RECICLATGES (ambigitats)

*Cinema que s paper + degradaci i muntatge* Sigui el que sigui el cinema, aquesta mgica paraula que t ms dun segle dexistncia, la veritat s que ha viscut un protagonisme en les arts a travs del /found footage/ i altres cultius que plantegen problemes i encerts. La sessi es dedicar a lanlisi de les prctiques cinematogrfiques alternatives al /found footage/ i que fan nixer pellcules amb una imatge esttica, hi intervenen o es recreen en la descomposici del celluloide. Des del punt de vista de les prctiques artstiques, s un cam cap a la creaci. Des de larxivstica, s un cam per a la difusi dels documents i la seva despatrimonialitzaci.

TESI Plantejar que tot document, tota imatge, no existeix fora del flux que genera, no es pot allar. El que veiem exposat als museus, o classificat als arxius noms son fantasmes de documents, rastres fora de circulaci (anmies). Larxiu vol ordenar la cultura com una successi de talls allats, vol una fossilitzaci dels objectes. Les pellcules no acaben mai perqu continuen a dins daltres pellcules, fins i tot la primera pellcula dels Lumiere, tampoc s una pellcula sin com a mnim en sn tres i suposa en la seva filmaci una posada en escena que revela un gui, documents previs, altres proves no conservades, coses que demostren que la pellcula comena abans de la estricta filmaci projectada pels Lumiere. Aquesta pellcula no acabar mentre la poguem seguir veient i reciclant, de fet contnua en totes les pellcules posteriors. Es musetzen els documents com si fossin autors o gneres i especies i no ens adonem que els autors son unes escultures que ja fa temps que han deixat de parlar i les especies sexposaven mortes. La vida de les imatges es un reciclatge continu.

ALGUNES CITES Massa sovint, larxiu serveix com a evidncia visual de la histria i el paper del material trobat es redueix a la autoritat textual del fet documental Russell catherine 1999. experimental ethnography. Haurem de considerar larxiu no com el depositari duna evidncia histrica sin com un espai actiu i dinmic de transformaci semntica. Larxiu s alguna cosa ms que un mer dipsit fsic de la memria visual, es un dipsit semntic, un repertori de sentits (Weinrichter). Els arxius constitueixen un territori de les imatges; la unitat dun arxiu ve imposada en primer lloc pel seu propietari. Estiguin o no a la venda les imatges dun particular arxiu, la condici general del mateix implica una subordinaci del seu us a la lgica de lintercanvi. Aix, no noms poden estar literalment a la venda les imatges dels arxius sin que el seu significat tamb est disponible. Sofereixen a nous propietaris, es prometen a noves interpretacions (.... ) Aquesta disponibilitat semntica de les imatges dels arxius segueix la mateixa lgica abstracta que caracteritza els bens de consum en el mercat. En una arxiu el significat potencial queda alliberat de les contingncies reals de la seva utilitzaci. Per aquesta alliberaci es tamb una prdua, una abstracci de la complexitat i riquesa de ls de les imatges, una prdua de context (Sekula)

tot all que ha quedat registrat al celluloide pot fer-se servir una segona vegada i normalment amb ms fora que al primera Jay Leyda 1960. Kino Si el compilador o documentalista clssic lluitava per reduir el potencial polismic de la imatge histrica per adequar-la a un discurs en el que es conjugaven la veu del cineasta i la de lestat; el compilador modern treballa a partir del que podrem anomenar, seguint a Barthes, lexcs semitic que t tota imatge. Si el compilador clssic fixava una lectura de la imatge per mitj del comentari, el modern prefereix desestabilitzar el sentit de la imatge (Weinrichter) Com obrir larxiu a la possibilitat daquesta desestabilitzaci que sempre suposar una apropiaci, per no s tamb una apropiaci qualsevol ordre de les imatges?. Com catalogar aquest treballs de reciclatge, footage, compilaci apropiaci? Podrem considerar que tot arxiu en si mateix ja suposa una mena dapropiaci gegantina? Quins canvis suposa per la disponibilitat de els imatges el canvi duna cultura analgica a digital? Quins canvis en lestatus legal dels documents suposaran aquesta disponibilitat a re-apropiacions infinites? Quins canvis en lestabilitat mateixa de les imatges, en el format, en uan disposici que ja mai podr ser cannica? La lgica de la biblioteca (com a magatzem de totes les estructures de referncia) converteixen a larxiu en un productor de textos potencials. Text i imatge ja no queden dipositats a larxiu com una acta (o document) sin que es converteixen en actors per dret propi. Resulta equvoc parlar dun magatzem de coneixement quan en realitat estem tractant amb un generador de coneixement Lev Manovich 2005

