de desembre de 1997 a Kyoto, Jap per no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005. Al novembre de 2009, eren 187 estats els que van ratificar el protocol. EUA major emissor de gasos d'hivernacle mundial no havia ratificat el protocol. L'instrument es troba dins del marc de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) , subscrita en 1992 dins del que es va conixer com la Cima de la Terra de Rio de Janeiro. El protocol va vindre a donar fora vinculant al que en eixe llavors no va poder fer la CMNUCC.

IV Conferencia sobre Cambio Climtico (Buenos Aires, 1998) Buenos Aires, 14 de noviembre de 1998. La reuni de dos setmanes sobre canvi climtic de qu van participar 170 governs va concloure en esta ciutat en les primeres hores del mat del dissabte amb l'aprovaci d'un Pla d'Acci de dos anys per a reduir els riscos del canvi climtic. El Pla d'Acci aprovat accelerar el treball en la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic de 1992 i preparar el cam per a una acci futura davall el

Protocol de Kyoto de 1997. La reducci d'emissions del 5 % establida en el Protocol aspira a detindre i revertir la histrica tendncia alcista de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i a collocar a l'economia mundial en una senda de major sustentabilidad ambiental. El Pla establix dates lmits per a finalitzar els detalls excellents del Protocol de Kyoto, de tal manera que l'acord ser completament funcional quan entre en vigor en alguna data desprs de l'any 2000.

V Conferencia sobre Cambio Climtico (Bonn, 1999) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc a Bonn (Alemanya) del 16 al 27 de juliol de 1999 va ser la V Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) . Va ser una reuni tcnica, i no va arribar a conclusions importants. Per la conferncia de Bonn s que va servir per a marcar l'inici del Protocol de Kyoto ja que va ser firmat pels principals pasos industrialitzats (negant-se noms els EE. UU, perqu afectaria el seu creixement en un 35%.) . Des d'este monento el Protocol va entrar en vigor.

VI Conferencia sobre Cambio Climtico (La Haya, 2000) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc en L'Haja (Holanda) Al Novembre de 2000 va ser la VI Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) . Europa i Estats Units van trencar el seu dileg, al subratllar les seues discrepncies sobre com determinar els mtodes de reducci de l'emissi de gasos contaminants. Va continuar la sessi al juliol de 2001 a Bonn. ACORDS: 1. Mecanismes flexibles : La 'flexibilidad' mecanisme que els Estats Units havia afavorit fortament quan el Protocol va ser inicialment elaborat, incloent el comer d'emissions, l'Aplicaci Conjunta (AC) i el Mecanisme de Desenrotllament Net (MDL) , que permetr als pasos industrialitzats per a finanar activitats de reducci d'emissions en els pasos en desenrotllament com a alternativa a la reducci de les emissions nacionals. Un dels elements clau d'este acord era que no hi hauria cap lmit quantitatiu en el crdit d'un pas pot reclamar l's d'estos mecanismes previstos en l'acci interna constitux un element important dels esforos de cada pas de l'Annex B per a complir els seus objectius. 2. Els albellons de carboni : Es va acordar que el crdit es concedix per a les activitats generals que absorbixen carboni de l'atmosfera o emmagatzemar-ho, incloent els boscos i la gesti de les terres de cultiu, i revegetaci, sense ms, tot

lmit en la quantitat de crdit que un pas podria la demanda per a les activitats dels albellons. En el cas de l'ordenaci forestal, una Z apndix es fixen lmits especfics de cada pas per a cada pas de l'Annex I. Per tant, un lmit de 13 milions de tones podria ser acreditat a Jap (que representa aproximadament el 4% de les seues emissions de l'any base) . Per gesti de terres agrcoles, els pasos podrien rebre crdit noms per a augmenta la retenci de carboni per damunt dels nivells de 1990. 3. Compliment: L'acci final sobre els procediments i mecanismes de compliment que aborde l'incompliment de les disposicions del Protocol es va ajornar a la COP 7, per incloa les lnies generals de les conseqncies per no complir amb els objectius d'emissions que incloga un requisit de 'compensar' els dficits de 1,3 tones a 1, la suspensi del dret a vendre crdits d'emissions excedents de les reduccions, i un pla d'acci de compliment necessari per a aquelles que no complisquen els seus objectius. 4. Finanament: No va haver-hi acord sobre la creaci de tres nous fons d'assistncia per a les necessitats associades amb el canvi climtic: (1) Fons per al canvi climtic que suporta una srie de mesures climtic; (2) Fons de Programes Nacionals d'Adaptaci d'Acci, i (3) Fons d'adaptaci del Protocol de Kyoto amb el suport d'un impost del MDL i les contribucions voluntries.

