BUTLLET DEL CENTRE DESTUDIS COLOMBINS, NMERO 56, OCTUBRE 2011

sumari
xpfol
Transcripci d'un document de l'arxiu del col.legi de notaris de Barcelona Antoni Soler Parellada Presentaci del llibre Miquel Ballester, lamic tarragon de Cristfor Colom Presentaci del llibre Tot sobre el Colom catal de Ramon Navarro Presentaci del llibre Histries de distracci massiva de Miquel Manubens

cathistria

Singladures pstumes de Colom

4 9 10 11 12

Bon cop de fallus! Bernat Ferrer Trobades les restes de set homes prehistrics, de fa 3.800 anys a lestaci de la Sagrera Els Llria i la bandera de la marina de guerra catalana Pep Bermejo

19 20 21 27 27 28 29

histomn
Trobats els primers hams i restes de peixos dalta mar

americae
Cientfics derriben mites sobre el suposat cataclisme maia que provocaria la fi del mn el 2012 Maria Josep Siscar Matemtiques astques per estalviar: Investigadors de Mxic i EUA desvetllen els secrets del Codex Vergara

La meitat dels europeus, parents de Tutankamon El Museu dIsrael i Google universalitzen els manuscrits del Mar Mort Esquelets anglesos revelen que els homes de Colom no van importar la sfilis dAmrica

17 17

staff
2

Any XX, Nm. 56, octubre 2011

Edita: Centre dEstudis Colombins, mnium Cultural. President: Miquel Manubens, vicepresident: Jordi Mar, tresorer: Reinald Benet, secretari: Ramon Navarro, vocals: Francesc Albardaner i Joaquim Arenas. Oficina del Centre: Jaume Canyades. Redacci: Diputaci, 276, 08009-Barcelona Tel. 93 254 66 59 web: www.cecolom.cat, e-mail:info@cecolom.cat Disseny grfic: bcngrafics.cat Impressi: Casa Boada. Dipsit legal: B-16689/95 El Centre dEstudis Colombins s una delegaci funcional d

editorial
En memria del Sr. Ernest Vallhonrat i Llrba, que va morir a Tarragona, el dia 9 de desembre de 2011, a ledat de 80 anys.
Moltes sn les tesis i moltes les opinions sobre la veritable naturalesa de lAlmirall Cristfor Colom. Moltes sn les paraules i molts sn els escrits que aquest personatge de la histria genera. Des dels inicis del que aleshores era lAgrupaci Pro Colom Catal han passat per lactual Centre dEstudis Colombins moltes persones interessades a aportar el seu granet de sorra per ajudar a resoldre lenigma. Un dels membres ms destacats per la seva implicaci a lhora de treballar i per la seva dedicaci a lhora de produir materials i treballs vinculats amb el descobridor ha estat el senyor Ernest Vallhonrat. Els que portem molts anys vinculats al Centre dEstudis Colombins sempre relacionarem Tarragona i els colombins amb el senyor Vallhonrat. El seu record sempre ser el duna persona afable, treballadora i disposada a esmerar esforos i dedicaci per a contribuir a la difusi de tot all que va envoltar i va relacionar Colom amb la ciutat i els ciutadans de Tarragona. Els seus llibres Coln: sbdito de la Corona de Aragn i el darrer publicat recentment amb el ttol Miquel Ballester, lamic tarragon de Cristfor Colom, presentat el passat dia 16 de novembre a lArxiu del Port de Tarragona sn les obres escrites ms representatives que ens ha deixat. Un llibre, aquest darrer, la importncia del qual, rau en donar a conixer un episodi biogrfic gaireb desconegut, almenys pel pblic en general, del navegant Cristfor Colom i la relaci estreta que mantingu amb el mariner, negociant i tarragon, Miquel Ballester. Cal destacar tamb la seva pgina web www.vidadelamemoria.com. Una pgina que va comenar lany 2003 i a la qual li dedicava una especial atenci tot all que envolta el personatge de Colom. No podem deixar de banda la seva participaci com a impulsor i organitzador de les Jornades dEstudi i Debat: Tarragona a lpoca de Cristfor Colom que es van celebrar a lArxiu Histric de Tarragona el mes de novembre de lany 2007. Unes Jornades celebrades amb molt dxit i en les quals va aconseguir la participaci destacada del mn universitrari (Universitat Rovira i Virgili) i dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci a Tarragona s per tot aix, per tamb per la vessant humana i entranyable de la persona que ens ha deixat que dediquem aquesta editorial al seu record. Miquel Manubens President CEC

nota

El contingut dels articles s responsabilitat dels autors i no ha de coincidir necessriament amb els principis que regeixen lassociaci. Sautoritza la reproducci, parcial o total, dels articles publicats en aquest butllet, sempre que shi faci constar la procedncia. Agrairem que sens fes arribar un exemplar de les publicacions on els nostres treballs hagin estat reproduts o esmentats o fins i tot una fotocpia que identifiqui la publicaci i la data dedici. Tots els nostres butlletins els associats els podeu consultar a la nostra pgina web www.cecolom.cat, i els no associats ho poden fer un cop transcurregut un any. Imatge de coberta : lAtlantida segons National Geographic, veure article pg. 34.

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
Transcripci d'un document de l'arxiu del col.legi de notaris de Barcelona
Per Antoni Soler Parellada
A l'arxiu histric de protocols de Barcelona es conserven (a) els captols matrimonials de dues de les filles del senyor de Sant Gregori, mossn Bernat Margarit, i de la seva muller na Yoland Bertran. Es tracta, d'una banda, dels captols de na Constana Margarit i d'en Francesc de Guimer alias de Abella, vervessor, i, de l'altra, d'aquells de na Elionor Margarit i del donzell de la ciutat de Lleida n'Andreu Ycard. Segueix tot seguit la transcripci del primer document: Die lune XXV mensis januarii anno a nativitate Domini M CCCC LXX Nono In Dei nomine Noverint universi quod nos En nom de Du sia e de la gloriosssima verge sancta Maria. Amn. Sobre lo matrimoni migenant la grcia divina concordat entre lo magnfich mossn Ffrancesch de Guimer alias de Abella, vervessor, poblat en Barchinona, senyor de la baronia de Abella en lo bisbat d.Urgell, fill dels magnfichs mossn Gispert de Relat alias de Guimer, vervessor poblat en Barchinona, e de la senyora na Margarida, muller sua, deffuncts, de una part e la magnficha senyora na Constana, donzella filla dels magnfichs mossn Bernat Margarit, cavaller poblat en Gerona senyor del loch de Sant Gregori en lo bisbat de Gerona, e de la senyora na Yolant, muller sua, vivents, de la part altre sn stats fets e concordats entre les dites parts (1) los captols, pactes e avinenes segents: Primerament lo reverendssimo senyor en Johan, per la grcia de Du bisbe de Gerona, honcle paternal e padr de la dita senyora na Constana, per contemplaci del dit matrimoni dne e per donaci irrevocable entre vius atorgue a la dita senyora na Constana, neboda / e fillola sua, com a ben merexent e als seus perpetualment quinze milia solidos barchinonenses los quals promet donar e pagar a la dita senyora na Constana o per ella al dit magnfich sdevenidor marit seu d.ass a la festa de sant Pere e de sant Ffeliu primer vinent de la moneda que correr en Barchinona la jornada del pagament de aquella. En la qual donaci sn compresos aquells quinze milia solidos barchinonenses los quals lo dit senyor don e ho proms donar a la dita Constana en l.acte de son matrimoni pagadors per temps o spay de hun any comptador del die de les sposalles de aquell en avant ab carta segons lo dit senyor afferme rebuda per lo discret en Ramon Mercader, notari pblich de Gerona, lo primer die de juliol del any mil CCCC. LXX vuyt; la qual donaci fa lo dit reverendssimo senyor a la dita senyora na Constana sots los pactes, vincles e condicions segents: o s que si la dita senyora na Constana morr quantquequant sens infant o infants, id est liberis, de legttim e carnal matrimoni procreats en tal cas puxe fer testament e totes ses voluntats de deumilia solidos dels dits quinze milia, e los restants sinch milia solidos en lo dit cas tornen al dit reverendssimo senyor bisbe si lavors viur, si no a qui ell haur volgut o ordenat de paraula o per testament o en altre qualsevol manera e en cas que lo dit senyor no.n hage disposat tornen a son hereu universal. E si la dita senyora na Constana morr ab tals infant o infants com dit s puxe fer testament e totes ses voluntats de tots los dits quinze milia solidos prometent e jurant lo dit senyor bisba haver agradable e ferma la present donaci e contra aquella no fer o venir per rah de ingratitud ne per altre qualsevol causa o rah renunciant a la ley dient que donaci pot sser revocada per ingratitud e a tot altre dret e ley contrafahents e per o com la dita donaci sobrepuge D. fflorins d.or insinua aquella al honorable veguer o regent la vegueria de Barchinona pregant-lo hi vulla interposar sa auctoritat e decret e a fer la dita (2) insinuaci constituex procurador seu en Thoms Costa, scrivent habitant en Barchinona, cometent-li les sues veus ab plena potestat. E la dita senyora na Constana accepte la dita donaci del dit reverendssimo senyor bisbe, honcle e padr seu, ab los pactes, vincles e condicions demunt contenguts ab besament de mans e refferiment de grcies / tem los dits magnfichs mossn Bernat Margarit e la senyora na Yolant, muller sua, per contemplaci del dit matrimoni e per amor fil.lial induhits per tota part, heretat e legttima paternal e maternal e suplement de legttima e per altres qualsevol drets a la dita senyora na Constana pertanyents e ho pertnyer devents ara ho en sdevenidor en les heretats e bns dels dits pare e mare seus per qualsevol rahons o causes e en lo creeix o donaci per nosses per lo dit magnfich mossn Bernat