ELS ORGENS DEL CINEMA O COM ES CLASSIFICA AIX? (un documental que es una ficci que es torna un documental i es torna....) Lumiere la sortie des ouvriers de l'usine Harum Farocki Sortie d'usine Szulkin_Piotr Kobiety_pracujace 1978 peter tscherkassky motion picture (la sortie des ouvriers de l'usine lumire lyon) (1984)

MINERIA DE LES IMATGES (desenterrar la representaci, fascinaci per desvetllar missatges i significats ocults, metfora arqueolgica) Conner, Bruce A Movie 1958 Mi enfoque del cine no es diferente si e rodado yo mismo el film o si he tomado material de otro. Cualquier tipo de metraje es metraje encontrado para un monatdor de cine. A vegades una imatge encaixava accidentalment amb un altre parell dimatges i creava una mena de context emocional (...) Un gest emocional, simblic. O podia ser una cosa ms enigmtica. A vegades he guardat seqncies dimatges sense saber la ra que em portava a voler guardar-les, o all que volien representar, excepte que a mi em resultaven fascinants: Molt sovint, quan faig les meves pellcules no sc capa dentendre conscientment all que estan comunicant. Ken Jacobs Tom tom tom the pippers son (1969) Magrada practicar la mineria de cine preexistent. Veure all que la pellcula recorda, i all que es perd quan passa a la seva velocitat normal. Aix ens explica histries i moltes altres coses per resulta insuficient per extreure tota la informci posible de la cinta de celluloide (...) Normalment, prenc un fragment curt de film i lexamino, lescruto. Lexcavo. Es com la mineria. I busco coses que literalment no resulten visibles quan la pellcula passa a 24 fotogrames per segon, la velocitat usual del cinema sonor. El cinema sorgeix duan relaci de fotograma a fotograma, i jo tamb porposo relacions entre un fotograma i un altre. Vaig voler veure el que es pot fer entre aquests dos fotogrames, entre el fotogarma A i el fotograma B i desprs potser entre el fotograma B i el fotograma C. Definitivament s una excavaci. I all que persegueixo, es clar, es una cosa vital, interessant, divertida, desquiciant... Child Abigail Mercy (1989) Aqu estic subvertint el material original. Miro el material per revelar la seva essncia, per veure all que sens mantenia ocult en la seva forma original, ja es tracti de matreial cientfic objectiu o de material publicitari que se suposa que no hauria de qestionar, o de material que sembla divertit per que est documentant alguna cosa molt diferent: la ideologia innominada que rau a la base de la cultura americana. En aquest sentit Mercy ofereix una arqueologia del document obligant a la imatge a confessar la seva histria (...) Com a cineasta, com a muntadora, tracto de desallotjar, desenterrar i subvertir la imatge. Exploro els lmits de la reprentaci, em pregunto com puc revelar les contradiccions de la imatge, la seva parcialitat, biaix, bellesa o, segons el cas, lhorror que cont. peter tscherkassky - dream work (2002) Tscherkassy agafa en prstec com niques imatges fragments de The entity 1981, un fil de por de Sidney J. Furie, la protagonista del qual viu una anmala histria a la seva prpia casa on es violada diverses vegades per un entitat misteriosa. Lellaborada tcnica de Tscherkassy aconsegueix mostrar simultniament diferents parts de la composici del fotograma jugant amb lespai illuminat de la imatge i lespai fosc.