VII Conferencia sobre Cambio Climtico (Marrakech, 2001) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc en Marrakech (El Marroc) en 2001 va ser la VII Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) . OBJECTIU Traduir a text jurdic l'acord poltic aconseguit a Bonn per a salvar els problemes tcnics relacionats amb el finanament, el rgim de compliment del Protocol i la normativa dels mecanismes de flexibilitat. DECISIONS * Foment de la capacitat en els pasos en desenrotllament. * Foment de la capacitat en els pasos amb economies en transici. * Desenrotllament i transferncia de tecnologia. * Finanament en l'mbit de la Convenci. * Finanament en el marc del Protocol de Kyoto * s de la terra, canvi d's de la terra i silvicultura.

* Activitats de gesti de boscos en el marc del Protocol de Kyoto: Federaci de Rssia. * 'Buenas prcticas' de poltiques i mesures de les Parts incloses en la Convenci. * Impacte de projectes nics en les emissions durant el perode de comproms.

VIII Conferencia sobre Cambio Climtico (Nueva Delhi, 2002) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc a Nova Delhi (ndia) entre el 23 d'octubre i l'1 de novembre, va ser la VIII Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) . Va aprovar la Declaraci Ministerial de Delhi que, entre altres coses, va demanar que els esforos dels pasos desenrotllats a la transferncia de tecnologia i reduir al mnim l'impacte del canvi climtic en els pasos en desenrotllament. Tamb es va aprovar el programa de treball de Nova Delhi.

IX Conferencia sobre Cambio Climtico (Miln, 2003) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc a Mil (Itlia) al desembre de 2003 va ser la IX Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) . Assistixen representants de 166 pasos dels 186 firmants de la Convenci. DECISIONS: * Posada en marxa del denominat mecanisme de desenrotllament net (MDL) , un mecanisme previst en el protocol que impulsa la transferncia de tecnologia en pro del desenrotllament i l'rgan de govern de la qual determina, en ltima instncia, quins projectes poden o no ser qualificats com MDL i, per tant, poden accedir o no als crdits previstos per al seu finanament. * dels organismes genticament modificats i, concretament, a si es considerava acceptable o no que una reforestaci amb espcies modificades genticament podia ser acceptada o no com a projecte de mecanisme de desenrotllament net, dos decisions: 1) Els projectes havien de respectar les exigncies del Conveni de Biodiversitat i el Protocol de Cartagena. 2) El prohibir o no eixe tipus de projectes ser decisi del pas receptor del projecte, assegurant-se, aix s, que el pas receptor spia que el projecte en qesti t espcies modificades genticament o de les denominades 'invasoras.

X Conferencia sobre Cambio Climtico (Buenos Aires, 2004)

La Desena Conferncia de les Parts de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre Canvi Climtic (COP 10) va congregar a prop de 6.000 alts funcionaris, investigadors i ambientalistas, junt amb representants de 148 pasos. Un dels temes centrals va ser la posada en marxa del Protocol de Kyoto, que va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005, els pasos industrialitzats es comprometen a reduir les seues emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEI) a un nivell no inferior al 5 per cent al registrat en 1990 per al perode comprs entre 2008 i 2012. Perqu el conveni entrara en vigor es requeria l'adhesi de 55 pasos, les emissions del qual representaren el 55% del dixid de carboni alliberat a l'atmosfera, la qual cosa va ser superat amb la ratificaci del Parlament rus. Els especialistes adviertieron que les creixents emissions de gasos com el dixid de carboni, el met i l'xid nitrs (producte de la urbanitzaci, l'activitat industrial i agrcola ramadera) arriben nivells mai aconseguits, la qual cosa altera perillosament l'equilibri del clima. Entre les advertncies que van realitzar: que entre 1860 i 2000, la temperatura mitjana mundial va augmentar uns 0,8C.