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
Margarit fet a la dita senyora na Yolant, muller sua, en temps de lurs npcies, donen e per donaci irrevocable entre vius atorguen a la dita senyora na Constana, filla llur, com a ben merexent e als seus perpetualment tot aquell censal mort de pensi annual de vint lliures, setze solidos e vuyt diners barchinonenses pagadores cascun any a dos de juliol e de preu o proprietat de deu milia solidos de la dita moneda lo qual los dits marit e muller, o s lo dit magnfich mossn Bernat Margarit com a usufructuari constant lo matrimoni entre ell e la dita senyora na Yolant com a proprietria han e reben sobre la universitat de la ciutat e Regne de Mallorques e ms avant per la dita donaci donen a la dita senyora na Constana, filla llur, e als seus perpetualment tot aquell altre censal mort de pensi annual de vuyt lliures, onze solidos e tres diners barchinonenses cascun any pagadores lo primer die de agost e de preu o proprietat de quatre milia cent y deu solidos de la dita moneda lo qual lo dit magnfich mossn Bernat Margarit en nom seu propri ha e reeb sobre la dita universitat de la dita ciutat e Regne de Mallorques los preus dels quals censals prenen suma de quatorze milia cent y deu solidos barchinonenses. En ax que les dites pensions dels dits censals donats comensen a correr per la dita Constana lo die de la celebraci del dit matrimoni en fas de sglsia e ms avant, per la dita donaci, donen a la dita Constana, filla llur, e als seus perpetualment deu milia vuyt-cents noranta solidos barchinonenses los quals prometen donar e pagar a la dita Constana o per ella al dit sdevenidor marit seu tostemps que lo dit mossn Ffrancesch de Guimer volr de la moneda que correr en Barchinona la jornada del pagament de aquells; la qual donaci fan los dits mossn Bernat Margarit e senyora na Yolant muller sua a la dita filla llur e als seus sots los pactes, vincles e condicions segents: o s que si la dita Constana morr quantquequant sens infant o infants, id est liberis, de legttim e carnal matrimoni procreats, en tal cas puxe fer testament e totes ses voluntats de deu milia solidos de les dites coses a ella donades per los dits magnfichs pare e mare seus e la resta, en lo dit cas, torn als dits donadors si viuran si no a qui ells hauran volgut o ordenat / de paraula o per testament o en altre qualsevol manera. E si la dita Constana morr ab tals infant o infants com dit s puxe fer testament e totes ses voluntats de totes les dites coses a ella donades prometents e jurants los dits donadors haver agradable e ferma la present donaci e contra aquella no fer o venir per rah de ingratitud ne per altre qualsevol rah o causa, renunciants a la ley dient que donaci pot sser revocada per ingratitud e a tot altre dret e ley contrafahents. E per o com la dita donaci sobrepuge sinch-cents florins d.or insinuen aquella al honorable regent la vagueria de Barchinona suplicant-lo hi vulla interposar sa auctoritat e decret. E a fer la dita insinuaci constituexen procurador lur en Thoms Costa, scrivent habitant en Barchinona, cometent-li llurs veus ab plena potestat, a la qual donaci consent lo magnfich mossn Luys Margarit, cavaller poblat en Gerona, fill dels dits magnfichs donadors, lohant e approbant aquella e totes e sengles coses en aquella contengudes prometent contra aquella no fer o venir per rah de qualsevol donacions e heretaments a ell fetes e fets per los dits magnfichs pare e mare seus e ho per qualsevol d.ells ne per altres qualsevol drets que per qualsevol rahons o causes tingua ne li pertanguen o pertenyeran ara o en sdevenidor en les dites coses donades e en qualsevol de aquelles ne per altres qualsevol rahons o causes als quals e a tot altre dret e ley contrafahents quant en a renuncie e ho jure, e la dita senyora na Constana accepte la dita donaci dels dits magnfichs pare e mare seus ab besament de mans e refferiment de grcies ab los pactes, vincles e condicions demunt contenguts als quals expressament consent. tem la dita magnfica senyora na Constana de voluntat e consentiment dels dits reverendssimo senyor honcle e magnfichs pare e mare seus dne, aporte e constituex en dot e per dot e en nom de dot sua al dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer sdevenidor marit seu los censals e diners demunt a ella donats per los dits senyor honcle e pare e mare seus en la forma / e manera e ab los pactes, vincles e condicions ab los quals li sn stats donats en les donacions demunt insertes. o s los dits censals los quals sien dotals e inextimats en ax que los fruyts de aquells sien propris del dit mossn Ffrancesch de Guimer durant lo dit matrimoni per supportar los crrechs de aquell. Los quals comensen a correr lo die de la celebraci del dit matrimoni en fas de sglsia romanents les proprietats salves e segures a la dita senyora na Constana e als seus. E ms avant los dits vint-ysinch milia vuyt-cents noranta solidos pagadors segons es contengut en les dites donacions. tem lo dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer fa e ferme carta dotal e de spoli a la dita magnfica senyora na Constana sdevenidora muller sua dels censals demunt designats los quals hagen a romandre dotals e inextimats e los quals promet conservar e restituir en tot cas e loch de restituci de dot a la dita senyora na Constana e als seus com a cosa dotal e inextimada. E ms dels dits vint-y-sinch
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
milia vuyt-cents noranta solidos en diners. E per les dites coses per pacte expressament covengut li fa creix o donaci per nosses de vint milia solidos barchinonenses e ax sn en summa entre dot e creix ultra los censals demunt dits quaranta sinch milia vuyt-cents noranta solidos barchinonenses los quals salve e assegure a la dita senyora na Constana e als seus en e sobre tots e sengles bns seus haguts e havedors e los quals li promet restituhir e pagar en tot cas e loch de restituci de dot. E hage, tingue e possehesque la dita senyora na Constana tot lo temps de la vida sua natural, ab marit e sens marit, ab infants e sens infants, sens contradicci de alguna persona totes les dites coses dotals e lo dit creix o donaci per nosses. En lo die emper de la sua mort les dites coses dotals seguesquen los pactes, vincles e condicions ab los quals li sn stades donades en les donacions demunt insertes. E lo dit creix o donaci per nosses aprs mort de la dita senyora na Constana sie de infant o infants procrehadors del dit matrimoni per donaci irrevocable entre vius que lo dit mossn Ffrancesch de Guimer ara de present fa del dit creix als dits infants en cas de existncia de aquells en ma e poder del notari dels presents captols com a pblica persona stipulant e rehebent. E si del dit matrimoni no seran procreats tals infant o infants o aquells no sobreviuran a la dita senyora na Constana / o que Du no vulle en tal cas lo dit creix torn al dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer si lavors viur e si no a qui ell haur volgut o ordenat de paraula o per testament o en altre qualsevol manera. E per les dites coses lo dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer obligue e assigne specialment e expressa e met entre mans a la dita senyora na Constana sdevenidora muller sua e als seus tot aquell censal mort de pensi annual de sinch milia solidos barchinonenses e de preu o proprietat de cent milia solidos de la dita moneda o la part al dit mossn Ffrancesch de Guimer pertanyent en lo dit censal lo qual censal los hereus e successors del magnfich mossn Pere de Santmenat, quondam donzell senyor dels castells de Santmenat e de apera situats en Valls, fan e presten e fer e prestar sn tenguts al dit mossn Ffrancesch de Guimer cascun any lo primer dia de setembre; en lo qual censal s stada feta special obligaci de la part que lo dit mossn Pere de Santmenat tenia sobre les leudes de Mediona e de altres coses. E s cert que lo dit magnfich mossn Gispert de Relat alias de Guimer, segons lo dit mossn Ffrancesch de Guimer afferme, fu donaci irrevocable entre vius a hun fill mascle primer naxedor d.ell e de la dita senyora na Margarida, quondam muller sua, e successvament defallint aquell a altre fill mascle qui.s trobaria major del dit matrimoni, de deu milia florins, dels quals marit e muller lo dit mossn Ffrancesch de Guimer afferme sser fill nic e sol; de la qual donaci consta per hun captol resultant dels captols matrimonials dels dits mossn Gispert e de la senyora na Margarida, muller sua, rebuts e testificats segons afferme per lo discret en Johan Franch, notari pblich de Barchinona, a XXIII de dehembre del any mil CCCC vint-y-dos; en virtut de la qual donaci s stada donada una sentncia reyal per la magestat del senyor Rey a relaci dels magnfichs micer Johan Pags, vicecanceller del dit senyor e de micer Gregori Molgosa, doctors en cascun dret, publicada segons afferme per lo discret n.Antich Matheu, scriv del dit senyor, a XXVII de agost del any mil CCCC LXX vuyt, ab la qual sentncia, segons afferme, li sn stats adjudicats sexantaset milia solidos del preu del dit censal. E al dit mossn Gispert de Relat alias de Guimer, pare seu, lo dit censal pertanyia com a hereu universal de mossn Bernat de Relat alias de Guimer, quondam cavaller pare del dit mossn Gispert, segons consta de la dita herencia per lo testament del dit mossn Bernat rebut segons afferme per lo discret en Berenguer Roure, notari pblich de Barchinona, a XXIIII. / de janer del any mil CCCC y deu; al qual mossn Bernat de Relat alias de Guimer lo dit censal pertanyia com a hereu de la senyora na Ysabel, quondam mare sua e muller de mossn Gispert de Guimer, quondam cavaller pare seu, segons consta de la prop dita herencia per lo testament de la dita Ysabel rebut segons afferme per lo discret en Guillem Andreu, notari pblich de Barchinona a XXI. de agost del any mil tres-cents noranta quatre; a la qual Ysabel lo dit censal pertanyia com a hereva universal de mossn Berenguer de Relat, quondam mestre racional de la cort del senyor Rey, pare seu, de la qual prop dita herencia consta per lo testament de la dita Ysabel rebut segons afferme per lo discret en Pere de Orts, notari pblich de Barchinona a XXVIII. de ffebrer del any mil CCC. noranta; al qual mossn Berenguer de Relat pertanyia per ttol de sa prpria compra e nova creaci de aquell de la qual consta per carta pblica feta en Barchinona a XX de agost del any mil CCC LXXXII. rebuda per lo discret n.Anthoni Bellver, quondam per auctoritat reyal notari pblich de Barchinona, closa e sotssignada per lo discret en Raphael de Riudor, per auctoritat reyal notari pblich per tota la terra e senyoria del il.lustrssimo senyor Rey de Arag, tenint les scriptures de la scrivania del dit Anthoni Bellver per legat a ell fet per lo discret n.Anthoni dez Mas, quondam connotari seu, aquelles per certs ttols tenint, prometent-li liurar possessi del dit censal specialment obligat o de la part a ell pertanyent en aquell cessionant-li tots sos drets e accions e

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
generalment, sens prejudici de la dita special obligaci, lo dit mossn Ffrancesch de Guimer obligue tots sos bns; los quals bns, ensemps ab lo censal demunt specialment obligat o la part a ell pertanyent en aquell iuxta la constituci general de Cathalunya celebrada en Perpiny, en cas de restituci de dot e creix la dita senyora na Constana o los seus tenguen e possehesquen e los fruyts de aquells la dita Constana fasse seus propris no comptant-los en sort de paga de la proprietat tant e tan longament fins que la dita Constana e los seus sien ntegrament satisffets en los dits dot e creix e altres drets de la dita Constana. Renunciant a totes leys contrafahents e ho jure ents emper e declarat que en cas de restituci de dot e creix lo dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer e los seus no sien tenguts ne obligats a restituir los dits dot e creix sino en aquella forma e valor que la moneda correr e valr en Barchinona lo jorn que li ser fet lo pagament de la dita dot, en ax que si aquella jornada ducat d.or valr a rah de vint-yquatre solidos barchinonenses que, en cas de la / restituci sobredita, la dita senyora na Constana e los seus hegen a pendre en compte al dit mossn Ffrancesch de Guimer e als seus ducat d.or a dita rah de vint-y-quatre solidos barchinonenses. E la dita senyora na Constana accepte la dita carta dotal ab los pactes, vincles e condicions demunt contenguts, prometent e jurant contra aquells no fer o venir per rah de menor edat ne per altre qualsevol rah o causa, renunciant a benifet de menor edat e a restituci ab ntegre e a tot altre dret e ley contrafahents affermant sser menor de XXV. anys, maior emper de XVI. tem (3) lo dit reverendssimo senyor bisbe de Gerona fa e ferme debitori al dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer dels demunt dits quinze milia solidos per ell, segons demunt s contengut, donats a la dita senyora na Constana, neboda sua, los quals lo dit mossn Ffrancesch de Guimer no ha rebuts jatsie de aquells ensemps ab les altres coses sobre dites hage feta la dita carta dotal, e los quals li promet donar e pagar d.ass a la festa de sant Pere e de sant Ffeliu primer vinent de la moneda que correr en Barchinona la jornada del pagament de aquells; e si d.ass a la dita festa lo dit senyor bisbe no haur pagats al dit mossn Ffrancesch de Guimer los dits quinze milia solidos promet donar e liurar al dit mossn Ffrancesch de Guimer e als seus en la dita festa tant or e ho argent qui abast a satisffer al dit mossn Ffrancesch de Guimer en los dits quinze milia solidos o en aquella part qui de aquells li rests a rebre en la dita festa, del qual or e ho argent lo dit mossn Ffrancesch de Guimer e los seus se puguen satisffer e pagar en los dits quinze milia solidos o en aquella part qui de aquells los rests a rebre. E per a attendre e complir obligue tots sos bns, renuncie a totes leys contrafahents e ho jure. tem (4) los dits magnfichs mossn Bernat Margarit e la senyora na Yolant, muller sua, fan e fermen debitori al dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer dels demunt dits deu milia vuyt-cents noranta solidos en diners per ells, segons demunt s contengut, donats a la dita senyora na Constana, filla lur, los quals lo dit mossn Ffrancesch de Guimer no ha rebuts jatsie de aquells, ensemps ab les altres coses sobredites, hage feta la dita carta dotal; e los quals li prometen / donar e pagar tostemps que lo dit mossn Ffrancesch de Guimer volr de la moneda que correr en Barchinona la jornada del pagament de aquells. E per a attendre e complir obliguen tots llurs bns e de casc d.ells insolidum, renuncien a totes leys contrafahents e senyeladament la dita senyora na Yolant, certificada de sos drets, a benifet de velleya e a la auctnticha etc e ho juren. tem s concordat entre les dites parts que en cas de luyci dels dits censals dotals o de alg de aquells los preus de aquells hagen sser deposats en la taula dels depsits de la ciutat de Barchinona dits e scrits als dits magnfichs sdevenidors marit e muller o s al dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer, com a usufructuari constant llur matrimoni, e a la dita magnfica senyora na Constana com a proprietria. E de aqu no puxen sser levats sino per esmeros fahedors en censals morts o altres rendes a conexena dels dits magnfichs sdevenidors marit e muller. E ax sie fet tantes vegades quantes los dits censals e los esmeros dels preus de aquells fahedors seran luyts durant lo dit matrimoni. E les cartes dels dits esmeros sien dressades al dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer com a usufructuari durant lo dit matrimoni e a la dita senyora na Constana com a proprietria. tem la dita magnfica senyora na Constana, tenintse per contenta de les dites coses a ella donades per los dits magnfichs pare e mare seus de voluntat e consentiment del dit magnfich sdevenidor marit seu, promet e jure als dits magnfichs pare e mare seus que dins quinze (5) dies, aprs que ser en casa del dit magnfich sdevenidors marit seu celebrat lo dit matrimoni en fas de sglsia, e request en ser, far e fermar e ara per lavors fa e ferme als dits magnfichs pare e mare seus donaci, absoluci diffinici, remissi e ffi perpetuals de tots e sengles drets a la dita senyora na Constana pertanyents e ho pertnyer devents ara o en esdevenidor en los bns dels dits pare e mare seus ax per rah de legttima paternal e maternal e suplement de aquella
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
e de la part a la dita senyora na Constana pertanyent en lo creix o donaci per nosses per lo dit magnfich mossn Bernat Margarit fet a la dita magnfica senyora na Yolant muller sua en temps de llurs npcies com per altres qualsevol rahons o causes. Renunciant a totes / leys contrafahents e ho jure exceptats vincles, substitucions e fideycomissos en favor de la dita senyora na Constana e dels seus aposats e aposadors en qualsevol testaments o cartes e successions ab intestat e si los dits magnfichs pare e mare seus ms li volran donar o lexar. A les quals coses lo dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer promet e jure consentir e ara per llavors hi consent. E per que la dita senyora na Constana s menor de XXV anys maior emper de XVI renuncie a benifet de menor edat e a restituci ab ntegre e a tot altre dret contrafahent. tem lo dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer promet als dits magnfichs mossn Bernat Margarit e Constana, esdevenidora muller sua, que del die de la celebraci del dit matrimoni en avant far e tendr e fer e tenir far a la dita senyora na Constana son principal domicili en la ciutat de Barchinona. tem lo dit magnfich mossn Ffrancesch de Guimer de una part e los dits magnfichs mossn Bernat Margarit, Yolant, muller sua, mossn Luys Margarit e Constana, donzella, de la part altre, sots pena o arres de deu milia florins d.or d.Arag guanyadora per lo tot tantes vegades com ser contrafet a la part obedient e perdedora a la part contrafahent; la qual pena pagada ho no o graciosament remesa no res menys les coses en lo present captol contengudes se hagen a complir, tenir e servar ab tot effecte, prometen la una part a l.altre e endessemps, o s los dits sdevenidors marit e muller, que faran e compliran e los altres que daran obra ab acabament, tota excepci remoguda, sots la dita pena que lo dit matrimoni se far e.s complir. o s per paraules de present o les sposalles per tot lo mes de ffebrer primer vinent. E ab benedicci ecclesistica o les nosses d.ass per tot lo mes de setembre primer vinent. E que entretant no consentiran en altre matrimoni ni faran o diran res perque lo dit matrimoni se pugue torbar o empetxar en alguna manera. E per les coses en lo present captol contengudes les dites parts obliguen tots llurs bns / e de casc insolidum. Renuncien a totes leys contrafahents e ho juren, en virtut del qual jurament la dita senyora na Constana afferme, segons demunt s dit, sser menor de XXV. anys major emper de XVI. Renuncie a benifet de menor edat e a restituci ab ntegre e a tot altre dret contrafahent. Ents emper e declarat que sens incorriment de la dita pena los trmens de les dites sposalles e nosses puxen sser allargats e acursats una vegada e moltes a conexena dels magnfichs mossn Johan arriera, batlle general de Cathalunya, e micer Johan Dusay, doctor en cascun dret, ciuted de Barchinona, abdosos concords. E volen les dites parts que dels presents captols e de casc de aquells e de les coses en aquells contengudes sien fetes a les dites parts e a cascuna de aquelles tantes cartes com demanades e requestes seran ab totes clusules destents, opportunes e necessries a conexena del notari qui aquells testificar substncia del fet no mudada. Et ideo nos dicte partes Postil.la al marge esquerre: Pena X milia florenorum auri aragonum Testes firmarunt dicti reverendissimi domini Johannis, gerundensis episcopi, qui firmavit Barchinone dicta die sunt honorabiles Bartholomeus Figueres, canonicus ecclesie Barchinone, et Guarinus de Novells, prebiter de capitulo ecclesie Gerundensis, et Anthonius Ribalter, scriptor habitator Barchinone. Testes firmarunt dictorum Bernardi Margarit, Francisci (6) de Guimer, Ludovici Margarit sunt dictus Bartholomeus Figueres, honorabilis (7) Michael de Canet, domicellus Barchinone populatus, et venerabilis Michael Bonany, prebiter in ecclesia Sancti Michaelis Barchinone beneficiatus, et firmarunt dicta die. Testes firmarunt dicte Constancie, domicelle, que firmavit vicesima secunda die aprilis anno a nativitate Domini M CCCC LXXX sunt honorabilis Michael de Biud, domicellus in diocesis Gerundensis domiciliatus, et Martinus de Puelles, domicellus ville de Faro Regni Castelle domiciliatus. Testes firmarunt dicti magnifici Ludovici Margarit procuratoris dicte magnifice domine Yolante matris sue pro ut [en blanc] qui firmarunt dicta vicesima secunda die aprilis M CCCC LXXX sunt proxime dicti et eciam magnificus Johannes de Rochafort, canonicus ecclesie Gerunde. (a) AHPB, Andreu Mir, Plec de Captols Matrimonials, 234/21 i 234/22 (1) Entre les dites parts, interlineat (2) Segueix donaci cancel.lat (3) Postil.la al marge esquerre: II novembris LXXVIIII fuit firmata apocha de XIII milia solidos (4) Postil.la al marge esquerre: XXIIII januarii LXXX fuit firmata apocha de X milia DCCCXXXX solidos (5) Segueix Q cancel.lat (6) Segueix Benedicti cancel.lat (7) Honorabilis, interlineat

