D O C U M E N T

UN JARD INVISIBLE
GAUD I EL CONJUNT MODERNISTA DELS JARDINS DE LANTIC MANICOMI DE SANT BOI

David Agull Galilea, Daniel Barb Farr i Jordi Mart Aladern

Molt a prop de Barcelona, als jardins del recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Du de Sant Boi de Llobregat, on fa cent anys subicava lantic Manicomi de Sant Boi, es conserva un conjunt arquitectnic modernista que ha arribat als nostres dies prcticament com una obra desconeguda i sense cap autoria admesa. Documentaci escrita i fotografies recopilades demostren que la intervenci modernista als jardins daquest recinte va ser de gran envergadura, amb la construcci, entre 1903 i 1912, delements com fonts, bancs i placetes, algunes avui dia desaparegudes. El conjunt modernista dels jardins de lantic Manicomi de Sant Boi cont uns elements arquitectnics amb unes caracterstiques formals i un contingut simblic anlegs o equivalents a diferents parts dalgunes de les ms importants obres que larquitecte Antoni Gaud estava construint en aquella poca. Trobem aqu, entre daltres, una anticipaci dels sostres de les naus del

EL CONJUNT MODERNISTA DELS JARDINS DE LANTIC MANICOMI DE SANT BOI CONT UNS ELEMENTS ARQUITECTNICS AMB UNES CARACTERSTIQUES FORMALS
Aleix Bagu

I UN CONTINGUT SIMBLIC ANLEGS A DIFERENTS PARTS DALGUNES DE LES MS IMPORTANTS OBRES DE GAUD

30

Nm. 65 MTODE

Nm. 65 MTODE

31

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

Aleix Bagu

Vista del conjunt modernista de lantic Manicomi de Sant Boi: en primer terme la Capella Inundada (1906), i darrere, el baldaqu existent a la Cova Cascada (1911).

La Cova Cascada (a sota) cont diferents sistemes estructurals, entre els quals hi ha el del viaducte, que al igual que els viaductes del Parc Gell (a dalt), permet salvar desnivells i disposa de jardineres perimetrals i voltes amb estalactites.

EL RECURS ESTRUCTURAL PER CONSTRUIR EL CONJUNT MODERNISTA DEL RECINTE DE LANTIC MANICOMI DE SANT BOI I ELS PONTS I MURS DE CONTENCI DEL PARC GELL ES BASA EN LS DE GRANS MASSES PTRIES
David Agull Galilea, arquitecte; Esteve Agull Galilea, illustrador i dissenyador industrial; Felipe Buill, topgraf

I JARDINERES COM A ELEMENTS PESANTS

Tot i que el conjunt modernista de Sant Boi disposa duna arquitectura daparena descurada i poc polida, la seva planta i secci permet adonar-se que ens trobem amb una arquitectura rgidament projectada, en la qual existeixen interrelacions geomtriques complexes.

32

Nm. 65 MTODE

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE
David Agull Galilea, arquitecte; Esteve Agull Galilea, illustrador i dissenyador industrial; Felipe Buill, topgraf

Aleix Bagu

Com es pot apreciar en la planta de lemplaament, el conjunt modernista es va edicar sobre un jard preexistent, formant aix un singular i complex palimpsest.

temple de la Sagrada Famlia (1915-1921), lestructura compositiva de la planta de la cripta de la Colnia Gell (1908-1915), aspectes formals de la casa Mil (1906-1912) i la secci i trencadissos del banc serpent del Parc Gell (1911-1913, originalment, Park Gell). El conjunt arquitectnic modernista que sha conservat dins el recinte de lantic Manicomi de Sant Boi es va edificar sobre un jard preexistent destil angls, construt lany 1903, format per un llac, camins i parterres ondulants. El jard, orientat a la vall del riu Llobregat, estava delimitat per dues avingudes, diversos horts i el mur perimetral del recinte. Aquesta construcci la configuren tres conjunts arquitectnics diferenciats: la Cova

