6.

Les activitats del sector primari

4.Si un any hi ha males collites, preferiries ser parcer o arrendatari? I si les collites sn bones? Per qu? Si les collites foren rons, preferiria ser parcer, perqu igualment cobraria per l'arrendament de les terres. Si foren bones, preferiria ser arrendatari, guanyaria el suficient per pagar la renta i ms. 5.Com influeixen les condicions econmiques en l'espai agrari? Com major siga l'economia, millor seran els cultius, perqu s'utilitzen ms tcniques, maquinria, etc. Si l'economia es baixa, el rendiment agrcola s ms escs.

10.Fes un quadre comparatiu entre l'agricultura intensiva i l'extensiva. INTENSIVA EXTENSIVA -Inversions de capitals elevades i m d'obra -Poca utilitzaci dels recursos -Destinada al comer -Modernitzada -Destinada al mercat o al consum propi -Ms rudimentria

11.Copia en el teu quadern i uneix amb fletxes: -Regadiu Arrs, fruiters -Sec Olivera

15.Fes un quadre comparatiu entre l'agricultura d'artiga i la intensiva de l'sia monsnica. D'ARTIGA INTENSIVA DE L'SIA MONSNICA -Utilitzaci de tcniques de cultiu i utillatges rudimentari. -Rompuda de terra -Explotaci fins esgotar la terra -Paisatge agrcola dividit en petites parcelles envoltades de dics i canals que inunden d'aigua. -Cultiu d'arrs -Producci de diverses collites a l'any

17.Fes un esquema en el teu quadern amb els tipus de bestiar depenent de l'alimentaci i dels productes que se n'obtenen.

18.Pot ser estabulada la ramaderia nmada? I la transhumant? Per qu? La nmada no pot ser estabulada, perqu els animals s'alimenten de pastures naturals. La transhumant si que pot ser estabulada, noms es produeix un desplaament al llarg de l'any, es pot tindre als animals en dos estables diferents, un per a cada part de l'any.

21.Quina diferncia hi ha entre els arts i les tcniques de pesca? Els arts sn els instruments que s'utilitzen en la pesca, mentre que les tcniques sn les formes d'utilitzar les arts. 24.Fes en el teu quadern un quadre comparatiu en qu relaciones els efectes negatius de les activitats del sector primari sobre el medi ambient amb les mesures correctores que es proposen en cada cas. EFECTE MESURA CORRECTORA Agricultura i ramaderia -Desforestaci -Esgotament de sls -Contaminaci del sl -Sobreexplotaci dels aqfers Explotaci forestal -Degradaci dels boscos -Erosi del sl -Desforestaci per incendis -Repoblaci amb espcies no autctones Pesca -Captures excessives Agricultura i ramaderia -Utilitzaci de l'agricultura ecolgica -Utilitzaci d'adobs naturals i de tcniques enriquidores del sl -s de productes orgnics -s racional dels recursos hdrics Explotaci forestal -Protecci i conservaci dels espais naturals -Disminuci de la tala d'arbres -Protecci contra incendis i restauraci -Repoblaci amb espcies autctones Pesca -Reducci de captures. Control de la grandria mnima de les captures.

-Tcniques que fan malb els ecosistemes

-Prohibici de l'arrossegament. Promoci de l'aqicultura.

ACTIVITATS FINALS 1.Defineix els termes segents: -Sector primari: s el conjunt d'activitats econmiques que les persones duen a terme per a obtenir recursos de la natura: agricultura, ramaderia, explotaci forestal, pesca i mineria. -Espai agrari: espai que sorgeix quan l'sser hum modifica l'espai natural i el destina a activitats agrcoles, ramaderes i forestals. Hi influeixen factors fsics i humans. -Policultiu o policultura: s el cultiu de diverses espcies vegetals en un mateix espai agrari. -Agricultura de mercat: tipus de paisatge agrcola caracteritzat per una inversi elevada de capital, l's de tcniques avanades, una productivitat alta i la comercialitzaci de la producci. Genera infraestructures de transport. Es practica a pasos desenvolupats i en via de desenvolupament. -Ramaderia estabulada: tipus de ramaderia en que el bestiar es concentra a les granges i als estables i s'alimenta amb pinsos. Es una ramaderia intensiva, dedicada a la selecci d'espcies, prctiques sanitries, producci de llet, llana, ous, carn... 5.Observa el mapa i respon: a)En quines zones del mn es desenvolupa l'agricultura d'artiga? I la de plantaci? Qu tenen en com aquestes zones des del punt de vista fsic? Ambds tipus es troben sobre la part superior de Sudamrica, a frica i a illes asitiques. Tenen en com que es tracten de explotacions extenses. b)Quins productes es conreen en cada un d'aquests paisatges agrcoles? -Agricultura d'artiga: mill, dacsa, melca, mandioca... -Agricultura de plantaci: cacau, te, caf, pltans, canya de sucre, pinyes... c)En quina d'aquestes rees es destina la producci a l'autoconsum? I a la comercialitzaci? Per a l'autoconsum sn la d'artiga i la intensiva de l'sia monsnica. La resta sn per a la comercialitzaci. d)On es desenvolupa l'agricultura extensiva dels pasos nous? Quines caracterstiques t? Es desenvolupa a les plantes de cereals dels Estats Units, del Canad, d'Austrlia i de l'Argentina. Es tracta de grans extensions agrcoles en qu s'utilitza una m d'obra escassa i maquinria abundant.

e)Amb l'ajuda d'un atles, esmenta dos pasos on es faa servir l'agricultura extensiva monsnica. Xina i India. f)Consulta un atles i explica quin tipus d'agricultura predomina a Itlia. Predomina l'agricultura mediterrnia de sec, en qu es cultiven, sobretot, blat, vinya i olivera de manera extensiva.

9.Comenta la fotografia d'aquest paisatge agrari. Segueix les pautes marcades en l'apartat Tcniques de treball. 1.Elements visibles: -Fsics: Relleu pla, amb muntanyes en un cant. Molta vegetaci. Diverses basses dispersades per el paisatge. -Tipus de parcella: De grans dimensions, amb una forma bastant regular i camps oberts. -Tipus de cultiu: Regadiu, policultiu i intensiu. -Tcniques: Poca maquinria. Tcniques de reg. -Models de poblament: Concentrat, amb escassa edificaci i diversos camins. 2.Classificaci: -Potser un paisatge agrcola mediterrani de regadiu. 3.Conclusi: -Es pot tractar d'un paisatge agrcola mediterrani de regadiu. El paisatge consta de diverses parcelles connectades amb basses i canals, on es cultiven productes hortofructcoles.