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
Presentaci del llibre Miquel Ballester, lamic tarragon de Cristfor Colom
Parlament fet per Ernest Vallhonrat en la presentaci del seu llibre el passat dia 16 de novembre a lArxiu del Port de Tarragona
Les meves primeres paraules han de ser dagrament. En primer lloc al senyor Josep Andreu, president daquesta entitat, per haver acollit tan favorablement ledici daquest llibre i haver accedit a signar la seva presentaci. Tamb al Dr. Llus Navarro, professor emrit de la Universitat de Tarragona URV, que a ms dhaver fet el prleg del llibre, la revisi prvia i la orientaci de millora a lampliaci del text originari, ha estat limpulsor daquesta edici. A la senyora Coia Escoda, historiadora i responsable daquest Arxiu Histric i Administratiu del Port de Tarragona, que ha fet de la presentaci del llibre una classe magistral. No he de deixar desmentar el senyor Joaquim Vendrell, coordinador del Servei de Publicacions de lAutoritat Porturia, aix com a Arola Editors, responsables daquesta bella edici. I naturalment, a tots vosts que han tingut lamabilitat dacompanyar-nos en aquest bateig (?) del nou llibre dedicat a un tarragon, potser per a molts desconegut, per personatge histric indiscutible. No sols en la literatura i en la histria sn importants els secundaris, que no sha de confondre amb el cabaler o membre duna famlia que s el primognit. Ens referim a aquells individus que han estat eficaos collaboradors de grans

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
personatges, com per exemple en la literatura, Sancho Panza el fidel escuder, del cavaller errant Quixot, una de les figures ms interessants que ha creat la fantasia del novellista. Linseparable company. La humanitat del fams andante manxec en la genial obra de Cervantes. Segons lopini de Turgueniev, el bon Sancho no obeeix a un mbil elevat: la seva fidelitat arrela en la sublim qualitat que posseeix el poble: la dabraar cegament una causa honrada i bona. Per aquesta ra, la qualitat humana del secundari tarragon Miquel Ballester, fidel amic i company de Cristfor Colom permet deduir els grans valors humans del gran navegant. Del tarragon, va escriure Fra Bartolom de las Casas; Miquel Ballester, catal natural de Tarragona, vell i molt venerable persona.. , afegint ms endavant: aquesta s la seva carta i b sembla que era catal perqu parlava imperfectament: per home virtus i honrat i de voluntat sincera i simple, jo el vaig conixer molt b. Ben definits adjectius aplica el frare cronista a Miquel Ballester: vell, persona de molta edat i experincia; venerable, que es diu de la persona anciana que t aspecte noble; virtus, aplicat a les persones i, corresponentment, a les seves accions, vida, etc.; honrat, incapa de robar, estafar, defraudar o enganyar en benefici propi. Honest de conscincia. Escrupols en el compliment dels seus deures; voluntat sincera i simple, la qual cosa significa que parla o procedeix mostrant el que pensa o sent o la seva manera de ser, que no s complicat, sin clar, net. Finalitzant Las Casas amb la frase rotunda Jo el vaig conixer molt b, ratificant clarament, tot el que sha dit.

Si aix era Miquel Ballester, lamic fidel de joventut de Cristfor Colom, el seu lleial company durant tota la vida; atenent la saviesa popular del refrany Dime con quin andas y te dir quin eres, crec que similars valors humans es podien trobar en lAlmirall. En les Jornades destudi i debat sobre Tarragona en lpoca de Cristfor Colom, celebrades en lArxiu Histric de Tarragona a principis de novembre de lany 2007, vaig presentar la ponncia Miquel Ballester amic i company de Cristfor Colom. En finalitzar la meva exposici el Dr. Llus NavarroMiralles, va manifestar pblicament que davant la rellevncia histrica del personatge tarragon, calia prestar una especial atenci en investigaci i divulgaci a la seva importncia com secundari en la feina colonitzadora dAmrica. Miquel Ballester, lamic tarragon de Cristfor Colom, s un personatge histric grcies a les importants referncies que va fer el encomendero en La Hispaniola i desprs frare dominic, defensor dels indis i cronista de les Indies, Bartolom de las Casas.

Presentaci del llibre Tot sobre el Colom catal de Ramon Navarro

Ramon Navarro ha publicat 'Tot sobre el Colom catal' (El Cep i la Nansa Edicions), obra amb la que pretn demostrar de manera "clara i planera" el resultat de tres generacions d'investigadors colombins catalans, des del seu creador Luis Ulloa a la dcada del 1920, que tenen la teoria que Cristfol Colom no era genovs sin catal. El volum "no est en contra de cap llibre que tracti

10

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
d'histria amb el mtode cientfic i historiogrfic, per si hi ha un autor que diu bestieses no en vull ni sentirne parlar", ha dit l'autor. Navarro volia omplir aquesta "llacuna" divulgativa ja que el desconeixement de la biografia de Cristfol Colom s un "cas nic en la histria universal". L'enigma del descobridor d'Amrica s un cas nic en la Histria Universal. De tots el grans personatges que hi trobem s possible fer-ne la biografia, en el cas de Colom, no. No sabem on va nixer, no sabem qui foren son pare i sa mare. Episodis transcendentals de la seva vida i obra romanen en la foscor i els intents d'aproximaci han sigut difcils, o b impossibles, i han donat lloc a interpretacions mltiples i variades. Colom ha sigut motiu de grans disputes historiogrfiques, d'interpretacions antagniques, de desacords molt profunds que mig millenni de temps no ha aconseguit aclarir. No sembla haver-hi cap altre cas com aquest. De totes les teories que s'han formulat, la catalana s, de lluny, la que ms i millor aporta sobre la nacionalitat de Colom. En aquest llibre s'exposen tots els documents, tots els arguments que inclinen a pensar que Colom era catal i tots el documents i tots els arguments en contra el seu genovisme. UNA VISI PLANERA I RIGOROSA DEL CRISTFOL COLOM CATAL I LA TEORIA COLOMBINA. "Que el Descobridor d'Amrica era genovs ha sigut la veritat "oficial" durant molt, molt de temps. I d'altres teories sobre la seva naci no n'han faltat, precisament, per sense ress, sense bases serioses. Quant de temps haur de passar fins que el mn sigui conscient d'aquest misteri? Quant, fins que el mn s'adoni que els historiadors italians van fer un nyap molt gros al "demostrar" que era genovs? El nyap ja fa molt de temps que est demostrat que ho s".

Presentaci del llibre Histries de distracci massiva de Miquel Manubens

Xavier Borrs - naciodigital.cat
Histries de distracci massiva s un llibre que recull totes les mentides que ens van explicar de la histria d'Espanya i de Catalunya i que reclama, a tall de conclusions, la continutat de la naci catalana des dels temps dels ibers fins als nostres dies, tot i reivindicant la devoluci de les Constitucions Catalanes. Manubens, que fou presentat aquest dimarts a la seu barcelonina d'mnium per Joaquim Arenas, digu: "La histria s plena de mentides perqu s poltica passada i una manera poltica de mirar al passat". Per al president del Cercle d'Estudis Colombins, historiador i editor des de l'adolescncia, el llibre s un recull dancdotes, curiositats i errades histriques trobades durant 20 anys" de recerca, que intenta trencar tpics sobre les fallcies de la histria. El llibre s'estructura, a ms de la introducci, en quatre parts: la histria real de Castella fins al 1492; l'origen de la civilitzaci, passant per Ibria, fins als catalans de 1492; XPOFerens, el moiss catal del Nou Mn; i, dels catalans de 1492 fins a Napole. Per a Manubens, est molt clar que el cam de la independncia poltica passa per la devoluci de les Constitucions Catalanes. La seva tesi s que el Decret de Nova Planta fou abolit de fet per Napole. "Napole revoca el Decret de Nova Planta de facto , ja que mana encunyar moneda, estableix el govern de Catalunya depenent dun governador, i organitza lexrcit de Catalunya, mana fer onejar la bandera catalana i la francesa als edificis pblics, i que el Diari de Barcelona s publiqui en francs
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

11

xpfol
i catal. I finalment annexion el Principat de Catalunya a limperi, separant-lo totalment de l'Espanya del seu germ Josep". Quan Napole abdica en Ferran IV (Tractat de Valenay, 11-11- 1813), en cap lloc de lacord s

Singladures pstumes de Colom

Creiem que els historiadors, investigadors, documentals, experts i erudits pel que fa a la temtica relativa a la ubicaci de les restes de Coln ja han omplert suficients quartilles sense que s'hagi arribat a la conclusi pretesa. Tots ells consideren han considerat que els seus arguments sn irrefutables. Ara, la cincia moderna, basada en l'estudi de l'ADN, ho t ms fcil o, almenys, les hiptesis passaran a esdevenir certeses grcies a la credibilitat que atorga la cincia. De moment no s`ha tret lentrellat per els dos estats implicats: la Repblica Dominicana i Espanya, mereixen que el descobridor reposi en la seva terra. A Santo Domingo perqu es respectaria el seu desig i el de la seva famlia, i a Espanya perqu aix ho van decidir competents espanyols que van considerar que tan insigne personatge no podia descansar en terres en les quals no onegs l'ensenya nacional. Encara que molts de vosts ja coneixen el periple seguit pel fretre de Cristfor Colom, farem un petit recordatori mitjanant el qual presentarem alguna incidncia destacada. Creiem que els historiadors, investigadors, documentals, experts i erudits pel que fa a la temtica relativa a la ubicaci de les restes de Coln ja han omplert suficients quartilles sense que s'hagi arribat a la conclusi pretesa. Tots ells consideren han considerat que els seus arguments sn irrefutables. Ara, la cincia moderna, basada en l'estudi de l'ADN, ho t ms fcil o, almenys, les hiptesis passaran a esdevenir certeses grcies a la credibilitat que atorga la cincia. De moment no s`ha tret lentrellat per els dos estats implicats: la Repblica Dominicana i Espanya, mereixen que el descobridor reposi en la seva terra. A Santo Domingo perqu es respectaria el seu desig i el de la seva famlia, i a Espanya perqu aix ho van decidir competents espanyols que van considerar que tan insigne personatge no podia descansar en terres en les quals no onegs l'ensenya nacional. Encara que molts de vosts ja coneixen el periple seguit pel fretre de Cristfor Colom, farem un petit recordatori mitjanant el qual presentarem alguna incidncia destacada.

torna a posar en vigor el Decret de Nova Planta, encara que Espanya desprs no se nhagi adonat, " i nosaltres tampoc, que s ms greu" , rebla Manubens. Aquest cam cap a la independncia s'alinea amb casos com els d'Esccia o Txquia i Eslovquia, en qu es retorna a un punt histric (en el nostre cas, just abans de l'ensulsiada de 1714) al qual Europa no es pot negar, cosa molt diferent, segons Manubens, a la consecuci d'una suposada Repblica Catalana, ja que els Estats europeus podrien exercir el seu dret al veto. L'autor d'aquestes Histries de distracci massiva, que s'ha inspirat en frases i mximes, com per exemple la de Joan Sales ("Els catalans sovint som imbcils, per no per aix hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser s imbcils"), ha editat el llibre sota el segell de bcngrafics.cat A la presentaci van acudirhi amics que han collaborat perqu el llibre veis la llum finalment, com l'editor Enric Borrs, el professor Joaquim Auladell, l'empresari Joan Alts o el filleg Joan Vilamala.