ANOMIES (la matria del cinema, erosions, rastres, largument es la destrucci de la pellcula, el component indicial desplaat a la mateixa imatge) Malcolm_Le_Grice_ LITTLE_DOG_FOR_ROGER__1967 Paul Sharits Tails 1(976) Bill Morrison light.is.calling.(2004) Jrgen Reble Rumpelstilzchen (1989) ` En aquella poca analitzvem els processos bacterials i el procs denvelliment del celluloide. Aix que vaig llanar la cpia en una rac humit del jard desprs dhaver-la tractat a la mquina de cosir. Mig any desprs (...) les capes de color haven reventat i haben estat devorades per les bactries i tots els colors shavien barrejat, cosa que em va agradar molt. Vaig fer una selecci del materia i el vaig copiar amb la copiadora optica. Per va succeir que la lampara del projector estava tan calenta que alguns dels fotogrames es varen cremar: aixq que vaig fer quatre cpies per cada fotograma. Totes eren diferents. Lichter_Pter Light sleep (anys 2000)

LORDRE SENSE EL DISCURS I ALTRES ASSAIGS (es tracta de passar de lanlisi duna imatge concreta a lanlisi del sistema representacional inscrit en la mateixa) Martin Arnold Alone. Life Wastes Andy Hardy (1998) Magrada la idea de lhome deixa traces en diferents materials, per exemple, en pintures rupestres , tatuatges, panells i, certament, pellcules. Grups industrials deixaren la imprompta del funcionament de les seves maquinries en material filmat durant els anys 50, aix com de les seves tcniques de representaci i de molts codis socials. Pots apreciar tot aix en uns pocs fotogrames. I per mitja duna positivadora ptica pots redefinir o fins i tot reescriure tot aquest material tamb en uns pocs fotogrames

Ken Jacobs Ontic-Antics-Starring-Laurel-and-Hardy (2005)

Scott Stark Noema anys 90 (variacions porn)

FILMAR FOTOGRAFIES G.Buettner 23.Zooms.2004

Ken Jacobs Child Labour (2000?)

REMUNTAR LA FAMILIA, REMUNTAR LA HISTRIA

Peter.Tscherkassky. Happy.End.1996 Alan Berliner NOBODYS BUSINESS Peter Forgacs El perro negro The Notebook of a Lady (Private Hungary 8) 1994 la ra per la qual vaig comenar a colleccionar pellcules casolanes est en un passat distorsionat, censurat i destrut i en la inconsistent continutat de les tradicions i de la histria. Diguem que all que estava buscant era ms una imprompta psicohistrica que una observaci convencional del passat o un viatge sentimental. Treballant en el terreny de la imprompta visual no oficial de la meva cultura, em vaig adonar de cop de que aquesta collecci dimatges podia representar alguna cosa nova i omplir alguns forats del nostre vast, destrut i perdut passat. Aquest passat va ser destrut i reescrit a la manera orwelliana. El passat s una histria sempre reescrita: aquesta es la crisi didentitat comuna dEuropa de lEst o de Mitteleuropa. Mikhail Romm Obyknovennyy fashizm 1965 Part 1 4min 30 seg Part 2 25min 54 seg

Philipe Mora (36min 10s) Swastika 1973 Jay Rosenblatt Human Remains

LARXIU SEXPANDEIX EN TOTES DIRECCIONS Joseph.Cornell By.Night.with.Torch.and.Spear.194x Gustav_Deutsch FILM IST index 012 1 movement and time index 012 BONUS film ist 1-12 installation index 012 12 memory and document