Cascada, construda lany 1906,1 una construcci de rocalla en forma de cova i muntanya coronada per un baldaqu; la Capella Inundada, construda lany 1911,2 una construcci tamb de rocalla en forma de drac que contenia lescultura duna Verge; i la Plaa dels Bancs, construda abans de finalitzar lany 1912, conformada per una plaa ms gran i una altra dadjacent ms petita demarcades per bancs decorats amb trencads.
1

Dr. Rodrguez-Morini, 1906. Boletn del Manicomio de San Baudilio. Marzo 1906. Revista Frenoptica Espaola [Barcelona], 40: 130-131. Suspendidas durante el invierno las obras de reforma y embellecimiento que desde larga fecha se vienen practicando en el establecimiento, han vuelto a reanudarse al empezar la estacin primaveral, habindose iniciado por la construccin de una hermosa cascada y de un pequeo lago de 25 cm de profundidad en el parque de la Seccin de Hombres. Dr. RodrguezMorini, 1907. Boletn del Manicomio de San Baudilio. Resumen general de 1906. Revista Frenoptica Espaola [Barcelona], 50: 50-53. Las obras de reforma y ampliacin de los edicios han continuado sin interrupcin. Se termin por completo la instalacin hidroterpica de seccin de mujeres, amplise la enfermera general de hombres [...] en los parques de las dos secciones se han construido bancos artsticos, cascadas, pequeos lagos de agua corriente, puentes rsticos, etc., que, junto con las numerosas plantaciones, han hermoseado todava ms dichos sitios. 2 TORRE, J. A., 1995. Primer Centenario. Informacin y Noticias, Hermanos San Juan de Dios [Barcelona], 138: 282. 27 de juliol de 1911: Procedent de lHospital Psiquitric de Cienpozuelos arriba el nou Superior del Manicomi de Sant Boi, lhermano Juan de Dios Gmez: Durante su breve estancia se aprob edicar una gruta a la Virgen de Lourdes en el parque. El Hermano Juan de Dios parti para Cienpozuelos el 31 de enero de 1912.

Nm. 65 MTODE

33

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

Jordi Play

Aleix Bagu

Els capitells del viaducte inferior del Parc Gell (a lesquerra) i alguns pilars i elements arquitectnics corbs de lmbit de la volta principal de la Cova Cascada (a la dreta) estan construts, tal que una estructura palmiforme, adossant verticalment blocs plans sense desbastar collocats de cantell.

Larquitectura de tot aquest conjunt s, en part, descurada, rudimentria i poc polida, producte, sembla, duna inexperincia en el procediment constructiu ms que no duna voluntat dexpressar-se de manera rude; es manifesta aix una espontanetat que s prpia duna obra en qu sest experimentant. Per altra banda, la construcci modernista tamb presenta elements duna gran qualitat plstica i compositiva, i una vegada ela-

borats els plnols, es fa present que aquesta cont una arquitectura rgidament projectada que disposa dun sistema estructural de gran complexitat mecnica i geomtrica. En els anys en qu sestava edificant aquesta construcci, lantic Manicomi de Sant Boi disposava de tallers on els malalts mentals aprenien lofici de paleta i participaven en les diferents obres dampliaci i manteniment que es realitzaven al centre. Donades les ca-

34

Nm. 65 MTODE

Aleix Bagu

Jordi Play

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

racterstiques del conjunt modernista i la documentaci recopilada, es fa viable pensar que alguns malalts mentals del centre podrien haver participat en la construcci daquest conjunt arquitectnic, sempre seguint, per, les directrius dun complex projecte dibuixat i dirigit per un arquitecte annim. Sobre aquestes dades plantegem la hiptesi que aquest podria haver estat el mateix Gaud o algun arquitecte molt proper al seu entorn. LES SIMILITUDS AMB GAUD
Shan de dividir les masses inertes i, per tant, multiplicar el nombre delements actius; aix s el que he fet en el Temple de la Sagrada Famlia, Park Gell, etc. ANTONI GAUD
Aleix Bagu Aleix Bagu

