ESQUEMA HUME Descartes i el dubte: la manera en la que Descartes vol arribar a la certesa no s lcita per a Hume.

Segons Hume, el dubte s una bona preparaci per la Filosofia. Un cop estem fent filosofia, hem de deixar el dubte enrere i buscar la veritat. Lescepticisme radical no se sost: no podem viure en labstenci de tot judici. Hume rebutja el dubte. Lorigen de les idees: les impressions. El principi de cpia, primer principi de lempirisme hume. Per a Hume, conixer s percebre. El coneixement s lexperincia. Hume no ho demostra perqu seria endinsar-nos en el mn del dubte. Una percepci s qualsevol contingut mental. Impressions i Idees. Impressions. Percepcions que es presenten a la ment amb una fora i una vivor singular: sensacions, emocions, i passions. Sn la presncia mateixa de les coses. Dues menes dimpressions: impressions de sensaci que sn les originals i impressions de reflexi que sn secundries derivades de les originals o didees. Idees. Percepcions que sn imatges a afeblides de les impressions. Representaci de la cosa. Lnica diferncia que hi ha entre sensaci i pensament s el grau dintensitat. Tota percepci s doble: s sentida amb vivor com a impressi i pensada de forma ms feble com a idea. Mtode gentico-psicolgic: Hume diu que les idees deriven de les impressions. Sorgeix el principi de cpia. La presncia (impressi) s cognoscitivament superior a la (idea). totes les nostres idees sn cpies de les nostres impressions. = No hi ha idees innates. Sn posteriori a lexperincia. Per tant, la nostra ra no pot engendrar una idea original. Qu passa amb les veritats matemtiques? Hume haur de distingir entre qestions de fet i relacions didees. El principi dassociaci. El criteri de discriminaci de les idees. Hem de distingir entre impressions simples i complexes i entre idees simples i complexes. Les idees complexes poden ser cpia de les impressions complexes o b mltiples combinacions que tenen lloc de dues maneres diferents: Hi ha idees que satrauen entre si. De forma newtoniana, partint dels toms del coneixement. De manera que, el cognoscent treballa amb connexions didees sense que ell estableixi aquesta connexi. Aquesta atracci s normal per no necessria. Hume anomena aquesta atracci principi dassociaci.

Principi dassociaci. Les idees sassocien de forma regular sin no podrien haver idees complexes. Propietats: semblana, contigitat en lespai i en el temps i la relaci causa-efecte. Segons Hume, les idees complexes es formen a partir de les idees simples que originriament. Aquestes lleis no sn necessries per si que exerceixen una fora suau que simposa habitualment. Principi de certesa. Validesa de les idees. Per poder provar la seva validesa sha dindicar quina s la seva impressi corresponent a cada una delles. Si no trobem la impressi directa o indirecta don prov la idea, s una paraula sense significat. Tipus o modes de coneixement: qestions de fet i relacions didees El coneixement hum pot ser de dues classes: de relacions entre idees i de qestions de fet. Sn simples relacions didees totes aquelles afirmacions que es limiten a treballar amb continguts ideals, sense referir-se a res que existeixi o que pugui existir.(veritats matemtiques) Sn afirmacions que obtenim bsicament a com a conseqncia del principi de no contradicci. Afirmacions que expressen relacions didees: 1) No fan referncia al mn. 2) La seva validesa s independent de lexperincia, s a dir, a priori. 3) Ats que sobtenen pel principi de no contradicci partint de definicions ideals, sn necessries (el seu contrari s lgicament impossible). 4) No aporten cap coneixement. (per a Hume conixer s percebre). [Kant dir en contra de Hume que les matemtiques s aporten coneixement] Qestions de fet: No impliquen una necessita lgica i noms poden ser vlides per lexperincia. (impressions) posteriori. [dem sortir el sol] 1) 2) 3) 4) Fan referncia al mn. La seva validesa es basa en lexperincia, s a dir, a posteriori. Deriven dimpressions. El seu contrari s possible. Aporten coneixement.

CRTICA DE LES NOCIONS DE LA TRADICI FILOSFICA I: LA NEGACI DELS UNIVERSALS I EL PAPER DEL COSTUM EN EL CONEIXEMENT Com pot una idea particular ser utilitzada com a idea general? i. ii. iii. En virtut de la llei associativa de semblana, les idees de coses semblants suneixen en un mateix conjunt que podem atorgar un mateix nom. Adquirim un costum que designa idees anlogues. El costum fa que podem passar duna idea a una altra si observem que el raonament no coincideix a la idea designada pel nom.

Els falsos raonament o sofismes sorgeixen quan la ment no est acostumada. Lencert o el coneixement fiable depn per tant de la perfecci del costum. Aquesta idea nega les idees universals, es diu, nominalisme. Defensa que els universalismes noms sn etiquetes a un conjunt de casos particulars.

CRTICA DE LES NOCIONS DE LA TRADICI FILOSFICA II: LA IDEA DE RELACI CAUSA-EFECTE La idea de connexi necessria no s una qesti de fet ni una relaci didees; en suma: no t validesa cognoscitiva, no s cap coneixement. Com estableix la nostra ment lenlla entre ells? Aquest enlla es basa en lexperincia. El costum o lhbit s el principi en virtut del qual inferim connexions causa-efecte.

CRTICA DE LES NOCIONS DE LA TRADICI FILOSFICA III: LES IDEES DE DU, DE MN, I DE JO. Lnic que s veritable sn les impressions. s impossible cap coneixement fora dels continguts mentals mateixos, i, per tant, no podem estar segurs que hi hagi res fora de la nostra ment. La confiana en lexterioritat s una creena. No podem demostrar lexistncia del mn ha de ser creguda. Lnic que existeix sn els accidents (impressions). La substncia s un feix de percepcions particulars que ens hem acostumat a trobar juntes. s doncs una creena derivada del costum. Existeix Du? Noms el costum ens permet inferior una causa a partir dun efecte. Lexistncia de Du s del tot indemostrable. Existeixo jo? El jo no s en veritat present, sin que s en cada cas una suposici, un jo concomitant que suposem que acompanya a all present. El jo s un feix dimpressions i idees. jo i tots els altres ssers humans no som sin un feix de percepcions diferents, que se succeeixen entre si amb una rapidesa inconcebible i que estan en un flux i un moviment perpetus. La identitat que atribum a la ment humana s pura ficci. Sn les percepcions que constitueixen la ment. Tot el que hi ha sn, les percepcions i lassociaci entre elles: aquesta s lessncia profunda de la naturalesa humana; no cal cercar es ms. La identitat del jo, exactament igual que la identitat de qualsevol objecte, no s objecte de coneixement, sin que s objecte de creena. Com podem distingir el jo de la realitat exterior? La peculiaritat del jo s que es converteix a travs de les passions en objecte de conscincia immediata.