Yervant Gianikian & Angela Ricci Lucchi Lo Specchio di Diana 1996 mitjanant la recuperaci de materials cinematogrfics dispersos el film documenta el procs de buidatge del llac Nemi, iniciat per ordre de Mussolini el 1926 a fi de recuperar dos vaixells de lpoca de Calgula. Els treballs, que van destruir el llac espai sagrat i Mirall de Diana segons la mitologia no van acabar fins lany 1940 amb la inauguraci dun museu destinat a celebrar lorigen imperial del feixisme. Viatgem catalogant, cataloguem viatjant a travs del cinema que ens disposem tornar a filmar la construcci duna cmera analtica ens permet acostar-nos, descendir en la profunditat del fotograma, intervenir en la velocitat de les imatges, en el detall, en el color; fixar i reproduir el material darxiu en formes desacostumades. Gracies a ella realitzem les nostres catalogacions, arxivem dentre al massa dimatges que possem, les que ens provoquen emocions fortes. Utilitzaci dall antic per crear la novetat, per fer emergir de larxiu sentits amagats, per intervenir en els sentits originals. Memries de fi de milleni, sobre comportaments, sobre ideologies. Delpeut_Peter Lyrical Nitrate Eugeni Bonet La Espaola

EL CINEMA DINTRE DEL CINEMA Joseph. Cornell Rose.Hobart.1936. Matthias Mller Home Histories Mentre collecciono i separo les imatges comeno a desenvolupar una actitud respecte al material . Actitud que va des de lanidament (nesting) parasitari en un material visual preexistent i el desvetllament de missatges ocults (...) Arrenco la imatge del seu context original. La codifico amb noves afinitats i tracto de produir un corrent altern enre lespectador i la meva forma personal de mirar-la. Aquesta estratgia, comparable al pensament associatiu i mercurial, desencadena un procs que soscava el terror del significat prescrit i els condicions establertes Bruce Conner Marilyn Times Five Mencantava mirar tot el que es movia . QUN aconseguia un projector, projectava les pellcules una i una altra vegada... Quan veia aquelles pellcules educacionals i daltres tipus trobava plans que em semblaven curiosos, interessants, absurds o peculiars, o potser despertaven una reminiscncia en la meva ment ... una imatge de la que no volia desprendrem . Aleshores tallava tot el metratge que hi havia entre aquelles imatges i les bobines es tornaven cada cop mes curtes Child Abigail Mayhem (1987) rem els fills de la TV... Als anys 70 molts de nosaltres viem el cine estructural per tenem una formaci televisiva. Aleshores crec que aix s lq ue fem: utilitzem imatges emocionals, imatges que signifiquen alguna cosa per nosaltres, imatges podersoses, ressonants (...) i desprs emboliquem aquestes imatges representatives en estructures que poden compartir idees de carcter ms formalista. Idees de repetici, de separaci o de materialitat, per exemple.

POLITIQUES DEL RECICLATGE Combatre el sentit de la cultura txica popular Craig Baldwin Tribulation 99 alien anomalies under america 1991 Hi ha un gest poltic en el fet dagafar imatges dels mitjans corporatius i tornar-les contra si mateixes (...) s una mena de declaraci poltica. s una cosa subversiva(...) Magraden les pellcules que sn expressi duna subcultura que refusa lestandaritzaci de la percepci i la conversi de la cultura en mercaderia. (...) s un art desafiant. Agafes, robes o et fas amb les imatges de la forma que sigui i les tornes contra si mateixes. A ms a ms et pots permetre fer-ho... Mostro el meu material en espais alternatius. El mostro a gent que est molt cabrejada. Gent que est farta dels mitjans corporatius, gent que sap que no necessita anar a una escola dart per estar preparada.

Thomas Draschan The Influence.of.Ocular.Perception.2005 Jay Rosenblatt Restricted (1999)

elefecto_kuleshov_Sucari_Jacobo Bruce Conner - America Is Waiting (David Byrne and Brian Eno, 1982)

LARGUMENT DE LES IMATGES I LA SEVA REFUTACI Guy Debord The Society of the spectacle - 1973 Fernando Pino Solanas La Hora de los Hornos - 1 Neocolonialismo y violencia (1968) Jorge Furtado La Isla De Las Flores (1989) Chris Marker Level five (1997) 39min 27 seg (la camera provoca la mort) Un no sap mai all que est filmant. Fins anys desprs. Farocki. ERKENNEN UND VERFOLGEN HARUN. (la camera es lull de la mort) Wikikeads_Irak (filmaci) (la mort com si les persones fossin imatges dun videojoc)