El Parc Gell va ser construt entre 1900 i 1914. Les obres durbanitzaci del parc i de la casa de mostra existent les van iniciar els constructors Juli Bardier i Jos Pardo, que abandonarien els treballs el 1907. Jos Pardo, aix com molts dels paletes que hi van treballar, havia nascut a la poblaci de Sant Boi de Llobregat.3 El recurs estructural per construir tant el conjunt modernista del recinte de lantic Manicomi de Sant Boi com els ponts i murs de contenci del Parc Gell es basa, principalment, en ls de grans masses ptries i de jardineres com a elements pesants, els quals possibiliten contrarestar les empentes i reconduir les lnies isosttiques les lnies de pressi de les tensions principals cap al nucli central dels suports. s mitjanant la massa que saconsegueix que la totalitat del conjunt, i la seva secci, treballin a compressi i estiguin en equilibri. A ms, sadopta el principi, heretat de la volta de ma de pla, de construir per tal dobtenir un funcionament cohesiu en la disposici dels elements que conformen les construccions existents, sigui en la cermica, en la pedra o en el ferro. La quasi totalitat dels viaductes del Parc Gell, edificats entre 1901 i 1903, es van construir amb volta catalana revestida amb blocs irregulars de pedra que es recolzen sobre pilars revestits de la mateixa manera. Aquests pilars del conegut parc disposen duna nima formada per elements cermics, a diferncia dels pilars massissos existents a la Cova Cascada. Quant als materials, cal dir que la utilitzaci, en major o menor grau, de bretxa calcria s generalitzada, tant als viaductes i als murs del Parc Gell com al conjunt modernista de lantic Manicomi de Sant Boi.
3

Tant al Parc Gell (a dalt) com a Sant Boi (a sota) es troben viaductes amb bancs perimetrals que disposen duns respatllers construts, formant ptals amb blocs irregulars de pedra plana.

MART I VILA, C., 1952. Notes histriques de la vida de Sant Boi de Llobregat. Biblioteca Popular. Barcelona, p. 151. Aquesta dada ha estat aportada en la recerca que vam fer, dirigida per lhistoriador Guillem Fernndez Gonzlez als Arxius Histrics Municipals de Sant Boi de Llobregat.

La construcci de Sant Boi presenta, en general, una maoneria que, a diferncia de la del Parc Gell, genera superfcies irregulars daparena descurada; tot i aix, tamb shi troben, a mode desbossos, parts de gran qualitat tcnica i plstica, com serien les formes orgniques de la faana de les fonts de la Cova Cascada, o les estalactites de la testera de la balconada del banc biplaa de la mateixa construcci. Aquestes ltimes recordarien les construccions, en forma destalactites, de les testeres de la coberta i voltes dels porxos dels pavellons daccs i les testeres del viaducte en espiral del Parc Gell. A laccs a aquest parc es troba un pilar en forma de hiperboloide duna fulla, amb la part convexa ms desenvolupada que presenta analogies amb els pilars que sostenen la volta principal de la Cova Cascada. A la Cova Cascada de Sant Boi existeix un viaducte que, igual com els del Parc Gell, genera espais porxats i salva desnivells accedint per la seva coberta, disposant tamb de jardineres i bancs que fan la funci de baranes. Els capitells del viaducte inferior del Parc Gell es

Nm. 65 MTODE

35

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

Aleix Bagu

Aleix Bagu

Tant a Sant Boi, construt lany 1912, com al Parc Gell (a dalt de la pgina), construt entre 1911 i 1913, trobem bancs de forma sinusodal recoberts amb trencads, amb la part frontal de la secci transversal prcticament equivalent.

36

Nm. 65 MTODE

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

Mentre que al banc serpent del Parc Gell la paleta cromtica s enorme, als bancs de Sant Boi es restringeix a 6 colors i un sol motiu oral, els quals formalitzen una seqncia de colors retallats.