12

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
LLOCS QUE VAN ACOLLIR LES RESTES DE COLOM Valladolid En primer lloc no sembla que Valladolid sigui el lloc ms lgic de la defunci d'un mar. Per qu all? Perqu a la capital del Pisuerga estava la cort del rei Ferran en la qual seguien sense descans el seu germ Bartolom i els seus fills Diego i Fernando, per negociar amb el Sobir el compliment del signat en les Capitulacions de Santa Fe. Colom volia viatjar des de Sevilla a Valladolid perqu sens dubte creia que, malgrat les seves limitacions, ning portaria els seus assumptes millor que ell. Va demanar al cabildo sevill una llitera que havia estat del totpoders Cardenal Mendoza per se li va denegar. Davant daquest fet va sollicitar una llicncia especial per viatjar en una mula ensellada, llicncia aquesta reservada a clergues i dones. Aquesta llicncia li va arribar el 23 de febrer de 1505. Des d'aquesta data fins a la seva mort se sap que Colom va seguir a la seva majestat catlica per procurar una audincia real i el reconeixement dels seus privilegis. Colom i el seu germ van ser rebuts pel rei a Segvia per noms van rebre bones paraules i llargues sobre les seves pretensions. Deia el pare de les Cases: com ms peticions al Rei deguin, tant millor respon donant paraules i l'hi dilatava. l 19 de maig de 1506, un dia abans de la seva defunci, sentint que arribava la seva hora, va cridar al notari Pedro de Inoxedo i es va ratificar en el seu ltim testament i en l'escriptura de mayorazgo a favor del seu primognit Diego. Gens se sap de la casa on va morir encara que la tradici apunta al carrer Ample de la Magdalena, on actualment existeix un petit museu amb el seu nom. Colom, amortallat amb l'hbit de Sant Francesc, va ser enterrat en el convent d'aquest sant, precisament en la capella de Luis de la Truja, senyor de Villoria (Salamanca), encara que l'autoritzaci de l'enterrament va venir de la seva vdua, Francisca de Castaeda. En l'extensa documentaci colombina no apareixen referncies a les relacions del descobridor amb aquesta famlia de la Truja, encara que en 1557 el seu nt Luis Coln pledeja amb la famlia Toledo per la possessi del senyoriu de Villoria. Trasllat a la Cartoixa de Sevilla Lany 1509, les restes mortals de Cristbal ColnL van ser portats per un parent, Juan Antonio Colombo, des de Valladolid a Sevilla, sent dipositats en la cripta de la capella de Santa Ana del monestir cartoix de Santa Mara de les Cuevas. L'acta notarial aixecada el dia 11 d'abril diu: A l'hora de la campana de l'Au Mara presentant un cos de persona difunta, ficat en una caixa, que dixo l'aquest Juan Antonio que era el cos del senyor almirall don Cristbal Coln. La cripta de la capella de Santa Ana va ser utilitzada com a pante per la famlia del Descobridor. L'estreta relaci dels monjos covitans amb la famlia Colom la va iniciar i va mantenir sempre l'Almirall, qui va confiar els seus ms preuats documents al seu amic i collaborador fra Gaspar Gorricio. Com altres notables de l'poca, els Colom es van servir del monestir per guardar diners, joies i documents. Diego Colom, germ del Descobridor, es va enterrar tamb en el Monestir de les Cuevas, seguint-li el seu nebot, el segon Almirall, Diego, mort en 1526 en La Pobla de Montalbn (Toledo) quan anava de viatge per assistir a les noces de l'emperador Carles I amb Isabel de Portugal. Estava Diego, el virrey, casat amb Mara de Toledo i Rojas, neboda del duc d'Alba, la qual li va demanar a l'emperador autoritzaci per traslladar al seu marit i al seu sogre a la Illa Espanyola, a lsser aquest el desig de tots dos. L'autoritzaci li va ser concedida en 1537, per fins a set anys desprs no va poder la virreina efectuar el viatge a Santo Domingo. Molt volguda pels dominicans, va morir l'11 de maig de 1549 i se la va sepultar aix mateix en la Catedral prevalguda d'Amrica, com aix ho havia disposat en el seu testament: comandament que quan el nostre Senyor ans servit de em portar aquesta present vida, el meu cos sigui enterrat amb l'hbit del senyor Sant Francisco, en la capella Major de l'Esglsia Major desta aquesta ciutat de Santo Domingo, on estan sepultats els Almiralls els meus senyors Queda clar que Colom i el seu fill Diego all reposaven. A la Catedral de Santo Domingo El gener de 1586 el pirata angls Francis Drake realitza l'atac ms devastador a la ciutat de Santo Domingo amb una flota de 23 vaixells. Va installar la seva caserna general en la catedral, convertida en magatzem i pres. Va cremar i va saquejar totes les esglsies, destruint les imatges de fusta i perdent-se els valuosos arxius de la ms antiga ciutat de les ndies en els quals han d'incloure's les actes d'enterrament de la famlia Colom, encara que no es va perdre la seva memria. No s d'estranyar que Felip II envis dos anys desprs contra Anglaterra la Gran Armada amb nefast resultat, encara que no tant com ens volen fer veure els fills de la Gran Bretanya. El granad lvaro de Bazn, marqus de Santa Creu, havia mort a Lisboa preparant l'empresa contra la prfida
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

13

xpfol
Albi. Si aquest bit hagus esdevingut ms tard, potser seria un altre el resultat. El desembre de 1654, estant en pau amb Anglaterra, Oliver Cronwell decideix enviar una flota de 38 naus contra les possessions espanyoles del mar Carib, comandada per l'almirall William Penn i el general Robert Venables. Van intentar prendre per assalt la ciutat de Santo Domingo per van ser rebutjats pel governador Bernardino Meneses Bracamonte i Zapata, comte de Pealba. El 25 d'abril de 1655 es retiren definitivament. Tan fragors va ser el fracs que el que va ordenar decapitar a Carles I d'Anglaterra escrivia: s una veritat massa trista, l'expedici a les ndies Occidentals ha fallat!. No seria l'nica; per els anglesos no sn molt donats a pregonar les seves derrotes i els espanyols tampoc a recordar la nostra magnfica histria, que ho s. Escarmentats de les actuacions de Drake i previnguts en el de Venables, es va tractar, aconseguint-ho, amagar tot vestigi dels enterraments de la famlia Colom. A la Catedral de l'Havana. Recordaran vosts els tractats molt mal tractats per la diplomcia espanyola. En 1793 se'ns ocorre salvar el cap de Llus XVI contra els excessos dels seus sbdits revolucionaris i per a aix ens ajuntem amb els anglesos en una Aliana Provisional; quixotesca aliana si ens permeten l'expressi. Es va pretendre prendre l'arsenal de Toln per a aquell rei; per van ser assetjats per un jove comandant que utilitzava l'artilleria amb exquisida precisi -es cognomenava Bonaparte-. L'almirall angls Hood, davant daquesta situaci, va ordenar, amb les reticncies de Gravina i Lngara, que es cals foc a l'arsenal i vaixells, encara que no a tots, doncs es va portar com a bot algun que un altre navili francs. D'aquesta forma Anglaterra que sabia molt b cuidar dels seus interessos, afeblia a una naci que podria i de fet va arribar a ser la seva ms aferrissada enemiga. D'aquesta Aliana provisional sortim veritablement escaldats amb el Tractat de Basilea del 22 de juliol de 1795, en el qual, com no li convenia, no va intervenir la diplomcia anglesa. Vam ser considerats com un pas humiliat i sense recursos per sostenir la nostra independncia. No vull citar aqu la servitud demostrada davant els gabatxos, noms esmentar que, entre altres concessions, es lliura a la Frana la part espanyola de la Illa L'Espanyola, s a dir Santo Domingo. El plenipotenciari francs va jugar a plaure amb la inexperincia de l'espanyol, com dos anys abans ho havia fet l'angls amb el de Llus XVI i Mara Antonieta. Per no tot s negatiu: El tinent general de l'Armada Gabriel de Aristizbal i Espinosa, almirall de l'esquadra espanyola en aquella aiges del Carib, sabedor de l'article 9 relatiu a la cessi de la illa en l'esmentat tractat, considera que les restes de l'Almirall Descobridor no han de reposar sota estranya bandera i proposa al Governador de la Illa el seu trasllat a l'Havana. El Governador, l'Arquebisbe i el Regenti es manifesten conformes; per s necessria la confirmaci del descendent directe de Colom, el Duc de Veragua, el qual no s partidari del trasllat. En raonada epstola Aristizbal insisteix i conven als apoderats del duc, recolzant la seva proposta en qu els revolucionaris francesos tenen per principi destruir tota distinci exterior als pasos que domina. El 21 de desembre de 1795 embarca amb honors fnebres de Capit General l'urna daurada de Colom en el bergant Descobridor i d'aquest vaixell transborda al navili Sant Lorenzo. Amb els mateixos honors s rebuda a l'Havana i el 13 de gener de 1796 va quedar dipositada en el presbiteri de la catedral de la terra ms bella que ulls humans van veure. Aix s'expressava Cristfor Colom quan va descobrir aquesta illa a la qual va anomenar Joana. Cobria l'urna una llosa de marbre blanc amb el bust de Colom. Una inscripci exaltava els sentiments de la ciutat per posseir les exquies. Una altra llegenda collocada sota el bust era gaireb una pregria: Oh restes i imatge del gran Colom/Mil segles dureu guardats en l'Urna/I en la remembransa de la nostra Naci! No van ser segles els que va durar, ja que transcorreguts poc ms de 100 anys, els EE.UU declaren la guerra a Espanya l'abril de 1898. Es lliura tota ella a la illa cubana, donant com a trist resultat la prdua de les ltimes colnies de Cuba, Filipines i Puerto Rico. De nou es planteja la repatriaci de les restes de Colom. La vdua del capit de navili Bustamante i Quevedo, mort en combat en les Llomes de Sant Joan properes a Santiago de Cuba, demana al Govern que li concedeixi portar el cadver del seu marit, enterrat poc abans en el cementiri de Colom de l'Havana. El Govern accedeix i pren la decisi, alhora de portar l'urna de Colom. A la Catedral de Sevilla El creuer Conde de Venadito recull el 13 de desembre de 1898 el cadver de Bustamante embarcant-ho juntament amb les restes de Colom. A l'arribada a Cdis, Bustamante s enterrat en el Pante de Marins Illustres amb els honors

14

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

xpfol
d'ordenana, i Colom, per disposar-ho la Presidncia del Govern, amb el semblar de l'Acadmia de la Histria, s traslladat a Sevilla a bord del iot real Giralda i enterrat a la Catedral sevillana al costat de la porta de Sant Cristbal. Fins aqu el Periple pstum de l'insigne Descobridor d'Amrica. COMENA LA POLMICA Lany 1877 esclata la polmica. Quan la Catedral Primada de Santo Domingo es trobava en obres, el 10 de setembre, uns treballadors van trobar una cripta situada a la dreta de l'altar major, entre la paret i la cripta buidada pels espanyols en 1795. En la cripta es va trobar un tat de plom, ben conservat, amb una abreviatura en la cara externa de la tapa que, en lletra gtica, deia: Yllustre i Esdo. Home Don Cristbal Coln. El bisbe de Santo Domingo, monsenyor Roque Cocchia, itali, el canonge Javier Billini el que va comunicar al bisbe, absent per aquell temps, la troballa d'aquesta i d'una altra caixa- l'escriptor Emiliano Tejera i uns altres, van arribar a la conclusi que les restes portades per Aristizbal eren les del segon almirall Diego Coln i no les del seu pare el primer almirall. No ens detindrem molt en l'anlisi i conjectures dels enterraments de la famlia Colom, que serien interminables. Solament farem un breu recordatori, doncs, com ja anticipem, la cincia ens donar, complerta resposta als nostres dubtes Cristfor Coln. Suficientment explicat i el ms controvertit. Bartolom Colom germ del Descobridor. No est enterrat, com alguns afirmen, en la Catedral Primada de Santo Domingo, sin que ho est a l'esglsia de Sant Francisco d'aquella ciutat, avui desapareguda, ja que no estava incls en el pante dels Colom, segons l'autoritzaci de Carles I. Diego Colom germ. L'nic de la famlia les restes del qual estaven en la Cartoixa Sevillana. Diego Colom - fill. Portat a Santo Domingo per la seva esposa Mara de Toledo, juntament amb les del seu pare. Llus Colom nt. Primer Duc de Veragua, Marqus de Jamaica. Va morir el 1572 en el seu desterrament d'Or, on havia estat enviat, pel que sembla, per bigmia. Portat al monestir de les Cuevas de Sevilla es va perdre el seu rastre i en aquest monestir no va romandre ja que noms, com hem dit, estava el cadver del seu oncle Diego. En aquell any de 1877, el de les obres catedralicies, apareix una segona caixa en el temple dominic i una suposada placa que deia: L'Almirall Llus Colom duc de Veragua, marqus de (es presumeix de Jamaica). Aquesta suposada placa desapareguda, va tornar a veure's dos anys desprs misteriosament. Presentarem ara uns croquis d'Antonio Ballesteros de l'Acadmia de la Histria en els quals es plasmen les diferents facetes del presbiteri de la Catedral Prevalguda. No eren molt aclaridors; per un bon amic nostre, Salvador Urbina, destinat en l'Institut Hidrogrfic, ens els va transformar en el que segueix:

Presbiteri antic Situa Colom i al seu fill Diego en la part de l'Evangeli (A i B) i al seu nt Llus en la de l'Epstola (C). Tradicionalment a les esglsies se citava la situaci per costat de l'Evangeli i costat de l'Epstola, doncs a dreta o esquerra de l'altar, dependria de la perspectiva de l'observador. Primera ampliaci del Presbiteri Donades les experincies de la valentia demostrada pel pirata Francis Drake, l'Arquebisbe Pio de Guadalupe Felles, en presentar-se davant la ciutat l'esquadra de Penn i Venables el 1655, modifica el presbiteri retirant els vestigis de lpides i inscripcions, quedant tot ell en un mateix plnol, amb la qual cosa la tradici oral de la situaci de les tombes va poder crear confusions, com aix va ser, i ja est servida la polmica. El 1811 s enterrat (D) el brigadier, capit general
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

15

xpfol
dominicans que fins a 1877 existia una tradici, mantinguda viva al poble, de no haver estat realment exhumats en 1795 les restes del primer Almirall. Exemple: el 1785 el peridic Avenir de la ciutat dominicana de Port Plata, excitava al Govern del general Gonzlez per demanar al d'Espanya la restituci de les cendres de l'Havana. El general Luperon, en el mateix any, s'obstinava que tornessin a Santo Domingo, per ser la voluntat de l'Almirall, fs o no espanyola lilla. El 1876 Jos Gabriel Garca en les seves Memries per la histria de Quisqueya aix es deia en els seus orgens l'illa- es queixava amargament de l'acte d'injustcia de portar-se a l'Havana les benvolgudes restes de Colom. Desprs de viva tradici, gens, perqu cap es va recolzar en ella per a aquest rescat. El veredicte de Cnovas del Castillo, president del Govern, desprs de sentir l'Acadmia de la Histria Espanyola, va ser: Les restes de Colom jeuen en la Catedral de l'Havana i a l'ombra de la gloriosa bandera de Castella. de la illa, Juan Snchez Ramrez i anteriorment, el 1785, ho havia estat un altre cap d'igual rang, Isidoro Peralta (I); el que indica que amb el temps va ser perdent el carcter de pante exclusiu de la famlia Colom. Presbiteri actual, referit a l'ltim ter del segle XX Aix va quedar desprs d'aquelles obres el presbiteri, on ja es van destacar els mausoleus distingits. El 6 d'octubre de 1992, dins de la culminaci del Cinqu Centenari del Descobriment i Evangelizacin d'Amrica, es van portar les suposades restes de Coln al Faro del seu nom. No volem continuar la polmica, noms posarem en dubte les afirmacions de famosos escriptors L'Armada sempre va considerar com a seus a Colom, Joan de la Cosa i els germans Pinzn, aix com a tots els components de la gesta descobridora, i, fa uns dies, el Capit de Fragata, Jos Carlos Fernndez Fernndez, va lliurar al director de l'Escola de Suboficials, capit de navili, Enrique Gonzlez cija, un llibre titulat El Pante de Marins Illustres, Vida, Homenatges i Histria on es recullen les biografies d'aquests insignes navegants i tots aquells que llaurant els mars del mn van honrar Espanya servint fidels al Rei.

16

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

amrica
Cientfics derroquen mites sobre el suposat cataclisme maia que provocaria la fi del mn el 2012
Mara Josep Siscar a publico.es
Les persones parlen "de les grans erupcions al Sol que succeeixen cada 11 anys, per per sort tenim un escut magntic que evita que ens afecti", ha assegurat. Ha indicat que 2012 pot esdevenir una oportunitat per acostar-se, des de coneixements comprovats, a la cultura maia i la astronomia. Va avanar que el 5 de juny de l'any que ve es podr observar el trnsit de Venus pel disc solar, "una observaci que b van poder realitzar els propis maies". La historiadora mexicana Laura Cas Barrera va explicar que l'nica predicci coneguda dels maies va ser escrita en el llibre Chilam Balam de Ixil al segle XVIII, els quals van reprendre una profecia babilnica divulgada pel savi Beroso del segle III aC, a partir de la qual van anunciar la fi del mn per l'any 1887 de la nostra era. Els experts van concloure que totes les versions sobre la "fi del mn" sn rumors i llegendes que treuen de context la visi de les antigues cultures. Han afegit que aquest fenomen s part de la necessitat de creure de molta gent com a conseqncia de la inestabilitat poltica i econmica o pel canvi climtic.

Aquesta inscripci en el Monument 6 de Tortuguero noms assenyala una data sobre l'acabament d'un cicle i el comenament d'un altre.

Els maies del perode Clssic (250-900 dC) "de cap manera pensar que el seu temps s'anava a acabar el 2012", va afirmar. Els epigrafistes Sven Grnemeyer i Erik Velsquez de la Universitat de La Trobe (Austrlia) van assegurar que l'esmentada inscripci en el Monument 6 de Tortuguero noms assenyala una data sobre l'acabament d'un cicle i el comenament d'un altre, perode en el qual retornaria una de les detats maies, el du Bolon Yokte. L'astrofsic de la UNAM Jess Galindo va aclarir que encara que els maies van ser grans astrnoms, ni ells "ni la cincia actual estarien en possibilitats de plantejar un 'fi del mn'". El cientfic va considerar impossible tractar de pronosticar que un cometa "extermini" a la humanitat, "ja que s un esdeveniment que no es pot predir amb exactitud".

Matemtiques astques per estalviar: Investigadors de Mxic i EUA desvetllen els secrets del 'Cdex Vergara'
Gonzalo de Salazar era el senyor de Tepetlaoztoc, un municipi asteca dels voltants de la capital de la Nova Espanya. El conqueridor exigia uns impostos desorbitats als asteques que poblaven aquelles terres per, per renegociar els tributs, els orinds van elaborar un cens detallat sobre la composici de les seves famlies i les seves terres de cultiu entre 1540 i 1544, que va ser validat pel jutge, Pedro Vzquez de Vergara. Aquest cens es recull en el Cdex Vergara, un dels pocs manuscrits prehispnics que van sobreviure al foc dels conqueridors. Ara, un equip de l'Institut d'Investigacions en Matemtiques Aplicades i Sistemes de la Universitat Autnoma Nacional de Mxic (UNAM), al costat d'un altre de la Universitat de Wisconsin (EUA) han desxifrat aquest registre de pintura en tela. El cens i cadastre de Tepetlaoztoc
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

17

amrica
recull, a travs de minuciosos glifos, com era la casa familiar, el rang d'edat del pare, la mare i els fills i la seva posici social. I a ms, mapeja els terrenys que pertanyien a cada famlia i el tipus de sl de cadascun, per poder calcular aix quant podien conrear i, per tant, quants imposats podien pagar. "Per a ells va ser important perqu van poder demostrar al jutge Vergara que els estaven cobrant de ms, per per a nosaltres s un dels pocs documents amb informaci de les matemtiques asteques", explica Clara Garsa, matemtica que ha participat en la investigaci. En els glifos es descobreix que aquest poble prehispnic tenia un sistema de mesures homogenetzat, basat en el tlalcuahuitl, una unitat que equival aproximadament a 2,5 metres, amb les seves respectives fraccions: una m representa 1,5 metres; una fletxa, 1,25 metres; un cor, un metre; un bra, prop de 0,83 metres, i un os, 0,5. A ms, eren capaos de calcular rees, que expressaven en tlacuahuitls quadrats, encara que no hi ha evidncies que tinguessin formes de determinar els angles. "s fascinant que entenguessin el concepte abstracte d'un rea i sabessin calcular-ho sense saber de trigonometria", subratlla Garsa. er aix es mostra en el cdex, on es mapejen 367 parcelles. Els detalls dels plnols, rius, camins i pujols van facilitar el treball als investigadors, que van poder identificar part del territori censat, unes 38 parcelles, amb un municipi actual. En aquesta comparaci, es va calcular que el marge d'error entre l'rea real i l'estimaci asteca era d'un 10%. La troballa tamb va permetre veure que els terrenys eren relativament plans, perqu en la projecci asteca no hi ha senyals que prenguessin en compte el relleu del terreny. Les incgnites queden obertes, per per a Garsa el resultat comporta que "necessriament" tenien una frmula per calcular les rees i recorda que "sense registrar l'angle o les diagonals dels polgons nosaltres no podem determinar l'rea", explica Garsa. Una de les hiptesis s que usessin la regla de lagrimensor, perqu "en molts casos es compleix aquesta mesura". Aquest vell truc consisteix en promitjar les longituds dels costats oposats d'un quadrilter i desprs multiplicar-les, per sempre donaria la superfcie mxima que podia tenir aquest polgon. "Seria normal, perqu per conrear sn millors els terrenys d'angles grans, no convenen els estrets", afegeix Garsa. La UNAM est preparant una edici limitada del Cdex Vergara on es reproduiran, pgina a pgina, els pictogrames del cadastre de Tepetlaoztoc.

18

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

cathistria
Bon cop de fallus!
Bernat Ferrer Nacidigital.cat

L'etnomusicleg Jaume Ayats publica el llibre "Els Segadors. De can ertica a himne nacional"
El msic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Jaume Ayats acaba de publicar el llibre-CD Els Segadors. De can ertica a himne nacional (L'Aven), que sortir a la venda dijous i es presentar pblicament el 26 d'octubre a Barcelona, en el qual assegura que l'himne de Catalunya "es basa sobre una melodia antiga, de caire ertic, que cantaven els segadors d'arreu del pas mentre segaven i volien fer-se veure davant de les pageses." Els cabdills de les revoltes que els segadors van protagonitzar el 1640 a Barcelona, com el Corpus de Sang, haurien aprofitat aquesta melodia de temtica pagesa i caire ertic, per tant, d'all ms popular", -apunta Ayats-, per afegir-hi una lletra similar a l'actual, que exalts els nims guerrers dels revoltats. "Des d'un punt de vista publicitari, podrem dir que va ser una gran estratgia de l'ideleg d'aquesta fusi", exposa l'autor. Segons Ayats, la versi ertica que coneixien tant els segadors com la resta de la poblaci abans de 1640 tenia estrofes tan picants com les segents: "Segador bon segador, voleu segar un camp de civada? 's sembrada en un hortet a riera al mig hi passa. De dies no hi toca el sol, i de la nit, la rosada. 's a sota el davantal, a camisa me l'amaga. Segador que hi segar, genollons tindr d'anar. ntremig de dos coms al mig de dues muntanyes." D'altres variants de la mateixa can tamb contenien expressions com "Sega-me-la arran, tres pams enlaire!", d'altres explicaven amb tot de detall "com el segador se'n va a pixar i es troba la filla d'un argenter que li pregunta quantes garbes n'ha lligades, i aquest li respon que "38 39, a la ratlla de 40"...". Segons que ressalta l'autor de l'estudi, "totes aquestes lletres contenen unes metfores molt boniques, d'un erotisme molt clar", en qu es ressaltava que els segadors "eren gent

ben dotada, perqu les noies se'ls miressin quan entraven a les viles". Aix, sobre la base meldica d'aquesta can, els revoltats de 1640 hi haurien afegit una lletra molt similar a l'actual, aix com la tornada, per aconseguir que les seves reivindicacions s'estenguessin per tot el pas grcies al boca-orella. Recorreguts parallels "La versi ertica i la versi de guerra arriben perfectament vives al segle XIX, en parallel", explica Ayats a Naci Digital, per b que la versi ertica gaudia de molta ms popularitat que la militar. Per evitar que es perds, a principis de segle, el filleg Manuel Mil i Fontanals va publicar la lletra de la versi guerrera a partir del testimoni oral de la mare de Jacint Verdaguer, per sense especificar-ne la melodia. Anys ms tard, el 1880, el compositor Francesc Ali va topar-se amb l'escrit de Mil i Fontanals i va tornar a ajuntar aquella lletra guerrera amb la melodia de la can ertica que li va cantar el canonge Jaume Collell. "Ali va veure que una i altra versi casaven completament, i les va tornar a mesclar", exposa Ayats. De fet, oficialment, es considera que Ali s l'autor de la msica de l'himne actual. s a partir de llavors, i sobretot grcies a la intervenci del tipgraf d'ideals llibertaris, maons i espiritistes Emili Guanyavents -que va fixar la lletra actual-, que Els Segadors van esdevenir un veritable himne nacional, difs sobretot pels cors obrers estesos arreu de Catalunya. Aix va ser com, ja a la I Guerra Mundial, La Marsellesa i Els Segadors van ser prcticament himnes sinnims per als partidaris dels aliats, assenyala l'autor, i el Parlament va declarar-l'ho himne oficial de Catalunya el 25 de febrer de 1993. Segons Ayats, la versi d'Els Segadors que es coneix com a histrica -la que a la tornada proclama "Segueu arran, que la palla va cara!"- en realitat data de 1951, sobre la base de la lletra de Guanyavents, "per mirar d'evitar la censura franquista". Sigui d'una manera o d'altra, la versi primignia de caire ertic va anar perdent fora durant tot el segle XX, fins ara. Tot amb tot, Ayats apunta, emocionat, que encara ara l'ha pogut sentir cantada de viva veu per part d'avis pagesos que la recorden. "Semblen elements duna ficci, per sn dades del tot certes. No s un objecte duna histria passada sin que s un artefacte actiu en limaginari present", conclou.