XI Conferencia sobre Cambio Climtico (Montreal, 2005) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc en Montreal (Canad) al desembre de 2005 va ser la XI Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC). COMPROMISOS ACONSEGUITS EN LA CIMA El Protocol de Kyoto s'ha posat en marxa, s'ha obert un dileg pactat sobre l'esdevenidor del Protocol, i les parts han realitzat progressos en els seus esforos d'adaptaci i aplicaci del programa regular de la Convenci i del Protocolo'. S'assegura als agents econmics la continutat dels mercats d'emissions i es permet als governs posar en marxa poltiques i mesures a llarg termini amb vista a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle fins en un 30%. Els delegats van convindre un pla de cinc anys per a l'adaptaci i ajuda a pasos en via de desenrotllament. Es tractava de recolzar les seues iniciatives en la lluita enfront dels impactes del canvi climtic. La conferncia tamb va acordar definir a curt termini com seran gestionats els fons destinats a estes iniciatives d'adaptaci. La tecnologia va ser un altre dels punts que va centrar el debat. Desprs de la publicaci de l'informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climtic es va tractar el tema de la captura i magatzematge subterrani de carboni.

XII Conferencia sobre Cambio Climtico (Nairobi, 2006)

La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, que va tindre lloc a Nairobi (Kenya) al desembre de 2006 va ser la XII Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) Els delegats del 2n trobada de les parts del Protocol de Kyoto van abandonar Nairobi (Kenya) amb un mal record, perqu esta cima ha estat lluny de les expectatives. No es pot parlar d'avanos en les conversacions per a implicar a tots els pasos en la reducci d'emissions perqu este assumpte es retarda fins a 2008 sense que s'admeta que llavors puga portar a nous compromisos a cap pas. En compte de reforar la idea que prompte la ineficincia energtica deixar de ser rendible, es transmet la contrria: les perspectives de reduccions fortes d'emissions sn tan febles que hi ha temps per a continuar amb el negoci tal com est. s un missatge pervers, perqu produx acumulaci de ms emissions en l'atmosfera i perqu dilapida un temps que es necessitar per a realitzar les transformacions tecnolgiques i socials prpies d'un mn amb menys CO2. Transformacions que a ms han de ser transferides als pasos ms emissors de les prximes dcades, Xina, ndia, Brasil La recent publicaci de l'Informe Stern sobre els impactes econmics del canvi climtic haguera degut ser un esper per a impulsar acords; els impactes del canvi climtic poden costar fins al 20% del valor de l'economia global segons l'Informe, i impedir-los podria aconseguir-se amb tan sols un 1% del PIB mundial.

XIII Conferencia sobre Cambio Climtico (Bali, 2007) La Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic de Bali, que va tindre lloc en Bali (Indonsia) del 3 al 15 de desembre de 2007 va ser la XIII Conferncia Internacional sobre Canvi Climtic de l'ONU, reuni anual de la Convenci Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) . 10.000 participants, inclosos representants de 180 pasos. L'adopci de la 'HOJA DE RUTA DE BALI' va iniciar negociacions d'un acord global sobre el canvi climtic i va detallar un calendari per a eixes negociacions amb la promesa d'una conclusi en 2009 amb la Conferncia de Copenhaguen.

XIV Conferencia sobre Cambio Climtico (Pozna, 2008) La XIV Conferncia del Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (MNUCC) es va celebrar en Poznan (Polnia) , de l'1 al 12 de desembre de 2008, alhora que la Quarta Reuni del Protocol de Kyoto. La conferncia de Poznan va marcar el llanament d'un nou cicle de negociacions per a preparar la conferncia de Copenhaguen 2009, en la que s'havia de fixar nous objectius per a reemplaar els del Protocol de Kyoto, que acaba en 2012.

OBJECTIUS: * Desenrotllar un pla d'acci i programes de treball per a un any de negociacions, desprs d'un any de discussions. * Realitzar progressos importants en moltes qestions encara per debatre per a garantir l'aplicaci del Protocol de Kyoto. * Garantir la convergncia dels punts de vista sobre per a l'establiment de noves mesures per a lluitar contra el canvi climtic. * Confirmar el procs i el calendari fixats cap a la conferncia de Copenhaguen.