saig previ del banc ondulat del Parc Gell. La realitzaci daquest banc de proves la podem datar el 1912, segons consta inscrit en un dels bancs, mentre que el trencads del banc ondulat del Parc Gell es va acabar de collocar, segons Joan Bassegoda, lany 1913. El trencads dels bancs de la Plaa dels Bancs de Sant Boi, a diferncia del del banc serpent tan heterogeni del Parc Gell, s format per fragments de rajoles, principalment, de colors homogenis i cercles blancs que contenen una creu, una Y o una M inscrita; altres cercles, amb creus i M o Y que van girant damunt taques de colors ja havien estat assajats per Gaud i Jujol al terrat de la Casa Batll. Hi ha moltes similituds entre algunes parts dels bancs de Sant Boi i el banc serpent del Parc Gell, com la utilitzaci del mateix model de rajola, esbotzada de forma similar, per mentre que al Parc Gell la paleta cromtica s enorme mercs a ls de rajoles amb motius diversos, a Sant Boi es restringeix a sis colors i un sol motiu floral, transformant-se aix aqu en una seqncia de colors demarcats. El lirisme del banc

construeixen, formant tal que ventalls, adossant verticalment blocs irregulars plans collocats de cantell. Es genera aix una estructura nervada daparena orgnica, anloga a la dalguns pilars i formes corbes de la Cova Cascada. El viaducte de la Cova Cascada presenta moltes similituds amb el situat en la cota ms elevada del Parc Gell. Aix, aquest viaducte del Parc Gell s lnic que presenta voltes que no es van construir amb volta de ma de pla, i tan sols fan servir blocs irregulars de bretxa calcria que formen voltes apuntades conformades a partir de nervis de formig armat i, de la mateixa manera que la volta ms gran del viaducte de Sant Boi, voltes apuntades aparentment muntades en sec que generen superfcies rugoses amb estalactites. Es troba tamb, en ambdues construccions, i a mode de columnes, una srie de torratxes jardinera construdes amb blocs de pedra, i a ms, uns bancs perimetrals que disposen duns respatllers construts amb blocs irregulars de pedra plana formant com uns ptals, els quals es disposen de tal manera que, en el vessant inferior, es generen uns orificis pels quals es desaigua. LA UTILITZACI DEL TRENCADS
Lornamentaci ha estat, s i ser colorida, la natura no ens presenta ningun objecte montonament uniforme. ANTONI GAUD

Aleix Bagu

MENTRE QUE AL PARC GELL LA PALETA CROMTICA S ENORME MERCS A LS DE RAJOLES AMB MOTIUS DIVERSOS, A SANT BOI ES RESTRINGEIX A SIS COLORS I UN SOL MOTIU FLORAL

Davant de la Capella inundada sobre una plaa voltada de bancs revestits amb trencads que podrien ser las-

del Parc Gell s generat per la tensi entre seqncies complexes de colors barrejats i seqncies clares de colors demarcats, tots dos sobreposant formes arrodonides de diferent mesura que aporten una composici lineal a la partitura cromtica; en canvi, al banc de Sant Boi, els colors mai es barregen i els cercles superposats sempre tenen la mateixa mesura i les mateixes inscripcions. El banc ondulat del jard de Sant Boi sembla el resultat dun conjunt de proves que es van assajar en els quatre bancs situats al seu davant, cada un dels quals adopta solucions diferents respecte a la distribuci i mesura del trencads. La mesura del trencads al seient del banc ondulat del Parc Gell i les formes ellptiques adossades al llindar del respatller correspon a una de les solucions intermdies trobades a Sant Boi. Un dels bancs que volten la Capella Inundada cont el dibuix estetitzat dun palm, aix com filigranes vegetals que podrien haver inspirat els palmons que apareixen a la part exterior del banc ondulat del Parc

Nm. 65 MTODE

37

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

Gell. La part posterior s formada per un trencads decoratiu homogeni elaborat amb dos colors que recorden el que apareix damunt de les finestres dels pavellons dentrada al Parc Gell. Quant a la forma del banc, ens trobem en ambdues construccions una secci prcticament equivalent, en la qual, partint dun frontal de forma arquejada o semiparablica, aquest suneix amb el seient horitzontal mitjanant una pea cermica semiellptica. Al banc del Parc Gell, el seient suneix amb el respatller mitjanant una corba o semiparbola que sobre en direcci a la plaa, delimitada en la seva part superior per una pea cermica en forma de corba de tres trams diferenciats o, a vegades, en forma semiellptica; a continuaci, el respatller es prolonga formant una secci recta lleugerament inclinada, la qual s coronada per una pea cermica en forma de corba de tres trams diferenciats o, a vegades, en forma semiellptica. A Sant Boi, el seient forma una secci horitzontal que limita amb el respatller per una superfcie cncava que forma un canal, amb forats o sortints als extrems per on sevacua laigua. El respatller neix de la forma cncava del canal, es prolonga i genera una forma arquejada o semiparablica que sobre en direcci a la plaa. La part superior es delimita amb una pea en