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

19

cathistria
Trobades les restes de set homes prehistrics, de fa 3.800 anys a l'estaci de la Sagrera.
R.C. per a elperiodico.cat
Els vestigis de tota mena, de la prehistria al segle XIX, destapats per les obres de l'AVE en els quatre quilmetres del corredor ferroviari la Sagrera-Sant Andreu segueixen creixent. Els arquelegs que treballen en aquesta vasta zona des del 2008 ja havien trobat, com va informar aquest diari, 59 enterraments i estructures de diversa ndole d'origen neoltic, iber, rom, medieval i modern, en un total de 16 punts. Ara ha aparegut un nou enclavament funerari amb les restes d'almenys set homes prehistrics en un fossat situat dins del que ser el recinte de la futura macroestaci de l'AVE, a poca distncia de la ronda i el parc de Sant Mart. Tcnics de l'empresa especialitzada Codex, la mateixa que ha intervingut durant quatre mesos 500 metres ms al nord en la ja desapareguda villa romana del pont del Treball Digne, porten a terme les excavacions sota la supervisi del Museu d'Histria de Barcelona (Muhba). La informaci obtinguda fins ara sobre el tipus de fossat, que t una cambra contigua, avala la hiptesi que l'enterrament correspondria a la transici entre les poques del neoltic final i del bronze inicial, al voltant de 1.800 anys abans de Crist, s a dir, 3.800 fins avui. Per datar amb precisi la troballa est previst realitzar als ossos les proves del carboni 14. HOME ADULT / El primer dels esquelets s'ha localitzat a la part alta del pou i, segons els arquelegs, pertany a una persona adulta del sexe mascul. Tenia les cames recollides en una postura forada, cosa que indica que va ser dipositada en aquest lloc dins d'un fardell lligat. De l'estat de les restes es dedueix tamb que aquest home va patir una fractura de peron. L'individu ja ha estat traslladat al centre de conservaci i restauraci que el Muhba t a la Zona Franca, on es faran els tractaments de conservaci necessaris i els estudis anatmics. En nivells inferiors del pou s'ha constatat l'existncia de com a mnim sis enterraments ms. S'est fent ja l'excavaci dels dos primers, dels quals de
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

moment noms s'han documentat els respectius cranis. Totes aquestes restes es portaran igualment al centre de conservaci del Muhba. Davant la importncia del nou descobriment, del qual encara no s'ha pogut fixar el perode histric d'activitat, s'ha reforat la presncia d'arquelegs i s'han paralitzat, en el cercle d'influncia, les obres de l'estructura de l'estaci. Al costat del pou funerari tamb s'ha pogut excavar, segons relaten els tcnics de Codex, l'espai d'una foguera i alguns nivells de terreny amb restes de cermica prehistrica feta a m. Aquestes troballes podrien indicar que all hi va haver una ocupaci de dimensions ms importants de la qual, no obstant, no s'han conservat altres vestigis. En aquest mateix lloc ha aparegut igualment un tram de cam i dos murs del segle XIX, amb restes d'estructures d'alguna activitat productiva.

20

cathistria
Els Llria i la bandera de la marina de guerra catalana
Pep Bermejo
Instat a desenvolupar ms mpliament el tema de lantiga bandera de la marina catalana, aportant el que se per transmissi oral o per la lectura de les memries de navegants dexcepci, amb els que duna o duna altra forma he estat sortosament relacionat, tractant a ms destablir relaci entre el que com explico coneixia i el que historiadors investigadors del tema han publicat i, exposant finalment les meves conclusions, he cregut necessari fer aquest comunicat, per als membres de la Confraria a la que mhonoro de pertnyer i per aquells interessats del tema que vulguin estar informats i fer-se una idea real del fets. Per determinar el desenvolupament histric de la famlia del Llria, i la seva connexi amb lantiga bandera de la marina catalana, he cregut oport consultar diferents autors que donessin informaci sobre, la nissaga, lherldica, lpoca i el seu context, consultant prestigioses publicacions com la Gran Enciclopdia catalana, la Histria de la marina catalana, la Histria de Catalunya, les Arrels de Catalunya, Memries i apunts dels segents senyors: Josep Maria Benet i Jornet Maurice de Brossard Maria Merc Costa Antoni-Lluc Ferrer Armand de Fluvi Arcadi Garcia i Sanz Jos Gimnez Josep Mercader Ramon Muntaner Ferran Soldevila Oriol Verges Nissaga dels Llria Dins de lextensa famlia dels Lauria o Lloria o Llria en lesdevenir del temps, no tots el membres, que de lnia directa han mantingut el cognom, tenen a veure amb el tema que ens ocupa. En primer lloc far un succinta relaci, a continuaci passar ha estudiar a aquells Llria que han tingut a veure amb el tema principal, que s la relaci herldica amb lantiga bandera de la marina catalana. Roger de Lauria s molt probable que el cognom sigui dorigen toponmic, doncs el primer personatge que t a veure amb nosaltres s el cavaller calabrs dit Roger, de la localitat de Lauria en el Basilicat. No es coneix la data de naixement per sembla molt probable que mors a la batalla de Benavent lany 1266. Malgrat tot no s inversemblant la teoria que assenyala que el topnim vingui de la senyoria i que la poblaci agafs el nom del seu natural senyor. Era amic i servidor den Manfred I de Siclia. Casat amb Bella dAmichi, dama de la infanta Constana i senyora de la Vall de Seta al Regne de Valncia. Roger de Lauria o Lloria i DAmichi, lalmirall El personatge clau del nostre estudi. Nat a Escalea de Calabria lany 1250 i mort a Valncia lany 1305. Fill de Roger i Bella i casat amb Margarida Lancia en primeres npcies i amb Saurina dEntena en segones. Va servir els reis Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II, Frederic II, durant els seus regnats i en alguns casos durant lpoca en que foren infants o prnceps i participaren en accions blliques. Fou nomenat almirall de la flota catalana el 1283 i almirall de la Santa Seu lany 1297 com a ttol, aquest darrer, ms aviat honorfic. Fills de lAlmirall foren: . Beatriu de Lloria i Lancia (mare dAlfons Roger de Lloria). . Jofredina de Lloria i Lancia . Hilaria de Lloria i Lancia (baronessa de Lauria, comtessa de Marsico i mare de Ruggiero Sanseverino i Lauria comte de Mileto). . Roger de Lloria i Lancia (bar de Cocentania, mort als 22 anys quan anava a casar-se amb la filla natural del rei de Npols; test a favor del seu germ Berenguer). . Berenguer de Lria i dEntena (lhereu dels Lloria per testament i per ser el ms gran dels barons; Almirall i capit de la Companyia catalana de lorient). . Robert de Lria i dEntena. . Carles de Lria i dEntena. Els Lloria de Grcia Joan de Lloria Fill den Joan de Lloria i dAmichi; Fou resident a Grcia als ducats de Neopatria i Atenes i inicia la branca dels Lloria a Grcia, Lloctinent del seu germ i Veguer de Tbes; mort a Tebes probablement al 1381. Roger de Lloria Un altre personatge dinters que es confon, a vegades, amb lalmirall. Les seves gestes com a
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

21

cathistria
cap de la Companyia catalana de lorient formada en part per almogvers, sn evidents i va gaudir de notable fama. Fill den Joan i resident a Tebes. Mariscal de la companyia catalana i Vicari dels ducats. Cap de la revolta contra el lloctinent Pere de Pou, lany 1362. Absolt dels crrecs, fou anomenat com a recompensa oficial major i vicari general de les Terres dOrient. Hbil poltic conre lamistat del poders sold Murad I de Turquia, amb el que va signar pactes i segellar aliances. Mort a Tbes el 1370. Els seus fills foren: Joan de Lloria Francesca de Lloria Els Lloria de Siclia Joan de Lloria i dAmichi Els seus fills foren: . Roger de Lloria . Nicolau de Lloria Pare dIsabel de Lloria Comtessa de Geraci. Nicolau i els seus fills abandonaren Grcia a la prdua dAtenes lany 1388, i sinstallaren a Siclia. Anys ms tard de nou apareixen els Lloria com a oficials reials, el ms destacat fou: Roger de Lloria anomenat el Puntignano. Capit de la companyia catalana reconstituda, lluit contra els grecs i reconquist Tbes en poder del gascons de Navarra, aliats del grecs. Tingu un germ anomenat Antoni i es creu que eren fills de Perell de Lloria, a la vegada fill natural de lalmirall a la seva vellesa. La darrera Lloria El darrer membre de la famlia en lnia de consanguinitat fou Maria Roger de Lloria i de Maguerola, abadessa de Vallbona morta lany 1714. Sn actuals dipositaris de bens i cognom els marquesos de Brcena que es van passar a dir Borrs de Lloria. El cognom a sofert variacions en el transcurs de ms de 700 anys i trobem variants que son Lauria, Lloria, Llria i Roger de Llria no descartant daltres alternatives gregues i italianes. Els Roger de Lloria objecte especial de la comunicaci Roger de Lloria, lalmirall 1250: Neix a Escalea de Calaria, fill de Roger de Lauria i Bella dAmichi. 1262: Acompanya a la seva mare a Montpeller per assistir a la boda de linfant en Pere. 1269: Forma part del seguit de linfant en Pere durant la visita daquest a Toledo i Madrid. 1270: Rep den Jaume I la copropietat amb la seva mare de la vall de Seta a la Cocentaina.
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

1273: A instncia de linfant en Pere s armat cavaller i marid amb Margarida Lancia. 276: Jaume I el nomena alcaid de la Cocentaina i el faculta per repoblar-la. 1278: Pere II, ja rei lhi dna la prerrogativa per nomenar oficials a la Cocentaina i Alcoi i s nomenat substitut del procurador general de Valncia. 1282: Acompanya al rei a les campanyes dfrica i Siclia. 1283: s el primer cavaller del anomenats Els quaranta del rei que signaren el desafiament contra Carles I de Npols. 1283: El rei el nomena almirall. 1283: Custodi a la reina Constana i als seus fills a Siclia. 1283: Obtingu la ressonant victria contra els angevins a Malta, ocup lilla i lannexion a la corona.

1283 i 1284: Derrota al front de lesquadra de galeres, naus i llenys als angevins a la badia de Npols i fa presoner al prncep de Salern, que enviat a Catalunya servir per obtenir la llibertat de Beatriu germana de la reina Constana, presonera dels napolitans. 1284: Acompanyant de linfant Jaume a les campanyes del sud dItlia, feu una expedici a Gerba antiga possessi del sicilians els derrota i ocupa lilla per formar part de la corona. 1285: Alfons II lin don la investidura de senyor. s molt probablement el moment en que les armes del Lloria passen de tenir dues barres dargent horitzontals sobre camp datzur a tenir en diagonal descendent tres barres datzur sobre camp dargent, sespecula que el motiu fou lennobliment del cavaller al ser nomenat senyor daqu que el camp vari i sennobleixi, encara que en essncia mant els elements del escut vell. s tamb molt probable que al ser lestendard de

22

cathistria
forma quadrada per figurar com a ensenya de les galeres la diagonal fos la forma ms adient. 1285: El rei en Pere II el crida davant linvasi francesa, reuneix les seves naus i derrota als francesos per mar a les illes Formigues, ocupa els ports naturals de Roses i Cadaqus i inici la persecuci per terra fins a fer-los retirar-se fins al coll de Panissars. 1285: Lluitant a Mallorca amb el seu estol de galeres en ajut de linfant Alfons, rep la noticia del seu natural senyor i amic el rei en Pere, assisteix a la coronaci dAlfons. 286: Nomenat valedor, porta la trista nova a linfant Jaume que es coronat rei de Siclia. 286: Aconsegueix que Jaume i Alfons signin un pacte dajut militar del que s nomenat dipositari. 1287: Fa una incursi a la Provena. 1287: Efectua amb les seves naus una incursi al mar de Siclia i pren la ciutat dAgosta. 1289: Derrota a la flota francesa, el rei de Frana es veu obligat a demanar una treva a la que es sumaren els sicilians, la signatura tingu lloc a Gaeta. 1291: Desprs de fer incursions pel nord dfrica torna a Catalunya i poc desprs mor el rei Alfons. 1292: Acompanya a linfant a la seva coronaci com a Jaume II. 1292: Marid en segones npcies amb una joveneta que no arribava als vint anys, Saurina dEntena. Els beneficis reials com a regal de noces dinters per a la corona lenemisten amb Bernat de Sarri, amb qui mantindr un llarg litigi. 1292: Forma part del seguit del rei a les vistes amb San IV de Castella per pactar el matrimoni daquell amb la infanta Isabel. 1292: A Calatayud en unes justes ven al cavaller murci Berenguer Arnau. 1292: Enviat a Siclia pel rei Jaume II per tal dajudar a linfant Frederic, recupera tots el territoris i efectua unes expedicions a les illes gregues. 1295: Particip en les negociacions que portaren a la avantatjosa pau dAnagn. 1295: Sopos a la cessi al papa Bonifaci VIII de lilla de Siclia que proposaven aquest i el rei Jaume, aport les seves naus a Frederic que va ser coronat rei pels sicilians. 1297: El rei Jaume trenca els pactes amb la Santa seu i Bonifaci fa presoner a lalmirall. 1297: Aconsegueix fugir i reunir-se amb la seva esquadra. Ajuda al rei, i el Papa a de signar capitulacions, anomenar a Roger almirall de la flota pontifcia, amb plens poders i retornar a Catalunya tots els territoris ocupats durant els pactes. 1303: Les seves tropes passaren a formar estol distingit de la Companyia catalana dorient. Mantingueren tan la flota com les tropes de terra, lestendard i foren capitanejats pel seu fill Berenguer i ms tard Pel fill de Joan de Lria de nom tamb Roger. 1304: Recuper Tivissa desprs dun llarg plet contra Guillem dEntena. 1305: Mor a Valncia i per exprs desig, s enterrat a Santes Creus al peu de la tomba del seu gran amic i rei Pere el Gran. Roger de Lloria, el mariscal de la Companyia catalana de lorient formada en part tamb per almogvers. Fill den Joan de Lloria, nat probablement a Neopatria al voltant de 1321, encara que no es pot assegurar de forma absoluta sembla que s molt probable, i mort lany 1370. 1354: Mariscal de la Companyia catalana. 1362: Capitanej la revolta contra el lloctinent Pere de Pou. 1362: Vicari governador dels ducats. 1363: Feu aliana amb el sold Murad I i conquer de nou Atenes en mans del venecians. 1364: Don la pau als territoris de nou reconquerits, amb aliances y pactes. 1365: An a Vencia i obliga a la Serenssima a pagar despeses de guerra i a firmar prioritats i acords comercials. 1365: Frederic III labsolgu del fets den Pou i lanomen oficialment vicari de totes les terres de Grcia els ducats dAtenes i Neopatria i la ciutat i provncia de Tbes. 1367: Restabl tots els territoris a la corona de Catalunya. 1367: Ennoblit a la senyoria ocup el castell dEstir per compra a Ermengol de Novelles. 1370: Mort a Tbes Confusi histrica s molt freqent la confusi entre els dos Roger de Lloria, probablement per desfiguracions de la nostra historia a la que tan freqentment estem acostumats, tots dos sn de la mateixa nissaga encara que evidentment ni tan sols coetanis. Alguns breus apunts histrics Els almogvers Els almogvers eren soldats de fortuna dels que es te noticia des del segle XIII, al servei del regnes ibrics, contractats per defensar fronteres i fer incursions als regnes de taifes. Eren probablement en el seu inici gent de les terres de Conca, tropes dinfanteria enquadrats en disciplinades unitats els seus caps rebien el nom dadalils i almugatens, noms evidentment dorigen rab. Ells mateixos disposaven lintendncia i fabricaven les seves armes, per altra banda ben
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