XV Conferencia sobre Cambio Climtico (Copenhague, 2009) XV Conferncia anual de Nacions Unides sobre el canvi climtic, de la que hauria de resultar un Tractat. Celebrada a Copenhaguen (Dinamarca) al desembre de 2009. Els OBJECTIUS eren: 1.- La conclusi d'un acord jurdicament vinculant sobre el clima, vlid en tot el mn, que s'aplica a partir de 2012. 2.- Reducci mundial de les emissions de CO2 en almenys un 50% en 2050 respecte a 1990, i per a aconseguir-ho els pasos havien de marcar-se objectius intermedis: els pasos industrialitzats haurien de reduir les seues emissions de gasos d'efecte hivernacle entre un 25% i un 40%, respecte als nivells de 1990 l'any 2020 i haurien d'aconseguir una reducci entre el 80% i el 95% per a 2050. 3.- Implantar un sistema de mesuraments independents dels pasos, imprescindible per a crear el mercat global d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. 4.- Crear un mitj de finanament que compense als pasos ms pobres pel retard que l'aplicaci d'este protocol comportar en el seu desenrotllament. El RESULTAT va ser un redut text (Tractat) no adoptat formalment per la Conferncia de les parts (COP) a causa de la falta de consens per a poder aprovar-ho com a decisi en ferm de la prpia Conferncia: * La COP noms va prendre nota del text presentat, que jurdicament no s vinculant. * Les negociacions hauran de continuar fins a la prxima COP 16 a Mxic.

XVI Conferencia sobre Cambio Climtico (Cancn, 2010)

"A Cancun (Mxic) s'ha celebrat la XVI Conferncia anual de Nacions Unides sobre el canvi climtic. Han estat presents representants de 132 dels ms de 190 pasos membres de la Convenci Marco de Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, CMNUCC. PRINCIPALS ACORDS: * Reducci d'emissions: necessitat que els pasos industrialitzats assumisquen un comproms conjunt de reducci d'emissions del 25 al 40%, tal com recomanen els cientfics i reconeixement dels compromisos de reducci d'emissions que estan actualment sobre la taula per a evitar el lmit infranquejable dels 2C. * Finanament: els governs han establit el fons climtic internacional que ha de vehicular les aportacions que els pasos industrialitzats han de posar a disposici dels pasos en desenvolupament. *Lluita contra la desforestaci: s'ha avanat en l'establiment del mecanisme de protecci dels boscos tropicals contra la desforestaci, prenent en especial consideraci els drets de les poblacions indgenes i la biodiversitat.

XVII Conferencia sobre Cambio Climtico (Durban, 2011) En Durban (Sud-frica) , del 28 de novembre al 9 de desembre de 2011, s'ha celebrat la XVII Conferncia anual de Nacions Unides sobre el canvi climtic. Han estat representats 195 pasos membres de la Convenci Marco de Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, CMNUCC. PRINCIPALS ELEMENTS De l'ACORD: Els pasos desenrotllats hauran de rebaixar les seues emissions de gasos contaminants a l'atmosfera. Es va fixar el perode de 2013-2017, en el que estar en vigor el Protocol de Kyoto, ja que el marc temporal estipulat expirava l'any 2013. Els pasos ms contaminants estan obligats a prendre accions abans de 2015, per a reduir les seues emissions i, per tant, ralentitzar el procs de calfament global. Fons Verd per al Clima. Creaci d'un fons de 100.000 milions anuals per a ajudar econmicament, des de 2020, als pasos ms pobres per a lluitar contra els estralls causats pel calfament climtic.

XVIII Conferencia sobre Cambio Climtico (Catar, 2012) Es va celebrar en Doha (Catar) al desembre de 2012. ACORDS: Es va estendre el Protocol de Kyoto (Kyoto II que regix des de 2013) que vencia en dies, fins al 2020, per amb la firma de pocs pasos clau. Els acords estan lluny d'estar a l'altura de la cincia, perqu no arrepleguen la trajectria de reducci d'emissions que recomanen els cientfics de Nacions Unides ni compromisos de reducci d'emissions adequats. Tampoc s'inclouen compromisos de finanament concret a mitj termini, ni les vies per les quals es van a aconseguir les quantitats compromeses en la cima de Copenhaguen (100.000 milions d'euros anuals a 2020) .