38

Nm. 65 MTODE

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

Aleix Bagu

Tant al Parc Gell (a dalt) com a Sant Boi (a sota) trobem bancs en els que a un dels extrems del seient es disposen, equidistantment, formes ellptiques recobertes amb trencads.

dissenyada i forma la cornisa de la sala hipstila, la secci posterior dels bancs de Sant Boi s recta i mal acabada. No existeix, doncs, cap intenci de definir o El banc del Parc Gell (a lesquerra) disposa duna forma sinusodal dissenyar una forma, aquesta es converteix tan sols en contnua acabada en els dos extrems amb dues jardineres, no existint, prpiament, laterals o testeres. Els bancs de Sant Boi (a dalt) la frontera o lmit material entre els parterres de vedisposen duns laterals o testeres on, en la part dels respatllers, no getaci i el banc. Tot aix ens porta a plantejar la hiestan dissenyats ni hi ha cap voluntat dacabar-los. ptesi que a la secci frontal dels bancs de Sant Boi sexperimenta amb una soluci que refereix tant forma de corba de tres trams diHI HA MOLTES SIMILITUDS a la secci frontal com a la secferenciats o, a vegades, semiellpENTRE ALGUNES PARTS ci posterior del banc serpent del tica. Finalment, el respatller es DELS BANCS DE SANT Parc Gell. prolonga formant una secci recta El banc serpent del Parc Gell BOI I EL BANC SERPENT lleugerament inclinada, la qual s disposa duna forma sinusodal coronada per una pea en forma DEL PARC GELL, COM LA contnua acabada en els dos exde corba de tres trams diferenciUTILITZACI DEL MATEIX trems amb dues jardineres en forats o, a vegades, de forma semielMODEL DE RAJOLA, ma de torratxa-gerro; no existeilptica. ESBOTZADA DE MANERA xen, doncs, prpiament laterals o Aix doncs, ens trobem amb testeres. Els bancs de la plaa gran dues seccions prcticament iguals SIMILAR de Sant Boi disposen duns laterals que difereixen en el fet que al o testeres, el quals, en lmbit del banc de Sant Boi hi ha construt respatller, no estan dissenyats ni definits; tan sols hi ha un canal, situat en la part del seient que limita amb el un acabat amb pedres i rajoles elaborades pels mateixos respatller, amb una secci sobredimensionada respecte pacients o pels infants residents al centre. En canvi, els a la quantitat daigua que ha de recollir. Un mateix calaterals o testeres del frontal daquests bancs formen un nal, que ressegueix tot el permetre, se situa a la part gir sense arestes. posterior del respatller del banc serpent del Parc Gell Una hiptesi que permetria explicar tantes similii forma part de la cornisa de la sala hipstila, recull les tuds seria que els treballadors que es va emportar Jujol aiges que sacumulen al seient i al respatller. A ms, per realitzar, pacientment durant mesos, el trencads mentre que la secci posterior del banc serpent est

Aleix Bagu

Aleix Bagu

Nm. 65 MTODE

39

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

Els trencadissos que formalitzen palmons i ligranes vegetals sn de major complexitat formal al Parc Gell (a dalt) que a Sant Boi (a sota), on trobem creacions menys elaborades.