23

cathistria
simples encara que no menys eficaces. En el sarr portaven menja per dos o tres dies, anaven armats de coltell, llana i dards. Vestien la gonella, camisa molt curta, polaines i avarques de cuir. La frugalitat, la resistncia i lagilitat eren les seves millors armes en per. Sextingiren a les darreries del segle XV amb les empreses martimes de Siclia i Sardenya. La Companyia catalana de lorient La Companyia catalana de lorient neix al voltant de 1282 i fou reclutada per Pere II i enviada a lluitar a Siclia. Nodrida per almogvers que procedien no ja de la serra de Conca sin ms aviat de gent de la frontera del sud, dAlacant i Mrcia i tamb per unitats de diferent procedncia i especialitats militars. El moment culminant de la Companyia es situa als voltants de 1302, comandada per lalemany Roger de Flor, el seu cognom, Blume, es va traduir al catal, portant com a lloctinents a Berenguer dEntena i Bernat de Rocafort. La companyia sassent als comtats de Grcia a partir de 1319. La companyia Catalana va quedar reduda a lesquadra del Lria nica flota al servei de Catalunya, no s destranyar, doncs, que la marina de guerra catalana arbores lestendard del Lria. Donada lanomenada de la Companyia, constituda a les seves darreries, quasi exclusivament per almogvers. Aparegu de nou amb les seves banderes, encara que fruit dun reclutament de la Generalitat entre els joves catalans els anys de 1640 i 1652 en la guerra contra Felip IV. De 1793 a 1795 aparegu durant la Guerra Gran. Lany 1810 va de nou ser reconstituda per la Junta superior de Catalunya durant la guerra del francs. Com a argument patritic fou ben utilitzat fins al segle XIX amb la renaixena. Aclariment sobre les diferencies conceptuals descut, armes, camp, pen, estendard i bandera. Lescut adopta formes semblants a la que en justes i batalles empraven els cavallers. Les armes seran els dibuixos de formes geomtriques o representatives simbliques en funci dels fets que han donat lloc a latorgaci que el rei, mitjanant el patge darmes, ha fet a un cavaller. Sigui per diferents fets o per unions matrimonials, els escuts darmes poden tenir ms dun dibuix que representa als fets o famlies unides. El camp s el fons sobre el que es pinten els signes o smbols, els camps dargent i dor sn els que representen ms vlua i els esmaltats datzur, sinople, guls, sable o pard els de menor categoria.
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

Com a regla general el camp te ms superfcie que els smbols. Noms queden representats dos metalls lor i largent i quatre esmalts, blau que sen diu atzur, verd que s el sinople, vermell que sn els guls, negre que s el sable i sen diu pard quan la figura que es representa es fa amb els seus colors naturals com correspondria a un arbre, una casa, un ocell... El pen o pend s una bandera que es penja en sentit vertical en lloc dhoritzontal fixada a una petita verga. Els penols de la qual estan units a la galeta del pal mitjanant un peu de gall. Altre variant s referida a un pal amb un pic horitzontal a la part superior essent unida la bandera al pal i al pic. LEstendard, bandera que acostuma a no tenir les relacions alt llarg de 2 x 3, aix malgrat tot, no es regla fixa. Representa a un estament a un cos dexrcit o a un cap militar encara que s aplicable a daltres societats o als seus caps. La bandera, que fora de molt rares excepcions s de forma rectangular, guarda la proporci 2 x 3, representa normalment a un estat, a una naci, a un cos dexrcit, a un estol, a una corporaci... Unides directament a un pal o hissades mitjanant una drissa onegen horitzontalment. uan una bandera compleix la condici de tenir la proporci esmentada de 2 x 3 sen diu quadra, si la part exterior esta tallada en forma de dues puntes rep el nom de corneta, si la proporci es de 2x2 quadrada, si s de forma triangular allargada, ms o menys, gallardet i si el triangle s equilter o quasi, gallardet. Herldica de les armes dels Lluria Consta que les armes del cavaller Roger de Lauria, tan a lescut com la bandera o estendard estaven constitudes per dues barres horitzontals dargent sobre camp datzur. Lany 1285 Alfons II li don a Roger de Lloria linvestidura de senyor. s molt probablement el moment en qu les armes del Lloria passen, de tenir dues barres dargent horitzontals sobre camp datzur a tenir en diagonal descendent tres barres datzur sobre camp dargent, sespecula que el motiu fou lennobliment del cavaller al ser anomenat senyor daqu que el camp vari i sennobleixi, encara que en essncia mant els elements del escut vell. s tamb molt probable que al ser lestendard de forma quadrada per figurar com a ensenya de les

24

cathistria
galeres la diagonal fora la forma ms adient. Trobem referncies al fet que la casa de Barcelona, posteriorment dita de Catalunya i Arag o dArag i Catalunya, no disposava de vaixells que fossin de la seva propietat i en tot cas, el nombre dunitats era ben petita, els estols o esquadres, especialment de galeres eren propietats del seus armadors que actuant com a cors, participaven en accions armades que podien portar certs beneficis. Cal dir que Maria Merc Costa assevera que lestol era den Roger de Lloria i que Arcadi Garcia parla de la marina catalana sense esmentar-ho. Ara b, s evident que segons podem llegir el moment cabdal de la histria que comentem, s la batalla de Nicodemo, probablement ning est ms autoritzat que lArcadi Garcia per parlar del tema i en el corresponent apartat de la seva Histria de la Marina Catalana, ens diu que sols la galera del rei Alfons II arbor abans dentrar en combat la bandera de les barres, cal pensar que es tractava de la bandera de les quatre barres, per diferenciar-se de les altres naus, aix per tant permet aclarir que la resta dels navilis, lestol den Roger de Lloria, portaven la bandera o estendard de les tres barres datzur. Per tant la marina de Catalunya arbor la bandera de les tres barres datzur com a mnim en el perode de 1270 a 1390. Armand de Fluvi cita que lany 1303 les tropes den Roger passaren a formar estol distingit de la Companyia catalana dorient. Mantingueren tan la flota com les tropes de terra, lestendard de la companyia fou el dels Lloria, foren capitanejats pel seu fill Berenguer i ms tard Pel fill de Joan de Lloria de nom tamb Roger. Aix doncs des del moment que lEstol dels Lloria, passa a formar part de la companyia i que aquesta solament compta com a esquadra, en les galeres i naus de transport dels Lloria lestendard s bandera de les naus catalanes a orient com ha estat a Catalunya. Desprs adoptaran la bandera de les tres barres en les successives mobilitzacions de1640,1793 i 1810. En Josep Mercader, Comandant de la defensa de Costes de Barcelona lany 1937 a Miramar de Montjuc afirma que la bandera dels Llria encara que per poc temps, fins a la unificaci de lexrcit popular, va ser arborada pels vaixells de vigilncia. Aix s corroborat per en Jos Gimenez, Capit de la Marina Mercant embarcat als Pailebots que mantenien la comunicaci amb les Illes. Consta, segons Maurice de Brossard que les naus a la Mediterrnia empraven com a bandera distintiva la del seus armadors fins a confondre, aquest estendard amb el de la ciutat, gremi o instituci, que tenia prerrogatives per fer-ne us. La bandera de Sant Marc. Que fou i es de la ciutat de Vencia, era en els seus comenaments sols de larquebisbe i la seva catedral, ms endavant fou tamb dels estols venecians al ser la serenssima qui armava les naus, tot i ser una repblica va prendre lestendard del smbol de levangelista en or sobre camp de guls. La senyera, quatre barres de guls sobre camp dor, bandera de Catalunya, encara que amb els anys ha estat aix, en principi corresponia als comtes de Barcelona. Els de Montcada portaven set perles dor sobre camp de guls i els dUrgell un escut escaquejat de sable i argent i desprs al fer-se tributaris de la casa de Barcelona afegiren les quatre barres de guls en quatre quarters en diagonal, collocats de forma alternada. El poble de Catalunya en els seus principis arborava la bandera de Sant Jordi i els ciutadans de Barcelona el pen de Santa Llcia. Lescut i la Bandera de la ciutat de Barcelona al tenir els seus comtes lhegemonia i vassallatge del altres comtats va establir-se al estil de Roma S.P.Q.B. Senatus et populusque Barcino i, per tant, va crear una bandera de quatre quarters en els que salternaven les creus de Sant Jordi i les quatre barres de la casa de Barcelona, com a smbol de que el poder era compartit pels comtes i el seu poble. Tot aix serveix per aclarir que, era natural que com en altres casos, es converts la bandera destol de la famlia dels Lloria, en lhabitual que sutilitzava com a bandera del collectiu, reservant-se pels comtes-reis ls de la senyera. Tinguem present que la histria de la nostra marina es la histria del cors, doncs no eren els comtes qui armaven lesquadra, sin que contractaven armadors interessats en el rendiment probable al crear les esquadres, fet que solament en comptades ocasions variar. Quan en anys i lleves posteriors es crea un estol armat, s natural que es torns a arborar el pavell de les barres datzur. La darreria i ja en el segle passat, tenim la darrera ocasi en que va utilitzar-se. s ben cert que no queda consignat en el llibre del consolat de mar, que fos utilitzada la bandera del Llria com a bandera de la marina catalana, per aqu cal considerar el extrems segents: El llibre va comenar a compilar-se a les darreries
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

25

cathistria
del segle XIII no es va publicar fins al XV. s evident que descriu totes les qestions comercials i tamb aspectes referits a preses i combats, per referint-se sempre als perjudicis i beneficis que poden esdevenir. Que en lloc indica res pel que fa a banderes o estendards. Que ni tan sols parla de la senyera. Caldr entendre que la marina mercant, no tenia excessiu inters per aquestes qestions i que, en tot cas, la bandera correspondria a larmador cosa que abundaria en els criteris exposats, i avalaria el criteri dutilitzar la bandera o estendard que tradicionalment havia estat utilitzada. Per altra banda la bandera apareix a escuts i banderes nacionals de repbliques sud-americanes a les que els catalans contriburen duna o altre forma a la seva independncia i abolici de lesclavitud . Post Escriptum Havent demanat algunes confirmacions al Ministeri de Defensa han tingut lamabilitat de donar-me informaci que, dalguna manera, ve a complementar el que ja hem dit al llarg de la comunicaci. Dins lexrcit de terra existeix una unitat, la segona bandera paracaigudista anomenada Roger de Lauria, que t com a estendard la bandera dels Llria de les tres barres datzur sobre camp dargent. De nou ve al cap la confusi histrica en la qu ens movem. Els dos Roger de Lloria, lalmirall i el mariscal, es confonen en la mateixa persona, doncs, entre les accions blliques atorgades segons mexpliquen, est la batalla al Nicodemo, que correspon evidentment a lalmirall i per altra banda, la divisa de lesmentada bandera paracaigudista s, curiosament, en catal: Desperta ferro! Ve a corroborar aquesta informaci del Ministeri de Defensa el fet de la implicaci histrica de la relaci entre la bandera de la casa dels Lloria com a bandera de la nostra marina i com a bandera en el segon perode de la Companyia Catalana de lOrient, poca en que en Roger de Lloria (el mariscal) comandava la companyia. La primera poca, sota el comandament den Roger de Flor com a cognom catalanitzat de lalemany Blume, lestendard de la companyia corresponia a les armes del seu cap. He trobat versions daquesta bandera. La primera duna rosa datzur sobre camp dargent i la segona dun llis datzur sobre camp dargent. Aquesta segona sembla tenir un fonament histric ms probable.

26

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

histomon
Trobats els primers hams i restes de peixos d'alta mar
per a www.publico.es
Fa uns 50.000 anys, els humans havien aprs a manejar la navegaci, els corrents i els vents com per embarcar-se en travessies martimes de llarga distncia. Aix, la jove i prometedora espcie va arribar a colonitzar un continent insular a l'altre costat de l'oce, Austrlia. Sembla lgic pensar que aquelles expedicions havien de proveir del que donava la mar, ja que difcilment podrien haver transportat queviures perqu aquells prehistrics creueristes poguessin gaudir de bufet lliure diari amb tot incls, sobretot tenint en compte que l'agricultura encara no era ni un somni boig. I sembla obvi, doncs, que havien de dominar Australiana a Canberra, ha trobat ms de 38.000 fragments de espines de fins a 22 famlies diferents de peixos i de diverses poques des de fa 42.000 anys. Segons els investigadors, al voltant de la meitat de les restes prov de peixos pelgics, els que viuen a prop de la superfcie o en la massa d'aigua. Alguns dels vestigis pertanyen a tonyines, cosa que implica que els habitants d'aquell lloc pescaven des d'embarcacions en alta mar. A ms, els arquelegs han trobat hams d'os i petxina, sent els ms antics d'entre 16.000 i 23.000 anys. "s la prova definitiva ms primerenca de fabricaci de Anzu-los en el mn", escriuen els cientfics. Per encara que la dataci d'aquestes arts de pesca sigui posterior a la dels primers restes de peixos del jaciment, els investigadors no dubten de les seves conclusions. "A la cova de Blombos [Sud-frica], s'ha trobat pesca marina primerenca d'entre 140.000 i 50.000 anys enrere, per eren espcies d'aiges someres que no requerien vaixells o tecnologia complexa". Per contra, raonen, "capturar peixos pelgics com la tonyina requereix un alt nivell de planificaci i tecnologia martima complexa". Encara no poden confirmar si la pesca en alta mar s'efectuava amb hams o xarxes.

La meitat dels europeus, parents de Tutankamon

www.elmundo.es
Fins a un 70% dels homes britnics i espanyols i la meitat dels d'Europa estan emparentats amb el fara egipci Tutankamn, segons un grup de genetistes a Sussa. El centre de genealogia iGENEA, de Zurich, ha reconstrut el perfil d'ADN del fara que va arribar al tron als nou anys, del seu pare Akenatn i del seu avi Amenhotep III, basant-se en una pellcula realitzada per Discovery Channel. ls resultats van mostrar que Tutankamn pertanyia a un perfil gentic conegut com haplogrupo R1b1a2, al que pertanyen ms d'un 50% dels homes d'Europa occidental, la qual cosa indica que comparteixen un ancestre com. Curiosament aquest haplogrupo constitueix menys d'un 1% els egipcis actuals, segons iGENEA.
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

tamb les arts de pesca com perqu el sopar no depengus de si una daurada decidia saltarsobre la coberta de la nau. No obstant aix, fins ara, les primeres restes arqueolgiques de pesca en alta mar no aconseguien ms enll dels 12.000 anys enrere, encara que molts experts estaven convenuts que era noms qesti de temps que aquesta marca queds polvoritzada. El rcord es trenca avui a la revista Science amb la troballa de proves de pesca en alta mar de fa 42.000 anys i dels hams ms antics coneguts. Tot aix ha aparegut a la gruta costanera de Jerimalai, a Timor Oriental, el pas que ocupa l'est de la islade Timor. Sota el sl de la caverna i en un quadrat de noms un metre de costat, l'equip dirigit per Sue O'Connor, de la Universitat Nacional

27

histomon
Va ser molt interessant descobrir que pertanyia a un grup gentic que es dna a Europa. Hi havia molts possibles grups a Egipte al que podria pertnyer l'ADN", ha assenyalat Roman Scholz, director del centre iGENEA. l voltant d'un 70% dels espanyols i un 60% dels francesos tamb pertanyen al grup gentic del fara que va governar Egipte fa ms de 3.000 anys. "Creiem que l'ancestre com vivia en el Caucas fa uns 9.500 anys", explica Scholz. L'investigador estima que la migraci ms primerenca del haplogrupo R1b1a2 a Europa va comenar amb l'expansi de l'agricultura en el 7.000 AC. Els genetistes, no obstant aix, no tenen clar com el llinatge va arribar a Egipte des de la seva regi d'origen. El centre est emprant ara proves d'ADN per buscar els parents vius ms propers del fara nen. "Noms s'ha publicitat durant tres dies, per hem vist molt inters", va afegir Scholz. la gent, i mantenir viu el seu significat", ha revelat Snyder en una conferncia de premsa amb motiu del llanament del nou lloc en internet amb les fotografies dels manuscrits. Fotografiats columna per columna amb una cmera d'alta resoluci i un fuga flaix (1/4000 segons de durada) sense rajos ultraviolats per no danyar la pell sobre la qual van ser escrits, les imatges han estat processades i juxtaposades fins a retornar-los en pantalla el seu format original de pergam. Trencar barreres Internet ha trencat les barreres que hi havia entre la informaci i la gent", ha explicat Yosi Matas, cap de R+D de Google Israel, qui ha destacat la importncia de "universalizar" aquest tipus de continguts perqu amb ells "la gent pot enriquir els seus coneixements i la comprensi dels esdeveniments histrics clau". Segons Matas, que ha participat en una iniciativa similar en el Museu del Prado, el "gnesi" d'aquest projecte es remunta a fa uns anys, quan el Museu de l'Holocaust de Jerusalem es va plantejar la digitalitzaci dels seus monumentals arxius histrics i fotogrfics. La dels rotllos del Mar Mort va ser plantejada per un empresari privat, donant del Museu, fa noms sis mesos. Des de llavors, un equip de la instituci i un altre de Google han treballat sense descans fins a completar la fase inicial, que inclou tamb la traducci a l'angls de cada frase del rotllo dIsaes (segle IV a.C), el popularment conegut com a "profeta de la pau" per les seves premonicions d'un mn sense guerres en el final dels dies. Ms endavant es pujaran els tres pergamins restants, es traduiran tots els textos a diversos idiomes preferents -entre ells l'espanyol- i s'incorporaran utilitats per a la contextualitzaci de versicles i la introducci de comentaris pels usuaris. Adolfo Roitman, comissari del Palau del Llibre, un edifici la silueta del qual recorda un gibrell i que alberga els rotllos ms famosos i

El Museu d'Israel i Google 'universalitzen' els manuscrits del Mar Mort

Agncia EFE
El Museu d'Israel ha presentat amb Google el projecte de digitalitzaci dels rotllos del Mar Mort, una iniciativa batejada com Sigui Scrolls Project que universalitza el contingut del testimoniatge escrit ms antic dels costums i prctiques dels israelians, de fa 2.000 anys. Escrits en la seva majoria en hebreu antic i una petita part en arameu, el Museu ha pujat a internet cinc dels vuit rotllos en el seu poder, en el que el director de la instituci, James Snyder, ha qualificat d'un "perfecte matrimoni" entre la tecnologia i la histria. Portvem algun temps pensant com preservar els rotllos i el seu contingut en les ments de

28

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

histomon
Grcies a l'altssima resoluci de les imatges (1.200 megapixels, dues-centes vegades ms que una cmera estndard), investigadors de tot el mn podran apreciar els detalls ms insignificants de la seva calligrafia, senyals de tinta, taques, correccions i fins a la textura del pergam que, en alguns casos, ha estat maquillada per permetre la lectura. n un projecte parallel amb l'Adrea d'Antiguitats d'Israel, l'altra instituci israeliana que t parts dels pergamins originals, Google est digitalitzant milers de fragments dels 30.000 trobats a Qumran -alguns de tan sols millmetres-, en una iniciativa que plantejar als investigadors el titnic repte d'unir-los.

complets, ha explicat que fins ara "noms el pblic que venia al Museu" o que "acudia a les diferents exhibicions pel mn han pogut veure'ls". Google permet, per primera vegada en la histria, tenir accs directe als rotllos des de qualsevol part del planeta", ha agregat. Origen dels documents Trobats de manera fortuta per un pastor el 1947 en les coves de Qumran, un important jaciment arqueolgic proper al Mar Mort, aquests textos en pergam contenen fragments de tots els llibres de l'Antic Testament, excepte el d'Esther, aix com diversos apcrifs. La seva autoria s atribuda pels investigadors ms tradicionalistes a la secta dels esenios, per els revisionistes suggereixen que sn en realitat una compilaci de documents portats des de moltes parts de l'antiga Judea per protegir-los dels romans abans de la destrucci del Temple l'any 70. Els girbells oposats a Qumran contenien fins a 900 documents, entre ells contractes matrimonials i tot tipus de documentaci de carcter civil i religiosa que llancen llum sobre els costums dels israelians en l'poca del Segon Temple (segle VI a.C-I d.C). Entre tots els pilars de l'herncia mundial monoteista, els rotllos sn d'una importncia suprema", ha subratllat Snyder, qui els ha descrit com la "Mona Lisa" del Museu d'Israel.

Esquelets anglesos revelen que els homes de Colom no van importat la sfilis dAmrica
L'examen de les restes de la ms gran excavaci feta fins ara a la Gran Bretanya indica que la malaltia era coneguda en aquest pas dos segles abans del viatge del descobridor. Uns esquelets descoberts a Anglaterra mostren que la sfilis existia a Europa abans del viatge de Colom al Nou Mn i indica que els conquistadors no van importar la malaltia. Una teoria molt estesa fins ara entre els experts en malalties tropicals era que les epidmies de sfilis que van esclatar en el darrer decenni del segle XV, s a dir, poc desprs del primer viatge de Colom a Amrica (1492-1943), van ser causades al contagi dels homes que el van acompanyar en aquella aventura. No obstant, segons es desprn de la ms gran excavaci d'esquelets portada a terme fins ara a la Gran Bretanya i el posterior examen dels experts, la malaltia era coneguda en aquest pas dos segles abans del viatge colomb, segons informa avui el diari The Times.
Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

29

histomon
Les mostres estudiades inclouen el crani d'un nen de sexe no determinat que va heretar de la seva mare aquesta malaltia venria. Aquesta afecci li va produir lesions tan importants al cuir cabellut que li va deixar marques profundes a la part esquerra del front. Brian Connell, osteleg del Museu de Londres que ha estudiat els esquelets amb ajuda del radiocarboni 14, ha dit que no t cap dubte que daten d'abans del viatge de Colom. "Estem segurs que Cristfor Colom no va tenir res a veure amb l'aparici de la sfilis a Europa", afirma Connell, que confia totalment en la dataci d'aquestes restes humanes. Afirmaci contundent Segons Connell, anteriors descobriments a Europa d'ossos amb empremtes aparentment sifiltiques no havien perms arribar a una conclusi tan ferma. "O l'anlisi efectuada amb ajuda del radiocarboni no era prou precisa o el diagnstic (de sfilis) no estava tan clar. Per aquest descobriment posa fi a la teoria que Colom va ser qui va importar la sfilis", afirma contundent l'investigador. Els set esquelets sifiltics procedeixen d'un hospital dels afores de Londres, el St Mary Spital: dos dels cossos van ser sepultats all entre el 1200 i el 1250, i els cinc restants, entre el 1250 i el 1400. Tots estan no noms ms ben conservats que els analitzats anteriorment, sin que al seu costat s'han descobert altres esquelets i objectes, entre ells monedes, que han perms als cientfics corroborar els resultats de la dataci amb radiocarboni. Els ossos indiquen que les vctimes, que probablement eren pacients d'aquest hospital, van patir grans dolors. Crani infantil El cos del nen s'ha pogut reconstruir i segurament era cec, calb i patia horribles dolors per culpa de la seva irregular dentadura. Les seves dents formen un angle de 45 graus respecte a la mandbula, desfiguraci facial que va devia ser molt dolorosa per al nen, que tenia uns 10 anys quan va morir. El crani, que hauria de ser llis, sembla en canvi un paisatge lunar. Els smptomes (de la sfilis) sn evidents", explica l'expert. Segons Don Walker, un altre osteleg del Museu de Londres, les empremtes que apareixen als ossos indiquen que les vctimes patien la forma venria de la malaltia, diferent d'altres variants que no es transmeten sexualment, com la treponematosi endmica o l'anomenat mal de Pinto o frambsia. Segons Connell, el fet que la primera epidmia ben documentada es produs desprs de la tornada de Colom del seu primer viatge va ser segurament una pura coincidncia. "La gent buscava alg a qui donar la culpa. Els anglesos la van anomenar verola francesa, i els holandesos, verola espanyola. Cadasc culpava l'altre", diu l'osteleg.

BIBLIOTECA COLOMBINA DEL CEC

Recordem als nostres associats que el nostre fons bibliogrfic est dipositat a la Biblioteca del Museu Martim de Barcelona, constituint aix una Biblioteca Colombina de lassociaci. El llistat el podeu llegir a: http://www.box.net/shared/ih5ikg40l8 Qualsevol consulta la podeu fer a: bibliotecammb@gmail.com

30

Butllet Centre dEstudis Colombins n56, octubre 2011

El Centre dEstudis Colombins necessita nous associats. Si ja ets associat fes fotocpies daquesta pgina i reparteix-la entre els teus amics, coneguts i saludats. Si no ets associat del Centre, i vols col.laborar amb les investigacions histriques de Cristfor Colom, Amrica i Catalunya omple les dades i lliurans el full.

Nom Adrea Codi postal i poblaci telfon mbil fax e-mail tipus dassociat nm. compte
Notes: 1 La quota anual per socis col.laboradors s de 60 euros. La quota anual per socis honorfics s de 120 euros. 2 Les quotes es cobren en dos semestres, a labril i a loctubre. 3 Els socis col.laboradors reben el butllet per e-mail en format PDF. Els socis honorifics reben el butllet imprs a casa seva. Els no socis poden accedir al butllet al web del Centre, a lany de la seva publicaci. 4 Si ho desitgeu podeu deixar en blanc el camp del nmero de compte. Posteriorment contactarem telefnicament per completar les dades. 5 Les vostres dades no seran facilitades a cap organitzaci.

col.laborador

honorfic

Centre dEstudis Colombins, delegaci funcional dmnium Cultural Carrer Diputaci, 276 tel 93 319 80 50 08002 Barcelona

Centre dEstudis

Carrer Diputaci, 276 tel 93 319 80 50 08009 Barcelona