del banc serpent del Parc Gell eren els mateixos que havien realitzat els bancs del jard de Sant Boi. UNA JOIA DEL TRENCADS MODERNISTA Podem referir-nos al trencads de la volta del pont sobre el llac de la Cova Cascada com una de les obres mestres del trencads modernista. Ens trobem aqu amb un trencads que s una fuga de blaus que noms es podia veure reflectida a laigua existent sota aquest. Els fragments de rajola es dissolien actualment no hi ha aigua surant a la superfcie i cada lleu oscillaci de laigua els feia moure com si shaguessin alliberat de la pedra. Els reflexos de la gran taca de trencads groc dispersa entre els blaus semblarien emmirallar la cla-

ror, duna manera similar a les taques de llum que pintaven els impressionistes quan sortien als jardins i camps; i aix aquest trencads s una nova versi que sembla que transformi les vertiginoses fugues del sostre dels pavellons del Parc Gell, tan estructurades, intensament gaudinianes, projectant-les a la natura multiforme. Un trencads sobre laigua expressa ensems lessncia del trencads i la de laigua, potser tamb marca una de les irrupcions magmtiques de Jujol, que venia destudiar hidrulica i motors amb en Jaume Bay (1903-1905), per transformar, ja definitivament, el trencads gaudini. Podem aqu identificar gaireb totes les rajoles del pont als pavellons del Parc Gell; les variacions bsiques de blaus sn ben representades a la faana del pavell dret;

40

Nm. 65 MTODE

Aleix Bagu

Aleix Bagu

D O C U M E N T
U N JA R D IN V ISIBLE

Aleix Bagu

Com es pot veure en les fotograes, el trencads de les cobertes dels pavellons daccs al Parc Gell (a lesquerra) i el de la volta del pont de la Cova Cascada de Sant Boi (a la dreta) sestructuren partint dun mateix recurs compositiu.

colnia. En aquests mateixos anys, ben a prop de lesels grocs, els verds i les formes estrellades tamb les glsia de la Colnia Gell, es construeix, amb la postrobem al sostre del mateix pavell, que, igual com el sible participaci dels malalts mentals i sota la direcpont de Sant Boi, t el trencads unimodal equigranular, ci dun arquitecte annim, un conjunt arquitectnic amb els fragments molt angulosos tendint a formar trimodernista als jardins de lantic angles equilters o quadrats i amb Manicomi de Sant Boi. Com hem la mateixa dimensi de la junta de vist, aquesta edificaci cont, cimentaci entre ells. UN TRENCADS SOBRE sota laparena duna construcci Pujant per la Cova Cascada LAIGUA EXPRESSA irregular i descurada, unes constamb trobem exemples de trenENSEMS LESSNCIA DEL truccions anlogues a les dels vicads totalment decoratiu que seaductes del Parc Gell i un congueix un programa modernista TRENCADS I LA DE LAIGUA, junt de bancs amb una secci i molt simple. Aquests es van elaboPOTSER TAMB MARCA trencadissos finalitzats el 1912 rar amb les mateixes rajoles que UNA DE LES IRRUPCIONS que sn equivalents en alguns apareixen al pont i a la resta de MAGMTIQUES DE JUJOL, aspectes als del banc serpent bancs, essent tamb construts el PER TRANSFORMAR, del Parc Gell, finalitzats entre mateix any (1906). La simultane1912 i 1914 pels arquitectes Antat destils ens fa entreveure el JA DEFINITIVAMENT, toni Gaud i Josep Maria Jujol. funcionament eminentment didcEL TRENCADS GAUDINI tic de tota lobra, amb els diferents nivells de participaci de larquitecte. Els anys de construcci de lesglsia de la Colnia Aquest article s una selecci descrits de parts de la investigaci comenada conjuntament lany 2001 per David Agull, arquitecte; Jordi Mart Aladern, Gell coincideixen amb els anys de construcci del artista, i Daniel Barb, geleg. Aquesta primera investigaci va derivar en jard modernista de lantic Manicomi de Sant Boi, endues investigacions elaborades autnomament per David Agull Galilea i tre 1903 i 1912; Gaud fa el trajecte des de Barcelona Daniel Barb Farr. fins a la Colnia Gell centenars de vegades, primer David Agull Galilea. Arquitecte per la Universitat Politcnica de Catalunya, amb tren fins a Cornell i desprs amb tartana passant Barcelona. per davant del recinte de lantic manicomi, que dista, Daniel Barb Farr. Geleg per la Universitat de Barcelona, Barcelona. aproximadament, uns quinze minuts a peu fins a la Jordi Mart Aladern. Artista plstic, Barcelona.

Aleix Bagu

Nm. 65 MTODE

41